EDITORIAL (MARÇ DE 2018): Març és de color lila

Des que a l’any 1977 les Nacions Unides declaren el 8 de març Dia Internacional de la Dona, cada any el mes de març es tenyeix de lila.

La data té l’origen en les lluites de mitjan segle xix i principis del xx, de les dones nord-americanes primer i europees després, per reivindicar millors condicions de treball i de vida, pels drets polítics —principalment el dret al vot— i a favor de la pau. La data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes per manca d’aliments l’any 1917.

Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura i de les activitats domèstiques. Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjan segle xix, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals. D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

El ressorgiment del feminisme, a final dels anys seixanta i setanta, va ser fonamental a l’hora de tornar a implantar la celebració d’aquesta data. El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones del món. Una data històrica de reivindicació o de commemoració que no es basa en un únic fet, ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit.

Així, aquest 8 de març de 2018  ha tingut lloc una Vaga Feminista organitzada pel moviment feminista, amb aturades i manifestacions a les quals s’han sumat organitzacions socials i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les càrregues que assumeixen les dones en les cures de les persones i en els treballs no remunerats. També per posar damunt la taula les desigualtats al món laboral, la bretxa salarial, les condicions precàries, les pensions de misèria. I per dir prou a les violències masclistes i a les discriminacions en totes les esferes de la vida.

Aquesta data serà recordada per les grans mobilitzacions. Milers i milers de dones (també homes) hi han participat ocupant els carrers d’arreu. El moviment feminista ha canalitzat el malestar social i ha impulsat les reivindicacions feministes, posant-les en les agendes polítiques, esdevenint un punt d’inflexió que haurà d’obligar tant els agents polítics, socials, com els econòmics a fer polítiques feministes efectives, per tal de combatre les desigualtats estructurals que pateixen les dones.

El feminisme és un moviment que lluita per l’eradicació de tota discriminació per raó de gènere. Al llarg del temps ha fonamentat la lluita de les dones a favor de l’emancipació, és molt plural i cada cop més cal parlar de feminismes. La política feminista permet feminitzar la societat i des de la seva pràctica cercar una major justícia social i un benefici per al conjunt de la societat; per a totes i tots.

En la construcció social del Baix Llobregat, les lluites són un element central i aquí les dones també tenen un paper fonamental. L’any 1947, en plena postguerra i dictadura, les dones de la Colònia Güell van protagonitzar una vaga per defensar el seu salari que va ser anomenada “La vaga de les dones”. Van parar de treballar per parlar amb la direcció, i l’empresa va cridar la guàrdia civil, que les va deixar al carrer. Malgrat no aconseguir els seus objectius, van marcar una època.

El CECBLL volem contribuir en aquesta lluita a partir de la pràctica i l’experiència en el reconeixement del llegat de les dones que ens han precedit i que ens han fet avançar. Per això estem desenvolupant un estudi sobre els Lideratges femenins al Baix Llobregat. 40 anys de feminisme. Però no només això, sinó que el CECBLL hem col·laborat activament amb el grup d’alcaldesses del Baix en la redacció d’un Decàleg presentat públicament el 23 d’aquest mes, per treballar per municipis, pobles i ciutats feministes.

Amb 813.996 habitants i un 50.78% de dones, és la tercera comarca més poblada de Catalunya. El seu territori s’estructura en 30 municipis, 11 dels quals estan actualment governants per alcaldesses.

Aquest lideratges femenins representen gairebé el 42% de la població baixllobregatina i hauria de transcendir el pla d’allò que és només estadístic i esdevenir una oportunitat perquè tots i totes, homes i dones, comencem a viure d’una altra manera les nostres ciutats i la convivència que s’hi produeix.

L’objectiu d’aquest decàleg és que totes les mesures consensuades es puguin implementar als diferents municipis de la comarca en els propers anys, independentment del color polític que governi als diferents consistoris. Per fer-ho, caldrà tenir la ferma voluntat de reclamar els recursos necessaris per fer efectives les polítiques d’equitat, les polítiques feministes.

Però vivim amb preocupació compartida els riscos d’un món canviant, on els avenços d’avui poden ser vulnerats per retrocessos del demà. L’auge de l’extrema dreta o els nous plantejaments sobre els drets de les persones podrien posar en perill les fites conquerides o impedir-ne de noves. D’aquí la necessitat d’impulsar canvis duradors que vagin de la mà d’una agenda feminista i que pugui ajudar el conjunt del territori en l’aplicació de polítiques de justícia social d’equitat i d’igualtat.