L’ARTICLE DEL MES PER NEUS RIBAS

ARTICLE OPINIÓUn nou 8 de març

Ja hem deixat enrere un altre mes de març, el mes del 8 de març, el dia internacional de les Dones. La celebració dels 8 de març no té un origen clar, però tots els fets que se li atribueixen estan lligats amb el moviment obrer. El més conegut és, sens dubte, l’incendi a la fàbrica tèxtil Cotton Textile Factory de Nova York. Les seves treballadores van declarar una vaga per aconseguir millores laborals com ara el descans dels diumenges o la reducció de la jornada de 16 a 10 hores. L’amo les tancà dins i incendià la fàbrica. Moriren 129 treballadores.

El fet és que el 8 de març s’ha convertit al llarg dels anys en una jornada de reivindicació del feminisme. La paraula feminisme, sovint menystinguda o menyspreada pel seus orígens anarquistes i marxistes, amb un cert caràcter radicalitzat,  en realitat té unes connotacions que avui en dia podria subscriure tothom. L’objectiu del feminisme és eradicar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte l’home. Sembla prou assenyat. Malgrat això, continua sense tenir una acceptació prou general com perquè el feminisme sigui interioritzat pel conjunt de la societat.  O si més no, aquest era el meu pensament fins a la darrera celebració del 8 de març…

Cada any passava el 8 de març com una diada assenyalada, reeixida pels seus diferents continguts i, un cop passada, tenies la sensació que aquell 8 de març havia estat un altre gra de sorra en la reivindicació del feminisme. I que, tenint en compte el temps històric, els avenços encara estaven sent prou ràpids. Si fem una lenta marxa enrere cap a mitjans del segle XIX, quan van començar a néixer els moviments feministes organitzats, primer a Gran Bretanya i als Estats Units i després a Europa, corroborem la rapidesa dels fets. Però fem l’exercici a casa nostra i ho veurem:

A Catalunya, el sufragi femení no es va aconseguir fins l’any 1931. L’any 1936 va esclatar la guerra i a partir del 1939, comença la dictadura franquista, que no es caracteritzava precisament per la seva devoció a les idees feministes. Però el feminisme català va començar abans. A principis de segle XX neix la revista Feminal com a suplement d’una altra revista, amb l’objectiu  de defensar els drets de la dona i reivindicava la seva participació en diferents àmbits de la societat.  Després, durant el primer quart del segle, neixen diferents associacions marcadament feministes i, seguidament, amb la Segona República, s’aconsegueix el sufragi femení, dones ocupant càrrecs públics, fins i tot l’avortament!!!. I tanquem el cercle amb l’etapa fosca de la guerra civil i el franquisme. Però després d’una etapa de foscor, sempre ve la llum…o això necessito creure. La transició va significar tornar a la dona al nivell on estaven les dones d’occident en quant a drets jurídics: l’abolició de l’adulteri, l’ús dels anticonceptius, una nova llei del divorci, la despenalització parcial de l’avortament…llum després de la foscor.

Aterrant més a casa nostra, al Baix Llobregat neix la Coordinadora Feminista l’any 1978 constituïda en la I Jornada de les Dones al Baix Llobregat celebrada a Sant Boi.  Neixen els primers centres de Planning a la comarca, el del Prat de Llobregat va ser el primer de tot l’estat.  També apareixen les vocalies de dones a moltes Associacions de Veïns i Veïnes  de la comarca. Després, ja al tombant de segle, se celebra el Primer Congrés de les Dones del Baix Llobregat (2002) que enguany celebrarà la cinquena edició.

Tot plegat ha passat amb poc més d’un segle. I entremig les celebracions dels 8 de març, jornades reivindicatives on es recorden totes aquestes lluites feministes dutes a terme per les dones. Fins que arriba el 8 de març del 2018. La primera vaga feminista i aturada de país en defensa dels drets de les dones de tota la història. Crec que la vaga del passat 8 de març va ser un punt d’inflexió, alguna cosa més que un gra de sorra. Secundada pels sindicats, per molts grups polítics, estudiants, mitjans de comunicació i múltiples associacions, la vaga va ser tot un exemple de mobilització. No sé què passarà el 8 de març de l’any que ve, ni de quina forma se celebrarà, però el que sí que sé és que hi haurà un abans i un després de la vaga feminista d’enguany, perquè alguna cosa en l’imaginari col·lectiu ha canviat.

Estic convençuda que encara ens falta perspectiva històrica per adonar-nos-en però la revolució ja ha començat. I sí, és feminista.

Neus Ribas Devesa
Gestora cultural del CECBLL

——————–

Fotografia: Manifestació a favor del divorci a Sant Ildefons de Cornellà, 2 de juliol de 1979. Font: Fotografia Marta Estruch, arxiu privat Pilar Macià

 

L’ARTICLE DEL MES PER NEUS RIBAS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *