Sabíeu que…maig

Sabíeu que aquest mes de maig fa 44 anys de les vagues de l’Elsa de Cornellà i Solvay de Martorell?

Per al Baix Llobregat, 1974 va ser un any clau, les lluites de l’Elsa de Cornellà i la Solvay de Martorell, juntament amb la negociació del conveni comarcal del metall, van suposar un salt qualitatiu en la mobilització i en la capacitat de negociació de la comarca. A final d’any, una altra mobilització general, ara deslligada de lluites concretes, va confirmar el que ja era patent: el Baix Llobregat s’estava convertint en la comarca referent del moviment obrer de Catalunya.

L’Elsa de Cornellà era una empresa familiar regida pel paternalisme propi d’aquest tipus d’empreses. Els salaris eren baixos i els treballadors havien de treballar per torns cada diumenge. Amb motiu del conveni d’empresa, els treballadors demanaven de no treballar el diumenge i 5.000 pessetes d’augment lineal. No hi va haver acord i els treballadors es van declarar en vaga. L’empresa com a resposta va acomiadar 500 treballadors i no acceptà cap negociació, la qual cosa va comportar que els treballadors es tanquessin a l’església de Santa Maria de Cornellà. Entorn de l’església es començaren a viure escenes de solidaritat amb els tancats de tal manera que es produí una detenció per tal de refredar els ànims solidaris. Malgrat les pressions, els treballadors no abandonaren la tancada fins que no va ser alliberat el detingut; la vaga continuà i enmig de la tensió, amb algunes empreses aturades en suport dels treballadors d’Elsa, es produí la vista judicial pels acomiadaments. En el judici, l’empresa acceptà la readmissió de tots els treballadors, excepte els dos jurats d’empresa,  i oferí una nova proposta d’augment salarial. Els treballadors acceptaren la readmissió del gros dels obrers, però el conflicte restà obert, perquè no hi hagué acord en l’acomiadament dels dos representants sindicals ni tampoc respecte de l’augment salarial i el treball dels diumenges.

Simultàniament al conflicte de l’Elsa de Cornellà n’esclatà un altre a Martorell. L’empresa Solvay tenia uns 600 treballadors i era una empresa altament tecnificada que funcionava les vint-i-quatre hores del dia tota la setmana. El conflicte plantejat era similar al de l’Elsa de Cornellà: en el conveni d’empresa, els treballadors demanaven 3.000 pessetes d’augment lineal. Iniciada la vaga i enmig d’una gran tensió, el governador civil de Barcelona va fer desallotjar la fàbrica i va militaritzar  treballadors; l’empresa n’acomiadà 279.

Informació extreta de: ITINERARI MOVIMENT OBRER A CORNELLÀ DE LLOBREGAT (1962-1978) d’Elionor Sellés i José Fernández