ACTES EN COMMEMORACIÓ DEL 5 DE MAIG. HOMENATGE A LES PERSONES DEPORTADES ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ I VíCTIMES DEL NAZISME

Els actes d’homenatge del 5 de maig organitzats des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, es van iniciar amb la programació del Cicle de Cinema Mai Més: Memòria, deportació i prevenció del feixisme al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat. El divendres 14 es va programar un Cinefòrum a partir d’una selecció de breus fragments de pel·lícules de ficció a càrrec de Xesco Montañez i d’Enric Garriga de l’Amical de Mauthausen. Vam poder veure escenes de pel·lícules  com Hannah Arendt  (2012), El fotògraf de Mauthausen (2018), o La profesora de historia (2015) a través de les quals vem fer un viatge a través del periple que passaven les persones deportades des de la seva detenció. El divendres 21 de maig es va projectar el llargmetratge d’animació Josep, i un cinefòrum dinamitzat per la hostoriadora Rosa Toran. I el dissabte 22 de maig  vam poder veure el documental El ejército de Marine Le Pen, dirigida per Frédéric Biamonti, amb un cinefòrum a càrrec de David Karvala, d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

El dia 16 de maig es va fer un acte a Olesa de Montserrat on es va presentar la recerca que s’ha fet sobre els Deportats del Baix Llobregat. Un equip de persones representants de diversos municipis i entitats, han estat treballant des del mes de febrer del 2020 amb una base de dades amb noms de persones deportades de 22 dels 30 municipis de la comarca. Quan es van iniciar els treballs, comptàvem amb un llistat de 35 baixllobregatins que havien passat per diversos camps nazis. I amb la col·laboració de les investigadores i els investigadors de la comarca, dels ajuntaments i les entitats adherides a la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem acabat presentat un total de 89 persones deportades de la nostra comarca.

Aquest acte moderat per M.Jesús Bono, membre de la Junta del CECBLL i  directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat entre els anys 2005 i 2010, va començar amb la benvinguda de l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera i el regidor de cultura i memòria, Xavier Rota. Tot seguit una ponència marc La deportació republicana als camps nazis de l’historiador i membre de l’Amical de Mauthausen, Joan Calvo, que va explicar com es va produir l’arribada d’exiliats espanyols després de la Guerra Civil als camps de concentració. Tot seguit, Isidoro Teruel, també membre de l’Amical de Mauthausen, va presentar les dades de les persones deportades del Baix Llobregat que es va iniciar des d’Amical Mauthausen. Després es van presentar dues xarxes que tenen objectius similars: la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat que va presentar Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL, i la Xarxa Mai Més, que va presentar el president d’Amical Mauthausen, Enric Garriga.

L’acte el va  cloure el conseller de cultura, memòria i medi ambient del Consell Comarcal, Jordi Carbonell, que va agrair la tasca que s’està fent per no oblidar la barbàrie que es va cometre el nazisme.

Us deixem amb la recerca dels 89 deportats del Baix Llobregat que conté les dades que s’han pogut trobar al llarg d’aquests mesos. Recordar que aquesta és una recerca viva i que s’anirà modificant a mesura que es trobin noves dades.

I el diumenge 16 de maig es va fer un emotiu homenatge al Parc de Torreblanca als deportats dels Baix Llobregat amb la presència de familiars de les víctimes de l’horror nazi. Ens hi van acompanyar molts alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores, representats d’entitats i d’organitzacions diverses,  que des dels seus municipis han contribuït a cercar als familiars per retre aquest sentit homenatge. Als parlaments institucionals vam comptar amb les intervencions del president de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Enric Garriga, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez.

L’acte el va presentar la periodista Montserrat Armengou, i la part més emotiva la va protagonitzar Carlos Quesada, fill de José Quesada Herrerías,  passatger del comboi dels 927  que va  assistir a l’acte, amb un emotiu  parlament en nom del seu pare i de la resta de familiars dels deportats. Tot seguit, Carlos Quesada i Montserrat Armengou, van fer la lectura dels 89 noms que el van seguir un llarg i sentit aplaudiment de les més de 130 persones que van assistir a l’acte.

L’Escola de Música de Sant Feliu de Llobregat va posar la nota musical amb la interpretació de les peces  de “Juan sin tierra” del Disc de ‘Mauthausen’ de Ricard Garriga  i Juan Vilató i van tancar l’acte amb “Bella Ciao”,  tot un himne de la lluita antifeixista.

Com ens deia la nostra presidenta en el seu discurs, cal que les dones i els homes d’aquest segle XXI  no ens desdiguem de les nostres responsabilitats personals davant els afers col·lectius. Continua impressionant quan es llegeix alguna de les frases d’Hannah Arent:  “El problema amb Eichmann fou precisament que molts foren com ell, i que la majoria no eren ni pervertits ni sàdics, sinó que eren i segueixen sent terrible i terroríficament normals”. Hannah Arent va cobrir com periodista el judici contra el nazi Adolf Eichmann l’any 1961 que se celebrà a Jerusalem per 15 delictes contra la humanitat. Arran d’aquest judici va publicar un llibre on expressava la seva reflexió entorn a “la banalitat del mal