L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

L’especialització hortofructícola de la vall baixa: els establiments de planters. 

El naixement de la Fira de la Candelera, a Molins de Rei l’any 1851, dedicada als planters és testimoni de l’existència d’una especialització de la zona en planters hortícoles i d’arbrat i, en part, continua una tradició agrícola antiga de la que parlen els testimonis del segle XVIII, estimulada sens dubte per la proximitat al mercat barceloní. La Fira es realitza en el moment idoni del cicle agrícola per plantar arbres: a inicis de febrer. Els impulsors de la Fira, grans propietaris de la zona, eren els mateixos que aquells anys havien fundat una subdelegació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre a la comarca, amb seu a Molins de Rei, i, que, a inicis del segle XX, impulsaran les primeres exportacions de fruita a Europa.

La superació des efectes de la greu crisi agrícola mundial, que afectà als cereals des de la dècada de 1870-1880 i s’agreujà amb l’arribada de la fil·loxera uns anys més tard, va comportar a zona de la vall baixa del Llobregat canvis en l’accés a la terra i en les relacions d’explotació, i, en paral·lel, va consolidar l’especialització agrícola en fruites i productes hortícoles. Per consolidar aquest procés transformador va ser molt important la generalització del regadiu, però també l’empenta de les associacions pageses que organitzaren camps d’experimentació, introduïren millores tècniques, començaren a mecanitzar alguns treballs i, progressivament, anaren introduint adobs químics. Un dels aspectes que va facilitar el canvi va ser la proliferació d’establiments de planters a la vall baixa, que varen ajudar als pagesos a plantar fruiters a les millors terres de secà i també als horticultors del regadiu, que explotaven productes hortícoles als camps de fruiters. La presència d’aquests establiments de planters és el que analitza breument l’article.

Durant la primera dècada del segle XX, la presència de nombrosos establiments de planters hortícoles i d’arbrat ens indica la generalització d’aquesta agricultura intensiva d’alts rendiments, especialitzada en fruiters i productes hortícoles. Alhora també reflecteix l’esforç que entre 1886, any de l’arribada de la fil·loxera a la comarca, i la segona dècada dels segle XX van fer els pagesos per replantar vinya amb peu americà. El Ministeri d’Agricultura va recollir les dades dels establiments de planters oberts a la zona, fet que ha permès construir el quadre següent. Aquests eren els legalment registrats, és possible que n’hi haguessin més i, també, que segons per alguna llavor o planter els pagesos s’ajudessin i les obtinguessin de manera autònoma.

Venda de planters d’horticultura i arboricultura (1902-1911)

Àrea de la vall baixa del Baix Llobregat

Establiments 1902 Establiments 1911 poble
Bordas, Joan —– Hospitalet
Camprubí, Francesc —– Molins de Rei
Camprubí, Fèlix Camprubí, vda i f Hospitalet
Camprubí, Joan Camprubí, Joan Cornellà
Carbonell, Magí —– Sant Joan Despí
Fanés, Joan —– Sant Joan Despí
Mestre, Joan Mestre, Joan Sant Joan Despí
Modolell, Gaspar Modolell, Gaspar Sant Just Desvern
Negre, Salvador —– Sant Joan Despí
Padró Valls, Joan Padró Valls, Joan Sant Boi de Llobregat
—– Padrosa, Josep Sant Just Desvern
Parés Gelabert, F Parés Gelabert, F Sant Boi de Llobregat
——- Parés Guigui, Antoni Sant Boi de Llobregat
Rabella Paul, Salvador —– Sant Boi de Llobregat
Sanchez, Joan —– Sant Joan Despí
Tapia, Remigi —– Sant Joan Despí
Torrens, Josep —– Sant Joan Despí
Vives, Josep J. Vives Cornellà

Al 1902 hi havia 16 establiments de planters a la part baixa de la comarca, i, al 1911, només n’existien 9. Possiblement, la reducció es deu, en part, a la finalització del procés de replantació de la vinya fil·loxerada. Famílies de grans propietaris de la zona com els Modolell a Sant Just, els Negre a Sant Joan Despí, o els Camprubí a l’Hospitalet, Cornellà i Molins de Rei, eren els propietaris d’aquests establiments de planters i responsables de la seva comercialització.

La riba esquerra era l’àrea que tenia més establiments de la zona:13 de 16 el 1902 i 6 de 9 el 1911. Excepte Sant Boi, centre productor de pomes des d’antic, on hi havia 3 establiments el 1902 i també 3 al 1911, els altres centres de planters estaven situats a la banda esquerra del riu, zona on l’agricultura intensiva estava més arrelada i on l’especialització fructícola es manifestà més precoçment i amb més intensitat. Dels 16 establiments de planters del 1902, 7 estaven situats a Sant Joan Despí, poble que excel·lí en la cura de planters, tot i ser un municipi petit. Els anys posteriors a la mort dels ceps a causa de la fil·loxera, aquests centres van ajudar a reconstruir la vinya amb peus americans, però al mateix temps començaren a vendre els peus adients per estendre els fruiters de secà a les millores terres abandonades per la vinya. Habitualment eren peus d’ametllers molt resistents a les malures en els què s’empeltaven els nous fruiters que acabaren tenint èxit. També es divulgaren nous peus al regadiu per consolidar vells conreus, com les pomeres i els perers.

A la vall baixa de la comarca la vinya va perdre protagonisme. La superació de la crisi va comportar que les millors terres de secà fossin ocupades per fruiters (presseguers, pruneres i cirerers), les de mitjana qualitat replantades de vinya amb peu americà, i les més dolentes abandonades, fet que va permetre que el bosc comencés a recuperar terreny. Al nord de la comarca la vinya va continuar sent un dels primers conreus, però a la part sud l’especialització hortofructícola, estimulada per la proximitat del mercat barceloní i la possibilitat de l’exportació a Europa, es va imposar. Els fruiters, a més d’ocupar les millors terres de secà, també es conreaven a les terres al·luvials planes de regadiu, on entre les fileres d’arbres es feien diverses collites a l’any de productes d’horta: enciams, bròquils, coliflors, bledes, escaroles, tomàquets, mongetes…. Un nou paisatge agrari s’anava dibuixant a mesura que els establiments de planters ajudaven als pagesos a plantar els arbres fruiters que es van estendre, a inicis del segle XX, per les millors terres de secà ocupades des dels segles XVII i XVIII per la vinya.

Gemma Tribó Traveria
Historiadora i membre de Junta del CECBLL

 

L’ARTICLE DEL MES PER GEMMA TRIBÓ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *