Andreu Ginés i Sànchez, Federació d’Instituts d’Estudis del PV
Els dies 8, 9 i 10 de novembre es va celebrar a Tortosa el XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) dedicat a «Els rius: territori, societat i cultura». Cinc ponències, dos debats, quaranta-una comunicacions de diverses procedències geogràfiques, prop d’un centenar de persones inscrites i vora huitanta persones assistents donen testimoni de l’interès i de l’èxit d’aquestes jornades científiques i de reflexió on la recent riuada patida a diverses comarques del País Valencià estigué ben present.
A la ciutat fluvial per excel·lència dels Països Catalans, el tret d’eixida a aquestes jornades el donà la inauguració de l’exposició «Lo riu ens mou» al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV, sobre els usos que n’han fet els habitants de les ribes. A la vesprada, i ja a la Sala d’Actes dels Serveis Territorials de Cultura, començaren pròpiament les sessions de la trobada, i ho feren, com no podia ser d’altra manera, amb un respectuós i sentit silenci en record de les víctimes de la recent riuada –i, també, en homenatge als milers de voluntaris i voluntàries que han estat acudint massivament a ajudar les persones damnificades.
El president de la CCEPC Narcís Figueras i la directora de l’Institut Ramon Muntaner M. Carme Jiménez van inaugurar les sessions i van donar pas a la primera conferència, que va consistir en un diàleg entre Narcís Prat i Carles Sanchis, professors de les universitats de Barcelona i València respectivament, amb la moderació d’Anna Maria Ribas, professora de la Universitat de Girona. El «diàleg» va vessar sobre el «Canvi ambiental, crisi climàtica i cursos fluvial», amb l’objectiu de poder donar una idea de quin és «l’estat dels rius als Països Catalans» en els sentits més amplis i vairats, des de la qualitat ecològica, al valor patrimonial o a l’interès paisatgístic.
En les respectives intervencions, tant Narcís Prats com Carles Sanchis van fer un repàs de l’evolució recent dels rius, i dels reptes a què s’enfronten, com ara els processos de renaturalització, el creixement de la massa boscosa a les capçaleres que els resta «aigua blava» o la necessitat de valorar –en el sentit d’apreciar– de la mateixa manera els rius amb aigua i els rius secs, en totes les seues variants. Uns debats, cal remarcar-ho, que van ser recurrents al llarg de tot el Congrés. Per acabar, aquesta conferència, Carles Sanchis va fer una magnífica explicació de les riuades del passat 29 d’octubre als rius Magre i Túria i als barrancs de Xiva i Torrent, que, malauradament,s’han cobrat més de dues-centes vint vides.
Àmbits, ponències i comunicacions
El Congrés de Tortosa estava dividit en tres àmbits («Els rius com a camí/eix», «Els rius com a recurs» i «Els rius com a tret d’identitat i símbol»), cadascun dels quals estava encapçalat amb una o dues ponències. En el primer dels àmbits –que es desenvolupà encara el divendres–, hi intervingué Joan Estrany (Universitat de les Illes Balears) amb la ponència «Els rius de les Illes Balears, característiques físiques i interacció antròpica», i Gabriel Borràs (Responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic del Principat) amb una intervenció sobre els «Rius i canvi climàtic: què hem de fer?». Ambdós autors posaren sobre la taula la necessitat d’invertir en estudis i mitjans per a fer front als reptes que planteja el canvi climàtic.
El dissabte de matí, s’encetà el segon àmbit amb les ponències de Joan Carles Alayo (Universitat Politècnica de Catalunya), amb «Parlem de rius i de rescloses, amb l’energia elèctrica com a pretext»; i Tomàs Pérez Medina (Centre d’Estudis del Vinalopó) amb «La gestió històrica dels rius valencians: de les funcions ambientals als usos socials». Ambdós ponents reflexionaren sobre l’aprofitament dels rius en diferents períodes històrics.
El dissabte de vesprada, s’hagué de lamentar l’absència de Lucía Moreno (Acció Ecologista-Agró – Xarxa per la nova cultura de l’aigua al Xúquer), que no pogué assistir precisament per ser una de les damnificades de la riuada. Així, es donà pas directament a la taula rodona «Rius i literatura», amb la participació de Josep Sebastià Cid (Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre), Jordi Oviedo (Universitat de València) i Ignasi Aldomà (Universitat de Lleida), sota la moderació de Josep Santesmases (Centre d’Estudis del Gaià). Josep Santesmases va destacar que, tot i que tots els rius conflueixen a la mateixa mar, els territoris de partença són molt diferents, i cadascun hi té associat un coneixement viscut particular. D’aquesta manera, la taula rodona va recollir com els autors i autores dels PPCC han fet del riu un recurs literari, entre els quals Josep Vallverdú, Vicent Andrés Estellés, Gerard Vergés o Jesús Montcada.
Després de les ponències, cada àmbit comptava amb les respectives comunicacions, que es van presentar en forma de relatoria, una per a cadascun dels àmbits. Així, David Pavón es va encarregar de la relatoria de l’àmbit 1, amb dotze comunicacions (i només tres dones; lamentablement, una tònica recurrent en l’estudi i la recerca local). En l’àmbit 2, Agustí Campos s’encarrega de la relatoria de les comunicacions, amb setze en total (tot destacant que la gran majoria corresponien geogràficament a la Catalunya Vella i cronològicament a l’edat contemporània). Ja per tancar l’àmbit 3, i amb ell els continguts científics del Congrés, Marc Sans es va encarregar de la relatoria de les comunicacions, amb tretze en total, de gran diversitat temàtica. Va destacar que molts dels treballs formen part d’investigacions de més llarg abast, com ara tesis en marxa.
Pensar hidrològicament
El gran nombre de comunicacions, el nivell profund i extens dels coneixements relacionats amb els rius que es va poder constatar tant amb les ponències com amb els debats, la bona assistència al Congrés i els debats generats en cadascun dels àmbits ens permeten corroborar el gran interès suscitat per la temàtica congressual escollida enguany: els rius.
Sens dubte, aquest interès pels rius és proporcional a la consciència de la importància que tenen aquests «accidents» geogràfics en la nostra cultura i en el nostre dia a dia, anant molt més enllà de la condició com a part essencial del cicle de l’aigua. I també n’és proporcional a la creixent consciència mediambiental del paper fonamental d’aquests sistemes ecològics i socials per a garantir el nostre futur.
De fet, al llarg de les jornades, va quedar palesa la transcendència –recalcada, tristament, per la riuada valenciana– d’un bon coneixement dels nostres rius: per a recuperar-ne plenament la riquesa mediambiental, per a valorar-los en la seua diversitat, per a comprendre’n el comportament i per a fer-los compatibles amb un poblament humà més responsable, racional i, per descomptat, segur. Als Països Catalans ens cal, doncs, una visió global dels sistemes hídrics, on càpiguen tots els matisos i tots els factors i que vaja més enllà del que tradicionalment ha sigut la gestió de l’aigua, ens cal –tot aprofitant un concepte de Pierre Vilar que va eixir en diverses ocasions al llarg de les jornades– començar a «pensar hidrològicament». I, en això, els centres d’estudis locals i comarcals tenen un paper central a jugar.
(Podeu recuperar els vídeos de totes les sessions a: https://www.ccepc.cat/noticia/723/xiv-congres-de-la-ccepc-els-rius-territori-societat-i-cultura)
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
Feina feta i encarant del 2025
/by HelenaEn el darrer butlletí del 2024 acomiadem l’any de celebració del 50è aniversari del CECBLL, tot i que el gener del 2025 tindrem la darrera activitat social del cinquantenari en la que presentarem el número 27 de Materials del Baix Llobregat que recull de manera cronològica i resumida relats sobre les experiències d’aquests 50 anys.
Ens agrada des d’aquest editorial agrair-vos el vostre seguiment i suport, així com desitjar-vos un molt bon any 2025. Aquest capítol d’agraïments el fem de tot cor a totes les persones que fan possible la vida associativa d’aquest Centre, són desenes d’homes i de dones que d’una manera altruista i voluntària cooperen en la recerca i en la difusió del coneixement.
Com a testimoni d’aquesta afirmació tenim a moltes persones a les quals tot just els demanem algun article o col·laboració per aquest butlletí, ràpidament s’afanyen a fer-nos-ho arribar. Gràcies, Joan Carles Valero, Aureliano Garcia Ruz, Mercè Renom i Cristina Borderías, Maite Carranza, Éric Gómez, Dolors Pérez, Àngel Merino, José Fernàndez Segura, Helena Roma i Andreu Ginés. També gràcies a qui ens han fet arribar la seva imatge i la seva veu: Mercè Renom, Roger Lloret, Carme Sanmartí, Montserrat Torra, Albert Marsà, Marta Jiménez, Mercè Sellés, Joana Llordella, Esther Hachuel i Neus Ribas, Jaume Bosch. En tots els números d’aquest Butlletí del 2024 hi ha hagut una secció titulada “Souvenirs del Baix Llobregat” on Josep Lluís Atienza ens ha fet lúdiques i breus pinzellades vinculades amb la comarca. Com sempre gràcies, Josep Lluís.
En el darrer butlletí de l’any volem agrair la confiança i suport que durant mig segle hem rebut de moltes institucions (Ajuntaments, Diputació, AMB, PEMB i Generalitat) i de manera molt especial per proximitat i per la suma dels objectius compartits en el territori al Consell Comarcal. Precisament en aquesta publicació comptem amb la col·laboració extraordinària d’Eva Martínez, presidenta del Consell, que ens aporta un interessant article.
El dia 19 de desembre a la Junta presentàvem la Memòria de l’activitat de l’any i constatàvem que la celebració del cinquantenari del CECBLL ha reposat sobre la base d’un equip professional i d’una dedicació voluntària de moltes persones; tot i això, ambicionem anar més lluny i ampliar la base associativa, per això disposem d’una nova base de dades de les persones associades per poder-les atendre i correspondre en tot allò que ens puguin proposar o suggerir i també hem entrat a fons en el món de la comunicació digital, nova pàgina web i alhora hem actualitzat la imatge corporativa de l’associació.
Recordem que la primera activitat en el calendari ha estat l’Acte inaugural: 50 anys compartint cultura al Baix Llobregat, una reeixida festa a la nostra seu que va permetre retre homenatge a les persones associades i reconèixer-ne la seva contribució a la cultura. A la celebració veia la llum el llibre Contes del Baix de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella. Llibre que ens permet contactar d’una manera lúdica amb cada un dels municipis del territori.
Una de les matèries que sempre ens ha interessat ha estat el patrimoni, des de tots els seus vessants. El nostre compromís amb el patrimoni industrial de la comarca s’ha fet patent amb la celebració del Col·loqui Internacional. “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.
Des de l’any 2020 que en plena pandèmia vam contribuir a posar en marxa La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, no hem parat de cooperar en programar i executar un ambiciós Pla de treball, així hem pogut acollir l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, o l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat.
Les recerques col·lectives formen part de la nostra “patent”, enguany hem presentat la dotzena recerca Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023), dirigida per l’economista Josep Ll. Martínez. Els equips humans de 22 dels 30 municipis de la comarca estan concloent els seus treballs de l’onzena recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat, dirigida per la historiadora Maribel Ollé, i ja hem iniciat els preliminars de la tretzena recerca col·lectiva sobre La construcció democràtica del Baix Llobregat, dirigida per Joan Botella, catedràtic emèrit de ciència política.
Aquest 2024 a més de complir-se 50 anys de la fundació del CECBLL, també en fa 25 que celebrem cada 2 anys els PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT i començàvem explicant-nos el sentit dels premis a través de la publicació Persones, valors i xarxes. L’edició 2024 dels Premis ha estat acollida en la més que centenària entitat LA VICENTINA de Sant Vicenç dels Horts. Els Premis del 2024 van permetre honorar la Memòria de la primera dona membre de l’equip fundador, Magda Sanrama Felip que donava el nom al premi local i també a la nostra estimada Gemma Tribó Traveria que donava el seu nom al premi Centre d’Estudis.
Tanquem un any i amb aquest editorial del darrer butlletí, novament ens enfrontem amb una pèrdua. Des de fa temps en Josep Campmany Guillot ja no podia col·laborar amb la intensitat que ho va fer durant molts anys, el dia 16 de desembre assistirem al seu Comiat, la mort després d’una greu malaltia s’emportà aquest físic fundador del sincrotró Alba (Cerdanyola) i estudiós local tal com ell mateix es definia, la seva feina, el seu testimoni i el seu llegat de coneixement romandrà entre nosaltres, encara que tot plegat no ens consola d’aquesta gran pèrdua.
Josep Capmany, l’erudit defensor de la terra
/by HelenaJosep Campmany
A punt de finalitzar el 2024 ens trobem acomiadant un company, un amic, un referent del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. En Josep Capmany i Guillot ens va deixar el passat 13 de desembre, als 58 anys. Un gavanenc de naixement i de cor i un il·lustre baixllobregatí.
Tal com es recull als Contes del Baix Llobregat…”El castell, les muntanyes, els masos dispersos, els canals i el delta són indrets humanitzats, una petita creació i recreació de la nostra espècie, prova que és possible conviure en ordre i en pau amb la natura. Són les terres de l’erudit i entranyable gavanenc Josep Campmany.”
En Josep Campmany va ser un soci implicat i compromès amb la nostra entitat. Membre destacat de la Junta des de 2005, vàrem compartir mandat; també amb el Carles Riba i la Genoveva Català.
Presentació d’“Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat” a Vallirana
La seva dedicació i col·laboració han estat imprescindibles per diferents activitats i projectes. Potser els més coneguts siguin la direcció de la publicació Materials i la coordinació de la X Recerca col·lectiva “Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat”. Aquesta recerca deu molt al Josep Capmany. La commemoració del Tricentenari 1714-2014 va ser l’ocasió perfecta per aprofundir en el coneixement d’un període i uns fets força desconeguts a la comarca, com ell mateix diu a la introducció, “aquest territori, travessat per un riu aleshores cabalós, hi havia d’haver jugat un important paper, encara per descobrir”. La seva empenta fent la coordinació i direcció, la maquetació i fins i tot buscant recursos econòmics i complicitats d’altres entitats com Òmnium Baix Llobregat o els Amics del Museu de Gavà, va fer possible la publicació i així la descoberta de l’interessant paper que va jugar el Baix Llobregat en aquest conflicte.
Eren moments de força fragilitat financera, així que aquesta publicació va tenir un paper destacat en la commemoració del quaranta aniversari del Centre. El Josep va fer presentació en una vintena de municipis.
Hi ha d’altres accions que també porten el segell del Josep i tenen a veure amb la lluita contra la instal·lació del macrocasino d’Eurovegues o amb el posicionament davant d’una nova reordenació territorial i la fragmentació comarcal que podia representar.
En Josep va participar activament en el Congrés el Baix Llobregat a debat, en la Plataforma en defensa de la llengua i en altres espais en els quals podia reflexionar sobre la cultura i com democratitzar-la. Sempre va saber traçar camins de diàleg i enteniment. Sentia una gran curiositat i una passió immensa per tot allò que l’envoltava i posava el cor en el que feia. Home savi i de ment privilegiada. Un intel·lectual de cap a peus, amb un gran bagatge científic i cultural, com ho demostra la producció ingent amb desenes de llibres i articles.
Defensor de la terra, garant de la comarca i de la seva història que va estudiar i divulgar amb rigor acadèmic, ell no era un historiador, era un estudiós local com li agradava ser nomenat. Fundador del Centre d’Estudis de Gavà i molt vinculat als Amics del Museu de Gavà, entitats des de les quals va impulsar les Trobades d’Estudis i Estudiosos d’Eramprunyà.
Doctor en Física Aplicada, va ser un dels fundadors del Sincrotró Alba. Va rebre el 2022 el Premi Recercat atorgat per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Premi d’Experiències culturals de l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat.
A la nostra entitat hem tingut la sort i el privilegi de comptar amb els seus sabers, les seves aportacions, la seva generositat i capacitat de treball, posant els seus coneixements a l’abast de tothom.
Fotografa de la Junta directiva del CECBLL. Veiem a Josep Campamany situat a primer pla, a baix a la dreta.
Quan vaig fer de presidenta en un període certament difícil sempre vam poder comptar amb ell. El seu caràcter afable i el seu humor sorneguer ho feia tot més fàcil. Amb la seva bonhomia i perseverança vam aconseguir tirar endavant projectes reeixits. Hem compartit anhels i afecte, passió per tot allò que fos Baix Llobregat. La seva maleïda malaltia va aconseguir arrabassar-nos-el massa aviat; però el seu llagat, la seva petjada indeleble forma ja part de la nostra essència com a entitat i es mantindrà per sempre en el nostre record i en els nostres cors.
Perquè Josep…”de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”.
Que la terra et sigui lleu, company, amic.
Conxita Sánchez
El més sentit condol a la família, amistats, els companys i companyes. Especialment tot el suport a la Marta, el Martí i el Joan.
Article d’opinió d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat
/by HelenaEva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat
El Baix Llobregat ha estat i és motor econòmic de Catalunya, amb una gran tradició de lluita obrera i reivindicació democràtica. Però també és una comarca amb una gran riquesa cultural, social i paisatgística, caracteritzada per la seva diversitat i dinamisme. Una comarca on els municipis han crescut cohesionant persones de reu i han sabut adaptar-se als canvis sense perdre la seva essència. Una comarca on tant el Consell Comarcal com el Centre d’Estudis Comarcals hem estat protagonistes en aquest procés d’evolució, treballant per garantir els drets de les persones, preservar el patrimoni i construir un futur inclusiu i sostenible.
Des del Consell Comarcal, treballem per garantir drets fonamentals que enforteixen la qualitat de vida i el benestar de la nostra ciutadania. La nostra acció se centra en garantir drets fonamentals a través de serveis essencials i projectes transformadors:
Mentre que el Centre d’Estudis Comarcals aporta una mirada crítica i reflexiva que enriqueix la visió del territori. El CECBLL ha estat un motor de recerca, preservació cultural i promoció de la identitat comarcal, i ha desenvolupat un paper clau en la consolidació del Baix Llobregat com a territori amb consciència històrica i projectes innovadors:
Aquesta col·laboració és clau per al desenvolupament i la consolidació d’aquesta identitat única, amb missions complementàries, contribuïm a garantir drets, preservar el patrimoni i fomentar el benestar de la ciutadania de la nostra comarca.
És en temps de qüestionament de la democràcia i dels drets assolits quan és més necessari que mai continuar treballant conjuntament per reforçar la memòria i inspirar a les noves generacions a construir una societat més justa i igualitària i no caure en els errors del passat. També és moment, de reivindicar l’origen divers de les persones que han forjat la nostra comarca i fer una crida a la solidaritat i multiculturalitat. Fa 50 anys, quan va néixer el CECBLL, la democràcia era un anhel que es lluitava als carrers del Baix Llobregat amb vagues que van fer història, ara amb una democràcia consolidada és moment de reivindicar-la.
El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és molt més que una institució de recerca; és un pilar fonamental que sustenta el desenvolupament integral del Baix Llobregat. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, continua sent un motor d’innovació i un referent imprescindible per al futur de la nostra comarca. La seva contribució no només ha enriquit el patrimoni cultural, sinó que també ha connectat les generacions presents amb les passades, assegurant que la història i l’essència del Baix Llobregat es projectin cap al futur.
Vull expressar el meu agraïment per la seva tasca incansable i encoratjar-los a continuar treballant de la mà per construir una comarca on totes les persones puguin exercir plenament els seus drets i viure en un entorn ric en cultura, història i oportunitats.
Presentem el llibre “Contes del Baix Llobregat” a Corbera de Llobregat
/by HelenaEl passat dilluns 9 de desembre 2024 es va presentar el llibre CONTES DEL BAIX LLOBREGAT de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella a la Biblioteca Pública Municipal de Can Baró de Corbera de Llobregat.
Ens va donar la benvinguda Montse Isern, Presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, i va presentar l’acte Àngels Olivera, membre de la Xarxa de Dones Emprenedores.
Com j aés habitual, van acompanyar les presentacons de l’autor Rafa Bellio, i la il·lustradora del contes Joana Llordella, les lectures en veu alta de dos contes del llibre. Primer, Montse Isern va llegir el conte El Fènix i l’Efímera, de Corbera, i després Montserrat Compte, directora de la Biblioteca de Corbera, va llegir el conte Els últims de les Filipines, de Viladecans.
En acabar, Genoveva Català, presidenta del CECBLL va tancar l’acte i va agraïr la predisposició de totes les persones uqe s’havien desplaçat a la biblioteca per venri a la presentació.
Premi Bonaplata per a Josep Padró pel seu llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió”
/by HelenaÉs un honor felicitar des d’aquestes línies a Josep Padró pel reconeixement rebut en la 32ena edició dels Premis Bonaplata que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. En Josep és una persona molt estimada al CECBLL. Un excel·lent col·laborador expert en la industrialització de Catalunya i un referent per conèixer la història i el patrimoni de la Colònia Güell, on va néixer.
El llibre guardonat – La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió – ha estat publicat per Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals. En ell, en Josep Padró parla de la història de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. I ho fa en clau d’història social. Molt interessant i innovador si tenim en compte que el caràcter modernista i gaudinista d’aquest nucli ha acaparat sempre tota l’atenció en detriment d’un coneixement de la vida social i econòmica i de la quotidianitat de les persones que hi treballaven.
L’acte de lliurament dels Premis Bonaplata de l’AMCTAIC va tenir lloc el 2 de desembre a la sala Prat de la Riba del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Per fer costat al Josep va assistir un nodrida representació del Centre d’Estudis, amb la seva presidenta al capdavant.
Si teniu interès en el llibre el podeu adquirir aquí: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/
Celebrem l’última junta del curs i l’equip s’acomada de l’any
/by HelenaEl 19 de desembre vam fer la darrera reunió de Junta de l’any. La sessió va començar fent valoració de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que va tenir lloc el 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts. A continuació es van aprovar les grans línies del proper exercici, amb una proposta de programa d’activitats ben farcit, amb nous projectes editorials i noves perspectives pel que fa a la gestió d’espais i projectes culturals i patrimonials. Però també amb la preocupació del finançament, que malauradament es renova cada any i de vegades se sosté al llarg de l’exercici.
Potser un dels moments més emotius va ser l’acord d’adhesió a l’acte d’homenatge que des de Cornellà s’està preparant per a l’amic Frederic Prieto, que va ser membre de la nostra Junta.
També es va recordar que en poc més d’un any la Junta ha perdut tres persones estimades ambaixadores del CECBLL allà on anessin: Gemma Tribó, Josep Campmany i Frederic Prieto. El nostre record per ells des d’aquestes línies.
La sessió va acabar amb un petit sopar (fet a base del que cadascuna de les persones assistents van portar) i amb un brindis pel nou any que començarem en breu i que esperem que estigui ple de pau al mon, ple de solidaritat i ple d’amor; conscients que la Cultura és un gran conductor de totes aquestes bondats.
El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa
/by HelenaEl dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.
L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.
Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).
L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.
Una àmplia representació del CECBLL va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei
/by HelenaDiumenge dia 15 de desembre de 2024, una àmplia representació del cecbll va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Aquest equipament és possible gràcies a les obres de rehabilitació i de recuperació del Palau Requesens. El nou museu es pot visitar de dimecres a diumenge.
La col·lecció conté un total de 100 obres, 18 de municipals i 82 de cedides. El Museu del Prado, a Madrid, els ha donat un retrat de Carles V, qui es va allotjar en diverses ocasions al Palau Requesens del municipi. A banda de divulgar coneixements artístics, culturals i històrics d’aquest període, es vol destacar el paper de Molins de Rei durant el Renaixement.
Entre les obres que s’hi poden veure, destaquen el tapís “Triomf del temps sobre la fama”, cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), o un element escultòric original del Palau Requesens d’entre els segles XV i XVI.
Les institucions que han cedit obres al Museu del Renaixement són el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Història de Barcelona (Muhba), el Frederic Marès, el DHub, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Universitat de Barcelona i el Centre de Documentació i el Museu Tèxtil de Terrassa.
https://www.museudelrenaixement.cat/
El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó
/by HelenaEl divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.
El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.
El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.
L’aigua, un patrimoni de sostenibilitat
/by HelenaNo és fàcil decidir quin és el millor tema per tancar l’any dins de la secció “Amb P de patrimoni. Intento fer una temàtica adient. L’any passat va ser el pessebre vivent de Corbera. Molt adequat per al mes de desembre. Però i ara? Un final d’any en el qual tanquem, a més, l’any del cinquantenari. Intento esbrinar quin és el patrimoni que defineix millor el Baix Llobregat… El riu… però ja vaig parlar-ne en el butlletí de novembre. Segueixo donant-li voltes. Al final ho trobo. Quin és el patrimoni que defineix el Baix Llobregat? L’aigua.
Repassem el llistat dels principals elements hídrics que tenim a la comarca, tots articulats entre sí:
Veiem amb aqueta llista la gran diversificació que pren la presència d’aigua al Baix Llobregat. Alhora que ens movem en un entorn mediterrani que no és estrictament generós en matèria d’aigua. Aquesta diversitat unida a la “no abundància” (no vull parlar d’escassetat), ha donat lloc a una cultura peculiar, basada en l’aprofitament exhaustiu i en no malbaratar. D’aquest binomi tenim bonics exemples a la comarca. El més eloqüent el parc de la Molinada de Pallejà, que deu el seu nom al fet que l’aigua de moldre, un cop sortia del molí, era aprofitada per regar els horts de la vila. O també les cisternes dels antics castells o de les masies del Prat, que aprofitaven l’aigua de la pluja i la convertien en aigua de boca gràcies al saber popular. I, per què no dir-ho, la mateixa dessaladora.
Segur que em repeteixo quan dic que l’aigua ha deixat al Baix Llobregat un patrimoni de primer ordre, vinculat al seu ús, captació, emmagatzematge, etc. Els pous de Cornellà; molins com el de Sant Just, Vallirana o Sant Vicenç;el Canal de la Infanta; les fàbriques de riu, com la Sedó o la Bros d’Esparreguera i Martorell respectivament; les fonts, que trobem esparses pel territori; les estructura de les mines d’aigua; i un llarguíssim etc.
Per això he volgut titllar l’aigua de patrimoni de sostenibilitat, una expressió que agafo en préstec del meu amic Carles Riba. El patrimoni de sostenibilitat està format pels boscos, l’aigua, la terra, els espais agraris… tot allò que al final ens permetrà continuar ocupant el territori i viure d’ell.
Esther Hachuel
Sant Feliu de Llobregat, desembre de 2024
Aquest novembre, Sant Vicenç dels Horts acull La Nit de la Cultura del Baix Llobregat
/by HelenaTanmateix, coincidirem en el fet que un dels guardons que ha deixat empremta en els nostres cors va ser el que lliuràrem a la Federació d’Entitats d’Estudis del País Valencià (FEDINESPV). Premi que acordàrem atorgar en una reunió de Junta el dia 1 de juliol, però que la “riuà”, com l’anomenen els valencians, s’ha encarregat de reforçar-ne el sentit i l’oportunitat per mostrar els vincles fraterns que mantenim. El fet que el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat tingui el nom de Gemma Tribó Traveria, li donà una major intensitat, ja que parlem d’una dona molt representativa de la visió i la missió de la nostra entitat. Aquest atorgament ha permès retre-li homenatge i recordar-la ara que fa just un any que, un desgraciat accident, li llevà la vida.
Els dies 8, 9 i 10 novembre la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana celebrava el seu 14è Congrés, totes les entitats agrupades al seu entorn érem convocades a Tortosa per parlar de “Els rius: territori, societat i cultura”. Les ponències del Congrés s’agrupaven entorn de tres àmbits: els rius com a camí/eix; els rius com a recurs; els rius com a tret d’identitat i símbol.
El Baix Llobregat hi fou present a través d’una nodrida delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a la que s’hi sumava una presència destacada en les conferències i comunicacions, com el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat i el biòleg de l’Oficina Catalana del canvi climàtic Gabriel Borràs, veïns de Sant Just Desvern. Narcís Prats va compartir la conferència inaugural amb el professor Carles Sanchis, de la Universitat de València. Tots dos destacaren els perills del canvi climàtic i del creixement urbanístic com ho ha mostrat clarament la “riuà” produïda per la gota freda al País Valencià.
El congrés rebé 41 comunicacions, tres d’elles feien referència al Baix Llobregat:
Com veieu el mes de novembre ha estat intens, quan escrivim aquest editorial ens proposem fer balanç i extreure’n lliçons del qual ens ha suposat la dotzena convocatòria dels Premis de Reconeixement Cultural, ho farem de manera acurada, cosa que ens servirà per enfocar la convocatòria del 2026.
De manera prèvia a un acurat balanç deixeu-nos assenyalar la mobilització i la generositat de les persones (físiques o jurídiques, distribuïdes en 11 ajuntaments 2 agrupacions polítiques, 6 entitats, 17 dones i 34 homes) que han presentat les 116 candidatures, i la ingent feina de les 20 persones de la Comissió de Selecció i de les 32 del Jurat. Les 116 candidatures nominades han propiciat les 48 finalistes.
En aquest butlletí podreu veure que en aquests premis s’han valorat iniciatives de cultura popular, de música i de les arts; així com la innovació i la tecnologia; l’energia i l’alimentació; l’equitat i la solidaritat; la salut i la ciència; la llibertat, la democràcia i la memòria històrica i democràtica.
L’anunci dels premis cada any assenyala que uns guardons són decidits per la Junta, en un cas s’acull la proposta del municipi on se celebra la festa, en un altre el mateix criteri de la Junta com el guardó lliurat a FEDINESPV i l’altre guardó, el de la personalitat baixllobregatina, és decidit per votació popular en línia, així s’ha escollit a la jove cuinera Laura Zurriaga molt present a les xarxes socials promocionant l’alimentació saludable i l’ús social de la llengua catalana. En tots els casos els guardons es proposen premiar qualitats socials i de valors en la defensa de la llengua i la cultura.
Sant Vicenç dels Horts ha estat el municipi protagonista de la vetllada tot recordant Magda Sanrama Felip, la primera dona que formà part de la nostra Junta, així honoràrem el seu record i amb els premiats es va fer visible la participació social i l’organització popular d’una de les Cavalcades de Reis més antigues de Catalunya.
Al llarg de 50 anys de vida el CECBLL ha aconseguit que les persones associades, i els veïns i veïnes de la comarca en el seu conjunt apreciïn la feina de l’entitat. Tanmateix, també ho fan els ajuntaments, i totes les entitats locals com Consell Comarcal, Àrea Metropolitana i Diputació; així com el Govern de Catalunya i el d’Espanya. Enguany la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural, amb l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts Il·lustríssim senyor Miquel Comino comptà amb la presència de la Consellera de Cultura Honorable senyora Sònia Hernàndez i del Ministre de Cultura Excel·lentíssim senyor Ernest Urtasun.
“Pensar hidrològicament” per Andreu Ginés i Sànchez, Federació d’Instituts d’Estudis del PV
/by HelenaAndreu Ginés i Sànchez, Federació d’Instituts d’Estudis del PV
Els dies 8, 9 i 10 de novembre es va celebrar a Tortosa el XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) dedicat a «Els rius: territori, societat i cultura». Cinc ponències, dos debats, quaranta-una comunicacions de diverses procedències geogràfiques, prop d’un centenar de persones inscrites i vora huitanta persones assistents donen testimoni de l’interès i de l’èxit d’aquestes jornades científiques i de reflexió on la recent riuada patida a diverses comarques del País Valencià estigué ben present.
A la ciutat fluvial per excel·lència dels Països Catalans, el tret d’eixida a aquestes jornades el donà la inauguració de l’exposició «Lo riu ens mou» al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV, sobre els usos que n’han fet els habitants de les ribes. A la vesprada, i ja a la Sala d’Actes dels Serveis Territorials de Cultura, començaren pròpiament les sessions de la trobada, i ho feren, com no podia ser d’altra manera, amb un respectuós i sentit silenci en record de les víctimes de la recent riuada –i, també, en homenatge als milers de voluntaris i voluntàries que han estat acudint massivament a ajudar les persones damnificades.
El president de la CCEPC Narcís Figueras i la directora de l’Institut Ramon Muntaner M. Carme Jiménez van inaugurar les sessions i van donar pas a la primera conferència, que va consistir en un diàleg entre Narcís Prat i Carles Sanchis, professors de les universitats de Barcelona i València respectivament, amb la moderació d’Anna Maria Ribas, professora de la Universitat de Girona. El «diàleg» va vessar sobre el «Canvi ambiental, crisi climàtica i cursos fluvial», amb l’objectiu de poder donar una idea de quin és «l’estat dels rius als Països Catalans» en els sentits més amplis i vairats, des de la qualitat ecològica, al valor patrimonial o a l’interès paisatgístic.
En les respectives intervencions, tant Narcís Prats com Carles Sanchis van fer un repàs de l’evolució recent dels rius, i dels reptes a què s’enfronten, com ara els processos de renaturalització, el creixement de la massa boscosa a les capçaleres que els resta «aigua blava» o la necessitat de valorar –en el sentit d’apreciar– de la mateixa manera els rius amb aigua i els rius secs, en totes les seues variants. Uns debats, cal remarcar-ho, que van ser recurrents al llarg de tot el Congrés. Per acabar, aquesta conferència, Carles Sanchis va fer una magnífica explicació de les riuades del passat 29 d’octubre als rius Magre i Túria i als barrancs de Xiva i Torrent, que, malauradament,s’han cobrat més de dues-centes vint vides.
Àmbits, ponències i comunicacions
El Congrés de Tortosa estava dividit en tres àmbits («Els rius com a camí/eix», «Els rius com a recurs» i «Els rius com a tret d’identitat i símbol»), cadascun dels quals estava encapçalat amb una o dues ponències. En el primer dels àmbits –que es desenvolupà encara el divendres–, hi intervingué Joan Estrany (Universitat de les Illes Balears) amb la ponència «Els rius de les Illes Balears, característiques físiques i interacció antròpica», i Gabriel Borràs (Responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic del Principat) amb una intervenció sobre els «Rius i canvi climàtic: què hem de fer?». Ambdós autors posaren sobre la taula la necessitat d’invertir en estudis i mitjans per a fer front als reptes que planteja el canvi climàtic.
El dissabte de matí, s’encetà el segon àmbit amb les ponències de Joan Carles Alayo (Universitat Politècnica de Catalunya), amb «Parlem de rius i de rescloses, amb l’energia elèctrica com a pretext»; i Tomàs Pérez Medina (Centre d’Estudis del Vinalopó) amb «La gestió històrica dels rius valencians: de les funcions ambientals als usos socials». Ambdós ponents reflexionaren sobre l’aprofitament dels rius en diferents períodes històrics.
El dissabte de vesprada, s’hagué de lamentar l’absència de Lucía Moreno (Acció Ecologista-Agró – Xarxa per la nova cultura de l’aigua al Xúquer), que no pogué assistir precisament per ser una de les damnificades de la riuada. Així, es donà pas directament a la taula rodona «Rius i literatura», amb la participació de Josep Sebastià Cid (Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre), Jordi Oviedo (Universitat de València) i Ignasi Aldomà (Universitat de Lleida), sota la moderació de Josep Santesmases (Centre d’Estudis del Gaià). Josep Santesmases va destacar que, tot i que tots els rius conflueixen a la mateixa mar, els territoris de partença són molt diferents, i cadascun hi té associat un coneixement viscut particular. D’aquesta manera, la taula rodona va recollir com els autors i autores dels PPCC han fet del riu un recurs literari, entre els quals Josep Vallverdú, Vicent Andrés Estellés, Gerard Vergés o Jesús Montcada.
Després de les ponències, cada àmbit comptava amb les respectives comunicacions, que es van presentar en forma de relatoria, una per a cadascun dels àmbits. Així, David Pavón es va encarregar de la relatoria de l’àmbit 1, amb dotze comunicacions (i només tres dones; lamentablement, una tònica recurrent en l’estudi i la recerca local). En l’àmbit 2, Agustí Campos s’encarrega de la relatoria de les comunicacions, amb setze en total (tot destacant que la gran majoria corresponien geogràficament a la Catalunya Vella i cronològicament a l’edat contemporània). Ja per tancar l’àmbit 3, i amb ell els continguts científics del Congrés, Marc Sans es va encarregar de la relatoria de les comunicacions, amb tretze en total, de gran diversitat temàtica. Va destacar que molts dels treballs formen part d’investigacions de més llarg abast, com ara tesis en marxa.
Pensar hidrològicament
El gran nombre de comunicacions, el nivell profund i extens dels coneixements relacionats amb els rius que es va poder constatar tant amb les ponències com amb els debats, la bona assistència al Congrés i els debats generats en cadascun dels àmbits ens permeten corroborar el gran interès suscitat per la temàtica congressual escollida enguany: els rius.
Sens dubte, aquest interès pels rius és proporcional a la consciència de la importància que tenen aquests «accidents» geogràfics en la nostra cultura i en el nostre dia a dia, anant molt més enllà de la condició com a part essencial del cicle de l’aigua. I també n’és proporcional a la creixent consciència mediambiental del paper fonamental d’aquests sistemes ecològics i socials per a garantir el nostre futur.
De fet, al llarg de les jornades, va quedar palesa la transcendència –recalcada, tristament, per la riuada valenciana– d’un bon coneixement dels nostres rius: per a recuperar-ne plenament la riquesa mediambiental, per a valorar-los en la seua diversitat, per a comprendre’n el comportament i per a fer-los compatibles amb un poblament humà més responsable, racional i, per descomptat, segur. Als Països Catalans ens cal, doncs, una visió global dels sistemes hídrics, on càpiguen tots els matisos i tots els factors i que vaja més enllà del que tradicionalment ha sigut la gestió de l’aigua, ens cal –tot aprofitant un concepte de Pierre Vilar que va eixir en diverses ocasions al llarg de les jornades– començar a «pensar hidrològicament». I, en això, els centres d’estudis locals i comarcals tenen un paper central a jugar.
(Podeu recuperar els vídeos de totes les sessions a: https://www.ccepc.cat/noticia/723/xiv-congres-de-la-ccepc-els-rius-territori-societat-i-cultura)
La nit de la cultura mostra, un any més, la riquesa del Baix Llobregat
/by HelenaEl divendres 22 de novembre es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals.
Enguany, la gala se celebra a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en honor a Magda Sanrama i Felip, l’única dona que va participar en la reunió fundacional del CECBLL, que aquest any celebra el seu 50è aniversari.
Els primers guardons a ser entregats van ser a les experiències socials de l’àmbit col·lectiu. Les candidatures premiades van ser 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal; Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Llobregat, del Prat de Llobregat; CFA Arquitecte Jujol (P&L), de Sant Joan Despí; i Fundació Bayt al-thaqafa, de Sant Vicenç dels Horts.
Posteriorment, es van entregar els guardons a les candidatures premiades de les experiències econòmiques de l’àmbit col·lectiu, que van guardonar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat.
Després vam continuar amb les experiències ecològiques també de l’àmbit col·lectiu, i es va guardonar a la Casa de l’energia, del Prat de Llobregat; Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal.
L’última experiència de l’àmbit col·lectiu va ser les experiències culturals, que van atorgar una estatueta al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; a la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i al grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.
Finalment, l’últim bloc de guardons escollits per la Comissió de selecció i el Jurat van ser els premiats de l’àmbit Individual. Les persones guardonades van ser Abdoulaye Fall, de Molins de Rei; Àngel Merino, de Sant Feliu de Llobregat; Júlia Vergara Alert, d’Olesa de Montserrat; Montserrat Pagès Paretas, pels seus estudis sobre la comarca; Pura Velarde Cidoncha, de Cornellà de Llobregat; i Patricia Aymà Maldonado, de Sant Vicenç dels Horts.
Posteriorment, es va començar amb l’entrega dels premis singulars, encapçalats el Premi Magda Sanrama i Felip a una iniciativa destacada del municipi amfitrió. Aquest guardó el va entregar el Sr. Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i va ser per La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que porta 129 anys d’història. Des dels seus inicis on una petita comitiva de Ses Majestats d’Orient repartia joguines des d’un carro, fins a l’actualitat on cada any les carrosses de Ses Majestats són més innovadores. La Cavalcada és un exemple de l’esperit comunitari i la tasca desinteressada de tantes persones voluntàries i entitats vicentines que cada any fan de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any.
L’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer entrega del Premi Personalitat Baixllobregatina. La guanyadora del Premi ha sigut Laura Zurriaga (àlies @croquetadexocolata a les xarxes socials), respostera i creadora de contingut gavanenca que competia amb el cantant i compositor santfeliuenc Nil Moliner. Aquest premi va ser atorgat per votació popular del públic.
Per acabar, l’Excm. Sr. Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, va fer entrega del Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La Fundació, creada l’any 1999, coordina i vertebra la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que fa anys que treballen al i pel territori. De manera unànime, la Junta del CECBLL va decidir al juliol que volia donar suport a la Federació davant de les dificultats que es trobaven al País Valencià, decisió que ha acabat sent més rellevant que mai després de l’efecte devastador de la DANA de finals d’octubre. Dona nom al guardó Gemma Tribó Traveria, que va ser una part fonamental del CECBLL durant molts anys i responsable de recerca del CECBLL des dels anys 80. La Gemma ens va deixar ja fa un any, però la seva petjada i el seu llegat perduraran en el temps. És per això que enguany el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat porta el seu nom.
Una gala plena de sorpresa i emocions, que celebrava els 25 anys de Premis i els 50 del CECBLL reivindicant la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat gràcies a les figures de Gemma Tribó Traberia i Magda Sanrama i Felip.
Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand
/by HelenaEnguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial, gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.
Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu, fins l’immobiliari.
*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)
Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera
/by HelenaEl passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.
Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.
El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.
La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.
Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta, ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.
Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/
El CECBLL gestionarà les visites del nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera, un nou referent cultural per a la comarca
/by HelenaEl passat 16 de novembre es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic i que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur.
En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. En l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció.
A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.
La mostra es completa amb una exposició temporal. En aquests moments hi trobareu un conjunt de peces extraordinàries aplegades amb motiu del 150 aniversari de Ceràmica Collet, empresa establerta a Esparreguera des de fa gairebé 60 anys.
L’Espai de la Terrissa obrirà tots els diumenges fins a final d’any en horari de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h. A partir del gener obrirà un diumenge al mes amb el mateix horari. Us mantindrem informats.
Igual que fem amb el Museu de la Colònia Sedó, aquest servei cultural serà assumit pel Centre d’Estudis Comarcals. Un orgull per a nosaltres contribuir a obrir camí cap a la implicació de les entitats en la gestió del patrimoni.
PIMEC celebra 50 anys d’activisme empresarial a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.
/by HelenaAntoni Cañete el líder de la patronal de la petita i mitjana empresa emmarca la celebració dels seus 50 anys d’existència sota la crida a “l’activisme empresarial”. L’afany mobilitzador d’aquesta organització la converteix en una patronal moderna, democràtica i arrelada a la comarca.
Una amplíssima representació d’empresaris i empresàries del Baix Llobregat assistiren el dimecres, 20 de novembre, a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. El president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler, va manifestar que aquest territori és un dels motors de l’economia catalana i espanyola, per la tradició industrial, l’envejable situació estratègica i el lideratge d’un teixit productiu diversificat i format, principalment, per petites i mitjanes empreses. Soler va insistir en la voluntat de contribuir plegats per aconseguir un territori més pròsper, equitatiu, resilient i just.
L’acte va comptar amb la participació de Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui Antoni Cañete van explorar els reptes econòmics i empresarials actuals.
A l’acte van assistir en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català (presidenta), Jordi Sicart (vicepresidet) i Rafael Bellido (secretari).
El Baix Llobregat intensament present al XIV Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana
/by HelenaA Tortosa els dies 8, 9 i 10 de novembre una àmplia representació baixllobregatina assistia al Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era parlar de “Els rius: territori, societat i cultura”. Les ponències del Congrés s’agrupaven entorn a tres àmbits: els rius com a camí/eix; els rius com a recurs; els rius com a tret d’identitat i símbol.
El Baix Llobregat hi participà a través d’ una nodrida delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a la que s’hi sumava la presència destacada en les conferències i les comunicacions, com el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat i el biòleg de l’Oficina Catalana del canvi climàtic Gabriel Borràs, veïns de Sant Just Desvern. Narcís Prats va compartir la conferència inaugural amb el professor Carles Sanchis, de la Universitat de València. Tots dos destacaren els perills del canvi climàtic i del creixement urbanístic com ho ha mostrat clarament la “riuà” produïda per la gota freda al País Valencià.
El congrés rebé 41 comunicacions, tres d’elles feien referència al Baix Llobregat:
* “Els canals de reg del delta del Llobregat. El cas del canal de la Dreta”. De Josep M. Cervelló Torrella del C.E. Santboians La Rutlla i Jaume Sans Margenet, del CECBLL i de La Rutlla.
* “Ignasi Coll Portabella, entre l’Ebre i el Llobregat. Quan els poders econòmic i polític emparaven l’aprofitament privat d’un bé públic”. De Jordi Fortuny i Batalla, del Centre d’Estudis Beguetans.
* “Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat. El paisatge subterrani i l’aprofitament ancestral de l’aigua. Inventariat, estat actual, aprofitament, riscos, oportunitats i posada en valor de les mines d’aigua”. De Jaume Campos Masip, Josep Menargues Rajadell i Oriol Valls Maurel, de l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua.
CCOO commemora els 60è aniversari de la seva creació al Baix Llobregat
/by HelenaEl mateix dia i hora a la seu del sindicat de CCOO a Cornellà de Llobregat és commemorava el 60è aniversari de la gestació del sindicat al Baix Llobregat hi participaren Unai Sordo secretari general del sindicat a Espanya, Javier Pacheco secretari general a Catalunya i Manuel Campo Vidal expert en mitjans de comunicació, periodista i persona que va estar vinculada al moviment obrer de Cornellà, on va viure-hi.
Aquesta fou una commemoració especial que tenia l’objectiu de situar i reconèixer les sis dècades de compromís amb la classe treballadora i de defensa dels drets socials i laborals de la primera força sindical de Catalunya. Forma part del conjunt d’activitats commemoratives que CCOO està desenvolupant aquests dies a diverses ciutats. També intervingueren Pol Mena, coordinador d’Acció Jove a CCOO del Baix Llobregat i Josep M. Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat.
La sessió va permetre fer una aproximació a tota la feina realitzada pel sindicat en molts camps de l’acció sindical, així com per commemorar un altra data important: el 50è aniversari de les grans vagues generals que es van convocar a la comarca i que van posar en una autèntica situació d’escac al govern de la dictadura franquista.
L’acte no fou un mer recordatori nostàlgic. Al contrari, el record va permetre analitzar els problemes i les reivindicacions de fa dècades amb els reptes actuals del món del treball i de la gent treballadora. En les intervencions es constatà la connexió entre les mobilitzacions que van impulsar les organitzacions socials, polítiques i sindicals ara fa 50 anys així com les aliances entre els diferents moviments progressistes.
CCOO continua sent el primer sindicat al Baix Llobregat transcorreguts 60 anys i ha esdevingut un agent socioeconòmic independent i respectat, tant pel seu volum com per la seva capacitat d’elaborar propostes i de negociar establint noves fites en matèria de condicions de treball i de vida.
Conxita Sánchez va assistir a l’acte en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Carles Riba, rep un guardó de reconeixement en el III Congrés de l’Associació TECNIO
/by HelenaEl riu Llobregat, un patrimoni cultural
/by HelenaTot a punt per la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural
/by HelenaAquest any 2024 celebrem 50 anys de la fundació del CECBLL, un 23 de novembre de 1974 a Martorell naixia la nostra associació. Més endavant, l’any 1999 a Castelldefels, fèiem la primera entrega de guardons dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. En 25 anys hem pogut fer 12 certàmens; cada 2 anys fem la convocatòria i només l’edició del 2013 passà al 2014 per celebrar el 40è aniversari del Centre i l’edició del 2020 no fou convocada a causa de la pandèmia.
A la nostra web trobareu en pdf la publicació “Persones, valors i xarxes: El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural” . Llegint aquesta publicació constatem, entre altres coses, que l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat ha esdevingut una gran festa de la cultura baixllobregatina, sent la biennal Nit de la cultura del Baix Llobregat.
L’organització d’aquesta acció cultural implica desenes de persones començant per l’equip professional i el voluntariat del CECBLL, però també a molta de la gent vinculada a les entitats locals d’estudis i d’altres organitzacions socials, així com els ajuntaments i aquells que de manera individual proposen candidatures. I, per suposat, a la Comissió de selecció i al Jurat.
En les onze edicions passades (1999/2022) es varen presentar 937 candidatures, de les quals 377 foren finalistes i 134 premiades, de les premiades 56 eren guardons individuals i 79, col·lectius. A l’edició del 2024 s’han rebut 116 candidatures: 78de col·lectives i 38 d’individuals. Entre les col·lectives n’hi ha 24 d’experiències socials, 31 de culturals, 11 d’econòmiques i 12 d’ecològiques .
L’organització dels Premis avança. Dilluns dia 28 es va reunir la Comissió de selecció. Cal dir que totes i cadascuna de les persones que en formen part han fet una tasca ingent estudiant i valorant les 116 propostes. Des d’aquest editorial volem posar en relleu la seva feina i agrair-la. Hores d’ara ja tenim les 36 candidatures finalistes d’experiències col·lectives i les 12 d’individuals. Dilluns vinent dia 4 de novembre es reunirà el Jurat que serà qui en determinarà guanyadors i guanyadores, tot i que haurem d’esperar a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts per saber-ne la identitat.
La celebració del cinquantenari del CECBLL ens ha portat fins a Sant Vicenç dels Horts, on hem estat afectuosament acollides. En el 1974 només una dona va formar part de l’equip impulsor del Centre, era Magda Sanrama i Felip, una vicentina que des de l’any 1967 estava la front del vicentí Museu Matern, avui dia ubicat a Guimerà. El Museu Matern,és primer i potser únic en el món que tracta aquesta temàtica. Per tot això el Premi a una iniciativa local vicentina portarà el nom de Magda Sanrama i Felip honorarem així aquesta dona audaç, intrèpida i avançada en el seu temps.
A més, cada any la Junta del Centre atorga un guardó, és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que enguany portarà el nom de l’estimada Gemma Tribó i Traveria. La Gemma fa just un any que ens va deixar, després d’un malaurat accident, en el butlletí d’octubre del 2023 li dedicàvem l’editorial (https://www.cecbll.cat/gracies-gemma-tribo-pel-teu-llegat/). De manera permanent la seva inspiració ens acompanya en totes les activitats orientades a aprofundir en el coneixement, la cultura i la seva difusió. Totes sabem prou bé que la Gemma ha estat un pilar pel que fa a la recerca en qualsevol camp de les activitats humanes i de manera molt especial en matèria d’història i memòria democràtica, com també pel que fa a l’agricultura entre els segles XIX i XX.
En la recta final dels Premis encara ens queda una etapa que és la d’escollir la personalitat baixllobregatina. Aquesta és una convocatòria incorporada l’any 2014 i ens ha posat de relleu noms reconeguts arreu com els de Clara Segura, Mònica Usart, Rosalia i Chanel. Des del dia 8 fins el dia 20 de novembre podreu entrar a la nostra web i votar. Tindreu dues propostes fantàstiques, dues persones joves i plenes d’experiència que us descobrirem ben aviat.
En el conjunt de l’activitat del CECBLL hi ha un abans i un després de la pandèmia covid19 pel que fa a l’ús de les xarxes socials i a la difusió de la nostra activitat. De cop i volta ens vam veure en la necessitat de connectar-nos a través de ZOOM o d’altres eines i tot plegat ja ha quedat incorporat a la nostra activitat, som presents a Instagram, X, Faceboock, Linkedln i Youtube. Per aquesta edició dels Premis hem fet servir totes aquestes eines i així les coses hem pogut escoltar microconferències en matèria d’experiències econòmiques, socials, ecològiques i culturals a càrrec respectivament de Joan Soler, Victòria Lebron, Ignasi Llorente i Mònica Borrell i també hem escoltat com promocionaven els premis Ramon Mirabet, Valèria Tapia, Raül Montilla, Marina Tuset, Ferran Palau, Carol Rodriguez, Mònica Usart, Lluc “Bambo Yuk”, Chanel Terreno o Santi Balmes. Per descomptat que també de manera presencial hem pogut fer intenses i interessants trobades amb les entitats locals d’estudis a Can Negre a Sant Joan Despi i amb les ajuntaments a Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat.
Ens trobem a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.
Mentre enllestim aquest joiós butlletí que anuncia vida, trobada i comunitat a través d’una manifestació cultural com són els Premis de Reconeixement cultural, ens entristeix veure els efectes de la tormenta “Dana” en el medi ambient i com s’emporta vides humanes. Ens dol que unes tempestes desbocades seguin la vida de les gents de les comunitats veïnes amb qui mantenim llaços fraternals i demanem als governs que posin els seus serveis d’ ajuda i de prevenció com a prioritat en defensa de la vida.
“Noves formes de comunicar els Premis” per Helena Roma Roig
/by HelenaLa vivència entorn dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de cada persona passa per la seva experiència pròpia i el rol que li ha tocat jugar en aquesta partida. Els Premis com a projecte és un engranatge molt complex que està compost per molts agents actius diversos i que juguen papers fonamentals però alhora diferents. Aquesta massa social heterogènia crea la màgia d’un esdeveniment únic a la comarca.
Persones associades, membres de junta, comissions de treball, ajuntaments, empreses, entitats, persones que coneixen els premis i persones que ho escolten per primer cop conjuguen entorn dels Premis. Aquesta unió passa, en part, per la tasca de les tècniques. L’equip tècnic fa que tots aquests elements es cohesionin i arribin a funcionar. Considero que és un encert molt gran la decisió de dedicar aquest butlletí a la vivència dels Premis des de l’experiència del personal tècnic, i en aquest cas, vincular l’article d’opinió a una persona que està vivint els Premis d’inici a fi per primer cop.
Com que parlem des de l’experiència comparteixo amb vosaltres la meva. Graduada en Comunicació Cultural (2018-2022) per la Universitat de Girona, grau superior en Producció d’audiovisuals i espectacles (2016-2018) i actual cap de comunicació del CECBLL. Vaig entrar al Centre gràcies als Premis, havia acabat el meu període de pràctiques al Centre Cívic Mas Lluí (gestionat pel CECBLL) era juny de 2022 i al novembre es feien els Premis al Prat. Es va decidir donar-me una oportunitat i contractar-me per donar suport als Premis. Aquella experiència, sobretot al costat de l’Esther, em va generar un aprenentatge inimaginable. Entrar en un projecte d’aquestes dimensions, sense saber pràcticament com es deia ni la presidenta (és broma, Veva) va ser una experiència magnífica.
Vaig entrar en un projecte que ja s’havia estat fent des de feia 22 anys, que ja tenia les bases publicades i molt dit, però al qual quedava molta feina al davant, feina que vaig gaudir de valent. Era tot un repte, però a mi ja m’agraden. A més, havia trobat feina tot i haver fet una carrera de la branca de les humanitats. Fins i tot abans de graduar-me. Malauradament, un privilegi que dos anys després, companyes que es van graduar amb mi -tant o més vàlides que jo- encara no tenen.
Aquest any un nou repte, al costat de la Neus, molta feina però alhora molta il·lusió. Pel que moltes persones és la 12a edició, per mi és el primer projecte del CECBLL que ja he viscut. Com que en l’àmbit organitzatiu, el Centre s’organitza bianualment, i jo porto aquí poc més de dos anys, és el primer cop que puc parlar des de l’experiència.
Abans que jo entrés, al Centre no existia com a tal la figura de comunicació. El 2022 es va crear aquesta posició i va començar a girar la roda. Tothom sempre ha valorat molt aquelles primeres passes que vaig donar en els Premis en l’àmbit comunicatiu. Vist en perspectiva, quedava molt per fer i per aprendre i després de dos anys de treball continu, els resultats parlen per si sols.
La comunicació no és una cosa que es pugui fer d’un dia per l’altre, és una tasca que ha de ser present sempre. En el temps que corren, l’important és no acabar de desaparèixer mai del mapa públic, no caure en l’oblit i així, quan arribi el moment no s’haurà de passar de 0 a 100 i el contingut arribarà a moltes més persones. Per exemple, en el cas pràctic dels Premis, tot el moviment que hi ha hagut en xarxes ha estat molt progressiu i no ha sigut un canvi tan dràstic en comparació al ritme que s’estava portant.
La Neus sempre em repeteix que “els premis son 50% comunicació”. Una cosa que a simple vista potser no s’entén per què la gent ho redueix a les xarxes socials (amigues i enemigues a parts iguals), però que va molt més enllà. La comunicació és discurs, unificació, coherència.
Les xarxes i els joves
La necessitat d’arribar als joves és la preocupació més gran que he vist des que he entrat al Centre. El buit generacional real que hi ha actualment en el gruix associatiu del CECBLL és candent i la realitat d’un grup associatiu envellit porta a preocupar pel relleu de l’entitat. Avui en dia, l’espai que ocupen els joves en l’àmbit sociocultural i polític, molts cops passa per l’espai digital. Cada cop apareixen més booktuber’s, comunicadors que expliquen el dia a dia amb nous llenguatges, perfils destinats a l’emergència climàtica, contes que parlen de feminisme i inclús espais de crítica i de reflexió comunitària en línia. Per això, el Centre necessita situar-se en aquest “núvol” que és internet. Per fer-ho, però, no hi ha una fórmula màgica, sinó que ha de ser un conjunt de casuístiques que conjuguen correctament en el moment adequat.
Ara que analitzarem una mica el salt generacional, però, m’agradaria fer algun apunt entorn del concepte “jove” abans de continuar. Primer de tot, necessito començar dient que no es pot entendre els joves com un conjunt d’NPCs[1] homogenis. Reduir tot un grup demogràfic a l’edat no serveix per conèixer-lo millor, sinó tot el contrari, per situar-lo en la posició de l’altre i distanciar-lo encara més.
També hem d’entendre que el fet que les generacions que pugen estiguin trencant amb tants esquemes establerts també porta a haver de redefinir el públic objectiu en l’àmbit cultural. Ja no tot és blanc o negre. El teu aspecte ja no defineix els teus gustos, la teva colla d’amics ja no defineix els teus interessos i el temps que passes al mòbil tampoc t’encasella amb l’entreteniment buit de contingut. Això pot semblar una dificultat, però considero que és un avantatge, ja no hi ha límits en aquest sentit per vincular-te al que t’agrada.
Finalment, vull assenyalar l’erroni concepte de la “llarga joventut”. Puc entendre que fins als 25 anys es pot considerar una persona jove, però arriba un punt que hem de dir les coses pel seu nom. Independitzar-te dels pares a una edat raonable, tenir una feina estable i pensar a crear una família són conceptes que s’utilitzaven abans per definir l’adultesa i avui en dia hem de redefinir aquests termes. Es considera que l’adultesa te la dona l’estabilitat, i això avui en dia és un privilegi pràcticament. Un clar exemple seria que el “Carnet Jove” te’l pots fer si tens entre 12 i 30 anys. Disculpeu senyors de La Caixa, però potser les persones de 30 anys no volem un descompte per anar a Catalunya en Miniatura, sinó una solució a la crisi de l’habitatge.
Tornant al tema, si mirem els números d’Instagram veiem que dels 1100 seguidors que tenim actualment només un 4,2% té entre 18 i 25 anys. Per tant, estem parlant que la gran majoria de persones que en segueixen no són joves. Un 13,5% té més de 65 anys, i com a resultat podem parlar de què ens trobem davant d’un moment de democratització de les xarxes, on l’escletxa digital està dissolent-se cada cop més i, per tant, no fa falta que les XXSS serveixin només per parlar als joves, sinó que és un nou llenguatge que ens serveix cada cop per més gent.
Una de les campanyes que s’han fet pels Premis ha estat la de contactar amb persones del Baix Llobregat conegudes perquè en facis promoció. Sense haver hagut de posar a la Veva a ballar un tiktok. Moviments comunicatius com aquests ens ha permès arribar a noves persones i, per tant, que cada cop més gent acabi coneixent el Centre.
Una visió de futur
Les noves formes comunicatives digitals han vingut per quedar-se. Sense ànims de ser en cap cas una substitució del model presencial, els mitjans digitals ens serveixen per reforçar tant prèviament com a posteriori els productes culturals que desenvolupem.
En el cas dels Premis, hem fet tota la promoció prèvia en línia, entre d’altres, a través de les píndoles dels artistes que comentava anteriorment i amb les microconferències dels 4 àmbits que toquen els Premis destinats a la reflexió. Aquestes 4 conferències, les persones les podrien veure senceres a YouTube o parcialment a XXSS.
Durant la Nit de la Cultura a Sant Vicenç dels Horts, les XXSS ens serviran per poder anar transmetent en directe els guardonats d’aquesta edició, una eina ja implementada fa dos anys i que va donar uns resultats exquisits.
Un cop hagi acabat l’acte es penjarà la gala sencera a YouTube, i per xarxes s’aniran compartint els talls dels discursos que hagi fet cada un dels guardonats.
Com comentava, doncs, no substitueix, sinó que complementa, i a més farà arribar aquest missatge a moltes més persones que potser no hauran pogut assistir a la gala, però que sí que poden estar interessades en algun dels projectes que es premiaran.
De mica en mica, el Centre d’Estudis es va acostant a aquest format mixt de treballar. Tot i que les xarxes són efímeres, també ens serveixen de carta de presentació i per tenir un recull del tot el que es va fent.
[1] NPC: les sigles de “non playable caràcter” (En català “jugador no jugable”). Es tracta dels personatges dels videojocs que apareixen perquè no interactuen i que serveixen per omplir el buit. Col·loquialment, s’utilitza per anomenar a persones o grups de persones que no es mullen, que no participen o que han perdut la seva personalitat i, per tant, deixen de ser interessants “per al joc”.
El molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts
/by HelenaEstem a les portes de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que tindrà lloc a la Vicentina de Sant Vicenç dels Horts el dia 22 de novembre, coincidint amb el 50è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que va ser fundat un 23 de novembre de 1974. En aquella reunió fundacional es van trobar una colla d’homes i una única dona, la vicentina Magda Sanrama.
És per això que em ve de gust referir-me a a Sant Vicenç dels Horts i a un dels seus patrimonis més rellevants, el molí dels Frares.
El riu Llobregat i les rieres tributàries conformen un paisatge adient per a la instal·lació de molins, ja que les seves rodes funcionen gràcies al treball que fa l’aigua, que aporta la seva força motriu. És per això que no és el primer cop que parlo de molins en aquesta secció que dediquem al patrimoni de la comarca amb una clara voluntat divulgativa (podeu veure aquí les altres entregues). El juny de 2023 ja vaig parlar del molí de Can Batlle de Vallirana i altres elements tractats es vinculen indirectament a molins, com és el cas de la Colònia Sedó. No en va el geògraf francès Pierre Deffontaines (1894-1978) va dir “…cap riu del món no ha estat objecte d’un aprofitament tant exhaustiu com l’indigent Llobregat”. Indigent, perquè comparat amb altres rius també molt treballadors, té un cabal molt petit.
Però des del seu cabal escàs el Llobregat ha mogut moltes moles. Tantes que tenim fins i tot un municipi que deu el seu nom a aquest fet: Molins de Rei.
Que els molins formin part de la nostra història es deu principalment a tres factors: d’una banda al caràcter marcadament agrícola del territori del Baix Llobregat, ja que molts d’aquests molins estan vinculats a la molta de gra per fer farina o d’olives per fer oli. Un segon factor ens el dona el creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn, sostingut des del segle XII. Els molins van contribuir a abastir de productes bàsics aquesta població creixent. I per últim, com ja he dit, la presència del Llobregat i les seves rieres, que permeten aprofitar l’energia de l’aigua.
El cas del molí dels Frares ens situa, per la seva conservació i museïtzació, en un dels més importants del Baix Llobregat i, de ben segur, de l’àrea metropolitana.
Es tracta d’un antic molí fariner d’origen medieval documentat ja al segle XIII i ubicat a la part baixa d’un mas, habitatge del moliner. Havia pertangut al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Pau fins que al segle XIX la desamortització dels bens eclesiàstics el fa passar a mans privades.
Del molí es conserven encara tres moles en una estança amb dues voltes gòtiques que creen un conjunt de gran valor patrimonial. Fora, el molí conserva la gran bassa que prenia l’aigua de la riera i els carcabans per on passava a accionar les rodes del molí. L’espai ha estat adequat per l’Ajuntament per a la seva visita i comprensió. Molt recomanable!
Més informació:
Esther Hachuel
Directora del CECBLL