Exposicions itinerants

TOTHOM AL CARRER!
La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979)

Comissaris de l’exposició: Elionor Sellés i Vidal i José Fernández Segura

Fitxa tècnica

Elements de l’exposició

En els anys seixanta i setanta del segle passat, el Baix Llobregat va experimentar una de les majors transformacions tant en el paisatge agrícola i urbà com en la composició social i humana. Són anys de dictadura i d’absència de drets i llibertats i de deficients condicions de vida i treball. La voluntat de canviar les coses, de progressar i sortir dels marges que la dictadura imposava va donar pas a una eclosió de multitud d’iniciatives i activitats que van anar conformant la lluita antifranquista que va contribuir de manera decisiva a la recuperació de la democràcia

Marc expositiu
L’exposició té quatre grans àmbits, dos de caràcter introductori –les transformacions a l’espai i a la població- i dos que presenten el nucli temàtic –la lluita antifranquista i la democràcia als Ajuntaments- Es tenen en compte elements visuals –cartells, fotografies, publicacions, gràfics, mapes…- però hi tenen una part destacada els testimonis dels primers alcaldes democràtics dels municipis de la comarca. Els testimonis es presenten a través de transcripcions de frases curtes i de talls sonors o visuals. Els quatre àmbits son:

1. L’espai, la comarca. Mapes que mostren la transformació del paisatge. Fotografies que mostren el pas de la comarca rural a la industrial. Problemes d’infraestructures, d’inundacions, vies de comunicació. Dades demogràfiques de la comarca i d’alguns municipis que mostrin l’evolució de la població entre els anys cinquanta i finals dels setanta.
2. Canvis polítics. S’hi mostren els següents subàmbits il·lustrat amb diverses fotografies i imatges:

a) el règim de Franco

b) la fi de la dictadura

c) Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia

1. La lluita per la democràcia. En aquest apartat veureu la composició de la xarxa associativa antifranquista: la lluita obrera, la lluita pel riu, reivindicacions veïnals, Comissió Intermunicipal d’Urbanisme, reivindicar l’educació, moviment cultural i moviment feminista. En primer lloc veureu les característiques del règim franquista i a continuació la mobilització per a la recuperació de les llibertats. Testimonis escrits i orals, fotografies, cartells, publicacions i filmacions que expliquen la lluita obrera, el moviment veïnal, el moviment cultural i associatiu, la lluita per la canalització del riu, la lluita feminista i d’altres que van protagonitzar la lluita antifranquista a la comarca.
2. La democràcia als Ajuntaments. En aquest àmbit veureu el pas dels darrers ajuntaments franquistes als primers consistoris democràtics.
   Un anàlisi de les trajectòries vitals i polítiques de les persones que van assumir l’alcaldia en les primeres eleccions municipals democràtiques. Es tracten els aspectes següents: perfil dels primers alcaldes democràtics, plataformes cíviques de control dels ajuntaments franquistes, Comissió Interurbana d’Urbanisme –CIU-, propaganda electoral, llistes electorals, resultats electorals, testimonis escrits i orals sobre el procés d’accés a l’alcaldia i les primeres actuacions polítiques.

Les batalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix Llobregat (1808-1814)”

La crisi de la monarquia espanyola a inicis del segle XIX li va donar a Napoleó l’oportunitat d’intervenir decisivament en la política hispànica. L’any 1807 Napoleó va aconseguir l’adhesió d’Espanya al bloqueig continental contra Anglaterra i al mateix any se signava el tractat de Fontainebleau, pel qual Espanya i França es repartirien Portugal, aliada dels anglesos

Amb els exèrcits napoleònics a la península, sota el pretext de l’auxili als espanyols en la invasió a Portugal, i amb la família reial enfrontada entre ella a Napoleó li va resultar fàcil desposseir als Borbons del tron i col·locar com a rei d’Espanya al seu germà Josep.

Les primeres tropes franceses i italianes van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808 i havien de romandre a Barcelona durant tres dies de pas cap a Cadis. El rei demana que a les tropes se’ls dispensi una bona acollida. El pas del temps demostraria que la intenció del comandament francès era una altra, al veure com ocupaven per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc.

La crisi va esclatar amb la crema del paper segellat a Manresa. Casi immediatament es produïa en diferents llocs de Catalunya l’aixecament insurreccional. El 2 de juny es va constituir a Lleida una Junta de Govern i Defensa a la vegada que es constituïen noves juntes locals i altres que assolirien un caràcter corregimental i que actuarien eficaçment durant tota la guerra.

El primers incidents bèl·lics importants foren les dues batalles del Bruc, els dies 6 i 14 de juny de 1808, que donarien lloc les primeres victòries sobre l’exèrcit napoleònic. Des d’aquell moment els enfrontaments inicials es transformarien en una guerra oberta contra l’ocupació.

El Baix Llobregat esdevindrà un escenari de lluita contínua. Sis anys de guerra castiguen implacablement els habitants de la comarca i arruïnen una economia de base agrícola, ja afeblida per la coincidència d’unes adverses condicions climàtiques, i per l’obligació de mantenir tant als exèrcits d’ambdós bàndols com als guerrillers. La crisi ocasionada per la guerra també va arribar a la destrucció d’un important nombre d’elements del patrimoni arquitectònic i rural de la comarca.

La guerra va acabar l’any 1814 amb la retirada de les últimes tropes de l’exèrcit napoleònic i el retorn de Ferran VII que deroga la Constitució de Cadis de 1812, i el retorn de l’absolutisme, però les llavors de la subversió de l’Antic Regim estaven germinant. El pagesos començaven a discutir la legitimitat dels drets senyorials. Després de sis anys de guerra la societat havia canviat i no es podia tornar cap el passat. La fractura de la lluita pel liberalisme es traduiria en una escissió dins de la societat catalana que no tardaria en esclatar en un nou capítol revolucionari.

Conxita Solans Roda – Comissària de l’exposició