L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO

La Zona d’Activitat Logística Agrària del Baix Llobregat.

Les Zones d’Activitat Logística (ZAL) són espais vinculats al transport de mercaderies intermodal propers a nuclis industrials, implantats mitjançant la col·laboració público-privada.  A Catalunya disposem de la ZAL del Port de Barcelona i la ZAL del port de Tarragona.  Aquests espais són complementaris als Centres Intermodals de Mercaderies (CIM), que es troben a Lleida, la Selva, el Vallès i el Baix Camp, i de les Plataformes Logístiques de Distribució (LOGIS), situades al Bages i l’Empordà.

Probablement no sóm prou conscients del gran esforç que comporta l’intercanvi de productes entre totes les parts del món.  Seria adient que les respectives autoritats nacionals de consum exigissin que qualsevol bé que posseïm especifiqués la seva denominació d’origen. Cosa que ara només succeeix en algunes varietats. El rebut de l’electricitat o del gas haurien de relacionar les diverses fonts i llocs de generació. Les estacions de servei haurien de retolar el país de procedència de la benzina que omple el dipòsit.  Tota carn, peix, fruita o llegum hauria de dir el paratge on ha estat pasturat, capturat o conreat.  Pot ser així, començaríem a adonar-nos que el grau de dependència de l’exterior és desproporcionat.   No proposo un proteccionisme, ni una autarquia, sinó una reivindicació del Km 0 si volem que la nostra societat pugui evolucionar amb garanties, atès que l’immens consum d’energia, majoritàriament d’origen fòssil, associada al transport és un dels principals causants del canvi climàtic, i també de la desforestació i empobriment dels recursos naturals.

Raimon Roda, el gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, comenta sovint que aquest espai l’hem de concebre com a un polígon econòmic.  Es una reflexió lúcida i a més molt gràfica, quan el Parc es troba envoltat precisament de zones industrials.  Subscric aquesta reflexió, si bé, amb matisos, atès que en alguns indrets molt sensibles cal posar en primer terme la seva condició d’espai natural protegit, com passa a les immediacions dels estanys de la Murtra o el Remolar.  Determinats paratges haurien de ser adquirits per l’administració pública pel seu interès mediambiental, i per tant, que no fossin prioritàriament objecte d’explotació agrària productiva si aquesta no és del tot compatible amb l’avifauna.

El Parc Agrari té un present, i ha de tenir un bon futur.  L’amenaça d’Eurovegas va servir per sacssejar-lo, perquè el tresor que teníem davant fos posat en valor.  Fa un parell anys, el seu planejament urbanístic fos revisat i l’espai ampliat.  Desapareguda la pressió urbanística de l’Area Residencial Estratègica de Sant Vicenç dels Horts, properes incorporacions són també possibles i necessàries.   Però especialment ara és el temps per a la consolidació del projecte.  L’aprovació d’un Pla de Desenvolupament i Gestió que abordi; la concentració parcel·lària, la recuperació de terres abandonades, la desaparició progressiva d’activitats i construccions il·legals, i la captació d’empreses agràries que permetin en definitiva que aquestes terres tan fèrtils nodreixien encara més de productes frescos a la població de l’entorn.   L’adhesió propera de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al Consorci ha de servir perquè es disposin dels mitjans adients per exercir la disciplina urbanística unificada, amb un mateix criteri i autoritat, per a tots els municipis que conformen el Parc.

Resulta viable reforçar la sobirania alimentària, amb un mercat amb circuits diversos, que faciliti l’intercanvi directe entre productors i consumidors.  La descentralització humanitza. El gegant de Mercabarna em recorda a altres titans, com les línies de Molta Alta Tensió que il·lustren la dependència a determinats distribuïdors.

La geografía de la logística resulta insípida: ZAL, CIM, LOGIS, polígons, baricentres, zones franques, etc.  Noms que invoquen passadisos de carretes, palets, prestatges, o carrers sense vianants per on només transiten convois o estructures robotitzades.   No obstant és una toponímia que podem reciclar per prestigiar la proximitat.  Un futur Parc Agrari, consolidat i ampliat podria rebatejar-se com a Zona d’Activitat Logística Agrària del Baix Llobregat.  L’etimologia de “logístic” prové de “lògica”. Si pensem en el recurs estratègic que representa disposar de l’aliment aprop, davant d’un món incert, poques coses trobarem tant imbuides de lògica i de raonabilitat.

Rafael Bellido Cárdenas
Advocat i expert en temes d’urbanisme i medi ambient

 

L’ARTICLE DEL MES PER RAFAEL BELLIDO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *