EDITORIAL (NOVEMBRE 2017): Un mes dedicat a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials.

El mes de novembre l’Ajuntament de Sant Feliu estrenava una exposició elaborada pel CECBLL, en la qual es recuperava la memòria de les lluites veïnals al municipi durant els anys setanta. També escoltàrem una conferència de Carles Riba sobre les “Eines per avaluar els recursos del territori”. Riba assenyalava que els humans hem crescut i ens hem desenvolupat fins que hem començat a tocar els límits dels recursos de la naturalesa. Haurem d’aprendre a viure en una economia no expansiva en recursos i a tornar a conviure amb la resta d’éssers vius.

El manteniment de la personalitat de la comarca, els seus orígens i la preservació del patrimoni va centrar l’interès de les Jornades del Patrimoni, celebrades a Esparreguera, que establiren l’objectiu conjunt d’obrir noves vies en la gestió del patrimoni local, després de conèixer i analitzar diferents possibilitats.

La programació d’aquest novembre mostra alguns dels principals centres d’interès de la nostra activitat de recerca i de difusió del coneixement, en  temes relatius a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials; així com la manera de viure i conviure de les persones a la comarca i l’evolució dels municipis en els darrers quaranta anys.

La col·laboració encetada enguany amb l’associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ens ha permès cooperar en actes a diferents localitats que s’han endinsat en la reflexió sobre la viabilitat metropolitana. Les poblacions del Baix Llobregat tenen característiques comunes de vida urbana i conformen un espai de primera i segona corona a l’entorn de Barcelona, la comarca és un conglomerat urbà de més de vuit-cents mil habitants amb comportaments urbans similars.

Quan en una exposició com la retrospectiva històrica de l’evolució urbana de Sant Feliu, observem que la persistència de les lluites urbanes ha configurat poblacions més humanitzades, reconeixem que en cada moment  de la civilització,  els espais han de donar resposta a necessitats socials i ambientals; la manera de concebre i construir no és mai innocent i sempre obeeix a raons explícites o implícites. Per això esdevé tan apassionant entrar-hi a fons de la mà de persones expertes. És en aquest sentit que vàrem programar la taula rodona  “Espai públic, qualitat de vida i dimensió territorial” amb la presència  de Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona; Carme Miralles, professora de geografia urbana UAB, especialista en mobilitat urbana i planificació territorial; Joan Manel González, arquitecte i cap del servei tècnic de rehabilitació i regeneració urbana de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i  Albert Ferrer, arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat.

Les quatre intervencions foren seguides amb molt d’interès per part de totes les persones assistents. En Rueda és un expert sobre els espais urbans, conegut arreu per la creació del concepte de “superilles”. Per ell la figura principal de l’ecosistema de la ciutat són les persones. L’essència  de la ciutat és l’espai públic, que  és un lloc d’encontre i no un lloc per al trànsit. Cal fer un canvi de paradigma  i deixar de considerar les persones com a vianants per a fer-ho com a ciutadans. En el model que planteja  es permet el trànsit per carrers principals i s’allibera la major part de l’espai públic per als ciutadans i per a usos que no són els del transport i del vehicle privat. La ciutat rebrota d’aquesta forma, es recupera espai i recupera la seva dimensió i la seva escala humana.  L’element més valuós de la ciutat és el sòl. Amb una reducció d’un 13% de vehicles circulant, se n’allibera un 70% d’espai. Sobre la xarxa s’hi proposa el transport públic per vies primàries i amb velocitat comercial.

Per la seva banda Miralles emmarcà la reflexió sobre l’espai públic que amb el temps ha sofert una transició i que a l’actualitat se l’ha conceptuat com a espai per estar i no per passar. Aquesta geògrafa ens deia que amb el temps els conceptes de llunyania i proximitat han canviat; per ella el concepte llunyania és del segle XX i llunyania és difícil conjugar-la amb sostenibilitat; en canvi, el concepte proximitat és del segle XXI i de fàcil conjugació amb sostenibilitat. Segons considerem les dimensions de l’espai públic farem possible la presència de  l’automòbil o la facilitat per l’encontre i la convivència. L’espai públic també és un àmbit on des de la convivència s’aprofundeix en el coneixement. El vincle afavoreix la resiliència. Ara bé l’acció pública en matèria de planificació no només ha d’alliberar espai, sinó que el pensament global de la ciutat  ha de disposar d’eines de planificació.  Com a condició indispensable davant la definició dels espais públics s’ha d’elaborar el corresponent Pla d’usos.

L’arquitecte de Santa Coloma de Gramanet, Joan Manel González, ens va apropar a una experiència de regeneració urbana i espai púbic, mostrant-nos com en un municipi d’una altíssima densitat cada m² que es recupera és una victòria. També va posar de relleu la imprescindible vinculació entre espai públic i qualitat dels habitatges, en els casos de zones amb construccions o molt antigues o de baixa qualitat. Explicant-nos experiències d’una forta implicació del governs locals per dignificar les condicions dels habitatges de les zones més castigades.

Es clogué l’activitat retornant al municipi que ens acollia i que havia començat el mes rememorant el naixement del Sant Feliu actual. L’arquitecte municipal, Albert Ferrer, ens explicà el projecte de remodelació de la plaça de la Salut, un barri que a l’any 1977 inicià la seva lluitat per guanyar espai urbà oposant-se a la instal·lació d’una benzinera.

EDITORIAL (NOVEMBRE 2017): Un mes dedicat a la conservació del medi i dels recursos naturals i patrimonials.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *