Archive for category: 04 Projectes i jornades

Ets aquí: / / 04 Projectes i jornades

La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral

/by

En el marc de la dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, la seu de CCOO del Baix Llobregat a Cornellà va acollir el dia 30 de juny l’acte “La IA redefineix els límits? Algoritmes més enllà del món laboral”, un espai per analitzar com la IA està transformant el treball, la democràcia i la societat. Un acte coorganitzat pel CECBLL i CCOO que va permetre exposar la col·laboració entre CCOO Catalunya i la Unversitat de Girona en la investigació de l’impacte de la intel·ligència artificial en el món laboral i més enllà.

L’acte va comptar amb l’obertura de l’Albert Rodríguez Mihí, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf i de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Comissió de Premis. També havia d’intervenir el regidor de Cultura de Cornellà, el Sr. Ot Garcia Ruiz, però va haver d’excusar la seva assistència a última hora per motius aliens a la seva voluntat.

Les dues intervencions centrals van anar a càrrec de Daniel Cruz, responsable d’anàlisis i transformació digital de CCOO Catalunya, i de Mariña Couceiro, sociòloga de la Fundació Cipriano Garcia.

Ambdós van dissertar de forma brillant sobre l’impacte de la IA en l’àmbit laboral, però també en la nostra forma de vida, en la nostra forma de relacionar-nos i en la nostra democràcia. La IA ha arribat segurament per quedar-s’hi, i el més interessant és gestionar-la amb intel·ligència humana, amb coneixement propi i independent, lluny de les grans tecnològiques. Per tant, acceptant allò que ens aporta de bo, alhora que lluitant contra les grans afectacions negatives que comencem a entreveure.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec del president del CECBLL, en Jordi Sicart.

Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura

/by

La Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, va acollir el 2 de juliol passat la xerrada titulada Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura. Aquest acte s’emmarcava en el cicle de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que enguany celebra el seu 25è aniversari no només com una convocatòria de guardons, sinó com un espai de reflexió participativa sobre el futur del territori. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues i el Grup d’Estudis d’Esplugues, i va aplegar entitats i persones interessades en la conservació del patrimoni.

La benvinguda va anar a càrrec de Maribel Aguilera, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues, qui va destacar el paper crucial de l’associacionisme cultural i la recerca local per definir la identitat de la comarca. Seguidament, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Conxita Sánchez, membre de la Junta, van presentar les bases dels Premis 2026 i van animar la ciutadania i les entitats a presentar candidatures fins al pròxim 30 de setembre. L’objectiu d’aquestes sessions és apropar la reflexió sobre la intel·ligència artificial (IA) a àmbits com la cultura, el paisatge o la igualtat.

La ponència central la va oferir Josep Lluís Martínez, doctor en Història Econòmica, investigador i especialista en ètica aplicada a la IA, qui va definir aquesta tecnologia com una “màquina de patrons” i no pas com una font d’informació directa. Martínez va advertir sobre les anomenades “al·lucinacions” del sistema, errors gruixuts amb una aparença d’elegància i coherència que poden confondre l’usuari. En aquest sentit, va ser contundent en afirmar que, tot i que la IA pot redactar continguts, la responsabilitat de validar i dotar de sentit la cultura ha d’estar sempre en mans humanes.

D’altra banda, el ponent va assenyalar les grans oportunitats que la IA ofereix per a l’eficiència operativa dels centres d’estudis, com la transcripció automàtica de documents antics o el processament massiu de dades demogràfiques. També es va destacar el seu potencial per millorar l’accessibilitat mitjançant traduccions o subtitulació. No obstant això, es van posar sobre la taula els costos ambientals —donat l’elevat consum d’aigua i energia dels servidors— i els biaixos algorítmics que poden perpetuar discriminacions de gènere o edat.

El bloc final de l’acte es va centrar en un debat molt actiu amb el públic, especialment adreçat a les entitats d’estudis. Es van discutir qüestions polítiques i legals de gran calat, com la propietat de les dades, els límits dels drets d’autor quan s’utilitzen eines generatives i la necessitat d’aplicar principis de justícia i explicabilitat (que el funcionament i les decisions puguin ser entesos pels humans) en l’ús d’aquests sistemes. La jornada va acabar amb un refrigeri que va permetre als assistents seguir compartint inquietuds i propostes en un ambient més informal.

Aquesta activitat és una de les moltes que el CECBLL està promovent per tota la comarca els mesos de juliol i setembre. Tota aquesta reflexió territorial culminarà el pròxim 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà de Llobregat amb la gala La Nit de la Cultura, en què es lliuraran els reconeixements a les trajectòries i projectes més destacats del Baix Llobregat.

Paisatges productius: el paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori

/by

El geògraf Francesc Muñoz, creador i director de l’Observatori de la Urbanització de la UAB, va oferir una conferència al Prat de Llobregat el 8 de juliol passat en què va desgranar el concepte de “paisatges productius”, al qual ha dedicat un complet estudi amb el lema El paisatge com a infraestructura econòmica i social del territori. La xerrada estava emmarcada en el cicle de debats que impulsa el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per analitzar l’impacte de les tecnologies emergents en els àmbits social, econòmic, ecològic i cultural, coincidint amb el període de presentació de candidatures als 13ns Premis de Reconeixement Cultural. La conclusió va ser que cal un canvi dràstic en la manera com entenem i gestionem el territori.

El punt de partida de Muñoz és una crítica severa al model del segle XX, que ha tractat el paisatge com una matèria primera per ser explotada, si cal fins a la seva destrucció, en nom d’un suposat progrés. Aquest procés, que ell anomena “urbanalització”, ha portat a una privatització galopant de platges, muntanyes i entorns rurals, convertint el patrimoni en espais banals. Espais que d’altra banda idealitzem com a escenaris de postal o instagramejables quan des de les ciutats pensem en llocs de lleure.

Davant d’això, Muñoz proposa passar d’un paradigma extractivista a un de productivista. En aquest nou model, el paisatge no és un recurs que s’esgota, sinó un catalitzador i detonant d’activitat econòmica. La tesi central és que el paisatge s’ha de considerar una infraestructura de primer ordre per poder reclamar l’atenció i el finançament que sovint només reben les grans obres civils.

Per al geògraf de la UAB, el paisatge no és només una postal, sinó un “tot col·lectiu” que inclou dimensions palpables i intangibles: és el que toquem, el que olorem i la narrativa patrimonial que amaga. Muñoz defensa que fins i tot els “paisatges ordinaris” o espais sense una bellesa excelsa tenen un valor social i simbòlic fonamental per a la identitat local.

La metodologia: sis valors i sis economies de colors

La proposta de Muñoz es basa en una matriu que creua sis valors del paisatge amb sis economies emergents. Els valors del paisatge serien: ecològic, estètic, històric, simbòlic, productiu (activitats tradicionals) i social (usabilitat i espai públic).

Pel que fa a les sis economies, les associa a diferents colors:

  • Verda: sostenibilitat i gestió forestal.
  • Blava: recursos hídrics i aqüicultura.
  • Groga: digitalització i intel·ligència artificial.
  • Taronja: cultura, patrimoni i creativitat.
  • Platejada (silver): empoderament i serveis per a la gent gran.
  • Turquesa: salut i benestar mental derivat de l’espai públic.

Aquesta combinació permet identificar el potencial de cada municipi per atreure activitats econòmiques que, lluny de malmetre el territori, necessiten la seva preservació per sobreviure.

El geògraf va posar com a exemple la possibilitat de patrimonialitzar la C-31 (l’autovia de Castelldefels). Muñoz planteja convertir-la en una mena de Ruta 66 (la carretera històrica dels EUA que anava de Chicago a Los Angeles) que expliqui la motorització del segle XX, el paper del Seat 600 i la memòria dels antics càmpings (com La Ballena Alegre o La Tortuga Ligera), per acabar transformant una infraestructura viària en un recorregut cultural i identitari.

Muñoz va cloure la seva intervenció fent una crida a la col·laboració entre agents. Posant el Parc Agrari com a exemple de llavor que ja ha germinat, va instar a activar la resta de paisatges de la comarca de manera coordinada, entenent que la diversitat del territori és el seu principal actiu econòmic futur.

En l’acte, celebrat al centre cívic Palmira Domènech, hi van intervenir l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Des de la Junta del CECBLL, Conxita Sánchez va exercir com a presentadora i va emplaçar els assistents a presentar candidatures als Premis de Reconeixement Cultural, que cada dos anys busquen distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques, un procés que continuarà obert fins al 30 de setembre a través del portal oficial.

Reconeixement dels valors de la comarca

Jordi Sicart, president del CECBLL, va tancar l’acte amb una intervenció centrada en el valor del territori i la promoció de la recerca local, i va definir els Premis de Reconeixement Cultural com un instrument per promoure els valors econòmics, culturals, ambientals i socials de la comarca.

El president va valorar molt positivament la ponència de Muñoz, de la qual va subratllar tres aspectes: la temàtica dels paisatges productius, l’enfocament del paisatge com a infraestructura i, sobretot, la metodologia per abordar els conflictes i dilemes sobre la valoració del territori. Va destacar que el valor que genera el paisatge no és només pecuniari, sinó que té moltes altres expressions. Va assenyalar que aquestes reflexions són especialment pertinents per al delta del Llobregat i al Prat, on la gestió del paisatge forma part del dia a dia de la ciutadania.

Sicart va finalitzar animant tothom a presentar propostes a la convocatòria dels premis en qualsevol dels quatre àmbits establerts, per tal de reconèixer la riquesa de casos i iniciatives que existeixen a la comarca.

Les xarxes socials i la intel·ligència artificial en el món cultural

/by

La sala Federico García Lorca del magnífic Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca fou l’escenari que acollí la intervenció de Gina Rigol, periodista i comunicadora que ha impulsat el diari digital Inèdit.

La saviesa i l’experiència d’aquesta periodista van servir per parlar a fons de les xarxes socials i de la intel·ligència artificial en el món cultural. Amb intel·ligents interrogants, destresa i competència, Gina Rigol interpel·là les persones assistents entorn de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, i va animar-nos a interrogar-nos, totes plegades, sobre com aquests avenços estan canviant el món d’avui. Tanmateix, també ens interrogàrem sobre els límits de la cultura i la creativitat.

L’activitat fou presentada per Conxita Sànchez, responsable de la Comissió de la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i fou útil per fer una crida i estimular tothom a presentar candidatures als guardons. Va insistir que, d’aquesta manera, juntes posem la mirada en persones o col·lectius que treballen a la comarca entorn d’experiències socials, econòmiques, ecològiques i culturals.

Fórem esplèndidament rebudes per l’alcalde Marc Giribert i el seu equip. Giribert saludà la iniciativa dels Premis i la tasca que porta a terme, al llarg dels anys, el Centre d’Estudis.

Desafiant biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial

/by

En temps de calor i d’intel·ligència artificial és especialment meritori trobar-nos per reflexionar i conversar mirant-nos els ulls sobre eines tecnològiques. El 16 de juliol ens vàrem trobar al Centre d’Estudis en el marc del procés de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i com a subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai”. Vam fer la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.

Una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria tecnològica i social i impulsora d’Innobaix, i Marina Rodríguez Parpal, periodista i especialista en gènere i comunicació.

Es tractava d’explorar com les eines tecnològiques, i en concret la intel·ligència artificial, poden perpetuar discriminacions històriques sigui per raó de gènere o d’edat entre d’altres. Es va establir un interessant diàleg en què les ponents responien un seguit de preguntes a partir de les seves pròpies experiències i incorporant aportacions i reflexions. Al capdavall, vàrem posar en comú els impactes d’aquesta tecnologia en les nostres vides i de quina manera la societat està immersa en un món on els algoritmes prenen decisions que ens afecten de manera directa. En la conversa, es va tractar la manca de neutralitat d’aquesta tecnologia que incorpora valors, interessos i biaixos de qui la crea i evidentment de les dades amb què s’entrena tot promovent prejudicis de gènere, d’edat, d’ètnia que comporten discriminacions i exclusions.

Coincidien en què la IA és clarament una eina potent i revolucionària, que pot ajudar a millorar la vida, però que comporta riscos i per minimitzar-los l’haurem d’incorporar els valors humans i la interseccionalitat. Queda clar que la IA ha provocat canvis en la manera de relacionar-nos amb l’accés a la cultura i a la informació, però també tindrà canvis en l’ocupació, la formació i fins i tot sobre la imatge que projectem. La tecnologia no transforma, són les persones les que ho fan, per això cal formació contínua, innovació, i capacitació tecnològica, digital. Responsabilitat i transparència. La clau, insisteixen, rau en la supervisió crítica i per descomptat ens cal normativa i regulació pública en la utilització de la IA. Tal com recordava el secretari general de NNUU que feia un toc d’atenció i alertava sobre el desafiament del desenvolupament tecnològic si no hi ha regulació “La generació actual pot ser l’última capaç de salvaguardar el control humà de la tecnologia i s’enfronta a “un experiment” descontrolat amb una IA que s’aplica quasi sense planificació ni acords compartits.”

Potser el primer que cal plantejar-nos o la gran pregunta a fer seria quina societat volem construir amb la IA? Com fem que sigui per tots i totes?

De moment, en el món digital la IA és, ho hauria de ser, només això: eina al servei de les persones i els projectes col·lectius de la humanitat.

Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix Llobregat en va parlar del Congrés de Dones i, va cloure una sessió intensa i amb força públic.

La democràcia és, si el feminisme existeix

/by

Aquest mes de juny hem arrencar una activitat molt interessant: el cicle de taules rodones que fem en el marc de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva que acabem de posar en marxa. Sota el títol 1975. Baix Llobregat aquesta investigació pretén estudiar el paper que va jugar la comarca i la seva gent en la construcció de la democràcia.

Entre 2026 i 2027 celebrarem una desena de taules rodones vinculades a temàtiques com el moviment obrer i sindical, el moviment veïnal, l’església, els moviments de defensa de la terra, etc.  L’objectiu és convocar i entrar en diàleg amb les persones que van protagonitzar la lluita per la recuperació de la democràcia ja des dels anys 60 del segle xx.

La primera taula va tenir lloc el dia 2 de juny i va estar dedicada al feminisme i a les dones que van protagonitzar la lluita pels drets en femení.  El CECBLL s’ha volgut sumar així a la celebració d’una efemèride important: el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976.

La taula va ser conduïda per l’experta en gènere i directora de l’ICD, Alba Garcia, que va donar indicadors objectius del canvi que s’ha produït en els darrers cinquanta anys, i que es copsen, per exemple, en el percentatge d’ocupació femenina en el món laboral, o en el volum de dones universitàries. L’Alba va recordar que l’any 1975, que és l’eix central que estructura la 13a recerca, va ser també un punt d’inflexió per a la lluita i el pensament feministes, ja que va ser declarat per l’Assemblea General de l’ONU com a Any Internacional de les Dones.

La taula va estar formada per quatre feministes que van participar en la globalitat de la lluita pels drets de les dones, però que eren referents en àmbits diferents: Maria Comellas, per l’urbanisme; Dolors Feixas, per l’educació; Conxita Sánchez, per la cultura i Rosa Segarra, per l’àmbit social i sanitari. Totes elles  van compartir els seus testimonis personals sobre la transició democràtica, recordant la duresa del franquisme i la lluita per drets fonamentals com l’anticoncepció o el divorci. Va haver unanimitat a l’hora de destacar la importància de les vocalies de dones i dels centres de planificació familiar com a motors de canvi social en el territori. El debat va subratllar que no pot existir una democràcia real sense el feminisme i va alertar sobre la fragilitat dels drets assolits davant les amenaces actuals.

L’acte va comptar amb la intervenció de M. Luz Moral, regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu.

Carme Sanmartí, coordinadora de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva va emmarcar la taula i va explicar el sentit i l’objectiu d’aquest cicle. Ens van acompanyar també en Jordi Sicart, president del CECBLL i en Joan Botella, director de la recerca.

Un acte molt interessant, que va posar el llistó molt alt i que va cobrir totalment les expectatives que hi havíem dipositat.

Us avancem que la propera taula tindrà lloc el dia 16 de setembre a les 18:30 h a Can Amat (Viladecans). Parlarem del paper dels cristians en la construcció de la democràcia.

Acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis amb l’Institut La Mallola

/by

L’1 de juny, a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat va tenir lloc l’inici de l’acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis, que va finalitzar al Parc de Torreblanca. L’activitat va estar conduïda per l’Anaïs Borràs, creadora de contingut present a Instagram i TikTok, que explica l’actualitat amb una base filosòfica i amb perspectiva de gènere.

La benvinguda va ser a càrrec de la consellera de cultura i memòria democràtica, Lidia Muñoz. La jornada d’enguany, es va centrar en el diàleg intergeneracional, i va comptar amb la participació de l’alumnat de l’Institut La Mallola d’Esplugues, que van presentar tres projectes audiovisuals relatius a deportats de diferents municipis.

A més de les projeccions audiovisuals es va crear un espai de diàleg entre els i les joves estudiants i les persones amb responsabilitats institucionals; Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal; Francesc Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i les entitats que treballen en l’àmbit de la memòria de l’Associació Buchenwald, Enric Garriga i de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Calvo. Una vegada finalitzat el diàleg, el jovent van llegir tots els noms dels deportats baixllobregatins.

La cloenda en seu institucional va anar a càrrec de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Posteriorment, es va fer reconeixement i ofrena floral a l’olivera del Parc Torreblanca, així com la lectura d’un Manifest elaborat per l’alumnat de l’Institut La Mallola.

Un any més la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat la impulsora de les activitats en record dels deportats de la comarca. Un acte per no oblidar i continuar exigint justícia, memòria, reparació i no repetició. Mai més!

Un profund agraïment al professorat, en especial a Ramon Dalfo, per la seva implicació i dedicació i al conjunt de l’alumnat pel compromís per fer presents les històries de vida dels deportats baixllobregatins.

Tanquem un nou curs de la Tertúlia Literària del CECBLL, conduïda per Maite Carranza

/by

Aquest mes de juny ha tingut lloc la darrera Tertúlia Literària d’aquest curs al Centre Cívic Mas Lluí. En aquesta ocasió ens vàrem trobar per debatre sobre la novel·la “A Corazón Abierto” d’Elvira Lindo. Amb aquesta obra tanquem el cicle d’autobiografies que hem anat llegint. La narradora, Elvira Lindo, s’endinsa en la història dels seus progenitors i en la relació d’amor tempestuosa d’un pare excessiu i una mare malalta que marcarà la vida de tota la família. Transformant en ficció cada flaix de memòria. Va ser una tertúlia on les posicions van quedar confrontades, amb un estimulant debat compartint records i anècdotes.

La pluralitat, la sinceritat, les mirades diferents sobre una mateixa obra el que fan ric i atractiu aquest espai literari i aquest grup que any rere any renova el seu compromís. És per això que ja encaminem els 10 anys de Tertúlia, magníficament conduïda per la Maite Carranza. La seva generositat i col·laboració fa possible que el Centre d’Estudis puguem desenvolupar aquesta activitat.

Vam finalitzar el curs amb un sopar a la fresca perquè, a més de tancar el curs, tenim molts motius de celebració. La Maria Giberga una de les nostres tertulianes ha guanyat el “Premi 7lletres” i ha publicat la seva primera novel·la i la nostra estimada Maite Carranza és la flamant Creu de Sant Jordi un orgull immens per a totes nosaltres.

Una nova edició de dansa a la Colònia Sedó

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’activitat va tenir lloc el dia 16 de juny i un cop més el Museu va ser un escenari immillorable per a les coreografies que l’equip de professorat havia preparat per als diversos grups,  formats per nens i nenes amb edats entre els 7 i els 17 anys.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com a gestor de les visites del públic general al Museu.

El nostre agraïment a l’Escola de les Arts per aquesta contribució al coneixement del patrimoni.

Acollim l’obra de Manel Plana gràcies al IV Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

Del 28 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Mas Lluí va ser un dels espais expositius integrats dins del IV Circuit d’Art Sant Feliu, un recorregut artístic format per diferents espais de la ciutat que van acollir el treball de diversos artistes locals.

En el cas del Centre Cívic, es va poder visitar la sèrie Personatges, de l’artista santfeliuenc Manel Plana, una col·lecció lleugerament allunyada de l’estil habitual del pintor. Es tracta d’una proposta més íntima i personal, formada principalment per aquarel·les.

Divendres 29 de maig es va celebrar la inauguració d’aquest projecte expositiu amb un col·loqui a càrrec de l’autor, que va permetre a una trentena d’assistents conèixer de primera mà el procés creatiu i el significat de les seves obres.

L’exposició, que ha tingut una molt bona acollida al barri i ha rebut la visita de gairebé una seixantena de persones durant els quinze dies que ha estat oberta al públic.

Un acte al Citilab de Cornellà activa el període de presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

/by

El Citilab de Cornellà de Llobregat va acollir el 6 de maig passat la presentació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Amb aquest acte s’obria per 13a vegada el període per presentar candidatures a les diferents modalitats, que enguany seran 18 i els guanyadors de les quals es coneixeran en la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez, responsable de la Comissió de Premis del CECBLL, qui va destacar que aquests guardons, amb 27 anys d’història —ja que l’inici se situa el 1999, coincidint amb el 25è aniversari del Centre—, són un “aparador de les transformacions” de la comarca i un antídot contra l’individualisme. Sánchez va fer una crida a la participació ciutadana per identificar aquells projectes i persones que fan del Baix Llobregat un territori resilient i creatiu.

 

La cultura, motor de progrés

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Cornellà, Ot García, va exercir d’amfitrió amb un discurs en què va subratllar que “la cultura no és un luxe, sinó un motor de progrés i autoestima col·lectiva”. García va reivindicar el llegat de lluita obrera i democràtica de la ciutat, recordant figures prominents i recentment desaparegudes com Frederic Prieto o Ignasi Riera, i va posar en valor la cultura de proximitat, com els grups de teatre de barri o les biblioteques, com a eines essencials per combatre la solitud i fomentar l’apoderament femení.

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, va defensar el lideratge del Baix Llobregat, que qualificar de “comarca de 10” pel seu pes en el PIB i la seva riquesa natural. Martínez va explicar aquest lideratge cultural com a resultat de quatre pilars sòlids: la força dels 30 municipis i els seus equipaments; la preservació del patrimoni, en què destaca la cripta de la Colònia Güell com a referent mundial en l’any del centenari de la mort del seu creador, Antoni Gaudí; el teixit de les entitats, amb el CECBLL com a exemple de mig segle de dinamisme; i la memòria històrica, especialment rellevant en un context de creixent autoritarisme, per recordar la tradició de lluites democràtiques del territori.

 

El repte de la intel·ligència artificial

L’eix temàtic d’aquesta edició dels premis comarcals seran els reptes de la intel·ligència artificial. Per això, dins l’acte inicial, Javier González, director del Citilab, va oferir una conferència en què va advertir que, tot i les oportunitats, la IA pot amplificar biaixos socials, especialment els de gènere en l’àmbit laboral. González va plantejar diversos reptes crítics:

  • Sobirania tecnològica: Europa té una dependència gairebé total d’infraestructures nord-americanes (Amazon, Google, Microsoft), cosa que posa en risc el control de les nostres dades.
  • Erosió de la democràcia: va alertar sobre la desinformació i els “deepfakes” que ja estan influint en processos electorals.
  • Impacte laboral i ambiental: es calcula que dos milions de llocs de treball a Espanya podrien estar en risc en la propera dècada. A més, la IA consumeix enormes quantitats d’energia i aigua per refrigerar els centres de dades, un factor sovint invisibilitzat.

González va concloure proposant que el Citilab sigui un espai per a l’alfabetització crítica i el codisseny d’una IA més inclusiva i transparent.

 

Com presentar candidatures

Les tècniques del CECBLL Neus Ribas i Helena Roma van detallar el procediment per participar en la convocatòria. Es concediran un total de 18 guardons: 12 de caràcter col·lectiu (dividits en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic) i 6 d’individuals.

D’acord amb les bases, no es poden presentar autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. Les propostes han de ser presentades per tercers a través de l’apartat específic del web fins al 30 de setembre com a màxim. A més dels premis principals, hi haurà reconeixements singulars com el premi CECBLL a la millor iniciativa en el territori de parla catalana i la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que serà escollida per votació popular durant els deu dies previs a la gala.

L’acte va ser clausurat pel president del CECBLL, Jordi Sicart, qui va convidar tota la comarca a convertir la propera Nit de la Cultura en un nou èxit de participació i orgull de pertinença.

L’acte es pot reviure complet en l’enregistrament en vídeo inserit a continuació.

Un any més, el Reviu Can Sedó proposa un apropament a la història de la Colònia amb visites teatralitzades

/by

El dissabte 16 a la tarda i el diumenge 17 maig al matí va tenir lloc el ja tradicional Reviu Can Sedó, una proposta del MNACTEC que es desenvolupa amb el suport del CECBLL com a gestor de les visites en cap de setmana i festius.

La posada en escena va càrrec de l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, una secció de La Passió dirigida per Meritxell Sabaté. Sota la seva conducció, una trentena d’actors i actrius van interpretar diversos esquetxos teatrals que expressaven de forma amena i lúdica alguns episodis del que podia ser la vida quotidiana a la fàbrica i a la colònia.  La relació de “l’amo” – el senyor Sedó – amb els treballadors i les treballadores de la seva fàbrica; la dura vida de les dones als telers, amb jornades de 12 hores; els que s’ocupen de fer anar la turbina, que sumien una vida millor mentre controlen la gran màquina que dona moviment a la fàbrica; la vida dels nens i nenes a l’escola o la inauguració de l’aqüeducte són algunes de les escenes que ens permeten gaudir d’aquest patrimoni i fer que prengui vida.

Les representacions s’inicien cada 30 minuts i l’entrada al Museu és totalment gratuïta.

Entre dissabte i diumenge vam rebre 453 visitants.

Es dona la circumstància que l’actor que havia representat sempre el personatge de l’Antoni Sedó, en Narcís Selva Mullera, va traspassar a penes un mes abans l’esdeveniment. El nostre record per a ell amb aquestes línies i el condol a la família i a les persones properes.

L’exposició Generacions TOP visita el Centre cívic Mas Lluí i fa sinèrgies amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb joves estudiants

/by

Com vam explicar en el butlletí de l’abril, la seu del CECBLL ha acollit durant  aproximadament un mes l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. Es tracta d’una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

En aquest context, el passat 30 d’abril es va rebre un grup d’uns cinquanta alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat per oferir-los una doble activitat. D’una banda, es va dur a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del nostre soci Jesús Martínez, metal·lúrgic i sindicalista de CCOO durant els anys setanta i vuitanta, qui a partir de l’any 1987 va iniciar la seva etapa com a professor de Formació Professional i que també ha exercit d’advocat laboralista al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Actualment, Martínez col·labora amb el CECBLL, la Fundació Cipriano García i l’Aula García-Nieto en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica. La seva trajectòria esdevé idònia per connectar amb l’alumnat i transmetre, des de l’experiència i les vivències pròpies d’aquells anys, el caràcter opressor de la dictadura, així com la realitat quotidiana marcada per la manca de drets i de llibertats.

L’altra activitat, concertada amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va consistir en un taller vinculat al contingut de l’exposició, però orientat a promoure l’esperit crític i la responsabilitat informativa entre l’alumnat. Durant la sessió, els joves participants van poder reflexionar sobre els seus hàbits de consum d’informació, la detecció de la desinformació i de les notícies falses, i la importància d’informar-se de manera fiable i segura. Aquesta iniciativa del Col·legi de Periodistes forma part del programa Edumèdia i compta amb el suport de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Cloem aquestes línies expressant el nostre agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes activitats. En primer lloc, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per haver triat el Centre Cívic Mas Lluí com a seu d’aquesta exposició. I, de forma destacada, al professorat de l’Escola Mare de Déu de la Mercè, amb una menció especial a Encarna Hernández, Isaac Sánchez i el nostre estimat soci Xavier Cortés.

El CECBLL presenta la 13a Recerca Col·lectiva titulada “1975. El Baix Llobregat”

/by

Aquest mes de març, el CECBLL ha presentat la 13a Recerca Col·lectiva que té el títol 1975. El Baix Llobregat. Dirigida pel catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB i coordinada per la historiadora Carme Sanmartí, la recerca es planteja estudiar a través del paper central dels moviments socials les transformacions de la comarca abans i després de la mort del dictador Francisco Franco, des dels anys 1960 fins al 1987, any de l’aprovació de les Lleis d’Ordenació Territorial i la creació del Consell Comarcal.

 

Roda de premsa del 10 de març de 2026

En la roda de premsa convocada el dimarts 10 de març, el president Jordi Sicart va destacar la rellevància de les dotze Recerques Col·lectives organitzades des de l’any 1980 que han col·laborat en gran mesura a aprofundir en la història de la comarca des d’àmbits molt plurals.

En aquesta ocasió, la recerca se centra en el paper decisiu que van tenir els moviments socials en la construcció de la identitat del Baix Llobregat i l’arribada de la democràcia, es a dir, en com es va forjar el sentit de pertinença a un territori fins al punt de referir-s’hi simplement com El Baix.

Reunió informativa dela 13a recerca col·lectiva

Amb la finalitat d’informar a les persones interessades a participar d’aquesta recerca col·lectiva i col·laborativa, el dia 17 de març es va programar a la seu del CECBLL una sessió dirigida a voluntaris, historiadors i estudiants per compartir els temes qeu abaracrà la recerca i la seva calanderització.

Les temàtiques s’han organitzat entorn a cinc períodes: els antecedents, des de l’any 1959 fins a principis de la dècada dels setanta; l’any 1975, sobre el qual s’han previst deu taules rodones sobre el sindicalisme i moviment obrer, el moviment veïnal, la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, els moviments per l’educació i en el si dels entorns educatius i estudiantil, els moviments pagesos i la lluita per la defensa de l’espai natural, l’Església del Concili Vaticà II capellans i laics antifranquistes, la salut i el sistema sanitari amb la reivindicació que hi va haver dels serveis de qualitat, el feminisme, les empreses amb els empresaris i associacions empresarials i, finalment, plans metropolitans i urbanisme.

També es treballarà el preríode de 1977 fins al 1987. Per a les eleccions generals de 1977 i les municipals de 1979 s’ha previst un article sobre els plantejaments i els resultats analitzant la vinculació del resultat electoral amb els moviments populars en el cas de 1977, i un estudi sobre el balanç dels resultats per municipis, remarcant les diferències polítiques locals dins la comarca per l’any 1979.

Pel període comprès entre 1979 i 1987 s’abordarà el camí cap a la constitució de la comarca, a partir de la revisió de les infraestructures, la conflictiva relació amb la ciutat de Barcelona, la sobreposició de diverses administracions i la pèrdua d’influència dels moviments socials en relació amb els anys anteriors.

Com en les convocatòries anteriors, el CECBLL anima a tothom amb interès per la història a col·laborar en la recerca a partir de tres vies de participació que proposem: taules rodones i recollida de testimonis, aportació de recerques inèdites i la implicació de la comunitat educativa animant l’alumnat de secundària a què centri els seus treballs de recerca en aquests temes, per tal de contribuir en la transmissió de la memòria democràtica.

Les propostes d’articles temàtics es  poden presentar durant els mesos de març i abril, i durant el mes de maig es notificarà l’acceptació i s’iniciarà la redacció dels articles.

Es preveu el lliurament dels textos finals pel mes de juny de 2027 coincidint amb el final de la convocatòria de les taules rodones.

Us compartim algunes fotografies d’aquests dies:

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.

 

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

3cat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El passat dia 14 de gener, d’acord amb el MNACTEC, vam ser els encarregats de rebre al Museu de la Colònia Sedó un equip de l’espai “Les Feres” de TV3. Es tracta d’un programa d’actuacions musicals de petit format que enregistra concerts de música en espais singulars i emblemàtics de Catalunya pel seu valor com a patrimoni històric.

En aquest cas es va enregistrar a Pol Batlle, un jove músic i cantant de Gavà;  i a Jovedry, el nom artístic de Martí Vilaseca, artista musical i productor.

L’enregistrament va plantejar un horari rècord, ja que vam tenir el Museu obert de 9:30 h a 23:30 h. Però per nosaltres és molt motivador comptar amb un canal de difusió massiva, com és 3cat, per promocionar la Colònia Sedó. Un agraïment molt especial al director del programa, Xavier Puig, i al cap de producció, Marc Martínez.

Per nosaltres és un repte poder col·laborar amb el MNACTEC en projectes d’aquest estil que suposen per al Museu de la Colònia Sedó una forma diferent d’arribar a nous públics.

Iniciem la 13a recerca col·lectiva del CECBLL

/by

La tarda del 2 de desembre iniciàvem una nova recerca col·lectiva del CECBLL, dirigida pel Dr. Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB.

A la biblioteca El Molí de Molins de Rei i amb la benvinguda de la seva directora, Montse Vega, vam reunir una quarantena de persones interessades en l’esdevenir d’aquesta recerca, que explora el període de temps que va de les acaballes de la dictadura a la constitució dels ajuntaments democràtics (1975-1979) i pretén veure quins eren els principals problemes de la comarca en el moment inicial (1975) i quins foren els actors, grups, moviments socials que van intentar abordar-los.

 

Vam iniciar l’acte amb la conferència “1975.El Baix Llobregat” del director, en Joan Botella, que va explicar el context general que hi havia l’any 1975 quan mor el dictador i el que va significar pels diversos moviments reivindicatius la fi del franquisme. El van acompanyar tres intervencions de Rafa Bellido, Conxita Sánchez i Marta Espona que ens aportaren pinzellades dels canvis que va patir la comarca d’aquells temps: el pas d’una societat agrària a una industrial, el boom demogràfic del moment, els moviments socials que es van donar per impulsar la democràcia, i el foment de la cultura i la llengua catalana. Les intervencions iniciades per Jordi Sicart, president del Centre conclogueren amb la de Carme Sanmartí, responsable de recerca per part de la Junta, que donà compte dels propers passos per constituir el col·lectiu de recercaires i l’inici dels treballs.

L’acte el va tancar l’Alcalde del municipi que ens acollia, el Sr. Xavi Paz, que tot fent ús d’un terme ciclista francès, ens va desitjar courage per impulsar aquesta recerca que tot just comença.

 

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Contacta amb nosaltres

    Per continuar, heu d’acceptar que heu llegit i que esteu conforme amb el consentiment per al tractament de dades personals.

    Consentiment per a l’enviament de comunicacions comercials.

    He llegit i accepto l'enviament de comunicacions comercials.