L’article del mes per Genoveva Català

LA PERSISTÈNCIA DE L’AGRICULTURA AL BAIX LLOBREGAT

La persistència és el valor bàsic per aconseguir un objectiu i durar al llarg del temps. No és l’únic valor que ens ha de permetre aconseguir-lo, però si que n’és un dels més rellevants, és el que ens permet mantenir-nos fermes en els nostres propòsits.  Per això vàrem considerar adequat el títol de la taula rodona del passat dia 24 de febrer, La persistència de l’agricultura al Baix Llobregat.

L’ agricultura al Baix Llobregat ha passat de ser la primera activitat econòmica  durant el segle XIX, per convertir-se en una activitat de segon ordre durant el segle XX a favor de la industrialització i de la urbanització del territori, així com per posar els terrenys de la comarca a disposició de les necessitats d’infraestructures i de serveis de la gran capital: Barcelona. Tot plegat amanit per una societat altament especulativa fins que ha esclatat la crisi del 2008 de la mà de l’anomenada “bombolla immobiliària”.

Amb tot, a  finals del segle XX l’estructuració social i política que va propiciar la recent estrenada democràcia va servir perquè, novament, la veu de la pagesia es fes sentir. La tossuderia de la Unió de Pagesos i el coratge d’algunes de les persones representatives dels ajuntaments i del Consell Comarcal van fer possible l’impuls i la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat.

S’entén per Parc Agrari aquell àmbit d’activitat agroeconòmica a on es vol preservar la base territorial de la seva incorporació al procés urbà i consolidar la presència de l’agricultura professional, mitjançant programes específics, en el marc del foment d’unes explotacions agràries gestionades des d’una perspectiva que harmonitzi la producció agrària amb la protecció mediambiental i la regulació respectuosa de l’ús social.

L’abast del parc es distribueix en 13 municipis de la vall baixa i la zona contigua al delta. Tot i que en la mateixa delimitació hi conviuen diferents tipologies de conreus, com  la zona que permet l’horta i els fruiters acollida a una bona xarxa de reg, però també hi conviuen zones de conreu situades a les faldes de les muntanyes del Baix.

De Pallejà i d’ El Papiol enllà,  riu amunt i comarca  al nord, l’agricultura també s’ha vist envaïda pel fenomen de la industrialització, hi ha producció en zones de poques hectàrees, amb conreus com les oliveres, els ceps i els ametllers, que avui malden per sobreviure a partir d’experiències exitoses com la producció de vins de qualitat (denominació d’origen Penedès) o d’olis cada dia més apreciats. Aquí la iniciativa va de la mà de persones emprenedores i valentes que a partir d’ iniciatives empresarials o  d’entitats socials s’ocupen i es preocupen de mantenir el futur dels conreus, tot cercant maneres valentes d’innovar, com és el cas de la Fundació Agrícola Olesana, entre moltes d’altres.

A casa meva quan era una nena sentia dir “Maria, Marieta, no et casis amb un pagès, que et farà menjar mongetes i et farà llevar a les tres”. La dita és prou clara de la duresa dels treballs al camp que la humanitat ha desenvolupat durant milers d’anys.

El dia 24 de febrer a Santa Coloma de Cervelló vam percebre clarament que l’esforç fet per generacions, no ha estat balder . Que  a la humanitat hi ha activitats bàsiques imprescindibles per a la supervivència i que a l’asfalt no hi creixen pomeres.

Vam reconèixer-nos en les persones que han lluitat perquè el territori no sigui un bé per comprar i vendre. El territori és l’espai on transcorre la nostra vida, el territori només l’hem de poder fer servir. Abans que cap altre valor el territori te valor d’ús. I aquí rau la nostra raó. El sòl agrícola del Baix Llobregat, ja mai més serà aquell espai on construir i on especular. El necessitem per viure, per produir aliments, energia, aigua i aire. I també per generar de manera sostenible noves activitats econòmiques.

El diàleg entre experiència i coneixement és la porta oberta que tenim al futur. El paper que té i que tindrà en el futur el Parc Agrari, la Unió de Pagesos,  l’Escola Superior d’Agricultura del campus de la UPC a Castelldefels, les noves generacions de pagesos, iniciatives que aporten valor als productes i a l’activitat, els Ajuntaments amb iniciatives en el món agrari,  tots ells ens ajudaran a tenir un diàleg obert i enriquidor per aprofundir en tres eixos:

1.- Quina han de ser la tipologia de la producció agrària de la  comarca.

2.- Quins seran les formes d’augmentar el valor de l’activitat agrària, els millors canals de distribució i de comercialització, com acostar el producte al consumidor.

3.- Com consolidem les eines de planejament, de governança  i de gestió del territori, perquè l’espai agrícola, deixi de ser l’espai sense nom a reserva de millors oportunitats.

Les dones i els homes de la comarca hem tingut un somni, amb esforç i tenacitat , amb coneixement i experiència llaurem el futur de l’agricultura al Baix Llobregat .

Genoveva Català Bosch