Trobada de la Xarxa de Memòria Democràtica i visita al Pont d’Esplugues

/by

Des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat vam organitzar una trobada amb ajuntaments i entitats adherides a la Xarxa el matí del 4 de juliol a la Masoveria de Can Tituré d’Esplugues de Llobregat.

La trobada tenia per objectiu compartir els avenços que s’estan fent amb els projectes presentats al Plenari de febrer, on també es va presentar el pla estratègic  del mandat 2024-2027 basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

A la trobada es van explicar les accions dutes a terme en aquest mig any especialment en temes educatius i pedagògics,  i es van recollir els suggeriments de les persones assistents.

Va ser conduïda per  la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, i ens va donar la benvinguda la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Maribel Aguilera.

En acabar ens van oferir una visita guiada al nou espai de memòria de la ciutat, el Pont d’Esplugues,  l’últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l’exili. La visita va ser conduïda per l’historiador i arxiver de Sant Just Desvern, Jordi Amigó.

 

Es Jubila l’Albert Moya, la cara visible del Cetre Cívic Mas Lluí durant més de 12 anys

/by

Després de 12 anys sent la cara visible del Centre Cívic Mas Lluí, l’Albert Moya es jubila l’agost de 2024.

El 25 de juliol de 2024 es va celebrar la festa de jubilació de l’Albert Moya. Una festa sorpresa a la qual van assistir talleristes i usuàries del Centre Cívic, gent del CECBLL, veïns del barri, personal de l’Ajuntament i molts amics i família que han compartit aquesta etapa amb ell. Si voleu, podeu veure el vídeo de record que se li va fer de la festa en el següent enllaç: https://www.instagram.com/p/C94dTmiNs2f/

Gràcies a les més de 60 persones que van participar amb l’obsequi de jubilació, se li va regalar una estada per a dues persones al Parador Nacional que ell esculli, amb esmorzar i dinar inclosos perquè pugui provar l’excel·lent cuina d’aquests indrets.

La festa, però, no va ser l’únic moment de comiat del nostre company. El dia que es va fer la festa d’estiu del Centre Cívic Mas Lluí se li va atorgar un ram de flors, una bandana i un llibre perquè tothom qui ho vulgui pugui firmar i que ha estat a l’entrada del centre des d’aleshores. El dia 2 de juliol, coincidint amb l’última junta de l’any, l’Albert va rebre un obsequi a nivell intern i se li va llegir aquesta dedicatòria que constarà en l’Acte de la Junta del juliol sobre la seva jubilació, i que deixem al final d’aqueta notícia.

 

 

ALBERT MOYA GARCIA
TREBALLADOR DEL CECBLL
Conserge-Dinamitzador del Centre Cívic Mas Lluí
Setembre 2012/Agost 2024

Albert Moya Garcia, ha treballat en el CECBLL i pel CECBLL, tot i que encara no té 65 anys, ha decidit acollir-se a una merescuda jubilació. La trajectòria laboral de l’Albert està lligada a un dels vessants de l’activitat de la nostra associació: la de la gestió de serveis. L’allotjament del Centre a l’edifici que en el barri Mas Lluí també acull l’Arxiu Comarcal i el Centre Cívic del barri va suposar que ens poguéssim fer càrrec de la gestió de l’activitat social del Centre Cívic. La cara visible d’aquesta activitat comunitària al barri ha estat la de l’Albert. L’Albert un eficient delineant que durant anys va treballar en el món de la construcció, fins i tot ha impartit cursos de dibuix de plànols i de l’ús d’eines informàtiques com l’Autocad. La crisi econòmica de l’any 2008 el va obligar a emprendre altres camins laborals i és a partir d’aquí que vàrem comptar amb aquest santfeliuenc, ciclista i geganter, entusiasta de la cultura popular.

L’any 2013 l’Albert rebia la distinció de Mocador d’honor de La Festa de Tardor, aquesta és una distinció municipal creada per al reconeixement de persones o entitats que s’hagin destacat en la col·laboració i participació en l’organització, desenvolupament i promoció de les festes pròpies de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Àngel Merino en el llibre, publicat per Edicions del Llobregat, “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat” ens n’explica la importància d’aquest símbol. Sabem que l’Albert es jubila de la feina, però que el món de la cultura comptarà amb el seu activisme.

La cultura, la música i les festes populars són una de les seves grans aficions, hem comptat amb ell per promoure iniciatives de tota mena com els espectacles fets a l’empara de la programació LluiRl’art que, malauradament, la pandèmia no ens va permetre consolidar i donar-hi continuïtat.

A la sessió ordinària de la Junta del CECBLL del dia 1 de juliol de 2024 totes les persones que la componem i en nom de l’entitat volem agrair a l’Albert la seva valuosa aportació a la vida de l’associació i a la consecució dels nostres objectius, de manera molt rellevant en la gestió del Centre Cívic Mas Lluí.

Acollim l’exposició “1.473 kg” durant el II Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

El Circuit d’Art és un projecte que busca museificar l’espai públic des de l’autoorganització i que enllaça a entitats, comerços i espais diversos amb autors i entitats que exposen en aquests llocs. És un projecte que forma part del projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, del qual nosaltres formem part, que és un programa potenciat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que sorgeix per a dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària.

Enguany, que es celebrava la segona edició, el CECBLL va acollir del 30 de maig al 14 de juny a la Sala d’Exposicions del Centre Cívic Mas Lluí l’exposició de Llob. anomenada 1.473 kg

Descripció de l’exposició: El riu és testimoni silenciós dels nostres excessos. Cada objecte que hi trobem és un fragment de la seva historia, de la nostra realitat, que pesa molt més que grams.

Què és Llob.? Son un grup multidisciplinar de Sant Feliu que treballa des de diferents vessants artístiques i comunicatives per presentar una imatge vibrant i autèntica del Baix Llobregat que inspiri respecte i admiració. S’esforcen per desafiar estereotips i preconceptes associats amb les àrees perifèriques, redefinint la narrativa i presentant una perspectiva més rica i matisada. Creuen en la capacitat de l’art i la creativitat per generar canvis significatius, i l’aigua s’ha convertit en el seu element per fer-ho.

Podeu escoltar l’entrevista que els hi van fer a Radio Sant Feliu en el següent enllaç:

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

Visita guiada de Queralt Solé a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”

/by

El dia  7 de marc una setantena de persones van poder fer una visita guiada a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”, de la mà de la seva comissària Queralt Solé. La va presentar M.Jesús Bono, actual membre de Junta del CECBLL i directora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entre les anys 2005 i 2010. Ella va iniciar l’obertura de fosses i va impulsar la llei de Fosses de l’any 2009. Entre el públic, quasi una quarantena d’alumnes de 2n de batxillerat que van aprendre l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya, quines van ser les primeres fosses exhumades, la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, l’existència d’un Cens de persones desaparegudes que es va crear l’any 2003, o els casos de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya.

L’exposició ha estat al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat des del 15 de gener fins el 15 de març, de la mà de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, i en total l’han pogut visitar més de 500 persones de la comarca dels quals quasi la meitat han estat alumnes.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a la Direcció General de Memòria de la Generalitat de Catalunya l’oportunitat de tenir una exposició tan didàctica com aquesta a la nostra comarca.

 

Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Acollim l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’

/by

La Xarxa de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat han portat l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya” al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat on hi romandrà fins el 15 de març de 2024. Aquesta mostra, produïda per la Direcció general de Memòria Democràtica i comissariada per la historiadora Queralt Solé, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats i explica com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades.

Al centre de l’exposició, d’un brillant i commovedor disseny, es mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. Destaquem l’àmbit que  focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició. S’exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts.

La mostra es va inaugurar el dia 7 de febrer i vam comptar amb la participació de  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que en acabar la benvinguda ens va fer una visita guiada per la mostra a les més de 50 persones assistents a la inauguració.

Aquesta exposició està sent visitada per diferents alumnes d’escoles de la comarca, de la mà de la comissaria Queralt Solé o del personal tècnic de la Direcció general de Memòria democràtica que, cadascú des de les seva disciplina, guien aquestes visites amb el rigor científic amb el que s’ha elaborat aquesta exposició.

Mapeig i reflexió sobre la dinàmica comunitària Sant Feliu de Llobregat

/by

El CECBLL assisteix a la sessió de mapeig i reflexió sobre projectes comunitaris i béns comunals, promoguda per l’Ajuntament Sant Feliu de Llobregat, el projecte Pobles que cuiden i el projecte Comunalitat urbana de Sant Feliu.

La trobada va tenir lloc el 27 de febrer a les dependències de Co-innova, on hi vam assistir una trentena de persones que representàvem diferents entitats, associacions i col·lectius de diversos àmbits de Sant Feliu. La trobada va servir per identificar oportunitats, dificultats, necessitats i agents que poden ajudar a enfortir una xarxa de projectes comunitaris i per començar a construir el mapeig dels mateixos.

 

12es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

Més de 50 persones ens vam reunir el 17 de novembre a Collbató per celebrar les 12es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que enguany mostraven el ric patrimoni geològic i miner que tenim a la comarca des de tres vessants: l’aprofitament dels recursos geològics; l’afectació de la geologia a la planificació urbanística i la contribució que fa la geologia a una forma de viure més vinculada i connectada a la natura gràcies a les eines que ens proporciona el coneixement geològic.

La jornada va arrencar amb dues ponències d’alt nivell. La primera “El patrimoni geològic del Baix Llobregat” de la mà del geòleg Roberto Espínola que compagina l’activitat professional amb la seva gran passió, la divulgació del patrimoni geològic català. I la segona “La importància dels estudis geològics en la planificació urbanística” a càrrec de Carme Puig, geòloga i Subdirectora de Geologia i Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Tot seguit una taula rodona moderada per Roberto Espínola “Recursos geològics del Baix Llobregat: ús i abús” va donar espai a 5 intervencions que ens van mostrar des de diferents vessants l’aprofitament dels recursos geològics que tenim a la comarca: Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens va oferir una visió global i històrica de l’aprofitament del recursos geològics per part de la humanitat des del seu origen fins a l’actualitat; Josep Bosch, conservador de Patrimoni Cultural del Museu de Gavà, va parlar de la variscita com a recurs geològic durant la prehistòria i les conseqüències que va tenir la seva extracció; Manel Edo, prehistoriador i director de les excavacions de la cova de Can Sadurní de Begues, es va centrar en la diversitat de recursos abiòtics que les comunitats prehistòriques trobaren al Massís de Garraf, i en especial en el seu sector nord-oriental; Joan Rosell, químic mineralogista, president del Grup Mineralògic Català, va parlar de les mines de ferro de Bruguers i les noves troballes de variscita a les mines de Bruguers;  i Vinyet Solà, hidrogeòloga de la CUADLL,  ens va parlar sobre la gestió i aprofitament dels recursos d’aigües subterranis de la comarca.

Us deixem algunes de les intervencions de la taula rodona amb el prec que, en cas de descàrrega i ús, en citeu sempre l’autoria.

Després d’un dinar de germanor, el grup vam anar a visitar les Coves del Salnitre, un passeig de 500 metres endins la cova on vam poder apreciar les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a aquesta cavitat.

I a l’endemà vam fer un itinerari pel patrimoni geològic i miner del Papiol, on vam poder veure i apreciar des d’un contacte geològic entre dues unitats litològiques ben diferenciades, sediments argilosos del Pliocè i un vistós escull coral·lí del Miocè amb fauna fòssil a les famoses Escletxes del Papiol.

3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat: L’organització territorial a debat

/by

Arriba la 3a Escola d’Estiu del Baix Llobregat. Aquest any, parlarem sobre l’orgnaització territorial a debat .

 

Serà el pròxim , a les 18 h a la Masoveria de Can Tinturé, d’Esplugues.

 

Programa:

Presentació a càrrec de Conxita Sánchez (@sanchez.conchita), vocal de la Junta del @CECBLL

– “Estat de la qüestió: l’organització territorial de Catalunya” per Jaume Bosch, Advocat, polític i professor. Va ser diputat d’ICV al Parlament de Catalunya durant el anys 2003-2015.

– “Governança metropolitana” per Mariona Tomàs, Professora de Ciències Polítiques i membre del Grup de Recerca d’Estudis Locals (GREL) de la @UniBarcelona.

– “Transformació de les metròpolis” per Ricard Gomà, Director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

– “Compromís metropolità 2030” per Oriol Estela, Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)

 

Taula rodona “Metròpoli, comarques i organització territorial” moderada per la periodista Sílvia Guillén, amb la participació de:

– Manel Larrosa, membre de Junta de femVallès

– Jordi Cuyàs, president  de l’Associació Pro Vegeria Penedès (@provegueriapenedes

– Carme Rimbau, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet

– Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

 

Podeu inscriure’s fins al 27 de setembre a cecbll@llobregat.info

 

Us hi esperem!

 

DESCARREGA EL PROGRAMA

8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat

/by

 

PROGRAMA:

10:00 – Apertura de l’acte

10:20 h – Recordant Jaume Codina i Vilà, per Jordi Gili, membre de la Junta d’Amics del Prat.

10:30 h – PATRIMONI A L’ABAST

  • Com tenim el patrimoni?, per Felip Neri Gordi, arquitecte, membre de la Comissió de Patrimoni del Prat de L. i de la Junta d’Amics del Prat.
  • El patrimoni de la Guerra Civil al Baix Llobregat, per Jordi Ramos, historiador i arqueòleg.
  • Debat.

 

11:45 h – PRESENTACIONS

  • El Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, per Josep Padró, president i Josep Manel Gómez, vicepresident.
  • La Rutlla, Centre d’Estudis Santboians, per Maria Lledó Barreda, presidenta.
  • Itineraris de patrimoni del Baix Llobregat, per Ferran Puig, president de l’Associació d’Estudis Torrellencs i membre de la Junta del CECBLL.
  • L’obra del cançoner popular de Catalunya, ara, per Pau Vinyoles, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues.
  • Eines per a la comunicació dels centres d’estudis, per Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL.

13:00 h – CONFERÈNCIA-DEBAT

  • El repte d’arribar als joves, per Miquel Àngel Fumanal, president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca.

13:45 h – Cloenda

14:00 h – Dinar a Fundesplai

15:30 h – Visita a l’edifici de Fundesplai

 

 

–> Imprescindible inscripció abans del 12 de setembre enviant un correu a cecbll@llobregat.info. Poseu el nom de la vostra entitat i el nom de cada una de les persones assistents, indicant si es queden o no a dinar. Rebreu un correu de confirmació i us indicarem la forma de pagament del dinar si s’escau. Preu del dinar: 18 euros per persona.

 

Organitza: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Amics del Prat

Amb el suport de: Ajuntament del Prat, Institut Ramón Muntaner, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Fundesplai, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura

8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat: Natura, agricultura i alimentació.

/by

Aquest mes de juny es va celebrar la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat sota la temàtica: Natura, agricultura i alimentació. La jornada va apostar, un any més, per ser un espai on es proporcioni coneixement, es faciliti el debat i s’intercanviïn diferents visions. L’objectiu és que tots els coneixements englobats en la jornada puguin ser útils de cara a la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat.

La Dra. Gemma Tribó va estrenar la jornada amb una conferència durant la tarda de divendres  sobre l’Edat d’or de l’agricultura al Baix Llobregat durant els segles XIX i XX. Com apuntava Tribó, el concepte d’edat d’or es referia a la idea metafòrica d’una etapa de màxima esplendor de l’agricultura del Baix Llobregat. La ponència de Gemma Tribó va fer un recorregut històric que ens ajuda a entendre la complexitat dels paisatges agraris d’avui en dia del Baix Llobregat i ens va fer reflexionar sobre com el paisatge ha estat condicionat, en gran part, per ser el rebost de Barcelona.

En última instància, Gemma Tribó va acabar dient “us poso dues fotografies, perquè diuen que les imatges valen més que les paraules, aquesta fotografia que veieu és el pla entre Molins de Rei i Sant Feliu, data del 1956. Doncs aquí el paisatge d’abans de la guerra està reconstruït, està exactament igual. I ara us poso un altre d’uns anys després, perquè tots plegats pensem en la transformació del paisatge agrari. Tot el que eren camps, què és ara? Polígons industrials. El pla, amb unes terres fèrtils que tenien una elevada productivitat, van ser regades amb l’aigua del Canal de la Infanta des del 1819, va donar riquesa als pagesos de la riba esquerra i van ser pioners en les transformacions agràries, i ara hi trobem zones industrials i altres activitats que van malmetre l’economia d’aquesta zona”.
Després, Sònia Callau va complementar aquesta mirada històrica amb una perspectiva més global. Durant la seva conferència sobre l’agricultura a les àrees metropolitanes d’Europa, Callau va explicar altres models de perifèries agràries arreu d’Europa i ens va parlar dels cinturons verds, que són els esquemes urbanístics que trobem en ciutats com Londres i plantegen unes zones verdes molt properes a la ciutat per poder-les alimentar.
Durant el recorregut històric que va fer, va explicar que “tendim molt a pensar que el mercat dels aliments ha d’estar en mans del mercat privat, se’ns faria molt estrany que el sector públic intervenís […] però ciutats com Barcelona o París, entre el s. XIII i el segle XIX tenien una política de control municipal sobre els aliments”. Durant la ponència explicà que fins al segle XIX hi havia una relació de simbiosi entre ciutat i els espais agraris, però que a partir del segle XIX trobem una relació de parasitisme.”El 80% de tot el comerç global d’aliments del planeta està controlat per 5 empreses” explicava, “això podríem dir que és el monopoli dels aliments, i aquest monopoli dels aliments és el que produeix que hi hagi una especulació”.

La jornada del dia 3 al matí va començar amb la taula rodona sobre “Proveïment alimentari”, que va obrir Montse Lligadas amb la ponència sobre sistemes alimentaris sostenibles, i la va complementar amb la ponència al voltant dels sistemes d’organització, producció i distribució d’aliments des de la proximitat. Lligadas va citar una frase d’un pagès de les terres de l’Ebre que li va dir: “jo venc les meves taronges a les escoles de Barcelona i a l’escola de la meva neta a Bítem (a prop de Tortosa) ves a saber d’on se les mengen”.
Després va arribar la ponència d’Anna Palli que va tractar el model Agritech 4.0. Durant la ponència va abastar la gran qüestió “Com podrem proporcionar una dieta saludable a una població de deu mil milions de persones sense sobrepassar els límits planetaris?”. Palli va respondre partint de tres punts bàsics: el primer era la reducció del malbaratament alimentari que potenciaria una millor d’entre el 6-16%; després va apuntar sobre la necessitat de l’eco-innovació en agrosistesmes que podria arribar a una millora del 30%; i finalment va apuntar al canvi de dietes (apostant per una reducció del consum de carn) que  podria influir des d’un 5 a un 22% de millora. En total, amb aquests tres punts estaríem parlant d’ ∑ 14-68 % de potencial millora.
La taula rodona sobre el proveïment alimentari la va tancar en Joan Marull i va tractar sobre agroecologia del paisatge. Aquest concepte innovador és un projecte que es desenvolupa en el Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona i que és una “disciplina nova i híbrida que ha emergit durant els darrers anys […] parteix d’unes bases molt locals com la teoria de Ramon Margalef entenia els paisatges de casa nostra molt relacionats amb l’energia axosomàtica que entrava en els sistemes, i els motius de distribució d’aquesta energia que també modificava la tipologia del paisatge i, per tant, els processos ecològics que hi tenien lloc. És a dir, tot aquest metabolisme, aquesta energia d’informació que manegaven els pagesos, les persones, és el que esculpien el territori i mantenien aquesta biodiversitat. És a dir, la gent no només vivia en el territori sinó del territori”.

La darrera taula rodona que es va realitzar durant la 8a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat tractava sobre les eines per la protecció del territori. La taula rodona la va començar Josep Maria Carrera, parlant sobre la protecció dels espais naturals des del paper de les entitats i va fer un repàs de diverses actuacions en les quals han intervingut o estan intervenint des de Depana, la lliga per la Defensa del Patrimoni Natural. Va fer un breu recorregut per lluites històriques i d’altres més recents i l’impacte mediambiental que generen plantejaments com són el Pla Delta, la proposta de l’Aeroport del 1998, el pla Delta 2022 i la zona ZEPA, i com també s’acompanyava de propostes constructives sobre com generar el menor impacte mediambiental.
Després el va seguir en Rafael Bellido, que en la seva ponència sobre la protecció de l’agricultura ens aportava la visió legislativa del territori. Va explicar que actualment la llei a Catalunya constitueix el sòl no urbanitzable com aquell que té un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial per evitar la transformació i protegir l’interès connector, natural, agrari, paisatgístic o forestal (art. 32.a) Decret legislatiu 1/2010. Va explicar que la definició dels sols han anat variant durant els últims anys, i que l’antic “sol rural” en l’actualitat s’anomena “sol no-urbanitzable”, i ens va convidar a reflexionar sobre com s’utilitza un vocabulari que desprestigia el valor del sòl, perquè pretén donar a entendre que el sòl més valuós és l’urbanitzable i que el que no ho pot fer no té tant valor.
Helena Perxacs va parlar sobre la Governança dels espais agraris de la comarca centrant-se en el Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la ponència explicava que el Parc Agrari del Baix Llobregat és un pol d’activitat agrària a l’Àrea Metropolitana de Barcelona d’importància estratègica en el consum d’aliments de proximitat, frescos i de temporada i en reivindicava el seu valor.  També que el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat és un ens consorcial públic de caràcter local i voluntari, l’objecte del qual és l’ordenació, gestió i desenvolupament integrals de l’espai agrari definit pel Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, així com la promoció dels instruments de cooperació que garanteixi la participació, el debat i la col·laboració de totes les entitats i agents socials implicats en el marc d’aquest objecte.
Després va continuar la jornada amb la ponència sobre els Espais Naturals del Delta del Llobregat amb Maria José Albaladejo, que va reivindicar la natura com a patrimoni comú imprescindible per a la vida, i va apuntar que “la natura no funciona sola, s’ha de gestionar” i que la declaració d’un espai natural protegit servia per garantir la conservació dels valors naturals, culturals, paisatgístics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. També va apuntar que per enfortir la governança dels espais naturals era necessari l’aprovació del Pla de protecció i del Pla de Gestió, l’execució de les inversions pendents, el finançament per als serveis per a la gestió ordinària i l’assumpció dels reptes i les prioritats immediates.
Finalment, va tancar la jornada en Narcís Prat que, amb un toc d’humor, va reflexionar sobre la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat. Va reivindicar la pèrdua de la biodiversitat al Baix Llobregat i va assenyalar una manca de recursos per part de les administracions per la gestió dels espais naturals i la investigació científica. “L’àrea metropolitana pot fer informes, planificar, però al final qui aprova els plans són els Ajuntaments”, comentava.

A més de les diverses conferències i ponències del cap de setmana, les persones assistents també van dir-hi la seva i van generar diversos debats entorn del futur del Delta, dels sistemes alimentaris i de la manca de recursos, entre d’altres.

Va ser una jornada molt interessant i volem agrair a tots els ponents i a les gairebé 70 persones que ens van acompanyar la seva assistència.

                                                                                   

#8JPCBLL | Presentació JOAN MARULL

/by

 

#8JPCBLL | Joan Marull és director del Laboratori Metropolità d’Ecologia i Territori de Barcelona de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu principal camp de coneixement és la gestió de la terra i la planificació del paisatge des d’un enfoc sistèmic. Actualment, la seva recerca se centra en l’estudi del metabolisme social, l’economia ecològica, l’agroecologia, l’ecologia urbana, l’ecologia del paisatge i l’eficiència territorial; així com l’aplicació de la tecnologia de satèl·lit en l’anàlisi del canvi d’ús de la terra. La seva proposta transdisciplinària integra l’estudi de processos socioecològics per abordar la recerca i la política en múltiples escales de temps i espacials.

Durant la 8ª Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat formarà part de la taula rodona sobre el proveïment alimentari amb la ponència El model de producció agroecològica.

️ Dissabte de 3 juny
De 10 a 14 h
Seu del CECBLL (c/Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat)

Us hi esperem!

Organitza: @cecbll
Col·labora: @uniopagesos
Amb el suport de: @consell_comarcal_del_baix , @amb_metropolis i @creacultura_cat

#8JPCBLL | Presentació JOSEP MARIA CARRERA

/by

 

#8JPCBLL | Josep Maria Carrera és arquitecte i actualment és el coordinador del vigent Pla territorial metropolità de Barcelona (2010), i director de planejament a l’Institut d’Estudis Territorials. Anteriorment ha format part del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona, on ha dirigit   diversos projectes. A més, és l’actual president de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Durant la 8ª Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat formarà part de la taula rodona sobre eines de protecció del territori amb la ponència Protecció dels espais naturals.

️ Dissabte de 3 juny
De 10 a 14 h
Seu del CECBLL (c/Estelí, 10. Sant Feliu de Llobregat)

Us hi esperem!

11es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

EL dissabte 27 de novembre van tenir lloc les 11es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat al castell de Pallejà.
L’acte va comptar amb una obertura institucional amb parlaments de l’alcaldessa de Pallejà, Ascensión Ratia; de Conxita Sánchez en representació del Centre d’Estudis Comarcals i de Jordi Carbonell en representació del Consell Comarcal.
Aquesta edició es va centrar en el patrimoni immaterial i ho vam fer a partir de dues ponències i d’un mosaic de mostres de patrimoni immaterial del Baix Llobregat.
Una de les ponències va anar a càrrec d’Àngel Merino, expert en democràcia de proximitat i participació ciutadana, que acaba de publicar un estudi sobre la construcció de la festa en democràcia a Sant Feliu de Llobregat (més informació aquí) i que va dissertar sobre el paper de la festa com a patrimoni immaterial en la construcció de la democràcia. Al seu torn la ponència de Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut de Patrimoni Cultural Immaterial, va emfatitzar la necessitat de consensuar una definició de patrimoni immaterial que s’apropi a les directrius de la UNESCO. Ambdues ponències van ser presentades per la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pallejà, Sandra Neiro.
Pel que fa a les mostres de patrimoni immaterial, la Jornada va donar una visió de la pluralitat existent a la comarca i de com el treball conjunt entre la ciutadania i les administracions pot enriquir encara més aquest escenari. Es van exposar sis experiències vinculades al patrimoni de la memòria com l’itinerari obrer de Cornellà i les Dones lluitadores; als sabers i tècniques artesanals com la construcció d’orgues i la Pedra seca, pedra viva; i al de les tradicions i manifestacions diverses com les Passions i Mots i feines de la pagesia. Les experiències van ser presentades per: Anna Plans coordinadora de Patrimoni Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat,  Amor del Álamo, membre del grup de recerca sobre dones de Sant Boi de Llobregat, Natalie i Gerhard Grenzing del Taller d’Orgues Gerhard Grenzing, Viver Bernadó metge naturalista, Lenke Kovács del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Cloquell i Núria Armengou membres dels Amics del Museu de Pallejà. Aquest espai el va conduir i Juan Pablo Beas, regidor de Cultura de Sant Andreu de la Barca.
La jornada va acabar amb una breu explicació de les conclusions del taller participatiu “Les Muntanyes del Baix”, que es va celebrar el dia 3 de novembre emmarcat en el lema de les Jornades del Patrimoni 2021.
Com a notes destacades, mencionem l’assistència a l’acte del nostre soci fundador Albert Massegur, autor de nombroses publicacions sobre la vila de Pallejà. I també la cloenda festiva a càrrec de les colles de Pallejà.
Properament farem públiques les conclusions d’aquesta sessió de treball.

7a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat

/by

Enguany, la 7a Jornada de  Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat ha tornat a ser presencial. Per fi ens hem retrobat a la seu del Centre d’Estudis per dur a terme aquesta jornada que, després de 6 edicions, ha tornat a ser un èxit. En aquesta ocasió vam escollir el tema de la preservació dels espais rurals de la nostra comarca i, de la mà de diverses persones expertes, vam  veure els reptes que aquests entorns tenen per encarar el futur així com les amenaces que els afecten per sobreviure. Aquesta jornada la podreu trobar en breu al nostre canal de Youtube.

El matí de dissabte 18 de setembre vam començar amb una taula que tractava les eines per a la preservació dels espais rurals de la mà d’Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Raimon Roda, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB, Gemma Francès Tudel, gerent del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Sílvia Ruíz Boqué, de la plataforma SOS Baix Llobregat, Montserrat Lligadas, tècnica d’Unió de Pagesos i moderada per Jordi Carbonell, conseller comarcal de Cultura, Memòria i Medi Ambient.

A la segona taula les persones convidades ens mostraren la seva experiència en la gestió de diversos espais rurals. Hi van participar Enric de Roa, tècnic del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Pere Navarro, tècnic del Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat, Sònia Cano, tècnica de medi Ambient de l’Ajuntament de Pallejà, Alfred March, membre de la cooperativa La Rural de Collserola i Oriol Aguayo i Toni Ejarque, membres de la cooperativa La Tartana de Can Bofill. Aquesta taula la va moderar Rafael Bellido, membre de la Junta del CECBLL.

En el marc d’aquesta 7a Jornada de Paisatges Contemporanis, el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta ens ofereix una visita guiada gratuïta als espais naturals del Delta, el dissabte 9 d’octubre.

 

 

Escola d’Estiu del Baix Llobregat 2021

/by
ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT 2021.
TURISME KMZERO. GAUDIR EL BAIX LLOBREGAT

30 de juny a les 11 h – ACULL LA SESSIÓ ESPLUGUES DE LLOBREGAT – sessió per ZOOM – FEU AQUÍ LES VOSTRES INSCRIPCIONS

1 de juliol a les 11 h – ACULL LA SESSIÓ COLLBATÓ – sessió per ZOOM – FEU AQUÍ LES VOSTRES INSCRIPCIONS

2 de juliol  a les 10 h – ACULL LA SESSIÓ ESPAREGUERA – sessió presencial – FEU AQUÍ LES VOSTRES INSCRIPCIONS

CONSULTEU EL PROGRAMA SENCER

 

6a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat:

/by

Transició energètica, emergència climàtica i economia circular

Els acords de la cimera xilena COP25 celebrada a Madrid, van posar sobre la taula l’emergència climàtica i ens indiquen que és necessària una agenda que l’abordi. Des del CECBLL volíem apropar-nos a les mesures que han emprès i emprenen les institucions (d’Europa, Espanya, Catalunya i del món local), així com al punt de vista del món acadèmic, social i empresarial. Per això vam decidir dedicar la 6a Jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat a la transició energètica, l’emergència climàtica i l’economia circular, tres temes íntimament relacionats, però amb espais de recerca i d’actuació propis.

La pandèmia, però va transformar la 6a Jornada en un documental. Inicialment havia de tenir el mateix format que les anteriors edicions, amb 3 taules rodones celebrades en aquest cas als municipis de Vallirana, Viladecans i Molins de Rei. Però la situació ens va empènyer a donar-li aquest nou format. I estem molt satisfets i satisfetes d’aquesta “primera vegada”, d’aquets primer documental. No serà pas el darrer. Un nou format divulgatiu que planteja una interlocució més fàcil amb tots els públics.

L’audiovisual, produït pel Centre d’Estudis i realitzat per How Audiovisual & Multimedia, te una durada de 30 minuts i es va presentar dijous 14 de gener al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat, amb assistència de més de 40 persones en sala i prop de 50 per streaming.  Després del passi es va obrir un petit debat conduit per Isabel Fernández, amiga, directora i promotora d’audiovisuals com “El pati del darrera” i “Orgull de Baix” entre d’altres. També va intervenir Carlos Vera, director de How Audiovisual. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de la presidenta del Centre.   

Per la realització del documental vam buscar la veu de persones expertes: Carles Riba i Joan Herrera per parlar de la transició energètica; Jordi Mazón i Laura Cid per l’emergència climàtica; i Pilar Chiva i Raimon Roda per l’economia circular. Trobareu més informació a la fitxa tècnica del documental

Altres persones que hi intervenen són els alcaldes i l’alcaldessa dels municipis on inicialment s’havien de celebrar  els tres debats de la Jornada i que vam escollir per les seves actuacions en les diferents matèries de referència.  I també han participat  el gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ramon Torra, la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel, i la presidenta, Genoveva Català.

 

10es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat

/by

Les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat es van celebrar per primera vegada de forma virtual el 21 d’octubre. En aquesta ocasió el municipi amfitrió era Castelldefels amb qui es van coorganitzar aquestes jornades. La jornada tenia per  lema “El patrimoni, allà on el passat i el futur es troben” i, a grans trets, es va reflexionar sobre les eines de planificació territorial i de gestió que permeten fer viable el patrimoni com a element definidor de l’urbanisme i com a punt de connexió entre el passat i el futur de les ciutats.

Després de les salutacions institucionals de l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, vem poder escoltar la conferència del ponent de la jornada, Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerques en Patrimoni Cultural que ens va oferir la conferència “Patrimoni, memòria i història”.  Seguidament hi va haver una taula rodona  amb tres persones expertes en gestió del patrimoni com  Gràcia Dorel-Ferré, consultant per la UNESCO en patrimoni industrial; Josep M. Carreras Quilis, director de l’Àrea de Deenvolupament de Polítiques urbanístiques de l’AMB; Montserrat Hosta i Privat, directora del postgrau per tècnics d’especialització de l’administració publica i assessora en l’Ajuntament de Barcelona. I una taula d’experiències locals amb Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni cultural i Memòria històrica municipal que va tractar el patrimoni urbà d’Abrera; Jordi Maresma,1r Tinent d’Alcaldia i regidor de Cultura que va explicar l’Eix històric de Castelldefels; i Jordi Amigó, historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern qui va presentar les rutes singulars.

A la cloenda de les jornades s’ha pogut visualitzar una vídeo-presentació sobre l’Eix Històric de Castelldefels centrats en dos dels períodes dels quals hi ha més rastre a la ciutat: els atacs dels pirates als segles XVI i XVII i la Guerra Civil Espanyola, als anys 30 del segle passat.

Us deixem amb el vídeo de les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat.

 

 

Escola d’Estiu del Baix Llobregat

/by

Engeguem la 1a edició de l’ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT els dies 17, 18 i 19 de juny.

Podreu seguir les ponències pel nostre CANAL DE YOUTUBE. Subscriviu-vos!

7a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat

/by
La Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat suposa cada any i mig un espai d’encontre entre totes les entitats d’estudis de la comarca, un territori especialment ric en aquest tipus d’associació que forma part de l’ADN de la cultura catalana i que té els seus orígen a la Renaixença. El dissabte 8 de juny ens vem retrobar a l’antic cinema Titan de la ciutat de Cornellà una bona representació dels centres d’estudis que tenim a la comarca del Baix Llobregat. Quasi a les trenta poblacions hi tenim una entitat d’estudi que, sota diversos noms com centre d’estudis, col·lectiu, associació o d’altres, treballen per la difusió de la cultura i el patrimoni del nostre territori. Va ser la setena vegada que vem fer la Trobada d’entitats, aquest cop sota el lema els usos i la gestió del patrimoni. El centre d’estudis amfitrió va ser l’Avenç de Cornellà que enguany celebren 25 anys des de la seva fundació. L’obertura de l’acte va anar a càrrec de Carles Freixas, president de l’Avenç de Cornellà, Francesc Viso, en representació de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, Genoveva Català, presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Rocio Garcia, tinent d’alcalde i regidora de Cultura de Cornellà de Llobregat. Tot seguit una taula d’experts  ens van donar les seves visions sobre com veuen el futur de la gestió del patrimoni i finalment van prendre el protagonisme les entitats d’estudi que van participar en una taula d’intercanvi d’experiències on hi van participar  en Jaime González,  de l’Associació Naturalista d’Abrera, Josep Campmany, Centre d’Estudis de Gavà i Trobades de Centres d’Estudis d’Eramprunyà, Josep M. Cobos, de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu Entorn, Ignasi Doñate, de l’Avenç de Cornellà, Mariano Martínez, de La Rutlla, Centre d’Estudis de Sant Boi i Conxita Sánchez, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
La trobada es va cloure amb una visita a la exposició  “25 any de l’Avenç” situada al Palau Mercader i amb un dinar de germanor

IX Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

El llegat de les dones. Amb aquest lema han tingut lloc, avui 30 de setembre, les IX Jornades del patrimoni del Baix Llobregat. Isabel Segura  i Mercè Tatjer han fet la ponència inaugural, que ha tractat  la necessitat de trencar tòpics i  de deconstruir la memòria per tornar-la a construir i per acollir tota la diversitat d’experiències. Després de les ponències el regidor de cultura de Sant Joan Despi, el municipi amfitrió, ha explicat a les persones assistents en què consistirà la celebració de l’any Jujol i la seva motivació. A continuació una taula rodona per reflexionar des de diverses perspectives sobre el patrimoni de les dones. Ha estat formada per Montserrat Duran, historiadora de l’art i cap de l’arxiu municipal de Sant Joan Despí,  M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Isabel Segura, historiadora i Mercè Tatjer, catedràtica de Didàctica de la UB, experta en geografia i història urbana. La matinal ha acabat amb un debat taller conduït per Laia Coma, pedagoga i doctora en Didàctica del Patrimoni.

A la tarda el Centre d’Estudis Comarcals, de la mà de la seva presidenta Conxita Sánchez, ha guiat la visita “Les dones fem ciutat. Un itinerari històric per Sant Joan Despí”, realitzat pel Centre per encàrrec de l’ajuntament de Sant Joan Despí. Tot plegat una jornada ben profitosa.

 

5a Jornada de Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat

/by

El paper de l’arquitectura tradicional en la conservació del paisatge

El dia 19 de setembre, amb motiu de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya” que s’exhibeix a la seu del CECBLL, vam reunir un grup d’experts i expertes en patrimoni i paisatge que van analitzar el paper que té l’arquitectura tradicional en la conservació del paisatge.

Va ser una taula rodona formada per Begoña Rull, arquitecte; Isidre Pastor, arqueòleg medievalista i membre de la Comissió Permanent Masia i Territori de l’IEC; Víctor Mata, historiador i member del Centre d’Estudis Beguetans; Francesc Muñoz, professor de Geografia de la UAB i director de l’Observatori de la Urbanització i del màster en “Gestió i intervenció en el paisatge i el patrimoni”;  i Ferran Estradé, professor d’antropologia de la UB i comissari de l’exposició.

Tots els ponents van coincidir en afirmar la importància de l’arquitectura vinculada a la cultura popular i tradicional en la conservació del paisatge sempre i quan hi hagin criteris de gestió integrals d’aquest patrimoni.

VIII Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

/by

El dia 22 de novembre a Can Pasqual d’Esparreguera es van dur a terme les  VIII Jornades de Patrimoni al Baix Llobregat, organitzades pel Consell Comarcal i el Centre d’Estudis, amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas,  la cap de secció de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, Teresa Reyes, el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC), Jaume Perarnau,  la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal, Conxita Sánchez i el president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà.

Després de la benvinguda institucional, es va inciar la Jornada amb la ponència inaugural “Noves tendències en la gestió del patrimoni local” de la Dra. Paloma González Marcén, arqueòloga i professora titular del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va destacar que la ciutadania és la que crea patrimoni.

Un dels temes recurrents de la Jornada va ser que entre els valors que es podrien assolir amb una adequada gestió, seria la creació d’un horitzó comarcal de patrimoni. La Llei de patrimoni cultural català de 1993 contempla l’existència de bens locals i bens nacionals, sense cap estrat intermedi. Aquest aspecte condiciona temes com el consum cultural, o la recerca i la conservació.

Per debatre sobre el tema es va fer una taula rodona amb Ferran Puig i Verdaguer, arqueòleg i alcalde de Torrelles de Llobregat; Mònica Borrell Giró, directora del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona; Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat; Ramon Ten, excap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Després hi va haver dos tallers participatius dirigits per Clara Masriera, investigadora del Centre d’estudis del patrimoni aerqueològic de la Prehistòria de la UAB, que van tenir com a objectiu analitzar diferents possibilitats i obrir de forma conjunta noves vies en la gestió del patrimoni local.

A la tarda es va fer una visita guiada a la Colònia Sedó, a càrrec del Sr. Xavier Granel del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.