Dones Sàvies SVH

Nom de l’entitat: Agrupació Dones Sàvies SVH
Adreça: c/Barcelona, 16-18. 08620, Sant Vicenç dels Horts
Telèfon: 687 095 484 (Cèlia Dorado, presidenta de l’agrupació)
Horari d’atenció: Dimarts de 10 a 12 h
Correu electrònic: Dones.savies.svh@gmail.com
Facebook: https://www.facebook.com/groups/1262510974306635/
Any de Fundació: 2022

Som un grup de dones majors de 65 o pensionistes amb malaltia reconeguda, que volem fer valer objectius quotidians com són la visibilització, l’empoderament, l’activisme, la participació, la convivència i el feminisme.

Pretenem ser presents amb veu i vot en totes les àrees on la societat té representació, com la cultura, la participació, la convivència, el feminisme, la política, els serveis socials, l’agricultura, l’economia, la cultura de al pau i la solidaritat.

CONSELL DE DONES SÀVIES DE BEGUES

Nom de l’entitat: Consell de les dones sàvies de Begues
Adreça: Ajuntament de Begues
Telèfon: 670364670
Correu electrònic: Margarida57614@gmail.com
Any de Fundació: 1998

El consell de les dones sàvies va néixer amb la voluntat que les dones de més de 65 anys que no havien tingut possibilitat de participar en la política, entesa com la recerca del bé comú, poguessin treballar per aconseguir un millor poble. Amb tal finalitat l’empresa xamaerops va dissenyar un model de treball per afavorir l’empoderament d’aquestes dones. Durant un any es va treballar amb unes fitxes sobre què volien al poble i què no, fent especial esment a quins col·lectius oi administracions ho havien de dur a terme. Durant 20 anys s’han anat reunint amb els successius alcaldes i alcaldesses per anar verificant cadascun dels punts consensuats i en quin moment es trobaven. Aquest model es va exportar a d’altres municipis, començant de la mateixa manera i progressant en funció del col·lectiu de dones que hi participa. Aquest primer grup, atesa l’edat de les participants en aquest moment no està funcionant, però han deixat la seva empremtà en els nous consells.

CONSELL DE DONES SÀVIES CORBERENQUES

Nom de l’entitat: El consell de dones sàvies corberenques

(no és una entitat constituïda i no estan en actiu des de la pandèmia de 2020)

Adreça: Casal de la gent gran “Les Magnòlies”

Carrer dels Horts, 08757 Corbera de Llobregat, Barcelona

Any de Fundació: 2012

La saviesa de les persones grans passa de generació en generació. Juguem amb les paraules dones sàvies / dones àvies per a reunir un grup de dones de Corbera que ens ofereixen la seva experiència en diferents àmbits: familiars, laborals, socials, organitzatius… i la posen a l’abast de la ciutadania per a millorar Corbera. Són persones amb empenta, molt actives, dinàmiques, treballadores, enèrgiques i amb moltes idees, que s’han constituït en un òrgan de participació i consultiu, al servei del municipi.

 

El Consell de Dones Sàvies de Corbera ha pres com a referència el de Begues i s’hi ha inspirat per la seva posada en marxa. El 21 de setembre de 2012 el Consell de Dones Sàvies de Begues va visitar el Casal de Les Magnòlies per a explicar la seva trajectòria com a grup i la seva experiència en activitats dutes a terme al seu municipi, sobre tot amb infants i joves. Ara, el de Corbera ja camina sol i està treballant en diverses propostes que tenen tres eixos principals:

  • Servei a la ciutadania en general
  • Fan proposicions en el que el Consell s’hi implica d’una manera efectiva
  • L’Ajuntament hi dóna suport i també hi té una tasca concreta per a què les propostes es puguin realitzar

El Consell de Dones Sàvies es reuneix un cop al mes i en les primeres reunions es van dur a terme pluges d’idees per a triar en quines qüestions es volia treballar. Van sorgir temes relacionats amb la via pública, el medi ambient, la salut, promoure Corbera com a municipi turístic, la cultura, les tradicions, etc. En una segona fase, es va valorar cadascuna de les propostes i es van anar descartant aquelles que no afavorien a una massa crítica de la població, o que la seva resolució no depenia del grup, o ni tant sols l’ajuntament hi tenia competències.

Dones Sàvies de Sant Cosme

Nom de l’entitat: Dones sàvies de Sant Cosme
Adreça: Carrer Riu Llobregat, 94. 08820 El Prat de Llobregat
Telèfon: 93 379 00 50  ext 5894
Horari d’atenció (si n’hi ha): Trobades setmanals dimarts al matí al Casal Cívic i Comunitari El Prat de Llobregat-Delta
Correu electrònic: omisc@elprat.cat / info@gatsbaix.org
Pàgina web: https://www.lesdonessaviesdesantcosme.org/
Facebook: https://www.facebook.com/people/Les-Dones-S%C3%A0vies-de-Sant-Cosme/100064440292546/
Links interès https://www.elprat.cat/persones/pla-estrategic-de-sant-cosme/dones-savies-de-sant-cosme

 

https://www.youtube.com/watch?v=pBx7s3lfbVc

 

https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20211120/dones-savies-sant-cosme-el-prat-gats-12861389

 

http://hemeroteca.marfanta.com/noticia/les_dones_savies_de_Sant_Cosme_i_el_projecte_Implica%E2%80%99t_guanyen_el_Federico_Mayor_Zaragoza/4460

Any de Fundació: 2009

 

A Sant Cosme hi ha un conjunt de dispositius que intervenen i que fins ara han servit per donar suport o promoure accions comunitàries, sobretot des de l’àmbit de la promoció social, la convivència i la cultura. L’acció social comunitària present al barri ha ajudat a reforçar i apoderar el paper de les entitats i ciutadania no associada identificant oportunitats de nous referents positius ja presents al barri. S’ha treballat per enfortir xarxes de suport veïnals així com per apropar als dispositius comunitaris les persones més aïllades o segregades generant dinàmiques en el territori que afavoreixen el benestar i la convivència.

Des de la restauració de la democràcia, Sant Cosme ha comptat amb diferents equips i projectes comunitaris presents al barri. L’any 1995 s’elabora el primer Pla Integral d’Actuació de Sant Cosme amb una sèrie d’objectius i projectes que pretenen desenvolupar una acció social interdisciplinària, integral, amb perspectiva comunitària i realment efectiva. Des d’aquell moment el barri ha comptat amb diferents plans municipals que han anat desenvolupant projectes i serveis vinculats a col·lectius estratègics per al barri oferint suport a les famílies, infants, recursos específics per atendre la diversitat, la prevenció i poder donar resposta adequada a les diferents situacions de vulnerabilitat.

La mirada cap a l’acció comunitària i la participació és especialment important en barris amb indicadors de vulnerabilitat social com Sant Cosme. La resiliència del barri davant de la complexitat social té molt a veure amb la fortalesa del teixit social, la capacitat organitzativa, els lideratges comunitaris i la democratització de les relacions de poder dins la comunitat.

Potenciar vincles relacionals entre el veïnat, el teixit comunitari i associatiu així com implicar el conjunt de veïnes i veïns en la participació, coproducció i acció comunitària ha sigut sempre una línia estratègica i és una prioritat definida i un repte alhora d’aconseguir els objectius marcats en el Pla Estratègic de Sant Cosme 2020-2030.

 

En aquest sentit, Sant Cosme té impregnats els valors de solidaritat veïnal i implicació comunitària quan es tracta del bé comú, que ostenten les primeres veïnes i veïns que hi van arribar. Un sentiment de pertinença i d’identitat forts a bona part de la comunitat, que se sent orgullosa d’haver participat activament de la seva millora.

 

Una mica d’història:

 

Per entendre d’on venim, el barri de Sant Cosme i Sant Damià és un barri obrer que es va començar a construir a partir de la dècada dels anys 60 amb l’arribada de població que vivia en diferents barriades barraquistes de Montjuïc i Somorrostro d’origen principalment andalús, castellà, manxec, extremeny i català.

Va ser llavors quan La Obra Sindical del Hogar, entitat estatal de règim franquista, va construir de manera massiva a la zona sud del Prat de Llobregat per allotjar aquesta població. Tot i la negativa de l’Ajuntament, es van construir entre els anys 1965 i 1968 dues mil tres-centes una vivendes, situades en terreny agrícola i de mala qualitat.

El veïnat del barri d’aquell moment no comptava amb serveis mínims de proximitat: no hi havia centre de salut, ni escola ni comerços. Es per això que s’inicia una acció veïnal que reclama un barri nou. El 1972 es crea l’Associació de Veïns de Sant Cosme i Sant Damià i de manera organitzada comencen a reclamar la millora del barri.

Aquesta lluita dona els seus fruits i finalment el Ministeri de Vivenda i la Generalitat de Catalunya comencen a treballar en un pla de remodelació urbanística integral del barri que inclou habitatges i equipaments nous.

Als anys 80, Sant Cosme es converteix en un barri amb alt consum de drogues amb les conseqüències negatives que tot això comportava. Però veïnes i veïns tornen a mostrar la seva resiliència comunitària vers les dificultats i s’uneixen per lluitar contra conductes que degradaven el barri.

A dia d’avui, Sant Cosme és un barri divers on conviuen diferents cultures. A nivell d’infraestructura es poden distingir les diferents fases de construcció. Alhora es compta amb una guarderia i tres centres educatius. També un Casal Cívic i Comunitari que, a més a més de la seva activitat habitual com a casal, inclou la Secció d’Actuació Integral de Sant Cosme amb un equip d’atenció social, un programa de Treball als barris, un servei de convivència i veïnatge i un equip sociocomunitari que realitza diferents activitats dirigides al veïnat de tota la ciutat. S’han instal·lat al barri serveis com el Centre Esportiu Municipal Julio Méndez, Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers i Jutjats així com un Centre d’Atenció Primària. Sant Cosme també es seu del Servei integral per a conductes additives, servei Pre-laboral, serveis educatius, entre altres i compta amb un Pla Educatiu d’Entorn específic.

Gràcies a l’esforç i la lluita veïnal, a la força del teixit associatiu i al treball de les diferents administracions, Sant Cosme és avui en dia un barri orgullós i digne que continua lluitant per la seva millora i desestigmatitació vers la resta de la ciutat amb una agenda comunitària activa i projectes entorn els àmbits de la convivència i la cultura.

 

El Consell de Dones Sàvies

El projecte de participació “El Consell de les Dones Sàvies” s’inicia al 2009 amb una convocatòria pública per part de la regidora i el Pla d’Actuació de Sant Cosme, on es convida a totes les dones del barri de més de 60 anys a fer una reflexió conjunta sobre Sant Cosme. Al juny d’aquell mateix any, s’inicien diferents reunions de treball on totes elles exposen de manera respectuosa la seva visió de barri, les fortaleses i les coses a millorar que detecten. El primer dia s’apunten divuit persones. I, tot i que el nombre de participants va variant, actualment son 16 les dones que continuen amb participació activa.

 

La proposta comença per comprendre que les dones grans, amb una llarga experiència de vida i que han format gran part del seu projecte vital al territori,  poden aportar molt a la col·lectivitat. L’objectiu principal és que puguin expressar les seves idees en un entorn de diàleg i escoltant a les seves companyes.

 

Amb les diferents mirades recollides es va obrir un procés de debat que donaria inici a emprendre les propostes que, entre totes, s’havien votat de manera unànime per treballar de manera activa i comunitària en les dinàmiques de Sant Cosme. Aquestes propostes es van reflectir en el llibre “Dones Sàvies de Sant Cosme – Diàlegs per la convivència” un recull de les seves aportacions amb les seves pròpies paraules.

Després d’aquestes trobades, les Dones Sàvies de Sant Cosme, que ja destacaven per la seva participació en altres actes populars de la ciutat i per la seva implicació en la millora del barri, es van anar consolidant com a grup. A partir d’aquell moment van començar a formar part dels actes de l’agenda comunitària del barri, col·laborant amb altres entitats i generant les seves pròpies iniciatives sempre amb mirada comunitària dirigida a tota la ciutadania.

Les Dones Sàvies aporten el seu coneixement i experiència amb la visió de construir plegades una societat més justa i igualitària. Participen a les activitats del barri i la ciutat, aportant-hi les seves llargues i àmplies experiències vitals.

Han fet diversos intercanvis amb d’altres grups similars o han participat explicant la seva experiència sempre que se’ls hi ha proposat. L’any 2016 van guanyar  el primer premi de la categoria Social – Cultural, del IX Premi Federico Mayor Zaragoza.

 

Actualment, el grup continua consolidant-se i obrint-se a altres dones. Són un referent per a la ciutat i per a molts projectes als quals estan vinculades, com ara De Sant Cosme al Cel i Primera Piedra, dos projectes possibles gràcies a l’entitat GATS.

Participen dels actes de l’agenda comunitària amb iniciatives que van des de la creació d’una obra de teatre que representen als centres educatius del barri, tallers de manualitats o conta-contes dirigits a infants, participació en els actes de l’agenda feminista, carnaval o la participació activa en la Taula Comunitària on proposen diferents iniciatives.

A  més a més, és un grup de referencia de tota la ciutat: les Dones Sàvies de Sant Cosme aporten valor a les iniciatives que,  des de diferents espais, sorgeixen per millorar la convivència i la imatge del barri de Sant Cosme i del Prat de Llobregat per tal de fer, del seu entorn, un lloc més segur i confortable.

 

VISITA GUIADA AL PALA FALGUERA

VISITA GUIADA AL PALA FALGUERA

El passat 19 de maig es va fer una visita guiada pel Palau Falguera, un espai emblemàtic de Sant Feliu que portava sense ser visitat des d’abans de la pandèmia degut a unes reformes a l’Ajuntament que van fer que diverses estàncies de l’edifici passessin a l’equipament municipal.

La visita va contar amb una trentena de persones que venien tan de Sant Feliu, com de la resta del Baix Llobregat i fins i tot de Barcelona, i que en gran part, portaven molt temps esperant que es pogués visitar el Palau. Malauradament les places per fer la visita es van acabar una setmana abans de poder visitar-la i nombroses persones es van haver de quedar a la llista d’espera.

Des de fa uns any, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ofereix el servei de visites guiades tan del Palau Falguera com a la Ruta del Modernisme, i es poden consultar les dates a la nostre web i Xarxes Socials.

La visita comença fent context històric i explicant les diverses nissagues que van habitar al Palau, remarcant la gran ref

orma de Josepa Serra, els moments de col·lectivització de la finca, la recuperació del palau per part dels Vilallonga durant la postguerra, les deutes que van tenir i com després de passar per una empresa japonesa, el va comprar l’Ajuntament.

També parlem del jardí, l’evolució de l’exterior, com abans era una finca agrícola, que poc a poc va anar ocupant més lloc el jardí, i com finalment amb la gran remodelació es va fer un jardí espectacular amb un llac i ponts.

Abans d’entrar a l’interior però, es fa una parada imprescindible a la carrossa del Marquès de Castellbell, i s’explica la història i la llegenda, i posteriorment entrem a l’interior del Palau i la Capella.

Una ruta molt esperada per tothom i que estem esperant tornar a fer una altre visita ben aviat.

 

 

ALUMNES DE L’ÉCOLE D’ARCHITECTURE PARIS VAL DE SIENE VISITEN LA COLÒNIA SEDÓ

ALUMNES DE L’ÉCOLE D’ARCHITECTURE PARIS VAL DE SIENE VISITEN LA COLÒNIA SEDÓ

El cap de setmana de l’11 i 12 de març vam rebre una visita especial al Museu de la Colònia Sedó. Totes les visites ho són d’especials. Però remarquem aquesta per tractar-se d’un petit grup de 3 estudiants universitaris que havien fet mes de 1.000 km per visitar la Colonia. Es tracta d’alumnes de l’École d’Architecture Paris Val de Seine que havien conegut aquest patrimoni gràcies a l’Europan. Un dels objectius de presentar la Colònia a aquest concurs d’arquitectura era precisament situar-la a Europa. Aquesta visita ha estat una petita mostra de l’èxit.
L’Adèle, l’Elsa i el Joel ens han visitat dissabte i diumenge, ens han fet preguntes i van poder assistir tambe a la representació de l’obra de teatre El 8 de març de Robert Gobern, que haviem programat a l’espai d’una coneguda empresa de Can Sedó, MTS Tech.

PRESENTACIÓ DE LA DONACIÓ DEL FONS DE LA FUNDACIÓ UTOPIA A L’ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT

PRESENTACIÓ DE LA DONACIÓ DEL FONS DE LA FUNDACIÓ UTOPIA A L’ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT

 

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat va organitzar el passat 7 de març la presentació de la donació oficial del fons de l’Arxiu de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat.

Des de la dissolució de la Fundació Utopia, el seu arxiu ha passat a mans de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Es tracta d’un conjunt de 317 metres lineals de documentació que inclouen també la biblioteca, l’hemeroteca i les entrevistes a persones que van participar en el moviment obrer de la comarca durant les dècades dels anys 60 als 80. L’arxiu està format per textos escrits i entrevistes orals amb l’objectiu de recuperar la memòria col·lectiva de la realitat sindical, social i política de l’època.

Va presentar l’acte la directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Mari Luz Retuerta, i hi van participar la directora general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, el conseller de Cultura i Memorial Democràtic del Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social, Eduardo Rojo; Jordi Carbonell i el regidor d’organització i personal i seguretat ciutadana, Manel Martínez. A continuació va intervenir la historiadora Carmen Molinero amb la conferència “El moviment obrer i la construcció de la democràcia” tot fent un repàs al paper de la classe treballadora durant els anys seixanta i setanta. Finalment, a la taula rodona “Reflexió entre el mite i les conquestes reals del moviment obrer al Baix Llobregat” hi van participar  dues `persones sindicalistes vinculades al moviment obrer del Baix Llobregat i a la Fundació Utopia: Paco Español i Conxita Sánchez, reconeguts dirigents d’esquerres que van aportar el seu testimoni de lluita i de consciència de classe.

 

 

 

ASSISTIM A LA JORNADA TÈCNICA DELTA I TERRITORI

ASSISTIM A LA JORNADA TÈCNICA DELTA I TERRITORI

El CECBLL hem assistit a la jornada tècnica Delta i territori, impulsada per la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el dia 15 de març al Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat.

Aquesta jornada pretenia impulsar un procés deliberatiu sobre la gestió i els recursos que han d’acompanyar l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), actualment en tràmit, en aquest territori estratègic i altament tensionat.

La consellera Teresa Jordà i l’alcalde del Prat de Llobregat Lluís Mijoler, han inaugurat la jornada, que ha estat moderada per la periodista ambiental Cori Calero.

Hi van haver dos interessants  col·loquis: el primer dedicat a territori i infraestructures i el segon a producció d’aliments i biodiversitat, on hi van participar representants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Port de Barcelona, AENA, la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta de Llobregat, sindicats agraris, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Consorci per la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i entitats ecologistes.

L’objectiu de la trobada entre els diversos agents que operen en aquest territori, no era altre que avançar en una agenda pel Delta que combini la protecció ambiental amb la promoció agrícola, en un equilibri que faci possible la convivència dels espais naturals i agraris en un territori metropolità complex que allotja també grans ciutats i infraestructures.

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ESTE ES NUESTRO DELITO” DE JESÚS MARTÍNEZ

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ESTE ES NUESTRO DELITO” DE JESÚS MARTÍNEZ

La sala d’actes de la seu comarcal de CCOO de Cornellà de Llobregat, es va omplir de gom a gom el dia 14 de març per la presentació del llibre “Éste es nuestro delito”. El movimiento obrero en la Siemens de Cornellà de Llobregat (1954-1977) de Jesús Martínez Ortiz.

Éste es nuestro delito , com ens va explicar el seu autor, pren el seu títol d’una pancarta elaborada per un mecànic de Siemens l’any 1962. El llibre permet situar les dificultats que van afrontar els primers nuclis obrers que intentaven organitzar persones vingudes de molts indrets d’Espanya per treballar a les indústries catalanes, en un context de manca  de llibertats i de dura repressió per part de la dictadura.

A la presentació hi van intervenir Josep M. Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Ignasi Doñate de l’Avenç de Cornellà, Marc Andreu, historiador, Carmen Romero, del Club de Lectura COCOS i l’autor, Jesús Martínez, que va ser treballador en aquesta fàbrica, advocat i professor d’FP. Actualment està jubilat, però és un col·laborador actiu a favor de la memòria històrica i democràtica.

L’activitat l’organitzava el Club de lectura COCOS, espai de cultura i memòria democràtica de l’Aula de Formació Joan N. García-Nieto, en col·laboració amb la Fundació Cipriano García, de CCOO de Catalunya.

 

NOMBREN COM A SOCI HONORIFIC DE LA SCT A CARLES RIBA

NOMBREN COM A SOCI HONORIFIC DE LA SCT A CARLES RIBA

 

La Junta de la Societat Catalana de Tecnologia ha concedit la distinció de Soci Honorífic a Carles Riba, membre de la junta i president del Centre d’Estudis Comarcals entre 1995 i 2013.

Aquest reconeixement arriba després que l’Assemblea de socis i sòcies convocada al passat novembre per la Societat Catalana de Tecnologia ratifiqués per unanimitat que Carles Riba, juntament amb Maria Clara Torrents Mazzei adquirissin aquesta condició de Soci Honorífic donada la seva trajectòria i aportacions.

La Societat Catalana de Tecnologia es va crear a l’any 1986 i és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans i desenvolupa les seves activitats en les terres de parla i cultura catalanes. La Societat considera la tecnologia com a factor de cultura i per això la conrea en els seus diversos vessants. Promou la recerca i la divulgació dels avenços tecnològics en general i, en especial, dels que afecten l’àmbit de la societat catalana. També pren en consideració les repercussions de la tecnologia en altres camps, com poden ésser el medi, l’economia, la societat i l’opinió pública. Promou contactes entre tècnics i investigadors de la universitat i de la indústria i col·labora amb els centres de formació. També promou les publicacions de tema tecnològic en llengua catalana.

Com explica Núria Salan Ballesteros,  presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia “ Ens fa molta satisfacció, i entenem que és un gran honor per a nosaltres, que el Sr. Riba hagi acceptat”.

Felicitats, Carles!

5è ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA

5è ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA

El 18 i el 25 de març vam fer el cinquè itinerari de la guia Descobrir el Canal de la Infanta. Els 10 quilòmetres d’aquest itinerari van fer aconsellable realitzar-lo en dues etapes, en la primera, el dia 18 de març ens vam trobar 23 persones en l’estació d’Adif de Cornellà de Llobregat. L’autor d’aquest itinerari és Ignasi Doñate i Sanglas i ell ens va guiar. Vàrem dirigir-nos al punt on l’aigua de la séquia principal es derivava per la regadora Quer per a produir energia en el salt de la fàbrica del mateix nom, també coneguda per “La Llana”, en aquest punt encara es conserva la reixa d’entrada al salt i la comporta de derivació cap a la regadora. Seguint la regadora en direcció a la zona agrícola vam passar al costat del pou número un d’Aigües de Barcelona, l’anomenat Fives Lille, un exemple esplèndid d’arquitectura industrial modernista de principi del segle XX. Entrats en la zona agrícola vam creuar sobre les regadores Caballé i Mestres, i Quer i uns metres més endavant sobre la del Poble de Sant Joan Despí. El camí ens va conduir fins a l’ETAP de Sant Joan Despí i allí vam creuar sobre la regadora de Vora Riu, que és la que en l’itinerari anterior vam fer un embotiment. Continuem paral·lels al riu fins a creuar les diverses infraestructures que ocupen la zona, FGC de mercaderies, Adif de mercaderies i autopista fins a arribar a la zona anomenada Ribera – Salines que està afectada per un pla urbanístic que suposarà la desaparició de sòl agrícola i la construcció de 2.500 habitatges. Arribats a l’avinguda del Baix Llobregat vam poder tornar a veure la regadora Quer i d’allí ens vam dirigir cap a l’estació d’Adif, lloc de finalització de l’itinerari, tot i que a l’Ignasi encara li va donar temps per a donar-nos una explicació molt interessant sobre el castell de Cornellà.

Una setmana després, el 25 de març vam tornar a trobar-nos en l’estació d’Adif de Cornellà per a fer la segona etapa del cinquè itinerari, aquest dia vam ser 11 persones les que iniciarem el recorregut en direcció a la fàbrica Rosés seguint unes rajoles de color blau que assenyalen el recorregut del Canal de la Infanta, enfront de la fàbrica l’Ignasi va fer una magnífica explicació sobre la seva història, continuarem fins a passar al costat del pont de Quitllet que queda en peus mostrant que per allí passava el canal, a pocs metres arribem al parc de Can Mercader on l’Ignasi ens va il·lustrar amb una altra magnífica explicació sobre el parc, el palau i la torre de la Miranda. Vàrem continuar sobre la traça del canal, ara cobert de terra, fins a arribar al pont de Conflent que està en el límit amb l’Hospitalet i és l’únic pont de Cornellà que es manté en el seu estat original. Entrats a l’Hospitalet una línia de llambordes ens indica la traça del canal, seguint-la passem al costat del pont de la Remunta, actualment reparat, i d’allí a l’estació d’Adif de l’Hospitalet on vam donar per finalitzat el recorregut.

OBRA DE TEATRE “8 DE MARÇ” A LA COLÒNIA SEDÓ

OBRA DE TEATRE “8 DE MARÇ” A LA COLÒNIA SEDÓ

Amb aquest títol tant suggeridor vam programar una obra de microteatre a la Colònia Sedó d’Esparreguera. Es tracta d’una obra escrita i dirigida per Robert Gobern que relata de forma commovedora i punyent els fets del 8 de març de 1857, quan 129 dones obreres que participaven d’una protesta van morir en una fàbrica tèxtil de Nova York en un incendi provocat per apaivagar els aldarulls.

Se’n van fer 3 representacions, amb una durada de 20 minuts cada cop, en un escenari incomparable: una antiga nau de la Colònia Sedó, restaurada per l’empresa MTS Tech – que ara ocupa l’espai – amb uns criteris totalment conservacionistes i alhora adaptats a les exigències d’avui dia.

Les persones assistents van poder gaudir tant de l’obra com de l’espai.

L’activitat va ser organitzada pel per l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, amb el suport del CECBLL, de l’Ajuntament d’Esparreguera, del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i l’empresa MTS Tech.

Des d’aquestes línies, un aplaudiment per al Robert com a director i com a autor, i per a les actrius Laura Roig, Maria Martín, Eva Ros i Mireia Udina, que ens van commoure amb el guió i amb la interpretació.

 

APORTANT VALOR A LA SOCIETAT: Article d’opinió de Mar Porras

APORTANT VALOR A LA SOCIETAT

 

Durant el mes de març he assistit a diversos esdeveniments vinculats a dos pilars bàsics del meu propòsit, donar visibilitat al talent femení i incrementar la presència femenina en entorn tecnològic, i en tots ells sorgeix sempre el mateix debat, perquè no estem i perquè quan estem ens ens visualitzem.

 

Aquestes preguntes, que no tenen resposta immediata, ens obren diferents fronts de reflexió, que des del meu punt de vista estan vinculats amb la necessitat i l’oportunitat d’Aportar Valor a la Societat:

– Per què hem d’estar-hi, és perquè la perspectiva de gènere és clau per desenvolupar solucions que donin resposta al 100% de la societat i no només al 50%.

Perquè la tecnologia és ja imprescindible a les nostres vides i cada vegada més formarà part de la presa de decisions que impacten en la nostra vida des de diferents perspectives, salut, educació, justícia i per descomptat comunicació.

– Per què no estem, està vinculat a molts factors, socials, familiars i educatius, tots clau en la decisió de cap on enfoquem els nostres estudis o les nostres carreres professionals.

La tecnologia, ja forma part de les nostres vides i en un futur no gaire llunyà, formarà part del 75% dels perfils professionals, però en la nostra etapa d’escolarització obligatòria, algú ens fa veure com la tecnologia aporta valor a la societat?, algú ens explica quina hauria de ser la nostra trajectòria curricular per poder desenvolupar solucions que aportin valor a la societat mitjançant l’ús de la tecnologia?

Aprenem i visualitzem clars referents del que és i fa un metge, curar, allò que és i fa un advocat, defensar, allò que és i fa un mestre, ensenyar, però qui ens explica que fa un enginyer, potser s’hauria de trucar expert en enginyeria, d’enginy. Potser aquest nom faria que les dones se sentissin més atretes per aquestes professions. Aplicar enginy a partir del coneixement a la resolució de problemes i creació de noves solucions és el que fa un enginyer.

Volem que les eleccions professionals dels nostres fills siguin fruit de la informació i l’experiència i no del desconeixement i la manca de referents.

– Per què ens hem de donar visibilitat, és perquè no podem voler aspirar a ser una cosa que no veiem. Si no donem visibilitat a les dones, les noves generacions seguiran sense tenir referents femenins on mirar-se i amb què sentir-se identifiques per projectar el seu futur.

Hi ha estudis que ens diuen que per visualitzar el missatge d’una dona a les xarxes socials professionals hem de veure 200 missatges d’homes. On buscaran els referents femenins les nenes de les noves generacions?

 

Freqüentment em trobo en fòrums on les dones em diuen “no sé com vendre’m” i jo els responc: Canvia el plantejament a “Posar en valor el que faig” i com això em fa créixer a mi i al teu entorn.

 

Doncs això és just el que em vaig plantejar jo fa deu anys, quan vaig decidir que volia un món millor per a les meves dues filles, on tinguessin les mateixes oportunitats que els homes, on poguessin créixer i expressar les seves opinions sense por d’equivocar-se, perquè els errors són reptes i oportunitats d’aprenentatge, sense por de sentir-se discriminades i amb el potencial de creixement que elles es marquessin i no pas que els altres el marquessin.

 

I vaig començar treballant en iniciatives de voluntariat que persegueixen els dos objectius que apuntava a l’inici, donar visibilitat al talent femení i incrementar la presència femenina a l’entorn tecnològic.

 

Mar Porras Martinez

ORGANITZEM EL CICLE DE PRESENTACIONS “ESCRIPTORES I BAIXLLOBREGATINES” JUNTAMNET AMB L’ARXIU COMARCAL DEL BLL

ORGANITZEM EL CICLE DE PRESENTACIONS “ESCRIPTORES I BAIXLLOBREGATINES” JUNTAMNET AMB L’ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLBOREGAT.

Aquest mes de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, hem organitzat un cicle de luxe. Sota el títol genèric “Escriptores i baixllobregatines”, hem presentat quatres llibres imprescindibles de quatre autores que respectem, admirem i estimem com a amigues properes: Maite Carranza, Empar Fernández, Núria Pradas i Conxa Solans. I cada una d’elles s’ha fet acompanyar per una altra escriptora amb la que ha dialogat al voltant del llibre presentat. Així, el dia 14 de març, la Maite ens va presentar L’alè del drac amb Ruth Tormo. El dia 16 va ser l’Empar, que amb Montserrat Galícia va parlar de Será nuestro secreto. El dia 22 Núria Pradas va parlar de La vida secreta de la Silvia Nolan amb Laia Aguilar. I finalment el 23 de març Conxa Solans va estar amb Anna Argilés per parlar del seu llibre Razón de Estado. Vuit escriptores i un públic majoritàriament femení que van posar de manifest que al Baix Llobregat les dones ens sentim atretes per l’ofici d’escriure i per l’art de llegir, si ens permeteu la paradoxa. I que tenim escriptores de primer nivell. Per mencionar alguns reconeixements: Maite Carranza n’acumula un bon grapat: entre molts altres, el Premi Nacional de Literatura Juvenil, el Premi Cervantes Chico, el Joaquim Ruira, el Serra d’Or, l’Atrapallibres, etc. Empar Fernández és, entre altres, Premi Pere Quart, Premi Rejadorada de Novela Breve o Premi Cáceres. Núria Pradas suma el Premi Ferran Canyameras, el Carmesina, el Premi Carlemany, o Ramon Llull o el Premi Agna Canalies Mestres. I Conxa Solans, que s’ha estrenat fa poc en la literatura de ficció i ja ha quedat finalista del Premi Josep Pla amb l’obra El llarg camí del sol. Un cartell, doncs, de luxe, per celebrar el Dia Internacional de les Dones Treballadores (ens agrada en plural).

Els quatre actes van comptar amb la col·laboració de la llibreria Ossó, que va fer venda dels llibres presentats.

Des del CECBLL vam crear un punt de llibre per a cada autora. Si us ve de gust tenir-ne un, us podeu apropar a la nostra seu o comprar algun dels nostres llibres a la botiga virtual i els rebreu per correu junt amb la vostra compra.[1]

[1] Vàlid fins a esgotar existències

D’INTERLAKEN AL PRAT, PASSANT PER BELLATERRA: Clima, biodiversitat i vida digna

D’INTERLAKEN AL PRAT, PASSANT PER BELLATERRA

Clima, biodiversitat i vida digna

El 20 de març a Interlaken (Suïssa) es donava a conèixer el darrer Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

A Interlaken  ens assenyalaren que havíem de fer resilient el clima, tot integrant les mesures d’adaptació al canvi climàtic amb accions orientades a evitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i s’assenyalava que l’accés a les energies i a les tecnologies netes millora la salut, que l’electrificació amb baixes emissions de carboni i els desplaçaments a peu o en bicicleta o transport públic milloren la qualitat de l’aire, la salut i alhora ofereixen noves feines i fomenten l’equitat. Els guanys econòmics per a la salut humana només per a la millora de la qualitat de l’aire seran iguals o superiors als costos que pot suposar reduir les emissions .

Des de la ciència l’ONU fa una crida a tots els sectors d’activitat per reduir les emissions de gasos . L’informe publicat pel Panel Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) resumeix la producció d’aquest grup de treball durant els darrers 5 anys i relata en unes 10.000 pàgines una densa informació científica. De manera sintètica en 37 pàgines es llança un missatge contundent consumir combustibles fòssils és una amenaça pel benestar humà i l’estabilitat de gran part de la vida en el planeta. L’energia solar i eòlica , els vehicles elèctrics i la infraestructura urbana verda aporten beneficis addicionals com nivells més baixos de contaminació de l’aire. L’adaptació climàtica té el potencial d’augmentar la seguretat alimentària i la conservació de la biodiversitat.

 

El món científic s’ha expressat a través de set informes que ens diuen: que el clima extrem es generalitza al planeta de manera cada vegada més ràpida i intensa; que mig planeta viu en zones vulnerables; que les solucions de la ciència contra la crisi climàtica passa per les energies renovables, l’electrificació i l’ hidrogen verd; que un futur amb menys gel a la terra la farà més perillosa; que l’empobriment dels sòls exigeix canvis profunds en el sistema alimentari dels humans; que cal evitar impactes que facin possible un augment de 2ºC; i que hi haurà danys irreversibles si se supera el llindar de l’escalfament per sobre de 1,5ºC.

 

El 15 de març al Prat de Llobregat es feia una trobada anomenada Territori Delta per continuar abordant  la necessària viabilitat dels espais naturals del Delta del Llobregat i  plantejar una estratègia de futur per al territori alternativa als plans d’ampliació de l’aeroport i el port i que equilibri els usos ambientals i els agrícoles.

La preocupació internacional per les causes i les conseqüències de l’escalfament està profundament vinculada amb la fragilitat del Territori Delta del Llobregat a Catalunya.

Al Delta del Llobregat, amb 5.000 Km2 de conca del riu al darrera, ens trobem amb 969,4ha de zones humides, 3.348ha. de Parc Agrari i amb 500ha/31.000ha de litoral/plataforma. És el lloc amb la biodiversitat més alta de tota l’àrea metropolitana . És un espai amb varietat d’ambients ecològics (zones humides, riu, espai agrari i litoral) tots molt integrats entre ells. També és l’espai més productiu metropolità cadascun per sí sol conté nombrosos valors ecològics, socials i culturals i en conjunt es tracta d’una peça clau de la infraestructura verda metropolitana. Tot plegat en el territori més densament poblat de Catalunya, amb més tensió i amb alguns dels focus emissors més rellevants de gasos hivernacle.

El Delta del Llobregat és un dels més importants de Catalunya. La singular biodiversitat que hi habita, atreta per les seves llacunes i zones humides i/o inundades constitueixen un punt de gran interès ambiental i biològic. A l’espai deltaic també hi conviuen altres activitats com l’agricultura i les infraestructures que la fan possible. Aquest entorn està fortament impactat per grans infraestructures com l’aeroport, el port i diversos nodes de comunicació d’alta mobilitat.

Possiblement la mirada prioritària avui no és la d’un aeroport més gran,  la mirada prioritària és més governança del territori Delta, més protecció, regulació i recursos , més intervenció ja que el bé major a protegir és la biodiversitat. Nous temps, nous coneixements demanden noves i millors estratègies, la densitat metropolitana demanda el respecte i la cura d’una gran infraestructura verda.

El 24 de març des de Bellaterra l’IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) donava a conèixer  les  Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2020-2021. De manera sintètica els seus resultats ens indiquen que a l’Àrea metropolitana de Barcelona,  l’any 2020-2021, la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de Barcelona és de 34.891 €. Es registra un descens respecte el context pre-covid de l’1% al conjunt de la metròpoli i del 4% a la primera corona metropolitana (32.824 €). En el context de pandèmia augmenta la desigualtat d’ingressos entre la població metropolitana. L’any 2020-2021, el 22,3% de la població metropolitana es troba en situació de risc de pobresa (740 milers de persones, aproximadament). Una de cada deu persones de l’àrea metropolitana de Barcelona pateix carència material i social severa. El 17% dels infants viu en un context marcat per la privació material. Pràcticament tres de cada deu residents a la metròpoli es troben en risc de pobresa o exclusió social (28,9%). L’any 2020-2021, el 16,6% de la població metropolitana destina més del 40% dels seus ingressos a costos associats amb l’habitatge. En el cas de la població que viu en habitatges de lloguer el percentatge és del 45,6%.

Ajudades per les dades de les que us n’adjuntem l’enllaç  i per la lectura i seguiment de l’apreciat periodista de La Vanguardia , Antoni Cerrillo; hem confeccionat aquest editorial des d’on difonem el rigor científic sobre l’evidència dels canvi climàtic i sobre la seva causalitat , no s’hi val dir que canvis en el clima n’hi ha hagut sempre i per això al nostre entendre cal fer les coses d’una altra manera i totes tenim deures des de la proximitat, el TERRITORI DELTA és una responsabilitat immediata i propera;  el nostre Centre després de 50 anys d’existència no pot restar impassible a res que li passi a aquest entorn.  Parlem de vida, de biodiversitat i també parlem de vida digna de la gent de qui en sabem les seves condicions  i benestar a través de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2020-2021; estadístiques que  de manera alarmant ens mostren  que el 22,3% de la població metropolitana es troba en situació de risc de pobresatot i que caldria  particularitzar les dades en els 22 municipis del Baix Llobregat que formen part de l’AMB la xifra ja és prou preocupant, i requereix amb urgencia un compromís polític, economic i social per revertir-les

 

Webgrafia: