Aquesta tardor va començar tenyint el cel de violeta per donar la benvinguda a centenars de dones baixllobregatines. El 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat, sota el lema “Ara més que mai”, impulsat pel Consell de Dones i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, és el resultat d’un llarg procés que es va iniciar a la primavera i que ha recorregut tota la comarca amb la celebració de 35 subseus, en les quals han participat prop de mil persones, portant el debat feminista a diferents municipis i espais del territori. En total, hi han participat una cinquantena de ponents i s’han recorregut més de nou-cents quilòmetres per fer possible aquesta programació descentralitzada i diversa. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va ser una d’aquestes subseus acollint la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.
La cloenda del Congrés va tenir lloc a Sant Joan Despí els dies 23 i 24, on més de 400 dones es van trobar per reflexionar, repensar i debatre sobre qüestions d’interès i actualitat per a les dones, com ara la violència digital, la salut, l’ocupació, la pobresa i el racisme.
La periodista Xantal Llavina va conduir l’acte d’inauguració, que va incloure una actuació humorística sobre els drets de les dones i els avenços assolits. L’acte també va comptar amb diverses intervencions institucionals, totes protagonitzades per dones, que van posar de manifest l’arrelament del Congrés al territori i el seu compromís feminista.
La benvinguda va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belen García, que va mostrar la satisfacció per ser la ciutat amfitriona del Congrés. També va destacar la implicació del teixit associatiu i la trajectòria del Consell Municipal de Dones, actiu des de fa més de vint-i-cinc anys.
L’alcaldessa va ressaltar, així mateix, la contribució destacada de les dones santjoanenques, gràcies a les quals comptem amb edificis modernistes singulars a la ciutat. Des del CECBLL ens vam sentir especialment interpel·lats per aquesta referència, ja que vam contribuir a difondre aquesta descoberta a través de l’edició del llibre Trencadís Violeta, publicat pel Centre.
Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, va recordar els orígens d’aquesta iniciativa, que va començar l’any 2002 a Sant Boi de Llobregat, i les diferents edicions celebrades a Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i Cornellà de Llobregat. També va destacar el caràcter únic d’aquesta experiència quadriennal a Catalunya.
Durant la seva intervenció, va compartir algunes dades significatives sobre la comarca, com ara que “15 dels 30 municipis que el conformen estan regits per alcaldesses”. Així mateix, va reivindicar la riquesa del territori afirmant que “som patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i natural, reconegut i inventariat per diverses institucions”. Finalment, en parlar de la participació ciutadana, va recordar que fa ja trenta anys que el Consell Comarcal del Baix Llobregat va crear el Consell Consultiu de la Gent Gran.
Seguidament, la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, va apel·lar a la necessitat de reconèixer-nos com a col·lectiu per poder avançar. “No venim a conèixer-nos. Venim a reconèixer-nos”, va afirmar. També va defensar la importància de “trencar el silenci i construir aliances entre dones”.
Moret va reivindicar el Baix Llobregat com un territori d’innovació, on van aparèixer les primeres regidories de la Dona i on es va aprovar el primer circuit de protecció a les dones víctimes de les violències masclistes. Així mateix, va recordar que l’any 2016 es va fer un manifest que declarava el Baix Llobregat comarca feminista, un procés que es va treballar poble a poble per fer extensiu aquest compromís a tot el territori. En l’elaboració d’aquest manifest, la contribució del CECBLL va ser cabdal.
L’Institut Català de les Dones (ICD) va estar representat per la seva presidenta, Sònia Guerra. Tres paraules van resumir el que sentia: orgull, emoció i responsabilitat. Orgull com a baixllobregatina, emoció per haver assistit al primer Congrés, l’any 2002 a Sant Boi, i responsabilitat envers les dones que van lluitar abans que nosaltres. Guerra va citar una reflexió de Simone de Beauvoir, “bastarà una crisi política, econòmica o religiosa per què els drets de les dones tornin a ser qüestionats”, i finalment, va defensar la força col·lectiva del territori referint-se al mateix com “cinturó lila”.
Per la seva banda la consellera d’Educació, Esther Niubó, va emfatitzar la importància de l’educació com a eina imprescindible per afrontar els reptes que planteja una societat cada vegada més digitalitzada. També va posar en relleu l’aposta clara del Govern de la Generalitat de Catalunya per no renovar els concerts educatius als centres que segreguen l’alumnat per sexe i no apliquen la coeducació.
La conversa inaugural, protagonitzada per Júlia Salander, analista de dades, activista i divulgadora, i Núria Salán, professora de la UB i vinculada al sector metal·lúrgic, va abordar a través de les dades la desigualtat de gènere, la visibilització de les dones en els àmbits científic i tecnològic, i els reptes actuals que afronta el feminisme davant les noves formes de violència. Entre les qüestions que s’hi van posar sobre la taula, van destacar les necessitats de dones referents en els llibres educatius, d’organitzar programes de mentories entre dones i de promoure el lideratge femení en àmbits on encara és poc representat.
L’espectacle teatral Males Dones, de la companyia La Melancòmica, va posar el punt final a la jornada inaugural.
Dissabte van tenir lloc les sis sessions de treball, en què les diferents comissions van abordar diverses situacions que afecten les dones. Totes van coincidir en la necessitat de reforçar la prevenció, millorar els recursos públics i mantenir el compromís institucional i social amb la igualtat.
La violència digital va centrar un dels debats, amb especial atenció a l’assetjament, les amenaces i el control exercit mitjançant eines com la geolocalització. La comissió de salut va posar sobre la taula les desigualtats en la recerca i l’atenció sanitària, la pressió estètica i la importància de tenir cura de la salut mental. També va defensar una medicina que tingui en compte les necessitats específiques de les dones en les diferents etapes de la vida.
L’espai dedicat a les dones més grans de seixanta-cinc anys va abordar qüestions com la soledat no desitjada, les diferències en les pensions, el repartiment de les cures i la invisibilitat que encara pateixen moltes dones grans. Pel que fa a l’ocupació, la formació i l’emprenedoria es van analitzar els reptes que planteja la intel·ligència artificial i el risc que les noves tecnologies reprodueixin les desigualtats existents. També es va debatre sobre la precarietat laboral, les dificultats econòmiques, les responsabilitats de cura i la vulnerabilitat residencial. Finalment, es van abordar les discriminacions per motius d’origen i la necessitat de garantir els drets de les dones racialitzades.
La cloenda va permetre compartir les conclusions de les sis comissions de treball. El Congrés va constatar que, malgrat els avenços, persisteixen desigualtats que requereixen respostes i un compromís sostingut. Les propostes i reflexions recollides van posar l’accent en la prevenció, el reforç dels recursos públics i la necessitat d’escoltar realitats diverses, tenint en compte factors com l’edat, l’origen i la situació econòmica.
Durant la presentació de les conclusions, Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, va recordar que encara queda camí per recórrer per assolir la igualtat efectiva i va defensar el valor de la trobada presencial: “menys pantalles i més proximitat”.
Nadia Cano Gavilán, tinenta d’alcaldia de Joventut, LGTBI, Igualtat i Cooperació de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i Vicky Castellanos Núñez, consellera de Feminisme i Gent Gran, van participar en la cloenda institucional, que va valorar la feina de les comissions i la necessitat d’atendre les diferents experiències de les dones.
El programa també va incloure l’experiència immersiva de realitat virtual Violències inVISIBLES i una exposició commemorativa del 50è aniversari de les Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el maig de 1976.
Cal que les propostes i prioritats sorgides del debat feminista es tradueixin en polítiques públiques estables. Un exemple d’aquest compromís és el Consell de les Dones del Baix Llobregat, creat l’any 2007 arran del segon Congrés.
Aquesta trobada ha reunit dones, professionals, entitats i representants institucionals i polítics per compartir experiències i debatre sobre les desigualtats que persisteixen i les estratègies per combatre-les.
El Congrés va tancar dues jornades de reflexió i participació amb una crida a transformar les reivindicacions feministes en mesures concretes. La cloenda va culminar amb un concert protagonitzat per cinc joves cantants del Baix Llobregat, que van posar en valor el talent femení de la comarca. Les veus emergents d’Alexandra Larios, Cristina Díaz, Rüz (Ruth Jové), Sandra Tangerina i Sara Uribe, acompanyades de La Veu Band, van omplir de música, alegria i color aquestes jornades.
Una vegada més, el Baix Llobregat ha reivindicat la força de l’acció col·lectiva per continuar avançant. Perquè juntes som més fortes i perquè cal continuar fent front als discursos que qüestionen els drets de les dones i el feminisme. Ara més que mai, feminisme.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
‘Ara més que mai’, feminisme
/by HelenaAquesta tardor va començar tenyint el cel violeta per donar la benvinguda a centenars de dones baixllobregatines. En el 7è. Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai” https://www.elbaixllobregat.cat/7congresdones ha estat un llarg procés que es va iniciar a la primavera i que ha recorregut la comarca desplegant activitats en 35 subseus en les quals hi han participat gairebé 1.000 persones amb una programació descentralitzada, diversa i comarcal.
Però la clau de volta del Congrés ha tingut lloc a Sant Joan Despí els dies 23 i 24 d’aquest mes d’octubre, on més de 400 dones s’han trobat per reflexionar, repensar i debatre sobre qüestions d’interès i actualitat per a les dones com ara la violència digital, la salut, l’ocupació, la pobresa i el racisme. S’han reunit dones, professionals, associacions, entitats socials i econòmiques, representants institucionals i polítics per compartir experiències i debatre sobre desigualtats. El CECBLL ha participat activament amb una delegació de set companyes de Junta.
Sant Joan Despí i la seva alcaldessa al capdavant esdevingué el municipi amfitrió. La presència de dones amb altes responsabilitats institucionals que expressaren el seu parer, així com expertes en diferents matèries serviren per posar en relleu l’objectiu del Congrés “Ara més que mai”.
Es va treballar en sis comissions que van comptar amb la participació d’expertes dels àmbits acadèmic, institucional, professional i social. Els debats van donar continuïtat als iniciats durant les subseus, abordant qüestions com la salut de les dones, les violències digitals i masclistes, el racisme, la pobresa, la situació de les dones més grans de 65 anys, l’edatisme, els reptes en formació, ocupació i emprenedoria, les desigualtats laborals i les dificultats vinculades a les cures.
En les conclusions presentades per Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, es va constatar que, malgrat els avenços, persisteixen desigualtats que requereixen respostes i un compromís sostingut. Les propostes i reflexions recollides van insistir en la prevenció, el reforç dels recursos públics i l’escolta de realitats diverses, tenint en compte factors com l’edat, l’origen i la situació econòmica i que per erradicar desigualtats calen estratègies per combatre-les. La culminació del Congrés va venir del talent jove femení del Baix Llobregat. Un concert de veus emergents que va posar alegria i color a les intenses jornades. Gràcies Alexandra Larios, Cristina Diaz, Rüz (Ruth Jové), Sandra Tangerina i Sara Uribe, acompanyades de La Veu Band.
Una vegada més el Baix Llobregat ha reivindicat la força de l’acció col·lectiva per avançar, juntes som més fortes, per fer front als discursos que qüestionen els drets de les dones i el feminisme. “Ara més que mai feminisme”
La tardor, època d’activitats, tradicions i…
La tardor, mentre el canvi climàtic ens ho permeti, és una època plena d’activitats i tradicions. És una època encara amb collites on es barregen les activitats a l’exterior, com les celebracions de la verema i les activitats que les temperatures més fredes recomanen fer en interiors. Celebrem la verema i els vins joves; sortim a collir bolets, si la climatologia acompanya; i al voltant de Tot Sants s’esdevé el gran conjunt de celebracions amb la castanyada, els panellets, els moniatos i el moscatell i les carabasses buidades i amb llànties que il·luminen l’interior; el mateix Tots Sants, amb les visites i portades de flors als cementiris; el dia dels difunts; o les activitats al voltant de les bruixes – tradicions a Martorell, Molins de Rei o Sant Vicenç dels Horts.
Enguany, a més, la tardor bé força moguda social i políticament. Seguim amb un bon plec de conflictes en diferents àmbits, com la pagesia, l’ensenyament i la sanitat; temes cronificats, com el mal funcionament de Rodalies o l’accés a l’habitatge; la convocatòria d’unes eleccions generals a nivell de l’Estat, i la convocatòria d’una vaga general. Lamentablement també s’han produït actes de vandalisme, dins d’un corrent de crispació social d’abast europeu.
Aquest mes al butlletí recollim un article sobre la proposta de recuperació del monestir fundacional de Valldonzella, actualment situat al terme municipal de Barcelona, però originàriament al ja desaparegut terme de Santa Creu d’Olorda, i declarat BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).
I al CECBLL no parem d’activitats. Els Premis de Reconeixement Cultural 2026 – 13 edició – segueixen avançant; s’han rebut 91 candidatures i s’han dut a terme les sessions de la Comissió de Selecció, a la seu del CECBLL, que ha seleccionat els finalistes, i s’ha reunit el Jurat, al castell de Cornellà, que ja ha establert la llista de candidatures guardonades d’enguany. Un gran aparador del dinamisme, diversitat i qualitat de les activitats que es duen a terme a la comarca. Un agraïment per totes les candidatures presentades, felicitats a tots els finalistes i enhorabona als guardonats, que es donaran a conèixer el 20 de novembre a la Nit de la Cultura, que se celebrarà a l’Auditori de Cornellà!
El CECBLL ha tingut una presència àmplia i significativa en dos esdeveniments impulsats pel Consell Comarcal: el 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat, que s’ha dut a terme a Sant Joan Despí, i la Trobada d’Entitats Memorialistes realitzada per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat – de la qual en som membres fundadors. També hem participat en la segona edició del Fòrum de les Arts i les Cultures celebrat a Sant Boi de Llobregat i en la presentació del llibre “Collbató i Montserrat: una història mil·lenària, una història compartida”.
També vam assistir a l’homenatge al nostre soci Xavier Bachs que feien al Cinebaix, i a diferents actes com la inauguració d’un memorial per recordar i homenatjar les víctimes del franquisme a Olesa de Montserrat, a un homenatge a Grenoble dels exiliats víctimes de la Guerra Civil, a la jornada de coneixement del patrimoni dels Punts d’Interès Turístic del Baix Llobregat i a una formació contra les violències masclistes.
Bona castanyada!!
PD: Tanquem aquesta editorial commocionats pel greu accident ferroviari per encalç entre el tren AVE i el tren Iryo succeït a la localitat d’Urda (província de Toledo), concretament en un tram situat entre els municipis d’Urda i Los Yébenes i volem mostrar el nostre més sentit condol amb els familiars i la solidaritat amb totes les persones afectades.
Valldonzella en estat agonitzant
/by HelenaAquesta és una col·laboració que té com a finalitat avançar propostes d’ús i de restauració, en relació a la finca Torre de Santa Margarida o Valldonzella la Vella
Parlem d’un monestir fundacional cistercenc femení fundat el 1237 situat al bell mig de Collserola dins el terme municipal de Barcelona, a tocar de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Conserva l’església romànica d’una sola nau, sense absis destacat d’una gran simplicitat i austeritat, com corresponia als dictats de l’orde.
En opinió de Montserrat Pagès “és del tot excepcional que s’hagi conservat l’església fundacional d’un Monestir cistercenc tan antic, i femení, (…) és extraordinari i excepcional perquè les altres cases cistercenques amb les quals es podria comparar, no es coneixen o han desaparegut, en la majoria dels casos, substituïdes per esglésies majors”. Tant el monestir fundacional com l’actual al carrer del Cister 43-45 es troben dins la demarcació del Districte de Sarrià Sant Gervasi, i ambdós estan declarats BCIL.
La finca fou adquirida l’any 1984 mitjançant expropiació forçosa (que requereix la prèvia declaració interès social o utilitat pública) per l’extinta Corporació Metropolitana i després va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Ens preocupa, l’abandonament i degradació del monestir fundacional cistercenc femení de 1237, des de fa més de quaranta-dos anys i paradoxalment encara es fa més pales ara, l’any en què Barcelona ha estat designada capital mundial de l’arquitectura per la UNESCO.
No s’entén com en aquests anys a la finca no se li hagi donat ús i vida per mantenir el paisatge mosaic i la biodiversitat de l’indret.
Atès el mal estat i l’amenaça de ruïna d’aquest tresor medieval, set entitats en data 22 de maig de 2024 (festivitat de Santa Rita, patrona dels impossibles) es van adreçar al titular públic del bé, l’Ajuntament de Barcelona. S’indicava la necessitat d’estabilitzar urgentment el conjunt, redactar un Pla Director d’usos de la finca que inclogués un projecte de restauració integral del conjunt i del seu entorn natural.
Per impulsar aquestes inversions de l’administració, de 2024 fins ara les 7 entitats no han cessat de crear opinió i posar el tema damunt la taula: Participant en les reunions del Consell Consultiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, visitant al responsable de l’Oficina Tècnica de Collserola de l’Ajuntament de Barcelona, presentant la proposta de consolidació de l’arquitecte Joan Albert Adell, i entrevistant-se amb la mare abadessa i la mare priora de la Comunitat del Monestir de Santa Maria de Valldonzella.
Aquests darrers mesos el Col·lectiu per Valldonzella ha aconseguit ser rebut pel Síndic de Greuges de Barcelona, Sr. David Bondia que ha admès a tràmit la queixa. I finalment amb la Regidora-Presidenta del Districte de Sarrià-Sant Gervasi Sra. Maria Eugènia Gay que van prendre el compromís de preparar un projecte tècnic d’estabilització urgent del conjunt per part del Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i de valorar diferents usos als quals destinar la finca.
El col·lectiu és conscient que cal donar un ús a la finca i al patrimoni (cal fer viable el patrimoni es deia a unes jornades del CECBLL de fa uns anys) i per aquest motiu proposa donar una funció social a la propietat i al conjunt patrimonial.
Això passa per recuperar els usos agropecuaris i de defensa forestal. Projectes com Alimentem som Collserola ens poden servir de pauta de futur. Pensem que en aquesta vall hi conflueixen tres grans finques de titularitat pública: Can Furriol, de 109,7 ha. (Ajuntament de Sant Feliu), Torre del Bisbe, de 54,4 ha. (Generalitat de Catalunya) i Torre de Santa Margarida o Valldonzella la Vella, de 82,5 ha. (Ajuntament de Barcelona). Proposem que en un futur pròxim les tres administracions es posin d’acord (ara ja es reuneixen periòdicament en els Consells Executius del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola) per fer una actuació conjunta i coordinada. Estem parlant d’una extensió prou significativa, segons dades cadastrals de 246,6 hectàrees. I això és molt important per marcar una tendència i manera de fer per donar vida i reimaginar aquests indrets singulars de Collserola.
A Valldonzella hi ha un petit espai de terreny cedit a la Universitat de Barcelona que investiga el comportament de les abelles i també les basses d’aigua són aprofitades per les ADF per a la gestió forestal i prevenció d’incendis.
De possibilitats per un futur en tenim moltes, n’avancem unes quantes que en opinió nostra podrien garantir el futur de la finca i el seu patrimoni:
-Centre social d’acolliment o atenció diürna, tallers per a persones adultes amb diversitat funcional.
-Centre d’Educació Ambiental i Coneixement del patrimoni.
-El monestir fundacional podria esdevenir un espai museable i un centre d’interpretació del monaquisme cistercenc femení i del treball i vida de les dones a Collserola.
-Punt de partida i arribada d’itineraris de coneixement de la natura i el patrimoni del seu entorn proper: conjunt romànic, fonts i mines d’aigua, forns de calç, Torre del Bisbe, poblat iber i torre medieval de la Penya del Moro, Can Furriol, Can Parellada, pou de glaç…
Les 7 entitats tenim voluntat de persistir en aquesta reivindicació i propostes d’ús que us hem avançat, que són obertes a d’altres que la ciutadania pugui proposar. Totes les grans actuacions estan fetes de petites accions compartides, que sumades fan un tot. Per això fem nostre el pensament del filòsof Josep Maria Esquirol, que ens recorda que “Poc és molt; poc és tot. Segons com, un quasi res pot ser un gairebé tot”.
L’any 2037 es commemoraran vuit-cents anys de vida monàstica continuada del monestir de Valldonzella en indrets diferents a la ciutat. En opinió nostra no podem permetre’ns perdre un tresor medieval al bell mig del Parc Natural de la Serra de Collserola, que entenem com un tot i una unitat de paisatge, memòria i vida que va més enllà de les demarcacions administratives dels municipis. Un capítol molt significatiu de la història de Collserola, de Barcelona i de Catalunya.
La raó, el dret i la seva història ens emparen. Valldonzella s’ho val. Cal actuar ara. Demà serà ja massa tard.
Per a més informació ens remetem als darrers articles publicats:
Amigó, J. – Armengol, J. (2026). El monestir de Valldonzella. Empremtes de la COPP, 1, 38-39.
Asmarats, A. (2026). Un record de què va ser Collserola. La Vall de Verç, 518, 20-21.
Bosch, J (2026). Collserola: Serem a temps de salvar el monestir de Santa Maria de Valldonzella? ElBaix.
https://www.elbaix.cat/2026/09/10/collserola-serem-a-temps-de-salvar-el-monestir-de-santa-maria-de-valldonzella/
Rodrigo-Ubach, M. (2026). El monestir de Valldonzella es degrada sense fre després de quatre dècades d’abandonament. El Jardí de Sarrià Sant Gervasi.131. https://diarieljardi.cat/el-monestir-de-valldonzella-es-degrada-sense-fre-despres-de-quatre-decades-dabandonament/
Rosa, A. (2026). El monestir romànic en ruïnes oblidat al cor de Collserola. Tot Barcelona. https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/patrimoni/monestir-valldonzella-collserola-734849/
“Col·lectiu per Valldonzella”
Som Collserola de Barcelona, el Centre d’Estudis Santjustencs (CES), la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc (SEAS), l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES), l’Ateneu Santfeliuenc, Arrels Locals i l’Agrupació Excursionista Sant Llorenç de Sant Feliu.
Sant Feliu de Llobregat a 24.10.2026
Fotografia de Jordi Bosch Mestres (1957-2024)
Fotografia de Jordi Bosch Mestres (1957-2024)
Fotografia de Josep Menargues Rajadell
Els Premis de Reconeixement Cultural 2026 tanquen el període d’admissió amb 91 candidatures recollides
/by HelenaAquest octubre s’ha tancat la recepció de candidatures als Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. En total han estat 91 les candidatures presentades, 63 de les quals de tipus col·lectiu i 28 de caràcter individual.
És destacable que les propostes d’entitats o col·lectius guardonables cobreixen els diferents àmbits temàtics especificats a les bases: experiències culturals (31), socials (17), ecològiques (9) i econòmiques (6). També són representatives de la diversitat de realitats locals: corresponen a 19 municipis diferents (el 63% dels existents), i una és d’abast comarcal.
La recollida de candidatures a aquesta 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural es va obrir el maig passat amb un acte celebrat al Citilab de Cornellà de Llobregat i havia de finalitzar el 30 de setembre, si bé atenent diferents peticions el període d’admissió va ser prorrogat fins al 5 d’octubre.
El CECBLL entén els Premis com un procés participatiu i de reflexió col·lectiva sobre el territori. Per això el període de recollida de candidatures ha estat subratllat amb un cicle de debats per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural.
Així, el 30 de juny va tenir lloc a Cornellà una jornada per analitzar les experiències socials i laborals derivades de la transformació digital. El 2 de juliol, a Esplugues, es van abordar els nous reptes ètics associats a l’ús de la intel·ligència artificial en relació amb el patrimoni local. Al Prat, el 8 de juliol, el geògraf Francesc Muñoz va plantejar la seva tesi de considerar els paisatges com a factors productius i “infraestructures econòmiques i socials del territori”.
La programació va continuar el 13 de juliol a Sant Andreu de la Barca, on Gina Rigol, periodista i comunicadora, va dissertar sobre les xarxes socials i la intel·ligència artificial en el món de la cultura. La següent parada va ser a la seu del CECBLL el 16 del mateix mes, quan es van abordar l’edatisme i els biaixos de gènere associats a l’entorn digital en una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques, i Marina Rodríguez Parpal, periodista. El cicle el va tancar l’economista Antón Costas a Sant Boi el 14 de setembre amb la seva aposta per un nou contracte social que incorpori les innovacions de la IA en productivitat i restableixi el pont entre creació de riquesa i benestar social.
Comissió de selecció
Després de la recepció de les 91 candidatures i la recollida del material que les avala, ha entrat en joc la comissió de selecció. L’han format 20 persones escollides per la Junta del CECBLL per la seva rellevància en els àmbits cultural, social, econòmic, ecològic, associatiu i comunicatiu, amb una diversitat d’adscripcions locals (12 municipis diferents) i de gènere (11 homes i 9 dones). Han estat, per ordre alfabètic de cognom: Esther Amill, Xavier Calderé, Àlex Cosials, Ignasi Doñate, Carme Figueras, Begoña Floria, Sergi Fuster, Encarni Garcia, Victòria Lebrón, Montse Lligadas, Albert Marsà, Mariano Martínez, Lluis Monfort, Alfons Muñoz, Montse Pérez, Pere Prats, Manel Roca, Vicenç Rocosa, Marina Rodríguez Parpal i Francesc Viso.
Els membres de la comissió de selecció van fer les seves valoracions individuals entre el 8 i el 19 d’octubre, i es van reunir el dia 22 per posar-les en comú i reflexionar sobre les candidatures rebudes. Se’ls demanava que escollissin un màxim de 12 candidatures individuals i un màxim de 36 candidatures col·lectives, relacionades amb experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques, tot i que finalment la comissió va decidir elevar al jurat 13 candidatures individuals per un empat entre tres propostes. D’aquesta reunió van sortir les propostes finalistes dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural que seguidament van ser traslladades al jurat.
La deliberació del jurat és l’últim pas abans de conèixer les propostes guanyadores. Això passarà, com és sabut, a la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.
La feina del jurat dels Premis de Reconeixement Cultural 2026: triar els guanyadors entre els 45 finalistes
/by HelenaLa 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat ha entrat en la fase decisiva després que la comissió de selecció fes la tria per escollir les 45 candidatures finalistes. Era el penúltim pas abans de saber els noms dels guardons que es lliuraran el pròxim 20 de novembre en el marc de La Nit de la Cultura del Baix Llobregat, a L’Auditori de Cornellà de Llobregat.
La recollida de candidatures a aquests 13ns Premis de Reconeixement Cultural, entesa com un procés participatiu i descentralitzat, es va obrir el maig passat i va finalitzar el 5 d’octubre, després d’una petita pròrroga. En total se’n van recollir 91, de les quals 63 de tipus col·lectiu, en les quatre modalitats d’experiències culturals, socials, econòmiques i ambientals, i 28 de caràcter individual. Un cop passades pel sedàs de la comissió, n’han quedat 32 de col·lectives i 13 d’individuals.
En la categoria col·lectiva d’experiències socials s’han seleccionat nou candidatures: la Fundació El Llindar, de Cornellà de Llobregat; el projecte Camins de pau, d’Esparreguera; l’Associació per a la Integració de Persones amb Capacitats Diverses de Viladecans; la recerca Víctimes del franquisme i l’exili 1936-1965, d’Olesa de Montserrat; El Prat Ràdio, del Prat de Llobregat; el projecte Històries de vida: coneix Can Pujador, de Sant Vicenç dels Horts; els 50 anys de la mobilització juvenil de 1976 a Cornellà de Llobregat; l’empresa Promunsa, de Sant Just Desvern, i l’Associació de Veïns i Veïnes de les Planes de Sant Joan Despí.
En la categoria col·lectiva d’experiències ecològiques, les vuit candidatures finalistes són l’Equip d’Estudi de les mines i els altres camins de l’aigua, de Sant Feliu de Llobregat; el projecte Regensol, del Prat de Llobregat; el projecte Sant Boi Respira + Verd, de Sant Boi de Llobregat; el projecte Bee Happy! – Casa de les Abelles, de Viladecans, el projecte municipal de biomassa de Begues; el pòdcast Arquitectura de proximitat, del Prat de Llobregat; l’Associació Naturalista d’Abrera i el Centre Excursionista de Vallirana.
En la categoria col·lectiva d’experiències econòmiques s’han seleccionat sis candidatures: el projecte Es Im-perfect, del Prat de Llobregat, l’empresa iVascular, de Sant Vicenç dels Horts; la cervesa Encantada, de Begues; el restaurant Ermita de Sant Ramon, de Sant Boi de Llobregat; l’empresa Plameca, de Sant Joan Despí, i l’empresa Dacor Educació i Esport, de Cervelló.
En la categoria col·lectiva d’experiències culturals, les nou candidatures finalistes són el Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó; el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf (CIPAG); Perifèrica – Associació de Músics, de Viladecans; l’Escola d’Arts Visuals del Prat; el Museu del Renaixement de Molins de Rei; el reportatge videogràfic El camí ral, una ruta oblidada; Edicions Paper d’Estrassa;, el Festival Rubrifolkum i el projecte solidari Tres historias asombrosas.
Pel que fa a la categoria individual, es reconeixen persones de la comarca que s’hagin distingit en qualsevol de les experiències objecte de la convocatòria. Els noms de les 13 persones finalistes són Manuel González Fernández, Pura Fornals Sánchez, Josep Maria Fisa Bosch, Carles Vallejo Calderón, Carles Serret Bernús, Joaquim Pla Planes (Quimet Pla), Soledad Sans Serafini, Josep Maria Antó Boqué, Víctor Mata Ventura, Teresa Morral Camps, Elisenda Colell Hernández, Míriam Cano i Mireia Sellarés Tort.
El jurat entra en acció
Aquest ha estat el resultat de la feina de la comissió de selecció. Falta conèixer l’opinió del jurat, la instància decisòria del procés dels Premis, formada per 32 persones representatives de les institucions (set són alcaldes o alcaldesses i quatre regidors) i de la societat civil, amb vincles amb els àmbits social, cultural, econòmic i ambiental de la comarca. Per ordre alfabètic de cognoms, en formen part: Gemma Badia, Antonio Balmón, Lourdes Borrell, Mònica Borrell, Alba Bou, Roser Brosed, Genoveva Català, Agnès Dal Maschio, Oriol Estela, Ricard Fernández, Jordi Fortuny, Carles Freixas, Arantxa Gallofré, Ot Garcia, Javier González, Esther Hachuel, Juan Jurado, Bàrbara Lligadas, Àlex Medrano, Lídia Muñoz, Isabel Ortuño, Víctor Puntas, Cristian Rastrojo, Carles Riba, Albert Rodriguez Mihí, Conxita Sánchez, Jordi Sicart, Joan Soler i Juan Carlos Valero.
En el moment de distribuir-se aquest Butlletí, el jurat ja s’ha reunit i ha emès un veredicte, que és secret. Es farà públic a la gala del 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà amb què es tancarà una altra edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat reflexiona sobre l’estat actual de la llei de memòria històrica i els reptes de futur
/by HelenaLa Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (XMD) va organitzar el 28 d’octubre una trobada amb les entitats memorialistes de la comarca a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, amb l’objectiu de generar un espai de reflexió, diàleg i intercanvi sobre el context actual de la memòria democràtica i els reptes de futur.
La sessió va començar amb la benvinguda de Lídia Muñoz Cáceres, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i Conxita Sánchez Medina, membre de la junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL).
Abans de la intervenció central, les persones assistents van compartir reflexions sobre com afrontar conjuntament els reptes de futur de la memòria democràtica, especialment en l’àmbit educatiu. Entre les qüestions plantejades, va destacar la necessitat de facilitar al professorat recursos i eines per treballar la memòria democràtica a les aules, així com la voluntat d’identificar les dificultats i els límits amb què es troba aquesta tasca educativa. També es va posar sobre la taula la preocupació per l’augment dels discursos d’extrema dreta i la seva presència en els entorns educatius, i la importància de disposar de recursos per abordar-los des del coneixement històric, el pensament crític i els valors democràtics.
A continuació, Andrés García Berrio, president de la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament de Catalunya, va oferir una contextualització de l’estat actual de la legislació sobre memòria històrica. La seva intervenció va donar pas a un torn obert de preguntes i debat, que va permetre aprofundir en les qüestions exposades i compartir diferents perspectives sobre la situació actual i les perspectives de futur.
La trobada també va contar amb l’assistència de Jordi Sicart Codinachs, president del CECBLL; Isabel Ortuño, representants de la junta del CECBLL a la XMD; Jaume Bosch, coordinador de la Comissió de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques del CECBLL; Enric Garriga Elies, de l’Amical de Buchenwald; Isidoro Teruel Manchón, de l’Amical de Mauthausen, i Joana Solsona, de CCOO del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf (CCOO BLLAPAG).
La sessió va reafirmar la importància de mantenir espais de trobada i coordinació entre les entitats memorialistes i les institucions de la comarca per compartir inquietuds, detectar necessitats i impulsar accions conjuntes que contribueixin a enfortir la memòria democràtica, especialment entre les noves generacions.
Assistim al 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat
/by HelenaAquesta tardor va començar tenyint el cel de violeta per donar la benvinguda a centenars de dones baixllobregatines. El 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat, sota el lema “Ara més que mai”, impulsat pel Consell de Dones i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, és el resultat d’un llarg procés que es va iniciar a la primavera i que ha recorregut tota la comarca amb la celebració de 35 subseus, en les quals han participat prop de mil persones, portant el debat feminista a diferents municipis i espais del territori. En total, hi han participat una cinquantena de ponents i s’han recorregut més de nou-cents quilòmetres per fer possible aquesta programació descentralitzada i diversa. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va ser una d’aquestes subseus acollint la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.
La cloenda del Congrés va tenir lloc a Sant Joan Despí els dies 23 i 24, on més de 400 dones es van trobar per reflexionar, repensar i debatre sobre qüestions d’interès i actualitat per a les dones, com ara la violència digital, la salut, l’ocupació, la pobresa i el racisme.
La periodista Xantal Llavina va conduir l’acte d’inauguració, que va incloure una actuació humorística sobre els drets de les dones i els avenços assolits. L’acte també va comptar amb diverses intervencions institucionals, totes protagonitzades per dones, que van posar de manifest l’arrelament del Congrés al territori i el seu compromís feminista.
La benvinguda va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belen García, que va mostrar la satisfacció per ser la ciutat amfitriona del Congrés. També va destacar la implicació del teixit associatiu i la trajectòria del Consell Municipal de Dones, actiu des de fa més de vint-i-cinc anys.
L’alcaldessa va ressaltar, així mateix, la contribució destacada de les dones santjoanenques, gràcies a les quals comptem amb edificis modernistes singulars a la ciutat. Des del CECBLL ens vam sentir especialment interpel·lats per aquesta referència, ja que vam contribuir a difondre aquesta descoberta a través de l’edició del llibre Trencadís Violeta, publicat pel Centre.
Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez, va recordar els orígens d’aquesta iniciativa, que va començar l’any 2002 a Sant Boi de Llobregat, i les diferents edicions celebrades a Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i Cornellà de Llobregat. També va destacar el caràcter únic d’aquesta experiència quadriennal a Catalunya.
Durant la seva intervenció, va compartir algunes dades significatives sobre la comarca, com ara que “15 dels 30 municipis que el conformen estan regits per alcaldesses”. Així mateix, va reivindicar la riquesa del territori afirmant que “som patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i natural, reconegut i inventariat per diverses institucions”. Finalment, en parlar de la participació ciutadana, va recordar que fa ja trenta anys que el Consell Comarcal del Baix Llobregat va crear el Consell Consultiu de la Gent Gran.
Seguidament, la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, va apel·lar a la necessitat de reconèixer-nos com a col·lectiu per poder avançar. “No venim a conèixer-nos. Venim a reconèixer-nos”, va afirmar. També va defensar la importància de “trencar el silenci i construir aliances entre dones”.
Moret va reivindicar el Baix Llobregat com un territori d’innovació, on van aparèixer les primeres regidories de la Dona i on es va aprovar el primer circuit de protecció a les dones víctimes de les violències masclistes. Així mateix, va recordar que l’any 2016 es va fer un manifest que declarava el Baix Llobregat comarca feminista, un procés que es va treballar poble a poble per fer extensiu aquest compromís a tot el territori. En l’elaboració d’aquest manifest, la contribució del CECBLL va ser cabdal.
L’Institut Català de les Dones (ICD) va estar representat per la seva presidenta, Sònia Guerra. Tres paraules van resumir el que sentia: orgull, emoció i responsabilitat. Orgull com a baixllobregatina, emoció per haver assistit al primer Congrés, l’any 2002 a Sant Boi, i responsabilitat envers les dones que van lluitar abans que nosaltres. Guerra va citar una reflexió de Simone de Beauvoir, “bastarà una crisi política, econòmica o religiosa per què els drets de les dones tornin a ser qüestionats”, i finalment, va defensar la força col·lectiva del territori referint-se al mateix com “cinturó lila”.
Per la seva banda la consellera d’Educació, Esther Niubó, va emfatitzar la importància de l’educació com a eina imprescindible per afrontar els reptes que planteja una societat cada vegada més digitalitzada. També va posar en relleu l’aposta clara del Govern de la Generalitat de Catalunya per no renovar els concerts educatius als centres que segreguen l’alumnat per sexe i no apliquen la coeducació.
La conversa inaugural, protagonitzada per Júlia Salander, analista de dades, activista i divulgadora, i Núria Salán, professora de la UB i vinculada al sector metal·lúrgic, va abordar a través de les dades la desigualtat de gènere, la visibilització de les dones en els àmbits científic i tecnològic, i els reptes actuals que afronta el feminisme davant les noves formes de violència. Entre les qüestions que s’hi van posar sobre la taula, van destacar les necessitats de dones referents en els llibres educatius, d’organitzar programes de mentories entre dones i de promoure el lideratge femení en àmbits on encara és poc representat.
L’espectacle teatral Males Dones, de la companyia La Melancòmica, va posar el punt final a la jornada inaugural.
Dissabte van tenir lloc les sis sessions de treball, en què les diferents comissions van abordar diverses situacions que afecten les dones. Totes van coincidir en la necessitat de reforçar la prevenció, millorar els recursos públics i mantenir el compromís institucional i social amb la igualtat.
La violència digital va centrar un dels debats, amb especial atenció a l’assetjament, les amenaces i el control exercit mitjançant eines com la geolocalització. La comissió de salut va posar sobre la taula les desigualtats en la recerca i l’atenció sanitària, la pressió estètica i la importància de tenir cura de la salut mental. També va defensar una medicina que tingui en compte les necessitats específiques de les dones en les diferents etapes de la vida.
L’espai dedicat a les dones més grans de seixanta-cinc anys va abordar qüestions com la soledat no desitjada, les diferències en les pensions, el repartiment de les cures i la invisibilitat que encara pateixen moltes dones grans. Pel que fa a l’ocupació, la formació i l’emprenedoria es van analitzar els reptes que planteja la intel·ligència artificial i el risc que les noves tecnologies reprodueixin les desigualtats existents. També es va debatre sobre la precarietat laboral, les dificultats econòmiques, les responsabilitats de cura i la vulnerabilitat residencial. Finalment, es van abordar les discriminacions per motius d’origen i la necessitat de garantir els drets de les dones racialitzades.
La cloenda va permetre compartir les conclusions de les sis comissions de treball. El Congrés va constatar que, malgrat els avenços, persisteixen desigualtats que requereixen respostes i un compromís sostingut. Les propostes i reflexions recollides van posar l’accent en la prevenció, el reforç dels recursos públics i la necessitat d’escoltar realitats diverses, tenint en compte factors com l’edat, l’origen i la situació econòmica.
Durant la presentació de les conclusions, Marta Corcoy, presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, va recordar que encara queda camí per recórrer per assolir la igualtat efectiva i va defensar el valor de la trobada presencial: “menys pantalles i més proximitat”.
Nadia Cano Gavilán, tinenta d’alcaldia de Joventut, LGTBI, Igualtat i Cooperació de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, i Vicky Castellanos Núñez, consellera de Feminisme i Gent Gran, van participar en la cloenda institucional, que va valorar la feina de les comissions i la necessitat d’atendre les diferents experiències de les dones.
El programa també va incloure l’experiència immersiva de realitat virtual Violències inVISIBLES i una exposició commemorativa del 50è aniversari de les Jornades Catalanes de la Dona, celebrades el maig de 1976.
Cal que les propostes i prioritats sorgides del debat feminista es tradueixin en polítiques públiques estables. Un exemple d’aquest compromís és el Consell de les Dones del Baix Llobregat, creat l’any 2007 arran del segon Congrés.
Aquesta trobada ha reunit dones, professionals, entitats i representants institucionals i polítics per compartir experiències i debatre sobre les desigualtats que persisteixen i les estratègies per combatre-les.
El Congrés va tancar dues jornades de reflexió i participació amb una crida a transformar les reivindicacions feministes en mesures concretes. La cloenda va culminar amb un concert protagonitzat per cinc joves cantants del Baix Llobregat, que van posar en valor el talent femení de la comarca. Les veus emergents d’Alexandra Larios, Cristina Díaz, Rüz (Ruth Jové), Sandra Tangerina i Sara Uribe, acompanyades de La Veu Band, van omplir de música, alegria i color aquestes jornades.
Una vegada més, el Baix Llobregat ha reivindicat la força de l’acció col·lectiva per continuar avançant. Perquè juntes som més fortes i perquè cal continuar fent front als discursos que qüestionen els drets de les dones i el feminisme. Ara més que mai, feminisme.
EL CECBLL participa en el II Fòrum de les Arts i la Cultura de Sant Boi
/by HelenaEls dies 16 i 17 d’octubre, Sant Boi de Llobregat va acollir la segona edició del Fòrum de les Arts i la Cultura (FAC), una trobada dedicada a reflexionar sobre el paper de la cultura en la construcció de la ciutat i en la configuració de la identitat col·lectiva. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) hi va ser present a través de Conxita Sánchez, membre de la Junta del Centre, que va participar en els debats sobre memòria, recerca i territori.
El fòrum, celebrat a Can Barraquer i Can Torrents, seu del Museu de Sant Boi, s’emmarca en el procés de definició de l’Agenda Urbana de la Cultura. La iniciativa vol afavorir una lectura compartida de l’ecosistema cultural local i reforçar els vincles entre artistes, entitats i ciutadania, generant connexions que tinguin continuïtat més enllà d’aquestes jornades.
La programació va combinar converses, debats, experiències participatives i intervencions artístiques. La primera jornada va posar el focus en la presència de la cultura en la vida quotidiana i en la seva capacitat de contribuir a la construcció de ciutat. La segona va aprofundir en el paper dels centres d’estudis locals i comarcals en la recerca i preservació del patrimoni i la construcció de la identitat col·lectiva. En aquest segon àmbit, la participació de Conxita Sánchez va contribuir a situar la tasca dels centres d’estudis en el debat sobre els reptes culturals del territori.
Amb aquesta segona edició, el Fòrum de les Arts i la Cultura consolida un espai de trobada per pensar col·lectivament el futur cultural de Sant Boi. La participació del CECBLL reafirma, alhora, la importància de connectar la recerca i la memòria locals amb les polítiques culturals i les iniciatives comunitàries.
Collbató presenta el llibre sobre la història compartida amb Montserrat, coordinat per Assumpta Muset
/by HelenaCollbató va acollir divendres 9 d’octubre la presentació del llibre Collbató i Montserrat: una història mil·lenària, una història compartida, una obra que aprofundeix en els vincles històrics i geogràfics entre el municipi i la muntanya coordinada per Assumpta Muset i Pons, sòcia del CECBLL.
El volum aplega les aportacions d’un cicle de conferències que va permetre abordar la relació entre Collbató i Montserrat des de diferents perspectives. En aquesta presentació va intervenir Ferran Puig, membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
L’activitat, celebrada al Casal de Cultura de Collbató, va formar part de la programació de les Jornades Europees de Patrimoni, que del 9 a l’11 d’octubre, van oferir diverses activitats gratuïtes per posar en valor el patrimoni històric, natural i cultural del municipi. El programa es va completar amb una visita guiada al Camí Experiencial de l’Oli de Montserrat i visites al jaciment prehistòric de la Cova Gran.
La publicació contribueix a preservar i difondre el coneixement sobre els lligams entre Collbató i Montserrat, i posa en relleu la importància de la recerca i la divulgació per mantenir viva la memòria històrica del territori.
Olesa de Montserrat inaugura un memorial per recordar i homenatjar les víctimes del franquisme
/by HelenaEl passat 15 d’octubre va tenir lloc a Olesa de Montserrat l’acte d’inauguració d’un nou espai de memòria per recordar i homenatjar les persones de la ciutat que van ser víctimes de la repressió franquista. L’espai recupera el nom de 1.768 persones, majoritàriament homes (1.198), però també dones (570), que van patir la guerra civil, l’exili o qualsevol altra forma de repressió de la dictadura.
L’acte va aplegar a la plaça de Félix Figueras un nombrós públic, així com representants institucionals, entre els quals, l’alcalde de la ciutat, Marc Serradó; el regidor de Memòria Democràtica, Xavier Rota, el responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Pere Barbados; i el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Menéndez.
Durant l’esdeveniment es van llegir textos de Frederica Montseny, Neus Català i Montserrat Roig, de la mà de les olesanes Olga Solà, Dolors Martínez i Elisenda Solsona. També es va comptar amb l’actuació de la Coral Aubach i de la violinista Sònia Zurriaga. Al final de l’acte es va descobrir una placa amb el nom de les 1.768 víctimes. Recordem que aquests noms han estat recuperats gràcies a una recerca duta a terme pels historiadors Félix Figueras i Pau Figueras i per la historiadora Blanca Mampel.
Turisme del Baix organitza una jornada de coneixement del patrimoni adreçada als Punts d’Informació Turístic
/by HelenaEl Consorci de Turisme del Baix Llobregat va organizar, el passat 27 d’octubre, una jornada de coneixement del patrimoni baixllobregatí adreçada als Punts d’Informació Turística del territori. El CECBLL hi va participar en qualitat de punt d’informació turística.
La trobada es va iniciar amb un passeig per la vila medieval de Collbató i va finalitzar al Molí de l’Oli, l’antic trull reconvertit en un centre d’interpretació de l’oli. Durant la visita, també es va fer referència al collbatoní Amadeu Vives (1871-1932), conegut compositor de sarsueles i autor de cançons com L’emigrant i La Balanguera. Juntament amb Lluís Millet (1867-1941), va fundar l’Orfeó Català.
La jornada es va completar amb una caminada fins a les coves de Salnitre, on els participants van veure un audiovisual sobre la formació de les muntanyes de Montserrat, l’origen i el descobriment de les coves, així com els diversos usos que han tingut al llarg de la història. Per acabar, van fer un recorregut pel seu interior.
A més de recomanar aquesta visita, us aconsellem descobrir el recentment estrenat Camí de l’Oli, un itinerari de 4,5 quilòmetres que recorre la falda de Montserrat i que permet reconèixer, en família, les tres varietats d’olivera que es cultiven a la zona: la Vera del Montserratí, una varietat autòctona, la Palomar i l’Arbequina.
Collbató també acull el taller artesanal de construcció d’orgues, una activitat de llarga tradició que actualment està en mans de la família Blancafort. Entre les seves obres destaca l’orgue del monestir de Montserrat.
Grenoble homenatge els exiliats víctimes de la Guerra Civil
/by HelenaCada vegada que un investigador rescata un document desperta la Memòria
Del 16 al 20 d’octubre passat vam tenir l’oportunitat de viure i compartir coneixements, experiències i emocions amb exiliats i familiars dels exiliats espanyols, la majoria catalans, a Grenoble. Per uns dies, aquesta ciutat i el municipi de La Tronche –que forma part de la seva àrea metropolitana– va dur a terme una sèrie d’actes d’homenatge i memòria històrica vinculats a l’exili i a les víctimes de la Guerra Civil.
La doctoranda de la Universitat de Grenoble, Léa Barril, va donar a conèixer per primera vegada als francesos i també a nosaltres, els noms de 56 exiliats espanyols que van morir entre els mesos de febrer i juliol de 1939 al camp de concentració de Grenoble i que estaven enterrats en una fossa comuna al cementiri de La Tronche.
Entre aquestes persones enterrades hi havia un nadó esparreguerí, Joan Milan Beltran, el qual havia mort als onze mesos. La història familiar l’havíem publicat al web del CECBLL, en dos treballs que he compartit amb Blanca Mampel, per un cantó, i amb Josep M. Cobos per l’altre, i havíem situat el lloc del traspàs de la criatura al camp d’Argelers, però el cert és que, tot i que segur que va estar en aquest camp, és probable que, en trobar-se molt delicat, es traslladessin cap al nord on hi havia l’hospital on el nen va morir al cap de pocs dies, concretament el 20 de març de 1939.
Aquest fet documenta el patiment d’una família com moltes altres, una mare que havia perdut el marit feia ben poc en un hospital militar a Mataró i que buscava, juntament amb la seva germana, també vídua de guerra, sobreviure en aquella França tan hostil.
L’alcalde de La Tronche, Bertrand Spindler, en el seu homenatge es lamentava dels anys de silenci, tant a França com a casa nostra, i va agrair el paper de Léa Barril i dels historiadors pel fet de donar a conèixer la veritat.
En aquell cementiri vam recordar aquests morts, molts d’ells nens, amb els familiars vinguts de diferents punts, els estudiants de la ciutat de Grenoble que fan un projecte sobre Memòria en un institut de la ciutat, i les autoritats –alcaldes i regidors de diverses ciutats– també en Juan Jurado, i en Lluc López, cosí de l’infant. Personalment, em va emocionar veure els estudiants de secundària que van llegir els seus escrits en aquell cementiri verd i plujós, ells, els estudiants, els joves, em fan creure en un futur on haurem acabat amb les guerres. Fins i tot en aquests moments que són utilitzats per desacreditar-los, crec en ells. No hi ha un altre camí!
En aquest viatge, també vam poder visitar una exposició a la Maison Internationale de Grenoble, titulada “Refugiats espanyols a França, a Isèra i a Grenoble (1936-1941): 90 anys de la Guerra Civil Espanyola. Història i Memòria”, comissariada per Léa Barril i la professora universitària Almudena Delgado Larios.
Per altra banda, la MIG organitzà una vetllada de testimonis on estudiants de l’Université Grenoble Alps va fer una lectura pública de relats de vida de les famílies. L’acte va cloure amb la intervenció directa de tres descendents que compartiren amb els assistents els records del seu propi exili familiar.
Voldríem agrair Léa Barril, els familiars, especialment en Lluc López, també els alcaldes i autoritats, que no van fer res més que representar-nos en aquest homenatge, el professorat que va compartir amb nosaltres les seves experiències i al CECBLL per haver tingut, fa molts anys, la iniciativa de formar-nos a molts historiadors i acompanyar-nos en aquest camí de la recerca.
Joana Llordella Zamora
Sentit homenatge a Xavier Bachs, professor, activista cultural i soci del CECBLL
/by HelenaEl passat 6 d’octubre, la sala 2 del Cinebaix es va omplir per retre un sentit i merescut homenatge a Xavier Bachs, l’ànima d’aquest projecte innovador i pioner de difusió associativa de la cultura cinematogràfica que ens va deixar de forma prematura el gener de 2026.
Durant l’acte es van succeir diverses intervencions de persones que, des d’un o altre àmbit, havien estat properes a en Xavier. Els parlaments van destacar la indiscutible qualitat humana d’en Xavier, la seva bonhomia, el do que tenia per liderar com a voluntari projectes socials i culturals orientats al bé comú, la seva passió per la lectura o la capacitat que posava en joc en la seva tasca docent per inspirar els joves a través del pensament lliure.
Recordem que Xavier Bachs va ser una figura clau per evitar que Sant Feliu es quedés sense sala de cinema i per construir aquest projecte cultural de base ciutadana i associativa que és actualment el Cinebaix, i al qual es va dedicar en cos i ànima durant més de vint anys al costat de Maria Coscoll, la seva parella de vida. Bachs va ser membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, soci fundador i president de COOP57, una cooperativa de finançament ètic i solidari estretament vinculada al Cinebaix.
L’esdeveniment va culminar amb la inauguració de la sala 2 del Cinebaix com a sala Xavier Bachs. Una forma de mantenir la seva memòria i de projectar-la al futur.
El CECBLL renova el seu compromís contra les violències masclistes
/by HelenaEl Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va participar el passat 27 d’octubre en la campanya impulsada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, per formar diversos establiments i equipaments de la ciutat en matèria de sensibilització, prevenció i derivació davant les violències masclistes.
Amb aquesta iniciativa, el Centre d’Estudis i el Centre Cívic Mas Lluí, equipament municipal de Sant Feliu de Llobregat que gestiona l’entitat, renoven la seva adhesió a la Xarxa Municipal de Punts Liles.
Durant la sessió formativa, es van abordar qüestions com les diferents tipologies de violències masclistes, els protocols d’atenció a les víctimes i els procediments d’actuació davant de possibles casos de violència masclista.
Al voltant de l’ampliació de l’aeroport
/by Helena“Aquella Diada Nacional de 1976 a Sant Boi, ara fa 50 anys” per Jaume Bosch
/by HelenaAquest 11 de setembre s’ha commemorat el 50è aniversari de la celebració dels actes de la Diada Nacional de 1976 a Sant Boi de Llobregat. No feia ni un any que havia mort el general Franco i les forces democràtiques s’esforçaven en actuar el més públicament possible malgrat l’aparell de la dictadura continuava intacte.
L’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques, els òrgans unitaris que aglutinaven la major part de partits i organitzacions que lluitaven contra el franquisme, van voler impulsar una commemoració de l’Onze de Setembre que superés la clandestinitat en què s’havia hagut de moure fins llavors i que pogués aglutinar el màxim nombre possible de persones. Però el governador civil de Barcelona, Salvador Sánchez-Terán, es va negar a autoritzar una concentració a Barcelona i menys encara al Parc de la Ciutadella per la seva elevada càrrega simbòlica: Felip V, després de la derrota del 1714, hi havia fet construir una fortalesa per controlar la ciutat derrotada i conquerida i el Parlament de Catalunya hi havia tingut la seva seu durant l’etapa republicana; dins l’edifici, l’entrada a l’hemicicle encara estava tapiada. Fou l’advocat i historiador Josep Benet qui va plantejar una alternativa possibilista: fer-ho fora de Barcelona, a Sant Boi de Llobregat. La idea, com no podia ser d’altre manera venint de Benet, tenia un clar contingut de reivindicació històrica perquè a la l’església de Sant Baldiri d’aquella ciutat hi ha la tomba de qui fou un dels defensors de Barcelona el 1714, el conseller en cap Rafael Casanova. Però també jugava amb el valor afegit de convocar l’acte al Baix Llobregat, on les forces democràtiques, molt especialment el PSUC, podien mobilitzar més gent.
Els actes tolerats tingueren lloc a la Plaça Catalunya de Sant Boi: s’hi aplegaren desenes de milers de persones. El PSUC i Comissions Obreres hi aportaren bona part dels assistents. Els parlaments anaren a càrrec de Miquel Roca Junyent, proper a Jordi Pujol, d’Octavi Saltor, provinent de l’antiga Lliga, la dreta catalana històrica, i del nacionalista d’esquerres Jordi Carbonell. Hi participaren multitud de persones que havien arribat les darreres dècades de diferents punts de l’Estat espanyol i que defensaven la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Carles Quingles, militant del PSUC, i Miquel Sellarès, persona de la confiança de Jordi Pujol, organitzaren el servei d’ordre.
Eren els temps en què l’Assemblea de Catalunya defensava els quatre punts que es van concretar en l’eslògan “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Quan ara es parla d’aquells quatre punts els sectors espanyolistes acostumen a oblidar el tercer ( “El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats a l’Estatut del 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per a arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”) i en ambients independentistes no agrada massa recordar el quart punt (“La coordinació de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica”). La memòria acostuma a ser selectiva.
Han passat 50 anys. Moltes coses han canviat i algunes encara no. Però aquell acte de l’11 de setembre de 1976 va situar Sant Boi i la comarca del Baix Llobregat al bell mig de la commemoració d’una data històrica i de la lluita per les llibertats nacionals i democràtiques . Des de llavors, la tomba de Rafael Casanova, a l’església de Sant Baldiri, que fins aquell dia, havia estat visitada de forma clandestina per les poques persones que coneixien la seva història, s’ha transformat en un espai fonamental dels actes de cada Diada Nacional, amb les ofrenes florals d’institucions, partits polítics, sindicats i entitats com el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Jaume Bosch. Membre de la Junta del CECBLL
Sant Boi acull la ponència d’Antón Costas sobre la renovació del contracte social en l’era de la intel·ligència artificial
/by HelenaL’economista Antón Costas va tancar el 14 de setembre passat el cicle de debats que ha impulsat el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La seva intervenció, profunda i didàctica, va causar un impacte notori en el públic, en què s’hi comptava una representació dels agents socials de la comarca.
L’acte, sota el títol El nou contracte social en l’era de la IA, va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat en el marc de la presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
La sessió va ser conduïda per Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL, i va començar amb les benvingudes institucionals d’Elisabet Latorre (tinenta d’Alcaldia de Sant Boi), Jordi Sicart (president del CECBLL) i Lidia Muñoz (consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal). A continuació, es va presentar el ponent, Antón Costas Comesaña, enginyer tècnic industrial, catedràtic de Política Econòmica i president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES).
Costas va iniciar la seva intervenció definint el contracte social com la “goma d’enganxar” invisible que permet el funcionament harmoniós de les societats liberals i pluralistes. Va emfasitzar que no es tracta d’un acte de mera solidaritat o caritat, sinó d’un acord de reciprocitat basat en obligacions i compromisos mutus.
Com a exemple de contracte social, l’economista va recordar els Pactes de la Moncloa de 1977, en què els sindicats van acceptar la moderació salarial a canvi que les forces conservadores i l’Estat impulsessin un Estat social de quatre pilars: educació universal, sanitat pública, subsidis d’atur dignes i un sistema públic de pensions.
Un model que ha entrat en crisi a tot l’Occident, on durant els “30 gloriosos anys” posteriors a la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament econòmic era sinònim de progrés social. Tanmateix, a finals dels anys 70, la desindustrialització, la globalització i els canvis tecnològics van trencar aquest vincle automàtic entre el creixement del PIB i la creació de bons salaris i llocs de treball.
Abordant la segona part de la conferència, l’economista va analitzar la naturalesa de la intel·ligència artificial (IA). Va aclarir que, mentre que un algorisme és una seqüència de passos o una “recepta”, la IA combina múltiples algorismes amb grans volums de dades i capacitat de computació per identificar patrons complexos i millorar-se a si mateixa.
Tot i que l’acte se celebrava coincidint amb notícies de primera plana sobre possibles pèrdues de control i efectes catastròfics del desenvolupament tecnològic, Costas va enviar un missatge de tranquil·litat davant el discurs del risc existencial o de la destrucció massiva d’ocupació. Va defensar que “no hi ha fatalisme” i que el progrés tecnològic no té una lògica inevitable. Segons els estudis elaborats pel mateix CES amb empreses espanyoles, actualment la introducció de la IA no està generant una destrucció agregada d’ocupació, sinó que globalment es mantenen nivells alts de filiació laboral.
Per evitar que la tecnologia augmenti la inseguretat econòmica, Costas va proposar orientar la IA cap a l’empoderament de les capacitats humanes i la creació de bons llocs de treball. Va detallar quatre àmbits d’actuació clau:
En el debat posterior amb els assistents, l’economista va aprofundir en diversos temes d’interès. Va assenyalar que el problema econòmic del segle XXI ja no és maximitzar el creixement a qualsevol preu, sinó equilibrar objectius en conflicte (com el desenvolupament i la protecció ambiental) mitjançant el diàleg social de baix a dalt. Tot i pertànyer a un àmbit diferent del que domina, va situar l’abordatge de l’emergència climàtica i els recursos naturals al mateix nivell crític que la governança de la IA.
Pel que fa al futur laboral, Costas va explicar que els oficis no són blocs monolítics sinó conjunts de tasques. La IA automatitzarà tasques senzilles o repetitives, però no extingirà necessàriament les professions, sinó que transformarà la manera de treballar (en aquest punt va recordar que el GPS no ha extingit els taxistes sinó que els ajuda a localitzar les adreces).
En el pla polític, el catedràtic va alertar contra les opcions autocràtiques o els oligarques tecnològics que ofereixen protecció a canvi de retallar llibertats. Va reblar que un contracte social legítim només es pot construir des de la ciutadania activa i la negociació democràtica.
El CECBLL col·labora amb le Citilab amb 4 intervencions sobre la IA en les experiències dels Premis
/by HelenaTaua rodona “L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia”
/by HelenaEn el marc de la 13ª Recerca Col·lectiva del Centre de Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, el dimecres 16 de setembre es va celebrar a la Sala polivalent de Ca n’Amat la segona taula rodona programada que, amb el títol “L’aportació dels cristians a la construcció de la democràcia” amb l’objectiu de recuperar el paper que van tenir els cristians progressistes en aquella lluita per les llibertats democràtiques i en la transformació social de la comarca, gràcies a una xarxa de militants, comunitats cristianes, famílies i entitats de barri que van sostenir l’oposició al franquisme quan fer-ho encara implicava assumir riscos.
L’acte va comptar amb l’apertura d’Encarni Garcia, tinenta d’alcaldia de Viladecans; i de Jordi Sicart, president del CECBLL.
Mercè Solé Tey va moderar la taula i va iniciar la sessió posant de relleu com els moviments cristians progressistes, dels que ella formava part, van connectar les creences religioses amb la defensa dels drets socials i laborals durant el tardofranquisme, especialment a través de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i de l’Acció Catòlica Obrera (ACO).
A continuació va intervenir José Luis Atienza Ferrero, escriptor i periodista que va recordar el compromís amb la classe obrera de la família Comelles Doñate de Viladecans en la lluita antifranquista, en convertir casa seva en un refugi de reunions i propaganda clandestines i de dirigents perseguits.
El vicari general de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Josep Maria Domingo Ferrerons es va centrar en analitzar els elements que van contribuir a canviar la mentalitat d’una Església que havia pres partit a favor de la dictadura. El suport al bàndol vencedor va derivar del trauma de la Guerra Civil i dels assassinats de milers de sacerdots i religiosos. Posteriorment, el contacte amb la classe obrera i la immigració, la lluita contra la pobresa, la influència d’altres moviments religiosos i, sobretot, els nous plantejaments Concili Vaticà II, incompatibles amb el nacionalcatolicisme, van anar modificant aquesta posició. Les noves idees sobre llibertat religiosa, consciència i drets humans xocaven amb els principis del franquisme. En aquest context, algunes parròquies es van acabar convertint en espais per a reunions, protestes i activitats clandestines.
El jesuïta Josep Maria Rambla va centrar la seva intervenció en la figura de Joan N. Garcia Nieto, en el seu llegat i en l’impacte de la Compañía de Jesús a l’Església. Va descriure Joan García Nieto com una figura inseparable del moviment obrer del Baix Llobregat. Format en Economia a Londres i Barcelona i professor durant els seus primers anys professionals, García Nieto es va instal·lar a Cornellà el 1966 i va bolcar la seva activitat en el món del treball. Va combinar la fe cristiana amb el pensament marxista, va militar en la clandestinitat al PSUC i a Comissions Obreres i va impulsar iniciatives com l’Institut d’Estudis Socials i Cristians pel Socialisme.
Rambla va comentar també la dimensió quotidiana i propera de García Nieto, capaç de conviure amb una intensa activitat política i religiosa i la importància del seu llegat que es manté en entitats com Cristianisme i Justícia, la ja desapareguda Fundació Utopia i el centre cultural de Cornellà que porta el seu nom.
La darrera intervenció va correspondre a Núria Jiménez Huertas, vinculada a Acció Catòlica Obrera de Sant Just Desvern, com a exemple de compromís de la societat en la clandestinitat i en democràcia. Jiménez va explicar la seva experiència política i la seva trajectòria com a treballadora, mestra i militant cristiana. Després d’assumir responsabilitats familiars des de molt jove, va estudiar Pedagogia i va participar en projectes comunitaris. En les últimes dècades ha defensat especialment el vincle entre cristianisme, feminisme i transformació social des de col·lectius com Dones en l’Església i Càritas.
L’acte es va cloure amb un petit diàleg entre els membres de la taula i el públic assistent.
La 1a Jornada d’Història i Patrimonial Prat de Llobregat esdevé un èxit de participació
/by HelenaEl passat 19 de setembre va tenir lloc una jornada acadèmica durant tot el matí a la Granja de la Ricarda del Prat de Llobregat, organitzada per Amics d’El Prat i el CECBLL. L’objectiu de la 1a Jornada era debatre sobre el patrimoni arquitectònic pratenc i comarcal i alhora oferir propostes davant els reptes de futur que planteja la recerca, la gestió i la restauració del nostre patrimoni.
La Jornada es va estructurar en tres taules rodones centrades cadascuna en els tres pilars de la temàtica: recerca, gestió i conservació del patrimoni. Les taules van comptar amb la participació d’historiadors, arquitectes, advocats i altres estudiosos que van citar casos locals com la pròpia Granja de la Ricarda o la Casa de la Telegrafia, però també exemples de fora de la comarca com per exemple el Mas Sala de Viladrau o l’Arxiu Històric del COAC.
La Jornada va comptar amb la participació dels assistents a través de preguntes i d’un seguit d’intervencions i discursos inaugural i de clausura a càrrec de representants d’institucions i entitats vinculades al territori i el patrimoni: AADIPA, COAC, Departament de Cultura, Ajuntament del Prat, etc.
Les tres propostes resultants d’aquesta Jornada van girar entorn la recerca, la gestió i la conservació: digitalització dels nostres arxius, creació d’un museu del Prat a la Granja de la Ricarda i declaració de BCIN de la Casa de la Telegrafia.
L’acte va cloure amb una visita a la modernista Granja de la Ricarda i amb la voluntat de celebrar-ne noves edicions amb diferents temàtiques i escenaris.
Parlem de “Ceràmica de km0” amb la doctora en geologia Anna Anglisano
/by HelenaEl passat dissabte 26 de setembre es va celebrar a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera una conferència a càrrec de la geòloga i divulgadora Anna Anglisano, professora de la Universitat de Girona, i de la ceramista Maria Bosch, professora d’art de l’Escola Illa de Sabadell. Ambdues ponents van dissertar sobre les peculiaritats de les argiles d’Esparreguera, amb una atenció especial a la de les Roques Blaves.
L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) com a entitat gestora d’aquest equipament patrimonial, va comptar amb la benvinguda i la presència de l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado. La presentació va anar a càrrec de Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i membre de la Junta del CECBLL.
L’activitat s’emmarcava en l’exposició «Ceràmica de km zero», produïda pel CECBLL a partir d’una mostra dels materials cedits per l’Escola Illa d’Art i Disseny de Sabadell. L’alumnat del taller de ceràmica d’aquesta escola va realitzar un conjunt d’experimentacions que permetien comparar diverses argiles altament singulars de Catalunya, concretament les de Breda, Sabadell, Banyoles i Esparreguera. L’exposició consta de plafons informatius i d’una mostra de materials manipulables, fruit de diferents temperatures de cocció i de barreges minerals diverses.
Les conferenciants van posar de relleu el caràcter únic de les argiles de Roques Blaves, destacant que són les més antigues de Catalunya, ja que es van formar fa 450 milions d’anys. Així mateix, van analitzar les diferències de composició entre dos terrals d’Esparreguera, el de Roques Blaves i el de la Casanova. La primera argila es caracteritza per una presència molt baixa de carbonat de calci i una concentració més elevada de silicats, ferro i alumini. Aquestes diferències expliquen una pràctica molt estesa entre el col·lectiu terrissaire d’Esparreguera: la barreja d’argiles d’ambdós terrals per millorar-ne les propietats.
La jornada, d’un gran valor divulgatiu i acadèmic, va transcórrer de manera molt profitosa i va concloure amb una visita guiada a la mostra, conduïda per la mateixa Maria Bosch.
Expressem aquí el nostre agraïment a l’Anna i la Maria per la seva mestria i col·laboració.
Reeditat el llibre de gran format ‘La Colònia Güell des de dins’
/by HelenaTorna a estar disponible el llibre de Josep Padró Margó La Colònia Güell des de dins. Història, memòria, opinió, que s’havia exhaurit. L’autor i Edicions del Llobregat, el segell editorial del CECBLL, n’han produït la tercera edició en motiu de l’Any Gaudí que se celebra aquest 2026, que es pot obtenir en llibreries selectes i a la botiga electrònica de l’editorial amb la possibilitat d’enviament a domicili o recollida a la seu del Centre.
Aparegut inicialment el 2023, La Colònia Güell des de dins desplega en les seves 357 pàgines de gran format una història social del recinte fabril de Santa Coloma de Cervelló des dels inicis del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. L’autor, fortament vinculat al municipi, on ha viscut els últims 50 anys i al qual ha dedicat nombroses recerques, enriqueix el relat històric amb l’experiència directa i els records propis.
El volum, profusament il·lustrat, va obtenir un accèssit als Premis d’Estudis de la Fundació Caixa d’Enginyers dins dels Premis Bonaplata. El jurat va valorar molt positivament “el caràcter inèdit i rigorós de la investigació”, així com la capacitat de l’autor per “combinar història, memòria col·lectiva i reflexions personals”.
Clara Carme Parramon, observar, comprendre i comprometre’s
/by HelenaA partir de llavors vam mantenir el contacte. Algunes vegades dinàvem juntes a l’Hospitalet, en unes trobades que per a mi van ser una font d’aprenentatge. La Clara m’explicava la seva recerca sobre les migracions de les dones de la ciutat i l’estudi del padró d’habitants que preparava com a tesina, tot i que tenia l’abast d’una tesi. Més endavant el va publicar amb el títol Similituds i diferències. La immigració dels anys seixanta a l’Hospitalet.
També em parlava del treball qualitatiu que duia a terme en mobilitzacions reivindicatives i celebracions com les processons de Setmana Santa de l’Hospitalet. En el context de la immigració andalusa, la Clara interpretava aquestes processons com a expressions religioses i comunitàries, marcades per una presència femenina fonamental, que contribuïen a construir identitats i a reproduir o transformar els vincles familiars i de gènere. No investigava des de la distància, sinó que practicava l’observació participant per comprendre millor les subtileses dels costums, les lluites i els valors de la comunitat. Per a ella, aquesta metodologia no era només una eina de recerca, sinó també una manera de relacionar-se amb l’entorn.
Les nostres converses, però, no es limitaven als seus treballs de recerca. Tampoc no he oblidat les seves aportacions a un treball que vam fer des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat sobre les fonts d’arxiu per a la història de les dones. Li interessava especialment recuperar la presència de les dones amb veu pròpia en els documents d’arxiu. Aquelles converses em van ajudar a entendre que les relacions entre dones poden construir un ordre simbòlic femení propi, fins i tot dins d’una societat dominada per la lògica masculina i marcada per estructures patriarcals. La Clara em va fer pensar què significa ser dona en aquest marc i com, en l’àmbit familiar, les jerarquies tradicionals poden conviure amb espais de complicitat, transmissió de sabers i suport mutu. Els vincles entre sogres i joves, i també entre àvies, mares i filles, en són exemples especialment reveladors.
També tinc present la seva assistència a les Jornades d’Arxivística, on compartíem inquietuds professionals i disposàvem de més temps per posar-nos al dia de la vida de cadascuna.
La recerca de la Clara sobre les dones naixia de la seva pròpia experiència. Al seu barri de Pubilla Cases, havia participat en el moviment veïnal i en l’oposició al franquisme, i s’havia implicat en les reivindicacions que, durant els anys setanta i principis dels vuitanta, van contribuir a millorar uns barris amb serveis molt precaris. Entre altres avenços, aquelles lluites van impulsar la creació d’escoles públiques. Anys després, haver viscut aquell procés des de dins li va permetre explicar la construcció de la democràcia i reconèixer la contribució decisiva, sovint invisibilitzada, de les dones a la vida comunitària.
La Clara era molt generosa i compartia els seus coneixements amb una gran capacitat d’acollida. Aquesta actitud, basada en la proximitat i la participació, també va guiar la seva vida. El compromís polític, social i personal amb l’entorn donava coherència a les seves idees i a la seva manera d’actuar.
En els últims temps, ens havia quedat pendent un dinar entre amigues per posar-nos al dia. Amb el tràfec quotidià, no ens havíem adonat que la Clara ja no responia als missatges del grup de WhatsApp. Aquell dinar no es va arribar a fer. Ens queda la conversa pendent, però també tot el que ens va ensenyar, tot el que va compartir i el record de la seva qualitat humana.
M. Luz Retuerta
Fra Josep Maria Canals. In Memoriam
/by HelenaVaig conèixer, aleshores mossèn, Josep Maria Canals i Lamiel el 23 de novembre de 1974, al Museu l’Enrajolada-Santacana de Martorell, en la reunió que ell mateix va impulsar i convocar, i que seria el germen del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Nascut a Corbera de Llobregat el 1930, estudià al Seminari Menor de la Conreria i, posteriorment, al de Barcelona. Va ser ordenat sacerdot el 1954 i exercí el seu ministeri a les parròquies de Sabadell, Sant Andreu, el Poble Nou i Pomar de Badalona. Participà activament en les lluites obreres i veïnals. Això li va valer el sobrenom de «Mossèn Dinamita».
La seva vocació més íntima, però, el dugué a fer-se monjo cartoixà. Es formà com a novici a la Grande Chartreuse, a França, i arribà a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, a Tiana, el maig de 1993.
Durant més de vint anys va ser arxiver i bibliotecari, càrrecs que li permeteren difondre el patrimoni historicoartístic del seu monestir.
El maig de 2017 va ser nomenat prior.
Es va implicar en l’impuls de l’associació «Amics de la Cartoixa de Montalegre».
Durant les darreres tres dècades, ha encarnat la presència catalana en aquest cenobi.
Com ell mateix deia: «Jo tinc dos grans amors: l’Església i Catalunya».
El 1974 va preparar una antologia de poetes catalans que va titular Poble, treball i poesia.
Un cop imprès el llibre, el franquisme el va prohibir i segrestar. Hagué d’esperar un temps fins a veure publicada la seva obra.
El darrer cop que el vaig anar a visitar a la Cartoixa de Montalegre va ser el 21 d’abril de 2021 (vegeu la foto). Amb el seu bon humor i somriure, ens va acollir, a mi i a un bon amic que m’acompanyava, amb la cordialitat que sempre el va caracteritzar.
Morí a l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, de Badalona, el 18 de setembre de 2026.
Que descansi en pau.
Jordi-Xavier Romero Álvarez
El CECBLL present a la commemoració de la Diada Nacional a Sant Boi i Sant Feliu
/by HelenaSant Boi de Llobregat
Després del Ball de l’Àliga de la ciutat i de la interpretació del Cant de la Senyera, l’ofrena floral va aplegar institucions, grups parlamentaris, partits polítics i sindicats, així com nombroses entitats; el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ho fou present amb una delegació formada per la vicepresidenta Esther Hachuel, la Montse Lligadas i l’Anna Anton.
Sant Feliu de Llobregat
Entitats i partits polítics participaren en les ofrenes florals realitzades al Passeig 11 de Setembre, davant el monument que recorda els fets de 1714; entre elles, una delegació del CECBLL, amb Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre, a qui acompanyaren Santi Campo i Aurora Huerga.
L’acte va acabar amb un discurs de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i el cant dels Segadors.