Març en clau de dona

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de donahttps://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

Fer front a la sequera abans de la sequera

No hi ha dubte, allò que els científics fa dècades ens advertien, és un fet: el clima està canviant, l’escalfament del planeta ja és aquí. En l’evolució de la terra el clima sempre ha estat canviant,  però ara ho fa a més velocitat per causes antropogèniques relacionades amb l’efecte hivernacle provocat per les emissions procedents dels combustibles fòssils.

Una de les conseqüències del canvi climàtic és la sequera i així les coses a Catalunya ja estem instal·lades en una pertinaç sequera.  La comarca del Baix Llobregat es defineix per ser una part molt important de la conca fluvial d’un dels rius de les conques catalanes, un riu que ha vist florir l’agricultura, que ha alimentat la industrialització, que la seva plana ha esdevingut galeria de serveis i que s’ha convertit amb font de l’àrea metropolitana.

Al llarg dels anys hem procurat aportar coneixements sobre aquest entorn fluvial. L’any 2005, la sisena Convocatòria de Recerca Col·lectiva del Centre d’Estudis, coordinada per Narcís Prat i Enric Tello  s’endinsava en la Història i l’actualitat ambiental d’un riu. En la ressenya d’aquesta recerca feta a la publicació Materials del Baix Llobregat número 11 de 2005, Anna I. Argilès ens deia : “Per sort ja fa un cert temps que els rius han deixat de ser vistos únicament com un curs d’aigua del qual es podia treure profit, sense haver-se de preocupar de res més. Avui i sempre els rius són una font de vida, que a l’hora en tenen una de pròpia que cal respectar i de la qual s’ha de tenir cura”.

Aquesta recerca s’agrupava en tres parts: El riu i els aqüífers: hidrologia i ecologia; Els usos socials de l’aigua; Els conflictes recents i perspectives de futur. A la cloenda Narcís Prat i Enric Tello ens deien a manera de conclusions que en el 2005 estàvem en un passat que encara pesa i un futur incert que val la pena redreçar i expressaven: “L’augment de les temperatures (i el creixement de les necessitats d’aigua per als conreus i la gent) i una major irregularitat i variabilitat de les precipitacions potser faran ressorgir les velles pors al Llobregat, tant per les possibles inundacions de zones altament urbanitzades com per nous cicles d’intensa sequera que facin baixar la disponibilitat de recursos”.

Avui a l’editorial parlem de sequera perquè ens preocupa i ens ocupa; al llarg de cinquanta anys hem estat altaveu de les inquietuds de la ciutadania, hem procurat aportar coneixement des del context històric fins al científic i també hem aportat eines de difusió sobre el terreny en matèria de territori i medi ambient com ho demostra la col·lecció d’itineraris “Camins d’Aigua”. Més recentment hem participat – junt amb els centres d’estudis de Ribera d’Ebre i del Bergadà – en debats de prospecció de futur en  relació a la transició energètica i el territori. En el Centre hom és conscient que cal mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic i que per fer-ho calen noves maneres d’abastir-nos i d’obtenir energia.

En la commemoració del cinquanta aniversari hem previst celebrar un Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. Entenem que estem a la fi de l’era dels combustibles fòssils i que el repte és la transició vers a les fonts d’energia renovable. La rabiosa actualitat ens confirma que l’aigua és un bé bàsic escàs que ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores, depuradores, potabilitzadores…. Modestament ens sembla que hem encertat en situar al bell mig de la celebració dels cinc decennis de la nostra existència un debat que enllaça patrimoni industrial, aigua i energia.

Aquest febrer el butlletí que teniu a les mans és dens, com veureu comptem un article que toca de peus a terra pel que fa a la competència dels municipis en matèria d’abastament d’aigua, aquest “bé escàs i bàsic per a la vida”; també la veu d’un dels nostres socis expert en aigua i vida. A més del tema central, el butlletí de febrer recull l’inici de les activitats de celebració del cinquantenari del Centre, inici reeixit i entranyable amb una festa per a les persones associades i la presentació dels “Contes del Baix Llobregat” de Rafael Bellido amb les il·lustracions de Joana Llordella. Tot plegat un petit tast del nostre gran capital: les persones, dones i homes que brinden el seus sabers i el seu temps a favor del coneixement.

EDITORIAL (DESEMBRE 2016): No hem parat!

Algunes persones miren el món i diuen: Per què?

Altres miren al món i diuen: Perquè no?

–George Bernard Shaw-.

Estem finalitzant l’any, l’any del congrés. En el món cada cop més complex en el que vivim, té un gran valor la tasca de reflexió i la reconsideració de les idees que ens acompanyen i marquen la nostra vida. Hem arriscat, perquè no?  Hem abordat la complexitat de manera complexa i  això ha fet destacable el congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.  Més de 60 actes, activitat als 30 municipis de la comarca, col·laboració de més de 300 persones expertes i la participació directa de més de 3.000 persones de la comarca i d’arreu.

Partint d’una mirada retrospectiva al passat i d’aquesta necessitat de reflexionar en comú sobre el present i el futur, s’ha fet un exercici de participació i d’implicació pioner, un exercici de suma de pensaments i mirades de vegades divergents però amb voluntat de construir plegades. Els resultats es visualitzaran en la presentació de les conclusions al gener de 2017. La presentació  recollirà sintèticament els debats, el workshop de paisatge i el fòrum municipalista i obrirà possibilitats per marcar estratègies, acords i compromisos futurs d’àmbit comarcal. Els seus resultats, sens dubte, indicaran també línies futures d’actuació i de treball del CECBLL.

Però tot i que el congrés ha projectat el Centre com mai, ens enganyariem si només parléssim del congrés, ja que hem tirat endavant un alt volum d’activitats i projectes de tota mena, mantenint així la raó de ser de l’entitat: l’estudi i la projecció del territori, del seu patrimoni i de la seva gent. Així, les recerques col·lectives (Setmana Tràgica i geologia) han avançat a bon ritme; amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb l’Arxiu Municipal de Molins de Rei hem fet els continguts de l’exposició sobre Santa Creu d’Olorda per la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat; hem fet conferències, taules rodones i presentacions de llibres (Rius de Sal i el Canal de la Infanta); hem treballat en el projecte Edurecerca amb els Serveis Territorials d’Ensenyament; hem participat en premis i beques i hem mantingut la col·laboració amb ETV per parlar del patrimoni de la comarca… Ha estat l’any de la renovació de mandat i de junta en Assemblea extraordinària. També hem continuat gestionant el Centre Cívic Mas Lluí i programant-hi activitats per convertir-ho en un espai de referència no només al barri sinó a la ciutat. I hem finalitzat el gruix de l’activitat amb quelcom molt significatiu per al Centre: els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que han comptat amb 90 nominacions d’arreu i han mostrat, una vegada més, el dinamisme i la importància de la cultura que es fa i que es gaudeix al Baix Llobregat.

Com podreu comprovar a la memòria, un any d’intens treball que no hauria estat possible sense el voluntariat i el seu temps; tampoc sense el ferm compromís de les persones que ens donen el seu suport professional ni sense el recolzament d’entitats, institucions i empreses que ens aixopluguen i ens ajuden a continuar la nostra tasca: consolidar i fer avançar la cultura a la nostra comarca. Tal com dèiem a la presentació del Premis de Reconeixement “ el Baix Llobregat, lluny de desdibuixar-se, té un carisma i una força imbatibles perquè té una gent lluitadora, treballadora i que manté encesa la flama de la utopia”. Gràcies moltes gràcies a tothom.

Bon Nadal i us desitgem el millor pel 2017 que el tenim a tocar!

EDITORIAL (octubre 2016): PARÍS, GÖTEBORG, BAIX LLOBREGAT

La notícia apareguda a primers d’aquest mes d’octubre que Brusel·les ha seleccionat un projecte d’una ciutat del Baix Llobregat entre 113 projectes de tota Europa com a Acció Urbana Innovadora de Transició Energètica, és una excel·lent notícia i un estímul per a la comarca. Tres ciutats han estat seleccionades en aquest apartat: Göteborg, París i Viladecans. Aquesta convocatòria és la primera de la història del Comitè de les Regions en què les ciutats s’han pogut presentar directament sense passar pel sedàs dels Estats, i el resultat ha estat que del conjunt de 378 ciutats presentades en les diverses modalitats innovadores només quatre ciutats espanyoles han vist seleccionats els seus projectes, Madrid, Barcelona, Bilbao i Viladecans.

Aquest escurçament de distàncies entre la Unió Europea i els pobles i ciutats, aquesta línia directa sense intermediaris ni quotes, pot obrir nous camins de finançament per a una comarca que en el seu ADN manté la innovació i la participació com un dels seus signes d’identitat, tal com s’ha demostrat en el Baix Llobregat a Debat, organitzat pel nostre CECBLL.

La transició energètica és un objectiu important però encara allunyat de la ciutadania. Inclou les energies renovables però també l’estalvi passiu que disminueix les necessitats i la despesa en il·luminació, calefacció i refrigeració. Això requereix informació, pedagogia, aprenentatge, canvi d’hàbits i també modificacions en els edificis per fer-los més càlids a l’ hivern i menys calorosos a l’estiu.

Fins ara s’ha parlat poc de l’estalvi passiu i s’ha practicat encara menys perquè la sostenibilitat és un concepte molt utilitzat en el llenguatge però també una cultura gens arrelada en l’àmbit privat i poc desenvolupada en les polítiques públiques.

El projecte VilaWatt de Viladecans de 5,3 milions d’euros, amb el 80% finançat per la UE, aborda en un barri concret un problema endèmic en molts barris de la nostra comarca, sobretot en aquells pobles i ciutats que van tenir un creixement exponencial als anys setanta: les tres quartes parts dels seus edificis són anteriors a l’any 76 i per tant pitjor aïllats i més vulnerables a les variacions climàtiques.

És un projecte experimental que vol transformar la transició energètica en un motor de participació i transformació social, impulsar un model cooperatiu per al subministrament d’energia, crear una moneda local tant per fer visible l’estalvi energètic com per fomentar el comerç de proximitat i arrencar i consolidar la rehabilitació energètica dels habitatges.

Tal com assenyala Carles Riba, l’anterior president del CECBLL, en el llibre “El crac energètic” “Si les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual”. Per tant, sembla evident les polítiques públiques municipals sobre l’energia s’haurien de dirigir pel camí gairebé inexplorat d’estendre la cultura de l’estalvi i així reduir la demanda dels habitatges.

Sumar la millora profunda del confort tèrmic  a les millores clàssiques de la rehabilitació, els ascensors i la renovació de les façanes té un benefici afegit: crear noves activitats i nous jaciments d’ocupació per a la construcció, un sector que ha ocupat històricament molta mà d’obra al Baix Llobregat. Construcció sense creixement urbà. Créixer cap endins i no cap enfora, disminuir les emissions de CO2 en comptes d’augmentar-les. El Baix Llobregat obre el camí.

Editorial (setembre 2016): 25 ANYS DE JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI

Aquest mes de setembre han tingut lloc les Jornades Europees del Patrimoni. Al Baix Llobregat s’han proposat activitats de tota mena a redós d’aquesta proposta que el Consell d’Europa va impulsar l’any 1991.

El lema inicial va ser molt clar: Europa, un patrimoni comú. Els objectius, tal com queden recollits a la pàgina web del Consell d’Europa, són ben curiosos:

  • Sensibilitzar la ciutadania europea de la riquesa i la diversitat cultural d’Europa.
  • Crear un clima en el qual es pugui posar en valor i estimular el ric mosaic cultural europeu.
  • Rebatre el racisme i la xenofòbia i encoratjar una major tolerància a Europa […]
  • Informar al públic i a les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni cultural contra les noves amenaces.
  • Invitar Europa a respondre als desafiaments socials, polítics i econòmics que afronta.

Val la pena detenir-s’hi un moment. Dels 5 objectius, només dos poden ésser considerat com a intrínsecs a l’àmbit del patrimoni. Els altres tenen a veure amb la diversitat cultural, amb la lluita contra la xenofòbia i l’estímul a la tolerància i amb la necessitat de respondre als nous desafiaments que se li plantegen a Europa en el terreny social, econòmic i polític.

A això cal sumar un altre aspecte que no es menciona, però que és tanmateix el principal objectiu de les Jornades: contribuir a construir Europa en l’imaginari col·lectiu. Europa està perduda si és vista per la ciutadania únicament com una comunitat econòmica o geopolítica. I el patrimoni juga un paper cabdal en la percepció d’Europa com a unitat social. És un element d’identitat. Europa necessita del patrimoni per esdevenir una realitat.

I el patrimoni, com la cultura, és també un element de sostenibilitat: contribueix a la planificació urbanística,  dota  les ciutats (especialment les més industrialitzades) d’elements de valor cultural vinculats a l’oci o a la formació, conserva la memòria, fa de pont per al diàleg intercultural…

Quantes coses ens pot aportar el patrimoni! Com d’exigents som vers l’herència del passat. I això no és negatiu. Però resulta sorprenent que, per contra, se li dediquin tan pocs recursos i tan poca atenció.

Si comparem les Jornades amb els dies internacionals o mundials (de les dones treballadores, del medi ambient, de la infància…), potser delaten també la situació de vulnerabilitat i d’oblit que pateix el patrimoni malgrat l’enorme importància social, històrica o econòmica, que té.

És cert que sovint aquest escenari de falta de cura del patrimoni ve determinat perquè no se sap ni què fer ni com fer-ho, especialment quan es tracta d’un patrimoni mancat d’espectacularitat. Ens hauríem d’acostumar a fer intervenir especialistes en patrimoni, en paisatge, en pedagogia, etc per aplegar propostes adaptades a cada context. El model del gran patrimoni (també repensable) no serveix per al patrimoni que més habitualment trobem a les ciutats de l’àrea metropolitana. Tenim molt per fer.

Però sigui com sigui, les Jornades han aportat el seu granet de sorra. Han anat revelant mica en mica algunes qüestions importants. Una d’elles, que el patrimoni no existeix sense la participació ciutadana.  No s’hi val que els estats decideixin quin és el nostre patrimoni i la ciutadania no és una mera consumidora  de productes culturals. És generadora de patrimoni, d’opinió vers els elements del passat i és un agent de sensibilització molt més potent que els estats.

De fet, enguany el lema ha estat Patrimoni de tot@s i ha pretès posar de relleu el requisit de la “cooperació multilateral de tots els agents necessaris per a difondre i conservar el patrimoni cultural i fomentar la màxima visibilitat de la participació ciutadana”.

Més enllà del que s’escriu sobre el paper, a la pràctica, aquestes darreres Jornades han estat afortunadament salpebrades de participació ciutadana: programació d’activitats, reivindicacions de patrimonialització reeixides, debats amb una forta implicació ciutadana…

Tot ens fa pensar que algun dia, com al Regne Unit, serà possible també aquí asseure en una mateixa taula representants de l’administració, persones expertes i ciutadans i ciutadanes per començar a treballar plegats en benefici del patrimoni. Pel bé comú.

 

Editorial (JULIOL 2016): DE LA REFLEXIÓ A L’ACCIÓ

Mirem la comarca, des de Montserrat fins els mar, seguint el curs del riu que ens dóna el seu nom. Acostem-nos als espais naturals del Delta, resseguim el Parc Agrari i totes les zones on encara és possible la pràctica de l’agricultura. No ens oblidem de les nostres muntanyes, les del Baix i les de la  serralada de Collserola. Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra. Comença el temps d’aconseguir un Baix Llobregat més influent a Catalunya que s’incorpori com a tal a l’agenda dels reptes de la regió primera.

EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT ens va convocar per reflexionar sobre l’evolució i el futur de la comarca, per situar el debat en el moment actual i per incorporar el coneixement i de l’experiència de totes les persones que ens han volgut acompanyar en aquest “viatge”.

Segurament les noves claus sobre les quals hauran de pivotar el pensament i l’acció en el futur immediat són la necessitat de gestionar el territori amb una visió global (zones naturals, agrícoles, urbanitzades, industrials, etc); el caràcter finit dels recursos naturals i de les fonts d’energia fòssils; el reconeixement que només una societat cohesionada i justa pot dur al benestar col·lectiu; i la idea que la cultura i la identitat poden jugar un paper clau tant en els aspectes anteriors com, de forma general, en el desenvolupament sostenible del Baix Llobregat.

Els reptes que s’esdevenen d’aquestes premisses requereixen de la implicació i de l’esforç col·lectius.

Així es va fer palès durant el planari del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT, que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juliol al Palau Falguera  de Sant Feliu de Llobregat.

Hi van participar més de 200 persones i va ser la culminació d’un llarg procés de reflexió i d’aprenentatge en el qual hem debatut, escoltat i recollit.

Si sumem, la xifra de la mobilització és alta: vint institucions representades en el Comitè organitzador. Cinquanta tres persones formant el Comitè científic. Prop de 300 adhesions formalitzades a través del web del congrés. Més de 200 persones expertes que han compartit amb nosaltres els seus sabers a través de les taules rodones, diàlegs i conferències programades. Més de 2000 que han participat de manera activa, assistint als actes, compartint les seves experiències i vivències i contrastant les seves opinions.  El voluntariat del CECBLL i d’altres institucions, com el Consell Comarcal i el petit equip de professionals que hi ha donat suport. Una vintena de comunicacions (fins el 15 de setembre és obert el termini per presentar-ne). El suport d’administracios, de fundacions i d’empreses. Els 30 ajuntaments del Baix Llobregat, que han acollit amb interès i amb esperit de col·laboració les més de 50 activitats programades. I la presència a la comarca d’un grup de 30 estudiants de diverses universitats europees que, sota la direcció dels professors Francesc Muñoz (UAB) i Massimo Angrelli (Universitat Chieti-Pescara d’Itàlia) han realitzat el taller internacional Paisatges Contemporanis al Baix Llobregat, del qual han sorgit propostes de gestió del paisatge i del patrimoni baixllobregatí absolutament innovadores i imaginatives i amb possibilitats de desenvolupament.

A totes aquestes persones i institucions el nostre més sincer agraïment des d’aquestes línies.

Tot plegat ha tingut també grans efectes col·laterals:  hem connectat i interconnectat persones i col·lectius; especialistes, institucions, organitzacions, ciutadania… hem fet un gran soroll… hem fet i hem promogut noves coneixences; i potser, perquè no dir-ho, hem creat escola… S’ha abordat la complexitat amb un mètode complex i amb l’esperit d’emprendre i fer un camí de descoberta cercant els interrogants i sumant capacitats.

La reflexió sobre la nostra realitat territorial, social i administrativa i l’encaix de la comarca en l’Àrea Metropolitana han estat recurrents en el debat. Hem parlat de la identitat Baixllobregatina i de la metropolitana, dues realitats en convivència. Ha estat interessant percebre les diferents visions i la reafirmació de la dimensió cívica de la comarca molt lligada a les lluites i l’accés a els drets socials. Hem descobert una comarca diferent; el Baix no és una comarca a l’ús i aquesta és la seva fortalesa. Multicèntrica, polièdrica. Una comarca de comarques; singular, complexa i apassionant.

Durant aquests mesos, hem acomplert els objectius. Ens hem dotat d’un cos argumental que està a disposició de tothom, de totes les entitats i persones que tinguin interès i vulguin aprofundir en les diferents temàtiques. Hem generat un patrimoni documental, un coneixement valuós que pot ajudar a fer les preguntes correctes per trobar les respostes encertades. No ens correspon a nosaltres la responsabilitat de tirar endavant el reguitzell de propostes que han sortit. Doncs alguns dels reptes detectats són totalment transversals i necessiten de la contribució i de l’encavalcament de l’àmbit i dels agents culturals, de l’econòmic i del de la gestió del territori. Així, la definició de la identitat del Baix Llobregat, l’aprofitament de la proximitat de Barcelona com a factor positiu de desenvolupament des dels criteris de la “peer polity” (tracte entre iguals) o el sorgiment del nou model social, econòmic i energètic que albira l’actual crisi i que ens han de dur a un nou marc d’equitat, en són alguns dels més importants.

A la tardor es presentaren les conclusions. Serà un document que incorporarà les aportacions dels debats del Plenari i també dels debats del Fòrum Municipalista. Un document per ajudar a afrontar els reptes futurs del Baix Llobregat.

El Baix Llobregat a Debat ha fet quelcom molt rellevant, ens ha situat a l’agenda pública. Ens hem reconegut i hem retornat l’autoestima d’un territori de vegades desconegut i ignorat. Perquè EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT és un congrés que ens ha permès parlar, pensar i projectar el Baix Llobregat del futur arrelant-nos en el present i sense oblidar el passat. I ha estat també un exercici que transcendeix l’àmbit territorial i fa propostes més enllà, d’allò local a allò global. Una proposta de participació ciutadana i una eina de transformació social. Perquè la comarca s’ho val!

Editorial (JUNY 2016): El Baix Llobregat, orígens i identitat

Estimar és un lloc, ens ensenya en un dels seus poemes Joan Margarit, el nostre poeta baixllobregatí adoptat. Fet gens infreqüent, ja que gairebé el 75% dels nostres vuit-cents mil i escaig habitants som adoptats. Som una comarca d’acollida, però  malgrat aquesta diversitat d’orígens, les Taules de cada Àmbit del Congrés del Baix Llobregat a Debat són la demostració palpable que s’ha construït un sentiment d’identitat real res impostat,  més connectat amb la vida quotidiana que amb les institucions o el sentit romàntic de la història. La identitat del Baix, una comarca històricament segmentada per les diferents baronies, però a l’hora de la veritat dependent administrativament de Barcelona fins a la creació del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat en el primer terç del segle XIX, és la identitat més contemporània de totes les comarques catalanes.

El riu marca la geografia física i sentimental del Baix Llobregat. El riu com a protagonista de la industrialització, el riu com a víctima contaminada d’aquesta mateixa industrialització. El riu com a font d’aigua i vida, el riu com a amenaça, amb les seves crescudes e inundacions. Al setembre del 71, les pluges torrencials van deixar caure 308 litres a Esparreguera, a Martorell van haver de rescatar amb barques 500 persones, i a  Cornellà més de 20.000 persones van patir les inundacions en les seves carns i els seus habitatges. La canalització del riu Llobregat va esdevenir una reivindicació compartida des de la falda de Montserrat fins a la desembocadura del riu. Ara bé, el Llobregat es va convertir en aliat de la identitat comarcal a partir del moviment en contra del desviament proposat per la capital de la metròpoli: Barcelona.

El moviment obrer en la clandestinitat tenia en  la solidaritat la seva única arma per conquerir les seves reivindicacions, però la solidaritat necessitava per créixer i multiplicar-se un territori més ampli que el polígon industrial de la fàbrica, un territori més proper i familiar que Barcelona, i una manera d’actuar més descentralitzada i aferrada a territori i als seus treballadors. La vaga general va guanyar un nou adjectiu poc utilitzat per les vagues generals: comarcal. Des de La Seda o la Laforsa fins a la Solvay, des de la Cerdans a la Gallina Blanca, el mapa comarcal era en gran part al mapa del moviment obrer. Els partits polítics clandestins també van veure a la comarca, el Baix, una forma d’organització pròpia i una reivindicació de futur democràtic i passat republicà.

Eurovegas va posar en valor un tros de Baix lliure però econòmicament actiu, fins llavors gairebé desconegut més enllà de les seves cultivades  fronteres, el Parc Agrari, que afegeix una textura a la personalitat col·lectiva, la preservació dels orígens: horta i l’agricultura a la porta de casa.

El Baix no ha estat mai una comarca dormitori sinó un lloc per viure i treballar, i en aquest anar i venir del nadiu i del sobrevingut, home o dona, es reforça el sentiment íntim d’identitat de pertànyer a aquest lloc, a aquest paisatge vital , perquè la  terra és per a qui la camina i per a qui la treballa. El transport públic és l’assignatura pendent per poder fer del Baix un territori més fèrtil i policèntric per a l’oci i la cultura compartida. Perquè per a nosaltres  Joan Margarit té raó. Estimar és un lloc: el Baix.

EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur

El Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És  una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són  a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.

Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic  i econòmic que ens correspon.

Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.

El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.

Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.

Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.

EDITORIAL (ABRIL 2016): L’ABRIL, UN MES LITERARI

Les dades que s’acaben de fer públiques sobre la diada de Sant Jordi a les llibreries són ben eloqüents: han augmentat les vendes, més del 50% dels llibres venuts són en català i els 20 títols que ocupen els rànquings només representen un 5% de les vendes. Bones notícies, doncs, per a la salut. Sí, perquè la salut de la lectura, de la llengua i de la literatura és la de la cultura, i això repercuteix també en la salut mental de la societat.

Ha estat una bona notícia per a la salut de la lectura, la qual, lluny de quedar supeditada a la sempre creixent influència de la imatge, va guanyant pes en la nostra societat. Es va poder constatar, també, en la taula rodona sobre la lectura que, en el marc del Congrés “El Baix Llobregat a debat”, es va dur a terme a Sant Joan Despí a mitjan mes d’abril. Organitzada des de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan, s’hi va constatar la importància que en els darrers anys han adquirit les biblioteques, les quals actuen com a veritables centres de dinamització literària.

També ho ha estat per a la salut de la llengua catalana, que, tot i les dificultats permanents per sobreviure, va aconseguint de surar en aquest marasme lingüístic que és el país. Està bé que, en la diada del llibre i la lectura, la llengua pròpia del país no quedi ofegada per les altres.

Bona notícia, encara, per a la salut de la literatura, ja que els lectors no s’acontenten amb allò que dicten les publicitats editorials o mediàtiques sinó que trien i remenen, i es queden amb allò que els ve més de gust: el 95% de les vendes no consten als rànquings, i per tant hi ha una diversificació de títols molt interessant. I un aspecte més encara, bona salut per al llibre de paper! Qui ho deia, que el llibre electrònic enfonsaria els tradicionals? El llibre electrònic trobarà el seu espai i conviurà amablement amb els de sempre.

Aquesta mateixa setmana darrera d’abril s’ha fet una altra taula rodona organitzada pel Congrés sobre el món literari al Baix Llobregat, i s’ha pogut constatar la vitalitat no solament de la literatura sinó també de la divulgació i la promoció que se’n fa a través de recitals, tallers d’escriptura, clubs de lectura o premis literaris, organitzats per institucions, entitats, llibreries o biblioteques. Idees que s’hi van desgranar: que les llibreries haurien de ser més centres culturals i no solament botigues de llibres, que les biblioteques fan una feina de dinamització cultural important, que els premis literaris són imprescindibles per donar empenta i visibilitat a noves creacions, que la literatura continua tenint molta vitalitat, perquè no depèn de publicitat ni de conjuntures concretes, sinó -i per sort- de la necessitat vital de l’escriptor.

Que almenys el mes d’abril continuï així per molts anys!

TAULA RODONA: EL RIU I LA GESTIÓ DE L’AIGUA AL BAIX LLOBREGAT

LOGO CONGRES EN BAIXA“Lo riu Llobregat també és vida”.  Parafrasejant  l’eslògan dels col·lectius de les comarques de l’Ebre, aquesta ha estat la principal conclusió de la taula rodona que ahir acollia Sant Joan Despí en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat.

Una taula que, a partir  de la perspectiva històrica de l’evolució del riu i el seu ecosistema,ha exposat  la importància de l’aigua per a la vida. De manera entenedora els ponents han explicat com fem servir aquest recurs, com  captem l’aigua, com la potabilitzem,  la distribuïm, la depurem , la reutilitzem i  en quina mesura en fem un ús eficient. Quines són les diverses fonts de subministrament: l’aigua dels rius, l’aigua dels aqüífers, l’aigua del mar, l’aigua regenerada i quines són les infraestructures que permeten satisfer les nostres activitats. Unes activitats que tenen incidència en la qualitat del riu i dels aqüífers; tot i que el desplegament del pla de sanejament de Catalunya ha comportat millores significatives en la qualitat del nostre entorn hídric -i que ha permès els municipis tornar a gaudir del riu-, cal continuar en la millora de les masses d’aigua del Baix Llobregat.

També han estat rellevants les consideracions respecte  la gestió del recurs tant en alta (captació, potabilització i transport) com en baixa (distribució). En els darrers anys de crisi econòmica la ciutadania ha  demanat transparència i canvis  en la gestió. La recent sentència del TSJC en relació a l’empresa mixta metropolitana, o la polèmica concessió d’ATLL són elements que posen sobre la taula una nova visió respecte dels models de gestió de l’aigua.

Una  ciutadania que, a la nostra comarca,  ha aconseguit reduir significativament  el consum d’aigua per habitant i dia (fins a 104L/hab/d), estalvi que també s’ha produït  en d’altres usos com l’industrial i l’agrícola.

S’ha constatat que la directiva europea de l’aigua va suposar un salt important per establir les eines i els sistemes de gestió, a partir de l’obligatorietat de fer una diagnos integral dels ecosistemes, d’adoptar el criteri de racionalitat econòmica (qui contamina paga) i d’establir que la participació pública pro-activa és una eina bàsica per a l’elaboració dels plans de gestió de conca.

Preguntats els principals reptes pels propers anys els ponents van manifestar :

1.- Rebaixar els nivells de salinitat  de l’aigua del riu Llobregat.

2.- Millorar les masses d’aigua i els cabals de manteniment.

2.- Aconseguir una gestió integrada de tots els recursos.

3.- Aconseguir de des l’àrea metropolitana  el retorn del seu cabal ecològic al Ter.

4.- Garantir la gestió de l’aigua des dels poders públics, però amb l’empoderament de la ciutadania.

5.- La Comunitat Minera Olesana és l’exemple que des de l’economia social es pot fer una bona gestió d’un servei públic bàsic i d’un bé comú com és l’aigua

Abans de la celebració de la taula rodona un grup de persones  van visitar l’estació de bombament, la xemeneia d’equilibri i el centre de control de l’empresa concessionària ATLL, visita que il·lustrà la importància de la gestió de l’aigua en alta per a una població de més 5 milions d’habitants.

Consulteu la web del Congrés