L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

El treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat (XVIII-XX)

La presència de les dones en el món del treball ha sigut habitualment ignorada. Les mateixes fonts promouen aquesta ignorància perquè sovint silencien el treball femení, tant industrial com agrícola. A localitats on sabem que moltes dones treballaven fora de casa els padrons omplen la casella de professió amb “su sexo” (Molins de Rei,1936), tancant les dones a l’espai domèstic malgrat que es llevessin de matinada per anar a la fàbrica o al camp. Per superar aquest silenci sobre el treball femení cal establir un nou diàleg amb les fonts des d’una perspectiva de gènere. Els estudis sobre el treball de la dona han creat un marc conceptual i categories analítiques que hem aplicat a la recerca El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX)[1]. Les seves aportacions ens serveixen per descriure el treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat, i per valorar la relació entre industrialització-petita propietat i treball femení i l’especificitat del treball femení dins una agricultura intensiva orientada al mercat.

En història econòmica la definició de treball utilitzada té en compte els valors de canvi o producció pel mercat i menysvalora el valor d’ús, on sovint s’han d’inscriure les activitats agràries femenines. Quan l’economia parla d’activitats de subsistència o d’autoconsum en molts casos s’està referint al treball de les dones, que és poc valorat socialment i que deixa pocs rastres als documents. A la comarca, no s’entén el pas de la societat agrària a industrial sense tenir en compte l’autoexplotació intensiva de la mà d’obra familiar, fet que, superada la crisi agrària de finals del XIX, permet entendre l’afirmació de la petita explotació. A les darreres dècades de la Restauració l’ocultació i la resistència fiscals van afavorir la disminució de la pressió fiscal sobre l’agricultura i, dins les petites explotacions, la participació de la dona en les tasques agrícoles va permetre canalitzar guanys cap a l’estalvi familiar i millorar la situació de les petites propietats baixllobregatines.

Una nova lectura de l’enquesta de Francisco de Zamora (1789) ens dóna una imatge de pluriactivitat agrària femenina. Els esborranys de les Cartillas de Evaluación, ofereixen una visió àmplia del treball femení agrari assalariat i especialitzat. Els informes de la Junta Consultiva Agronómica i dels enginyers agrícoles aporten informacions qualitatives sobre el treball de les dones. Les respostes a enquestes d’entitats agrícoles i organismes oficials faciliten la comparació de la valoració social del treball femení amb el masculí, així com l’estacionalitat i temporalitat de les feines a jornal. Els dietaris de pagès, els documents de protocols, els fons d’hemeroteques i la bibliografia local i comarcal ajuden a conèixer millor l’especialització i la pluriactivitat femenines dins la societat agrària del Baix Llobregat durant els segles XVIII, XIX i XX.

Aquesta nova lectura de les fonts en clau de gènere ens ha permès sistematitzar un conjunt de reflexions sobre el treball femení a l’agricultura, algunes generalitzables al territori català, i d’altres pròpies de l’especificitat de l’agricultura de la comarca.

La primera és que emprant fonts alternatives –com les “Cartillas de Evaluación”- i a partir d’una lectura de gènere de les fonts convencionals podem avançar en el coneixement del treball femení a l’agricultura del Baix Llobregat, i a l’agricultura catalana, durant els segles XVIII, XIX i XX.

L’espai domèstic reservat a la dona era l’àmbit on realitzava molts treballs no reconeguts socialment, però que eren treballs agraris productius que feien engrossir la renda agrària familiar com ara cuidar del corral i l’hort familiar, assecar fruits (figues, panses,..) i fer blondes, productes tots ells de fàcil comercialització al mercat barceloní.

A més d’aquests treballs invisibles, les dones eren requerides sovint per ajudar a les collites i per a realitzar les feines agrícoles que convingués, és a dir, per fer treball extern a jornal i, per tant, visible. D’entre aquestes sobresurt el d’eixarcolar o treure les males herbes als llegums i als cereals, que era habitualment una feina femenina, però també als camps d’ametllers i fruiters.

Des del segle XVIII s’observa un paper actiu de les dones en la comercialització dels productes agraris, tradició que es referma amb l’existència d’un ofici femení, reconegut els segles XIX i XX, el de marmanyera o venedora de fruita.

Durant la segona meitat del XIX, la progressiva industrialització de la riba esquerra –de Cornellà a Molins de Rei- fa que la mà d’obra femenina escassegi a l’agricultura i també la infantil, atretes ambdues pels millors jornals de la indústria. A aquesta zona es menciona el treball femení d’eixarcolar per les tardes, en canvi, on no existia indústria les dones assumien més activitats agràries com ara plantar faves (Castelldefels,1888).

El segle XX, el major desenvolupament industrial condiciona la participació de la dona als jornals agrícoles, que és menor quan més indústria hi ha al poble. Mentre a Pallejà (1944) a cada 2,4 jornals d’home n´hi correspon 1 de dona, a Sant Feliu de Llobregat (1936) per cada 4,5 jornals d’home n’hi correspon 1 de dona, xifres que amaguen una participació més elevada de la dona, però el què ens interessa en aquest cas és constatar la proporció més elevada de treball femení a l’agricultura a un poble eminentment rural.

Independentment de la proporció de treball femení a l’agricultura observem que, en general, el treball femení és més important i intensiu en les rotacions complexes al regadiu i de manera específica en el conreu de les maduixes i els tomàquets. Les dones també participen en els treballs propis de l’agricultura de secà, però amb una menor aportació proporcional de jornals.

Durant els segles XIX i XX al Baix Llobregat hem comprovat l’existència d’activitats agràries feminitzades, pròpies d’una agricultura intensiva d’alts rendiments orientada al mercat com la collita de la maduixa o el conreu del tomàquet, feines que actualment a Andalusia i Múrcia estan feminitzades o reservades a immigrants, situació que perpetua la menysvaloració social del treball femení i permet mantenir els salaris baixos.

La remuneració del jornal masculí respecte al jornal femení és habitualment el doble, de manera que per la mateixa feina la dona cobrava la meitat, tot i que tenim l’evidència que el seu rendiment era superior (Sant Feliu de Llobregat, 1936). Cal apuntar una excepció: en la recol·lecció de llegum els jornals masculins i femenins eren més igualats, possiblement per la necessitat de fer la collita amb el mínim temps possible.

En síntesi, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX les dones del Baix Llobregat participaren activament en diversos treballs agrícoles, tan al secà com al regadiu,  i sobre tot, en el procés de comercialització dels productes del camp al mercat barceloní, tasca en la que s’hi especialitzaren. Malgrat l’assumpció d’aquestes responsabilitats públiques, visibles o externes a la casa,  les dones no abandonaren les feines invisibles no reconegudes i realitzades dins l’àmbit domèstic, que també reportaven inputs positius per a l’economia familiar. A més de feines reproductives i d’elaborar bens d’ús, una bona part del treball femení domèstic s’orientà al mercat (blondes, fruita seca, aviram, ous…) i ajudà a consolidar la petita propietat pagesa.

Una bona manera de cloure aquestes reflexions és la descripció que Carles Martí feia de la “Noia Xica”, pagesa de Sant Boi, puntaire i mestre de puntaires, que amb una aproximació quasi poètica a la pluriactivitat de la dona pagesa baixllobregatina, domèstica i exterior, la convertia en biga mestra de l’economia familiar: “Era tan feinera, malgrat l’aire calmós i quiet que la distingia, que no parava un moment i quan no baixava a vendre les fruites a Barcelona o bé ajudava als treballs del camp, ja tenia el coixí de fer puntes a la falda i els seus dits feien saltar alegrement els boixets” [2]

 

Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de la Junta del CECBLL

Fotografia: ACBL, Col·lecció ciutadana d’imatges, fotògraf desconegut, 1970

————————————————

[1] GEMMA TRIBÓ (2002): El treball femení a l’agricultura (XVIII-XX), dins l’obra col·lectiva editada per CRISTINA BORDERÍAS: Les dones i la història al Baix Llobregat, 2 vols., Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona , 2002

[2] CARLES MARTÍ (1986), Els oficis a Sant Boi cent anys enrere, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, pàg.86

L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

IMG-20170817-WA0010

CATALUNYA, UN POBLE D'ACOLLIDA I DE PAU