12es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

Més de 50 persones ens vam reunir el 17 de novembre a Collbató per celebrar les 12es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat que enguany mostraven el ric patrimoni geològic i miner que tenim a la comarca des de tres vessants: l’aprofitament dels recursos geològics; l’afectació de la geologia a la planificació urbanística i la contribució que fa la geologia a una forma de viure més vinculada i connectada a la natura gràcies a les eines que ens proporciona el coneixement geològic.

La jornada va arrencar amb dues ponències d’alt nivell. La primera “El patrimoni geològic del Baix Llobregat” de la mà del geòleg Roberto Espínola que compagina l’activitat professional amb la seva gran passió, la divulgació del patrimoni geològic català. I la segona “La importància dels estudis geològics en la planificació urbanística” a càrrec de Carme Puig, geòloga i Subdirectora de Geologia i Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Tot seguit una taula rodona moderada per Roberto Espínola “Recursos geològics del Baix Llobregat: ús i abús” va donar espai a 5 intervencions que ens van mostrar des de diferents vessants l’aprofitament dels recursos geològics que tenim a la comarca: Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ens va oferir una visió global i històrica de l’aprofitament del recursos geològics per part de la humanitat des del seu origen fins a l’actualitat; Josep Bosch, conservador de Patrimoni Cultural del Museu de Gavà, va parlar de la variscita com a recurs geològic durant la prehistòria i les conseqüències que va tenir la seva extracció; Manel Edo, prehistoriador i director de les excavacions de la cova de Can Sadurní de Begues, es va centrar en la diversitat de recursos abiòtics que les comunitats prehistòriques trobaren al Massís de Garraf, i en especial en el seu sector nord-oriental; Joan Rosell, químic mineralogista, president del Grup Mineralògic Català, va parlar de les mines de ferro de Bruguers i les noves troballes de variscita a les mines de Bruguers;  i Vinyet Solà, hidrogeòloga de la CUADLL,  ens va parlar sobre la gestió i aprofitament dels recursos d’aigües subterranis de la comarca.

Us deixem algunes de les intervencions de la taula rodona amb el prec que, en cas de descàrrega i ús, en citeu sempre l’autoria.

Després d’un dinar de germanor, el grup vam anar a visitar les Coves del Salnitre, un passeig de 500 metres endins la cova on vam poder apreciar les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a aquesta cavitat.

I a l’endemà vam fer un itinerari pel patrimoni geològic i miner del Papiol, on vam poder veure i apreciar des d’un contacte geològic entre dues unitats litològiques ben diferenciades, sediments argilosos del Pliocè i un vistós escull coral·lí del Miocè amb fauna fòssil a les famoses Escletxes del Papiol.

11es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

EL dissabte 27 de novembre van tenir lloc les 11es Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat al castell de Pallejà.
L’acte va comptar amb una obertura institucional amb parlaments de l’alcaldessa de Pallejà, Ascensión Ratia; de Conxita Sánchez en representació del Centre d’Estudis Comarcals i de Jordi Carbonell en representació del Consell Comarcal.
Aquesta edició es va centrar en el patrimoni immaterial i ho vam fer a partir de dues ponències i d’un mosaic de mostres de patrimoni immaterial del Baix Llobregat.
Una de les ponències va anar a càrrec d’Àngel Merino, expert en democràcia de proximitat i participació ciutadana, que acaba de publicar un estudi sobre la construcció de la festa en democràcia a Sant Feliu de Llobregat (més informació aquí) i que va dissertar sobre el paper de la festa com a patrimoni immaterial en la construcció de la democràcia. Al seu torn la ponència de Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut de Patrimoni Cultural Immaterial, va emfatitzar la necessitat de consensuar una definició de patrimoni immaterial que s’apropi a les directrius de la UNESCO. Ambdues ponències van ser presentades per la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Pallejà, Sandra Neiro.
Pel que fa a les mostres de patrimoni immaterial, la Jornada va donar una visió de la pluralitat existent a la comarca i de com el treball conjunt entre la ciutadania i les administracions pot enriquir encara més aquest escenari. Es van exposar sis experiències vinculades al patrimoni de la memòria com l’itinerari obrer de Cornellà i les Dones lluitadores; als sabers i tècniques artesanals com la construcció d’orgues i la Pedra seca, pedra viva; i al de les tradicions i manifestacions diverses com les Passions i Mots i feines de la pagesia. Les experiències van ser presentades per: Anna Plans coordinadora de Patrimoni Cultura de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat,  Amor del Álamo, membre del grup de recerca sobre dones de Sant Boi de Llobregat, Natalie i Gerhard Grenzing del Taller d’Orgues Gerhard Grenzing, Viver Bernadó metge naturalista, Lenke Kovács del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Cloquell i Núria Armengou membres dels Amics del Museu de Pallejà. Aquest espai el va conduir i Juan Pablo Beas, regidor de Cultura de Sant Andreu de la Barca.
La jornada va acabar amb una breu explicació de les conclusions del taller participatiu “Les Muntanyes del Baix”, que es va celebrar el dia 3 de novembre emmarcat en el lema de les Jornades del Patrimoni 2021.
Com a notes destacades, mencionem l’assistència a l’acte del nostre soci fundador Albert Massegur, autor de nombroses publicacions sobre la vila de Pallejà. I també la cloenda festiva a càrrec de les colles de Pallejà.
Properament farem públiques les conclusions d’aquesta sessió de treball.

10es Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat

Les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat es van celebrar per primera vegada de forma virtual el 21 d’octubre. En aquesta ocasió el municipi amfitrió era Castelldefels amb qui es van coorganitzar aquestes jornades. La jornada tenia per  lema “El patrimoni, allà on el passat i el futur es troben” i, a grans trets, es va reflexionar sobre les eines de planificació territorial i de gestió que permeten fer viable el patrimoni com a element definidor de l’urbanisme i com a punt de connexió entre el passat i el futur de les ciutats.

Després de les salutacions institucionals de l’alcaldessa de Castelldefels, Maria Miranda, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar, i la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, vem poder escoltar la conferència del ponent de la jornada, Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerques en Patrimoni Cultural que ens va oferir la conferència “Patrimoni, memòria i història”.  Seguidament hi va haver una taula rodona  amb tres persones expertes en gestió del patrimoni com  Gràcia Dorel-Ferré, consultant per la UNESCO en patrimoni industrial; Josep M. Carreras Quilis, director de l’Àrea de Deenvolupament de Polítiques urbanístiques de l’AMB; Montserrat Hosta i Privat, directora del postgrau per tècnics d’especialització de l’administració publica i assessora en l’Ajuntament de Barcelona. I una taula d’experiències locals amb Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni cultural i Memòria històrica municipal que va tractar el patrimoni urbà d’Abrera; Jordi Maresma,1r Tinent d’Alcaldia i regidor de Cultura que va explicar l’Eix històric de Castelldefels; i Jordi Amigó, historiador i arxiver municipal de Sant Just Desvern qui va presentar les rutes singulars.

A la cloenda de les jornades s’ha pogut visualitzar una vídeo-presentació sobre l’Eix Històric de Castelldefels centrats en dos dels períodes dels quals hi ha més rastre a la ciutat: els atacs dels pirates als segles XVI i XVII i la Guerra Civil Espanyola, als anys 30 del segle passat.

Us deixem amb el vídeo de les 10enes Jornades de Patrimoni del Baix Llobregat.

 

 

IX Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

El llegat de les dones. Amb aquest lema han tingut lloc, avui 30 de setembre, les IX Jornades del patrimoni del Baix Llobregat. Isabel Segura  i Mercè Tatjer han fet la ponència inaugural, que ha tractat  la necessitat de trencar tòpics i  de deconstruir la memòria per tornar-la a construir i per acollir tota la diversitat d’experiències. Després de les ponències el regidor de cultura de Sant Joan Despi, el municipi amfitrió, ha explicat a les persones assistents en què consistirà la celebració de l’any Jujol i la seva motivació. A continuació una taula rodona per reflexionar des de diverses perspectives sobre el patrimoni de les dones. Ha estat formada per Montserrat Duran, historiadora de l’art i cap de l’arxiu municipal de Sant Joan Despí,  M. Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Isabel Segura, historiadora i Mercè Tatjer, catedràtica de Didàctica de la UB, experta en geografia i història urbana. La matinal ha acabat amb un debat taller conduït per Laia Coma, pedagoga i doctora en Didàctica del Patrimoni.

A la tarda el Centre d’Estudis Comarcals, de la mà de la seva presidenta Conxita Sánchez, ha guiat la visita “Les dones fem ciutat. Un itinerari històric per Sant Joan Despí”, realitzat pel Centre per encàrrec de l’ajuntament de Sant Joan Despí. Tot plegat una jornada ben profitosa.

 

VIII Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

El dia 22 de novembre a Can Pasqual d’Esparreguera es van dur a terme les  VIII Jornades de Patrimoni al Baix Llobregat, organitzades pel Consell Comarcal i el Centre d’Estudis, amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La benvinguda va anar a càrrec de l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas,  la cap de secció de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, Teresa Reyes, el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC), Jaume Perarnau,  la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal, Conxita Sánchez i el president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà.

Després de la benvinguda institucional, es va inciar la Jornada amb la ponència inaugural “Noves tendències en la gestió del patrimoni local” de la Dra. Paloma González Marcén, arqueòloga i professora titular del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va destacar que la ciutadania és la que crea patrimoni.

Un dels temes recurrents de la Jornada va ser que entre els valors que es podrien assolir amb una adequada gestió, seria la creació d’un horitzó comarcal de patrimoni. La Llei de patrimoni cultural català de 1993 contempla l’existència de bens locals i bens nacionals, sense cap estrat intermedi. Aquest aspecte condiciona temes com el consum cultural, o la recerca i la conservació.

Per debatre sobre el tema es va fer una taula rodona amb Ferran Puig i Verdaguer, arqueòleg i alcalde de Torrelles de Llobregat; Mònica Borrell Giró, directora del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona; Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat; Ramon Ten, excap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Després hi va haver dos tallers participatius dirigits per Clara Masriera, investigadora del Centre d’estudis del patrimoni aerqueològic de la Prehistòria de la UAB, que van tenir com a objectiu analitzar diferents possibilitats i obrir de forma conjunta noves vies en la gestió del patrimoni local.

A la tarda es va fer una visita guiada a la Colònia Sedó, a càrrec del Sr. Xavier Granel del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.