Març en clau de dona

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de donahttps://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

A vint-i dos anys d’una recerca pionera: entrevista a Cristina Borderías

ENTREVISTA DE MERCÈ RENOM A CRISTINA BORDERÍAS

El moviment feminista va ser molt actiu al Baix Llobregat i en la dècada de 1990 reforçava la seva presència social i institucional. Alba García, des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, impulsava el Programa de la Dona; Maria Luz Retuerta, des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el 1995 promovia la creació dels premis de recerca Novadona (després denominats Blanca Bardiera) i entre gener i març de 1997, acollia unes tertúlies feministes que projectaven a la comarca la celebració dels vint anys de les primeres jornades feministes de 1976.

En aquell marc, l’abril de 1997 el Curs d’iniciació a la recerca històrica que acostumava a organitzar l’Arxiu es va dedicar a l’estudi de la història de les dones, com a pas previ a la recerca col·lectiva que a finals de 1997 va convocar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquella cinquena recerca col·lectiva dedicada a l’estudi del paper de les dones en la història del Baix Llobregat va donar lloc a dinou estudis publicats en dos volums el 2002 (vegeu els sumari al final d’aquesta entrevista).

La direcció d’aquella recerca va anar a càrrec de la historiadora Cristina Borderías i la coordinació la va dur la historiadora Soledad Bengoechea.

Encara avui, després de vint-i-dos anys, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui. La publicació compta amb una completa bibliografia i una extensa introducció a càrrec de Cristina Borderías que és tota una lliçó teòrica i metodològica sobre l’estudi de les dones en la història en general i sobre les aportacions fetes sobre el Baix Llobregat.

En el marc de les celebracions del 8 de maig, és oportú re-visitar aquella recerca i comentar alguns aspectes sobre com es va dur a terme aquella recerca col·lectiva i posar en relleu les aportacions més rellevants des d’un punt de vista general, en el context de la bibliografia de l’època i vistes des d’avui.

Hem fet una entrevista a Cristina Borderías per tal de fer un recordatori d’aquell procés investigador que va durar cinc anys i per demanar-li quin és el panorama actual.

*       *       *

MR: Com recordes el projecte i el procés que vau viure les persones que el vau dur a terme?

CB: Va ser un projecte de cinc anys molt intens, molt creatiu i amb molts intercanvis i debats en diversos seminaris en els que van participar les diferents autores i autors. Encara que els diferents capítols són producte de recerques individuals es pot parlar d’una recerca col·lectiva en la mesura en què en els seminaris tractàvem d’identificar preguntes comunes per fer intel·ligibles les connexions que unien els diferents treballs i mirar de passar de la història de les dones a la història de gènere. En tinc molt bon record.

 

MR: Era fàcil trobar documentació, o calia una metodologia indirecta per a treure resultats?

CB: La documentació dels arxius acostuma a ser pròpia dels fets administratius, econòmics i polítics històrics, on rarament hi conten les dones. Les i els investigadors van saber trobar altres fonts i, sobretot, aplicar lectures sense biaixos.

 

MR: Va ser interessant prendre el Baix Llobregat com a espai d’estudi del paper de les dones en la història? Vau fer una aportació innovadora respecte dels plantejaments més tradicionals?

CB: Crec que sí. Es van presentar estudis de diferents llocs, temàtiques i cronologies.. Analitzaven continuïtats i canvis en les vides de les dones i obrien nous itineraris d’investigació. La historiografia dels anys seixanta intentava visibilitzar la presència de les dones i les seves contribucions als diferents àmbits de la història. S’ha criticat molt sovint la història contributiva. Però és un enfocament molt rellevant perquè permet posar en valor l’aportació històrica de les dones en els diferents nivells socials: el treball, la família, la subsistència, el benestar, els nivells de vida, la cultura, la política. És un primer pas necessari. Però cal anar més enllà per a veure com el fet de tenir en compte les experiències de les dones canvia les interpretacions clàssiques en cadascun dels camps d’anàlisi

 

MR: Quina diferència hi ha entre història de les dones i història de gènere?

CB: La història de les dones i dels homes està marcada per les identitats i les relacions de gènere, que es construeixen històricament. El gènere no és una variable, com a vegades es presenta, és una clau fonamental de l’organització social. La divisió del treball en l’esfera de la producció i de la reproducció, per exemple, està condicionada a cada moment històric pels models de gènere dominants. Les decisions empresarials de a qui contractar, quin tipus de contracte, quins salaris, quins beneficis socials s’atorguen, no són alienes als models de gènere. La major precarietat del treball femení és resultat d’uns models que s’han anat construint al llarg del temps i que consideren a les dones com a treballadores subsidiàries. La legislació laboral que durant llarg temps ha atorgat diferents drets als treballs masculins i femenins també ho és, com també el diferent accés a l’educació d’homes i dones, o el diferent valor donat al treball domèstic de les dones per a la seva família i per tant la seva exclusió de les polítiques de previsió social i benestar. No s’entén la història de les dones, com tampoc la dels homes, si no s’analitza des d’una perspectiva de gènere que tingui en compte també les relacions de classe, ètnia…, des d’una perspectiva interseccional.

 

MR: Com veus els estudis de dones i de gènere avui?

CB: Si s’observa amb una perspectiva de llarg termini el balanç és molt positiu. Coneixem avui molt millor la història de les dones i sabem molt més sobre com funcionen les relacions de gènere, com afecten el desenvolupament històric en molts àmbits i com influeixen en la reproducció de les desigualtat socials. Aquest coneixement permet tenir una major influència en el desenvolupament de polítiques públiques.

 

MR: I el panorama acadèmic?

CB: El panorama acadèmic no és tan optimista, ni en la recerca ni en la presència de dones en els àmbits de decisió sobre la recerca i la docència. Hi ha un desequilibri important entre el desenvolupament de la recerca, que ha estat molt important, i la impermeabilitat de l’acadèmia, en general, a integrar una perspectiva de gènere en l’anàlisi històrica i en la correcció de les desigualtats en la seva estructura. En gran manera els estudis sobre la història de les dones i del gènere continuen sent tangencials, i la presència de les dones en els àmbits de decisió sent menors de la que correspondria.

 

MR:Gràcies Cristina.

 

SUMARIS:

SUMARI: Vol I

SUMARI: Volum II

 

 

En el marc del 8 de març, Dia internacional de la Dona, des del CECBLL hem impusat un paquet de llibres en el qual incloem els dos llibres resultants de la 5a recerca col·lectiva ‘Les dones al Baix Llobregat I i II’. Pots adquirir-lo aquí.

Nova assemblea de socis i sòcies del CECBLL 2024

El 29 de febrer vam celebrar l’Assemblea general de socis i sòcies del CECBLL amb una trentena persones assistents. La presidenta de l’entitat Genoveva Català, després de donar la benvinguda, va dedicar unes paraules a dues persones sòcies del CECBLL molt estimades: Gemma Tribó Traveria, membre de la Junta i col·laboradora del Centre des dels seus inicis, que va perdre la vida a l’octubre a conseqüència d’un accident. I Josep Campmany, que també ha estat membre de Junta durant molts anys que ara està greument malalt.

Tot seguit es va procedir a les aprovacions perceptives de les assemblees com son la memòria d’activitats i el tancament econòmic de l’any anterior, i la presentació del nou projecte d’activitat de l’any en curs amb el seu pressupost.

Referent a l’any 2023 es van presentar i aprovar les quatre memòries de l’activitat que dur a terme el CECBLL que són: la memòria general del Centre d’Estudis Comarcals, la del Museu de la Colònia Sedó, que fem en virtut del conveni de gestió de les visites guiades que tenim subscrit amb el MNACTEC; la memòria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Consell Comarcal, ja que ostentem la secretaria tècnica; i la del Centre Cívic Mas Lluí, que gestionem també gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. També es van aprovar els resultats dels comptes anuals del 2023 amb una dels fons propis gràcies a les aportacions dels excedents que s’han pogut fer en els darrers anys.

Pel que fa a l’any 2024, es va presentar un projecte d’activitats tenyit de celebració ja que enguany fa 50 anys de la fundació del CECBLL amb el propòsit de reforçar l’entitat i prepara-la per a la seva continuïtat en els propers decennis. El vicepresident Jordi Sicart, va explicar el pressupost per fer front a la celebració i la proposta de les noves quotes que també van ser aprovades per l’Assemblea. Destaquem la Quota zero per al primer any de les noves persones associades i la Quota d’apadrinament, que no pagarien quota el primer any i tindrien un descompte del 50% el segon any, amb l’objectiu que alguns socis aportin nous membres a l’entitat.

Per acabar, es va acordar atorgar el títol de soci honorífic a Josep Campmany i Guillot, doctor en ciències físiques per la UB i investigador científic al sincrotró Alba, alhora que estudiós local. Ha format part de la Junta del CECBLL i ha estat president del Centre d’Estudis de Gavà. Ha coordinat durant molts anys Materials del Baix Llobregat i la recerca sobre els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat.

 

 

Podeu recuperar l’Acta de l’Assemblea i els documens que es van tractar al següent enllaç: https://www.cecbll.cat/banc-documental/

 

D’aigua, mai n’hi ha prou!, per Aureliano Garcia Ruz

Actualment, arrosseguem un dèficit pluviomètric com feia temps que no patíem. Fenòmens sostinguts en el temps, com la manca de pluges i les temperatures clarament superiors a les habituals, ens han portat a una situació d’emergència hídrica extrema.

No obstant això, no es pot dir que ens hagi agafat per sorpresa. La darrera gran sequera, la de l’any 2008, ja ens va avisar de la fragilitat d’un model econòmic basat en un creixement constant i, en entorns concrets, focalitzat en el sector turístic gairebé de forma exclusiva.

A la darrera dècada, s’han implementat nous recursos —dessalinització de l’aigua de mar, regeneració de les aigües residuals—, solucions que han vingut per quedar-se, però que, d’altra banda, han esdevingut insuficients per evitar entrar en “emergència”. No podem confiar que la tecnologia sempre vindrà a salvar-nos.

En aquest mateix període, no hem treballat prou per preparar-nos. L’administració, en general, ha estat lenta: el govern, en executar les obres necessàries, com l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, i els ajuntaments a preocupar-se de fer les inversions per actualitzar les xarxes de distribució municipals. Aquesta lentitud, motivada en moltes ocasions per falta de finançament, per la no priorització d’un servei essencial, o per no exercir la governança que els pertoca —deixant de banda les seves competències—,  ens porta a oblidar que la resiliència davant d’una sequera es planifica en temps de bonança.

I ara, què fem?

En aquests moments, els sectors més afectats són l’agrícola i el ramader, seguits per l’industrial. Les reserves actuals dels embassaments de les conques internes, la dessaladora del Prat i l’estació regeneradora del Llobregat ens permetran arribar a principis de l’estiu sense restriccions a l’àmbit domèstic.

Però, i després? Les opcions que hi ha damunt la taula responen a la urgència de la situació: es tracta de guanyar temps, amb el convenciment que no són solucions definitives.

Sembla que s’imposa, com a solució més ràpida, el transport d’aigua en vaixells procedents de ports propers, la qual cosa genera molts dubtes: capacitat dels vaixells per abastir una part significativa de la demanda, control de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà amb uns criteris sanitaris estrictes, logística de la distribució, i, òbviament, per l’elevat cost. És intrigant que l’origen de l’aigua sigui la dessaladora de Sagunt, instal·lació propietat del govern central, infrautilitzada per manca de clients.

Per contra, la interconnexió entre la xarxa d’Aigües Ter Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona, dues de les grans operadores del país pel que fa a l’abastament d’aigua als municipis, es descarta per la por a la consolidació del fet i a la suspicàcia que la connexió esdevingui un transvasament definitiu entre conques. De fet, la finalitat exclusiva hauria de ser actuar com a garantia de subministrament en situacions d’emergència, independentment del territori afectat. Fa la impressió que l’aigua no entén de solidaritat, però sí de sentiments.

Tampoc ens podem oblidar de l’aigua subterrània, del potencial estratègic de l’aqüífer del delta. És una infraestructura que resulta una veritable garantia de subministrament per a quan fallen els embassaments, però, alhora, fràgil davant d’una sobreexplotació, que acaba salinitzant la massa d’aigua per intrusió marina i que cal minimitzar afavorint la recàrrega artificial a partir de basses d’infiltració, existents o de nova construcció.

La pròxima, quan?

No hi ha massa dubtes que després de la calma vindrà la tempesta: tard o d’hora acabarà plovent. No perdem el temps assenyalant responsables, cal remar en una mateixa direcció i planificar immediatament, sense dilació.

Podríem començar incrementant progressivament les tarifes fins a arribar a cobrir el cost que suposa disposar d’aigua de qualitat i quantitat suficient. Un increment del preu de l’aigua, acompanyat de mesures socials, com una tarifa específica per a col·lectius vulnerables, permet no deixar ningú enrere.

Fem les inversions per no perdre un bé escàs i finit, per no malbaratar un producte tan preuat. Demanem un pla de finançament específic perquè els ajuntaments afrontin la renovació de les xarxes, sense interessos i pensat pel sector. Modifiquem la legislació per facilitar l’execució dels projectes i l’agilització dels procediments administratius.

Repensem el model de creixement. El sistema cada vegada demana més aigua. A conseqüència de l’anomenat “canvi climàtic”, les perspectives plantegen un escenari amb un increment excessiu de la temperatura i, per tant, una disminució en la disponibilitat d’aigua. Hem d’actuar sobre la demanda i no sobre l’oferta!

I recordem: l’aigua no té preu. La més cara és la que no es té.

50 anys compartint cultura al Baix Llobregat!

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va iniciar la celebració de les seves cinc dècades d’existència amb una festa que el passat 16 de febrer va reunir al Centre Cívic Mas Lluí, seu de l’entitat, prop de 200 persones vinculades tant al CECBLL com a la nostra comarca.

El principal objectiu d’aquest primer acte va ser que els socis i les sòcies esdevinguessin els autèntics protagonistes de la vetllada. Per aquest motiu es va fer un reconeixement a les persones fundadores i a les que des del primer decenni encara mantenen la seva vinculació a l’entitat. En aquest sentit, quatre socis van ser obsequiats amb una placa ceràmica representativa del Baix Llobregat expressament creada per Ceràmiques Sedó d’Esparreguera. D’una banda,  Albert Massegur i Francesc Xavier Romero, signants de l’acta fundacional el 1974. De l’altra, Mercè Renom i Montserrat Pagès, úniques dones actives immediatament després, entre els anys 1975 i 1976, molt abans de la legalització. També es va reconèixer i agrair la vinculació que encara mantenen amb el CECBLL més d’una trentena de socis i sòcies del primer decenni de l’entitat (1974-1984).

En el marc de la celebració es va presentar el llibre “Contes del Baix Llobregat”, escrit per Rafa Bellido, il·lustrat per Joana Llordella i prologat per Carmen Romero. En les seves breus intervencions van reivindicar els contes com a gènere literari, van posar en valor els traços autodidactes com a via d’expressió i van reclamar reforçar la identitat de la nostra comarca. Per donar caliu a la presentació, tres socis i tres sòcies van fer unes acurades lectures de breus fragments del llibre que van fer somriure i emocionar alhora. La música en directe, amb Isaac Hachuel al teclat i Quim Lluís a la percussió, va contribuir a crear un ambient càlid i entranyable.

Exemplars dels llibres es van poder adquirir al finalitzar l’acte, i alguns dels  dibuixos originals es van poder veure de prop en format exposició a les parets de la sala que acollia la presentació i que donaven llum i color a l’activitat.

També es va obsequiar a totes les persones assistents amb una rosa del coneixement, elaborada amb l’estoc de llibres dels anys 80 del Centre i confeccionada per Caviga, entitat d’economia social que insereix laboralment a persones amb discapacitats. Aquesta rosa simbolitza la transferència de coneixements que des de fa 50 anys du a terme el Centre d’Estudis al territori.

La línia del temps que s’ha instal·lat a la paret del passadís principal va traslladar-nos a cop d’ull als anys 70, i ens va permetre fer un recorregut històric per les diferents etapes de l’entitat fins arribar a l’actualitat.

La primera activitat de la commemoració del cinquantenari va finalitzar amb un sopar a peu dret, un pastís amb espelmes i un photocall on poder copsar una instantània que ens recordés les vivències d’aquella trobada plena de moments especials i també de retrobaments. Una vetllada on, sens dubte, la cultura, element indestriable per aconseguir projectes vitals plens, va lluir amb llum pròpia. Una gran festa dels socis i sòcies que al llarg d’aquestes cinc dècades han posat el seu granet de sorra per compartir 50 anys de cultura al Baixllo!!! Gràcies a tothom que ho ha fet possible.

  • Si vols accedir al recull fotogràfic de l’acte fes click aquí.

  • A continuació, us deixem el vídeo resum de l’acte:

Inaugurem el 50è aniversari amb una roda de premsa a la seu del CECBLL

El matí del passat dimarts i 13 de febrer (sic) vam celebrar a la nostra seu una roda de premsa per fer avinent als mitjans de comunicació que aquest 2024 celebrem el cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (1974-2024).

 

La sala va estar presidida pel nou logo del CECBLL, fet per commemorar el cinquantè. Com es pot veure, incorpora com a marca forta les inicials del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Unes inicials que ens identifiquen, tot i que en català no existeix la doble ela. Però diferencia el Centre de tants altres organismes del Baix Llobregat que contenen la BL en la part final del seu acrònim.

Al davant d’aquesta capçalera, una taula formada per la presidenta del Centre i la responsable del grup de treball del cinquantè, Genoveva Català i Conxita Sánchez, flanquejant un soci voluntari que generosament es va fer càrrec d’organitzar la roda de premsa. Parlo del Xavier Campreciós Pino, periodista de “El Periódico de Catalunya” entre 1978 i 2018.

La roda de premsa va tenir una interessant presència de mitjans locals, com el Fet a Sant Feliu i la Vall de Verç; comarcals com el Baix.cat i ETV Televisió; o els nacionals El Periódico de Catalunya i Barcelona Content Factory, que és una agència de continguts informatius. Altres mitjans es van excusar, però van treure notícia a partir de la nota de premsa. A tots ells, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta apassionant tasca de compartir cultura.

La taula es completava amb la presència d’algunes membres del grup de treball del cinquantè aniversari, com Isabel Ortuño.

Xavier Campreciós, que va obrir la roda de premsa i va destacar el paper del Centre d’Estudis Comarcals en la defensa del territori. Va recordar moments significatius: la implicació contra el desviament del riu Llobregat i la lluita contra Eurovegas.

La presidenta, Genoveva Català, va explicar els objectius del cinquantè aniversari, amb especial incidència en el Col·loqui Internacional “La Colònia Sedó d’Esparreguera. Una dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc al mes de maig; i els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es lliuraran al novembre a Sant Vicenç dels Horts.

I finalment la responsable del 50è aniversari, en nom del grup de treball, va donar més detalls sobre la festa d’arrencada del dia 16 de febrer a la nostra seu, a Sant Feliu de Llobregat, amb la presentació del llibre Contes del Baix Llobregat i un homenatge a les persones que van impulsar en Centre en els seus inicia.

Per acabar es va obrir un breu torn de paraules.

Agraïm des d’aquestes línies el ressò que s’han fet els mitjans. Són moltes les emissores de ràdio de la comarca que han fet notícia o entrevista. També hi ha premsa escrita en paper que no podem aportar encara, com la revista de Sant Just Desvern, La Vall de Verç, que segons ens han dit ho publicaran en el volum del 15 de març.

 

Us deixem a continuació els enllaços a la notícia digital que han fet diferents mitjans. Esperem no deixar res al tinter:

FetaSantFeliu:

ElBaix.cat:

El Far:

Catalunya Metropolitana:

Qui és qui al Baix Llobregat

 

ABC:

La Vanguardia:

El Periódico de Catalunya:

 

 

Estrenem logotip, imatge corporativa i nou web com a part del projecte del 50è

Durant l’acte del passat divendres 16 de febrer, on inauguràvem el cinquantenari del CECBLL, es va fer la presentació de la nova imatge renovada del CECBLL a tothom que ens va poder acompanyar. Aquesta nova imatge s’arrela en un dels principals reptes de la celebració del 50è que és la de la projecció cap al futur. L’objectiu és establir-nos com a eina del segle XXI i adaptar-nos als nous llenguatges comunicatius per tal de poder continuar arribant al màxim de persones possibles.

Aquest logotip que us presentem agafa la idea dels logotips que l’han precedit i ens presenta a l’esquerra la idea del coneixement del territori, i a la dreta, partint de la imatge que hem utilitzat sempre de les 4 barres com a centre d’estudis de parla catalana que som, formant les lletres “BLL” de Baix Llobregat.

Actualitzem també la gamma cromàtica per tal que es permeti donar més joc i afegim diferents formats del mateix logotip: el bàsic en horitzontal, vertical, la declinació del 50è i el format que ens té el cor robat: el format “bola”, cada un d’ells amb l’opció en color i blanc i negre.

Finalment, i lligat a la nova estètica del logotip també li hem donat una rentada de cara a la nostra pàgina web, adaptant-la a aquesta actualitzada imatge corporativa. Aquest canvis estan fent gràcies a l’equip de Binocular i a les aportacions dels socis que ho han fet possible. Us animeu que entreu i xafardejau el web, que tot i que encara li falten els últims retocs, ja desprèn una energia diferent, i sobretot, mostra la pluralitat i la capacitat de treball del CECBLL.

Esperem que us agradi!