Archive for category: 50è aniversari del CECBLL

Ets aquí: / / 50è aniversari del CECBLL

Cloenda del 50è aniversari del CECBLL

/by

Durant l’any 2024 el CECBLL hem celebrat el nostre 50è aniversari amb una colla d’activitats i projectes impregnats de celebració i de compromís amb el territori i la seva gent.

El 6 de febrer vam organitzar l’acte de cloenda sota el lema “50 anys compartint cultura al Baix Llobregat”, en el que volíem reflexionar sobre el futur de l’entitat i sobre el paper de l’associacionisme com a única via per enfortir-nos. A l’acte hi van assistir prop de 80 persones que ens van acompanyar amb aquest tancament.

Aquest acte, conduit pel periodista i soci del CECBLL David Guerrero, es va iniciar amb la presentació de la revista anual del CECBLL, la vint-i-vuitena edició de Materials del Baix Llobregat i altres escrits, dedicat precisament als 50 anys de trajectòria de l’entitat. Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, va ser l’encarregada de presentar el dossier monogràfic confeccionat per una colla de persones estretament vinculades al Centre, a les que vam demanar que escrivissin un article sobre un quinquenni amb el que vam dividir els 50 anys del Centre. Totes elles han aportat el seu coneixement i experiència als articles que configuren el dossier i a través de la seva  lectura descobrim la història més personal del CECBLL. Jordi-Xavier Romero, Ferran Balanza, Maribel Ollé, M.Luz Retuerta, Assumpta Muset, Carles Riba, Joana Llordella, Esther Hachuel, Conxita Sánchez, Genoveva Català i Mercè Renom han estat els i les autores d’aquest dossier carregat d’experiències i emocions que han impregnat aquest 50 primers anys del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’acte va continuar amb un interessant diàleg sobre els reptes de futur del CECBLL i de com serà l’associacionisme a la llum dels profunds canvis que travessa la nostra societat. En el diàleg hi van participar l’Elionor Sellés, el Pau Rodríguez, l’Albert Marsà i la Clara Bosch, persones sòcies o col·laborades del Centre. Van debatre sobre temes com el relleu generacional, les dedicacions personals o implicacions que comporten associar-se a entitats culturals com la nostra, l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies, o els reptes de futur que tenim com a CECBLL com ara la connexió amb la nova immigració  o el suport social.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, que va encoratjar a les persones assistentes a continuar treballant amb il·lusió i esforç, ja que el coneixement enforteix la fraternitat.

La nit de la cultura mostra, un any més, la riquesa del Baix Llobregat

/by

El divendres 22 de novembre es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals.

Enguany, la gala se celebra a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en honor a Magda Sanrama i Felip, l’única dona que va participar en la reunió fundacional del CECBLL, que aquest any celebra el seu 50è aniversari.

Els primers guardons a ser entregats van ser a les experiències socials de l’àmbit col·lectiu. Les candidatures premiades van ser 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal; Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Llobregat, del Prat de Llobregat; CFA Arquitecte Jujol (P&L), de Sant Joan Despí; i Fundació Bayt al-thaqafa, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es van entregar els guardons a les candidatures premiades de les experiències econòmiques de l’àmbit col·lectiu, que van guardonar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat.

Després vam continuar amb les experiències ecològiques també de l’àmbit col·lectiu, i es va guardonar a la Casa de l’energia, del Prat de Llobregat; Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal.

L’última experiència de l’àmbit col·lectiu va ser les experiències culturals, que van atorgar una estatueta al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; a la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i al grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, l’últim bloc de guardons escollits per la Comissió de selecció i el Jurat van ser els premiats de l’àmbit Individual. Les persones guardonades van ser Abdoulaye Fall, de Molins de Rei; Àngel Merino, de Sant Feliu de Llobregat; Júlia Vergara Alert, d’Olesa de Montserrat; Montserrat Pagès Paretas, pels seus estudis sobre la comarca; Pura Velarde Cidoncha, de Cornellà de Llobregat; i Patricia Aymà Maldonado, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es va començar amb l’entrega dels premis singulars, encapçalats el Premi Magda Sanrama i Felip a una iniciativa destacada del municipi amfitrió. Aquest guardó el va entregar el Sr. Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i va ser per La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que porta 129 anys d’història. Des dels seus inicis on una petita comitiva de Ses Majestats d’Orient repartia joguines des d’un carro, fins a l’actualitat on cada any les carrosses de Ses Majestats són més innovadores. La Cavalcada és un exemple de l’esperit comunitari i la tasca desinteressada de tantes persones voluntàries i entitats vicentines que cada any fan de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any.

L’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer entrega del Premi Personalitat Baixllobregatina. La guanyadora del Premi ha sigut Laura Zurriaga (àlies @croquetadexocolata a les xarxes socials), respostera i creadora de contingut gavanenca que competia amb el cantant i compositor santfeliuenc Nil Moliner. Aquest premi va ser atorgat per votació popular del públic.

Per acabar, l’Excm. Sr. Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, va fer entrega del Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La Fundació, creada l’any 1999, coordina i vertebra la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que fa anys que treballen al i pel territori. De manera unànime, la Junta del CECBLL va decidir al juliol que volia donar suport a la Federació davant de les dificultats que es trobaven al País Valencià, decisió que ha acabat sent més rellevant que mai després de l’efecte devastador de la DANA de finals d’octubre. Dona nom al guardó Gemma Tribó Traveria, que va ser una part fonamental del CECBLL durant molts anys i responsable de recerca del CECBLL des dels anys 80. La Gemma ens va deixar ja fa un any, però la seva petjada i el seu llegat perduraran en el temps. És per això que enguany el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat porta el seu nom.

Una gala plena de sorpresa i emocions, que celebrava els 25 anys de Premis i els 50 del CECBLL reivindicant la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat gràcies a les figures de Gemma Tribó Traberia i Magda Sanrama i Felip.

S’ha reunit la Comissió de Selecció i ja tenim els finalistes d’aquesta edició!

/by

El passat 28 d’octubre de 2024, es va reunir la Comissió de Selecció dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat a la Seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquesta comissió tenia la gran tasca de llegir i avaluar el total de les 116 candidatures rebudes per tal d’escollir els finalistes d’aquest any.

Aquesta edició busca premiar un total de 12 candidatures individuals i 36 de col·lectives. La categoria col·lectiva la tenim dividida per àmbits socials, culturals, econòmics i ecològics i responen a un total de 9 candidatures finalistes per cap.

En la categoria individual han quedat finalistes Abdoulaye Fall (Molins de Rei), Alfonso López Borgoñoz (Castelldefels), Àngel Merino (Sant Feliu de Llobregat), Francesc Fabregas Oliveras (Sant Just Desvern), Frederic Prieto Caballé (Cornellà de Llobregat), Júlia Vergara Alert (Olesa de Montserrat), Maite Sadurni (Sant Esteve Sesrovires), Marina Tuset (Sant Vicenç dels Horts), Montserrat Pagès Paretas (Comarca), Patricia Aymà Maldonado (Sant Vicenç dels Horts), Pura Velarde Cidoncha (Cornellà de Llobregat) i Santi Balmes Santfeliu (Sant Vicenç dels Horts).

En la categoria col·lectiva, per les experiències socials han quedat finalistes 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat (Comarca), Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Ll (El Prat de Llobregat), CECSCAT (Olesa de Montserrat), CFA Arquitete Jujol (P&L) [Sant Joan Despí], CRENCO – Recol·lectors de Felicitat (Créixer – Envellir – Compartir), [Cornellà de Llobregat], Diari Catalunya Metropolitana (Comarca), Fundació Bayt al-thaqafa (Sant Vicenç dels Horts), Fundació Trab.Or – Centre Diari Sant Josep (Sant Vicenç dels Horts) i Torrents d’Art – Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat).

En la categoria col·lectiva, per les experiències ecològiques han quedat finalistes ANT-Associació Naturalista Torrellenca (Torrelles de Llobregat), Botànic del CEM (Molins de Rei), Casa de l’energia (El Prat de Llobregat), Colla d’Estelladors i Estelladores de Torrelles (Torrelles de Llobregat), La Rutlla Natura (Sant Boi de Llobregat), La Tartana de Can Bofill (Molins de Rei), LLOB. (Sant Feliu de Llobregat), Projecte Tomaliers (Comarca) i Taula del Llobregat (Comarca)

En la categoria col·lectiva, per les experiències econòmiques han quedat finalistes Blancafort Orgueners de Montserrat, SL (Collbató), Europastry/Fripan (Sant Joan Despí), Ferromolins (Molins de Rei), Mes de la Carxofa (Sant Boi de Llobregat), MTS Tech (Esparreguera), Projecte “Premsa dels Mixerris” (Torrelles de Llobregat), SIGHORE, S.L. (Sant Just Desvern), Sistema Thead (Sant Feliu de Llobregat) i Xocopunt (Molins de Rei).

En la categoria col·lectiva, per les experiències culturals han quedat finalistes Associació sense ànim de lucre Microcornellateatre (Cornellà de Llobregat), Editorial Paper d’Estrassa (Olesa de Montserrat), Festival Altaveu (Sant Boi de Llobregat), Festival de Circ Contemporani La Palanca (Esparreguera), Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis (Olesa de Montserrat), Grup Tres Torres – Recuperació construccions de pedra seca (Viladecans), Love of Lesbian (Sant Vicenç dels Horts), Societat Aliança Palmarenca (La Palma de Cervelló) i Societat Cultural La Vicentina (Sant Vicenç dels Horts).

Les candidatures es van anar presentant de finals de maig a principis d’octubre i se’n van rebre un total de 116, repartides en 78 experiències col·lectives i 38 experiències individuals. Això vol dir que com a veïnes del Baix Llobregat hem fet l’exercici de reflexionar sobre el nostre entorn i identificar projectes que es mereixen un reconeixement. Un exercici que en aquesta societat cada cop més individualitzada és més necessari que mai. Aquestes 116 candidatures mostren la gran pluralitat de projectes i iniciatives que hi ha al Baix Llobregat, un motiu més per poder estar orgulloses de la nostra comarca, d’on venim i de qui som.

La comissió de selecció d’enguany ha estat formada per un total de vint-i-una persones de tota la comarca que han estat seleccionats per la seva vinculació personal i professional a cada un dels àmbits que acullen els Premis. Els membres han estat Agnès Dal Maschio, Alfons Muñoz, Begoña Floria, Camil Rull, Carme Figueras, Dolors Pérez, Esther Amill, Esther Hachuel, Ferran Puig, Francesc Viso, Genoveva Català, Ignasi Llorente, Jordi Gil, Jordi Sicart, Juan Carles Bassi, Maria Visa, Pere Àngel Montserrat, Sílvia Guillén, Silvia Ruiz Boqué, Victòria Lebrón i Xavier Calderé.

Ara, aquestes candidatures finalistes les tenen les persones del Jurat que seran les encarregades d’escollir els guardones d’aquesta edició, que romandran secrets fins a La Nit de la Cultura 2024, la gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es duran a terme el pròxim 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.

“Sopa de lletres”, per Maite Carranza

/by

Des de fa ja més de sis anys dinamitzo un grup de lectura de dones del Centre d’Estudis  del Baix Llobregat que, lluny de suposar-me cap càrrega, dóna valor a la paraula tertúlia en la seva acepció més genuïna. En aquest espai de llibertat, sota el sostre de l’acollidor edifici del Centre Cívic Mas Lluí al Carrer Estelí, un cop al trimestre xerrem, debatim, recomanem, ens fem confidències i passem una bona estona plegades al voltant d’un llibre.

Sovint em sento afortunada per saber-me veïna i companya de tantes dones intel·ligents, compromeses i cultes a qui els agrada llegir, conversar, anar al cinema, assistir a conferències, a recitals o a estrenes teatrals i que, com jo, gaudeixen d’aquestes estones de sororitat.

És un luxe, ho sé, i no és casual.

Potser coneixeu la Conxita Sánchez? o la Genoveva Català? o l’Esther Hachuel? Oi que sí? Doncs segur que ho enteneu perfectament. Elles (i d’altres) són les promotores principals de totes les meves vinculacions amb el Centre d’Estudis del Baix Llobregat. I, com comprendreu, em resulta impossible negar-los res perquè més enllà de la feina que em proposen sempre hi afegeixen l’entusiasme per tot allò que plantegen i la màgia de la complicitat. Qualsevol suggerència resulta llaminera, fàcil, bonica: presentar unes jornades sobre cultura, preparar un taller literari, fer una presentació, participar d’una taula rodona… Com es pot dir que no a uns ulls brillants, un somriure a la boca i la promesa que tot sortirà bé, que no caldrà preocupar-me per res, que seran al meu costat?

A la fotografia: l’autora Maite Carranza

I es compleix. Talment.

Per això mai (o gairebé mai) refuso una proposta seva i públicament em declaro admiradora incondicional del Centre d’Estudis del Baix Llobregat i de les persones que el lideren.

La primera col·laboració va ser un taller d’escriptura per a dones, ara farà onze anys. Era una proposta ben trabada i consensuada amb diverses entitats de la ciutat de Sant Feliu -com el Casal de la dona o l’Arxiu Comarcal- amb qui ja impulsàvem el Premi de relats Joana Raspall per a dones. I va resultar molt exitós, tant que vam haver de tancar la matrícula. La sinèrgia d’aquella primera experiència va traspassar el factor literari i va marcar-nos emotivament. Ens vam adonar que un taller d’escriptura per a dones és també un espai per a la reflexió personal que porta de forma natural a la confidència, a les aliances i a fer xarxa.  A hores d’ara moltes de les persones participants encara recorden la màgia d’aquell taller improvisat que va permetre fer coneixences i bones amigues.

I malgrat la vida tan agitada que porto vaig fer un forat per un segon taller l’any 2017 que va repetir l’èxit del primer i, aquest sí, va tenir continuïtat en aquesta tertúlia literària, encara viva, que vincula més de 30 dones a l’entorn de la lectura i el debat. I no me’n canso perquè em dona el valor afegit de sentir-me part d’una comunitat i en sintonia amb persones properes.

Tanmateix, el Centre d’Estudis no només proposa tasques, sempre entoma qualsevol proposta per boja que sigui. Aquesta és la seva virtut la capacitat d’encaixar nous reptes. Amb el Centre d’Estudis he organitzat presentacions dels meus llibres, algun espectacle o trobades amb joves d’Instituts per parlar de literatura catalana. I malgrat el volum de feina que representa mai m’ha arribat el més mínim retret, ans al contrari, em faig creus de la gestió i el tracte. Tant de bo pogués dir el mateix d’altres Entitats. Però no m’agrada mentir. La realitat és més crua i desagradable de la que el Centre d’Estudis del Baix Llobregat ens té acostumats a creure.

Cal que existeixin més Centres d’Estudis Comarcals que dinamitzin la cultura des del respecte i l’admiració incondicional. Cal que la flama que va néixer fa 50 anys continuï ben viva i que ens il·lumini els propers cinquanta.

Potser sigui egoista, però vull que els meus fills i filles i potser els meus néts i nétes sàpiguen que molt a prop seu hi ha persones que estimen la cultura i els llibres i que sempre, com deia  Xima del Bearn de Villalonga, sempre tindran un plat de sopa de lletres a la seva taula.

L’escalf d’aquest certesa em fa ser molt feliç.

Maite Carranza

El Delegat del Govern, Joan Borràs, visita el CECBLL

/by

 

El Delegat territorial de Barcelona  del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joan Borràs i Alborch, va visitar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat el 8 d’abril, on el van rebre una delegació de persones de l’entitat encapçalada per la presidenta Genoveva Català, el vicepresident Jordi Sicart, la responsable del cinquantenari del Centre Conxita Sànchez, el representant del Centre a la CCEPC Jaume Bosch, la directora Esther Hachuel i la Cap de projectes Neus Ribas.

 

En la trobada vam aprofitar per explicar-li les activitats que el CECBLL està duent a terme per la celebració del 50è aniversari, destacant el Col·loqui Internacional “Història i futur  de la Colona Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 de maig a la Colònia Sedó d’Esparreguera, i la 12a edició dels Premis de Reconeixement  Cultural del Baix Llobregat que es celebrarà a Sant Vicenç dels Horts el 22 de novembre. També se li van mostrar les darrers edicions que hem publicat.

 

En Joan Borràs va ser alcalde del Papiol durant els anys 2015-2017 i va tornar a ocupar l’alcaldia l’any 2019. Aquesta proximitat ha fet que la trobada fos distesa i de fàcil entesa. Finalment el Delegat va signar tot inaugurant el llibre el llibre d’honor del CECBLL i el vam obsequiar amb un lot dels nostres llibres.

 

 

 

Març en clau de dona

/by

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de dona” https://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

A vint-i dos anys d’una recerca pionera: entrevista a Cristina Borderías

/by

ENTREVISTA DE MERCÈ RENOM A CRISTINA BORDERÍAS

El moviment feminista va ser molt actiu al Baix Llobregat i en la dècada de 1990 reforçava la seva presència social i institucional. Alba García, des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, impulsava el Programa de la Dona; Maria Luz Retuerta, des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el 1995 promovia la creació dels premis de recerca Novadona (després denominats Blanca Bardiera) i entre gener i març de 1997, acollia unes tertúlies feministes que projectaven a la comarca la celebració dels vint anys de les primeres jornades feministes de 1976.

En aquell marc, l’abril de 1997 el Curs d’iniciació a la recerca històrica que acostumava a organitzar l’Arxiu es va dedicar a l’estudi de la història de les dones, com a pas previ a la recerca col·lectiva que a finals de 1997 va convocar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquella cinquena recerca col·lectiva dedicada a l’estudi del paper de les dones en la història del Baix Llobregat va donar lloc a dinou estudis publicats en dos volums el 2002 (vegeu els sumari al final d’aquesta entrevista).

La direcció d’aquella recerca va anar a càrrec de la historiadora Cristina Borderías i la coordinació la va dur la historiadora Soledad Bengoechea.

Encara avui, després de vint-i-dos anys, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui. La publicació compta amb una completa bibliografia i una extensa introducció a càrrec de Cristina Borderías que és tota una lliçó teòrica i metodològica sobre l’estudi de les dones en la història en general i sobre les aportacions fetes sobre el Baix Llobregat.

En el marc de les celebracions del 8 de maig, és oportú re-visitar aquella recerca i comentar alguns aspectes sobre com es va dur a terme aquella recerca col·lectiva i posar en relleu les aportacions més rellevants des d’un punt de vista general, en el context de la bibliografia de l’època i vistes des d’avui.

Hem fet una entrevista a Cristina Borderías per tal de fer un recordatori d’aquell procés investigador que va durar cinc anys i per demanar-li quin és el panorama actual.

*       *       *

MR: Com recordes el projecte i el procés que vau viure les persones que el vau dur a terme?

CB: Va ser un projecte de cinc anys molt intens, molt creatiu i amb molts intercanvis i debats en diversos seminaris en els que van participar les diferents autores i autors. Encara que els diferents capítols són producte de recerques individuals es pot parlar d’una recerca col·lectiva en la mesura en què en els seminaris tractàvem d’identificar preguntes comunes per fer intel·ligibles les connexions que unien els diferents treballs i mirar de passar de la història de les dones a la història de gènere. En tinc molt bon record.

 

MR: Era fàcil trobar documentació, o calia una metodologia indirecta per a treure resultats?

CB: La documentació dels arxius acostuma a ser pròpia dels fets administratius, econòmics i polítics històrics, on rarament hi conten les dones. Les i els investigadors van saber trobar altres fonts i, sobretot, aplicar lectures sense biaixos.

 

MR: Va ser interessant prendre el Baix Llobregat com a espai d’estudi del paper de les dones en la història? Vau fer una aportació innovadora respecte dels plantejaments més tradicionals?

CB: Crec que sí. Es van presentar estudis de diferents llocs, temàtiques i cronologies.. Analitzaven continuïtats i canvis en les vides de les dones i obrien nous itineraris d’investigació. La historiografia dels anys seixanta intentava visibilitzar la presència de les dones i les seves contribucions als diferents àmbits de la història. S’ha criticat molt sovint la història contributiva. Però és un enfocament molt rellevant perquè permet posar en valor l’aportació històrica de les dones en els diferents nivells socials: el treball, la família, la subsistència, el benestar, els nivells de vida, la cultura, la política. És un primer pas necessari. Però cal anar més enllà per a veure com el fet de tenir en compte les experiències de les dones canvia les interpretacions clàssiques en cadascun dels camps d’anàlisi

 

MR: Quina diferència hi ha entre història de les dones i història de gènere?

CB: La història de les dones i dels homes està marcada per les identitats i les relacions de gènere, que es construeixen històricament. El gènere no és una variable, com a vegades es presenta, és una clau fonamental de l’organització social. La divisió del treball en l’esfera de la producció i de la reproducció, per exemple, està condicionada a cada moment històric pels models de gènere dominants. Les decisions empresarials de a qui contractar, quin tipus de contracte, quins salaris, quins beneficis socials s’atorguen, no són alienes als models de gènere. La major precarietat del treball femení és resultat d’uns models que s’han anat construint al llarg del temps i que consideren a les dones com a treballadores subsidiàries. La legislació laboral que durant llarg temps ha atorgat diferents drets als treballs masculins i femenins també ho és, com també el diferent accés a l’educació d’homes i dones, o el diferent valor donat al treball domèstic de les dones per a la seva família i per tant la seva exclusió de les polítiques de previsió social i benestar. No s’entén la història de les dones, com tampoc la dels homes, si no s’analitza des d’una perspectiva de gènere que tingui en compte també les relacions de classe, ètnia…, des d’una perspectiva interseccional.

 

MR: Com veus els estudis de dones i de gènere avui?

CB: Si s’observa amb una perspectiva de llarg termini el balanç és molt positiu. Coneixem avui molt millor la història de les dones i sabem molt més sobre com funcionen les relacions de gènere, com afecten el desenvolupament històric en molts àmbits i com influeixen en la reproducció de les desigualtat socials. Aquest coneixement permet tenir una major influència en el desenvolupament de polítiques públiques.

 

MR: I el panorama acadèmic?

CB: El panorama acadèmic no és tan optimista, ni en la recerca ni en la presència de dones en els àmbits de decisió sobre la recerca i la docència. Hi ha un desequilibri important entre el desenvolupament de la recerca, que ha estat molt important, i la impermeabilitat de l’acadèmia, en general, a integrar una perspectiva de gènere en l’anàlisi històrica i en la correcció de les desigualtats en la seva estructura. En gran manera els estudis sobre la història de les dones i del gènere continuen sent tangencials, i la presència de les dones en els àmbits de decisió sent menors de la que correspondria.

 

MR:Gràcies Cristina.

 

SUMARIS:

SUMARI: Vol I

SUMARI: Volum II

 

 

En el marc del 8 de març, Dia internacional de la Dona, des del CECBLL hem impusat un paquet de llibres en el qual incloem els dos llibres resultants de la 5a recerca col·lectiva ‘Les dones al Baix Llobregat I i II’. Pots adquirir-lo aquí.

Nova assemblea de socis i sòcies del CECBLL 2024

/by

El 29 de febrer vam celebrar l’Assemblea general de socis i sòcies del CECBLL amb una trentena persones assistents. La presidenta de l’entitat Genoveva Català, després de donar la benvinguda, va dedicar unes paraules a dues persones sòcies del CECBLL molt estimades: Gemma Tribó Traveria, membre de la Junta i col·laboradora del Centre des dels seus inicis, que va perdre la vida a l’octubre a conseqüència d’un accident. I Josep Campmany, que també ha estat membre de Junta durant molts anys que ara està greument malalt.

Tot seguit es va procedir a les aprovacions perceptives de les assemblees com son la memòria d’activitats i el tancament econòmic de l’any anterior, i la presentació del nou projecte d’activitat de l’any en curs amb el seu pressupost.

Referent a l’any 2023 es van presentar i aprovar les quatre memòries de l’activitat que dur a terme el CECBLL que són: la memòria general del Centre d’Estudis Comarcals, la del Museu de la Colònia Sedó, que fem en virtut del conveni de gestió de les visites guiades que tenim subscrit amb el MNACTEC; la memòria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Consell Comarcal, ja que ostentem la secretaria tècnica; i la del Centre Cívic Mas Lluí, que gestionem també gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. També es van aprovar els resultats dels comptes anuals del 2023 amb una dels fons propis gràcies a les aportacions dels excedents que s’han pogut fer en els darrers anys.

Pel que fa a l’any 2024, es va presentar un projecte d’activitats tenyit de celebració ja que enguany fa 50 anys de la fundació del CECBLL amb el propòsit de reforçar l’entitat i prepara-la per a la seva continuïtat en els propers decennis. El vicepresident Jordi Sicart, va explicar el pressupost per fer front a la celebració i la proposta de les noves quotes que també van ser aprovades per l’Assemblea. Destaquem la Quota zero per al primer any de les noves persones associades i la Quota d’apadrinament, que no pagarien quota el primer any i tindrien un descompte del 50% el segon any, amb l’objectiu que alguns socis aportin nous membres a l’entitat.

Per acabar, es va acordar atorgar el títol de soci honorífic a Josep Campmany i Guillot, doctor en ciències físiques per la UB i investigador científic al sincrotró Alba, alhora que estudiós local. Ha format part de la Junta del CECBLL i ha estat president del Centre d’Estudis de Gavà. Ha coordinat durant molts anys Materials del Baix Llobregat i la recerca sobre els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat.

 

 

Podeu recuperar l’Acta de l’Assemblea i els documens que es van tractar al següent enllaç: https://www.cecbll.cat/banc-documental/

 

D’aigua, mai n’hi ha prou!, per Aureliano Garcia Ruz

/by

Actualment, arrosseguem un dèficit pluviomètric com feia temps que no patíem. Fenòmens sostinguts en el temps, com la manca de pluges i les temperatures clarament superiors a les habituals, ens han portat a una situació d’emergència hídrica extrema.

No obstant això, no es pot dir que ens hagi agafat per sorpresa. La darrera gran sequera, la de l’any 2008, ja ens va avisar de la fragilitat d’un model econòmic basat en un creixement constant i, en entorns concrets, focalitzat en el sector turístic gairebé de forma exclusiva.

A la darrera dècada, s’han implementat nous recursos —dessalinització de l’aigua de mar, regeneració de les aigües residuals—, solucions que han vingut per quedar-se, però que, d’altra banda, han esdevingut insuficients per evitar entrar en “emergència”. No podem confiar que la tecnologia sempre vindrà a salvar-nos.

En aquest mateix període, no hem treballat prou per preparar-nos. L’administració, en general, ha estat lenta: el govern, en executar les obres necessàries, com l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, i els ajuntaments a preocupar-se de fer les inversions per actualitzar les xarxes de distribució municipals. Aquesta lentitud, motivada en moltes ocasions per falta de finançament, per la no priorització d’un servei essencial, o per no exercir la governança que els pertoca —deixant de banda les seves competències—,  ens porta a oblidar que la resiliència davant d’una sequera es planifica en temps de bonança.

I ara, què fem?

En aquests moments, els sectors més afectats són l’agrícola i el ramader, seguits per l’industrial. Les reserves actuals dels embassaments de les conques internes, la dessaladora del Prat i l’estació regeneradora del Llobregat ens permetran arribar a principis de l’estiu sense restriccions a l’àmbit domèstic.

Però, i després? Les opcions que hi ha damunt la taula responen a la urgència de la situació: es tracta de guanyar temps, amb el convenciment que no són solucions definitives.

Sembla que s’imposa, com a solució més ràpida, el transport d’aigua en vaixells procedents de ports propers, la qual cosa genera molts dubtes: capacitat dels vaixells per abastir una part significativa de la demanda, control de la qualitat de l’aigua destinada al consum humà amb uns criteris sanitaris estrictes, logística de la distribució, i, òbviament, per l’elevat cost. És intrigant que l’origen de l’aigua sigui la dessaladora de Sagunt, instal·lació propietat del govern central, infrautilitzada per manca de clients.

Per contra, la interconnexió entre la xarxa d’Aigües Ter Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona, dues de les grans operadores del país pel que fa a l’abastament d’aigua als municipis, es descarta per la por a la consolidació del fet i a la suspicàcia que la connexió esdevingui un transvasament definitiu entre conques. De fet, la finalitat exclusiva hauria de ser actuar com a garantia de subministrament en situacions d’emergència, independentment del territori afectat. Fa la impressió que l’aigua no entén de solidaritat, però sí de sentiments.

Tampoc ens podem oblidar de l’aigua subterrània, del potencial estratègic de l’aqüífer del delta. És una infraestructura que resulta una veritable garantia de subministrament per a quan fallen els embassaments, però, alhora, fràgil davant d’una sobreexplotació, que acaba salinitzant la massa d’aigua per intrusió marina i que cal minimitzar afavorint la recàrrega artificial a partir de basses d’infiltració, existents o de nova construcció.

La pròxima, quan?

No hi ha massa dubtes que després de la calma vindrà la tempesta: tard o d’hora acabarà plovent. No perdem el temps assenyalant responsables, cal remar en una mateixa direcció i planificar immediatament, sense dilació.

Podríem començar incrementant progressivament les tarifes fins a arribar a cobrir el cost que suposa disposar d’aigua de qualitat i quantitat suficient. Un increment del preu de l’aigua, acompanyat de mesures socials, com una tarifa específica per a col·lectius vulnerables, permet no deixar ningú enrere.

Fem les inversions per no perdre un bé escàs i finit, per no malbaratar un producte tan preuat. Demanem un pla de finançament específic perquè els ajuntaments afrontin la renovació de les xarxes, sense interessos i pensat pel sector. Modifiquem la legislació per facilitar l’execució dels projectes i l’agilització dels procediments administratius.

Repensem el model de creixement. El sistema cada vegada demana més aigua. A conseqüència de l’anomenat “canvi climàtic”, les perspectives plantegen un escenari amb un increment excessiu de la temperatura i, per tant, una disminució en la disponibilitat d’aigua. Hem d’actuar sobre la demanda i no sobre l’oferta!

I recordem: l’aigua no té preu. La més cara és la que no es té.

50 anys compartint cultura al Baix Llobregat!

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat va iniciar la celebració de les seves cinc dècades d’existència amb una festa que el passat 16 de febrer va reunir al Centre Cívic Mas Lluí, seu de l’entitat, prop de 200 persones vinculades tant al CECBLL com a la nostra comarca.

El principal objectiu d’aquest primer acte va ser que els socis i les sòcies esdevinguessin els autèntics protagonistes de la vetllada. Per aquest motiu es va fer un reconeixement a les persones fundadores i a les que des del primer decenni encara mantenen la seva vinculació a l’entitat. En aquest sentit, quatre socis van ser obsequiats amb una placa ceràmica representativa del Baix Llobregat expressament creada per Ceràmiques Sedó d’Esparreguera. D’una banda,  Albert Massegur i Francesc Xavier Romero, signants de l’acta fundacional el 1974. De l’altra, Mercè Renom i Montserrat Pagès, úniques dones actives immediatament després, entre els anys 1975 i 1976, molt abans de la legalització. També es va reconèixer i agrair la vinculació que encara mantenen amb el CECBLL més d’una trentena de socis i sòcies del primer decenni de l’entitat (1974-1984).

En el marc de la celebració es va presentar el llibre “Contes del Baix Llobregat”, escrit per Rafa Bellido, il·lustrat per Joana Llordella i prologat per Carmen Romero. En les seves breus intervencions van reivindicar els contes com a gènere literari, van posar en valor els traços autodidactes com a via d’expressió i van reclamar reforçar la identitat de la nostra comarca. Per donar caliu a la presentació, tres socis i tres sòcies van fer unes acurades lectures de breus fragments del llibre que van fer somriure i emocionar alhora. La música en directe, amb Isaac Hachuel al teclat i Quim Lluís a la percussió, va contribuir a crear un ambient càlid i entranyable.

Exemplars dels llibres es van poder adquirir al finalitzar l’acte, i alguns dels  dibuixos originals es van poder veure de prop en format exposició a les parets de la sala que acollia la presentació i que donaven llum i color a l’activitat.

També es va obsequiar a totes les persones assistents amb una rosa del coneixement, elaborada amb l’estoc de llibres dels anys 80 del Centre i confeccionada per Caviga, entitat d’economia social que insereix laboralment a persones amb discapacitats. Aquesta rosa simbolitza la transferència de coneixements que des de fa 50 anys du a terme el Centre d’Estudis al territori.

La línia del temps que s’ha instal·lat a la paret del passadís principal va traslladar-nos a cop d’ull als anys 70, i ens va permetre fer un recorregut històric per les diferents etapes de l’entitat fins arribar a l’actualitat.

La primera activitat de la commemoració del cinquantenari va finalitzar amb un sopar a peu dret, un pastís amb espelmes i un photocall on poder copsar una instantània que ens recordés les vivències d’aquella trobada plena de moments especials i també de retrobaments. Una vetllada on, sens dubte, la cultura, element indestriable per aconseguir projectes vitals plens, va lluir amb llum pròpia. Una gran festa dels socis i sòcies que al llarg d’aquestes cinc dècades han posat el seu granet de sorra per compartir 50 anys de cultura al Baixllo!!! Gràcies a tothom que ho ha fet possible.

  • Si vols accedir al recull fotogràfic de l’acte fes click aquí.

  • A continuació, us deixem el vídeo resum de l’acte:

Inaugurem el 50è aniversari amb una roda de premsa a la seu del CECBLL

/by

El matí del passat dimarts i 13 de febrer (sic) vam celebrar a la nostra seu una roda de premsa per fer avinent als mitjans de comunicació que aquest 2024 celebrem el cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (1974-2024).

 

La sala va estar presidida pel nou logo del CECBLL, fet per commemorar el cinquantè. Com es pot veure, incorpora com a marca forta les inicials del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Unes inicials que ens identifiquen, tot i que en català no existeix la doble ela. Però diferencia el Centre de tants altres organismes del Baix Llobregat que contenen la BL en la part final del seu acrònim.

Al davant d’aquesta capçalera, una taula formada per la presidenta del Centre i la responsable del grup de treball del cinquantè, Genoveva Català i Conxita Sánchez, flanquejant un soci voluntari que generosament es va fer càrrec d’organitzar la roda de premsa. Parlo del Xavier Campreciós Pino, periodista de “El Periódico de Catalunya” entre 1978 i 2018.

La roda de premsa va tenir una interessant presència de mitjans locals, com el Fet a Sant Feliu i la Vall de Verç; comarcals com el Baix.cat i ETV Televisió; o els nacionals El Periódico de Catalunya i Barcelona Content Factory, que és una agència de continguts informatius. Altres mitjans es van excusar, però van treure notícia a partir de la nota de premsa. A tots ells, moltes gràcies per acompanyar-nos en aquesta apassionant tasca de compartir cultura.

La taula es completava amb la presència d’algunes membres del grup de treball del cinquantè aniversari, com Isabel Ortuño.

Xavier Campreciós, que va obrir la roda de premsa i va destacar el paper del Centre d’Estudis Comarcals en la defensa del territori. Va recordar moments significatius: la implicació contra el desviament del riu Llobregat i la lluita contra Eurovegas.

La presidenta, Genoveva Català, va explicar els objectius del cinquantè aniversari, amb especial incidència en el Col·loqui Internacional “La Colònia Sedó d’Esparreguera. Una dialèctica entre aigua i energia”, que tindrà lloc al mes de maig; i els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat que es lliuraran al novembre a Sant Vicenç dels Horts.

I finalment la responsable del 50è aniversari, en nom del grup de treball, va donar més detalls sobre la festa d’arrencada del dia 16 de febrer a la nostra seu, a Sant Feliu de Llobregat, amb la presentació del llibre Contes del Baix Llobregat i un homenatge a les persones que van impulsar en Centre en els seus inicia.

Per acabar es va obrir un breu torn de paraules.

Agraïm des d’aquestes línies el ressò que s’han fet els mitjans. Són moltes les emissores de ràdio de la comarca que han fet notícia o entrevista. També hi ha premsa escrita en paper que no podem aportar encara, com la revista de Sant Just Desvern, La Vall de Verç, que segons ens han dit ho publicaran en el volum del 15 de març.

 

Us deixem a continuació els enllaços a la notícia digital que han fet diferents mitjans. Esperem no deixar res al tinter:

FetaSantFeliu:

ElBaix.cat:

El Far:

Catalunya Metropolitana:

Qui és qui al Baix Llobregat

 

ABC:

La Vanguardia:

El Periódico de Catalunya:

 

 

Estrenem logotip, imatge corporativa i nou web com a part del projecte del 50è

/by

Durant l’acte del passat divendres 16 de febrer, on inauguràvem el cinquantenari del CECBLL, es va fer la presentació de la nova imatge renovada del CECBLL a tothom que ens va poder acompanyar. Aquesta nova imatge s’arrela en un dels principals reptes de la celebració del 50è que és la de la projecció cap al futur. L’objectiu és establir-nos com a eina del segle XXI i adaptar-nos als nous llenguatges comunicatius per tal de poder continuar arribant al màxim de persones possibles.

Aquest logotip que us presentem agafa la idea dels logotips que l’han precedit i ens presenta a l’esquerra la idea del coneixement del territori, i a la dreta, partint de la imatge que hem utilitzat sempre de les 4 barres com a centre d’estudis de parla catalana que som, formant les lletres “BLL” de Baix Llobregat.

Actualitzem també la gamma cromàtica per tal que es permeti donar més joc i afegim diferents formats del mateix logotip: el bàsic en horitzontal, vertical, la declinació del 50è i el format que ens té el cor robat: el format “bola”, cada un d’ells amb l’opció en color i blanc i negre.

Finalment, i lligat a la nova estètica del logotip també li hem donat una rentada de cara a la nostra pàgina web, adaptant-la a aquesta actualitzada imatge corporativa. Aquest canvis estan fent gràcies a l’equip de Binocular i a les aportacions dels socis que ho han fet possible. Us animeu que entreu i xafardejau el web, que tot i que encara li falten els últims retocs, ja desprèn una energia diferent, i sobretot, mostra la pluralitat i la capacitat de treball del CECBLL.

Esperem que us agradi!

 

Contacta amb nosaltres

    Per continuar, heu d’acceptar que heu llegit i que esteu conforme amb el consentiment per al tractament de dades personals.

    Consentiment per a l’enviament de comunicacions comercials.

    He llegit i accepto l'enviament de comunicacions comercials.