Aquest mes de juny es va celebrar la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat sota la temàtica: Natura, agricultura i alimentació. La jornada va apostar, un any més, per ser un espai on es proporcioni coneixement, es faciliti el debat i s’intercanviïn diferents visions. L’objectiu és que tots els coneixements englobats en la jornada puguin ser útils de cara a la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat.
La Dra. Gemma Tribó va estrenar la jornada amb una conferència durant la tarda de divendres sobre l’Edat d’or de l’agricultura al Baix Llobregat durant els segles XIX i XX. Com apuntava Tribó, el concepte d’edat d’or es referia a la idea metafòrica d’una etapa de màxima esplendor de l’agricultura del Baix Llobregat. La ponència de Gemma Tribó va fer un recorregut històric que ens ajuda a entendre la complexitat dels paisatges agraris d’avui en dia del Baix Llobregat i ens va fer reflexionar sobre com el paisatge ha estat condicionat, en gran part, per ser el rebost de Barcelona.
En última instància, Gemma Tribó va acabar dient “us poso dues fotografies, perquè diuen que les imatges valen més que les paraules, aquesta fotografia que veieu és el pla entre Molins de Rei i Sant Feliu, data del 1956. Doncs aquí el paisatge d’abans de la guerra està reconstruït, està exactament igual. I ara us poso un altre d’uns anys després, perquè tots plegats pensem en la transformació del paisatge agrari. Tot el que eren camps, què és ara? Polígons industrials. El pla, amb unes terres fèrtils que tenien una elevada productivitat, van ser regades amb l’aigua del Canal de la Infanta des del 1819, va donar riquesa als pagesos de la riba esquerra i van ser pioners en les transformacions agràries, i ara hi trobem zones industrials i altres activitats que van malmetre l’economia d’aquesta zona”.
Després, Sònia Callau va complementar aquesta mirada històrica amb una perspectiva més global. Durant la seva conferència sobre l’agricultura a les àrees metropolitanes d’Europa, Callau va explicar altres models de perifèries agràries arreu d’Europa i ens va parlar dels cinturons verds, que són els esquemes urbanístics que trobem en ciutats com Londres i plantegen unes zones verdes molt properes a la ciutat per poder-les alimentar.
Durant el recorregut històric que va fer, va explicar que “tendim molt a pensar que el mercat dels aliments ha d’estar en mans del mercat privat, se’ns faria molt estrany que el sector públic intervenís […] però ciutats com Barcelona o París, entre el s. XIII i el segle XIX tenien una política de control municipal sobre els aliments”. Durant la ponència explicà que fins al segle XIX hi havia una relació de simbiosi entre ciutat i els espais agraris, però que a partir del segle XIX trobem una relació de parasitisme.”El 80% de tot el comerç global d’aliments del planeta està controlat per 5 empreses” explicava, “això podríem dir que és el monopoli dels aliments, i aquest monopoli dels aliments és el que produeix que hi hagi una especulació”.
La jornada del dia 3 al matí va començar amb la taula rodona sobre “Proveïment alimentari”, que va obrir Montse Lligadas amb la ponència sobre sistemes alimentaris sostenibles, i la va complementar amb la ponència al voltant dels sistemes d’organització, producció i distribució d’aliments des de la proximitat. Lligadas va citar una frase d’un pagès de les terres de l’Ebre que li va dir: “jo venc les meves taronges a les escoles de Barcelona i a l’escola de la meva neta a Bítem (a prop de Tortosa) ves a saber d’on se les mengen”.
Després va arribar la ponència d’Anna Palli que va tractar el model Agritech 4.0. Durant la ponència va abastar la gran qüestió “Com podrem proporcionar una dieta saludable a una població de deu mil milions de persones sense sobrepassar els límits planetaris?”. Palli va respondre partint de tres punts bàsics: el primer era la reducció del malbaratament alimentari que potenciaria una millor d’entre el 6-16%; després va apuntar sobre la necessitat de l’eco-innovació en agrosistesmes que podria arribar a una millora del 30%; i finalment va apuntar al canvi de dietes (apostant per una reducció del consum de carn) que podria influir des d’un 5 a un 22% de millora. En total, amb aquests tres punts estaríem parlant d’ ∑ 14-68 % de potencial millora.
La taula rodona sobre el proveïment alimentari la va tancar en Joan Marull i va tractar sobre agroecologia del paisatge. Aquest concepte innovador és un projecte que es desenvolupa en el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona i que és una “disciplina nova i híbrida que ha emergit durant els darrers anys […] parteix d’unes bases molt locals com la teoria de Ramon Margalef entenia els paisatges de casa nostra molt relacionats amb l’energia axosomàtica que entrava en els sistemes, i els motius de distribució d’aquesta energia que també modificava la tipologia del paisatge i, per tant, els processos ecològics que hi tenien lloc. És a dir, tot aquest metabolisme, aquesta energia d’informació que manegaven els pagesos, les persones, és el que esculpien el territori i mantenien aquesta biodiversitat. És a dir, la gent no només vivia en el territori sinó del territori”.
La darrera taula rodona que es va realitzar durant la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tractava sobre les eines per la protecció del territori. La taula rodona la va començar Josep Maria Carrera, parlant sobre la protecció dels espais naturals des del paper de les entitats i va fer un repàs de diverses actuacions en les quals han intervingut o estan intervenint des de Depana, la lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Va fer un breu recorregut per lluites històriques i d’altres més recents i l’impacte mediambiental que generen plantejaments com són el Pla Delta, la proposta de l’Aeroport del 1998, el pla Delta 2022 i la zona ZEPA, i com també s’acompanyava de propostes constructives sobre com generar el menor impacte mediambiental.
Després el va seguir en Rafael Bellido, que en la seva ponència sobre la protecció de l’agricultura ens aportava la visió legislativa del territori. Va explicar que actualment la llei a Catalunya constitueix el sòl no urbanitzable com aquell que té un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial per evitar la transformació i protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic o forestal (art. 32.a) Decret legislatiu 1/2010. Va explicar que la definició dels sols han anat variant durant els últims anys, i que l’antic “sol rural” en l’actualitat s’anomena “sol no-urbanitzable”, i ens va convidar a reflexionar sobre com s’utilitza un vocabulari que desprestigia el valor del sòl, perquè pretén donar a entendre que el sòl més valuós és l’urbanitzable i que el que no ho pot fer no té tant valor.
Helena Perxacs va parlar sobre la Governança dels espais agraris de la comarca centrant-se en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la ponència explicava que el Parc Agrari del Baix Llobregat és un pol d’activitat agrària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’importància estratègica en el consum d’aliments de proximitat, frescos i de temporada i en reivindicava el seu valor. També que el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens consorcial públic de caràcter local i voluntari, l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari definit pel Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la promoció dels instruments de cooperació que garanteixi la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
Després va continuar la jornada amb la ponència sobre els Espais Naturals del Delta del Llobregat amb Maria José Albaladejo, que va reivindicar la natura com a patrimoni comú imprescindible per a la vida, i va apuntar que “la natura no funciona sola, s’ha de gestionar” i que la declaració d’un espai natural protegit servia per garantir la conservació dels valors naturals, culturals, paisatgístics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. També va apuntar que per enfortir la governança dels espais naturals era necessari l’aprovació del Pla de protecció i del Pla de Gestió, l’execució de les inversions pendents, el finançament per als serveis per a la gestió ordinària i l’assumpció dels reptes i les prioritats immediates.
Finalment, va tancar la jornada en Narcís Prat que, amb un toc d’humor, va reflexionar sobre la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Va reivindicar la pèrdua de la biodiversitat al Baix Llobregat i va assenyalar una manca de recursos per part de les administracions per la gestió dels espais naturals i la investigació científica. “L’àrea metropolitana pot fer informes, planificar, però al final qui aprova els plans són els Ajuntaments”, comentava.
A més de les diverses conferències i ponències del cap de setmana, les persones assistents també van dir-hi la seva i van generar diversos debats entorn del futur del Delta, dels sistemes alimentaris i de la manca de recursos, entre d’altres.
Va ser una jornada molt interessant i volem agrair a tots els ponents i a les gairebé 70 persones que ens van acompanyar la seva assistència.