Article escrit per Esther Alquézar Martí, cap d’Àmbit Social-Humanístic i professora de Ciències Socials i Història de l’Art de l’INS La Mallola d’Esplugues de Llobregat.
Fotografia: Esther Alquézar
Les jornades de vaga que docents de la pública catalana ha entomat els darrers mesos no són, malgrat la insistència d’alguns sectors a reduir el conflicte, una mera reclamació de naturalesa laboral o corporativista. Són, en essència, la manifestació d’un profund malestar pedagògic i per què no dir-ho, democràtic. Com a docents d’Història de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), ens trobem a la trinxera d’una reforma curricular —la derivada de la LOMLOE— que ens exigeix formar una ciutadania crítica, compromesa i conscient dels valors cívics, mentre, paral·lelament, se’ns imposen condicions estructurals de precarietat i una pèrdua de rigor que fragmenta i difumina els coneixements històrics fonamentals i els continguts. Això impossibilita assolir els mateixos objectius de l’esperit crític. La qualitat de l’educació pública es defensa aturant les retallades, però també blindant el dret del nostre alumnat a conèixer el seu passat més immediat, o el dels seus pares, avis i besavis.
És precisament en la confluència d’aquestes vagues i de la transformació del currículum de Ciències Socials on rau la necessitat d’articular una autèntica reivindicació de país: la introducció d’una manera exacta, sistemàtica i d’obligat compliment de la memòria democràtica a les aules de l’ESO i del Batxillerat.
Si analitzem l’actual marc normatiu català, el Decret 175/2022, de 27 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum de l’educació secundària obligatòria, planteja competències específiques d’indagació i interpretació que, sobre el paper, conviden a analitzar de forma crítica la construcció dels sistemes democràtics i la violació dels Drets Humans. Tanmateix, l’aposta decidida per la desestructuració cronològica i la fragmentació dels continguts converteix la memòria històrica en una declaració d’intencions subjectiva, desprovista d’un espai horari propi i supeditada a l’arbitrarietat de les programacions de cada centre. Aquesta indefinició pedagògica s’esdevé en un context legislatiu paradoxal.
Per un costat, a nivell estatal, el Congreso de los Diputados va aprovar la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica —reafirmada recentment el 26 de març de 2026 amb la convalidació del decret de reforma per estendre el reconeixement i les indemnitzacions a les víctimes—. Per l’altre, a Catalunya patim l’efecte de la inestabilitat institucional: el Projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya va decaure l’any 2024 a causa de l’avançament electoral, just després d’haver superat el seu debat de totalitat el 21 de febrer de 2024 amb un bloc de 101 vots a favor (PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP) enfront de l’oposició de Vox, Ciutadans i PPC. Malgrat aquests intents legislatius que neixen i moren a les institucions, les aules pateixen una manca alarmant d’eines concretes per dotar de contingut real aquestes directrius.
Per solucionar aquesta mancança metodològica, resulta imperatiu repensar l’arquitectura de la matèria de Ciències Socials al llarg de l’etapa secundària. Actualment, el quart curs de l’ESO actua com un calaix de sastre on es pretén encabir, de manera precipitada, tota la complexitat de la història contemporània universal, espanyola i catalana i que es repeteix amb la mateixa estructura a 1r de Batxillerat per a l’alumnat que cursarà itinerari social i/o humanístic. El resultat és un aprenentatge superficial on els darrers temes, sovint els més incòmodes i decisius per a la comprensió del present, són trepitjats pel tancament de curs i les presses. L’excusa perfecta per no treballar-los a fons. Quants alumnes acaben quart de la ESO sense saber res de franquisme i post-franquisme?.
La millora substancial de la pràctica educativa passaria per una reorganització diacrònica que s’iniciï ja en el primer cicle de l’ESO, concretament a 3r curs. L’actual currículum d’aquest nivell, fortament lligat a la descripció dels sectors econòmics i dels moviments de població, ofereix una plataforma idònia per assentar les bases del deure de memòria. Articular projectes sobre les dinàmiques demogràfiques i espacials ens permetria, per exemple, treballar el barraquisme dels anys seixanta o la transformació urbana sota el franquisme des d’una perspectiva històrico-geogràfica. Aquest desplaçament curricular oxigenaria el temari de 4t d’ESO, obrint l’espai necessari per desenvolupar amb rigor acadèmic l’arc temporal que comprèn la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República com a fita modernitzadora, la brutalitat de la Guerra Civil, la repressió sistemàtica del franquisme i la complexitat del tardofranquisme.
En aquest sentit, cal denunciar una paradoxa recurrent en les directrius institucionals de la mateixa Generalitat de Catalunya: s’ofereixen nombrosos recursos i cursos per estudiar l’Holocaust nazi o la deportació als camps europeus —sovint materialitzats en la digna senyalització de les pedres de memòria Stolpersteine—, però es constata una manca de voluntat política per fixar el focus en la història pròpia. La memòria de la Guerra Civil Espanyola o com se l’anomena més recentment, la Guerra d’Espanya, a l’aula no pot limitar-se a la crònica militar; cal rescatar la història social de la rereguarda, des de la tasca transformadora de les milícies de cultura fins al paper cabdal de les dones al front i en l’organització de la resistència.
Aquesta voluntat de fer de la memòria un eix estructural és la que ens separa de referents europeus consolidats. Si girem la mirada cap a Alemanya, la seva coneguda Erinnerungskultur (cultura de la memòria) no es basa en la voluntarietat o en la transversalitat abstracta. Estats federats com Baviera, emparats en la seva Llei d’Educació i Ensenyament (BayEUG), tenen blindada per decret curricular l’obligatorietat que tot l’alumnat de secundària hagi de visitar, com a mínim un cop durant la seva escolarització, un antic camp de concentració nazi o un espai de memòria de la dictadura. Per al sistema alemany, confrontar físicament el totalitarisme en l’anomenat Lernort (lloc d’aprenentatge històric) és un requisit indispensable per obtenir la condició de ciutadà de ple dret. A Catalunya, en canvi, la manca de recursos i la indefinició normativa converteixen aquestes sortides pedagògiques en un luxe que depèn exclusivament de la bona voluntat i voluntariat del professorat, dels centres o de la capacitat econòmica de les famílies.
Aquesta mancança és també física i territorial. Mentre visibilitzem la barbàrie europea, el nostre entorn pateix una amnèsia forçada: els camps de concentració del franquisme, les presons de la dictadura i les foses comunes continuen majoritàriament sense senyalitzar ni museïtzar, privant l’alumnat de conèixer els espais de memòria del seu propi mapa quotidià. Reivindicar el deure de memòria des de l’educació implica, necessàriament, exigir una dotació pressupostària real per a l’exhumació i la realització de proves d’ADN. És una urgència moral i democràtica que les famílies que porten gairebé noranta anys buscant els seus éssers estimats rebin el suport de l’administració per recuperar-los de l’oblit; una lliçó de justícia històrica que cap llibre de text pot substituir.
Estudiar la memòria democràtica no és memoritzar efemèrides, sinó aplicar el mètode científic de la història a través del buidatge de fonts primàries, de l’anàlisi de testimonis orals en perill de desaparició i de la visita als espais de memòria del nostre entorn més proper. Exigim que la memòria no sigui un contingut transversal diluït en un oceà d’indicadors competencials ambigus, sinó un nucli fonamental i avaluable dels programes d’estudis. Exigim que les entrevistes a avis i àvies, sigui pràcticament una activitat obligatòria per al nostre alumnat de la ESO.
La dignitat de la professió docent que defensem als carrers està indissociablement lligada al dret a una educació de qualitat. I no hi ha qualitat sense veritat, justícia, reparació, cultura de la pau i garanties de no repetició. No podrem formar joves immunes als cants de sirena dels discursos autoritaris i feixistes si l’administració ens continua obligant a triar entre buidar les aules per demanar recursos o buidar els temaris per falta de temps. És hora d’unificar la nostra lluita laboral amb la nostra responsabilitat intel·lectual: per una escola pública digna i un currículum compromès amb la dignitat de la nostra pròpia història.
cecbll@llobregat.info
93 666 35 27
C/ Estelí, 10
La calor que ens acompanya (cada vegada més)
/by HelenaEl sentit de ser dels centres i entitats d’estudis
/by HelenaAquest acte de generositat em va portar a fer una reflexió que us comparteixo. La trobada va aplegar persones vinculades a les diferents etapes de la meva vida laboral: la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig exercir la docència i la gestió universitària com a professora associada entre el 1986 i el 1999; l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, on vaig ser regidora de Cultura i d’Educació; i una àmplia representació del CECBLL, institució en la qual tanco la meva vida professional i on he estat vinculada a projectes de recerca, de divulgació, de defensa i preservació del patrimoni, de memòria democràtica, etc.
Queda clar que he dedicat la meva vida – laboral i personal – a l’àmbit de la cultura i del coneixement.
Confesso que he gaudit profundament d’aquest trajecte professional; que he cregut fermament en tots i cadascun dels projectes que he contribuït a impulsar o a desenvolupar; i que el balanç és de constant aprenentatge i de gratitud vers les persones amb les que he compartit camí.
Ara bé, des d’aquest bagatge em permeto plantejar una qüestió essencial amb l’objectiu de compartir-vos la meva resposta: ¿quina és la raó de ser dels centres d’estudis o entitats de recerca local (que conec bé) en un context on les universitats (que també conec bé) tenen assignada oficialment la funció d’investigar i generar coneixement? Quin és el nostre valor afegit, si és que en tenim?
M’aventuro a orientar una resposta: l’existència dels centres d’estudis no solament té un sentit ple, sinó que ambdues esferes es complementen i s’enriqueixen mútuament. Universitats i centres ocupen espais propis, amb funcions singulars i indiscutibles. No és casualitat, doncs, que una part significativa del personal docent i investigador universitari formi part activa de les entitats d’estudis locals.
La primera diferència fonamental rau en el fet que els centres d’estudis són interdisciplinaris: no es delimiten per matèries o disciplines, sinó per coordenades geogràfiques i humanes. És cert que les especialitats territorials existeixen en l’àmbit universitari, on també es caracteritzen per ser interdisciplinàries. Són els anomenats Area Studies. Però acostumen a acotar grans regions, sovint molt distants —com el grau en Estudis d’Àsia Oriental de la UAB o el màster en Estudis Llatinoamericans de la UB. En canvi, els centres d’estudis, arrelats al territori immediat on s’insereixen, treballem de manera interdisciplinària en àrees i dinàmiques locals que, pel seu abast micro, rarament reben l’atenció prioritària de l’acadèmia. Però oblidem que la recerca local nodreix sí o sí la història general. És innegable, per exemple, que l’estudi sobre l’exili al Baix Llobregat aportarà de ben segur coneixement sobre l’exili a Catalunya.
En segon lloc, les universitats no sempre ho tenen fàcil per completar el que anomenem el “cicle integral de la recerca”, és a dir, la transferència i el retorn social de la ciència. He pogut veure com, de vegades, les universitats troben dificultats per accedir a canals de difusió ciutadana i, de manera puntual, es recolzen en els centres d’estudis per vehicular la disseminació dels seus resultats. Per contra, les entitats d’estudis mai concebem que una recerca finalitza quan s’acaba la fase d’investigació, sinó que el seu últim moment està en la transmissió a través de llibres, conferències, exposicions, materials didàctics, itineraris… La difusió és consubstancial a la recerca, el punt que tanca el cicle.
Una altra diferència es troba en les metodologies i en les formes socials del coneixement. Si bé les línies de recerca formal que desenvolupem des de les nostres associacions s’ajusten rigorosament als estàndards de qualitat científica, d’altres iniciatives de coneixement del territori s’articulen des de dinàmiques participatives i no estrictament ajustades a les normes de la ciència. Però són igualment útils. Un exemple paradigmàtic són els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, els quals, mitjançant la promoció de candidatures, no solament tenen com a objectiu premiar, sinó també cartografiar i fer emergir els projectes innovadors que s’estan gestant a la comarca. En definitiva, conèixer.
En conclusió, el paper dels centres i entitats d’estudis es manté per si mateix; no resta espai ni és invalidat per les funcions de la universitat. Ben al contrari, la vitalitat dels centres d’estudis afavoreix sinèrgies col·laboratives indispensables entre la institució universitària, la ciutadania i el territori. Aquestes aliances es concreten en l’acollida, per part dels centres d’estudis, d’alumnat en pràctiques, en l’impuls de projectes de recerca capaços d’incorporar joves investigadors/res universitaris, en l’oferta de suports per a la publicació de treballs o en la promoció d’iniciatives conjuntes que arrelen la universitat en la realitat social que l’envolta.
Potser és precisament aquest sentit vital – més enllà del purament acadèmic – i la dimensió associativa i oberta el que constitueix la clau de volta dels centres d’estudis, i la raó última per la qual cal protegir-los, impulsar-los i reconèixer-los tant des de la ciutadania com des de les administracions i les universitats. Estaria bé un pla d’actuació conjunta en alguns àmbits.
Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Presentació nou model col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL: Soci protector
/by HelenaEl dia 10 de juliol davant el Consell d’Alcaldes a la seu del Consell Comarcal, el president del CECBLL, en Jordi Sicart, acompanyat per les presidències anteriors i la direcció, va presentar la proposta del nou model col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL a través de la figura del soci protector.
Amb aquesta figura, aprovada per l’Assemblea d’enguany i recollida als Estatuts de l’entitat, es pretén simplificar la relació de col·laboració entre els Ajuntaments i el CECBLL;
oferir als Ajuntaments ser un actor integrat en la vida i dinàmica del CECBLL; ser una eina que segueixi aportant transparència i seguretat jurídica en la relació entre ambdues parts; i assolir una major consolidació del paper del CECBLL com a agent cultural i dinamitzador de la comarca, a través de tot el seu ventall d’activitats, i dotant-lo de major solvència econòmica.
Emotiva festa per la jubilació d’una gran directora, l’Esther Hachuel
/by HelenaEl passat 10 de juliol de 2026, la sala polivalent del Centre Cívic es va omplir d’emoció per celebrar la merescuda festa de jubilació de la nostra benvolguda Esther Hachuel. Va ser una tarda inoblidable on amistats, companys i companyes de diverses trajectòries professionals, així com familiars de l’Esther, ens vam aplegar per retre-li un homenatge molt especial i agrair-li tota una vida de dedicació. L’acte, conduït amb molta estima per la Conxita Sánchez, va arrencar amb unes boniques paraules i el lliurament d’un ram de flors per part de la Candela Viso, la seva filla, i el Francesc Viso, el seu marit.
Durant la celebració vam poder escoltar parlaments molt emotius que van repassar la seva trajectòria professional: el seu pas per la universitat recordat per la Paloma González i el Lluís Montfort, i la seva etapa a l’ajuntament de Sant Feliu de la mà de la Conxita Montoro i la Raquel Ibáñez. L’etapa del CECBLL va anar a càrrec de la Neus Ribas, companya de feina durant gran part del seu recorregut professional al Centre, i dels presidents que han compartit l’etapa de la direcció de l’Esther: el Carles Riba, la Conxita Sánchez, la Genoveva Català i el Jordi Sicart. De la mà d’ells, se li van fer els obsequis de la seva jubilació: una preciosa pintura en acordió realitzada per Joana Llordella; uns gerros de Ceràmiques Sedó; un emotiu diari col·lectiu on hi van escriure moltíssimes persones; una estada a Mon Sant Benet; i un xec regal per assistir a concerts al Palau de la Música.
La vetllada va estar amenitzada per la meravellosa veu de la Magda Torre, que ens va regalar la cançó “Gracias a la vida”, cantada conjuntament amb l’Esther. Vam acabar amb un refrigeri a peu dret on les més de vuitanta persones assistents van poder compartir uns instants amb l’Esther i endur-se un record al photocall muntat per a l’ocasió, tot gaudint d’un passi de fotografies.
Des del CECBLL volem agrair de tot cor la participació de totes les persones que vau fer possible aquest autèntic èxit de convocatòria.
I també volem agrair de nou a l’Esther la seva immensa dedicació al Centre d’Estudis i desitjar-li una nova etapa plena de felicitat, família, patrimoni i cultura!
La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral
/by HelenaEn el marc de la dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, la seu de CCOO del Baix Llobregat a Cornellà va acollir el dia 30 de juny l’acte “La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral”, un espai per analitzar com la IA està transformant el treball, la democràcia i la societat. Un acte coorganitzat pel CECBLL i CCOO que va permetre exposar la col·laboració entre CCOO Catalunya i la Unversitat de Girona en la investigació de l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral i més enllà.
L’acte va comptar amb l’obertura de l’Albert Rodríguez Mihí, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Comissió de Premis. També havia d’intervenir el regidor de Cultura de Cornellà, el Sr. Ot Garcia Ruiz, però va haver d’excusar la seva assistència a última hora per motius aliens a la seva voluntat.
Les dues intervencions centrals van anar a càrrec de Daniel Cruz, responsable d’anàlisis i transformació digital de CCOO Catalunya, i de Mariña Couceiro, sociòloga de la Fundació Cipriano Garcia.
Ambdós van dissertar de forma brillant sobre l’impacte de la IA en l’àmbit laboral, però també en la nostra forma de vida, en la nostra forma de relacionar-nos i en la nostra democràcia. La IA ha arribat segurament per quedar-s’hi, i el més interessant és gestionar-la amb intel·ligència humana, amb coneixement propi i independent, lluny de les grans tecnològiques. Per tant, acceptant allò que ens aporta de bo, alhora que lluitant contra les grans afectacions negatives que comencem a entreveure.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec del president del CECBLL, en Jordi Sicart.
Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura
/by HelenaLa Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, va acollir el 2 de juliol passat la xerrada titulada Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura. Aquest acte s’emmarcava en el cicle de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que enguany celebra el seu 25è aniversari no només com una convocatòria de guardons, sinó com un espai de reflexió participativa sobre el futur del territori. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues i el Grup d’Estudis d’Esplugues, i va aplegar entitats i persones interessades en la conservació del patrimoni.
La benvinguda va anar a càrrec de Maribel Aguilera, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues, qui va destacar el paper crucial de l’associacionisme cultural i la recerca local per definir la identitat de la comarca. Seguidament, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Conxita Sánchez, membre de la Junta, van presentar les bases dels Premis 2026 i van animar la ciutadania i les entitats a presentar candidatures fins al pròxim 30 de setembre. L’objectiu d’aquestes sessions és apropar la reflexió sobre la intel·ligència artificial (IA) a àmbits com la cultura, el paisatge o la igualtat.
La ponència central la va oferir Josep Lluís Martínez, doctor en Història Econòmica, investigador i especialista en ètica aplicada a la IA, qui va definir aquesta tecnologia com una “màquina de patrons” i no pas com una font d’informació directa. Martínez va advertir sobre les anomenades “al·lucinacions” del sistema, errors gruixuts amb una aparença d’elegància i coherència que poden confondre l’usuari. En aquest sentit, va ser contundent en afirmar que, tot i que la IA pot redactar continguts, la responsabilitat de validar i dotar de sentit la cultura ha d’estar sempre en mans humanes.
D’altra banda, el ponent va assenyalar les grans oportunitats que la IA ofereix per a l’eficiència operativa dels centres d’estudis, com la transcripció automàtica de documents antics o el processament massiu de dades demogràfiques. També es va destacar el seu potencial per millorar l’accessibilitat mitjançant traduccions o subtitulació. No obstant això, es van posar sobre la taula els costos ambientals —donat l’elevat consum d’aigua i energia dels servidors— i els biaixos algorítmics que poden perpetuar discriminacions de gènere o edat.
El bloc final de l’acte es va centrar en un debat molt actiu amb el públic, especialment adreçat a les entitats d’estudis. Es van discutir qüestions polítiques i legals de gran calat, com la propietat de les dades, els límits dels drets d’autor quan s’utilitzen eines generatives i la necessitat d’aplicar principis de justícia i explicabilitat (que el funcionament i les decisions puguin ser entesos pels humans) en l’ús d’aquests sistemes. La jornada va acabar amb un refrigeri que va permetre als assistents seguir compartint inquietuds i propostes en un ambient més informal.
Aquesta activitat és una de les moltes que el CECBLL està promovent per tota la comarca els mesos de juliol i setembre. Tota aquesta reflexió territorial culminarà el pròxim 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà de Llobregat amb la gala La Nit de la Cultura, en què es lliuraran els reconeixements a les trajectòries i projectes més destacats del Baix Llobregat.
Paisatges productius: el paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori
/by HelenaEl geògraf Francesc Muñoz, creador i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, va oferir una conferència al Prat de Llobregat el 8 de juliol passat en què va desgranar el concepte de “paisatges productius”, al qual ha dedicat un complet estudi amb el lema El paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori. La xerrada estava emmarcada en el cicle de debats que impulsa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La conclusió va ser que cal un canvi dràstic en la manera com entenem i gestionem el territori.
El punt de partida de Muñoz és una crítica severa al model del segle XX, que ha tractat el paisatge com una matèria primera per ser explotada, si cal fins a la seva destrucció, en nom d’un suposat progrés. Aquest procés, que ell anomena “urbanalització”, ha portat a una privatització galopant de platges, muntanyes i entorns rurals, convertint el patrimoni en espais banals. Espais que d’altra banda idealitzem com a escenaris de postal o instagramejables quan des de les ciutats pensem en llocs de lleure.
Davant d’això, Muñoz proposa passar d’un paradigma extractivista a un de productivista. En aquest nou model, el paisatge no és un recurs que s’esgota, sinó un catalitzador i detonant d’activitat econòmica. La tesi central és que el paisatge s’ha de considerar una infraestructura de primer ordre per poder reclamar l’atenció i el finançament que sovint només reben les grans obres civils.
Per al geògraf de la UAB, el paisatge no és només una postal, sinó un “tot col·lectiu” que inclou dimensions palpables i intangibles: és el que toquem, el que olorem i la narrativa patrimonial que amaga. Muñoz defensa que fins i tot els “paisatges ordinaris” o espais sense una bellesa excelsa tenen un valor social i simbòlic fonamental per a la identitat local.
La metodologia: sis valors i sis economies de colors
La proposta de Muñoz es basa en una matriu que creua sis valors del paisatge amb sis economies emergents. Els valors del paisatge serien: ecològic, estètic, històric, simbòlic, productiu (activitats tradicionals) i social (usabilitat i espai públic).
Pel que fa a les sis economies, les associa a diferents colors:
Aquesta combinació permet identificar el potencial de cada municipi per atreure activitats econòmiques que, lluny de malmetre el territori, necessiten la seva preservació per sobreviure.
El geògraf va posar com a exemple la possibilitat de patrimonialitzar la C-31 (l’autovia de Castelldefels). Muñoz planteja convertir-la en una mena de Ruta 66 (la carretera històrica dels EUA que anava de Chicago a Los Angeles) que expliqui la motorització del segle XX, el paper del Seat 600 i la memòria dels antics càmpings (com La Ballena Alegre o La Tortuga Ligera), per acabar transformant una infraestructura viària en un recorregut cultural i identitari.
Muñoz va cloure la seva intervenció fent una crida a la col·laboració entre agents. Posant el Parc Agrari com a exemple de llavor que ja ha germinat, va instar a activar la resta de paisatges de la comarca de manera coordinada, entenent que la diversitat del territori és el seu principal actiu econòmic futur.
En l’acte, celebrat al centre cívic Palmira Domènech, hi van intervenir l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Des de la Junta del CECBLL, Conxita Sánchez va exercir com a presentadora i va emplaçar els assistents a presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural, que cada dos anys busquen distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques, un procés que continuarà obert fins al 30 de setembre a través del portal oficial.
Reconeixement dels valors de la comarca
Jordi Sicart, president del CECBLL, va tancar l’acte amb una intervenció centrada en el valor del territori i la promoció de la recerca local, i va definir els Premis de Reconeixement Cultural com un instrument per promoure els valors econòmics, culturals, ambientals i socials de la comarca.
El president va valorar molt positivament la ponència de Muñoz, de la qual va subratllar tres aspectes: la temàtica dels paisatges productius, l’enfocament del paisatge com a infraestructura i, sobretot, la metodologia per abordar els conflictes i dilemes sobre la valoració del territori. Va destacar que el valor que genera el paisatge no és només pecuniari, sinó que té moltes altres expressions. Va assenyalar que aquestes reflexions són especialment pertinents per al delta del Llobregat i al Prat, on la gestió del paisatge forma part del dia a dia de la ciutadania.
Sicart va finalitzar animant tothom a presentar propostes a la convocatòria dels premis en qualsevol dels quatre àmbits establerts, per tal de reconèixer la riquesa de casos i iniciatives que existeixen a la comarca.
Les xarxes socials i la intel·ligència artificial en el món cultural
/by HelenaLa sala Federico García Lorca del magnífic Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca fou l’escenari que acollí la intervenció de Gina Rigol, periodista i comunicadora que ha impulsat el diari digital Inèdit.
La saviesa i l’experiència d’aquesta periodista van servir per parlar a fons de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial en el món cultural. Amb intel·ligents interrogants, destresa i competència, Gina Rigol interpel·là les persones assistents entorn de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, i va animar-nos a interrogar-nos, totes plegades, sobre com aquests avenços estan canviant el món d’avui. Tanmateix, també ens interrogàrem sobre els límits de la cultura i la creativitat.
L’activitat fou presentada per Conxita Sànchez, responsable de la Comissió de la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i fou útil per fer una crida i estimular tothom a presentar candidatures als guardons. Va insistir que, d’aquesta manera, juntes posem la mirada en persones o col·lectius que treballen a la comarca entorn d’experiències socials, econòmiques, ecològiques i culturals.
Fórem esplèndidament rebudes per l’alcalde Marc Giribert i el seu equip. Giribert saludà la iniciativa dels Premis i la tasca que porta a terme, al llarg dels anys, el Centre d’Estudis.
Desafiant biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial
/by HelenaEn temps de calor i d’intel·ligència artificial és especialment meritori trobar-nos per reflexionar i conversar mirant-nos els ulls sobre eines tecnològiques. El 16 de juliol ens vàrem trobar al Centre d’Estudis en el marc del procés de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i com a subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai”. Vam fer la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.
Una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria tecnològica i social i impulsora d’Innobaix, i Marina Rodríguez Parpal, periodista i especialista en gènere i comunicació.
Es tractava d’explorar com les eines tecnològiques, i en concret la intel·ligència artificial, poden perpetuar discriminacions històriques sigui per raó de gènere o d’edat entre d’altres. Es va establir un interessant diàleg en què les ponents responien un seguit de preguntes a partir de les seves pròpies experiències i incorporant aportacions i reflexions. Al capdavall, vàrem posar en comú els impactes d’aquesta tecnologia en les nostres vides i de quina manera la societat està immersa en un món on els algoritmes prenen decisions que ens afecten de manera directa. En la conversa, es va tractar la manca de neutralitat d’aquesta tecnologia que incorpora valors, interessos i biaixos de qui la crea i evidentment de les dades amb què s’entrena tot promovent prejudicis de gènere, d’edat, d’ètnia que comporten discriminacions i exclusions.
Coincidien en què la IA és clarament una eina potent i revolucionària, que pot ajudar a millorar la vida, però que comporta riscos i per minimitzar-los l’haurem d’incorporar els valors humans i la interseccionalitat. Queda clar que la IA ha provocat canvis en la manera de relacionar-nos amb l’accés a la cultura i a la informació, però també tindrà canvis en l’ocupació, la formació i fins i tot sobre la imatge que projectem. La tecnologia no transforma, són les persones les que ho fan, per això cal formació contínua, innovació, i capacitació tecnològica, digital. Responsabilitat i transparència. La clau, insisteixen, rau en la supervisió crítica i per descomptat ens cal normativa i regulació pública en la utilització de la IA. Tal com recordava el secretari general de NNUU que feia un toc d’atenció i alertava sobre el desafiament del desenvolupament tecnològic si no hi ha regulació “La generació actual pot ser l’última capaç de salvaguardar el control humà de la tecnologia i s’enfronta a “un experiment” descontrolat amb una IA que s’aplica quasi sense planificació ni acords compartits.”
Potser el primer que cal plantejar-nos o la gran pregunta a fer seria quina societat volem construir amb la IA? Com fem que sigui per tots i totes?
De moment, en el món digital la IA és, ho hauria de ser, només això: eina al servei de les persones i els projectes col·lectius de la humanitat.
Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix Llobregat en va parlar del Congrés de Dones i, va cloure una sessió intensa i amb força públic.
Pere Prats, membre de la Junta del CECBLL, doblement premiat per la seva col·laboració en el grup de teatre Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires
/by HelenaLa XXXIV edició del concurs Taca’m de Teatre Amateur de Caldes de Montbui ha atorgat diverses distincions al grup de teatre Ull de Bou en la seva edició 2026.
El Taca’m és un concurs programat pel Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui que s’adreça a tots els grups de teatre amateur de Catalunya i que té diverses categories.
En concret, en Pere Prats ha rebut dues distincions: el Primer Premi com a Millor Actor de repartiment pel seu paper de Jordi Argemí en l’obra “Adossats” de Ramon Madaula i el Premi a Millor Direcció compartit amb Vicenç Romanillos i Elena Llobet. A més, el seu grup de teatre, Ull de Bou, ha estat distingit amb el Premi a la millor Presentació Escènica.
Felicitats, Pere!!
Cloenda de l’Any Corberó a Esplugues
/by HelenaEsplugues ha estat els darrers dotze mesos commemorant l’Any Xavier Corberó. Tot compartint amb la ciutadania el món, l’obra i el llegat d’aquest polifacètic artista.
Convidats per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, fa un any el CECBLL vàrem assistir a l’acte d’inici de la commemoració de Enguany hem assistit a l’acte institucional de Cloenda. que van tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022, un espai totalment extraordinari enmig del pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que conforma juntament amb el Monestir de Montsió , el Museu de Can Tinturé i la Rajoleta
En l’acte, l’alcalde, Eduard Sanz, va lliurar el distintiu d’Ambaixadora i Ambaixador de la ciutat a la periodista Mercedes Milà i al cantautor Joan Isaac en reconeixement a la seva vinculació a Esplugues i la manera com, des dels seus àmbits professionals i personals , han projectat el nom de la ciutat al llarg dels anys.
Font fotografia: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat
Es presenta al Consell Comarcal el llibre de Jaume Gavaldà El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC
/by HelenaEl dia 6 de juliol vam tenir l’honor d’assistir, convidats per l’autor, Jaume Gavaldà, a la presentació del llibre El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC. Gavaldà és el president de la Delegació territorial del Baix Llobregat de la Federació Catalana d’Entitats Corals de Catalunya. El seu llibre és un compendi exhaustiu de l’activitat coral a la comarca del Baix Llobregat des de l’any 2010.
Com es menciona en la presentació, “el Cant Coral constitueix una de les expressions més rellevants del patrimoni musical i associatiu de Catalunya, tant en la seva dimensió artística, com pel seu impacte social”.
L’acte de presentació del llibre va comptar amb la intervenció de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Maria Martínez, que també aporta al llibre un text en forma de pròleg; la consellera comarcal de Cultura i Memòria, Lídia Muñoz i Jaume Gavaldà, l’autor.
Amb posterioritat Gavaldà va dipositar un exemplar a la biblioteca del Centre d’Estudis i un altre a la biblioteca de l’Arxiu. Des d’aquestes línies, el nostre agraïment per la seva aportació.
Assistim al Parlament de Catalunya: s’avança cap a l’aprovació d’una nova Llei de Memòria Democràtica
/by HelenaEl passat 15 de juliol va tenir lloc una trobada al Parlament de Catalunya on vam estar convocades diverses entitats memorialistes d’arreu del territori català. La reunió va ser organitzada pel grup parlamentari del PSC i va comptar amb la participació de Ferran Pedret, ponent relator de la Llei de Memòria i Natàlia Fabián. Les representants assistents del CECBLL van ser Conxita Sánchez i Neus Ribas.
La jornada va ser molt profitosa, ja que es van comentar un seguit de mesures que s’incorporaran a la nova legislació per tal de millorar-la substancialment. Entre les mesures que van explicar, destaquem que la nova llei donarà resposta finalment a buits que fins ara no tenien una regulació global, com ara els nadons robats, l’establiment d’un règim sancionador específic, la definició del concepte de víctimes i la garantia del dret a la veritat, la justícia i la reparació. A més, abordarà de manera més àmplia i coordinada els espais de memòria i la retirada de simbologia franquista. Destaquem també la creació d’una nova Oficina d’Atenció a les víctimes.
El calendari assenyala la primera setmana d’octubre com a data probable per a la seva aprovació. Es preveu que la norma tiri endavant amb el màxim suport parlamentari, un fet que les entitats consideren un autèntic èxit.
Molins de Rei reivindica el paper de les dones al món laboral en la subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat
/by HelenaLa Biblioteca el Molí va acollir el passat 16 de juliol la jornada “Dones que inspiren: de la fàbrica Ferrer i Mora fins a l’actualitat“, una de les activitats prèvies al 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que enguany se celebra sota el lema Ara més que mai. Organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la trobada va reunir representants institucionals, expertes i ciutadania per reflexionar sobre l’evolució del treball femení i els reptes que encara persisteixen en l’àmbit laboral.
La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional de l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i de la consellera de Feminisme i Gent Gran del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Vicky Castellanos Núñez, que van destacar la importància de continuar impulsant espais de debat i participació per avançar cap a una igualtat efectiva entre dones i homes.
A continuació, Lucía López, de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, va presentar una radiografia de la situació de les dones al mercat laboral de la comarca, aportant dades que van permetre contextualitzar els avenços assolits i els principals desafiaments que encara afronten les dones en matèria d’ocupació.
El moment central de la jornada va ser la taula rodona protagonitzada per Adelina Cobos, Elvira Bolos i Vanesa Camacho. A través de les seves experiències personals i professionals, les tres ponents van establir un diàleg entre la realitat de les treballadores de l’emblemàtica fàbrica Ferrer i Mora i els reptes actuals relacionats amb l’accés al mercat laboral, la promoció professional, el lideratge i la conciliació. Les seves intervencions van posar de manifest tant els avenços aconseguits com la necessitat de continuar treballant per eliminar les desigualtats de gènere que encara persisteixen.
La sessió va finalitzar amb un espai de participació obert al públic, durant el qual les persones assistents van compartir reflexions i propostes que s’incorporaran a les conclusions del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, previst per als dies 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí. La cloenda va anar a càrrec de la regidora de Polítiques Feministes i LGBTI de l’Ajuntament de Molins de Rei, Jessica Revestido.
Amb aquesta jornada, Molins de Rei ha contribuït al conjunt d’activitats que els municipis del Baix Llobregat impulsen com a subseus del Congrés amb l’objectiu d’apropar el debat feminista al territori i construir de manera col·lectiva les conclusions que es presentaran a la trobada comarcal.
La iniciativa també ha servit per reafirmar el compromís del municipi amb un model de desenvolupament econòmic que incorpori la perspectiva de gènere, impulsi el talent femení en tots els àmbits professionals i afavoreixi una economia més resilient, equitativa i sostenible. En aquest sentit, la formació, l’ocupació i l’emprenedoria continuen sent àmbits estratègics per promoure la igualtat d’oportunitats, reduir les bretxes de gènere i fomentar l’autonomia econòmica de les dones.
La presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 reivindica la veu pròpia del sud metropolità
/by Helena«Les males notícies mai no venen soles, però les bones tampoc». Amb aquesta reflexió, Joan Carles Valero, fundador de Next Llobregat, ha comentat durant la presentació de l’edició impresa de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat, la doble noticia de la consolidació del magazine digital nextllogregat.cat i l’inici d’un relleu generacional a aquesta capçalera amb més participació de joves periodistes que també “aposten per un periodisme que no només informi, sinó que també enriqueixi, que doni context, que inspiri i que ajudi a entendre un territori tan complex, contradictori i extraordinari com el Baix”. Encapçala aquesta informació un moment de la intervenció de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, que orgullosament ha afirmat que “al Baix ho tenim tot”.
La nova publicació estiuenca reivindica el patrimoni, la cultura i el potencial turístic de la comarca. Periodistes, representants institucionals i col·laboradors han coincidit aquest dimarts en Catalina, de Gavà Mar, a una festa de presentació de l’edició impresa en la que tots els oradors han coincidit en un mateix missatge: el Baix Llobregat ha deixat enrere la imatge de territori de pas per consolidar-se com una destinació amb personalitat pròpia.
Aposta pel periodisme de solucions
Valero ha dit que amb la nova publicació es reivindica el paper del periodisme de proximitat per explicar un territori tan divers com el sud metropolità. Durant la seva intervenció ha recordat la consolidació del diari digital nextllobregat.cat i ha defensat un model informatiu basat en el periodisme de solucions, útil per al lector i allunyat de la urgència informativa. «No volem competir per ser els primers, sinó per ser rellevants», ha afirmat abans d’anunciar una nova etapa del mitjà marcada per la incorporació de joves periodistes al projecte.
El fundador de la publicació ha explicat que tant els Anuaris monogràfics i prospectius como els Estius al Baix neixen amb la voluntat d’oferir continguts que mantinguin la seva vigència més enllà de l’actualitat immediata. «No volem fer una publicació que caduqui com els iogurts», ha assenyalat, en referència a una edició concebuda per continuar sent útil i consultable amb el pas del temps. Segons ha explicat, cada número combina l’anàlisi del present amb una mirada cap al futur per oferir una visió àmplia del territori.
Valero també aposta per posar en valor la diversitat de la comarca, tant pel seu patrimoni natural i cultural com pel caràcter dels seus habitants. Ha definit el Baix com un territori format per persones «treballadores, honestes i lluitadores» i ha defensat que l’objectiu del projecte és contribuir a explicar tot allò que fa singular la comarca.
La mirada dels joves periodistes
Per la seva part, la jove periodista Nagore Mínguez ha avançat alguns dels eixos de la nova publicació, entre els quals destaquen l’Any Gaudí 2026, el protagonisme del Parc Agrari, el litoral del delta, el turisme sostenible, la gastronomia de proximitat i el repte de reforçar una identitat turística pròpia per al territori. Mínguez ha compartit la seva experiència durant la preparació de la publicació quan ha explicat que elaborar un reportatge sobre Sant Boi, la ciutat on ha viscut tota la vida, li va permetre descobrir indrets i aspectes del municipi que, “tot i conèixer-los des de sempre, mai no havia observat des de la mirada d’una visitant”. També ha destacat que aquesta és, precisament, una de les grans aportacions del projecte: convidar a mirar la comarca amb uns altres ulls i posar en valor un patrimoni que sovint passa desapercebut per a aquells que hi conviuen cada dia. Mínguez forma part de la quarantena de joves periodistes que, amb els seus ulls virginals, han elaborat la publicació més complerta de turisme de proximitat al sud metropolità.
“Ja som referent de turisme sostenible”
Tot seguit ha intervingut Javier González, conseller comarcal de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que ha convidat a redescobrir el territori fins i tot a aquells que hi viuen, gràcies a aquesta publicació. Durant el seu discurs ha repassat alguns dels principals atractius de la comarca, des del modernisme i la Colònia Güell fins al patrimoni romà de Sant Boi, les mines prehistòriques de Gavà, el Parc Agrari, la gastronomia de proximitat i els espais naturals del delta.
González ha defensat que el Baix Llobregat ja és un referent en turisme sostenible i intel·ligent. «No ens estem consolidant; ja ho som», ha assegurat, insistint que els primers a gaudir i valorar el territori han de ser els seus propis habitants. També ha apostat per un model turístic inclusiu, accessible i respectuós amb l’entorn.
Badia: “Al Baix ho tenim tot”
La cloenda ha anat a càrrec de Gemma Badia, alcaldessa de Gavà, que ha agraït que la ciutat tornés a acollir la presentació de l’Estiu al Baix d’enguany i ha fet un repàs de l’evolució de la comarca, històricament vinculada a la immigració i al desenvolupament industrial. Badia ha assegurat que el Baix Llobregat ja no té res a envejar a altres destinacions turístiques i ha animat els ciutadans a sentir-se orgullosos del seu territori. «Ho tenim tot», ha afirmat, reivindicant una comarca que combina platges, espais naturals, arquitectura, història i una àmplia oferta cultural.
-Es pot descarregar el PDF de la publicació Estiu al Baix 2026 Next Llobregat en aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/1zJhAuRjuEukGGiIFFQg_n-NYlObtgivc/view
-També La Vanguardia ha publicat el PDF de l’Estiu al Baix 2026 Next Llobregat:
https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20260618/11568123/barcelona-sur-kilometro-cerogaudi-modernismo-naturaleza.html
Recordant Joan N. García Nieto a Cornellà
/by HelenaL’Esther Hachuel i en Jaume Bosch van representar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en l’acte que va tenir lloc a Cornellà, el passat dia 23 de juliol, a dos quarts de 10 del matí, en motiu del 36è aniversari de la mort de Joan N. García Nieto, davant del monòlit que el recorda al Parc Rosa Sensat.
L’homenatge estava organitzat per CCOO de la comarca i pels Comuns; representats de totes dues organitzacions van dipositar rams de flors al peu del monòlit. La intervenció va anar a càrrec de Benigno Martínez, amic i col·laborador de Joan N. García Nieto a Cornellà durant la dictadura i ja després en democràcia.
Joan N. García Nieto (1929-1994) va ser un reconegut sociòleg que va exercir una gran influència política i moral a Cornella i el Baix Llobregat, com a fundador de Cristians pel Socialisme, militant de Bandera Roja, el PSUC i Iniciativa per Catalunya, i punt de referència del sindicat CCOO.
García Nieto, professor d’ESADE, durat la dictadura, va formar molts joves sindicalistes i polítics de la comarca des de l’Escola de Formació Social del Baix Llobregat, sota la cobertura de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials (ICESB). Ja en l’etapa democràtica va impulsar la Fundació Utopia: els fons de la Fundació, indispensables per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, es troben avui dipositats a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.
Any Gaudí al Baix Llobregat
/by HelenaLa celebració de l’Any Gaudí té una especial significació al Baix Llobregat pel fet que la comarca compta amb l’església del Sagrat Cor de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), coneguda com la Cripta de Gaudí.
Oriol Bohigas va escriure que és “l’obra més important del mestre i, potser, una de les peces fonamentals de l’arquitectura del segle XX”. Molts experts poden coincidir amb aquesta opinió. Una església de la que només es va construir la planta baixa però que manté una plena autenticitat arquitectònica sense l’expectativa d’una continuació impossible i indesitjable de les obres. Ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Podem dir que la propietat d’aquest edifici també té, en part, significació comarcal, atès que pertany al Consorci de la Colònia Güell, format per l’Institut Català del Sòl, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. El Consorci fa anys que treballa per a la interpretació i divulgació d’aquest patrimoni, estès al conjunt de la Colònia Güell, amb la col·laboració del Consorci de Turisme del Baix Llobregat.
El 2019 es van enregistrar 92.657 visites a l’església. Després de la davallada ocasionada per la pandèmia el nombre de visitants anuals va tornar a créixer lentament. En el primer trimestre del 2026 el nombre de visitants ha crescut un 23% respecte al mateix període de 2025, en el que el total ja sobrepassava els 65.000 visitants.
Tant el Consorci de la Colònia Güell com les entitats locals, especialment l’Associació La Colònia Modernista i el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell, han desplegat un programa d’actes de diversa índole al llarg d’aquest Any Gaudí.
Gaudí, per sobre de tot, ha assolit el ple reconeixement de la seva obra com arquitecte innovador en la història de l’arquitectura. En aquest sentit, no cal afegir res més, i que cadascú tregui les conclusions que desitgi sobre la seva vida. L’Any Gaudí expressa aquest reconeixement al que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat s’adhereix inequívocament, i amb l’orgull de comptar entre els seus socis amb el gran especialista sobre la Colònia Güell en el seu doble vessant de l’arquitectura d’en Gaudí i de les aspectes socials i fabrils de la Colònia, com és en Josep Padró, reconegut a casa i internacionalment.
Juny farcit… i juliol
Final de primavera, arrencada d’estiu, juny és un mes ple d’activitat, pròpia i aliena.
Vàrem encetar el juny amb l’homenatge als deportats que anualment realitza al Parc de Torreblanca la Xarxa de Memòria Democràtica de la qual el Centre, a més de ser-ne membre fundador, en porta la secretaria (veure aquí). I l’endemà encetàrem la ronda de taules rodones de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva 1975. Baix Llobregat amb el tema ”La democràcia és, si el feminisme existeix”, celebrada al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat (veure aquí). I encara en matèria de memòria aquest butlletí recull una excel·lent notícia: el CECBLL ha estat acceptat com a membre del Consell de participació del Memorial Democràtic de Catalunya (veure aquí).
Pel que fa als espais culturals i patrimonials que gestiona el Centre, s’ha inaugurat una nova exposició a l’Espai Terrissa d’Esparreguera (veure aquí); a la Colònia Sedó s’ha dut a terme un any més l’actuació de dansa de l’Escola Municipal de les Arts, dins el pla d’activitats complementàries (veure aquí). I al Centre cívic Mas Lluí acabem el curs de tallers i hem conclòs amb un sopar la tertúlia literària de dones que condueix l’escriptora Maite Carranza (veure aquí). Molt satisfets també d’haver estat seu del Circuit d’Art de Sant Feliu amb una exposició del pintor Manuel Planas (veure aquí).
Hem participat en el Recercat del País Valencià, celebrat a Oliva els dies 5 i 6, amb la intervenció de Jaume Bosch – com a responsable de la Comissió de Memòria del CECBLL – en la taula rodona 90 anys de l’inici de la Guerra Civil: la memòria local i comarcal del conflicte (veure aquí).
Hem assistit com a membre del Consell General del PEMB a la sessió d’enguany, la 18a, celebrada al Parc Científic de Barcelona (PCB-UB) el 23 de juny (veure aquí). I també a Escola Estiu del Diàleg Social, organitzada pels Departaments d’Empresa i de Justícia de la Generalitat, celebrada a la Colònia Güell per tractar la memòria del món del treball i els models contemporanis de governança laboral (veure aquí).
Son moltes més les activitats en les que hem participat: la celebració de les 100 conferències de “Els divendres amb història”, del CIPAG, on va intervenir en Ferran Puig i on es va recordar la figura de Josep Campmany (veure aquí). També hem estat convidats per l’Ajuntament de Sant Feliu a formar part del Jurat del Concurs de Relats Breus Joana Raspall (veure aquí). I hem acudit a la cita programada pel Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs per visitar les Cases Barates del Bon Pastor (veure aquí).
“Vagues de docents i memòria democràtica: sense rigor històric no hi pot haver qualitat educativa” per Esther Alquézar
/by HelenaArticle escrit per Esther Alquézar Martí, cap d’Àmbit Social-Humanístic i professora de Ciències Socials i Història de l’Art de l’INS La Mallola d’Esplugues de Llobregat.
Fotografia: Esther Alquézar
Les jornades de vaga que docents de la pública catalana ha entomat els darrers mesos no són, malgrat la insistència d’alguns sectors a reduir el conflicte, una mera reclamació de naturalesa laboral o corporativista. Són, en essència, la manifestació d’un profund malestar pedagògic i per què no dir-ho, democràtic. Com a docents d’Història de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), ens trobem a la trinxera d’una reforma curricular —la derivada de la LOMLOE— que ens exigeix formar una ciutadania crítica, compromesa i conscient dels valors cívics, mentre, paral·lelament, se’ns imposen condicions estructurals de precarietat i una pèrdua de rigor que fragmenta i difumina els coneixements històrics fonamentals i els continguts. Això impossibilita assolir els mateixos objectius de l’esperit crític. La qualitat de l’educació pública es defensa aturant les retallades, però també blindant el dret del nostre alumnat a conèixer el seu passat més immediat, o el dels seus pares, avis i besavis.
És precisament en la confluència d’aquestes vagues i de la transformació del currículum de Ciències Socials on rau la necessitat d’articular una autèntica reivindicació de país: la introducció d’una manera exacta, sistemàtica i d’obligat compliment de la memòria democràtica a les aules de l’ESO i del Batxillerat.
Si analitzem l’actual marc normatiu català, el Decret 175/2022, de 27 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum de l’educació secundària obligatòria, planteja competències específiques d’indagació i interpretació que, sobre el paper, conviden a analitzar de forma crítica la construcció dels sistemes democràtics i la violació dels Drets Humans. Tanmateix, l’aposta decidida per la desestructuració cronològica i la fragmentació dels continguts converteix la memòria històrica en una declaració d’intencions subjectiva, desprovista d’un espai horari propi i supeditada a l’arbitrarietat de les programacions de cada centre. Aquesta indefinició pedagògica s’esdevé en un context legislatiu paradoxal.
Per un costat, a nivell estatal, el Congreso de los Diputados va aprovar la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica —reafirmada recentment el 26 de març de 2026 amb la convalidació del decret de reforma per estendre el reconeixement i les indemnitzacions a les víctimes—. Per l’altre, a Catalunya patim l’efecte de la inestabilitat institucional: el Projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya va decaure l’any 2024 a causa de l’avançament electoral, just després d’haver superat el seu debat de totalitat el 21 de febrer de 2024 amb un bloc de 101 vots a favor (PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP) enfront de l’oposició de Vox, Ciutadans i PPC. Malgrat aquests intents legislatius que neixen i moren a les institucions, les aules pateixen una manca alarmant d’eines concretes per dotar de contingut real aquestes directrius.
Per solucionar aquesta mancança metodològica, resulta imperatiu repensar l’arquitectura de la matèria de Ciències Socials al llarg de l’etapa secundària. Actualment, el quart curs de l’ESO actua com un calaix de sastre on es pretén encabir, de manera precipitada, tota la complexitat de la història contemporània universal, espanyola i catalana i que es repeteix amb la mateixa estructura a 1r de Batxillerat per a l’alumnat que cursarà itinerari social i/o humanístic. El resultat és un aprenentatge superficial on els darrers temes, sovint els més incòmodes i decisius per a la comprensió del present, són trepitjats pel tancament de curs i les presses. L’excusa perfecta per no treballar-los a fons. Quants alumnes acaben quart de la ESO sense saber res de franquisme i post-franquisme?.
La millora substancial de la pràctica educativa passaria per una reorganització diacrònica que s’iniciï ja en el primer cicle de l’ESO, concretament a 3r curs. L’actual currículum d’aquest nivell, fortament lligat a la descripció dels sectors econòmics i dels moviments de població, ofereix una plataforma idònia per assentar les bases del deure de memòria. Articular projectes sobre les dinàmiques demogràfiques i espacials ens permetria, per exemple, treballar el barraquisme dels anys seixanta o la transformació urbana sota el franquisme des d’una perspectiva històrico-geogràfica. Aquest desplaçament curricular oxigenaria el temari de 4t d’ESO, obrint l’espai necessari per desenvolupar amb rigor acadèmic l’arc temporal que comprèn la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República com a fita modernitzadora, la brutalitat de la Guerra Civil, la repressió sistemàtica del franquisme i la complexitat del tardofranquisme.
En aquest sentit, cal denunciar una paradoxa recurrent en les directrius institucionals de la mateixa Generalitat de Catalunya: s’ofereixen nombrosos recursos i cursos per estudiar l’Holocaust nazi o la deportació als camps europeus —sovint materialitzats en la digna senyalització de les pedres de memòria Stolpersteine—, però es constata una manca de voluntat política per fixar el focus en la història pròpia. La memòria de la Guerra Civil Espanyola o com se l’anomena més recentment, la Guerra d’Espanya, a l’aula no pot limitar-se a la crònica militar; cal rescatar la història social de la rereguarda, des de la tasca transformadora de les milícies de cultura fins al paper cabdal de les dones al front i en l’organització de la resistència.
Aquesta voluntat de fer de la memòria un eix estructural és la que ens separa de referents europeus consolidats. Si girem la mirada cap a Alemanya, la seva coneguda Erinnerungskultur (cultura de la memòria) no es basa en la voluntarietat o en la transversalitat abstracta. Estats federats com Baviera, emparats en la seva Llei d’Educació i Ensenyament (BayEUG), tenen blindada per decret curricular l’obligatorietat que tot l’alumnat de secundària hagi de visitar, com a mínim un cop durant la seva escolarització, un antic camp de concentració nazi o un espai de memòria de la dictadura. Per al sistema alemany, confrontar físicament el totalitarisme en l’anomenat Lernort (lloc d’aprenentatge històric) és un requisit indispensable per obtenir la condició de ciutadà de ple dret. A Catalunya, en canvi, la manca de recursos i la indefinició normativa converteixen aquestes sortides pedagògiques en un luxe que depèn exclusivament de la bona voluntat i voluntariat del professorat, dels centres o de la capacitat econòmica de les famílies.
Aquesta mancança és també física i territorial. Mentre visibilitzem la barbàrie europea, el nostre entorn pateix una amnèsia forçada: els camps de concentració del franquisme, les presons de la dictadura i les foses comunes continuen majoritàriament sense senyalitzar ni museïtzar, privant l’alumnat de conèixer els espais de memòria del seu propi mapa quotidià. Reivindicar el deure de memòria des de l’educació implica, necessàriament, exigir una dotació pressupostària real per a l’exhumació i la realització de proves d’ADN. És una urgència moral i democràtica que les famílies que porten gairebé noranta anys buscant els seus éssers estimats rebin el suport de l’administració per recuperar-los de l’oblit; una lliçó de justícia històrica que cap llibre de text pot substituir.
Estudiar la memòria democràtica no és memoritzar efemèrides, sinó aplicar el mètode científic de la història a través del buidatge de fonts primàries, de l’anàlisi de testimonis orals en perill de desaparició i de la visita als espais de memòria del nostre entorn més proper. Exigim que la memòria no sigui un contingut transversal diluït en un oceà d’indicadors competencials ambigus, sinó un nucli fonamental i avaluable dels programes d’estudis. Exigim que les entrevistes a avis i àvies, sigui pràcticament una activitat obligatòria per al nostre alumnat de la ESO.
La dignitat de la professió docent que defensem als carrers està indissociablement lligada al dret a una educació de qualitat. I no hi ha qualitat sense veritat, justícia, reparació, cultura de la pau i garanties de no repetició. No podrem formar joves immunes als cants de sirena dels discursos autoritaris i feixistes si l’administració ens continua obligant a triar entre buidar les aules per demanar recursos o buidar els temaris per falta de temps. És hora d’unificar la nostra lluita laboral amb la nostra responsabilitat intel·lectual: per una escola pública digna i un currículum compromès amb la dignitat de la nostra pròpia història.
La democràcia és, si el feminisme existeix
/by HelenaAquest mes de juny hem arrencar una activitat molt interessant: el cicle de taules rodones que fem en el marc de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva que acabem de posar en marxa. Sota el títol 1975. Baix Llobregat aquesta investigació pretén estudiar el paper que va jugar la comarca i la seva gent en la construcció de la democràcia.
Entre 2026 i 2027 celebrarem una desena de taules rodones vinculades a temàtiques com el moviment obrer i sindical, el moviment veïnal, l’església, els moviments de defensa de la terra, etc. L’objectiu és convocar i entrar en diàleg amb les persones que van protagonitzar la lluita per la recuperació de la democràcia ja des dels anys 60 del segle xx.
La primera taula va tenir lloc el dia 2 de juny i va estar dedicada al feminisme i a les dones que van protagonitzar la lluita pels drets en femení. El CECBLL s’ha volgut sumar així a la celebració d’una efemèride important: el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976.
La taula va ser conduïda per l’experta en gènere i directora de l’ICD, Alba Garcia, que va donar indicadors objectius del canvi que s’ha produït en els darrers cinquanta anys, i que es copsen, per exemple, en el percentatge d’ocupació femenina en el món laboral, o en el volum de dones universitàries. L’Alba va recordar que l’any 1975, que és l’eix central que estructura la 13a recerca, va ser també un punt d’inflexió per a la lluita i el pensament feministes, ja que va ser declarat per l’Assemblea General de l’ONU com a Any Internacional de les Dones.
La taula va estar formada per quatre feministes que van participar en la globalitat de la lluita pels drets de les dones, però que eren referents en àmbits diferents: Maria Comellas, per l’urbanisme; Dolors Feixas, per l’educació; Conxita Sánchez, per la cultura i Rosa Segarra, per l’àmbit social i sanitari. Totes elles van compartir els seus testimonis personals sobre la transició democràtica, recordant la duresa del franquisme i la lluita per drets fonamentals com l’anticoncepció o el divorci. Va haver unanimitat a l’hora de destacar la importància de les vocalies de dones i dels centres de planificació familiar com a motors de canvi social en el territori. El debat va subratllar que no pot existir una democràcia real sense el feminisme i va alertar sobre la fragilitat dels drets assolits davant les amenaces actuals.
L’acte va comptar amb la intervenció de M. Luz Moral, regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu.
Carme Sanmartí, coordinadora de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva va emmarcar la taula i va explicar el sentit i l’objectiu d’aquest cicle. Ens van acompanyar també en Jordi Sicart, president del CECBLL i en Joan Botella, director de la recerca.
Un acte molt interessant, que va posar el llistó molt alt i que va cobrir totalment les expectatives que hi havíem dipositat.
Us avancem que la propera taula tindrà lloc el dia 16 de setembre a les 18:30 h a Can Amat (Viladecans). Parlarem del paper dels cristians en la construcció de la democràcia.
M. Luz Retuerta: una Medalla de la Ciutat més que merescuda
/by HelenaFont: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
La Sala Iberia de Sant Feliu de Llobregat es va omplir el passat dia 10 de juny de persones de la ciutat però també de moltes de la comarca del Baix Llobregat que volien assistir a l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat a l’arxivera i historiadora M. Luz Retuerta atorgada per unanimitat de tots els grups municipals presents a l’Ajuntament de Sant Feliu després que més de 500 persones signessin una petició en aquest sentit.
L’acte va començar amb les intervencions de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i de la regidora de Cultura, Ana Cubet, que van donar la benvinguda i van glosar la figura de la Mari Luz Retuerta. A continuació van intervenir també Enric Cobo, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat , l’actual directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Yolanda Corredera, i la doctora en Història i professora emèrita de la Universitat de Vic, la santfeliuenca Carme Sanmartí, membre de la Junta del CECBLL i impulsora de la recollida de signatures que ha desembocat en la concessió de la Medalla de la Ciutat a Retuerta.
Finalment, la Mari Luz Retuerta, ja amb la medalla, va pronunciar un discurs marcat per dues característiques : l’emotivitat, i el rigor que sempre ha caracteritzat la seva trajectòria . Va valorar especialment la iniciativa ciutadana amb més de 500 adhesions i l’aprovació unànime de tots els grups municipals. Va afirmar que “l’Arxiu ha estat un observatori privilegiat que m’ha permès conèixer el passat i el present del nostre territori, seguir-ne les transformacions i contribuir a preservar testimonis que ajudaran a explicar-nos el futur”. En aquest sentit va destacar el paper de la pagesia, de les persones que des de la clandestinitat van lluitar per la democràcia, i el paper sovint invisibilitzat de les dones. Va recordar la incorporació a l’Arxiu del fons de la Fundació Utopia-Joan García Nieto, indispensable per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, i del fons del Consultori radiofònic d’Elena Francis, una eina que ajuda a entendre les pors i aspiracions de milers de dones durant el franquisme. Va ser una autèntica lliçó per a les persones joves que vulguin dedicar-se al món de la història i de l’arxivística.
Mari Luz Retuerta Jiménez, veïna de Sant Feliu de Llobregat, doctora en Història, ha estat directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre el 1992 i el 2024; abans havia estat responsable de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat, des d’on va treballar activament per aconseguir que l’Arxiu Comarcal s’ubiqués a la ciutat. La seva tasca s’ha distingit per obrir l’Arxiu a la ciutadania i al món educatiu, amb una coordinació estreta amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que forma part. Ha publicat nombrosos llibres i articles a títol individual i en col·laboració amb altres autors i autores. Els seu temes d’estudi són la història de la dones, la propietat de la terra a la vall baixa del Llobregat i les inversions barcelonines (segles XI-XIX), objecte de la seva tesi doctoral, i les fonts documentals, entre moltes altres qüestions.
El nostre Centre d’Estudis ha viscut amb satisfacció i emoció el reconeixent a una de les nostres sòcies més actives i compromeses.
Racons del Baix: passejada a Torrelles de Llobregat per conèixer aspectes relacionats amb la natura i la cultura
/by HelenaLes persones que van assistir el passat dia 30 de maig a la passejada per diversos racons de les muntanyes del poble ho van fer amb l’interès de poder conèixer aquells aspectes del nostre territori que, a vegades, poden passar més desapercebuts, però que fan entendre les relacions intimes entre l’espai natural i els trets culturals que l’han anat modificant. Perquè els nostres paratges són com són? Com ha estat l’acció humana que ha modificat el paisatge? En quins moments es produeixen aquestes variacions? Com és ara i com es preveu el futur proper?
En definitiva, la idea va ser posar èmfasi en la evolució del paisatge natural i cultural de Torrelles i poder copsar la seva importància i els trets comuns i diferencials dins de la comarca del Baix Llobregat, així com les amenaces a que s’està veient sotmès i reflexionar sobre qüestions que afecten el paisatge i la vida a aquestes contrades.
El recorregut circular es va fer des d’un dels punts més cèntrics del terme municipal, el Parc de Can Coll, que també fou el punt on va finalitzar. Van ser gairebé 4 hores passant per diversos indrets amb parades pels diferents interessos temàtics, un recorregut prou llarg però amb bones vistes i poc desnivell.
Dins del recorregut es va visitar el geòtop o aflorament geològic del Camí del Cementiri. Aquí es va poder copsar el procés de formació de les muntanyes del Garraf-Ordal i la conca hidrològica de Torrelles per poder explicar la situació i naixement del poble. Vàrem subratllar l’ocupació del territori en els indrets més adequats per al coreu en forma de masies i com el poble va evolucionar cap a una població agrupada ja en el segle XIX-XX.
També es va visitar una barraca de pedra seca i les seves marjades per mostrar un exemple de construccions populars dels antics camps de conreu de vinya a partir dels s. XVII i XVIII. Es va ressaltar l’abandonament i l’ocupació forestal per pinedes i bardisses per diferents circumstàncies, entre les quals la fil·loxera però sobretot, més modernament, les dificultats del conreu de secà a la muntanya i la manca de relleu generacional.
Relacionat amb la plaga de la fil·loxera es va fer una aturada a la Creu de Sant Pau zona amb orígens al s XVII on hi ha la creu que es va erigir el 1886 per demanar i pregar la fi de la plaga. Es va incidir en el paper de les creences i la religiositat tradicional per fer front a les malvestats i allò desconegut.
Seguint el recorregut per la Serra de Mossèn Corbera es va parlar del conreu del cirerer i de les seves característiques com a cultiu emblemàtic i la seca recessió gradual a tota la comarca. Posteriorment es a reflexionar sobre el bosc mediterrani i els antics oficis del bosc tan usuals i necessaris i actualment desapareguts.
Es va fer una aturada a les Penyes de Can Mas, conegudes com a Penyes de Can Riera un es va poder parlar d’aspectes geològics, del paper de l’erosió per la formació de baumes i cavitats. que van servir d’abric des de la prehistòria i altres èpoques històriques i del seu paper, com a exemple, durant la Guerra Civil com amagatall d’emboscats. La visita a les coves es va descartar per la prohibició administrativa d’accés.
De baixada es va fer una aturada per parlar de la masia de Can Mas, actual Casa de Colònies, com a exemple de casa del s XV que evoluciona sobretot a mitjans del segle XIX fins convertir-se amb un gran casal amb era, construccions auxiliars, cellers, mina d’aigua, forn de calç,…
Més avall i seguint el passeig, es va parlar del procés de construcció dels ravals, típic sistema de creixement de Torrelles com a veïnats generats a partir de la parcel·lació de camps dels grans propietaris i la seva adquisició per part de famílies més humils per processos emfitèutics. N’és un bon exemple les cases del Raval Mas i les Cases del Frare. Aquests ravals sempre es construeixen al llarg dels camins tradicionals.
La caminada va finalitzar amb el convenciment que allò que moltes vegades veiem com a simple natura també conté i té l’origen en la cultura de la terra, de la tradició i de la història dels nostres pobles. Sabem que a la nostra època tenim la obligació d’estudiar, preservar i transmetre aquest llegat que contenen els racons del Baix Llobregat.
Aquest va ser l’últim dels itineraris de Racons del Baix pel curs 2025-2026. Aquesta primera edició s’ha fet a partir de la 9a Trobada d’Esntitats d’Estudi del Baix Llobregat que es va fer a Olesa de Montserrat. Volem agraïr a tothom que ha participat dels itineraris i sobretot a totes les entitats que ens han volgut esnenyar un racó del seu municipi.
Acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis amb l’Institut La Mallola
/by HelenaL’1 de juny, a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat va tenir lloc l’inici de l’acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis, que va finalitzar al Parc de Torreblanca. L’activitat va estar conduïda per l’Anaïs Borràs, creadora de contingut present a Instagram i TikTok, que explica l’actualitat amb una base filosòfica i amb perspectiva de gènere.
La benvinguda va ser a càrrec de la consellera de cultura i memòria democràtica, Lidia Muñoz. La jornada d’enguany, es va centrar en el diàleg intergeneracional, i va comptar amb la participació de l’alumnat de l’Institut La Mallola d’Esplugues, que van presentar tres projectes audiovisuals relatius a deportats de diferents municipis.
A més de les projeccions audiovisuals es va crear un espai de diàleg entre els i les joves estudiants i les persones amb responsabilitats institucionals; Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal; Francesc Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i les entitats que treballen en l’àmbit de la memòria de l’Associació Buchenwald, Enric Garriga i de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Calvo. Una vegada finalitzat el diàleg, el jovent van llegir tots els noms dels deportats baixllobregatins.
La cloenda en seu institucional va anar a càrrec de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
Posteriorment, es va fer reconeixement i ofrena floral a l’olivera del Parc Torreblanca, així com la lectura d’un Manifest elaborat per l’alumnat de l’Institut La Mallola.
Un any més la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat la impulsora de les activitats en record dels deportats de la comarca. Un acte per no oblidar i continuar exigint justícia, memòria, reparació i no repetició. Mai més!
Un profund agraïment al professorat, en especial a Ramon Dalfo, per la seva implicació i dedicació i al conjunt de l’alumnat pel compromís per fer presents les històries de vida dels deportats baixllobregatins.
L’Espai de la Terrissa d’Esparreguera estrena nova exposició temporal
/by HelenaAmb el títol Ceràmica de km 0, aquesta exposició ens endinsa en les particularitats de l’argila de les Roques Blaves d’Esparreguera. La mostra permet conèixer i interactuar amb peces elaborades amb argiles de diverses procedències i sotmeses a diferents tractaments, un recorregut que posa de manifest la identitat geològica i la singularitat d’aquest recurs esparreguerí.
Els materials exposats són el resultat d’un projecte de recerca dut a terme per l’alumnat del Taller de Ceràmica de l’Escola Illa de Sabadell. La inclusió de les argiles dels Blaus d’Esparreguera en aquesta investigació respon a la voluntat de posar en valor un patrimoni geològic d’una gran raresa i amb un potencial tècnic excepcional.
Així mateix, la mostra es complementa amb cinc plafons explicatius que aborden el valor de l’argila com a recurs natural i en detallen el procés de transformació: des de l’estat cru fins a la seva conversió en ceràmica, moment en què el material esdevé indeformable, dur i resistent.
Es tracta d’una interessant proposta cultural produïda pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en virtut del contracte de gestió subscrit amb l’Ajuntament d’Esparreguera.
L’Espai de la Terrissa és un equipament municipal museïtzat que preserva la memòria i el present terrissaire del municipi, articulat a l’entorn de l’únic forn morú que es conserva actualment a la vila. Situat al número 4 del carrer de la Passió, l’espai és obert al públic el primer diumenge de cada mes, de 10 a 13 h. Així mateix, s’ofereixen visites per a grups concertats en dies i horaris a convenir.
Les persones interessades a visitar aquest equipament cultural poden posar-se en contacte a través de l’adreça electrònica espaiterrissa@esparreguera.cat
Us hi esperem!
Tanquem un nou curs de la Tertúlia Literària del CECBLL, conduïda per Maite Carranza
/by HelenaAquest mes de juny ha tingut lloc la darrera Tertúlia Literària d’aquest curs al Centre Cívic Mas Lluí. En aquesta ocasió ens vàrem trobar per debatre sobre la novel·la “A Corazón Abierto” d’Elvira Lindo. Amb aquesta obra tanquem el cicle d’autobiografies que hem anat llegint. La narradora, Elvira Lindo, s’endinsa en la història dels seus progenitors i en la relació d’amor tempestuosa d’un pare excessiu i una mare malalta que marcarà la vida de tota la família. Transformant en ficció cada flaix de memòria. Va ser una tertúlia on les posicions van quedar confrontades, amb un estimulant debat compartint records i anècdotes.
La pluralitat, la sinceritat, les mirades diferents sobre una mateixa obra el que fan ric i atractiu aquest espai literari i aquest grup que any rere any renova el seu compromís. És per això que ja encaminem els 10 anys de Tertúlia, magníficament conduïda per la Maite Carranza. La seva generositat i col·laboració fa possible que el Centre d’Estudis puguem desenvolupar aquesta activitat.
Vam finalitzar el curs amb un sopar a la fresca perquè, a més de tancar el curs, tenim molts motius de celebració. La Maria Giberga una de les nostres tertulianes ha guanyat el “Premi 7lletres” i ha publicat la seva primera novel·la i la nostra estimada Maite Carranza és la flamant Creu de Sant Jordi un orgull immens per a totes nosaltres.