El CECBLL presenta la 13a Recerca Col·lectiva titulada “1975. El Baix Llobregat”

/by

Aquest mes de març, el CECBLL ha presentat la 13a Recerca Col·lectiva que té el títol 1975. El Baix Llobregat. Dirigida pel catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB i coordinada per la historiadora Carme Sanmartí, la recerca es planteja estudiar a través del paper central dels moviments socials les transformacions de la comarca abans i després de la mort del dictador Francisco Franco, des dels anys 1960 fins al 1987, any de l’aprovació de les Lleis d’Ordenació Territorial i la creació del Consell Comarcal.

 

Roda de premsa del 10 de març de 2026

En la roda de premsa convocada el dimarts 10 de març, el president Jordi Sicart va destacar la rellevància de les dotze Recerques Col·lectives organitzades des de l’any 1980 que han col·laborat en gran mesura a aprofundir en la història de la comarca des d’àmbits molt plurals.

En aquesta ocasió, la recerca se centra en el paper decisiu que van tenir els moviments socials en la construcció de la identitat del Baix Llobregat i l’arribada de la democràcia, es a dir, en com es va forjar el sentit de pertinença a un territori fins al punt de referir-s’hi simplement com El Baix.

Reunió informativa dela 13a recerca col·lectiva

Amb la finalitat d’informar a les persones interessades a participar d’aquesta recerca col·lectiva i col·laborativa, el dia 17 de març es va programar a la seu del CECBLL una sessió dirigida a voluntaris, historiadors i estudiants per compartir els temes qeu abaracrà la recerca i la seva calanderització.

Les temàtiques s’han organitzat entorn a cinc períodes: els antecedents, des de l’any 1959 fins a principis de la dècada dels setanta; l’any 1975, sobre el qual s’han previst deu taules rodones sobre el sindicalisme i moviment obrer, el moviment veïnal, la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, els moviments per l’educació i en el si dels entorns educatius i estudiantil, els moviments pagesos i la lluita per la defensa de l’espai natural, l’Església del Concili Vaticà II capellans i laics antifranquistes, la salut i el sistema sanitari amb la reivindicació que hi va haver dels serveis de qualitat, el feminisme, les empreses amb els empresaris i associacions empresarials i, finalment, plans metropolitans i urbanisme.

També es treballarà el preríode de 1977 fins al 1987. Per a les eleccions generals de 1977 i les municipals de 1979 s’ha previst un article sobre els plantejaments i els resultats analitzant la vinculació del resultat electoral amb els moviments populars en el cas de 1977, i un estudi sobre el balanç dels resultats per municipis, remarcant les diferències polítiques locals dins la comarca per l’any 1979.

Pel període comprès entre 1979 i 1987 s’abordarà el camí cap a la constitució de la comarca, a partir de la revisió de les infraestructures, la conflictiva relació amb la ciutat de Barcelona, la sobreposició de diverses administracions i la pèrdua d’influència dels moviments socials en relació amb els anys anteriors.

Com en les convocatòries anteriors, el CECBLL anima a tothom amb interès per la història a col·laborar en la recerca a partir de tres vies de participació que proposem: taules rodones i recollida de testimonis, aportació de recerques inèdites i la implicació de la comunitat educativa animant l’alumnat de secundària a què centri els seus treballs de recerca en aquests temes, per tal de contribuir en la transmissió de la memòria democràtica.

Les propostes d’articles temàtics es  poden presentar durant els mesos de març i abril, i durant el mes de maig es notificarà l’acceptació i s’iniciarà la redacció dels articles.

Es preveu el lliurament dels textos finals pel mes de juny de 2027 coincidint amb el final de la convocatòria de les taules rodones.

Us compartim algunes fotografies d’aquests dies:

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.

 

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

3cat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El passat dia 14 de gener, d’acord amb el MNACTEC, vam ser els encarregats de rebre al Museu de la Colònia Sedó un equip de l’espai “Les Feres” de TV3. Es tracta d’un programa d’actuacions musicals de petit format que enregistra concerts de música en espais singulars i emblemàtics de Catalunya pel seu valor com a patrimoni històric.

En aquest cas es va enregistrar a Pol Batlle, un jove músic i cantant de Gavà;  i a Jovedry, el nom artístic de Martí Vilaseca, artista musical i productor.

L’enregistrament va plantejar un horari rècord, ja que vam tenir el Museu obert de 9:30 h a 23:30 h. Però per nosaltres és molt motivador comptar amb un canal de difusió massiva, com és 3cat, per promocionar la Colònia Sedó. Un agraïment molt especial al director del programa, Xavier Puig, i al cap de producció, Marc Martínez.

Per nosaltres és un repte poder col·laborar amb el MNACTEC en projectes d’aquest estil que suposen per al Museu de la Colònia Sedó una forma diferent d’arribar a nous públics.

Iniciem la 13a recerca col·lectiva del CECBLL

/by

La tarda del 2 de desembre iniciàvem una nova recerca col·lectiva del CECBLL, dirigida pel Dr. Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB.

A la biblioteca El Molí de Molins de Rei i amb la benvinguda de la seva directora, Montse Vega, vam reunir una quarantena de persones interessades en l’esdevenir d’aquesta recerca, que explora el període de temps que va de les acaballes de la dictadura a la constitució dels ajuntaments democràtics (1975-1979) i pretén veure quins eren els principals problemes de la comarca en el moment inicial (1975) i quins foren els actors, grups, moviments socials que van intentar abordar-los.

 

Vam iniciar l’acte amb la conferència “1975.El Baix Llobregat” del director, en Joan Botella, que va explicar el context general que hi havia l’any 1975 quan mor el dictador i el que va significar pels diversos moviments reivindicatius la fi del franquisme. El van acompanyar tres intervencions de Rafa Bellido, Conxita Sánchez i Marta Espona que ens aportaren pinzellades dels canvis que va patir la comarca d’aquells temps: el pas d’una societat agrària a una industrial, el boom demogràfic del moment, els moviments socials que es van donar per impulsar la democràcia, i el foment de la cultura i la llengua catalana. Les intervencions iniciades per Jordi Sicart, president del Centre conclogueren amb la de Carme Sanmartí, responsable de recerca per part de la Junta, que donà compte dels propers passos per constituir el col·lectiu de recercaires i l’inici dels treballs.

L’acte el va tancar l’Alcalde del municipi que ens acollia, el Sr. Xavi Paz, que tot fent ús d’un terme ciclista francès, ens va desitjar courage per impulsar aquesta recerca que tot just comença.

 

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Una exposició a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera permet apropar-se als 175 anys d’Història de la Colònia Sedó

/by

Aquest any celebrem 175 anys d’activitat industrial a la Colònia Sedó. És per això que l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats que tindran lloc durant aquest mes d’octubre.

I l’Espai de la Terrissa no ha quedat al marge i ofereix com a exposició temporal un repàs a la història de la Colònia Sedó.

Com segurament sabeu, l’Espai de la Terrissa és un equipament municipal estructurat al voltant d’un antic forn ceràmic que pertanyia a Ceràmiques Sedó, i una col·lecció de peces fetes per ceramistes d’Esparreguera. El seu objectiu és preservar aquesta infraestructura única i conservar la memòria terrissaire de la ciutat que, de fet, forma part de les “Rutes Artesanes de Catalunya” que promou la Generalitat de Catalunya.

Les visites a l’Espai de la Terrissa són gestionades pel Cetre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en una cerca de sinèrgies entre equipaments culturals de la ciutat, ja que com sabeu gestionem també les visites al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

L’exposició sobre el 175è aniversari d’activitat industrial a la Colònia Sedó consta de set plafons amb textos i fotografies i d’algunes peces relacionades amb la vida diària i treball a la Colònia, així com també reproduccions de documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera. L’organització és responsabilitat de l’Ajuntament, i la producció de l’exposició ha anat a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. La podeu visitar en horari convingut a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat o del telèfon 936 663 527. De forma fixa obrim el primer diumenge de cada mes. Precisament el 5 d’octubre podrem gaudir a les 11 h i a les 12 h d’una visita comentada. Us hi esperem!!!

L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

/by

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

El Museu de la Colònia Sedó acull l’actuació de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Vam poder gaudir de les actuacions del conjunt de pianos, de la Som Banda, del grup d’iniciació a la guitarra i de l’alumnat de dansa clàssica, espanyola i creativa.

Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitzem conjuntament el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó. Algunes de les famílies que assistien per veure o escoltar els seus fills i filles no coneixien encara el Museu i ens van expressar la sorpresa en saber que comptem amb un patrimoni tant ric.

Aprofitem aquestes línies per agrair a l’Escola de les Arts aquesta contribució que fan al coneixement del patrimoni.

Una delegació del CECBLL han assistit al 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen

/by

Una delegació de 25 persones del CECBLL, moltes d’elles membres de l’equip de recerca sobre l’exili i la deportació al Baix Llobregat,  han viatjat als actes internacionals de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen. A mode de clausura de la recerca, ens hem afegit a aquest inoblidable viatge organitzat per Amical Mauthausen  els dies 9, 10, 11 i 12 de maig.

Des del primer dia vam visitar llocs de memòria que mostren la barbàrie i la crueltat del nazisme, la més baixa condició humana que va convertir a milers de persones en esclaus tractats amb un total i absolut menyspreu cap a la vida. Van ser uns 9.000 els republicans espanyols deportats a camps de concentració i extermini, del quals prop de 2.000 eren catalans, i poc més de 100 eren baixllobregatins.

Vam visitar el Castell de Hartheim, que al maig de 1940 es va convertir en un  institut on es va practicar l’eutanàsia a persones discapacitades físiques i psíquiques; la casa d’Anna Pointer, la dona que va amagar al mur de casa seva els negatius de les fotos que alguns deportats feien al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg; el camp d’Ebensee que va ser un subcamp de Mauthausen, on els deportats treballant les 24 hores al dia van construir enormes túnels on allotjar-hi la producció bèl·lica; el que resta del camp de Gusen (ja que de seguida s’hi van construir habitatges) a 5 quilòmetres de Mauthausen. Gusen es va establir per compensar la saturació que hi havia en el camp principal i va acabar tenint més presos que Mauthausen.

Al crematori de Gusen és on vam penjar la placa commemorativa als deportats del Baix Llobregat. Hi van fer emotives intervencions la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la presidenta del CECBLL, Genoveva Català i el secretari d’Amical Mauthausen, Isidoro Teruel, acompanyats d’una nombrosa representació de persones vingudes d’arreu de la comarca.

Per acabar vam visitar el camp de Mauthausen. Els diferents actes homenatge es van succeir el matí del diumenge 11, a la placa de la Generalitat, al Memorial francès,  al Memorial dels Republicans espanyols, al Memorial  jueus i al Memorial gitano. Finalment vam participar a la desfilada internacional amb la delegació espanyola on per primera vegada hi van assistir  els Reis  d’Espanya envoltats de banderes republicanes. A l’endemà tornarem a Mauthausen on vam fer la visitar del camp de la mà d’Amical Mauthausen i a l’espai museístic.

Sens dubte una experiència colpidora, emocionat i necessària.

 

Podeu llegir l’article d’opinió de Maribel Ollé “El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen” fent clic aquí.

 

Podeu conèxier més informació sobre la recerca de l’exili i la deportació al Baix Llobregat clicant aquí.

Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dones

/by

Per fi aquest 25 de maig vam poder fer aquesta activitat a la Colònia Sedó. I diem per fi perquè l’havíem programat al març, pels volts del Dia Internacional de les Dones Treballadores. Però la pluja ens va obligar a posposar-la.

Aquest maig el dia lluïa preciós. Massa sol i tot! A la zona residencial es respirava tranquil·litat i l’herba i el seu verd s’escampaven per tot donant lloc a un paisatge serè i acollidor.

Érem una vintena llarga en la banda del públic. Després teníem les protagonistes: set dones que tenien diferents vincles amb la Colònia Sedó: hi havien treballat, o fins i tot viscut; algunes s’hi havien casat; o havien parit els seus fills i filles que, de retruc, havien fet la comunió a l’església de Santa Victorina.

Vam sortir de la porta del Museu de la Colònia Sedó i des del primer moment ens van estar explicant els seus records. Alguns colpidors, especialment els que estaven centrats en la feina i en les reivindicacions. D’altres de vivències dolces: l’escola, les botigues on anaven a comprar roba o queviures, el cinema a la fresca, els balls… Totes coincidien a dir que guarden molt bons records del seu pas per la Colònia Sedó. Moltes gràcies a l’Antònia Motos, a Carmen González, a Emilia Gordón, a Encarna Melero, a Montserrat Garcia, a Montserrat Martorell, a Montserrat Simó i a Paquita Soler!

L’activitat, i per tant les explicacions que elles ens van donar, van ser registrats en vídeo per l’Erol Ileri (gràcies Erol!), de manera que vam generar un document de primera que volem dipositar a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera.

Va ser una activitat organitzada per l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que pretenia dinamitzar aquest espai patrimonial i donar-lo a conèixer des de la perspectiva de les dones i de les seves vivències. Però la veritable artífex de la proposta va ser la Joana Llordella. Un cop més, moltes gràcies també a tu, Joana!! Repetirem!!!

Homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat

/by

El passat 8 de maig celebràvem de nou l’acte homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat a la seu del Consell Comarcal. Aquest és el cinquè any que la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat organitza aquest acte homenatge als deportats que patiren l’horror dels camps de concentració nazis.

En l’acte hi ha participat una quarantena d’alumnes de l’Institut Bruguers de Gavà que primer han llegit el manifest elaborat de forma  un col·lectiva, un manifest molt emotiu que mostra la seva empatia i compromís amb la no repetició de l’horror del nazisme. Després han fet la lectura dels 102 noms de persones deportades de la comarca, un moment ple simbolisme i emoció.

Han obert l’acte la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i la cloenda ha anat a càrrec de de la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, i de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català.

Com cada any, l’acte ha finalitzat amb l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca l’any 2020.

Se celebra una nova edició de “Reviu Can Sedó”

/by

El dissabte 17 i el diumenge 18 de maig vam tornar a tenir al Museu de la Colònia Sedó una activitat organitzada pel MNACTEC amb la col·laboració del CECBLL: el ja ben conegut “Reviu Can Sedó”. Es tracta de visites teatralitzades al Museu que permeten donar a conèixer la història i el patrimoni d’aquest conjunt fabril a partir de breus esquetxos teatrals treballats per l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, amb Meritxell Sabaté al capdavant i més d’una vintena d’actrius i actors. En total es representen cinc escenes: l’arribada del Sr. Antoni Sedó i la seva dona Victorina Guichard, just a l’entrada al Museu; un diàleg entre dues dones que treballen als telers; un altre entre dos treballadors de la turbina. També hi ha a les galeries subterrànies una representació de moments escolars en el que intervenen nens i nenes i finalment la inauguració de la caiguda d’aigua de l’aqüeducte.

Reviu Can Sedó es fa des de fa anys amb motiu del Dia Internacional dels Museus, que se celebra el 18 de maig. És per això que l’accés és totalment gratuït. Enguany hi han assistit a les representacions més de 400 persones.

4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat

/by
Llegir més

Membres de la Societat Catalana de Tecnologia, amb el seu president Jordi Regalés, visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

Aquest mes d’abril, concretament el dia 5, vam rebre al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera un grup de membres de la Societat Catalana de Tecnologia encapçalat pel seu president, Jordi Regalés. La SCT és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia. Té per finalitat el conreu de la tecnologia en les seves diverses vessants, fomentant-ne la investigació i contemplant-la com a factor de cultura.

La visita va ser molt enriquidora, ja que les persones assistents van fer aportacions molt interessants respecte del funcionament de la maquinària que va permetre fer de la fàbrica de can Sedó una de les més productives de Catalunya gràcies a la seva gran turbina de 1.400 cavalls de potència i a altres enginys per a la captació d’energia.

L’activitat s’emmarca en el projecte de dinamització del Museu de la Colònia Sedó que el CECBLL ve desenvolupant des del setembre de 2019, quan vam assumir la gestió de les visites gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural per mediació del MNACTEC.

Des d’aquestes línies agraïm a l’SCT el seu interès.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.