L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO

La definició territorial del Baix Llobregat Nord.

El Nord de la comarca és una realitat física singular. Es troba encabida dins de la depressió Alt Penedès-Vallès, entre els contraforts de Montserrat i l’inici de les muntanyes que configuren la Vall Baixa del Baix Llobregat, limitant al nord amb les comarques interiors de l’Anoia i el Bages.   La configuració dels assentaments urbans i l’orografia abrupte de Catalunya li han atorgat una importància estratègica rellevant.    Històricament, el nostre país s’ha vertebrat al voltant de dos eixos de mobilitat:   l’eix costaner, que pivota actualment sobre l’autopista AP-7 i la línia ferroviària mediterrània, i l’eix interior, que connecta Barcelona amb Madrid, que representen l’autovia A-2 (N-II) i l’AVE.  La força que generen aquests fluxos de transport motiven que el veritable centre de Catalunya no sigui marcat per les estrictes coordenades geogràfiques com tradicionalment s’ha atribuït a la ciutat de Manresa o de Vic, sinó on aquestes infraestructures es creuen, que és la zona d’influència de Martorell.

A aquest fet se li uneix que el creixement de la primera corona metropolitana ha motivat que els planificadors territorials hagin previst infraestructures com a variants a les que travessen les zones més densament poblades amb l’excusa dels col·lapses circulatoris quotidians.  D’aquesta forma s’ha teoritzat un 4rt Cinturó (B-40) com a variant de l’AP-7, l’Eix Orbital Ferroviari i l’Eix Ferroviari Transversal com alternatives a la xarxa de rodalies i regionals.

Aquestes inversions  infraestructurals constitueixen un bon mostrari i han estat jerarquitzades pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona.   Les vies de transport privat primàries són: la perllongació de l’A-7 (N-340) per enllaçar amb l’A-2 de Sant Sadurní i Abrera, la connexió A-2 amb la B-40 a Abrera, la integració urbana de l’A-2 a Abrera i l’enllaç de la B-40 amb la C-16 entre Olesa i Vacarisses.

Le vies de transport privat secundàries són: la connexió A-7 i B-224 entre Gelida i Sant Esteve, l’ampliació de la B-224 entre Masquefa i Martorell, el cinturó oest de Martorell, la connexió C55 i la B-40 a Olesa i la integració urbana de l’AP-7 a Martorell.

Les vies de transport públic interregionals previstes són: la T1 (Nou Eix Transversal ferroviari Igualada-Barcelona), la T5 (Nova línia de mercaderies Tarragona-Castellbisbal) i la construcció de noves terminals intermodals de mercaderies.

Les vies de transport de rodalies RENFE, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Tramvia previstes són: la R2 (Nova línia Orbital Ferroviària), la R7 (Nova variant de Rodalies al nucli de Martorell), la R15 (Variant de pas a Can Amat) i la R25 (Adaptació a tren-tramvia de la connexió entre Martorell i Igualada).

Les inversions es classifiquen entre aquelles que són ampliació de la capacitat de les vies actuals: cas de l’A-7 o la B-224, les que suposen una millor integració de les vies existents en el seu entorn (cas de l’A-2 a Abrera o l’AP-7 a Martorell), o les que són de nova creació:  cas de la B-40 o la línia Orbital Ferroviària.

Tota aquestes obres previstes conviuran en un entorn molt fracturat per infraestructures construïdes en els últims 50 anys, i en bona part, abans que existís normativa d’impacte ambiental.  Per tant, les actuacions executades no van preveure la qualitat de vida dels nuclis urbans preexistents ni la permeabilitat de les connexions biològiques. A tall d’exemple l’AP-7 sobrevolant els barris de Martorell comporta un impacte territorial important. Les inversions proposades com a integració de les vies urbanes i de camí de traçat per constituir rondes tenen una bona intenció prèvia, com a mesures correctores de les declaracions d’impacte ambiental no realitzades de les xarxes anteriors, però comporten el perill d’ocupar els pocs espais naturals ben conservats als afores dels nuclis urbans.  Aquest fet és força evident en els sòls no urbanitzables d’Abrera, que és el municipi que es troba en la zona més crítica de les malles de comunicació contemplades.   Convé també ressaltar que la majoria de les inversions intenten millorar la interconnexió de les xarxes actuals, jugant un paper nodal els nusos de l’A-2, l’AP-7 i la B-40.  Aquestes obres requereixen també d’una concertació entre les diverses administracions titulars de les vies, principalment l’Estat i la Generalitat, en un context de relacions institucionals complicades i de dèficit inversor com a conseqüència de la greu crisi econòmica i social. En aquest sentit, l’Estat ha deixat en suspens obres iniciades fa més de 4 anys arreu de la comarca, cas de la connexió A-2 i AP-7 entre Sant Andreu i Papiol, la B-40 entre Olesa i Viladecavalls o la B-24 a Vallirana.

La forta càrrega d’infraestructures es combina amb les previsions urbanístiques dels municipis limítrofs.  Martorell, Abrera, Sant Esteve, Esparreguera, Castellví i Castellbisbal sumen gairebé 100.000 habitants.  El Pla Territorial Metropolità que ordena els assentaments urbans, els espais naturals i les inversions en mobilitat de les set comarques de la denominada Regió de Barcelona estableix per als propers anys la reducció o extinció dels sòls urbanitzables i la remodelació dels sòls urbans. Tanmateix hi ha dues zones d’aquest ampli territori on es preveuen expansions urbanes: el Vallès Sud a prop de Mollet, i l’anomenada Ròtula Martorell-Abrera.    Esparreguera, Abrera, Martorell i Sant Esteve es troben en procés d’elaboració dels seus nous Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que hauran de respectar les directrius del Pla Territorial Metropolità, i per tant, parteixen d’una posició de consolidació i creació de sòls urbanitzables.  Aquests sòls responen a creixements residencials i industrials, on el sector logístic se sentirà molt atret, arran que és la zona del territori català que aspira a ser la millor interconnectada amb la resta del país.

La Generalitat està impulsant hores d’ara dues figures de planejament supramunicipal: el Pla Director Urbanístic d’Infraestructures Martorell-Abrera i el Pla Director Urbanístic de l’Activitat Econòmica del Baix Llobregat Nord, on concretarà previsions del Pla Territorial.  Ens trobem en un moment crucial en la definició del Nord de la comarca del Baix Llobregat, i és normal que entitats preocupades per qüestions territorials vulguin participar activament en l’elaboració d’aquests plans.  Associacions com Anda Abrera o Martorell Viu, que porten anys plantejant propostes alternatives han de ser tingudes en compte, en especial per la cura que posen per destensionar el riu Llobregat, que és l’ eix natural de la comarca, i a vegades, el gran oblidat.

 

 

Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient

L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *