Presentació del llibre “La petjada alimentària de Barcelona”

/by

Dimarts 21 d’abril l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el CECBLL, organitzaren la presentació d’aquest llibre La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Les ponències es van centrar amb l’impacte de les xarxes de proveïment a Barcelona enteses des de l’impacte que tenien al Baix Llobregat.

L’acte va contar amb la presència de diversos autors de llibre: Mercè Renom, que va explicar l’evolució general de la petjada alimentària de Barcelona i en específic al Baix Llobregat, i l’article sobre la xarxa de mercats a l’edat mitjana de Maria Soler, que es va haver d’excusar; Jordi Planas explicà l’article treballat per la nostra estimada Gemma Tribó “L’especialització agrària del Baix Llobregat per al mercat urbà de Barcelona, 1860-1930”; i Mari Luz Retuerta, que compartí el seu article “El fruiterar de la vall baixa del Llobregat: una especialització primerenca per a la demanda barcelonina, segles XVI-XVIII”.

Planas, Jordi; Renom, Mercè; Tello, Enric. (eds.). La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Lleida: Pagès editors, 2025           

Com s’ha alimentat Barcelona al llarg de mil anys? El volum La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI), coordinat per Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello, respon aquesta pregunta amb una mirada ambiciosa i coral. El llibre aplega vint-i-dos especialistes de disciplines diverses per reconstruir, per primera vegada de manera integrada, les xarxes que han fet possible alimentar la ciutat des de l’edat mitjana fins avui.

El punt de partida és clar: cap ciutat no creix sense garantir el seu proveïment. Barcelona n’és un exemple eloqüent. Dels 30.000 habitants del segle XIII als prop d’1,7 milions actuals —fins a cinc milions si es compta la conurbació—, l’expansió urbana ha anat de la mà d’una transformació profunda del seu entorn agrari. Alimentar la ciutat ha implicat ampliar l’abast territorial, especialitzar conreus, millorar transports i articular mercats cada cop més complexos.

El volum s’inscriu en el projecte Alimentar Barcelona del MUHBA i amplia els continguts de l’exposició homònima (2021-2022). Amb disset contribucions, s’estructura en tres grans blocs que recorren des dels mercats medievals fins als reptes contemporanis.

La primera part se centra en els mercats alimentaris de la Barcelona medieval i moderna, amb treballs de Maria Soler Sala sobre la xarxa de mercats medievals; Antoni Riera Melis sobre el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana; Mercè Renom Pulit sobre el govern del proveïment en època moderna; M. Luz Retuerta sobre l’especialització fructícola del Baix Llobregat; Llorenç Ferrer-Alòs sobre la geografia agroalimentària entre 1750 i 1850; i Francesc Nadal i Meritxell Gisbert sobre el paisatge agrícola del Pla de Barcelona a partir de la cartografia del segle XIX.

La segona part aborda els processos d’especialització i l’ampliació de la petjada alimentària entre els segles XIX i XX. Hi destaquen els estudis d’Enric Tello, Jordi Planas, Josep Colomé-Ferrer i Raimon Soler Becerro sobre l’expansió vitivinícola i els canvis en la producció de cereals; Ramon Ramon-Muñoz sobre el sector de l’oli d’oliva; Lluís Parcerisas sobre la transformació agrària del Maresme; Gemma Tribó Traveria sobre l’especialització del Baix Llobregat; i Jordi Planas sobre l’expansió ramadera al Vallès Oriental.

La tercera part analitza el pas cap a un sistema agroalimentari contemporani, marcat per la industrialització i els debats sobre sostenibilitat. Inclou les aportacions de Manuel Guardia i José Luis Oyón sobre la transformació del mercat central, del Born a Mercabarna; d’Enric Tello, Claudio Cattaneo, Vera Sacristán i Joan Marull sobre els canvis en el paisatge agrari metropolità (1956-2009); de Sònia Callau amb una visió retrospectiva del proveïment; i d’Amanda Herrero i Ana Moragues-Faus sobre l’estratègia alimentària de Barcelona.

El volum s’obre amb una introducció dels editors i es tanca amb una cloenda que proposa una lectura de llarga durada de la petjada alimentària de la ciutat.

Més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre dialoga amb debats ben actuals. En un context marcat per la sostenibilitat i la sobirania alimentària, la història del proveïment de Barcelona ofereix claus per repensar la relació entre ciutat i territori. La mirada sobre aquests espais, com el Baix Llobregat, ho recorda amb claredat: el futur del sistema alimentari també es juga en la proximitat.

Clementina Arderiu. Clementina em dic, Clementina em deia.

/by

El dimecres 22 d’abril  es va fer un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, organitzat pel mateix Arxiu i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  per commemorar els cinquanta anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu. Van obrir l’acte Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, i Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals, que van destacar l’oportunitat que oferia l’efemèride per situar l’obra de la poeta en el lloc que li correspon dins la literatura catalana.

Sobre Arderiu en van parlar Maria Callís, comissària de l’Any Clementina Arderiu, i Caterina Riba. Callís, gran coneixedora de l’obra de la poeta, explicà la cronologia de la producció poètica, recollida en sis llibres publicats entre 1916 i 1969, reunits  ara en una edició conjunta, i l’estreta relació entre la publicació de cadascun dels seus llibres amb la seva vida.  Entre altres aspectes va destacar que l’any 1912  va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, i que arran dels Jocs Florals va conèixer Carles Riba, amb qui es va casar.

Caterina Riba va aprofundir en la recepció de l’obra de Clementina Arderiu. Destacà l’escassa atenció que li van prestar els crítics de la seva època com Josep Pla, que en el capítol dedicat a Riba en la seva obra Homenots, no la cita en cap moment, posant de manifest la dificultat de les escriptores d’ocupar un lloc en la literatura en un context dominat pels homes. Va ser Maria Mercè Marçal qui va recuperar la seva obra, Montserrat Roig qui la va entrevistar i Pau Riba, el seu net, qui va popularitzar alguns dels seus poemes en el disc De Riba a Riba, on canta poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu.  Caterina Riba també va destacar la petjada de les vicissituds de la vida de la poeta en cada un dels reculls: el premi literari,  la llibertat dels primers anys, el naixement dels fills i els viatges a Itàlia, Alemanya i Grècia, l’exili al final de la guerra civil, el difícil retorn i la pèrdua del seu marit i company.

A continuació Miquel Pérez Latre, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va explicar les característiques del fons Riba-Arderiu que hi tenen dipositat a disposició de les consultes dels investigadors i, abans de tancar l’acte , dos  nets de la poeta, Carles i Jaume Riba, van explicar alguns records de la seva àvia. L’acte el va tancar l’alcaldessa de Sant Feliu.

L’Arxiu està precisament situat al carrer Clementina Arderiu,  tal com es va explicar, una creadora de poesia íntima, musical, fruit d’un treball d’orfebreria lingüística que ens recorda que era filla d’un argenter i coneixia  molt bé l’ofici.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”

/by

El passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.

La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.

El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat presenta el llibre “El Baix Llobregat desaparegut”

/by

El proppassat dia 8 d’abril es va dur a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la presentació del llibre El Baix Llobregat desaparegut, que té com autora la historiadora, sòcia del CECBLL, i ex-directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat M. Luz Retuerta, amb pròleg de la també sòcia del CECBLL Mercè Renom i editat per la baixllobregatina Efadós.

370 pàgines amb més de 370 fotografies dels 30 municipis de la comarca, de realitats, moments, indrets i persones ja desaparegudes. Com indica l’autora en la seva introducció “Imatges per evocar una història”. Fotografies realitzades per  fotògrafs i editors postals de la pròpia comarca i també barcelonins, així com pels mateixos baixllobregatins, recollides en els seus àlbums familiars, esdevinguts així documents de memòria col.lectiva.

Un recull que abasta des d’una fotografia dels anys seixanta del segle XIX fins a fotografies de mitjans dels anys seixanta del segle XX; cent anys!! Un recull que ha sorprès a tothom i que com molt bé va indicar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, ha estat com “un Baix Llobregat aparegut”. De fet, en el pròleg la Mercè Renom ens indica que “El Baix Llobregat que ens mostra aquest llibre no ha desaparegut del tot, malgrat el que suggereix el títol. Mostra un substrat de modes de vida sobre el qual s’ha fet la comarca d’avui”.

Varen assistir a l’acte més d’una vuitantena de persones, que va comptar  amb la intervenció  de la cap d’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Imma Navarro Molleví, i els parlaments de la consellera de cultura del Consell Comarcal, Lidia Muñoz i l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lourdes Borrell.

La Fundació Utopia, el llegat documental de Joan N. García-Nieto” per Yolanda Corradera, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

A l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem començat els actes de difusió de l’any 2025 amb un acte d’una gran importància per nosaltres com és la presentació del llibre “Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N.García-Nieto”.
Aquest llibre és significatiu per molt motius, entre altres perquè hem cooperat amb la redacció d’un dels articles, però també és important perquè és fruit de la col·laboració de diferents organitzacions, una d’elles el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) amb qui ens uneix no només el fet que compartim un espai físic sinó que també i en paraules de Maria Luz Retuerta, anterior directora de l’Arxiu: “les sinergies i les complicitats entre l’Arxiu i el CECBLL han sigut constants”.
Agraïm aquest espai que ens cedeix el CECBLL i amb la presentació d’aquest llibre també volem mostrar la tasca que du a terme l’Arxiu amb la custòdia del fons documental Fundació Utopia Joan N.García-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat.
La Fundació Utopia és una entitat creada l’any 1991 a iniciativa de CCOO i UGT, juntament amb els ajuntaments de Cornella de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona. Es va dissoldre l’any 2021 i es va aplicar la clàusula de reversió que el mateix Joan N.García-Nieto va incloure i per la qual el fons documental que havia aplegat la Fundació es donava a la Generalitat de Catalunya per a ingressar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat un cop es dissolgués la Fundació.
El nucli principal d’aquest fons documental és l’arxiu personal de Joan N. García-Nieto i inclou diferents fons personals dels líders i persones vinculades al moviment obrer del Baix Llobregat.
Joan N. Garcia Nieto (1929-1994) va ser un teòleg jesuïta, sociòleg, escriptor i comunista que juntament amb Alfons Comín, va fundar Cristians pel Socialisme i va destacar com activista antifranquista a la comarca del Baix Llobregat. Al llarg de la seva vida va aplegar molta documentació, que en molts casos era clandestina. La documentació gira al voltant del moviment obrer, però també és sobre moviments socials, polítiques públiques, església, desenvolupament econòmic, dones, medi ambient, cooperació internacional, forces armades, pacifisme, etc. En definitiva, ens trobem davant un fons documental que recull la realitat de la societat que els envoltava i de la qual n’eren protagonistes.
La creació de la Fundació Utopia va comportar que tota aquesta documentació junt amb la qual es va aplegar durant la vida de la Fundació va passar a formar part del fons documental que en aquests moments tenim a l’Arxiu.
Està format per 317 metres lineals, en capses d’arxiu són més de 3.000 capses i les dates de la documentació són del 1940 fins al 2021.
Una gran part és documentació en suport paper, però també inclou altres tipus de suports com documents sonors, fotografies, etc. i inclou també un gran volum de llibres i revistes especialitzades en moviments socials.
Part del fons havia rebut un tractament des d’un punt de vista documentalista, i això vol dir, sense entrar en molts detalls tècnics, que els documents que s’havien descrit ho havien fet com una unitat. En aquests moments la nostra tasca com arxiveres és inventariar, descriure i classificar la totalitat del fons documental per garantir de manera eficaç i eficient l’accés a la documentació i la informació.
I aquesta és la fase en què estem treballant a l’Arxiu d’ençà que el fons va arribar al 2021. Fins ara hem descrit aproximadament un 10% del fons documental, que vol dir unes 40.000 pàgines de documentació i hem catalogat uns 2.000 llibres i revistes que estan disponibles per la consulta.
La documentació que descrivim, també la digitalitzem i està disponible per internet al portal d’Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya: Arxius en línia. És un portal d’internet on es poden consultar els fons, documents i objectes digitals que conservem els arxius d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera qualsevol persona en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment pot consultar la documentació.
Una de les principals tasques d’un arxiu públic com el nostre evidentment és la conservació, és vital que la documentació estigui en les condicions adients per al seu manteniment i conservació, però els arxius tenim també una altra tasca molt important, que és la difusió, és a dir que la documentació, la informació o el coneixement arribi de diferents formes a la ciutadania en general, no es tracta només de custodiar i mantenir sinó de difondre i fer accessible. Per portar a terme aquesta tasca s’han de fer servir moltes eines diferents.
Penjar la documentació a internet és una manera, però no és l’única. En el cas de la Fundació, com és un fons amb diferents tipologies documentals podem fer servir altres tipus d’eines de difusió.
En aquest sentit, un dels punts forts d’aquest fons són 65 entrevistes fetes entre 1992 i 1996 a 53 homes i 12 dones protagonistes de les lluites obreres a la comarca. Aquestes entrevistes que volien recollir la realitat sindical, social i política des de la perspectiva dels seus protagonistes, es van fer com històries de vida, i això vol dir que les persones narren la seva vida des del començament. Tenim un recull d’experiències de la seva vida sindical, però també tenim per exemple, relats migratoris, ja que 43 dels/les entrevistats/des son migrants. Per tant, aquests relats ens mostren també la realitat i la duresa, no només de comarca, sinó de tot l’Estat, des de l’any 1939 fins al 1968, que desencadenava la necessitat de migrar de les seves terres de naixement.
Aquest tipus de documents d’història oral ens permeten fer difusió d’una altra manera, per exemple amb els estudiants d’institut. Escoltar la història narrada pels mateixos protagonistes ajuda en molts casos a què la gent més jove connecti amb la història més recent i serveix per construir i entendre la realitat que els envolta. L’arribada de migrants és un tret distintiu de la nostra comarca, ho va ser als anys seixanta i ho és en l’actualitat, i mostrar la Història als més joves amb aquests talls de veu serveix per apropar la realitat del passat amb la realitat del present que viuen molts d’ells mateixos com fills d’immigrants.
I en aquesta tasca està el nostre arxiu, en conservar, custodiar i difondre la documentació que dona testimoni de les realitats tan valuoses, dinàmiques, intenses i canviants de la nostra comarca.

Presentem “30 anys sense J. N Garcia Nieto” a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Un record per a Joan N. Garcia-Nieto

El 25 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat el llibre  30 anys sense J. N Garcia Nieto. Un mon que és urgent transformar en un acte coorganitzat per les institucions editores: CCOO BLAGAP, l’Arxiu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

A l’acte hi van intervenir la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; el Secretari generl de CCOO al Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, Josep M. Romero; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català i el coordinador de l’obra, Jaume Funes, que va dissertar sobre el pensament de Joan N. Garcia Nieto. Hi van participar una trentena de persones que van iniciar un debat i una reflexió al voltant de les idees que recull el llibre.

L’obra parteix de textos de Joan N. Garcia-Nieto que són analitzats per diversos autors i autores a la llum de la situació actual, tot posant de manifest la vigència del seu pensament. Concretament l’equip d’autors i autores ha estat format – seguint l’índex del llibre – per: Josep M. Romero, Antoni Balmón, Jaume Funes (que també és coordinador de l’obra), José Fernández Segura, Benigno Martínez, Xavier Godàs, Gabriela Poblet, Margi Gual, Conxita Sánchez, Toni Mora, Marc Andreu, Liliana Reyes, Javier Pacheco, Xavier Orteu, Carlos Obeso, Cristina Rodríguez Portillo, Claudio Carmona, Vicente Salas, Òscar Rando, Josep M. Rambla, Raimon Ribera, Yolanda Corredera, M. Luz Retuerta i Inès Vallès.

Joan N. Garcia-Nieto va nèxier l’any 29 a Barcelona. Va patir els estralls de la guerra i de la postguerra i, amb 15 anys va entrar al noviciat dels jesuïtes al monestir de la Verge de Veruela. El seu vincle amb Cornellà – concretament amb Sant Ildefons – a partir de l’any 1965 el va fer entrar en contacte amb grups d’esquerra. Va fundar Cristians pel Socialisme, va contribuir a la consolidació del sindicat de CCOO i va pertànyer a partits d’esquerra, com el PSUC i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu suport al moviment veïnal i obrer tenia a veure amb el seu pensament, profundament arrelat en els criteris de justícia que de fet promulga el cristianisme. El seu llegat va donar lloc a la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat, creada l’any 1991 pels Ajuntaments de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, per CCOOO, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals.

En dissoldre’s la Fundació Utopia l’any 2021, el seu fons va passar a l’Arxiu Comarcal, on queda protegit com a patrimoni documental i al servei de la ciutadania que vulgui fer recerca.

Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand

/by

El passat 5 de novembre es va inaugura la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, un cicle d’activitats diverses impulsat per l’Ajuntament comptant amb la  col·laboració de les entitats que programen conferències, visites, xerrades, taules rodones… al voltant d’un tema escollit en el sí de la Comissió de Patrimoni de la ciutat.

Enguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial,  gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.

Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu,  fins l’immobiliari.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones. A més del conferenciant, també vam comptar amb les intervencions de la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; del responsable de la documentació fotogràfica, Josep M. Gelabert; del regidor de Memòria Democràtica Jaume Manyoses; i de l’alcaldessa Lourdes Borrell.

 

 

 

*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)

Partcipem a l’acte de Jubilació de Mari Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de juny s’ha fet la festa de comiat de M. Luz Retuerta, qui durant 42 anys ha estat al capdavant de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Ella ha estat durant tot aquest temps l’essència i  l’ànima de l’Arxiu. Ha treballat de forma incansable, amb entrega i amb il·lusió, cosa que l’ha convertit en una persona – en un personatge – molt especial. La M. Luz no s’ha cenyit únicament a fer les feines pròpies d’una arxivera. Ha anat més enllà i s’ha dedicat també a divulgar la importància dels arxius com a garants de la història col·lectiva. És per això que ha organitzat conferències i taules rodones; ha escrit o ha facilitat que s’escriguin llibres d’història de Sant Feliu i de la comarca; ha fet exposicions amb documentació de l’arxiu; ha fet dossiers educatius que ha ofert a les escoles; ha digitalitzat documents; i ha dedicat una bona part del seu temps a promoure la donació de fons d’empreses, entitats i particulars a l’Arxiu Comarcal. La M. Luz marxa amb la consciència d’haver fet la feina ben feta molt més enllà del que es podia demanar.

Un altre mèrit de la M. Luz ha estat saber crear aliances. En aquest sentit ha teixit una estreta trama de relacions amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Pot semblar banal, però no ho és. Amb això ha promogut la recerca i l’aproximació de persones investigadores de l’Arxiu al Centre i del Centre ha l’Arxiu. Ha creat sinèrgies entre persones i entre entitats i ha vist la importància d’estar prop. Per això des de l’any 1993 el CECBLL te la seu o bé directament en les dependències de l’Arxiu (1993-2012) o be en el mateix edifici (2012-actualitat).

Són moltes les coses que hem d’agrair a aquesta entusiasta de la història i de les seves fonts d’informació. M. Luz, seguirem col·laborant i no et perdem de sòcia. Moltes gràcies!

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

El CECBLL rep un reconeixement durant l’acte de tancament del 40è aniversari de l’ACBL

/by

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va tancar la celebració dels seus 40 anys de vida el passat 15 d’abril, en un acte solemne i carregat d’emoció on van ser presents Natàlia Garriga, consellera de cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya, Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat i la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, M. Luz Retuerta, que van encapçalar els parlaments.

L’acte va ser un homenatge a les 4 dècades de servei que l’Arxiu Comarcal ha fet a la ciutadania de la comarca. Han estat 4 dècades de compromís, divulgació, respecte i amor pel patrimoni i el llegat documental que aquest arxiu custodia. De la mà de la seva directora, M. Luz Retuerta, aquest Arxiu ha crescut des d’aquell 23 d’abril de 1983 quan es va signar el conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant Feliu per emplaçar l’Arxiu a la ciutat. El 1993 l’Arxiu passà a la planta baixa de la Biblioteca Montserrat Roig on vam començar a compartir dependències amb el CECBLL. L’any 2015, s’inaugurà el nou Arxiu a l’actual seu del carrer Clementina Arderiu, on continuem compartint edifici, projectes, experiències i reptes.

L’acte va continuar amb tres protagonistes de diferents moments històrics de l’Arxiu: Jaume Bosch, regidor de Sant Feliu quan es va crear l’Arxiu i exdiputat al Parlament de Catalunya, Mercè Renom, historiadora i investigadora de l’Arxiu, i Joan Tardà, antic diputat a Corts i un dels primers investigadors de l’Arxiu.

Va cloure l’acte un reconeixement públic a totes les persones i institucions que han contribuït al creixement de l’Arxiu cedint els seus fons documentals i enriquint així la memòria de la nostra comarca. Genoveva Català, va recollir l’obsequi en nom del Centre d’Estudis. Es tracta d’una obra creada expressament per a l’ocasió per l’artista Jaume Amigó, amb uns gravats que simbolitzen els elements clau de l’Arxiu i la seva missió.

Des d’aquestes línies volem felicitar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat els seus 40 anys d’existència, a la M. Luz Retuerta -cor i ànima d’aquest Arxiu- i al seu equip, per tota la dedicació i feina que han fet durant tots aquests anys. Llarga vida a l’Arxiu!

Fotografies: Fet a Sant Feliu | Autoria: Marc Rius

Educar en la Cultura de la Pau a través dels documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de febrer l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis i els Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat han organitzat el curs “Conflictes armats i processos de pau des de la investigació i l’educació” per treballar les arrels històriques dels conflictes i la cultura de la pau en el món educatiu. El curs ha estat adreçat al professorat de secundària d’ESO que treballa per projectes i al de batxillerat que tutoritza treballs de recerca.

Els objectius han estat donar a conèixer les fonts primàries que conserva l’Arxiu, proporcionar eines metodològiques i tècniques per treballar aquest tema entre l’alumnat i fomentar la cultura de la pau a través dels documents d’arxiu.

El curs ha tingut dues parts diferenciades: d’una banda, una sobre el marc teòric a través de dues conferències. La primera sobre “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina”, a càrrec d’Enric Prat, on aquest historiador ens ha explicat les bases d’aquest conflicte al llarg de la història. I la segona, titulada “Processos de pau i negociació del conflictes armats”, càrrec d’Anna Villellas Ariño, a partir de la qual aquesta investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens ha apropat als diferents processos de pau i de negociació dels conflictes armats i les diverses metodologies utilitzades per aconseguir la pau.

La segona part del curs ha comprès tres tallers que han aterrat al treball amb la documentació concreta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. El primer taller l’ha conduit Enric Prat, generador d’un fons documental sobre els moviments per la pau dels anys 80 i 90, fruit de la seva doble condició com activista d’aquests moviments i com a investigador que va elaborar una tesi doctoral sobre aquest tema. En el taller va mostrar el contingut i la tipologia documental del seu fons, que tracta sobre els grups i les coordinadores pacifistes del moviment per la pau a Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol durant aquest període. El professorat va poder veure les possibilitats que ofereix aquest material, integrat per manifestos, cartes, circulars, fulletons de petit i gran formal, cartells, manuscrits, retalls de premsa, fotografies, material previ a l’elaboració de butlletins i revistes, etc. que contenen informació sobre manifestacions, marxes, acampades, i campanyes, jornades, simpòsiums, trobades (amb impresos menors, propostes, qüestionaris i respostes d’activistes, ponències, conclusions, comunicats, actes, o llistes de participants); textos sobre objecció de consciència, insubmissió i pacifisme. El fons l’acompanyen revistes i butlletins pacifistes, amb un total de 38 capçaleres. Enric Prat va explicar un itinerari metodològic per treballar la documentació a partir d’iniciar el treball amb els cartells i les xapes per després passar a consultar els diferents dossiers de les organitzacions.

En el segon taller es van presentar els recursos de la pàgina web de l’Arxiu que els professors i professores i l’alumnat poden utilitzar per al treball per projectes i els treballs de recerca (Arxius en Línia, Xac-Premsa i el catàleg de la biblioteca auxiliar). També van conèixer de primera mà la documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat sobre temes com la pau (bàsicament a través de les organitzacions de Pax Christi i Justícia i Pau) i altres moviments com l’objecció de consciència i l’antimilitarisme de les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90. Després van conèixer un exemple concret de recerca a través de la presentació de Júlia Baltasar, alumna de l’Institut Martí Dot, del seu treball de recerca de batxillerat, titulat “Anàlisi de la documentació en relació amb la objecció de consciència a Espanya durant el franquisme del fons Garcia-Nieto”, fet amb documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat i tutoritzat per la professora Bea Jiménez.

En l’última sessió es van proporcionar eines didàctiques i recursos arxivístics per al treball per projectes i per als treballs de recerca de batxillerat. Més tard, les persones assistents al curs van fer propostes d’aplicació sobre el tema de la pau, adaptades a la programació dels centres educatius. Ho van fer a través de documents de l’Arxiu que tractaven temes, com els motius per fer-se pacifista, les bases militars que hi havia a Espanya en el període franquista, els cartells amb la identificació dels temes principals, el moviment feminista antimilitarista, els efectes de la guerra en la salut mental, els possibles efectes d’una bomba a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, entre altres. Les propostes les van fer en grups i posteriorment les van posar en comú.

Creiem que mostrar les fonts primàries sobre la cultura de la pau entre els professors i professores pot ser un instrument educatiu valuós i una bona manera per divulgar els continguts de l’Arxiu en la societat.