El repte energètic

/by

L’actual guerra que s’està lliurant a l’Orient Mitjà, entre els EUA-Israel i l’Iran, especialment al Golf Pèrsic, torna a posar l’energia al centre de les preocupacions – juntament amb tots els aspectes humanitaris, polítics i de tota mena que comporta el conflicte – i en concret la disponibilitat d’energia fòssil, tant petroli com gas. Paradoxalment aquesta guerra torna a posar sobre la taula a tot Europa el tema de la dependència energètica i de l’auto-abastiment, on les renovables tenen una importància de primer nivell en el moment en què tot de veus, tant a dins d’Europa com des d’altres indrets, estan pressionant per a que la UE rebaixi substancialment els objectius de la seva política verda i augmenti la seva despesa militar.

Aquest mes d’abril a Catalunya s’ha obert el  període d’exposició pública i participació ciutadana per al Projecte de Decret del PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya)    (https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=1043046).

De manera resumida, el PLATER assigna la potència a instal·lar en energia solar fotovoltaica i eòlica a cada comarca amb objectiu 2050. Pel que fa al Baix Llobregat assigna 1.089,8 MW instal·lats fotovoltaics i 56,2 MW instal·lats eòlics terrestres. 1.145 MW d’un total de més de 56.000 MW per a tot Catalunya. Tot just un 2% per a una comarca on hi habita l’11% de la població catalana i que també genera l’11% del PIB català. En el cas del Baix Llobregat la major part de la potència fotovoltaica instal·lada és en teulats industrials (876 MW) quedant la resta per a sòls artificialitzats (126 MW) i sòl agrícola amb només 87 MW.

En les 1es Jornades de Transició Energètica i Territori (TEiT) organitzades pel CMES, conjuntament amb el CECBLL, entre d’altres, celebrades el 2021 (aquí), on més que de potència instal·lada tractava el tema en termes d’energia generada i de superfície necessària; s’indicava la necessitat de dedicar 13.500 Ha – sense diferenciar tipus de superfície – de la comarca per a cobrir les necessitats pròpies de generació d’energia elèctrica  – a raó de 85m2/hab – de les quals la pròpia comarca només en podia aportar 7.000. La conclusió era que faltarien 6.500 Ha que “s’haurien d’obtenir en un escenari de transversalització de riquesa, de descentralització d’economies productives i, per tant ,també de creació de nous llocs de treball per a les comarques aportadores”.

A efectes de consum energètic la IA – Intel·ligència Artificial – i en general tot el tractament digital de dades, està apareixent com un gran consumidor d’energia (i també d’aigua). La Generalitat te aprovat el pla estratègic per a la implantació de centres de dades a Catalunya, amb una potència total d’uns 2.000 MW dels quals entre 300 i 500 MW correspondrien al Baix Llobregat.

Val a dir que l’electrificació del consum d’energia té un bon plec d’avantatges, però que es tracta d’un tema força més complex:  amb quines fonts d’energia generem l’electricitat; quin paper hi juguen les energies renovables i, com hem vist, quines afectacions tenen sobre el territori; quina xarxa de distribució es requereix i amb quines característiques; quin model de generació i distribució: xarxes de generació i distribució locals integrades o grans centres productors i distribuïdors; o també quina robustesa és dona a tot el sistema, entre d’altres aspectes. I en aquest darrer tema cal recordar la històrica apagada general a tot l’Estat de fa tot just un any, de la qual, hores d’ara, encara no s’ha dictaminat la causa i origen que per altra banda no és desconegut dins el sector; com ha estat publicat. Quan el que està en joc són quantitats enormes de diners, la veritat és sobrera.

La vida al Centre

En aquest butlletí, com sempre, us exposem els actes que hem organitzat des del Centre o hi hem col·laborat durant aquest mes d’abril així com l’agenda prevista per al mes de maig. Us vull remarcar l’èxit de dos grups d’activitats: els itineraris / sortides de camp i els actes literaris i editorials vinculats a la celebració de Sant Jordi (aquí i aquí).

I el mes de maig ja arrenquem la dimensió pública de la 13ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat (aquí); actes a la Colònia Sedó (aquí) i més itineraris per la comarca (aquí), així com una sèrie d’exposicions (aquí).

I no podem deixar d’expressar i compartir la nostra alegria per la Creu de Sant Jordi atorgada enguany a Maite Carranza, gran col·laboradora del Centre. Felicitats Maite!!

“CLEMENTINA ARDERIU: Si visc no visc” per Carme Sanmartí

/by

Nascuda a Barcelona l’any 1889, filla de l’ argenter Pere Arderiu i de Neus Voltas,   Clementina Arderiu des de ben jove va manifestar la seva sensibilitat per la llengua i pel so de les paraules. Tocar el piano la va ajudar a valorar la música de la parla.  L’any 1912 es va presentar als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria i va guanyar la Flor Natural, el màxim guardó. El jurat del certamen el presidia Carles Riba que, amb dinou anys ja era un jove prometedor.

L’any 1916  es casà  amb Carles Riba  i publicà Cançons i Elegies, recull amb el que  va començar la seva  carrera literària.  Instal·lats al barri del Putxet de Barcelona i gaudint de temps i  de la llibertat de decidir les seves vides, el 1920, després d’un viatge a Itàlia,  va publicar un nou recull amb el títol Alta Llibertat. Durant la dècada dels anys vint, varen alternar els naixements  dels quatre fills amb viatges a l’estranger.

Amb el primer dels fills, Jordi,  van viatjar a Alemanya per tal que Riba ampliés estudis a la Universitat de Munic, i poc després,  tingueren l’Oriol. Uns anys més tard, i poc abans del seu viatge a París, en plena  dictadura de Primo de Rivera,  Riba va ser destituït de l’Escola de Bibliotecàries i va passar a treballar per la Fundació Bernat Metge.  L’estiu de l’ any següent al naixement d’ Eulàlia, 1927, van visitar Grècia, un viatge mític per a la parella.  El 1928  va néixer Francesc, el darrer fill, amb síndrome de Down, que morí encara petit.

Després d’un llarg període sense publicar, l’any 1936  s’edità Poemes, que inclou els dos  llibres anteriors més Cant i paraules  i el 1938 guanyà el Premi Joaquim Folguera per Sempre i ara. Arderiu se sentia privilegiada per haver tingut l’oportunitat de viatjar i aquesta experiència es reflecteix en la seva obra poètica.

El final de la guerra civil va significar l’exili per a la parella. Tot i que no volien marxar, Pi i Sunyer, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, els va anar a recollir juntament amb els seus fills, per tal que sortissin cap a França amb altres membres de la Institució de les Lletres Catalanes.  L’exili els va comportar un recorregut fins a Boissy-la-Rivière, i Isle-Adam, prop de París i, després de l’ocupació nazi, es van desplaçar primer a Bordeus i posteriorment a Montpeller. Va ser un període de patiment, dur i trist. L’any 1943 van tornar a Catalunya travessant  a peu la frontera.

El retorn també va ser trist, malgrat l’alegria de veure els seus dos fills que havien retornat abans, i la resta de la família. Van arribar amb la salut delicada i Carles Riba inhabilitat,  de manera que per sobreviure  va haver de fer feines allunyades de la seva llengua i la seva especialitat.  L’any  1946  Clementina Arderiu publicà Sempre i ara.  En motiu dels seixanta anys de Carles Riba l’any 1953, un grup d’intel·lectuals i artistes li regalà una casa de pescadors a Cadaqués. La iniciativa sorgí de Rosa Leveroni, antiga alumna de l’Escola de Bibliotecàries i a partir d’aquell moment la parella passà temporades en aquesta vila marinera. El 1958 Clementina  guanyà el premi Ossa Menor pel llibre És a dir, publicat el 1959, el mateix any de la mort de Carles Riba. Arderiu continuà visitant durant molts anys la seva cambra  de Cadaqués amb vistes al mar.

El darrer poemari el publicà el 1969 amb el títol L’esperança encara.  Actualment tota l’obra de la poeta està compilada en el volum Clementina Arderiu. Jo era en el cant . Obra poètica 1913-1972 (2012) i reeditada l’any 2026.  Morí l’any 1976.

Arderiu tenia poques predecessores en llengua catalana i se la considera una veritable  capdavantera. En la seva poesia hi trobem una clara influència de la poesia popular en l’estructura, la mètrica i també en els temes, però sempre amb un estil molt depurat. Tenia assumit el seu paper de  senyora i mestressa, però alhora se sentia singular. Ella  tenia una ampla formació, viatjava a altres països,  assistia a converses transcendents,  se la considerava en els ambients literaris i se li valorava la seva poesia amb premis.  Els seus poemes íntims i sempre musicals, tenen un contingut molt més ric i agut del que sembla a primera vista.

Presentació del llibre “La petjada alimentària de Barcelona”

/by

Dimarts 21 d’abril l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el CECBLL, organitzaren la presentació d’aquest llibre La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Les ponències es van centrar amb l’impacte de les xarxes de proveïment a Barcelona enteses des de l’impacte que tenien al Baix Llobregat.

L’acte va contar amb la presència de diversos autors de llibre: Mercè Renom, que va explicar l’evolució general de la petjada alimentària de Barcelona i en específic al Baix Llobregat, i l’article sobre la xarxa de mercats a l’edat mitjana de Maria Soler, que es va haver d’excusar; Jordi Planas explicà l’article treballat per la nostra estimada Gemma Tribó “L’especialització agrària del Baix Llobregat per al mercat urbà de Barcelona, 1860-1930”; i Mari Luz Retuerta, que compartí el seu article “El fruiterar de la vall baixa del Llobregat: una especialització primerenca per a la demanda barcelonina, segles XVI-XVIII”.

Planas, Jordi; Renom, Mercè; Tello, Enric. (eds.). La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Lleida: Pagès editors, 2025           

Com s’ha alimentat Barcelona al llarg de mil anys? El volum La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI), coordinat per Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello, respon aquesta pregunta amb una mirada ambiciosa i coral. El llibre aplega vint-i-dos especialistes de disciplines diverses per reconstruir, per primera vegada de manera integrada, les xarxes que han fet possible alimentar la ciutat des de l’edat mitjana fins avui.

El punt de partida és clar: cap ciutat no creix sense garantir el seu proveïment. Barcelona n’és un exemple eloqüent. Dels 30.000 habitants del segle XIII als prop d’1,7 milions actuals —fins a cinc milions si es compta la conurbació—, l’expansió urbana ha anat de la mà d’una transformació profunda del seu entorn agrari. Alimentar la ciutat ha implicat ampliar l’abast territorial, especialitzar conreus, millorar transports i articular mercats cada cop més complexos.

El volum s’inscriu en el projecte Alimentar Barcelona del MUHBA i amplia els continguts de l’exposició homònima (2021-2022). Amb disset contribucions, s’estructura en tres grans blocs que recorren des dels mercats medievals fins als reptes contemporanis.

La primera part se centra en els mercats alimentaris de la Barcelona medieval i moderna, amb treballs de Maria Soler Sala sobre la xarxa de mercats medievals; Antoni Riera Melis sobre el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana; Mercè Renom Pulit sobre el govern del proveïment en època moderna; M. Luz Retuerta sobre l’especialització fructícola del Baix Llobregat; Llorenç Ferrer-Alòs sobre la geografia agroalimentària entre 1750 i 1850; i Francesc Nadal i Meritxell Gisbert sobre el paisatge agrícola del Pla de Barcelona a partir de la cartografia del segle XIX.

La segona part aborda els processos d’especialització i l’ampliació de la petjada alimentària entre els segles XIX i XX. Hi destaquen els estudis d’Enric Tello, Jordi Planas, Josep Colomé-Ferrer i Raimon Soler Becerro sobre l’expansió vitivinícola i els canvis en la producció de cereals; Ramon Ramon-Muñoz sobre el sector de l’oli d’oliva; Lluís Parcerisas sobre la transformació agrària del Maresme; Gemma Tribó Traveria sobre l’especialització del Baix Llobregat; i Jordi Planas sobre l’expansió ramadera al Vallès Oriental.

La tercera part analitza el pas cap a un sistema agroalimentari contemporani, marcat per la industrialització i els debats sobre sostenibilitat. Inclou les aportacions de Manuel Guardia i José Luis Oyón sobre la transformació del mercat central, del Born a Mercabarna; d’Enric Tello, Claudio Cattaneo, Vera Sacristán i Joan Marull sobre els canvis en el paisatge agrari metropolità (1956-2009); de Sònia Callau amb una visió retrospectiva del proveïment; i d’Amanda Herrero i Ana Moragues-Faus sobre l’estratègia alimentària de Barcelona.

El volum s’obre amb una introducció dels editors i es tanca amb una cloenda que proposa una lectura de llarga durada de la petjada alimentària de la ciutat.

Més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre dialoga amb debats ben actuals. En un context marcat per la sostenibilitat i la sobirania alimentària, la història del proveïment de Barcelona ofereix claus per repensar la relació entre ciutat i territori. La mirada sobre aquests espais, com el Baix Llobregat, ho recorda amb claredat: el futur del sistema alimentari també es juga en la proximitat.

Clementina Arderiu. Clementina em dic, Clementina em deia.

/by

El dimecres 22 d’abril  es va fer un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, organitzat pel mateix Arxiu i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  per commemorar els cinquanta anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu. Van obrir l’acte Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, i Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals, que van destacar l’oportunitat que oferia l’efemèride per situar l’obra de la poeta en el lloc que li correspon dins la literatura catalana.

Sobre Arderiu en van parlar Maria Callís, comissària de l’Any Clementina Arderiu, i Caterina Riba. Callís, gran coneixedora de l’obra de la poeta, explicà la cronologia de la producció poètica, recollida en sis llibres publicats entre 1916 i 1969, reunits  ara en una edició conjunta, i l’estreta relació entre la publicació de cadascun dels seus llibres amb la seva vida.  Entre altres aspectes va destacar que l’any 1912  va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, i que arran dels Jocs Florals va conèixer Carles Riba, amb qui es va casar.

Caterina Riba va aprofundir en la recepció de l’obra de Clementina Arderiu. Destacà l’escassa atenció que li van prestar els crítics de la seva època com Josep Pla, que en el capítol dedicat a Riba en la seva obra Homenots, no la cita en cap moment, posant de manifest la dificultat de les escriptores d’ocupar un lloc en la literatura en un context dominat pels homes. Va ser Maria Mercè Marçal qui va recuperar la seva obra, Montserrat Roig qui la va entrevistar i Pau Riba, el seu net, qui va popularitzar alguns dels seus poemes en el disc De Riba a Riba, on canta poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu.  Caterina Riba també va destacar la petjada de les vicissituds de la vida de la poeta en cada un dels reculls: el premi literari,  la llibertat dels primers anys, el naixement dels fills i els viatges a Itàlia, Alemanya i Grècia, l’exili al final de la guerra civil, el difícil retorn i la pèrdua del seu marit i company.

A continuació Miquel Pérez Latre, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va explicar les característiques del fons Riba-Arderiu que hi tenen dipositat a disposició de les consultes dels investigadors i, abans de tancar l’acte , dos  nets de la poeta, Carles i Jaume Riba, van explicar alguns records de la seva àvia. L’acte el va tancar l’alcaldessa de Sant Feliu.

L’Arxiu està precisament situat al carrer Clementina Arderiu,  tal com es va explicar, una creadora de poesia íntima, musical, fruit d’un treball d’orfebreria lingüística que ens recorda que era filla d’un argenter i coneixia  molt bé l’ofici.

Visita a les basses de Sant Vicenç dels Horts de la ma de la CUADLL

/by

El dissabte dia 25 d’abril el CECBL vam organitzar conjuntament amb la Comunitat d’Usuaris d’aigües del delta del Llobregat (CUADLL) la visita a una de les infraestructures que formen part del sistema de recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat. La visita va estar guiada per l’equip tècnic de la CUADLL.

Durant la primera part l’Enric Queralt, el director tècnic, va explicar de manera extensa el sistema Ter-Llobregat (ATL). Es tracta de la xarxa d’abastament d’aigua que dona servei a més de 5,5 milions de persones. És una infraestructura estratègica que connecta les conques d’aquests dos rius per donar servei a l’àrea de Barcelona.

Les explicacions de l’Enric van passar de l’àmbit general del sistema Ter-Llobregat a l’àmbit més concret del riu Llobregat. El nostre riu té tres “magatzems” d’aigües subterrànies estratègics pel país. La cubeta d’Abrera, la cubeta de Sant Andreu i l’aqüífer del delta i la vall baixa del Llobregat.

L’aqüífer del delta del Llobregat és una de les estructures geològiques i estratègiques més importants de Catalunya. És un sistema de capes de graves i sorres situat sota el delta que actua com un gran dipòsit natural. De l’aqüífer s’extreu l’aigua per abastament d‘ús de boca, per ús industrial i en molta menor mesura per a ús agrícola. Per aconseguir preservar en condicions de quantitat i qualitat adequades la reserva d’aigua, la CUADLL en fa una gestió acurada, fent seguiment de tots els paràmetres que permeten tenir un coneixement profund de l’estat de l’aqüífer. El Projecte europeu CLEPSYDRA ajuda precisament a aquesta monitorització.

Una de les gestions més importants que es fa és la recàrrega. Per tal de compensar les extraccions d’aigua, és important fer aportacions. Una de les infraestructures per infiltrar aigua a l’aqüífer per compensar les extraccions són les basses de recàrrega. L’Esther, tècnica de la CUADLL ens va fer una explicació acurada de quin és el funcionament d’aquestes basses i en concret de les de Sant Vicenç dels Horts.

Durant el període de sequera dels darrers anys, l’aqüífer del delta del Llobregat va tenir un paper fonamental que va permetre no haver d’aplicar restriccions dràstiques en el consum de l’aigua. La feina que fa la CUADLL i el coneixement tècnic de l’aqüífer per millorar-ne la seva gestió és molt notable i és una referència per altres zones de Catalunya.

Conèixer de primera mà el funcionament de la CUADLL i de l’aqüífer de la mà de l’equip tècnic va ser tot un privilegi, que ens va fer adonar de la importància d’aquest recurs.

La Ruta del Vidre de Cervelló

/by

Dissabte 18 d’abril gaudírem d’una interessant visita per LA RUTA DEL VIDRE DE CERVELLÓ. Aquesta passejada forma part del projecte “Racons del Baix”. Es tracta d’una iniciativa que vol descobrir i posar en valor el territori a través de la mirada de les entitats d’estudi. Els esplèndids amfitrions que ens acolliren, eren els homes i dones membres del Grup de Recerca de Cervelló. Parlem d’una activitat  proposada i impulsada en el marc de la  9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat el 29 de novembre del 2025.

La història del vidre a Cervelló és un dels pilars del desenvolupament industrial d’aquest municipi, així com informa de l’evolució de les tècniques de bufat i fabricació massiva d’objectes de vidre d’ús quotidià. Cervelló oferia una combinació ideal de recursos: proximitat a Barcelona per a la comercialització, abundància de llenya (combustible per als forns) i sorra de qualitat a les rieres properes.

La visita s’inicià i clogué a Cal Badia, al carrer Major, 93, seu social del Grup de Recerca.  En el recorregut es pogueren visitar diferents indrets vinculats amb la producció del vidre, amb els habitatges dels treballadors i amb la casa gran d’un dels patrons, la família Mensa, alhora que es visità la interessant església parroquial dedicada a Sant Esteve esplèndidament decorada amb ceràmica policromada.

A les restes de la fàbrica de vidre, que encara s’hi conserva alguna xemeneia i les restes d’un forn, s’hi executarà un projecte d’habitatges (HPO) promogut des de l’IMPSOL, serà molt interessant que el projecte contempli algun espai que serveixi per il·lustrar la memòria d’aquesta important activitat que forma part del patrimoni industrial de la comarca.

Creu de Sant Jordi per a l’escriptora Maite Carranza, col·laboradora del CECBLL

/by

L’escriptora Maite Carranza Gil-Dolz del Castellarha estat guardonada amb una de les Creus de Sant Jordi del 2026 per la seva trajectòria a la literatura infantil i juvenil. L’autora, nascuda a Barcelona però vinculada a Sant Feliu de Llobregat, estreta col·laboradora del CECBLL, va recollir la distinció en un acte celebrat el 21 d’abril a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya i encapçalat pel president de la Generalitat, Salvador Illa.

Escriptora, guionista, antropòloga i docent, Maite Carranza ha produït una obra extensa, amb més de setanta llibres publicats i traduïts a nombroses llengües, que han contribuït a formar generacions de lectors. També ha treballat com a guionista de televisió i professora d’escriptura audiovisual, i ha exercit l’activisme en defensa dels drets dels autors. La seva obra aborda sovint temes socials complexos amb sensibilitat i compromís. Anteriorment havia estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra, l’Edebé, el Vaixell de Vapor, el Crítica Serra d’Or, el Nacional de Literatura Infantil i Juvenil i el Cervantes Chico.

Carranza va intervenir en l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi en nom dels premiats a títol individual. En el seu discurs va voler donar veu a dos col·lectius “silenciats”: els escriptors de literatura infantil i juvenil i els guionistes de ficció televisiva, que sovint treballen de manera anònima darrere les pantalles o a les biblioteques per fomentar l’esperit crític i la imaginació dels més joves.

Des de la tribuna, Carranza va alertar sobre la situació precària dels joves actuals, que s’enfronten a la crisi de l’habitatge, la pressió de les xarxes socials, la intel·ligència artificial i l’angoixa pel futur del planeta. Adreçant-se al conjunt dels assistents, va instar-los a fer polítiques que no “domestiquin”: que donin resposta a les necessitats materials, però que també afavoreixin una cultura que plantegi preguntes incòmodes i que no “edulcori” la realitat, amb l’objectiu d’empoderar els joves per canviar el món i recuperar l’esperança. “Retornem-los la il·lusió i el futur”, va concloure.

En el mateix acte van rebre el guardó 19 personalitats més (tres de les quals a títol pòstum) i 10 entitats, que el Govern, a proposta de la consellera de Cultura, considera que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció, que s’atorga cada any poc abans de la diada del patró, es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats al país.

Assistim a l’entrega de Premis Ciutat de Cornellà

/by

Abril, mes de roses i llibres, és també mes de premis, com els premis Ciutat de Cornellà  que van ser atorgar el passat  17 d’abril a l’Auditori de la ciutat. Tal com recull la web de l’ajuntament “ Els premis Ciutat de Cornellà tenen l’objectiu de reconèixer de manera pública i solemne el treball que persones i entitats han realitzat a la ciutat en diferents àmbits, i el seu esforç en benefici de la ciutadania. La convocatòria se celebra cada dos anys, des de 1999. Les candidatures, que han estat proposades per persones i entitats, són valorades per un jurat format per representants de la ciutadania i dels diferents grups polítics municipals. En cadascuna de les cinc categories, Acció Cívica, Economia, Humanitats, premi Especial i premi d’Honor, s’atorga un reconeixement individual i un col·lectiu.

Amb el president del CECBLL vàrem asistir a un Auditori que va lluir ple d’entitats i persones de la ciutat i d’arreu, així com  les diverses autoritats que acompanyaven a l’alcalde, Sr. Antoni Balmon. Els parcs públics, les places, van centrar l’eix de l’acte com espais de diàleg, de trobada, de convivència i de joc. A través dels parcs de la ciutat vam poder conèixer les iniciatives guardonades i fer un recorregut pels projectes i trajectòries.

Durant la gala, conduïda per la periodista cornellenca Marta Romagosa, van tenir lloc les actuacions musicals de Judit Neddermann i Derio Barroso, i l’espectacle de màgia de Magow i Mireia. Així com actuacions d’entitats locals; Esbart Dansaire i Coro rociero de la Hdad. Del Rocío…

Aquí informació de les i els guardonats: https://www.cornella.cat/

Una festa participativa i dinàmica impregnada d’optimisme en la que es reclamava i es valorava la convivència com l’element vertebrador de la democràcia. Vam viure moments de sorpresa, riures i emoció i fent un reconeixement públic el talent i compromís social de persones i entitats amb els valors de la solidaritat, la convivència i els drets humans.. Enhorabona, els i les guanyadores.

Comença el cicle “De Rogent a Jujol”

/by

El dia 27 d’abril vam tenir ocasió d’escoltar a la Torre de la Creu de Sant Joan Despí, les dues conferències que obrien el cicle “De Rogent a Jujol”, un conjunt de xerrades orientades a donar a conèixer els principals arquitectes catalans. Podeu trobar més informació aquí.

La primera d’aquestes conferències la va impartir Jordi Rogent, arquitecte especialitzat en urbanisme i patrimoni arquitectònic, que va parlar del seu besavi, Elies Rogent, un arquitecte que va fer obres tant importants i emblemàtiques com l’edifici de la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat.

La segona conferència la va anar a càrrec d’Assumpció Feliu Torras, doctora en història de l’art i activa defensora del patrimoni industrial, que va dissertar sobre la figura del seu besavi, Joan Torras Guardiola, pioner en la utilització del ferro en l’arquitectura a Catalunya. Tant és així que va acabar per fundar una empresa metal·lúrgica pròpia que va donar estructura a moltes construccions de la ciutat.

En definitiva, una doble lliçó magistral sobre dues figures que han deixat una important petjada a la ciutat de Barcelona i també en altres racons del territori.

Cada dia és Vuit de Març al CECBLL

/by

“L’activitat de recerca és l’essència del Centre d’Estudis”, així ho afirmem a la nostra pàgina web quan iniciem l’apartat de recerca. I aquest mes demostrem que aquesta activitat segueix ocupant esforços i dedicació de tots els nostres actius. Estem immerses en els treballs per publicar la Recerca Col·lectiva “Exili i deportació al Baix Llobregat”  i ja n’hem iniciat una altra sobre la transició que hem titulat “1975. El Baix Llobregat”. Acabem de fer pública la proposta i ja comptem amb voluntàries i voluntaris per participar-hi i fer aportacions en forma de treballs concrets que de ben segur aportaran nova llum al tema. Per descomptat que aquesta investigació recopilarà tot allò que ha fet i ha reivindicat el moviment feminista en tots els camps de la vida individual i col·lectiva de les dones a la comarca.

I no són només paraules. Els fets certifiquen que la nostra associació té un ampli currículum en l’estudi de la història i les condicions de vida de les dones, a l’ensems que un fort compromís social, clarament expressat any rere any en les nostres produccions editorials i activitats. Si repassem publicacions i, només indicant-ne algunes, tenim: Les dones i la història al Baix Llobregat, una Recerca Col·lectiva publicada el març de 2002; com també estan dedicats a les dones i al feminisme alguns dossiers monogràfics de la revista anual Materials del Baix Llobregat, com el del número 4 de l’any 1998 “Dones i societat al Baix Llobregat” i número 22 dels anys  2018/ 2019 , dedicat a la “Mirada Feminista de l’Urbanisme”. Precisament aquest número relata l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes,  elaborat  per les  alcaldesses del Baix Llobregat  i  el  Consell  de  les  Dones  del Consell Comarcal, amb la implicació i suport del CECBLL. Aquest decàleg es va fer públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.

En el butlletí d’aquest març informem de la presentació de la convocatòria del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat i de l’assistència d’una àmplia representació del Centre, així com del ferm compromís de sumar-nos-hi. Compartim el seu lema “Ara més que mai”, ple de sentit per tractar eixos com la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures. Tanmateix a Catalunya les convocatòries de celebració del Vuit de Març han versat sobre una crida: “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” i “Trenquem els estereotips”, subratllant la commemoració del  50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976).

Trencar estereotips és mostrar a les dones tal com som i aquesta tasca la fa admirablement la periodista Bego Floria, qui des de Ràdio Molins de Rei cada setmana ens porta una de les seves “Heroïnes Quotidianes” mostrant perfils i vivències de dones de totes les edats i condicions i que aquest mes ens en parla en l’article d’opinió d’aquest Butlletí.

 

Assemblea General Ordinària 2026

El fet més significatiu del Centre aquest mes de març ha estat sens dubte la seva Assemblea General Ordinària, òrgan màxim d’expressió de les persones associades. Ha estat una Assemblea amb molts temes tractats i un important gruix de documentació que totes les persones associades heu tingut a disposició al WEB del Centre.

Un dels trets més significatius és que hem culminat un procés – que es va iniciar ja a l’anterior presidència – de renovació dels Estatuts, adaptant-los a la nova realitat i a la necessitat de transformar l’actual sistema d’aportacions de recursos per part d’administracions,  empreses i particulars. S’ha introduït la figura del Soci protector/Sòcia protectora i s’ha creat un Consell Assessor de caràcter consultiu.

Aquesta actuació s’emmarca dins el projecte que hem anomenat Més socis, més recursos propis, que inclou també el desenvolupament del potencial de la Llei de mecenatge, actualment ja vigent i aplicada pel Centre, així com el foment dels Llegats solidaris, aspectes també modificats als Estatuts.

Com es preceptiu també s’han dut a terme la formulació de comptes del 2025, i de l’informe d’activitats, així com la proposta de Pla d’Activitats, pressupost i aportacions i quotes pel 2026.

Un fet rellevant és que l’Esther Hachuel, actual directora del Centre, es jubila a finals d’agost d’enguany. Aquest fet comporta canvis en la direcció, que serà assumida per Neus Ribas, mentre que l’Esther Hachuel  s’incorporarà a la Junta Directiva en qualitat de Vicepresidenta.

Des d’aquestes línies transmetre un immens agraïment a l’Ester Hachuel per la seva inestimable dedicació!! I tot el suport i agraïment també  a la Neus Ribas que entoma el nou rol de directora

Tot aquest conjunt d’accions s’acompanyen d’un desenvolupament de millores organitzatives amb el desenvolupament de les Comissions de Junta i d’una adequació organitzativa de tot el procés d’execució de l’activitat del Centre.

 

L’activitat del CECBLL

L’Assemblea va anar precedida d’un acte emotiu i alhora molt enriquidor que vàrem anomenar Trobada de Juntes Històriques amb la participació de membres de les diverses Juntes que al llarg de la història han regit el Centre. Van encapçalar la sessió les quatre presidències vives i l’actual president, Jordi Sicart, va fer la presentació del projecte Més socis, més recursos propis (veure aquí).

Aquest març recull un altre fet de gran relleu per al Centre, com és la convocatòria de la 13ª Recerca col·lectiva, amb el títol de 1975. Baix Llobregat,  que treballarà el període de la Transició a la comarca (veure aquí).

L’activitat d’aquest març recull també actes vinculats al Internacional de la Dona (veure aquí i aquí), la realització d’itineraris (veure aquí), la inauguració d’exposicions (veure aquí) i la participació en una trobada amb el Ministre de Cultura, Sr. Ernest Urtasun (veure aquí).

Treballar per la igualtat des de l’arxiu sonor de la nostra societat. Dones, ràdio i comunitat.

/by

Foto: Begoña Floria

Per Begoña Floria, periodista i directora del programa “Heroïnes Quotidianes” a Ràdio Molins de Rei.

L’arxiu sonor de la nostra societat, que s’ha anat construint durant dècades a través de les ones i que ara s’expandeix amb els pòdcasts, presenta un buit evident que ja no podem ignorar. El relat radiofònic del nostre país s’ha escrit majoritàriament amb veus masculines que han ocupat els espais d’opinió, d’anàlisi i d’entrevista mentre les dones quedaven relegades o sense espais de visibilitat. Aquesta mancança ha deixat un rastre profund en la memòria col·lectiva i, per això, projectes com Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei, que ja supera les dues-centes entrevistes en cinc temporades, tenen la voluntat de contribuir a una memòria més equilibrada i representativa del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya.

El biaix que ha afectat tant la ràdio generalista com la local no és fruit de l’atzar sinó d’un sexisme estructural que ha aixecat barreres invisibles i ha silenciat les dones com a referents socials i intel·lectuals. Malgrat els avenços evidents respecte a les generacions anteriors, el testimoni de moltes convidades recorda que el pes de les limitacions passades encara condiciona el present. Quan expliquen les dificultats que van viure les mares i les àvies es fa visible fins a quin punt moltes dones no van poder desenvolupar allò que volien fer perquè l’època no els ho permetia. Aquestes històries són un recordatori constant que la desigualtat no desapareix sola i que les conquestes socials poden estancar-se, i fins i tot retrocedir, si no hi ha una voluntat clara de mantenir-les.

Per això seria un error pensar que la igualtat és una fita assolida o que ja s’ha fet tot el que calia fer. El progrés real requereix una tasca continuada de visibilitat, de presència i de reconeixement en tots els àmbits socials i professionals. Cada entrevista d’Heroïnes Quotidianes confirma que encara queda camí per recórrer perquè totes les veus puguin formar part del relat compartit del país. Sempre ho recordo al final de cada conversa perquè és una convicció profunda. Som al segle de les dones però encara hi ha molta feina per fer i només avançarem si mantenim viu el compromís de donar espai i veu a aquelles històries que durant massa temps van quedar a la foscor.

Fer visibles històries de dones i incorporar-les a l’agenda pública és una peça central d’aquesta tasca col·lectiva. I hem de ser conscients que el sosteniment real del món recau en les dones que tenim al costat. Un exemple són les dones de Molins de Rei i del Baix Llobregat, que són les que, amb les seves decisions i trajectòries, han contribuït a modelar el territori i la nostra comunitat. A Heroïnes Quotidianes no només hi busquem fites extraordinàries, sinó la veritat de la vida viscuda. La història personal, l’experiència quotidiana, els dubtes i els canvis de rumb són elements que aporten una profunditat imprescindible per entendre com es construeix el món des de la proximitat.

Quan escoltem una dona que ha sabut reinventar-se, estem transmetent la possibilitat real que altres també ho puguin fer. Quan entrevistem una dona que ha arribat on volia, estem obrint portes que, potser, moltes no s’havien imaginat que existien. Els referents femenins tenen un impacte directe i transformador perquè actuen com un motor de motivació i com un mirall necessari que ajuda a trencar els biaixos que limiten expectatives i oportunitats. La presència d’aquestes veus és una invitació silenciosa però poderosa a creure que qualsevol camí és possible.

En aquest procés, la idea de fer xarxa esdevé essencial. El programa no és una conversa aïllada, sinó un fil que s’entrellaça amb molts altres. Les convidades donen visibilitat a dones que han tingut un paper clau en les seves vides, ja sigui com a referents històriques o com a figures anònimes que han marcat la seva trajectòria. D’aquesta manera es construeix una genealogia femenina que deixa rastre i que permet entendre que la igualtat neix de la quotidianitat. Les històries compartides generen un efecte multiplicador que es transmet d’una generació a l’altra.

Aquest teixit s’expandeix gràcies a la combinació entre la ràdio local i les eines digitals. Allò que comença a Ràdio Molins de Rei com una conversa pròxima, adquireix una nova dimensió quan es converteix en pòdcast i es projecta més enllà del municipi. Històries de quilòmetre zero poden arribar a qualsevol part del món, sempre en català, i poden encendre una llumeta en algú que ni tan sols coneix el nostre poble. Aquesta ampliació natural del relat confirma que la tecnologia pot ser una aliada a l’hora de preservar i difondre les veus femenines que formen part del nostre present.

En definitiva, aquest mes de març i la resta de l’any, la intenció és la mateixa. Volem que, quan algú consulti en un futur l’arxiu sonor d’aquesta època, hi trobi un relat complet on les dones no siguem només un tema de conversa, sinó les protagonistes amb veu pròpia. Perquè la història la fem també les dones i la ràdio, com qualsevol espai públic, ha de reflectir aquesta realitat i oferir-nos l’espai que ens pertoca. La igualtat es construeix dia a dia i comença sempre pel nostre entorn més immediat, allà on es cou la vida real i on les transformacions prenen forma.

L’Assemblea 2026 aprova la modificació dels Estatuts de l’entitat

/by

Aquest dijous 26 ha tingut lloc l’Assemblea ordinària de socis i sòcies de l’entitat, la primera que ha entomat íntegrament el nou president sorgit de l’Assemblea anterior, en Jordi Sicart.

Com és habitual, s’han tractat tots els temes preceptius; és a dir, s’ha aprovat la documentació vinculada al 2025 (Memòria d’activitats i tancament econòmic) i la del nou exercici, Pla d’activitats i pressupost 2026. Però també s’ha sotmès a l’aprovació de l’Assemblea un tema de gran transcendència per a la vida associativa: la modificació dels Estatuts. Una modificació que, en síntesi, ha respost a:

  • La necessitat d’incorporar als Estatuts aspectes que millorin la nostra solvència econòmica. En aquest sentit, destaca la introducció de la figura de soci protector o sòcia protectora, la creació d’un Consell Assessor i la inclusió d’aspectes operatius per a la gestió de llegats. També s’ha adequat la tipologia de membres a les possibilitats que brinda la Llei de Mecenatge, amb deduccions fiscals que redueixen la quota en un 95% a través de la declaració de la renda.
  • La necessitat de fer explícits alguns canvis que s’han anat produint al llarg dels anys en relació amb nous camps d’interès, com són els estudis sobre la sostenibilitat o l’aplicació de la perspectiva de gènere; temes que, de fet, hem vingut desenvolupant des de fa anys, però que no estaven recollits formalment en els Estatuts.
  • La necessitat de fer més àgils els canvis en les estructures de gestió del Centre (Junta, Comissions, Grups de treball, Direcció i Equip Tècnic), traslladant algunes qüestions a reglaments de règim intern que es modifiquen amb major facilitat que uns estatuts.

Durant l’assemblea, el president ha informat també de l’adequació organitzativa realitzada amb motiu de la jubilació de la directora del CECBLL, fet que convertirà Neus Ribas en la nova directora a partir de l’1 de setembre. Al seu torn, Esther Hachuel passarà, a partir d’aquesta data, a ser membre de la Junta amb el càrrec de vicepresidenta.

L’assemblea ha acabat amb una copa de cava i un espai de conversa informal.

Hem agraït des d’aquestes línies l’assistència de les persones que ens han acompanyat i que han fet possible l’Assemblea 2026.

El CECBLL presenta la 13a Recerca Col·lectiva titulada “1975. El Baix Llobregat”

/by

Aquest mes de març, el CECBLL ha presentat la 13a Recerca Col·lectiva que té el títol 1975. El Baix Llobregat. Dirigida pel catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB i coordinada per la historiadora Carme Sanmartí, la recerca es planteja estudiar a través del paper central dels moviments socials les transformacions de la comarca abans i després de la mort del dictador Francisco Franco, des dels anys 1960 fins al 1987, any de l’aprovació de les Lleis d’Ordenació Territorial i la creació del Consell Comarcal.

 

Roda de premsa del 10 de març de 2026

En la roda de premsa convocada el dimarts 10 de març, el president Jordi Sicart va destacar la rellevància de les dotze Recerques Col·lectives organitzades des de l’any 1980 que han col·laborat en gran mesura a aprofundir en la història de la comarca des d’àmbits molt plurals.

En aquesta ocasió, la recerca se centra en el paper decisiu que van tenir els moviments socials en la construcció de la identitat del Baix Llobregat i l’arribada de la democràcia, es a dir, en com es va forjar el sentit de pertinença a un territori fins al punt de referir-s’hi simplement com El Baix.

Reunió informativa dela 13a recerca col·lectiva

Amb la finalitat d’informar a les persones interessades a participar d’aquesta recerca col·lectiva i col·laborativa, el dia 17 de març es va programar a la seu del CECBLL una sessió dirigida a voluntaris, historiadors i estudiants per compartir els temes qeu abaracrà la recerca i la seva calanderització.

Les temàtiques s’han organitzat entorn a cinc períodes: els antecedents, des de l’any 1959 fins a principis de la dècada dels setanta; l’any 1975, sobre el qual s’han previst deu taules rodones sobre el sindicalisme i moviment obrer, el moviment veïnal, la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, els moviments per l’educació i en el si dels entorns educatius i estudiantil, els moviments pagesos i la lluita per la defensa de l’espai natural, l’Església del Concili Vaticà II capellans i laics antifranquistes, la salut i el sistema sanitari amb la reivindicació que hi va haver dels serveis de qualitat, el feminisme, les empreses amb els empresaris i associacions empresarials i, finalment, plans metropolitans i urbanisme.

També es treballarà el preríode de 1977 fins al 1987. Per a les eleccions generals de 1977 i les municipals de 1979 s’ha previst un article sobre els plantejaments i els resultats analitzant la vinculació del resultat electoral amb els moviments populars en el cas de 1977, i un estudi sobre el balanç dels resultats per municipis, remarcant les diferències polítiques locals dins la comarca per l’any 1979.

Pel període comprès entre 1979 i 1987 s’abordarà el camí cap a la constitució de la comarca, a partir de la revisió de les infraestructures, la conflictiva relació amb la ciutat de Barcelona, la sobreposició de diverses administracions i la pèrdua d’influència dels moviments socials en relació amb els anys anteriors.

Com en les convocatòries anteriors, el CECBLL anima a tothom amb interès per la història a col·laborar en la recerca a partir de tres vies de participació que proposem: taules rodones i recollida de testimonis, aportació de recerques inèdites i la implicació de la comunitat educativa animant l’alumnat de secundària a què centri els seus treballs de recerca en aquests temes, per tal de contribuir en la transmissió de la memòria democràtica.

Les propostes d’articles temàtics es  poden presentar durant els mesos de març i abril, i durant el mes de maig es notificarà l’acceptació i s’iniciarà la redacció dels articles.

Es preveu el lliurament dels textos finals pel mes de juny de 2027 coincidint amb el final de la convocatòria de les taules rodones.

Us compartim algunes fotografies d’aquests dies:

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos

/by

En el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de  Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.

“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.

El CECBLL reuneix les persones de les seves juntes històriques per impulsar un nou projecte estratègic.

/by

El passat divendres 20 de març de 2026, la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  a Sant Feliu de Llobregat va acollir una trobada excepcional amb antics i recents membres directius de l’entitat. Amb els quatre presidents i presidentes encapçalant la recepció inicial, l’acte va servir per reunir les persones que han consolidat els cinquanta-dos anys de trajectòria de l’associació. Jordi Sicart va ser l’encarregat de dirigir la trobada, que va començar agraint l’assistència a les persones assistents i  va presentar l’objectiu principal de la jornada: donar a conèixer un nou pla estratègic dissenyat per captar més socis i augmentar els recursos propis.

Aquesta iniciativa neix d’una necessitat imperativa; actualment el Centre d’Estudis depèn en un 95% del finançament extern provinent de diverses administracions públiques. Aquesta dependència estructural genera una gran inestabilitat i exigeix una dedicació excessiva en la petició i justificació de les subvencions. Per revertir la situació i aprofitar l’ampli gruix de persones vinculades a l’entitat que encara no paguen quota, s’han plantejat una bateria de solucions. Entre elles destaca la creació de la figura del soci protector, una categoria adreçada a ajuntaments, empreses i particulars. Per dotar de veu aquests nous suports es constituirà també un Consell Assessor, un òrgan consultiu que es regirà per un reglament intern propi.

L’altre gran eix d’acció recau en l’optimització de la Llei de mecenatge per incentivar les quotes socials. Gràcies a la condició d’Entitat d’Utilitat Pública i a la pertinença al Cens d’entitats de defensa del català, les aportacions particulars poden arribar a gaudir d’una desgravació fiscal del 95%. D’aquesta manera, s’aconsegueix un impacte molt favorable per a l’associat: una quota de cent euros representa una despesa real de només cinc euros. Addicionalment, s’ha obert la porta a la captació de fons mitjançant llegats solidaris testamentaris, una acció patrimonial on petites aportacions poden esdevenir un recurs clau per garantir el futur del Centre.

Per tal de materialitzar totes aquestes propostes, s’han hagut d’efectuar diversos canvis interns: s’han adequat els estatuts que haurà d’aprovar la propera l’Assemblea de socis i sòcies, s’han creat noves comissions de Junta i s’ha reorganitzat l’equip tècnic.

La trobada, va ser per una banda emotiva ja que es van retrobar persones que feia anys que no es veien, però també va ser molt efectiva, ja que tothom va poder donar la seva opinió respecte als canvis presentats i van tenir una bona acollida.

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”

/by

El passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.

La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.

El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.

‘Generacions TOP’, l’exposició sobre la resistència antifranquista, ara a la seu del CECBLL

/by

El Centre Cívic Mas Lluí, gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  acull fins al 22 de maig  l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir, una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

Amb una oberta vocació pedagògica, Generacions TOP vol sensibilitzar especialment les noves generacions sobre la importància de preservar la memòria històrica i entendre que els drets i les llibertats no són conquestes garantides, sinó fruits d’un llarg procés col·lectiu. El Centre d’Estudis s’encarrega de coordinar les visites que hi faran grups d’escolars al llarg de les pròximes setmanes.

En l’acte inaugural, el 24 de març passat, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va remarcar la importància de “rescatar de l’oblit la història de la repressió, però sobretot la història de la resistència”. “Perquè sovint ens expliquen la història del franquisme com una llarga nit de silenci on no passava res, i no és cert. Hi va haver una resistència constant, una lluita per les llibertats que va costar molt cara a moltes persones”, va reblar amb ple coneixement de causa, ja que pel seu activisme va ser detingut i torturat a la prefectura de policia de la Via Laietana.

A l’acte hi va haver presència d’alumnes de l’Escola d’Adults i del centre de primera acollida Mirabolà, als quals es va referir l’alcaldessa de Sant Feliu i diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell: “Ha estat molt llarga la lluita, i moltes persones han perdut la vida, i eren persones com nosaltres que creien en aquesta llibertat i la volien defensar. Per això avui sou aquí, en aquest país on podem tenir aquesta democràcia i gaudir-ne, però és molt feble. Vol dir que cada dia l’hem de preservar.”

Per la seva banda, Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va afirmar que “recordar la repressió, com fa aquesta exposició, no és un exercici de malenconia, és un exercici de ciutadania”. “Quan parlem de la torre de la presó de Sant Feliu, o de la Model, estem parlant de llocs on es va intentar aniquilar la llibertat de pensament. I avui, quan veiem que certs valors democràtics es posen en qüestió, aquesta memòria esdevé el nostre millor antídot”, va apuntar.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Josep Parra, que va llegir un poema dels que va escriure en els cinc anys que va estar tancat a la presó, en què recordava l’execució de Salvador Puig Antich.

El títol de Generacions TOP fa referència a les persones nascudes en ple franquisme, sense els traumes de la Guerra Civil, i que van viure de ple els grans canvis socials i econòmics del país. Moltes d’aquestes persones van topar amb el mur de la repressió, simbolitzada en el sinistre Tribunal de Orden Público (TOP), que entre el 1963 i el 1977 va instruir 22.600 processos contra activistes polítics i sindicals, un 21% dels quals de Catalunya. A través de documents originals, testimonis i materials audiovisuals, l’exposició mostra com aquest tribunal especial va esdevenir una eina clau de la repressió, i com la seva activitat va marcar la vida de milers de persones.

L’explicació sobre el funcionament i els integrants del TOP, la Brigada Político Social i altres instruments repressors omple la cara negra de l’exposició. Al revers, sobre fons blanc, s’hi desplega la descripció dels diferents corrents d’oposició, des del moviment obrer al veïnal, passant per les protestes estudiantils, les reivindicacions del feminisme i els primers col·lectius LGTBI. El relat s’atura en moments decisius en la construcció de la unitat antifranquista, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o les mobilitzacions impulsades per l’Assemblea de Catalunya entre el 1971 i el 1977. També hi ha un apartat dedicat a la lluita per la democràcia a Sant Feliu de Llobregat.

L’exposició, comissariada per Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, ha comptat amb l’assessorament històric de Javier Tébar i Manel Risques, i la col·laboració de material de nombrosos arxius institucionals i personals pel que fa al valuós material gràfic. Després de l’estada a Sant Feliu, la previsió és que viatgi a Sant Boi (a partir del setembre) i posteriorment Sant Vicenç dels Horts.

La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha celebrat la seva XXXIV Assemblea a Santes Creus

/by

El dissabte, 14 de març, es va reunir al Centre Cívic El Casalot de Santes Creus, al municipi d’Aiguamúrcia ( Alt Camp), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), per celebrar la seva XXXIV assemblea general ordinària i la XX assemblea extraordinària. La trobada va ser acollida per l’associació  Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i va rebre la salutació de l’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra.

El Centre d’Estudis  Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) va estar representat per dos dels membres de la seva junta directiva: Jaume Bosch, que forma part de la Junta de la Coordinadora en representació del CECBLL, i Carles Riba, que alhora presideix el CMES.

L’Assemblea ordinària es va centrar en la discussió i aprovació de la Memòria econòmica del 2025 i del Pressupost del 2026 ( que suposa 158.550 euros), així com de la Memòria d’activitats 2025 i el Programa d’activitats d’enguany. L’Institut Ramon Muntaner, del que forma part la Coordinadora, va presentar també els seus projectes pel 2026.

Entre les principals activitats d’aquest any  es poden destacar la commemoració del 40 anys de trajectòria  de la publicació Plecs d’Història Local, que va tenir lloc a Barcelona el passat 26 de febrer, el RECERCAT ( Jornada de Cultura i Recerca Local dels territoris de parla catalana), que es celebrarà els dies 8, 9 i 10 de maig al Pont de Suert (Alta Ribagorça), el RECERCAT- Extensió del País Valencià, els dies 5 i 6 de juny a Oliva (La Safor), o el XV Congrés de la CCEPC, sobre “Institucions i poders en l’àmbit local”, els dies 6, 7 i 8 de novembre a Andorra.

Entre les publicacions que apareixeran aquest any destaquen les actes del XIV Congrés de la CCEPC, celebrat a Tortosa, “Els rius: territori, societat i cultura” i les actes de la II Jornada de Patrimoni i comunitat “La secularització del patrimoni”.

Durant l’assemblea extraordinària es va renovar la meitat de la junta directiva, que amb les noves incorporacions queda formada de la següent manera:

  • President: Narcís Figueras (Centre d’Estudis Selvatans)
  • Vicepresident primer: Jaume Mascaró (Institut Menorquí d’Estudis)
  • Vicepresidenta segona: Maria Jesús Llavero (Centre d’Estudis Comarcals del Segrià)
  • Secretària: Gemma Estrada (Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada)
  • Tresorer: Ignasi Cuadros (Centre d’Estudis del Bages)

Vocals:

  • Jaume Bosch (Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat)
  • Lluís Miró (Centre d’Estudis Seniencs)
  • Montserrat Garrich (Esbart Català de Dansaires)
  • Isidre Roset (Institut d’Estudis Penedesencs)
  • Jaume León (Confraria de campaners i carrillonistes de Catalunya)
  • Miquel Àngel Fumanal (Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i comarca)
  • Andreu Ginés (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià)
  • Josep Ma. Conte (Taller d’Història de Gràcia. Centre d’Estudis)
  • Òscar Jané (Centre d’Estudis Ribagorçans)
  • Glòria Dalmau (Fundació Bosch i Cardellach)
  • Xavier Roviró (Patronat d’Estudis Osonencs)
  • Pere Poy (Societat Catalana d’Història Cultural)

La CCEPC reuneix 156 centres d’estudis d’arreu dels Països Catalans; constitueix,  doncs, un ampli punt de trobada d’entitats diverses que juga un paper imprescindible en la recerca sobre les realitats locals i comarcals, però també com a  element de solidaritat activa amb les associacions del País Valencià, les Illes, la Franja i la Catalunya Nord que pateixen atacs constants per la defensa de la llengua que ens és comuna.  La CCEPC publica la revista Frontissa en paper i en format digital i, al costat de la Generalitat de Catalunya i la Federació d’Ateneus, forma part de l’Institut  Ramon Muntaner (IRMU).

Aquest és un bon moment per animar als socis i sòcies del CECBLL a participar en les activitats de la Coordinadora i de l’IRMU i a subscriure’s a la revista Frontissa. És una bona manera, partint del nostre compromís comarcal, de contribuir a enfortir lligams amb centres d’estudis que treballen amb objectius similars al nostres.

 

Ara més que mai, 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat

/by

El CECBLL assistí el dimarts 3 de març a la presentació del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat ho férem amb una àmplia representació composta per Conxita Sànchez, Isabel Ortuño, Carme Sanmartí, Neus Ribas, Esther Hachuel i Genoveva Català.

Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre aquesta setena convocatòria que amb la crida ARA MÉS QUE MAI que reunirà, novament, desenes de dones amb la voluntat que sigui l’expressió d’una comarca cohesionada que avança unida i que entén que la igualtat es construeix col·lectivament, pas a pas i municipi a municipi.

Les convocants volen reforçar el compromís polític i social amb les polítiques feministes i impulsar noves mesures per fer front a les desigualtats, tot consolidant el Baix Llobregat com una comarca feminista que no renuncia a cap dret i que no accepta cap retrocés.

Els principals eixos de treball del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat són: la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; i les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures.

La presentació d’aquest 7è Congrés de les Dones, fou a càrrec de les 16 alcaldesses que té el Baix Llobregat d’entre els seus 30 municipis. També es va comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra i la salutació en línia de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor. Per descomptat que l’alcaldessa de Sant Boi, en la seva condició de presidenta de la Diputació de Barcelona, expressà el suport d’aquesta institució a la convocatòria així com l’alcaldessa de Vallirana, en la seva condició de presidenta del Consell Comarcal, i l’alcaldessa de Sant Joan Despí, que oferí amb orgull el seu municipi per acollir les sessions plenàries.

El CECBLL sempre hem estat compromeses amb el feminisme. Un dels exponents d’aquest compromís, a més de recerques diverses i treballs específics sobre les condicions de vida de les dones i del feminisme, és l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat pel CECBLL, les alcaldesses i el Consell de  les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i fet públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.

Participem en una trobada informal amb el Ministre de Cultura Ernest Urtasun

/by

El passat 19 de març vam tenir ocasió de participar en una trobada de proximitat amb el ministre de Cultura, organitzada per Catalunya en Comú en la qual van participar altres autoritats del Parlament de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

Al seu torn, les persones convidades eren representants del món de la cultura.

El Ministre va posar l’accent en la necessitat que les polítiques públiques garanteixin de forma efectiva l’exercici dels drets culturals per part de la ciutadania entesos en sentit ampli, és a dir, no només des del punt de vista del dret al consum, sinó també del dret  a la creació o a la participació activa en la vida cultural.

Jordi Sicart, com a president de l’entitat, va tenir ocasió de plantejar alguns dels principals reptes que assumim avui dia les entitats de recerca i el que al seu parer hauria de tenir present el Ministeri de Cultura per contemplar aquesta idiosincràsia. Es dona la circumstància que també van assistir altres representants del nostre sector, com membres de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, així com també representants de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Vam tenir la sensació que el ministre entenia i acollia amb bona predisposició els nostres comentaris i aportacions. El ministre i la resta d’autoritats presents es van comprometre a treballar, cadascun des del seu àmbit d’actuació política, per donar resposta a les diverses demandes i suggeriments que van sorgir.

Agraïm trobades que, com aquesta, ens permeten expressar les problemàtiques que ens són pròpies i albirar canals de comunicació i camins de millora.

Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat

/by

El diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.

La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.

A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.

Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.

A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.

Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!

El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.