TAULA RODONA: DE LA RECERCA A LA DIVULGACIÓ

El patrimoni no és un llegat estàtic del passat, és un element de futur.

LOGO CONGRES EN BAIXA

El 7 d’abril va tenir lloc a Gavà una nova taula rodona del congrés El Baix Llobregat a debat. En aquesta ocasió es va debatre sobre el tractament que rep el patrimoni local al Baix Llobregat i el que hauria de rebre. La taula, moderada per la directora del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel, va comptar amb la participació de:

  • Mònica Borrell, cap de patrimoni de l’Ajuntament de Gavà
  • Marga Gómez, directora de l’Arxiu Municipal del Prat de Llobregat
  • Xavier Calderé, arxiver de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
  • Víctor Mata, vicepresident del Centre d’Estudis Beguetans
  • Adolf Bargués, 1er tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Martorell

A més, es va comptar amb una fila zero formada per regidors i regidores de cultura i patrimoni del Baix Llobregat i per representants de Centres d’Estudis locals. Així vam podem comptar amb la presència de Mique Àngel Díaz, president de Benestar i Acció Social de l’Ajuntament de Gavà, que va fer l’obertura de l’acte amb Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL; M. José Orobitg, regidora d’Acció Social i Patrimoni d’Abrera; Laura Granados, regidora de Cultura de Begues; Xavier Parellada,  president del Centre d’Estudis Beguetans; Josep Campmany, president del Centre d’Estudis de Gavà; Montse Fulquet, regidora de Cultura de Sant Climent de Llobregat; Manel Martínez, regidor de Cultura de Sant Feliu de Llobregat; Francesc Blasco, membre del Centre d’Estudis Santjustencs; Joan Bonastre, regidor de Patrimoni de Santa Coloma de Cervelló; Josep Padró, historiador de la Colònia Güell; Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat; Manuel Luengo, cap de Patrimoni de l’Ajuntament de Viladecans; i Gemma Tribó (Molins de Rei) i Carles Riba (Sant Joan Despí), membres de la Junta del CECBLL.

Esther Hachuel, com a moderadora de la taula, va destacar que la recuperació de la democràcia va comportar un desenvolupament sense precedents de les polítiques locals de cultura, però que amb el temps s’ha fet una deriva cap a la cultura popular i tradicional i s’han deixat de banda, en termes generals, les polítiques de coneixement de l’entorn. “Són moltes les beques d’estudis locals que han desaparegut o les col·leccions de llibres que van quedar estancades als anys 90“.

Les principals constatacions del debat van ser:

  • la necessitat de concebre el patrimoni com un factor de construcció de futur, i no com un llegat estàtic del passat.
  • la necessitat de renovar el concepte de patrimoni i de saber quin és el patrimoni del Baix Llobregat.  En aquest sentit es va comentar que potser es podria treballar en una “marca Baix Llobregat”, ja que hi ha un patrimoni divers i “tossut”, com l’agricultura o els espais naturals. I també que caldria tenir present el “patrimoni de sostenibilitat”, que estaria format pels recursos del territori que ens permeten sostenir-nos-hi: l’aigua, els cultius, els boscos, els camins…
  • la necessitat de fer un pla estratègic del patrimoni del Baix Llobregat i de treballar en xarxa entre municipis.
  • la necessitat de vincular el patrimoni a altres àmbits d’actuació, com l’educació, la cohesió social, l’urbanisme, la dinamització econòmica, etc.
  • la manca de suport que tenen els ajuntaments per part de les administracions de nivell superior, tant en sentit econòmic com tècnic
  • les poques indicacions que la llei de patrimoni i la llei d’urbanisme aporten als gestors del patrimoni local
  • la necessitat d’invertir en patrimoni; s’ha de fer una aposta pel patrimoni local. En els casos en què s’ha fet els resultats han estat molt positius. Per tant, cal anar incrementant paulatinament els pressupostos dedicats a cultura en general i a patrimoni més concretament.
  • la necessitat de posar al capdevant dels serveis de Patrimoni persones que tinguin un coneixement del tema. Actualment molts dels responsables de patrimoni tenen un perfil generalista. Mentre que els departaments d’urbanisme se sustenten en  tècnics especialitzats, els de patrimoni no sempre tenen el perfil adequat
  • la necessitat de crear una cultura del mecenatge en l’àmbit del patrimoni, ja que les empreses tendenixen a donar suport només a l’esport.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    Consulteu la web del Congrés
TAULA RODONA: DE LA RECERCA A LA DIVULGACIÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *