Imagineu la Terra tota sempre en pau (Editorial de desembre de 2023)

/by

El 23 de novembre del 2024 farà  50 anys que la suma de voluntats diverses  i el compromís dels diferents sectors  feia nàixer el CECBLL, associació que ha reeixit gràcies a la constància del voluntariat social i al coratge i dedicació  del nostre equip professional. Vam sorgir  a les acaballes de la dictadura franquista i hem transitat per la història estudiant-la, coneixent-la, difonent-la i procurant contribuir a majors cotes de justícia social i de benestar col·lectiu en un clima de pau i llibertat.

Aquest any 2023 hem continuat  treballant i assolint els nostres objectius i projectes d’activitats,  l’any passat quan ens rebia una de les institucions que ens dóna suport, l’autoritat que ens va atendre, digué: “quin goig d’entitat compliu fidelment allò pel què us hem donat suport”. Aquesta és una afirmació que,  recordo amb gratitud  i sovint comento amb orgull.  La manera de treballar del Centre és avaluar la feina feta durant un any i programar l’activitat del següent. Aquesta planificació permet concórrer a totes les línies d’ajuts i subvencions que les  administracions brinden com eines de suport a la cultura i al coneixement. Vull  afirmar i reconèixer que tot això és possible gràcies a l’excel·lent equip professional de l’ entitat i a la xarxa de persones voluntàries que brinden el seu saber a la comunitat. La programació és imprescindible, tot i que sempre hi ha espai per acollir noves iniciatives.

En anys alterns programem diferents tipologies d’activitats. Enguany els projectes del cicle anual que hem organitzat han estat: la 8ª Jornada de Paisatges Contemporanis, la 8ª Trobada d’Entitats d’Estudis, la 3ª Escola d’Estiu i  la 12ª Jornada del Patrimoni.

Donom continuïtat  cada any a  la recerca, enguany  ha conclòs la recerca col·lectiva sobre cooperativisme i n’hem editat  dels seus fruïts . Seguim treballant en altres projectes de recerca com la recerca sobre persones repressaliades del Baix Llobregat nord i hem iniciat una recerca que permetrà formular un itinerari  sobre el Canal de la Dreta del Llobregat .

La implicació que tenim en l’activitat de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat intensa i una vegada més hem participat en les activitats que cíclicament acull la comarca en aquest matèria. Cal ressaltar que una de les recerques col·lectives de gran envergadura que fem és la recerca sobre Exili i Deportació, possiblement l’any vinent podrem concloure’n els treballs, aquest any  continua la feina i les persones recercadores han seguit compartint coneixements ens una Jornada específica celebrada a Esparreguera.

Edicions del Llobregat, el nostre segell editorial han donat llum a publicacions pròpies com: el número 26 de Materials del Llobregat sobre El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits; La Colònia Güell des de dins. història, memòria, opinió;  Teixint solidaritats al Baix Llobregat. història, realitat i perspectives cooperatives; 30 contes, 30 dibuixos, 30 municipis; Persones, valors i xarxes: els Premis de Reconeixement CECBLLC 1999-2022.

La producció de coneixement i la difusió són activitats que es retroalimenten i això ens permet un contacte permanent arreu dels municipis de la comarca, presentant publicacions i interactuant  amb la xarxa associativa i cultural.

El nostre compromís amb la cultura també és un compromís actiu amb la gestió d’equipaments com el Centre Cívic Mas Lluí  a Sant Feliu de Llobregat i amb les visites de caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Tot això entre moltes altres activitats com els itineraris locals i la intensa cooperació i interacció amb el conjunt del teixit associatiu comarcal. Fem xarxa, volem contribuir a cercar noves formes de recuperació econòmica i de cohesió social basada en la solidaritat i l’ajuda mútua.

Des de la proximitat d’un treball associatiu i cultural d’un Centre com el nostre observem astorades com en aquests  moments  emergeixen amb força  actituds  i projectes feixistes que hom creia superats, la normalitat de la vida a la comarca i l’afany d’aconseguir altes cotes de justícia social i ambiental, no ens situa al marge del esdeveniments socials i polítics d’arreu del mon. En aquest context vivim amb angoixa els persistents conflictes bèl·lics com el d’Ucraïna i el terrible genocidi del poble palestí i és llavors quan ens venen al cap alguns versos de la cançó Imagine del malaguanyat John Lennon

“Doncs ara imagineu-vos
que no hi ha cap estat
pel qual morir o matar-se,
ni déus que cridin sang.
Imagineu la terra
tota sempre en pau…”

Sembla que clamar pel pacifisme  sigui una ingenuïtat , davant de la realitat de la guerra. Avui dia hom intenta parlar de guerra justa i en el seu nom, es justifiquen les morts i la destrucció. La fatalitat ens porta que en rememorar el Nadal ens situem en uns indrets on l’assassinat de criatures sigui el pa de cada dia i, no volem , ni ens resignem  al constant bombardeig de la població palestina de la Franja de Gaza. Des del 7 d’octubre han estats assassinades més de 11.000 persones, entre elles més de 4.6000 nens i nenes. Save the Children denuncia que hi ha hagut més morts infantils a la Franja de Gaza aquest últim mes que a tot el món des del 2019. Segons aquesta organització, un nen mort cada 10 minuts a Gaza.

En aquest context tant contradictori ens acomiadem d’un 2023 productiu i engrescador pel que fa a l’activitat del Centre d’Estudis i amb una visió positiva i esperançadora pel que fa al nostre entorn més immediat i en canvi amb una profunda tristesa en constatar la dificultat de fer possible allò que ens cantava John Lennon  “imagineu la terra tota sempre en pau”.

La Tartana de Can Bofill i la Mare de Déu del Remei

/by

El passat 8 d’octubre vam organitzar una jornada de portes obertes al projecte de la “Tartana de Can Bofill”. Després de quatre anys navegant per la foscor dels laberints administratius arrenca el projecte, i volíem celebrar-ho i compartir-ho. Celebrar la fi d’un tràmit administratiu? Una mica si. Difícil d’explicar en un context polític i social favorable. Trist, però es així.

Unes tres-centes companyes i amics vam decidir compartir tallers, xerrada, visita a la masia, dinar agroecològic i concerts en un dia d’aquells que et posen les piles.

I curiositats de la vida, el 8 d’octubre és la Mare de Deu del Remei. La cosa te la seva gràcia perquè potser la verge del Remei ens ha fet més costat del que ens pensàvem. Ben mirat, això del remei és com allò del got mig ple o mig buit. Les coses tenen remei o no en tenen, i les que sembla que no, es poden acabar remeiant. I a l’inrevés.

Com quan després de 15 anys de fer de masovers i de pagesos de la PACA (una experiència singular de corresponsabilitat entre productors i consumidores, que funciona a partir de circuïts curts, producció agroecològica, no intermediació i presa de decisions de manera assembleària), els propietaris van dir-nos que posaven la masia i la finca a la venda. De cop i volta ens quedàvem sense casa, sense feina i sense il.lusions.

Semblava que la cosa no tenia remei però amb un grup d’amics boigos vam plantejar la possibilitat de comprar Can Bofill per realitzar un projecte agroecològic i de cooperativa d’habitatges en cessió d’us (La Tartana). Sense un duro, teníem clar el que volíem i que no volíem aconseguir finançament a partir de les entitats financeres convencionals. Així vam anar a petar a la COOP57, una cooperativa de finances ètiques i solidaries.

Inicialment la proposta els va semblar fora del seu àmbit d’actuació. Seguíem sense remei. Però després de varies reunions, alguns debats, una roda de xerrades per tot Catalunya cercant suport social al projecte, la COOP57 va comprar Can Bofill iniciant una línia de treball anomenada «sol comunitari». Així, Can Bofill va esdevenir una finca de propietat col.lectiva.

Havíem trobat un remei però seguien els nostres maldecaps. Projecte de reforma, aprovació del PEPHA, del PEPNAT, retards, conflictes interns, explota el grup,…La cosa sembla que no te remei però amb energia renovada comencem a executar el projecte de la Tartana.

Intentem posar remei en la lluita contra l’abandonament de l’activitat productiva de les masies de Collserola (els darrers 60 anys s’ha perdut un 72% de la superfície agrícola).. Hem tret Can Bofill del mercat especulatiu i construïm una infraestructura productiva amb criteris agroecològics.

No té remei la nostra aposta per un projecte agrícola, ramader i forestal. Mantenir i potenciar l’activitat del sector primari es central i prioritària. L’accés a la terra queda garantit i això repercuteix positivament en la viabilitat dels projectes.

Remeiem l’accés a l’habitatge amb una solució col.lectiva: la cooperativa d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que garanteix el dret a l’habitatge a un preu assequible i promou un model col.lectiu que permet desenvolupar projectes de convivència, socials, participatius i solidaris.

Aportem remeis a la precarietat i a la viabilitat dels projectes apostant per la corresponsabilitat entre la producció i el consum, establint nous rols i generant nous espais de decisió, com fa temps que realitza la PACA.

Treballarem per a que Can Bofill sigui un espai de trobada, reflexió i acció pels col.lectius socials del Baix Llobregat i, en general, pels col.lectius que treballen en el món de l’agroecologia.

Cansades però motivades i amb moltes ganes enfilem aquesta nova fase del projecte , convençudes de la força transformadora de l’acció col.lectiva. Des de la nostra ruralitat metropolitana, ens refermem en l’objectiu de produir aliments, gestionar Can Bofill amb criteris  agroecològics i impulsar la cooperativa d’habitatge en cessió d’us com alternativa a l’habitatge. Seguirem buscant remei a allò que sembla que no en té.

Visca la Mare de Deu del Remei, per fer-nos costat, tot i que ens sentim poc devotes de la verge i molt més remeieres, per allò de bruixes, putes i boges.

Salut des de l’alta muntanya del Baix Llobregat.

 

 

Toni Ejarque

Pagès

La Tartana de Can Bofill

 

P.D. M’agradaria recordar a la Gemma Tribó, de la que vaig ser alumne, i enviar una abraçada al Carles, les seves filles i les seves companyes del Centre d’Estudis.

Finalitza la campanya de mecenatge pel llibre ‘Contes del Baix Llobregat’

/by

Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que ens han ajudat amb un donatiu a fer possible el llibre del 50è aniversari del CECBLL. Es tracta d’un recull de contes escrits per Rafael Bellido Cárdenas i il·lustrat per Joana Llordella Zamora amb pròleg de Carmen Romero. El llibre es titula Contes del Baix Llobregat i regala una història inventada i un dibuix a cada una de les trenta ciutats que conformen la comarca.  Una bonica forma de celebrar els 50 anys sense perdre de vista el territori i tot el seu potencial.

Aquesta ha estat la primera vegada que el Centre ha fet una campanya pròpia de micromecenatge. I estem molt agraïts per tots els suports rebuts.

Una entitat cultural com ho és el Centre d’Estudis Comarcals necessita, per dur a terme la seva tasca, el suport de les persones, de les institucions i de les empreses. Sense la concurrència de tothom res no seria possible.

Aquesta campanya de mecenatge ha posat de manifest que tenim un gran suport per part de la societat baixllobregatina i de les seves institucions locals i supralocals. Però ha palès les dificultats que tenim per arribar al món empresarial, que no se sent interpel·lat.

La cultura és preuada per tothom. Ningú no s’atreviria a menystenir-la o a renegar-ne. Però igual que passa amb la ciència, no és fàcil aconseguir la col·laboració, la complicitat i el compromís del sector empresarial, que és també imprescindible.

El Baix Llobregat és un territori ric en teixit cultural i ho és també en teixit empresarial, tant en l’àmbit de la indústria com en el dels serveis. Hem de ser capaços d’apropar-nos i de fer realitat la fusió publico-privada com una forma de suport a la cultura, com una mútua oportunitat i com una aposta col·lectiva i col·laborativa pel benestar, per la qualitat de vida i per a la innovació. Sí, la innovació. Tendim a equiparar aquest concepte a la tecnologia. Però la capacitat d’innovació social també existeix, també aporta grans resultats i està molt intrínsecament relacionada amb la cultura. Per això des de 2010 és una de les línies prioritàries de la Comissió Europea. Indagar noves maneres de relació entre els diferents sectors socials i econòmics a través de la cultura i per al be comú hauria de ser un deure de tothom.

Una societat millor s’ha de recolzar en la corresponsabilitat, la cooperació i el treball en xarxa.

Un aplaudiment i un agraïment per als nostres mecenes, que no han estat pocs, tal com podreu veure aviat en el llibre Contes del Baix Llobregat.

 

El CECBLL acull la trobada de Centres de Recursos Pedagògics de la comarca

/by

Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) són serveis educatius creats pel Departament d’Ensenyament, per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat. El dimarts 12 de desembre, les direccions dels CRP’s del Baix Llobregat juntament amb els responsables dels  Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat, es van trobar a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per fer la seva reunió de tancament d’any.

La presidenta del CECBLL Genoveva Català, els va donar la benvinguda i va presentar-los breument la nostra entitat i els recursos i serveis dels que disposem que podrien ser-los d’utilitat. En acabar, el CECBLL els va oferir una visita a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat per fer un tancament lúdic a la trobada.

La família de Gemma Tribó recull el Premi Josep Oliva a la cultura i tradició pageses 2023

/by

La Sala d’Actes de la 50a FIRA AVÍCOLA DEL PRAT DE LLOBREGAT era plena de gom a gom i després d’escoltar el Pregó de la Fira a càrrec del reconegut cuiner Josep Lladonosa es va procedir al lliurament del guardó.

El Premi Josep Oliva 2023 fou atorgat a títol pòstum a Gemma Tribó el recolliren la seva família: Carles Martínez el seu espòs i Laia Martínez Tribó i Laura Martínez Tribó les seves filles, acompanyades per la seva germana Mercè Tribó, cunyat, neboda i amics i amigues entranyables.

De manera sincera i planera en Carles Martínez agraïa que la trajectòria  de Gemma Tribó Traveria hagués estat reconeguda amb el Premi Josep Oliva a proposta de la Unió de Pagesos i del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat .

Es constatà  la personalitat de la Gemma com a persona compromesa i entusiasta en el reconeixement del treball agrícola i la pagesia de la comarca del Baix Llobregat.

Carles Martínez ens va recordar un dels vincles recents de la Gemma que intervingué en el programa televisiu, presentat per Sílvia Abril “La recepta perduda” dedicat a les croquetes fetes amb pollastre de pota blava.

En  la intervenció familiar es va posar de relleu que la  vida de l’ honorada  Gemma  es centrava en tres eixos: l’estima per la família especialment per les seves filles i netes, la formació de mestres als quals va dedicar la seva vida professional i l’estudi del món rural de la comarca del Baix Llobregat.

La síntesi i divulgació de la seva tesi doctoral en un llibre anomenat “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat 1860-1930”, publicada recentment, fou  probablement un dels projectes personals que més la va satisfer, sobretot per la gran acollida que ha tingut entre la pagesia i persones interessades en la vida de la comarca.

Ens despedim de Josep M. Brunet, activista cultural d’Esparreguera i soci del CECBLL

/by

Editem el darrer butlletí de l’any amb la notícia d’una altra pèrdua. I és que ens ha deixat Josep M. Brunet, un activista cultural d’Esparreguera, soci del Centre d’Estudis Comarcals des de feia una pila d’anys i Premi de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat en la categoria de Pedagogia l’any 2005.

I és que en Josep M. era, per davant de tot, mestre. Els primers anys professionals els va dedicar a la primària, però amb la LOGSE va esdevenir professor de secundària a l’Institut El Cairat. A Esparreguera ha deixat la seva petjada humana en molts alumnes. Són molts els joves i no tan joves ja, que el recordaran per la seva manera de fer, per les seves prioritats en l’educació i pel seu caràcter.

Però més enllà de l’escola, el Josep M. serà recordat per tothom per la seva implicació en l’activitat cultural d’Esparreguera. Va participar en la Passió i en la seva coral; en esdeveniments musicals diversos; era membre de les entitats d’estudis locals (Col·lectiu Esparreguerí de Recerques i Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó); col·laborava amb la revista Set, set, set; i un llarg etcètera.

Al costat d’altres esparreguerins i esparreguerines insignes, com Andreu Sitjar, que també ens va deixar aquest any, va fer una tasca ingent per a l’ensenyament del català i per la normalització del seu ús. En aquest sentit, va ser pioner els anys setanta, però encara ara continuava actiu participant en entitats catalanistes i fent de voluntariat lingüístic.

Descansa en pau, Josep M.

Assistim a l’exposició fotogràfica d’Iris i Jesús Martínez “Una mirada al Baix Llobregat industrial”

/by

El dia 11 de desembre vam assistir a l’Ateneu Santfeliuenc a la inauguració de l’exposició fotogràfica d’Iris i Jesús Martínez “Una mirada al Baix Llobregat industrial”, organitzada per l’USLA i CCOO amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i el Departament de Cultura de la Generalitat.

Autor de la fotografia: Marc Rius

L’obra permet copsar a través de la fotografia l’evolució de la indústria al Baix Llobregat. Hi trobem imatges d’antics conjunts fabrils, com el de la Colònia Sedó d’Esparreguera amb la seva emblemàtica xemeneia helicoidal; o la Corberó d’Esplugues de Llobregat. I d’altres de naus ben innovadores, com la Joan Bonastre SA de Molins de Rei. Un paisatge encara present, però que va cedint pas a un altre més propi de zones logístiques o de serveis.

Les fotografies mostren tant la sensibilitat de l’Iris com la perspectiva històrica del Jesús. Molt recomanable! Felicitats a tots dos.

BEGUES: Col·lectiu per la investigació de la prehistòria i l’arqueologia del Garraf – Ordal

/by

LinkEmailFacebookInstagramTwitter

El CIPAG neix com a entitat l’any 2007, fruit de la feina de més de 40 anys d’un equip de treball estable dedicat a l’estudi de les comunitats prehistòriques al massís del Garraf i el curs baix del Llobregat.

El primer projecte va ser l’organització de les jornades “30 anys d’investigació prehistòrica al Garraf”, que va aplegar especialistes nacionals i internacionals. Les ponències van ser recollides en una publicació. També vam fer l’exposició “La prehistòria del Garraf. Recull de 30 anys d’excavacions arqueològiques”, amb l’objectiu de mostrar la riquesa arqueològica del massís, però també de tenir un suport documental per a les Jornades. Amb aquestes dues activitats perfilàvem ja dos dels puntals de l’entitat: la recerca i la divulgació. O el que és el mateix, la generació i la democratització del coneixement.

Certament, l’associació es defineix com una entitat d’investigació i difusió cultural orientada a promoure el coneixement de la Prehistòria i l’Arqueologia al territori de Garraf-Ordal i contrades limítrofes, sense que això exclogui l’estudi puntual d’altres èpoques o àrees properes si així ho aconsella la investigació global.

Per fer això impulsem la recerca arqueològica amb caràcter científic i connectem els resultats de la nostra zona de referència amb els de la península i Europa.

L’associació té forts vincles amb la Universitat de Barcelona i de fet alguns dels seus membres hi exerceixen la docència i la recerca. I també connecta amb altres universitats del territori.

A més de la recerca i la divulgació, el CIPAG està molt compromès en la conservació i la restauració del patrimoni natural i històrico-arqueològic i arquitectònic, constituint aquest un tercer pilar de les accions que duem a terme.

Segurament a les excavacions a la cova de Can Sadurní de Begues és on millor s’aprecia aquesta triple vocació de fer recerca, de donar a conèixer i de protegir, conservar i adequar l’espai arqueològic.

El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat

/by

El Baix Llobregat és terra rica en patrimonis, però res millor en aquestes dates de desembre, que parlar d’un patrimoni excepcional vinculat a la manera de viure les festes. Em refereixo al Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Aquest té el mèrit de ser el segon pessebre vivent més antic de Catalunya després del de Castell d’Aro i el primer que cerca una interacció diferent amb el públic que lluny d’estar assegut a la platea ha de mantenir-se actiu, en moviment, cercant els diferents espais amb les diferents escenes i convertint-se en part del pessebre. I encara té un altre rècord: amb els anys ha esdevingut en el pessebre vivent més visitat de Catalunya.

El Pessebre de Corbera s’inicia de la mà d’un grup de corberencs inquiets que l’any 1962 van reunir  cinc actors i actrius per representar el naixement de Jesús a Betlem en un petit espai. Han passat més de seixanta anys i el nombre d’actors no ha parat de créixer, així com l’espai dedicat a la representació. Aquest 2023, ha comptat amb més de 200 figurants – com sempre voluntaris i amateurs – una quinzena d’animals i un espai de 14.000 metres2 en un paratge natural incomparable de roca vermella, darrere del nucli urbà, la Penya del Corb. El recorregut, de més de 700 m, inclou diverses escenes, com ara l’Anunciació, l’arribada dels Reis Mags, la vida a Natzaret o la fugida a Egipte. I tot plegat en uns decorats i amb un vestuari preciosos.

Aquesta meravella de la cultura immaterial és moguda per una associació sense ànim de lucre, els Amics de Corbera, que l’any 1976 van rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi, per la seva tasca en pro de la cultura popular i tradicional. I encara el 2010 la Generalitat va incloure aquesta activitat en el Cens de Festes Locals d’Interès Turístic.

Però el reconeixement més gran que rep el Pessebre Vivent de Corbera es materialitza any rere any en l’increment del nombre de visitants i també en la procedència, ja que la gent hi va d’arreu del país a gaudir d’aquest espectacle tan singular.

 

En aquests moments les entrades ja estan a la venda i quan surti aquest butlletí ja quedaran pocs dies de representació. Teniu tota la informació en els següents enllaços:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pessebre_Vivent_de_Corbera_de_Llobregat#cite_note-gencat-2

Us recomanem visitar aquest patrimoni del Baix Llobregat únic a Catalunya.

Esther Hachuel