Cada dia és Vuit de Març al CECBLL

/by

“L’activitat de recerca és l’essència del Centre d’Estudis”, així ho afirmem a la nostra pàgina web quan iniciem l’apartat de recerca. I aquest mes demostrem que aquesta activitat segueix ocupant esforços i dedicació de tots els nostres actius. Estem immerses en els treballs per publicar la Recerca Col·lectiva “Exili i deportació al Baix Llobregat”  i ja n’hem iniciat una altra sobre la transició que hem titulat “1975. El Baix Llobregat”. Acabem de fer pública la proposta i ja comptem amb voluntàries i voluntaris per participar-hi i fer aportacions en forma de treballs concrets que de ben segur aportaran nova llum al tema. Per descomptat que aquesta investigació recopilarà tot allò que ha fet i ha reivindicat el moviment feminista en tots els camps de la vida individual i col·lectiva de les dones a la comarca.

I no són només paraules. Els fets certifiquen que la nostra associació té un ampli currículum en l’estudi de la història i les condicions de vida de les dones, a l’ensems que un fort compromís social, clarament expressat any rere any en les nostres produccions editorials i activitats. Si repassem publicacions i, només indicant-ne algunes, tenim: Les dones i la història al Baix Llobregat, una Recerca Col·lectiva publicada el març de 2002; com també estan dedicats a les dones i al feminisme alguns dossiers monogràfics de la revista anual Materials del Baix Llobregat, com el del número 4 de l’any 1998 “Dones i societat al Baix Llobregat” i número 22 dels anys  2018/ 2019 , dedicat a la “Mirada Feminista de l’Urbanisme”. Precisament aquest número relata l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes,  elaborat  per les  alcaldesses del Baix Llobregat  i  el  Consell  de  les  Dones  del Consell Comarcal, amb la implicació i suport del CECBLL. Aquest decàleg es va fer públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.

En el butlletí d’aquest març informem de la presentació de la convocatòria del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat i de l’assistència d’una àmplia representació del Centre, així com del ferm compromís de sumar-nos-hi. Compartim el seu lema “Ara més que mai”, ple de sentit per tractar eixos com la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures. Tanmateix a Catalunya les convocatòries de celebració del Vuit de Març han versat sobre una crida: “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” i “Trenquem els estereotips”, subratllant la commemoració del  50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976).

Trencar estereotips és mostrar a les dones tal com som i aquesta tasca la fa admirablement la periodista Bego Floria, qui des de Ràdio Molins de Rei cada setmana ens porta una de les seves “Heroïnes Quotidianes” mostrant perfils i vivències de dones de totes les edats i condicions i que aquest mes ens en parla en l’article d’opinió d’aquest Butlletí.

 

Assemblea General Ordinària 2026

El fet més significatiu del Centre aquest mes de març ha estat sens dubte la seva Assemblea General Ordinària, òrgan màxim d’expressió de les persones associades. Ha estat una Assemblea amb molts temes tractats i un important gruix de documentació que totes les persones associades heu tingut a disposició al WEB del Centre.

Un dels trets més significatius és que hem culminat un procés – que es va iniciar ja a l’anterior presidència – de renovació dels Estatuts, adaptant-los a la nova realitat i a la necessitat de transformar l’actual sistema d’aportacions de recursos per part d’administracions,  empreses i particulars. S’ha introduït la figura del Soci protector/Sòcia protectora i s’ha creat un Consell Assessor de caràcter consultiu.

Aquesta actuació s’emmarca dins el projecte que hem anomenat Més socis, més recursos propis, que inclou també el desenvolupament del potencial de la Llei de mecenatge, actualment ja vigent i aplicada pel Centre, així com el foment dels Llegats solidaris, aspectes també modificats als Estatuts.

Com es preceptiu també s’han dut a terme la formulació de comptes del 2025, i de l’informe d’activitats, així com la proposta de Pla d’Activitats, pressupost i aportacions i quotes pel 2026.

Un fet rellevant és que l’Esther Hachuel, actual directora del Centre, es jubila a finals d’agost d’enguany. Aquest fet comporta canvis en la direcció, que serà assumida per Neus Ribas, mentre que l’Esther Hachuel  s’incorporarà a la Junta Directiva en qualitat de Vicepresidenta.

Des d’aquestes línies transmetre un immens agraïment a l’Ester Hachuel per la seva inestimable dedicació!! I tot el suport i agraïment també  a la Neus Ribas que entoma el nou rol de directora

Tot aquest conjunt d’accions s’acompanyen d’un desenvolupament de millores organitzatives amb el desenvolupament de les Comissions de Junta i d’una adequació organitzativa de tot el procés d’execució de l’activitat del Centre.

 

L’activitat del CECBLL

L’Assemblea va anar precedida d’un acte emotiu i alhora molt enriquidor que vàrem anomenar Trobada de Juntes Històriques amb la participació de membres de les diverses Juntes que al llarg de la història han regit el Centre. Van encapçalar la sessió les quatre presidències vives i l’actual president, Jordi Sicart, va fer la presentació del projecte Més socis, més recursos propis (veure aquí).

Aquest març recull un altre fet de gran relleu per al Centre, com és la convocatòria de la 13ª Recerca col·lectiva, amb el títol de 1975. Baix Llobregat,  que treballarà el període de la Transició a la comarca (veure aquí).

L’activitat d’aquest març recull també actes vinculats al Internacional de la Dona (veure aquí i aquí), la realització d’itineraris (veure aquí), la inauguració d’exposicions (veure aquí) i la participació en una trobada amb el Ministre de Cultura, Sr. Ernest Urtasun (veure aquí).

La segona aprovació inicial del Pla Director Urbanística de l’AMB

/by

El Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PDUM) s’ha aprovat inicialment per segon cop en una sessió del Consell Metropolità del passat febrer. La primera aprovació inicial fou en el març de 2023.  Han passat 3 anys on l’equip redactor ha hagut d’analitzar un volum important d’al·legacions, informes d’Ajuntaments i d’Administracions sectorials. Els motius invocats pels redactors per a una segona aprovació són: introduir mecanismes més flexibles per adaptar-ser als nous temps (la vigència del PDUM és fins a l’any 2050), augmentar la claredat i senzillesa del text, reforçar la seguretat jurídica i introduir canvis substancials en la classificació del sòl i a les àrees d’interès metropolità.

Ara s’obre un nou període d’informació pública on presentar al·legacions i sol·licitar informes a tots els Ajuntaments i a totes les administracions competents en les diverses matèries que incideixen en el territori. La participació i el diàleg son necessaris i cabdals en el planejament urbanístic, i en aquest cas, atès el caràcter axial del PDUM, ho és encara més. El CECBLL vol implicar-se en aquest procés d’aportació d’idees.

El PDUM és el primer pas per substituir el Pla General Metropolità (PGM) que aquest any compleix 50 anys de vigència. La seva redacció s’ha nodrit d’un nombrós equip humà i d’una tecnologia impensable fa pocs anys. Resulta important que un cop s’aprovi definitivament i entri en vigor aquest Pla sigui útil per resoldre els grans reptes de la societat actual i futura, entre d’altres: una oferta suficient d’habitatge públic assequible, uns barris amb una bona dotació d’equipaments per atendre la diversitat de procedència dels residents, uns espais públics que fomentin la cohesió, una oferta de transport públic de qualitat,  prou elements per mitigar el canvi climàtic, polígons d’activitat econòmica de qualitat o uns connectors ecològics que enllacin els espais naturals.

Perquè això sigui possible és important que l’Administració de l’Estat i de la Generalitat materialitzin les previsions inversores del PDUM, atès que el volum d’actuacions ultrapassa competencial i econòmicament la capacitat dels Ajuntaments i dels promotors privats.

 

Febrer un mes curt i intens

Els carrers i places dels municipis de la comarca s’han omplert de festa i celebració per mitjà d’una de les màximes expressions de la cultura popular: el Carnaval, festa que ha contribuït a seguir donant sentit a la forma de vida col·lectiva i quotidiana de les gents baixllobregatines. El Carnaval fou una de les celebracions col·lectives més reprimides pel franquisme. Així s’expressava “una orden del Ministerio de la Gobernación” del 12 de gener de 1940, signada per Serrano Suñer (cunyat de Franco) “prohibición absoluta de la celebración del Carnaval”. Enguany l’eclosió carnavalesca ha estat plena, tot mostrant particularitats en cada un dels municipis de la comarca. Considerem convenient recordar com l’actual normalitat de les festes populars ha estat possible per l’esforç i la il·lusió de recuperació fet després de la dictadura, com es recull en el llibre editat pel segell editorial del CECBLL,  Edicions del Llobregat, La festa popular al Baix Llobregat constructora d’identitat i cohesió social de l’Àngel Merino.

També hem gaudit d’una altra celebració que expressa l’arrelament festiu i social de la nostra cultura popular i és a l’ensems un gran esdeveniment agrícola i comercial. Estem parlant de la Fira de la Candelera a Molins de Rei que enguany ens ha convocat en la seva 175 edició. Una de les fires més antigues de Catalunya que aquest any s’ha agermanat amb la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat que, pel desembre, farà 80 anys que es convoca; ambdues profundament arrelades a la comarca i a la seva manera de ser i de fer.  L’edició d’aquesta “fira de fires” coincideix pràcticament amb la commemoració de l’arribada de la segona línia de ferrocarril construïda a Catalunya i a la península ibèrica, casualitat de la commemoració amb una crisi ferroviària que esperem que serveixi per incentivar les inversions necessàries en el segle XXI i les eines de gestió del servei des de la proximitat.

 

L’activitat del CECBLL

Com podeu observar en aquest butlletí, potser el febrer pugui haver estat curt, però també ha estat intens, per activitat pròpia, compartida  o per presència. Vàrem tancar el mes de gener amb l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels Drets Humans (veure aquí), enguany a Molins de Rei impulsada pel CECBLL, juntament amb la munió d’altres localitats de tots els Països Catalans i altres indrets de la Mediterrània. I tanquem el febrer amb la celebració del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (XMD), de la qual el CECBLL n’és membre fundacional i responsable de la secretaria tècnica; enguany a Abrera amb motiu de l’obertura de la fossa del 1939 (veure aquí).

Entremig presentacions de llibres (veure aquí), promoció d’exposicions (veure aquí), accions de promoció d’espais culturals i patrimonials (veure aquí). I una gran activitat per a planificar, organitzar i aconseguir els recursos per a tot el conjunt d’activitats d’enguany, entre els quals volem destacar la realització de la 13a gala dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, de la que us anirem informant sobre el seu desplegament durant tot l’any.

I per aquest mes de març que arrenquem, molta feina envoltada per la commemoració del Dia Internacional de la Dona. Recordar-vos a tots i totes, socis i sòcies, la celebració de l’Assemblea ordinària d’enguany de la qual rebreu la convocatòria en els propers dies. La vostra presencia i participació és clau per a la seva aprovació que dona el suport a l’acció que s’hi proposa, es debat i s’aprova i el recolzament necessari per a la seva realització per part de tots els actors implicats: Junta, Equip Tècnic, i tot el conjunt de socis i sòcies i entron que ho impulsen i hi participen. Us hi esperem.

Estrenem 2026

/by

Arrenquem el 2026

Gener, primer mes de l’any; inici del cicle anual d’activitats, enguany amb les línies de treball ja tradicionals del Centre en Recerca, Memòria democràtica, Patrimoni, Jornades, gestió de serveis i espais culturals i patrimonials, Edicions del Llobregat, i molt especialment els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Amb novetats importants de les quals us anirem informant, i que formaran part del Pla d’Activitats 2026 que es presentarà a l’Assemblea de socis i sòcies prevista pel mes de març. Us hi esperem!

 

Encesa pels Drets Humans

Una vegada més, el Centre participa en l’encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels Drets Humans, el darrer dissabte del mes de gener enguany a Molins de Rei, com l’any passat. Una encesa com a símbol d’acollida que mostra el camí a bon port davant el drama humanitari de la migració per mar. Una encesa per la Mediterrània que abasta tant els Països Catalans – coordinats per l’Institut Ramon Muntaner – i Andalusia, com indrets del Marroc, Tunísia i el Líban.

La comarca participa àmpliament d’aquest esdeveniment simbòlic, però solidari, amb cinc enceses: Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Sant Just Desvern i Torrelles de Llobregat. Moltes gràcies a la implicació de les entitats d’estudis.

Posem llum i esperança a un drama que ens recorda la precarietat de les condicions de qui es veu obligat a marxar, o sovint fugir, del seu país, i la precarietat de les condicions de vida i de feina a què es veuen abocats quan arriben aquí.

 

 

El sistema ferroviari i Rodalies

La xarxa pública ferroviària ha col·lapsat aquests dies. A diferència d’altres ocasions, aquest col·lapse ha repercutit tant en l’Alta Velocitat com a Rodalies. Des d’aquí la nostra solidaritat amb les persones ferides i el condol a les famílies afectades.

L’Alta Velocitat ha estat objecte d’importants inversions en les últimes dècades amb l’objectiu que totes les capitals de província estiguessin connectades amb la capital de l’Estat, tot potenciant la centralitat de Madrid. A tot això la sensació de la ciutadania és que les inversions en Alta Velocitat s’han fet en detriment de les inversions i el manteniment de Rodalies.

A la nostra comarca, l’execució del reivindicat soterrament a Sant Feliu podria enlluernar aquest panorama gris, però no amaga l’estat de deixadesa d’unes obres a mig fer, paralitzades des de fa temps, a la veïna estació de Molins de Rei.

Mentrestant molts usuaris de RENFE han fugit del servei i agafen el cotxe privat o el bus en direcció a les estacions de Ferrocarrils Catalans de l’altra banda del riu Llobregat.

El col·lapse s’ha visualitzat en l’esfondrament de talussos i en rails que es trenquen pel que sembla un ús massa intensiu. L’encadenament de diversos dies sense circulació de trens ens interpel·la a una situació d’emergència nacional, a la mateixa alçada que l’habitatge.

De fet hi ha un efecte de vas comunicant entre les dues matèries.  Si el servei de Rodalies fos eficaç, hom podria plantejar-se viure a 50 o 100 Km de distància de la primera corona de Barcelona, i per tant, que l’oferta  com a primera residència fos molt més gran, moderant els preus.

Les inversions s’han de plantejar des de la proximitat i amb una gestió eficaç dels recursos. En comptes de projectar sumptuoses línies de metro de recorreguts subterranis, obres com el recent carril bus en la B-23, de molt més baix cost, permeten que aquest mitja sigui molt més competitiu.  De la mateixa manera, el perllongament del Trambaix cap a Quatre Camins o la nova línia de Ferrocarrils o propostes de tramvia unint Cornellà amb Castelldefels tenen una gran potencialitat per treure vehicles privats per les carreteres, captant nous viatgers del transport públic.

És hora de reclamar amb insistència i constància uns recursos públics econòmics i de gestió amb adequació al territori i suficients i assenyats perquè el dret tant individual com col·lectiu a la mobilitat no es vegi greument lesionat per la paràlisi i el caos ferroviari.

UN LLEGAT CAP AL FUTUR

/by

Tanquem el 2025; aquest ha estat un any de gran significació per a la nostra entitat, marcat per la cloenda de la commemoració del nostre 50è aniversari i per un relleu institucional que obre una nova etapa. Vull començar expressant el més profund agraïment a la junta sortint, i molt especialment a la presidenta Genoveva Català, per la seva dedicació i la tasca ingent realitzada. El seu lideratge ha estat fonamental per consolidar el Centre com un referent cultural a la comarca.

El canvi de presidència, efectiu des del 30 de maig, ens situa davant del repte d’impulsar un nou programa d’actuació que es fonamenta en tres eixos clau: en primer lloc, donar continuïtat a l’immens llegat rebut, preservant el rigor i la vocació de servei que ens defineixen; en segon lloc, dinamitzar la participació associativa, fomentant la implicació dels socis i sòcies en la presa de decisions i en els projectes del Centre; i, finalment, adequar la nostra estructura als nous focus d’interès i als desafiaments socials i territorials que afronta el Baix Llobregat. Afrontem el futur amb la convicció que la nostra activitat és fruit d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer, una voluntat de persistència que ens ha permès arribar fins aquí i que ens impulsarà en els anys vinents.

Com hem anat recollint al Butlletí de cada mes, la relació d’actes realitzats, propis, en col·laboració o participats, és extensa en activitats, àmplia en temàtiques i rigorosa en continguts i execució, fruit d’una gran dedicació i aportació per part tant de voluntariat, com de l’impagable equip tècnic de què  disposa el Centre. Permeteu-me reivindicar l’acció del voluntariat que es manifesta de múltiples maneres, des dels membres de Junta, que realitzen nombroses accions de promoció i suport a l’activitat del Centre, fins a l’àmplia nòmina de col·laboradors, tant socis com no socis, que participen en les seves activitats, remarcant, molt especialment, el col·lectiu de persones que es dediquen a la recerca, bé dins les Recerques Col·lectives que impulsa el Centre, com en recerques fruit de la seva pròpia iniciativa. O la generació de sinergies, com la funció de “pal de paller” que el Centre ofereix a les Entitats d’Estudis Locals de la comarca, com ha quedat ben palès enguany en la 9ª Trobada feta a Olesa de Montserrat.

És una gran simbiosi que es dona, on el Centre ofereix una estructura sota l’aixopluc de la qual poden dur a terme o promocionar les seves activitats, i alhora, ells i elles nodreixen el bagatge que any rere any va acumulant el Centre i la comarca. En definitiva una vocació comarcalista que ens porta a desplegar les nostres activitats per tot el territori a través dels seus municipis, participant  amb una àmplia colla d’entitats i  activitats de tercers i oferint el Centre com a espai i referent per a nombroses persones i entitats que treballen per a la comarca; construint  xarxa que contribueix a generar estructura i identitat a la comarca.

Agraïment, doncs, a totes les persones associades al Centre, a totes les persones que col·laboren en les activitats promogudes, a tothom que participa en els actes que organitzem, a les entitats de la comarca amb qui compartim voluntats i anhels, a les Institucions municipals i supramunicipals que confien en nosaltres; moltes gràcies a tothom.

Que passeu unes bones festes de Nadal, i una bona entrada d’any.

 

Jordi Sicart, President del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Calidoscopi comarcal, relligant territori.

/by

Aquest mes de novembre un seguit d’activitats ens recorden una de les raons fonamentals del CECBLL com és la de relligar el territori, donant sentit de pertinença. El dissabte 29 de novembre s’ha dut a terme la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, enguany a Olesa de Montserrat, aquesta edició focalitzada en La dimensió natural del patrimoni industrial amb un conjunt de ponències amb aportacions de gran interès i una gran participació (veure aquí).

En moltes Trobades d’Entitats es sol·licita des de les associacions d’àmbit local que el CECBLL actuï de “pal de paller” d’aquestes entitats, repte que el CECBLL va entomar.

Per part del CECBLL ja es duien a terme activitats orientades en aquest sentit com són:

  • La Trobada biennal d’Entitats d’Estudis Locals, que aquest 2025 celebra la seva 9a edició
  • La incentivació, biennal, de la dinamització de candidatures per als Premis de Reconeixement Cultural del BLL.

Amb posterioritat el CECBLL ha anat activant nous nexes orientats a donar compliment al compromís indicat:

  • Espai Les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat al Butlletí mensual, on cada mes es destaca una entitat local per donar-la a conèixer en les més de 1.500 persones que el reben
  • Espai del WEB del CECBLL amb el recull de les Entitats d’Estudis Locals, on actualment hi ha enllaçades unes 40 entitats de la comarca (veure aquí)

Seguint  aquesta trajectòria, el CECBLL ha estat treballant l’últim any en diverses línies de treball seguint aquest compromís de cohesió entre les entitats i s’ha proposat:

  • La possibilitat que les entitats puguin autopublicar les seves activitats a l’Agenda Cultural del Baix Llobregat (veure aquí)
  • La consolidació del grup de Whatsapp que s’ha començat a crear des del Centre per tal de comunicar les activitats de cada entitat a la resta d’entitats veïnes
  • El projecte “Racons del Baix”, una proposta que sorgia a la 6a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat al 2017 a Torrelles de Llobregat, i que consisteix en realitzar mensualment un itinerari proposat per cada una de les Entitats Locals que ho vulguin. Podeu trobar les dates de la primera edició en aquest enllaç.

Aquest novembre també hem fet activitat entorn de la commemoració dels 50 anys de la mort del dictador. Conjuntament amb la Xarxa de Memòria Democràtica, amb CCOO, i amb l’Arxiu Comarcal, hem dinamitzat diverses activitats per recordar la fi de la dictadura, que 50 anys després, ha determinat bona part de la nostra història recent. Així doncs, hem portat a la nostra seu l’exposició 50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024), organitzada per CCOO i hem incentivat visites escolars tant a l’exposició com al nostre itinerari Quan les parets parlen. Anunciem que aquestes activitats continuen a principis del mes de desembre amb la conferència 1975. El Baix Llobregat on arrancarem la 13a Recerca Col·lectiva (2 de desembre / veure aquí) i la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio (4 de desembre / veure aquí).

Altres activitats que mostren la interacció del CECBLL amb el territori han estat, aquest mes de novembre, la participació en el Jurat del Premi Josep Oliva 2025 de l’Ajuntament del Prat de Llobregat (veure aquí), la participació en el Consell agrari del Parc agrari del Baix Llobregat (veure aquí), la participació en els actes de l’ADCS d’Esparreguera (veure aquí), o la reunió amb grups polítics de la comarca, en aquest cas amb ERC (veure aquí),

Volem fer palesa la tasca de dinamització de la dimensió comarcal i d’arrelament al territori del CECBLL indicant que participa en activitats concretes amb una trentena d’Entitats i Institucions de la Comarca a més de la relació amb la quarantena d’Entitats d’Estudi Locals, així com amb arxius i biblioteques dels municipis de la comarca, les nombroses persones que participen a títol individual i la valuosa col·laboració amb els Ajuntaments de la comarca. El potencial d’aquesta xarxa es fa evident en la col·laboració en la realització de les activitats que programa, en la participació en les crides a les Recerques col·lectives o en l’assistència a les seves activitats.

OCTUBRE: L’HABITATGE ENS PREOCUPA I ELS RISCOS CLIMÀTICS TAMBÉ

/by

Els dies 24 i 25 d’octubre hem dut a terme la 9a Jornada de Paisatges Contemporanis, enguany dedicades a l’Habitatge, una perspectiva des del Baix Llobregat. Un tema que actualment ocupa i preocupa enormement a tota la societat. Les ponències i les taules rodones ens han posat sobre la taula una bona i àmplia visió de l’evolució i estat de situació de tot allò que són el subjacents, allò que no percebem però que és a la base del que veiem: la demografia, les configuracions urbanes històriques, la legislació, l’urbanisme, l’arquitectura, la realitat socioeconòmica. Ens han exposat afectacions de la situació actual com l’estat d’emergència habitacional, la gentrificació, necessitats dels més joves i dels més grans, efectes sobre la salut, etc. També ens han donat un bon plec d’aportacions sobre les actuacions de l’administració des de l’àmbit local, supramunicipal i de país, així com un conjunt d’exemples d’iniciatives diverses que ens porten a noves fronteres en matèria d’habitatge: configuracions arquitectòniques més saludables i sostenibles, propostes per als joves i propostes per a la vellesa. I tot això sobre un Baix Llobregat de 850.000 persones en una Catalunya de 8 milions d’habitants. I ja se’ns planteja que es va cap als 10 milions; com ens ho farem? on viurem? com viurem? Quins efectes tindrà sobre el territori i l’entorn? Estem davant d’un cercle endimoniat i d’un repte enorme com a societat i com a persones, i per descomptat les institucions i les entitats com el Centre d’Estudis del Baix Llobregat.

Unes jornades que s’han dut  a terme amb una àmplia nòmina d’Institucions i entitats que hi han donat el seu suport i de persones que han col·laborat en la seva organització i participat en la seva realització, com podeu veure en el butlletí de presentació de les Jornades (veure aquí), que tindreu disponible al canal Youtube del Centre (veure aquí divendres i aquí dissabte) i més endavant editat a la nostra revista Materials del Baix Llobregat.

L’octubre, però, ens ha donat un bon ensurt climàtic: una dana que ens va afectar àmpliament, però molt especialment a les Terres de l’Ebre. Amb aquest motiu incloem en aquest butlletí un article sobre els riscos d’inundació de la nostra comarca (veure aquí) de la mà de Rafael Díez. Una temàtica que segueix l’article sobre el risc d’incendis forestals del Butlletí del passat mes d’Adriana Clivillé (veure aquí);  indicadors dels estralls dels riscos climàtics, naturals i antròpics que impacten la nostra comarca.

Aquest octubre el CECBLL hem participat en els actes centrals de commemoració del 175è aniversari de la Colònia Sedó (veure aquí), que va aconseguir una multitudinària assistència a la Colònia, amb més de 4.000 persones procedents d’Esparreguera i del seu entorn, fent palesa la importància d’aquest espai patrimonial i museístic tant emblemàtic per al Baix Llobregat i per al país.

L’acte va comptar amb l’assistència, entre d’altres autoritats, de la Honorable consellera de Cultura, la Sra. Sònia Hernández. Precisament la consellera va repetir presència a la inauguració del nou  espai d’Arxiu Municipal de Vallirana (veure aquí), acte al qual vàrem assistir i del que ens congratulem com a CECBLL i felicitem al seu  Ajuntament i a tota la vila, ja que permet una gran millora en la custòdia de la documentació municipal, una major facilitat d’accés a les fonts documentals municipals i unes bones condicions de treball per a tots els usuaris.

Indicar que a  nivell intern i com ja havíem anunciat en l’anterior butlletí, ja s’han constituït les Comissions de Junta de Memòria Històrica i Lluites Democràtiques,  la de Sostenibilitat i Territori i la de Premis de Reconeixement Cultural, a més de la de Presidència, i que estem avançant en la implantació del  Projecte de la Junta 2025-2028.

Recordar, finalment, que el proper 29 de novembre es durà a terme la 9a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat, enguany a Olesa de Montserrat, focalitzades en aquest edició en La dimensió natural del patrimoni industrial (veure aquí); us hi esperem.

 

 

 

SETEMBRE: ARRENQUEM CURS, CONTINUEM ANY.

/by

Arrenquem el curs prenent decisions, la primera en defensa de la cultura,  la pau, la vida. En un context mundial marcat per nombrosos conflictes, ara més que mai ens volem esforçar a mostrar com la cultura pot servir per evidenciar les tensions, però també per contribuir a construir la pau, fomentant la cultura per a la pau. Des d’aquest punt de vista, aquest mes hem pres una decisió respecte a una activitat que teníem programada pel 4 d’octubre i ara s’ajorna fins el 29 de novembre d’acord amb els co-organitzadors i tots els participants, hem canviat la data de la 9ª Trobada d’Entitats d’Estudis Locals, per a solidaritzar-nos amb la convocatòria de la manifestació unitària del dia 4 d’octubre. Amb aquest canvi de programació reiterem el nostre compromís amb la pau i la vida, constatant com NN.UU.  han qualificat de genocidi al poble palestí de Gaza, l’acció bèl·lica del govern israelià liderat per  Netanyahu amb el suport del nordamericà Donald Trump.

El compliment del nostre Pla d’Activitats aprovat en Assemblea  comença  just abans de vacances d’estiu amb l’Escola d’Estiu sobre Mobilitat sostenible, continuem aquesta tardor amb les Jornades de Patrimoni, la Trobada d’Entitats d’Estudi Locals i les Jornades de Paisatges Contemporanis.

Els dies 19 i 21 de setembre vàrem realitzar les 13es Jornades de Patrimoni, enguany centrades en el Parc de Torreblanca, amb un gran èxit de públic, de ponències i comunicacions i d’organització (veure aquí).

Hem iniciat el nou curs en els serveis culturals i espais patrimonials que gestionem des del CECBLL, com són el Centre Cívic Mas Lluí de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (veure aquí la programació), les visites de cap de setmana al Museu del Mnactec a la Colònia Sedó (veure aquí) i les vistes a l’Espai Terrissa de l’Ajuntament d’Esparreguera (veure aquí).

A banda de les activitats de caràcter propi, el CECBLL hem participat en actes socials com han estat la tradicional ofrena de la Diada a la tomba d’en Rafael de Casanova a Sant Boi (veure aquí),  el sopar de Festa Major dels Amics d’El Prat, on vàrem recollir el Premi de reconeixement a la trajectòria cultural, històrica i patrimonial Jaume Codina Vilà que aquesta entitat ens ha atorgat enguany (veure aquí);  la commemoració del 20è aniversari de l’Associació Memòria Històrica i Democràtica Baix Llobregat (veure aquí), i al TEiT 2025 (Transició Energètica i Territori) celebrat a Sabadell (veure aquí), del qual el CECBLL en formem part de la seva primera edició.

Finalment explicar-vos que dins el programa de la Junta 2025-2028 hem iniciat la constitució de les Comissions de Junta. Aquestes Comissions tenen per objectiu disposar de mecanismes estructurals que permetin i facilitin la relació de la Junta amb l’entorn del CECBLL, tant en aspectes de continguts (memòria històrica,  territori, etc.) com en aspectes més instrumentals (recerques, editorial, comunicació, etc.). Les Comissions estan formades per membres de la Junta i per persones convidades.

S’han iniciat ja els treballs de la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica i s’ha activat  la creació de la Comissió de Territori i Entorn. Ambdues quedaran formalment constituïdes dins el proper mes d’octubre; us ho explicarem en detall al proper butlletí.

Iniciem aquest camí per refermar i reforçar el compromís del CECBLL amb la comarca, amb la seva diversitat i complexitat, a través de la cultura i el coneixement.

Juliol: jornades, incendis, patrimoni, socis, memòria democràtica i vergonya

/by

Amb l’Escola d’Estiu hem iniciat el cicle de Jornades de diàleg d’enguany que tenen caràcter biennal. Ha estat sobre la mobilitat intracomarcal i la transició energètica, els dies 1 i 2 de juliol al Museu de Sant Boi de Llobregat. Les ponències i el debat han estat molt bones aportacions al coneixement de l’estat de la nostra comarca en aquesta temàtica (veure aquí).

Hem arrencat l’estiu també amb l’ensurt de grans incendis a la Segarra i a les Terres de l’Ebre; ensurt que, de moment i gràcies a les generoses pluges d’aquest juliol, no ha anat a més.  Però les condicions hi són i no paren de dir-nos-ho els experts: excés de massa forestal mal gestionada juntament amb unes condicions meteorològiques i de canvi climàtic que ens converteixen els boscos en un polvorí. I la nostra comarca té un 60% del seu territori amb masses forestals, amb nombroses urbanitzacions entremig; no és un risc negligible. Des del CREAF ens aporten coneixement i propostes per actuar (veure aquí).

Aquest 2025 està essent un any de pas pel que fa a la gestió de les visites de cap de setmana al Museu de la Colònia Sedó, doncs el conveni ja ha complert el període bàsic de la seva vigència i estem en període de negociació amb el MNACTEC per a la continuïtat de la prestació del servei. La relació del CECBLL amb la Colònia Sedó es remunta al 1992 i compta amb un històric d’accions i activitats més que remarcable, en col·laboració amb tot l’entorn de la Colònia. Hem preparat l’informe per a entregar al MNACTEC i us el fem a mans (aquí) perquè en conegueu   el detall de la riquesa de la relació, i del valor afegit que comporta la gestió d’equipaments culturals per part del CECBLL; de la nostra manera de ser i de fer.

En clau de patrimoni indicar que el proper mes de setembre, els dies 19 i 21, es duran a terme les 13es Jornades de Patrimoni, per encàrrec del Consell Comarcal, enguany sobre el Parc de Torreblanca i la seva transformació en parc metropolità,  organitzades conjuntament amb el propi Consell Comarcal, amb la col·laboració dels tres municipis que abasta el parc -Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern- i  l’AMB (veure aquí).

També en clau de cultura i patrimoni, indicar que aquest juliol l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ha iniciat l’any Corberó (veure aquí) en motiu del 90è aniversari del naixement  d’aquest gran creador, i especialment indicar que les darreres adquisicions de patrimoni per part de l’Ajuntament permeten crear el que en podríem anomenar un districte patrimonial de gran valor, no només local i comarcal  sinó de país, del qual us en informarem en detall en un proper butlletí.

En clau interna de socis, recollir i aplaudir el nomenament de fill predilecte de Gavà per part del seu Ajuntament i de manera unànime per part de tots els grups polítics municipals, del nostre soci Josep Campmany i Guillot que ens va deixar l’any passat. A l’acte hi vàrem assistir  una nombrosa representació del CECBLL. Des d’aquestes línies el nostre reconeixement  a la seva família (veure aquí).

I felicitar al nostre soci  Miquel Roa López pel reconeixement a la seva tasca professional amb el premi ASPRIMA-SIMA 2025, pel projecte d’urbanització de la Seda-Paperera a El Prat de Llobregat, realitzat pel seu estudi  Arquitectura Produccions (veure aquí).

En l’àmbit memorialista,  recollir la nostra assistència a l’acte realitzat pel PSC a Sant Feliu de Llobregat, on presentaren la proposta de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, actualment en fase de tramitació parlamentaria, i d’interès significatiu per al CECBLL donada la nostra trajectòria i activitat en aquesta temàtica (veure aquí).

Recollir, tanmateix, l’acte de record a la memòria d’en Joan N. García-Nieto, que com bé sabeu el Centre n’havia estat patró de la Fundació que portava el seu nom, i el llegat del qual ara es troba a l’Arxiu Comarcal.

Comunicar-vos, finalment, que ens hem adherit al manifest  “Manifiesto Urgente por Gaza”  impulsat per organitzacions de caràcter nacional i internacional, com són UNICEF, Comitè Nacional Unrwa España, Save the Children, Médicos Sin Fronteras, Movimiento por la Paz i Intermon Oxfam. Lamentablement a data d’avui les notícies ens diuen que l’exèrcit israelià té concentrada tota la població de Gaza (2 milions d’habitants) en només el 15% del seu ja escàs territori, sense poder-ne sortir, sense disposar d’habitatge, ni serveis, ni aliments; un autèntic camp de concentració, un autèntic holocaust (veure aquí).

Arrenca un estiu de mobilitat: la intracomarcal i l’aeroportuaria

/by

Ha arribat el juny i la comarca té la natura i els camps a vessar. El solstici ens obre la porta a l’estiu i ens omple de celebracions per tot el territori, des de les falles al Pirineu, a les fogueres per tots els pobles, la Flama del Canigó que encén multitud de fogueres per tot el país, la Patum i moltes Festes Majors; a la comarca les de Sant Joan i Sant Pere. El juny ve ple, el territori en va ple. Sabem aprofitar bé que la Terra tingui l’eix de rotació inclinat!

I mentre la Terra gira i gira, al Centre, un cop feta l’Assemblea ordinària d’enguany el dia 30 de maig, hem constituït la nova Junta i hem iniciat l’arrencada de les Comissions de Junta que volem implantar durant aquest propers tres anys de mandat. Comencem per la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica, àrea on el Centre aplega un bon conjunt d’activitats, des del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb el seu web, a la secretaria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (Consell Comarcal), i completat amb l’enorme tasca de moltes persones per tota la comarca que participen en les Recerques Col·lectives, tant les que s’acaben, com la de l’Exili i Deportació, les que continuen les recerques de la repressió franquista, o les que s’enceten, com la XIII Recerca Col·lectiva orientada a treballar l’evolució social, econòmica i territorial del Baix Llobregat com a comarca els darrers cinquanta anys, tot just en procés de plantejament.

El juny, però, també ens ha portat reptes importants al nostre territori amb la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que ha fet la Generalitat.  Una gran infraestructura que serveix a tot el país, però que ens impacta de ple a la comarca. Un projecte complex en una comarca a vessar d’infraestructures metropolitanes i de país i amb els únics grans espais agraris, humits i costaners de tota la metròpoli barcelonina. Un patrimoni únic que no es pot traslladar enlloc més i que si es perd la metròpoli s’haurà empobrit. Riquesa de butxaca i riquesa de vida; volem treballar a fons per un debat serè que eviti caure en el dilema que alguns semblen voler imposar: per quatre ànecs no deixarem de progressar, oi?

Des del Centre ho entomem com un repte molt important per a la comarca, i també per a la metròpoli i per al país. En aquest sentit, hem emès una Nota de Junta que marca el camí que seguirem (la trobareu aquí), hem obert un repositori al nostre web i hem creat un grup de treball.

Durant aquest juny, hem assistit al Consell General del PEMB (Pla Estratègic de Barcelona) del que en som socis, i a l’acte de commemoració, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, del 80 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi organitzat pel Memorial Democràtic juntament amb diverses entitats memorialistes com l’Amical Mauthausen, així com a l’assemblea de la secció comarcal de la UGT. També hem participat, per explicar la nostra activitat, en l’acte organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal de presentació als regidors i entitats de cultura de la comarca del pla de subvencions per al 2025.

I recordar a tothom que els dies 1 i 2 de juliol, al Museu de Sant Boi de Llobregat durem a terme la quarta Escola d’Estiu, enguany centrada a tractar la mobilitat intracomarcal i la transició energètica. Un acte celebrat en un municipi, però que parlarà sobre la realitat dels municipis de la nostra comarca. Ens afecta i ens implica a tothom.

Bon estiu!

CANVI DE JUNTA AL CECBLL

/by

Quan llegiu aquest butlletí ja serà un fet la renovació de la Junta d’enguany, un nou pas en el compliment de l’esperit  fundacional, en la posada en valor del llegat rebut i  en l’assumpció dels nous reptes que se’ns plantegen com a societat, com a comarca i com associació.

Arrencàvem el 2024 amb l’obertura del cinquantenari  del Centre; hem arrencat el 2025 amb la cloenda del cinquantenari: 50 anys…més un; tot un llegat! 50 anys; és un bon moment per tractar i reivindicar tres aspectes cabdals del Centre: la comarca, el propi Centre i l’associacionisme; els tres fortament entrelligats.

L’acta fundacional del 1974 estableix  que “..la comarca….necessita ser promocionada creant-hi un “Centre d’Estudis Comarcals”…en els aspectes culturals, historiogràfics, artístics i científics…en les poblacions que formen aquesta comarca.” Entenem que  el Centre ha complert i segueix complint aquesta voluntat; adaptant-nos als temps.

Ho hem fet a través de 5 presidències amb nombroses Juntes  per on han passat desenes de dones i homes. Centenars de persones, sòcies però també no sòcies, han aportat la seva col·laboració de manera desinteressada i s’ha comptat amb bons professionals. Un esforç comú enorme que avui en dia s’expressa a través de les Recerques Col·lectives; les Jornades de Patrimoni, Escola d’Estiu, Trobades i Col·loquis; el Memorial Democràtic del  Baix Llobregat; els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat; la gestió d’espais i serveis culturals;  les publicacions, a través de l’editorial pròpia;  l’activitat de comunicació, una significativa participació en el debat i fets territorials, i una molt significativa col·laboració, cooperació i coordinació amb entitats i institucions de la comarca i intercomarcals.

Tota aquesta activitat és el resultat d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer; una gran voluntat de persistència.

Som comarca i som metròpoli.; una comarca metropolitana per activa i per passiva. Una comarca històricament amb més servituds que Una comarca, però, que sense defugir la seva circumstància, vol ser.  Volem seguir essent comarca de la mà de la capital de Catalunya i amb la resta del territori català. Volem tenir la nostra pròpia veu en tot allò que ens afecta. Som comarca, som una manera de viure.

Hem tingut i tenim grans reptes al davant, des dels aspectes demogràfics, als d’infraestructures, de mobilitat interna  i d’habitatge, de preservació de l’entorn i del territori , de contaminació i de canvi climàtic i un bon plec més. Som una comarca dinàmica amb més de 850 mil habitants, dins d’una metròpoli de varis milions d’habitants. Tenim diversitat de territoris, de paisatges i de gent. I una gran pressió, pròpia i externa. El Centre, ja des de l’inici i al llarg dels seus cinquanta anys, ha entomat tots aquest reptes i els ha tractat, des del coneixement, des del diàleg, des del debat i, quan ha calgut, des del carrer.

Tot això des de l‘associacionisme; aquesta unió de voluntats de la societat per a tractar aquells temes que li interessen d’àmbit cultural, patrimonial, territorial, paisatgístic, econòmic o social, des d’un plantejament complementari al de les Institucions. Un associacionisme que també té importants reptes al davant, i molt especialment els de tipus econòmico-financer i els de relleu generacional. L’associacionisme, per a seguir existint com a vehicle social, necessita associats (disculpeu la tautologia) i dinàmica generacional, que participin activament en el seu fer, i que alhora permeti disposar dels seus propis recursos per a disposar de capacitat d’actuació.

Aquest mes de maig ha estat fortament marcat per la memòria històrica, amb la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis de Mauthausen. Així el dia 8 la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va dur a terme l’acte d’Homenatge i Ofrena Florals als deportats als camps de concentració nazis. I del 9 al 12 de maig, a iniciativa del grup de treball de la XI  Recerca sobre Exili i Deportació del Baix Llobregat del CECBLL en coordinació amb la Xarxa de la Memòria Democràtica, es va participar en el viatge organitzat per l’Amical Mauthausen per a la indicada commemoració als camps nazis austríacs. Commemoració dolorosa  que es realitza quan el govern de Netanyahu està duent a terme una matança ètnica a Gaza; un nou genocidi.

L’activitat de memòria democràtica s’ha vist completada, a més amb una nova edició del programa Quan les Parets Parlen de Sant Feliu de Llobregat. S’han dut a terme activitats especials com la Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dona, protagonitzada per dones que hi varen viure i treballar, i s’ha continuat fent presentacions del llibre del soci del CECBLL en Josep Padró La Colònia Güell des de dins, a Sant Vicenç dels Horts, i que continuaran  el proper mes de juny a Cornellà. Al juny també, el dia 4, Jornada de portes obertes al CECBLL per al Dia de l’Associacionisme.

El dia 30 de maig hem celebrat l’Assemblea ordinària anual renovant la Junta; un dels actes més emblemàtic de la vida associativa del Centre. Refermant el compromís de l’entitat per seguir fomentant la participació activa.

A l’Assemblea acordarem reconèixer com a socis d’honor a Jordi Xavier Romero i Albert Massegur, com a testimonis de l’equip que el 20 de novembre de 1974 acordava a Martorell la fundació del Centre.

Amb profunda tristesa, hem conegut La recent defunció de l’Ignasi Riera Gassiot, soci que va contribuir a la fundació del Centre, un referent per la nostra entitat i pel territori. I que tal com relata Josep Ll. Atienza en aquest butlletí és una gran  pèrdua pel món de la cultura del nostre país.

LA GRAN APAGADA i… PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL

/by

Fet l’editorial del butlletí del mes d’abril ens atrapa LA GRAN APAGADA, cosa que ens ha portat a fer algunes reflexions. A nosaltres ens va sorprendre treballant a la seu, tot preparant l’Assemblea del 30 de maig. Poc ens pensàvem que seria un fenomen com aquest. Com molt bé diu el periodista del Crític, el  santfeliuenc Sergi Picazo, “La Gran Apagada elèctrica d’ahir no ens iguala a tots. La Gran Apagada elèctrica d’ahir no afecta tothom igual. Com el virus en la pandèmia, hi ha qui ho pateix, i és dur, i hi ha qui pot morir, qui pot perdre la feina i qui es queda desemparat. Tanmateix, les desigualtats socials i econòmiques també determinen el nostre grau de dependència de l’electricitat o dels telèfons mòbils. Tots, rics i pobres, autòctons i migrants, depenem del maleït internet, del WhatsApp i de l’interruptor de la llum. Però n’hi ha alguns que paguen un preu més car que altres.”

A hores d’ara el prestigiós  periodista de La Vanguardia, Antoni Cerrillo, ens diu que “L’apagada paralitza Espanya sense que les autoritats en sàpiguen la causa”  tot indicant que  “una fallada generalitzada en el sistema elèctric espanyol per causes múltiples i amb un origen encara desconegut és la causa més probable de la gran apagada que es va produir ahir a Espanya i que va afectar la península Ibèrica des de les 12.30 hores. La idea d’un ciberatac perdia consistència amb el pas de les hores.”

Hores d’ara, un cop superada la foscor, passem comptes i més que mai posem de relleu la importància d’enfortir els serveis públics i que aquests estiguin  compromesos amb el benestar de la gent. La transcendència d’aquesta apagada i l’interès que des del CECBLL sempre hem tingut per la transició ecològica i energètica ens fa comprometre avui en el butlletí de maig algun article de veus competents entorn a un model energètic, ecològic, social i sostenible.

I ara sí, cap a Sant Jordi!

 

PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL

L’afirmació que  fa aquest refrany encerta de ple en  allò  que ha passat a Catalunya aquest abril. La Setmana Santa situada al bell mig del mes ha contribuït a posar de relleu la força de la celebració de la Diada de Sant Jordi. Tot just deixàvem enrere el dilluns de Pasqua ja ens trobàvem de ple enmig de llibres i roses mil.

En aquest butlletí hi teniu una actualització del que va ser la informació que contenia el de l’abril del 2020 #quedat a casa per Sant Jordi . En plena pandèmia posàrem en relleu l’enorme capital humà del Baix Llobregat capaç de produir desenes de llibres. Enguany hem contactat amb totes les biblioteques de la comarca per tal que ens facin avinent una relació d’autors i autores, escriptors i escriptores (els agraïm la disponibilitat i l’esforç).

Volem posar de relleu la capacitat creativa d’homes i de dones dels municipis baixllobregatins.  La relació és oberta, hi podeu fer incorporacions. Fa goig veure com en cada municipi les biblioteques junt amb les llibreries concentren en els seus entorns autors i autores de les seves localitats disposats a signar i dedicar la seva obra a qui li ho demani.

És important posar cara i saber-ne la mirada d’aquella persona que amb la seva creació ens ha commogut, impressionat, sorprès…. La proximitat de la producció cultural incrementa la convivència. https://www.cecbll.cat/autoreis-del-baix-llboregat/

Inicialment, en el CECBLL, editàvem els nostres treballs a través de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i des del 2008 disposem de servei editorial propi Edicions del Llobregat. Arran de la pandèmia vam obrir la botiga de  venda en línia,  des d’ on  podeu adquirir les nostres publicacions, i cada any per Sant Jordi fem descomptes substantius, aprofiteu-los!!! https://www.cecbll.cat/botiga/

Un cop viscut i gaudit el mes d’abril ens endinsem en el maig que s’inaugura amb la celebració del 1r de maig, data que de manera perseverant ens recorda la indiscutible rellevància del món del treball i el seu paper al llarg de la història respecte a la consecució dels drets socials.

La història ens ocupa i ens preocupa el seu desconeixement,  per això entre moltes de les accions de recerca que al llarg dels anys hem propiciat, ara estem  immerses en la recerca col·lectiva sobre “Exili i Deportació” a l’ ensems que hem estat impulsores i en formem part de la “Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat”.  És en aquest marc d’interès pel coneixement de la història que participarem de la mà de l’Amical de Mauthausen, entre els dies 9 i 12, d’una visita al camp de concentració amb motiu de l’alliberament dels deportats ara fa 80 anys.

Com veieu el mes de maig també s’augura intens, atès que el clourem amb la nostra Assemblea el dia 30. Com potser sabeu, aquest any a l’Assemblea, a més del balanç de l’exercici 2024 i la proposta del 2025, també correspon la renovació de la Junta d’acord amb els Estatuts. Per això en la darrera reunió de Junta del 26 de març la Presidenta, Genoveva Català, anuncià que no tenia la intenció de presentar-se novament per aquesta responsabilitat, alhora que donà lectura a un emotiu escrit de comiat tot dient-los als membres de la Junta:  “Si no hi ha cap novetat de darrera hora aquesta serà l’última reunió de Junta que convoco i presideixo. Per això voldria que constés el meu agraïment a totes i cadascuna de les persones que us heu implicat en els equips que vam formar el 2019 i el 2022”.

Com veieu acabem de cloure un abril intens i augurem un maig renovador.

MIREM EL BAIX LLOBREGAT AMB ULLS DE DONA

/by

A l’any 1997 el CECBLL i l’Arxiu Comarcal impulsàrem la cinquena recerca col·lectiva sobre la dona i la història al Baix Llobregat. La dirigien Cristina Borderias i Soledad Bengoechea i els treballs abraçaren els segles XIX i XX. L’any passat en aquest mateix butlletí Mercè Renom entrevistava Cristina Borderias fent la següent observació sobre la investigació “encara avui, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui.”

L’any 1998 el número 4 de Materials del Baix Llobregat es dedicà a “Les dones al Baix Llobregat” una desena d’articles tractaren diferents camps, entre ells hi havia el de Genoveva Català que parlava de “Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica” qui començà el seu article tot dient “Desenvolupar democràticament una comunitat sense comptar amb la participació activa de la meitat de la població és un dèficit democràtic i una gran pèrdua de recursos humans”. En el primer article de la publicació la historiadora Cèlia Cañellas el clogué tot dient “La iniciativa del Consell de Redacció per a la confecció d’aquest dossier reflecteix l’interès per l’anàlisi de la realitat des d’una òptica de gènere empresa des del Cecbll en sintonia innegable amb la major presència i protagonisme femení en el sí de l’entitat”.

Si resseguim l’activitat del Cecbll veurem com el feminisme sempre és present en les nostres activitats, tant en la recerca com en les publicacions. La nostra és també una mirada de la comarca amb ulls de dona. L’any 2017 s’engegà “Fòrum de dones. Lideratges femenins al Baix. 40 anys de feminisme” debatent sobre Dones, cultura i ciència; Dones, indústria i tecnologia i Feminisme als municipis. Convé recordar que des de l’any 2002 a la comarca se celebra el Congrés de Dones, la nostra associació sempre hi hem participat activament a tall de recordatori assenyalem que en la 6a edició l’any 2022 treballarem dues activitats relacionades amb les dones i l’entorn tecnològic que permeteren fer les nostres aportacions després d’un intens debat amb dues expertes i una interessant activitat amb alumnes de l’IES Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires .

El calendari de treballs vinculat amb el coneixement de la vida de les dones no s’ha aturat mai, recordem l’itinerari urbà “Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despi” o el número 22 de Materials del Baix Llobregat dels anys 2018/2019 sobre la “Mirada feminista de l’urbanisme”, coincident amb l’elaboració del “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” fet conjuntament entre el CECBLL i les alcaldesses de la comarca.

Cada any pel 8 de març ens esmercem en fer una programació específica que aporti coneixement i reconeixement sobre les dones i el feminisme. Enguany només ens ha quedat pendent una activitat (suspesa a causa de la pluja) que reprogramarem al mes de maig. Es tracta de “Dones que formen part de la història” consistent en una passejada per la Colònia Sedó, on les dones que hi havien treballat ens explicaran les seves vivències, tot plegat preparat per Joana Llordella. Com sabeu, en moltes ocasions de mà de Gràcia Dorel hem aprofundit en la vida de les dones a la indústria tèxtil al llarg de la història.

A l’actualitat arreu hi trobem una enorme sensibilitat i aquest març una vegada més s’ha fet palesa la importància social del moviment de dones deixant clara la vindicació dels seus drets, davant els atacs d’alguns sectors reaccionaris s’han omplert de vida els carrers tot dient que “ni un pas enrere ni una menys”. També és remarcable que el govern de Catalunya en el seu manifest reconegui “el feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives” .

La intensa activitat d’aquest març de 2025 queda palesa en el sumari del butlletí on reflectim l’agenda pròpia plena d’activitats com la presentació del llibre de Contes arreu dels municipis i d’altres esdeveniments d’interès comarcal com la celebració del centenari de la companyia Soler i Sauret, la quarta assemblea comarcal de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia, o la presentació de la proposta de SOS Llobregat de Parc Natural i Agrari per a la protecció dels terrenys naturals i agraris del Delta, la Vall baixa i els connectors ecològics. Fixem-nos en els eixos dels tres esdeveniments: activitat econòmica i de servei públic d’una empresa familiar, el món del treball i els drets socials i la protecció del medi ambient. A tots aquests esdeveniments hi hem estat convidades atesa la trajectòria de l’entitat durant 50 anys on tothom ens reconeix pel rigor en la recerca i en la difusió del coneixement, ambdós treballs els fem plena i intensament connectades amb la vida quotidiana de la gent.
Ah!! a més a més aquest març ha plogut “l’aigua és vida!”

La cultura és la memòria del poble

/by

Des de fa 50 anys el nostre Centre treballa incansablement per enfortir la cultura arreu de la comarca. Ara i aquí permeteu-nos que  remarquem alguna de les moltes activitats que fem. Just dijous dia 20 celebràrem a la seu de la  Unió de Cooperadors de Gavà el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Xarxa ja  proposada pel Centre l’any 2016 que quedà constituïda el 25 de gener de 2020.

L’aportació del Centre a la Xarxa és diversa;  se sustenta  en el rigorós treball acadèmic de les nostres persones associades i en  les múltiples activitats de difusió i de  recerca que promovem. El propòsit és difondre la història,  contribuint d’aquesta manera a la cohesió social i a la fraternitat. Tot plegat  forma part de l’ADN d’aquesta nostra cinquantenària associació.

L’any 2005 incorporàrem de ple a la nostra activitat de recerca i difusió del coneixement de la història comarcal, els treballs en matèria de Memòria democràtica, un dels quals  va ser el d’en Joan Montblanc “L’ empresonament franquista al Baix Llobregat (1939-1960)” un altre de Neus Ribas “Dones entre reixes. Les santfeliuenques i la repressió franquista (1939-1950)”, i així hem continuat amb l’itinerari interpretatiu per les lluites socials de Sant Feliu de Llobregat als anys 70 produint  “Quan les parets parlen” de M.Jesús Bono, Jesús Martínez, Àngel Merino i Jordi San José. Ara estan treballant de ple desenes de persones en la recerca sobre Exili i deportació, dirigits i coordinats per Maribel Ollé.

El balanç de l’activitat de la Xarxa de  Memòria Democràtica del Baix Llobregat és encoratjador perquè aplega l’acció que suma la feina de les principals institucions (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntaments) junt amb un ampli ventall d’entitats, associacions i sindicats. Els cinc anys d’existència de la Xarxa ja sumen un grapat de projectes i d’ accions que assenyalen un camí  i un  propòsit  de treball orientat en la introducció dels coneixements històrics en els programes formatius dels cicles educatius, així com la cerca de fórmules per arribar a motivar a les generacions més joves vers la consciència i el coneixement del passat més recent on ideologies antidemocràtiques imposaren el seu pensament, infligiren patiment i perseguiren  a  persones i poblacions senceres ja fos pel seu pensament, per la seva procedència, creença o origen.  La feina de la Xarxa de  Memòria Democràtica és d’un gran abast. Cal que sense pauses continuem treballant tal com ja hem fet ens aquests cinc anys. La pràctica de fer  balanç cada any de la feina feta  i marcar-nos  nous  objectius ens ajuda a consolidar-nos i poder emprendre nous propòsits  com ara  el d’una major extensió de la Xarxa en el conjunt del teixit associatiu de la comarca, tot establint nous vincles amb entitats i col·lectius adreçats a la formació i al lleure juvenil.

Nosaltres, com a associació, enguany tenim a les mans dues potents  iniciatives vinculades amb les prioritats del Centre: la recerca. Enguany estarem en condicions d’ iniciar la  publicació de  la recerca col·lectiva sobre Exili i Deportació; el primer objectiu n’és se’ns dubte aconseguir recursos per a poder-la publicar, però el segon és posar-la al servei del conjunt social de la comarca i d’arreu. La tasca que ens espera és ingent i com sempre la farem.  L’altra és l’ inici dels treballs de la tretzena recerca col·lectiva sobre la construcció democràtica del Baix Llobregat dirigida per Joan Botella Corral. Ambdues recerques aportaran coneixement i estaran al servei de tota la ciutadania baixllobregatina per refermar-nos en valors que ajudin a la millora de la vida de les persones,  a la cohesió social, a la millora dels sistemes democràtics i  al respecte dels drets humans.

Aquests 28 dies de febrer els iniciàrem el dia 6 amb la presentació de l’exemplar número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat, en la que repassàrem els ja transcorreguts 50 anys de vida del Centre, tot  endinsant-nos en diferents visions de futur per una entitat com la nostra. Podem concloure que ens mantenim en l’esperit inicial (el sumari d’aquest butlletí així  ho constata). Tenim la certesa que la cultura és una eina per enfortir la vida humana de manera col·lectiva basada en el respecte als drets humans  i en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.  L’ activitat de  recerca i de difusió de la història és útil per afrontar un present ple d’incerteses, perquè  som una entitat cultural que entenem la cultura com la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica i de la manera de pensar i de viure.

Ferm compromís amb la cultura!

/by

Comencem l’any 2025 i acomiadem les activitats de celebració del nostre 50è aniversari. Ho farem de manera festiva el dia 6 de febrer a 2/4 de 7 del vespre a la nostra seu, en un acte en el qual presentarem  el número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat – que rememora els 50 anys compartint cultura – i conversarem  sobre l’associacionisme i els reptes de futur.

Reprenem aquest butlletí i aquest nou any ens sentim orgulloses de treballar  durant anys i panys en el món de la cultura, posant en relleu el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements i objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni i la forma de vida de la ciutadania baixllobregatina.

El butlletí que teniu a les mans és el  número 215; entre la informació hi  trobareu, sengles articles de Carles Riba i Conxita Sànchez, que en moments diferents han presidit l’entitat i que continuen plenament actius vetllant per la vida associativa i aportant a la comarca del Baix Llobregat la seva experiència i els seus sabers fent de la cultura una eina de transformació social. Els perfils dels homes i de les dones que han encapçalat el Centre d’Estudis ha contribuït a impulsar projectes de reconeixement cultural i de valoració del patrimoni, així com la seva dimensió social i econòmica a l’actualitat.

Ens satisfà que aquest mes de gener de 2025 hi hagi anotada a l’agenda una activitat que, tot i ser desitjada, s’ajornava excessivament i que ha esdevingut un fet de singular rellevància. Ens referim a l’acte de signatura del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó que tingué lloc divendres dia 24 a la seu del Museu de la colònia tèxtil, on institucions, propietaris i entitats ens unírem  per a la regeneració de la Colònia Sedó. El  manifest signat recull la voluntat d’establir el model de governança i el pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil esparreguerina, la primera de Catalunya i la més gran que es va construir al país i que enguany compleix 175 anys de la seva fundació . El CECBLL hi hem estat presents i n’hem estat signatàries, com també ja havíem  participat en tot el que ha precedit la signatura; ens referim al  procés de confecció de l’Agenda 2030 d’Esparreguera.

Entendre la cultura com eina de transformació social fa que participem de múltiples activitats, com les  promogudes per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) com ha estat enguany la participació  dissabte, 25 de gener,  a l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, pels Drets Humans. A la comarca hi hagueren enceses a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Castelldefels i Collbató, a més de la de Molins de Rei, on el CECBLL va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament, que inclogué l’activitat en la programació de la 174a Fira de la Candelera i es comptà amb el suport per a l’encesa dels Amics del Camell i l’Enxuscat i per a la lectura del Manifesa amb les comunitats paraguaiana i islàmica.  Un dels paràgrafs del Manifest confeccionat per l’IRMU conjuntament amb Amnistia Internacional ens diu : “Sense el respecte pels drets humans, correm el risc com a societat de què la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar una cultura de la solidaritat, el respecte i la convivència per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.”

Feina feta i encarant del 2025

/by

En el darrer butlletí del  2024 acomiadem l’any de celebració del 50è aniversari del CECBLL, tot i que el gener del 2025 tindrem la darrera activitat social del cinquantenari en la que presentarem el número 27 de Materials del Baix Llobregat que recull de manera cronològica i resumida relats sobre les experiències d’aquests 50 anys.

Ens agrada des d’aquest editorial agrair-vos el vostre seguiment i suport, així com desitjar-vos un molt bon any 2025. Aquest capítol d’agraïments el fem de tot cor a totes les persones que fan possible la vida associativa d’aquest Centre, són desenes d’homes i de dones que d’una manera altruista i voluntària cooperen en la recerca i en la difusió del coneixement.

Com a testimoni d’aquesta afirmació tenim a moltes persones a les quals tot just els demanem algun article o col·laboració per aquest butlletí, ràpidament s’afanyen a fer-nos-ho arribar. Gràcies, Joan Carles Valero, Aureliano Garcia Ruz, Mercè Renom i Cristina Borderías, Maite Carranza, Éric Gómez, Dolors Pérez, Àngel Merino, José Fernàndez Segura, Helena Roma i Andreu Ginés. També gràcies a qui ens han fet arribar la seva imatge i la seva veu: Mercè Renom, Roger Lloret, Carme Sanmartí, Montserrat Torra, Albert Marsà, Marta Jiménez, Mercè Sellés, Joana Llordella, Esther Hachuel i Neus Ribas, Jaume Bosch. En tots els números d’aquest Butlletí del 2024 hi ha hagut una secció titulada “Souvenirs del Baix Llobregat” on Josep Lluís Atienza ens ha fet lúdiques i breus pinzellades vinculades amb la comarca. Com sempre gràcies, Josep Lluís.

En el darrer butlletí de l’any volem agrair la confiança i suport que durant mig segle hem rebut de moltes institucions (Ajuntaments, Diputació, AMB, PEMB i Generalitat) i de manera molt especial per proximitat i per la suma dels objectius compartits en el territori al Consell Comarcal. Precisament en aquesta publicació comptem amb la col·laboració extraordinària d’Eva Martínez, presidenta del Consell, que ens aporta un interessant article.

El dia 19 de desembre a la Junta presentàvem la Memòria de l’activitat de l’any i constatàvem que la celebració del cinquantenari del CECBLL ha reposat sobre la base d’un equip professional i d’una dedicació voluntària de moltes persones; tot i això, ambicionem anar més lluny i ampliar la base associativa,   per això disposem d’una nova base de dades de les persones associades per poder-les atendre i correspondre en tot allò que ens puguin proposar o suggerir i també hem entrat a fons en el món de la comunicació digital, nova pàgina web i alhora hem actualitzat la imatge corporativa de l’associació.

Recordem que la primera activitat en el calendari ha estat l’Acte inaugural: 50 anys compartint cultura al Baix Llobregat, una reeixida festa a la nostra seu que va permetre retre homenatge a les persones associades i reconèixer-ne la seva contribució a la cultura. A la celebració veia la llum el llibre Contes del Baix de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella. Llibre que ens permet contactar d’una manera lúdica amb cada un dels municipis del territori.

Una de les matèries que sempre ens ha interessat ha estat el patrimoni, des de tots els seus vessants. El nostre compromís amb el patrimoni industrial de la comarca s’ha fet patent amb la celebració del Col·loqui Internacional. “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.

Des de l’any 2020 que en plena pandèmia vam contribuir a posar en marxa La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, no hem parat de cooperar en  programar i executar un ambiciós Pla de treball, així hem pogut acollir l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, o l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat.

Les recerques col·lectives formen part de la nostra “patent”, enguany hem presentat la dotzena recerca Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023), dirigida per l’economista Josep Ll. Martínez. Els equips humans de 22 dels 30 municipis de la comarca estan concloent els seus treballs de l’onzena recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat, dirigida per la historiadora Maribel Ollé, i ja hem iniciat els preliminars de la tretzena recerca col·lectiva sobre La construcció democràtica del Baix Llobregat, dirigida per Joan Botella, catedràtic emèrit de ciència política.

Aquest 2024 a més de complir-se 50 anys de la fundació del CECBLL, també en fa 25 que celebrem cada 2 anys els PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT i començàvem explicant-nos el sentit dels premis a través de la publicació Persones, valors i xarxes. L’edició 2024 dels Premis ha estat acollida en la més que centenària entitat LA VICENTINA de Sant Vicenç dels Horts. Els Premis del 2024 van permetre honorar la Memòria de la primera dona membre de l’equip fundador, Magda Sanrama Felip que donava el nom al premi local i també a la nostra estimada Gemma Tribó Traveria que donava el seu nom al premi Centre d’Estudis.

Tanquem un any i amb aquest editorial del darrer butlletí, novament ens enfrontem amb una pèrdua. Des de fa temps en Josep Campmany Guillot ja no podia col·laborar amb la intensitat que ho va fer durant molts anys, el dia 16 de desembre assistirem al seu Comiat, la mort després d’una greu malaltia s’emportà aquest físic fundador del sincrotró Alba (Cerdanyola) i estudiós local tal com ell mateix es definia, la seva feina, el seu testimoni i el seu llegat de coneixement romandrà entre nosaltres, encara que tot plegat no ens consola d’aquesta gran pèrdua.

Aquest novembre, Sant Vicenç dels Horts acull La Nit de la Cultura del Baix Llobregat

/by

Som el que som. La voluntat

agrupadora ens determina

i  és la nostra seguretat.

 

És la nostra cohesió,

l’extens anhel de llibertat,

unes vespres de plenitud,

el més ardent i vell combat.

 

Les muntanyes de Castelló

i les muntanyes d’Alacant

i les muntanyes de València

dessota el cel més ample i clar

 

Però, dessota les muntanyes,

i caminant al sa i al pla,

un enteniment de la vida

en uns moments determinats.

 

Com una garba l’ idioma

ens dóna la unanimitat.

 

L’ idioma, l’economia,

coses que vénen i se’n van

i sols perdura, invicte sempre,

aquesta antiga voluntat

de país. De nit i de dia.

Tom 1 : Mural del País Valencià. “Declaració de Principis ”

Vicent Andreu Estellés

 

Tanmateix, coincidirem en el fet que un dels guardons que ha deixat empremta en els nostres cors va ser el que lliuràrem a la Federació d’Entitats d’Estudis del País Valencià (FEDINESPV). Premi que acordàrem atorgar en una reunió de Junta el dia 1 de juliol, però que la “riuà”, com l’anomenen els valencians, s’ha encarregat de reforçar-ne el sentit i l’oportunitat per mostrar els vincles fraterns que mantenim. El fet que el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat tingui el nom de Gemma Tribó Traveria, li donà una major intensitat, ja que parlem d’una dona molt representativa de la visió i la missió de la nostra entitat. Aquest atorgament ha permès retre-li homenatge i recordar-la ara que fa just un any que, un desgraciat accident, li llevà la vida.

Els dies 8, 9 i 10 novembre la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana celebrava el seu 14è Congrés, totes les entitats agrupades al seu entorn érem convocades a Tortosa per parlar de “Els rius: territori, societat i cultura”. Les ponències del Congrés s’agrupaven entorn de tres àmbits: els rius com a camí/eix; els rius com a recurs; els rius com a tret d’identitat i símbol.

El Baix Llobregat hi fou present a través d’una nodrida delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a la que s’hi sumava una presència destacada en les conferències i comunicacions, com el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat i el biòleg de l’Oficina Catalana del canvi climàtic Gabriel Borràs, veïns de Sant Just Desvern. Narcís Prats va compartir la conferència inaugural amb el professor Carles Sanchis, de la Universitat de València. Tots dos destacaren els perills del canvi climàtic i del creixement urbanístic com ho ha mostrat clarament la “riuà” produïda per la gota freda al País Valencià.

El congrés rebé  41 comunicacions, tres d’elles feien referència al Baix Llobregat:

  • “Els canals de reg del delta del Llobregat. El cas del canal de la Dreta”. De Josep M. Cervelló Torrella del C.E. Santboians La Rutlla i Jaume Sans Margenet, del CECBLL i de La Rutlla.
  • “Ignasi Coll Portabella, entre l’Ebre i el Llobregat. Quan els poders econòmic i polític emparaven l’aprofitament privat d’un bé públic”. De Jordi Fortuny i Batalla, del Centre d’Estudis Beguetans.
  • “Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat. El paisatge subterrani i l’aprofitament ancestral de l’aigua. Inventariat, estat actual, aprofitament, riscos, oportunitats i posada en valor de les mines d’aigua”. De Jaume Campos Masip, Josep Menargues Rajadell i Oriol Valls Maurel, de l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua.

Com veieu el mes de novembre ha estat intens, quan escrivim aquest editorial ens proposem fer balanç i extreure’n lliçons del qual ens ha suposat la dotzena convocatòria dels Premis de Reconeixement Cultural, ho farem de manera acurada, cosa que ens servirà per enfocar la convocatòria del 2026.

De manera prèvia a un acurat balanç deixeu-nos assenyalar la mobilització i la generositat de les persones (físiques o jurídiques, distribuïdes en 11 ajuntaments 2 agrupacions polítiques, 6 entitats, 17 dones i 34 homes) que han presentat les 116  candidatures, i la ingent feina de les 20 persones de la Comissió de Selecció i de les 32 del Jurat.  Les 116 candidatures nominades han propiciat les 48  finalistes.

En aquest butlletí podreu veure que en aquests premis s’han valorat iniciatives de cultura popular, de música i de les arts; així com la innovació i la tecnologia; l’energia i l’alimentació; l’equitat i la solidaritat; la salut i la ciència; la llibertat, la democràcia i la memòria històrica i democràtica.

L’anunci dels premis cada any assenyala que uns guardons són decidits per la Junta, en un cas s’acull la proposta del municipi on se celebra la festa, en un altre el mateix criteri de la Junta com el guardó lliurat a FEDINESPV i l’altre guardó, el de la personalitat baixllobregatina, és decidit per votació popular en línia, així s’ha escollit a la jove cuinera Laura Zurriaga molt present a les xarxes socials promocionant l’alimentació saludable i l’ús social de la llengua catalana. En tots els casos els guardons es proposen premiar qualitats socials i de valors en la defensa de la llengua i la cultura.

Sant Vicenç dels Horts ha estat el municipi protagonista de la vetllada tot recordant Magda Sanrama Felip, la primera dona que formà part de la nostra Junta, així honoràrem el seu record i amb els premiats es va fer visible la participació social i l’organització popular d’una de les Cavalcades de Reis més antigues de Catalunya.

Al llarg de  50 anys de vida el CECBLL ha aconseguit que les persones associades, i els veïns i veïnes de la comarca en el seu conjunt apreciïn la feina de l’entitat. Tanmateix, també ho fan els ajuntaments, i totes les entitats locals com Consell Comarcal, Àrea Metropolitana i Diputació; així com el Govern de Catalunya i el d’Espanya. Enguany la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural, amb l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts Il·lustríssim senyor Miquel Comino comptà amb la presència de la Consellera de Cultura Honorable senyora Sònia Hernàndez i del Ministre de Cultura Excel·lentíssim senyor Ernest Urtasun.

Tot a punt per la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural

/by

Aquest any 2024 celebrem 50 anys de la fundació del CECBLL, un 23 de novembre de 1974 a Martorell naixia la nostra associació. Més endavant, l’any 1999 a Castelldefels, fèiem la primera entrega de guardons dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. En 25 anys hem pogut fer 12 certàmens; cada 2 anys fem la convocatòria i només l’edició del 2013 passà al 2014 per celebrar el 40è aniversari del Centre i l’edició del 2020 no fou convocada a causa de la pandèmia.

A la nostra web trobareu en pdf la publicació “Persones, valors i xarxes: El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural” . Llegint aquesta publicació constatem, entre altres coses, que l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat ha esdevingut una gran festa de la cultura baixllobregatina, sent  la biennal Nit de la cultura del Baix Llobregat.

L’organització d’aquesta acció cultural implica desenes de persones començant per l’equip professional i el voluntariat del CECBLL, però també a molta de la gent  vinculada a les entitats locals d’estudis i d’altres organitzacions socials, així com els ajuntaments i aquells que de manera individual proposen candidatures. I, per suposat, a la Comissió de selecció i al Jurat.

En les onze edicions passades (1999/2022) es varen presentar 937 candidatures, de les quals 377 foren finalistes i 134 premiades, de les premiades 56 eren guardons individuals i 79, col·lectius. A l’edició del 2024 s’han rebut 116 candidatures: 78de col·lectives  i 38 d’individuals. Entre les col·lectives n’hi ha 24 d’experiències socials, 31 de culturals, 11 d’econòmiques i 12 d’ecològiques .

L’organització dels Premis avança. Dilluns dia 28 es va reunir la Comissió de selecció. Cal dir que totes i cadascuna de les persones que en formen part han fet una tasca ingent estudiant i valorant les 116 propostes. Des d’aquest editorial volem posar en relleu la seva feina i agrair-la. Hores d’ara ja tenim les 36 candidatures finalistes d’experiències col·lectives i les 12 d’individuals. Dilluns vinent dia 4 de novembre es reunirà el Jurat que serà qui en determinarà guanyadors i guanyadores, tot i que haurem d’esperar a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts per saber-ne la identitat.

La celebració del cinquantenari del CECBLL ens ha portat fins a  Sant Vicenç dels Horts, on hem estat afectuosament acollides. En el 1974 només una dona va formar part de l’equip impulsor del Centre, era Magda Sanrama i Felip, una vicentina que des de l’any 1967 estava la front del vicentí  Museu Matern, avui dia ubicat a Guimerà.  El Museu Matern,és  primer i potser únic en el món que tracta aquesta temàtica. Per tot això el Premi a una iniciativa local vicentina portarà el nom de Magda Sanrama i Felip honorarem així aquesta dona audaç, intrèpida i avançada en el seu temps.

A més, cada any la Junta del Centre atorga un guardó, és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que enguany portarà el nom de l’estimada Gemma Tribó i Traveria. La Gemma fa just un any que ens va deixar, després d’un malaurat accident, en el butlletí d’octubre del 2023 li dedicàvem l’editorial (https://www.cecbll.cat/gracies-gemma-tribo-pel-teu-llegat/). De manera permanent la seva inspiració ens acompanya en totes les activitats orientades a aprofundir en el coneixement, la cultura i la seva difusió.  Totes sabem prou bé que la Gemma ha estat un pilar pel que fa a la recerca en qualsevol camp de les activitats humanes i de manera molt especial en matèria d’història i memòria democràtica,  com també pel que fa a l’agricultura entre els segles XIX i XX.

En la recta final dels Premis encara ens queda una etapa que és la d’escollir la personalitat baixllobregatina. Aquesta és una convocatòria incorporada l’any 2014 i ens ha posat de relleu noms reconeguts arreu com els de Clara Segura, Mònica Usart, Rosalia i Chanel. Des del dia 8 fins el dia 20 de novembre podreu entrar a la nostra web i votar. Tindreu dues propostes fantàstiques, dues persones joves i  plenes d’experiència que us descobrirem ben aviat.

En el conjunt de l’activitat del CECBLL hi ha un abans i un després de la pandèmia covid19 pel que fa a l’ús de les xarxes socials i a la difusió de la nostra activitat. De cop i volta ens vam veure en la necessitat de connectar-nos a través de ZOOM o d’altres eines i tot plegat ja ha quedat incorporat a la nostra activitat, som presents a Instagram, X, Faceboock, Linkedln i Youtube. Per aquesta edició dels Premis hem fet servir totes aquestes eines i així les coses hem pogut escoltar microconferències en matèria d’experiències econòmiques, socials, ecològiques i culturals a càrrec respectivament de Joan Soler, Victòria Lebron, Ignasi Llorente i Mònica Borrell i també hem escoltat com promocionaven els premis Ramon Mirabet, Valèria Tapia, Raül Montilla, Marina Tuset, Ferran Palau, Carol Rodriguez, Mònica Usart, Lluc “Bambo Yuk”, Chanel Terreno o Santi Balmes. Per descomptat que també de manera presencial hem pogut fer intenses i interessants  trobades amb les entitats locals d’estudis a Can Negre  a Sant Joan Despi i amb les ajuntaments a Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat.

Ens trobem a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.

Mentre enllestim aquest joiós butlletí que anuncia vida, trobada i comunitat a través d’una manifestació cultural com són els Premis de Reconeixement cultural, ens entristeix veure  els efectes de la tormenta  “Dana” en el medi ambient i com s’emporta  vides humanes.  Ens dol que unes tempestes desbocades seguin la vida de les gents de les comunitats veïnes amb qui mantenim llaços fraternals  i demanem als governs que posin els seus serveis d’ ajuda i de prevenció com a prioritat en defensa de la vida.

Educació, un dret bàsic

/by

Som en un municipi del Baix Llobregat, en un col·legi d’educació infantil i primària; a les nou en punt del matí sona música urban i s’observa l’alegre arribada a l’escola de desenes de nens i nenes; comença el curs, abraçades i veus que s’expliquen les vacances. De cop i volta (en blanc i negre) li venen imatges dels anys setanta del segle passat; del mateix pati dividit per una tanca l’espai dels nens i el de les nenes, recorda una entrada en files ordenades, el silenci de les criatures i el so musical (avui per sort oblidat) del “Cara al sol”, himne de la Falange Española y de las JONS. Per fortuna aquells temps són molt llunyans i cal aconseguir fer créixer la democràcia i combatre qualsevol retrocés en matèria de drets i llibertats.

La lluita per la democràcia va permetre fer efectiu el dret a l’educació, un dels drets humans essencials, que en la societat contemporània es concreta amb una educació primària obligatòria i gratuïta i la possibilitat d’accedir a altres graus d’estudis sense cap discriminació, usualment dins un sistema d’educació formal que complementa l’ensenyament en valors i costums de cada família.

L’educació infantil de 0 a 3 anys és de caràcter voluntari tot i que cal reivindicar l’existència de centres sostinguts amb fons públics perquè l’escola bressol o llar d’infants és un dels primers entorns de socialització i cal garantir que tothom tingui l’opció d’accedir-hi, més enllà del seu nivell socioeconòmic. Aquesta és una etapa en què les criatures aprenen valors i desenvolupen aptituds que els ajudaran a créixer. Els primers anys de vida dels infants són fonamentals per al seu  futur.

El marc democràtic de quasi fa 50 anys ens ha propiciat un sistema educatiu (evidentment millorable), però un sistema educatiu que com a mínim garanteix una educació bàsica per a tothom. Tot i això la consellera d’Educació i Formació professional de l’estrenat nou govern de la Generalitat en la seva recent compareixença al Parlament assenyalava que: “Al costat d’aquest gran repte de país que representa l’aposta per una FP moderna, integrada i capdavantera, tenim la necessària millora educativa“. I insistia que “Volem bastir una FP moderna i vinculada al teixit econòmic i social i arrelada al territori, al servei del creixement i del progrés del país i sobretot dels futurs treballadors i treballadores”.

En el nostre butlletí del mes de gener de 2021, Carles Martínez Riba, professor jubilat d’educació secundària i exmembre del Consell Català de Formació Professional en representació de CCOO, ens deia en un article titulat La formació professional:realitat i oportunitat, que  “potser ha arribat el moment d’anar modificant el mapa escolar i de formació professional, que es va dissenyar als anys 90, i a poc a poc anar creant, a partir de centres ja existents i de nous, centres integrats, que treballin en xarxa amb altres centres i que donin l’empenta i l’atenció necessàries a una formació professional integrada, oberta i en contacte amb el conjunt de serveis de formació permanent i al llarg de la vida.”

L’opinió de Martínez expressada en un moment de crisi Covid 19 mostrava la necessitat d’una sortida favorable a un gran projecte educatiu que contempli l’educació i la formació al llarg de la vida. Val la pena rellegir l’article  https://www.cecbll.cat/larticle-del-mes-per-carles-martinez/?utm_campaign=but-gener-2021&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

De ben segur que un dels reptes educatius és el de la formació professional i la formació al llarg de la vida, però també el de l’ús de les eines digitals. Enguany s’ha abordat el de l’ús dels mòbils i aquest curs  el Departament d’Educació i Formació Professional ha establert unes directrius clares per assegurar que l’ús dels mòbils no interfereix amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat i la convivència entre els membres de la comunitat educativa.

Aquestes directrius parteixen de les conclusions de l’informe del Consell d’Educació de Catalunya de desembre de 2023, fruit dels debats amb la comunitat educativa d’arreu del territori: cal reduir al mínim possible l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius; els usos permesos han d’estar justificats educativament.

La limitació d’aquests dispositius afavoreix la concentració de l’alumnat i fomenta les interaccions cara a cara.

Els centres educatius han de garantir que l’alumnat assoleixi la competència digital, amb l’ús de recursos i eines digitals de què ja disposa el sistema, fomentant l’autoregulació i el pensament crític, clau per al bon ús dels telèfons mòbils.

La regulació de l’ús dels telèfons mòbils no només preserva l’entorn d’aprenentatge, sinó que també contribueix al desenvolupament integral dels estudiants i fomenta l’assoliment de la competència digital d’una manera responsable i ben orientada.

Amb tot, aquests mesura segurament  encertada no ens pot distreure d’un interessant debat de com Ser humans per educar i educar per ser humans en temps digitals. La societat digital ens revela un buit profund: la pèrdua de preocupació per la condició humana. Ens cal retrobar la calma i recordar que, en aquesta revolució digital, la nostra missió principal és seguir sent humans.

En aquest sentit esdevé d’interès la publicació Construir-se com a persones a l’univers digital  del baixllobregatí, de Jaume Funes, psicòleg i educador, i Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital.

Benvingut el nou curs escolar, benvinguda l’alegria de la mainada i benvinguts els plantejaments que dotin el sistema educatiu d’eines per assolir reptes tecnològics i d’aprofundiment en els valors que ens facin uns humans de profit.

Temps d’estiu: conviure, celebrar, gaudir

/by

Fins al 30 de setembre no tornareu a tenir a les mans un nou exemplar d’aquest butlletí. Aprofitarem el d’aquest juliol per desitjar-vos un bon estiu i unes millors vacances. El propòsit dels butlletins d’aquest any del cinquantenari és abordar algunes de les temàtiques que han estat objecte d’atenció del Centre al llarg dels anys, i ho fem sense ànim de ser exhaustives, ja que en 50 anys ens hem ocupat de conèixer molts vessants de la vida i la cultura a la comarca.

Els dies llargs i la calor ens fan sortir al carrer: anys enrere (abans de la TV a totes les cases) hom sortia a prendre la fresca i s’iniciaven tota mena de converses. L’estiu crida a la comunicació i a la festa i ens convoca a les Festes Majors entre els mesos de maig i setembre. Celebracions amb arrels històriques que també tenen molt a veure amb les estacions de l’any, amb les collites i amb l’aire que es respira després del fred hivern. Sobretot arrelen amb la necessitat de fer vida social, de comunicar-nos i de gaudir.

Mercè Renom, en el seu article a l’exemplar número 7 de Materials del Baix Llobregat de l’any 2001 dedicat a Les festes al Baix Llobregat i altres escrits, ens deia “Les festes, en diferents moments de la història, expressen les dependències econòmiques, els condicionants socials, les normes, les jerarquies, la promiscuïtat, la visibilitat notable, la irreverència -també “permesa” especialment en el carnestoltes- i les transgressions, amb un paper destacat dels joves”.

https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/137340/188998

De manera intensa, en el Llibre blanc de la cultura (2013/2014) de la mà de Gemma Tribó i Montse Torra, entràrem a fons en la realitat cultural de la comarca en el capítol 6è sobre “L’acció cultural al Baix Llobregat”. L’obria l’apartat dedicat a les Festes i la cultura popular i assenyalava que “El 100 % dels ajuntaments del Baix Llobregat, com de Catalunya en general, promouen activitats per al cicle festiu anual, que ve marcat per les festes de Nadal, cap d’Any i Reis, els 3 Tombs, Carnestoltes, Setmana Santa i Pasqua, St. Jordi, St. Joan, 11 de setembre i Castanyada, i afegim-hi encara les festes majors, normalment una a l’hivern i una altra a l’estiu. La majoria d’activitats que defineixen aquestes festes són precisament les que tenen a veure amb la festa i la cultura popular. I al seu voltant s’hi concentra també la participació popular i de les entitats i associacions culturals.”

https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2020/06/150710-llibreBLANC-senser_compressed.pdf

Sempre hem acollit mirades que ens acosten a la cultura popular festiva; una de les més recents, ha estat la de l’Àngel Merino, que ens oferí la possibilitat de publicar Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. Merino ens aporta de manera documentada la seva visió: “Sempre he cregut en la cultura i en la festa en particular com a instruments privilegiats per construir identitat de ciutat i sentiment de comunitat”.

Tal com assenyala Merino citant paraules de l’antropòleg Josetxu Martínez Montoya, “la festa és un temps i un espai de celebració d’esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida… El que se celebra, doncs, és un projecte de construcció de la comunitat i sobretot se celebra la reidentificació”.

Som-hi, doncs, baixllobregatins i baixllobregatines, gaudim de la festa i en gaudir rendim homenatge a les persones que amb la seva petjada han contribuït i han volgut treballar per enfortir i identificar la comunitat; és dolorós dedicar l’editorial a la Festa i que alhora en aquest butlletí hi hagi l’obituari de l’estimat Frederic Prieto, obituari que de la mà de Carles Riba expressa el que moltes pensem sobre la llarga vida i el testimoni del Frederic: “Amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record”.

Seguim des de la festa i el record d’un home bo com el Frederic, i no ens podem estar de celebrar i alhora interrogar-nos sobre el camí que s’obre per a l’entorn natural de les zones naturals del Delta. El 23 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat en 1.472,07 ha, amb la qual cosa la superfície final protegida serà de 2.407,12 ha. Aquesta ampliació estava en marxa des de juny de 2022, quan el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va presentar el projecte, que responia a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea de febrer de 2021. Ens comprometem en propers butlletins a aportar més informació.

I ara sí, ara des d’aquest editorial us desitgem un bon estiu, unes bones vacances. Alhora que ens atrevim a demanar-vos una vegada més la vostra col·laboració: mireu al vostre entorn i penseu en persones mereixedores dels Premis de Reconeixement Cultural, així com en experiències col·lectives del món cultural, social, econòmic i ecològic, i no ho dubteu, ompliu el qüestionari i presenteu candidatures!!!

https://www.cecbll.cat/xii-premis-de-reconeixement-cultural-del-baix-llobregat/#candidatura

RESILIÈNCIA. Les nostres terres. El nostre futur.

/by

L’Assemblea General de les Nacions Unides de 1972 va establir que el 5 de juny de cada any esdevindria  el Dia Mundial del Medi Ambient sota la direcció del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Enguany, el 5 de juny hom fa la crida  amb  el lema “Les nostres terres. El nostre futur”, la convocatòria se centra en la necessària restauració de les terres, detenint  la desertificació i enfortint la resiliència a la sequera. Precisament de la resiliència ens en parla a l’article del mes l’enginyera civil i  sòcia del Centre, Dolors Pérez,  tot dient-nos : “Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.”

Per això en aquest Butlletí de juny volem recordar el compromís de la nostra associació en la reivindicació i en la defensa de l’entorn natural i agrícola de la comarca. Ens avalen les publicacions fruit de recerques com   “La geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni identitari a través de la historia” ; “El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu”; o la Col·lecció Camins d’Aigua amb itineraris sobre  “El riu més treballador” i  “El Baix Llobregat font de l’àrea metropolitana”. També podem llegir a la nostra web  l’edició digital del llibre “El Baix Llobregat a Debat. Crònica d’un procés participatiu”, a partir de la pàgina 267 podreu trobar els 30 reptes per a un  canvi d’època entre els més significatius en matèria de medi ambient hi trobem els relacionats amb l’aigua com a bé públic, la importància dels espais naturals i el parc agrari així com les zones boscoses, tot plegat en convivència amb una zona densament poblada i industrialitzada sotmesa als estralls del canvi climàtic i a la recerca d’alternatives sostenibles en àmbits com la mobilitat i l’energia.

Aquest mes de juny  i en el marc del dia mundial del Medi Ambient també volem recordar que la Institució Catalana d’Història Natural, societat filial dintre de la secció de ciències de l’ Institut d’Estudis Catalans, va publicar l’any 1976 el Llibre blanc de la gestió de la  Natura als Països catalans  amb el títol “Natura, ús o abús” aquella primera edició i la segona en el 1988 foren  coordinades  pel biòleg  Ramon Folch . Es tractava d’una obra col·lectiva que ha esdevingut un referent en el món de la gestió i la conservació del patrimoni natural, en ser un text precursor que posava sobre la taula la problemàtica ambiental i es podria considerar la primera gran diagnosi ambiental del nostre país.

Passats quaranta anys arribats a 2018 l’Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) decideix fer un balanç del què ha passat en aquest lapse de temps i, encara més important, mostrar que des del món acadèmic es considera que les coses es podrien i s’haurien de fer millor. Els experts amplien el camp de visió  del 1976 i 1988 i no només es tracta la natura des del punt de vista dels naturalistes sinó que s’adopta un enfocament ambiental i social més ampli.  Ens ofereixen un conjunt de propostes que, recolzades en sòlids arguments tècnics i científics, contribueixin a definir l’agenda ambiental d’aquest país i a demostrar que cal aplicar-la.

És en el marc de la celebració del nostre 50è aniversari que en cada butlletí tractem de  temàtiques que són del nostre interès  al llarg dels anys;  com la  defensa del patrimoni material i immaterial de la comarca i de manera molt concreta en defensa del patrimoni natural i a favor del medi ambient i la sostenibilitat. Una prova recent  que sintetitza aquesta manera de fer n’ha estat la celebració el passat mes de maig del “Col·loqui internacional Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.  Aquest col·loqui va abordar  una  temàtica  que fa temps venint tractant com la transició energètica,  ens en  començàrem a ocupar  acollint la invitació del Col·lectiu per un nou model energètic social i sostenible (CMES), que amb el suport de l’IRMU,  ha anat organitzant diversos encontres amb entitats d’estudis d’arreu per parlar de  la transició energètica i territori.

Les iniciatives en matèria de sostenibilitat són una constant en la nostra agenda i així dimarts 25 de juny a la sala polivalent de Can Amat a Viladecans presentàvem l’exemplar número 26 de Materials del Baix Llobregat “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”. Aquesta presentació també ha tingut  la voluntat  de promoure la presentació de candidatures a la 12ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, edició que fou presentada i anunciada el passat dia 17 de juny a Can Negre a Sant Joan Despi tot donant a conèixer la publicació  del llibre “Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”, aquest llibre recull l’experiència de les 11 edicions anteriors i la seva transcendència en la vida de la comarca. Per això seguim convidant-vos a la presentació de candidatures als premis. Candidatures de persones a títol individual i candidatures d’ens col·lectius en els camps de les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques.

 

 

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

/by

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol ”Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat junt amb l’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, el  Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, la PIMEC Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera, organitzem aquest imprescindible Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. A partir d’ara mateix ja us hi podeu inscriure en aquest enllaç.

 

Preservar el patrimoni industrial.

A la zona Nord del Baix Llobregat es conserva i es manté amb activitat productiva la Colònia Sedó, antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.

Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.

Hom pot endinsar-se en la transcendent història d’aquesta colònia industrial gràcies al Museu, que forma part  del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).  El Cecbll  té cura de les visites dels caps de setmana i dels festius de 10 a 14 h (podeu fer reserva de la visita guiada trucant al telèfon ( 93 666 35 27) i el MNACTEC se n’ocupa de les visites concertades entre setmana (93 789 22 44).

 

Dialèctica entre aigua i energia

El Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia” vol ser un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de debat sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística; la industrial en relació als recursos i a les necessitats energètiques i la residencial amb la perspectiva de la possible recuperació dels antics espais d’habitatge i vida social.

De manera permanent tenim en el debat públic aquesta dialèctica entre l’aigua i l’energia, atès que amb el pas del temps, els efectes del canvi climàtic, l’augment de la població i de les activitats agrícoles i industrials, l’aigua ha esdevingut un bé bàsic escàs i ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores i altres tractaments i manipulacions.

A més, en el moment actual, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, que són finits, la humanitat es troba davant d’un nou repte energètic transcendent: la transició cap a les fonts d’energia renovable.

Per debatre entorn a la dialèctica entre aigua i energia ens arrelem a la història de la Colònia Sedó que per disposar del subministrament  d’energia, va construir la resclosa del Cairat i un canal de més de 4 km amb un salt d’aigua de prop de 30 metres que mogué una gran turbina hidràulica de 1.400 CV, única a Europa; però ja entrat el segle XX, amb nous requeriments, els processos es van electrificar i van permetre que l’activitat persistís fins el 1979, quan va tancar a causa dels canvis en els mercats i de l’augment del preu de  l’energia amb la segona crisi del petroli.

 

Espai empresarial situat en un recinte històric i en un entorn natural de gran valor.

Estem parlant d’una primera instal·lació fabril que comença el 1846. De la fabricació de teixits de pana a la crisi econòmica dels anys 70 amb el tancament definitiu el 1979. La divisió i venda del patrimoni propicià que en el recinte s’hi  anessin  instal·lant activitats diverses i que, amb menor quantitat de persones ocupades, encara sigui l’espai de treball per a desenes de treballadors i d’activitats de sectors diversos de la producció i/o distribució. El col·loqui serà acollit a la nau d’MTS Tech, una start up liderada per una jove emprenedora que dissenya i fabrica robots i que ha escollit  aquest lloc emblemàtic carregat d’identitat i memòria on hi van treballar els seus avantpassats. També ens brindarà els seus serveis Sandro Desii Actividades gastronómicas, S.L. La participació del Gestor de la Junta d’empresaris i la bona disponibilitat del sector contribueix a posar en relleu aquest espai empresarial carregat d’història, molt viu i divers.

La propietat d’aquest conjunt patrimonial es reparteix entre el sector privat i el sector públic a través del departament de Cultura de la Generalitat i de  l’Incasòl. El repte de posar en valor el patrimoni  industrial i donar continuïtat a un polígon estratègic al Baix Llobregat nord és a les nostres mans, el passat i present industrial de Catalunya s’ho mereix.

 

De l’organització del col·loqui

En començar aquest peculiar editorial us assenyalàvem unes dates 23, 24 i 25 de maig. No us deixeu aclaparar per la densitat de tres dies de debat. Dissabte dia 25 farem una activitat lúdica:  l’ itinerari del Camí de l’Aigua; si us hi inscriviu disposareu d’un bus des de la Colònia Sedó fins la presa del Cairat, el bus us hi aproparà i tot seguit (fent baixada) caminarem enmig de l’ entorn natural resseguint el curs de l’aigua, per acabar amb una visita a l’espai del Museu. El dia de jornada complerta serà  dijous dia 23 que inclou diverses ponències de matí i tarda, pausa per dinar i  inauguració d’una interessantíssima exposició sobre “L’aigua motor de fàbriques”.  Divendres dia 24 la sessió és només fins el migdia i inclou també dinar. És del tot necessari complimentar la inscripció per a la reserva dels dinars i del transport. Transport: si dijous 23 i divendres 24, hom es desplaça amb FFCC fins a Olesa de Montserrat hi hauria sota demanda un servei de bus llançadora fins a la Colònia Sedó.

 

Podeu veure el programa sencer fent clic aquí.

 

  • Sobre la història de la Colònia Sedó podeu adquirir el llibre al nostre web:

https://www.cecbll.cat/index.php/producte/la-colonia-sedo-desparreguera-la-llarga-trajectoria-una-colonia-industrial-emblematica/

 

  • O bé descarregar-lo en castellà, de forma gratuïta, al web del Ministeri de Cultura:

https://www.libreria.culturaydeporte.gob.es/libro/la-colonia-sedo-de-esparreguera_10074/

Març en clau de dona

/by

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de dona” https://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

Fer front a la sequera abans de la sequera

/by

No hi ha dubte, allò que els científics fa dècades ens advertien, és un fet: el clima està canviant, l’escalfament del planeta ja és aquí. En l’evolució de la terra el clima sempre ha estat canviant,  però ara ho fa a més velocitat per causes antropogèniques relacionades amb l’efecte hivernacle provocat per les emissions procedents dels combustibles fòssils.

Una de les conseqüències del canvi climàtic és la sequera i així les coses a Catalunya ja estem instal·lades en una pertinaç sequera.  La comarca del Baix Llobregat es defineix per ser una part molt important de la conca fluvial d’un dels rius de les conques catalanes, un riu que ha vist florir l’agricultura, que ha alimentat la industrialització, que la seva plana ha esdevingut galeria de serveis i que s’ha convertit amb font de l’àrea metropolitana.

Al llarg dels anys hem procurat aportar coneixements sobre aquest entorn fluvial. L’any 2005, la sisena Convocatòria de Recerca Col·lectiva del Centre d’Estudis, coordinada per Narcís Prat i Enric Tello  s’endinsava en la Història i l’actualitat ambiental d’un riu. En la ressenya d’aquesta recerca feta a la publicació Materials del Baix Llobregat número 11 de 2005, Anna I. Argilès ens deia : “Per sort ja fa un cert temps que els rius han deixat de ser vistos únicament com un curs d’aigua del qual es podia treure profit, sense haver-se de preocupar de res més. Avui i sempre els rius són una font de vida, que a l’hora en tenen una de pròpia que cal respectar i de la qual s’ha de tenir cura”.

Aquesta recerca s’agrupava en tres parts: El riu i els aqüífers: hidrologia i ecologia; Els usos socials de l’aigua; Els conflictes recents i perspectives de futur. A la cloenda Narcís Prat i Enric Tello ens deien a manera de conclusions que en el 2005 estàvem en un passat que encara pesa i un futur incert que val la pena redreçar i expressaven: “L’augment de les temperatures (i el creixement de les necessitats d’aigua per als conreus i la gent) i una major irregularitat i variabilitat de les precipitacions potser faran ressorgir les velles pors al Llobregat, tant per les possibles inundacions de zones altament urbanitzades com per nous cicles d’intensa sequera que facin baixar la disponibilitat de recursos”.

Avui a l’editorial parlem de sequera perquè ens preocupa i ens ocupa; al llarg de cinquanta anys hem estat altaveu de les inquietuds de la ciutadania, hem procurat aportar coneixement des del context històric fins al científic i també hem aportat eines de difusió sobre el terreny en matèria de territori i medi ambient com ho demostra la col·lecció d’itineraris “Camins d’Aigua”. Més recentment hem participat – junt amb els centres d’estudis de Ribera d’Ebre i del Bergadà – en debats de prospecció de futur en  relació a la transició energètica i el territori. En el Centre hom és conscient que cal mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic i que per fer-ho calen noves maneres d’abastir-nos i d’obtenir energia.

En la commemoració del cinquanta aniversari hem previst celebrar un Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. Entenem que estem a la fi de l’era dels combustibles fòssils i que el repte és la transició vers a les fonts d’energia renovable. La rabiosa actualitat ens confirma que l’aigua és un bé bàsic escàs que ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores, depuradores, potabilitzadores…. Modestament ens sembla que hem encertat en situar al bell mig de la celebració dels cinc decennis de la nostra existència un debat que enllaça patrimoni industrial, aigua i energia.

Aquest febrer el butlletí que teniu a les mans és dens, com veureu comptem un article que toca de peus a terra pel que fa a la competència dels municipis en matèria d’abastament d’aigua, aquest “bé escàs i bàsic per a la vida”; també la veu d’un dels nostres socis expert en aigua i vida. A més del tema central, el butlletí de febrer recull l’inici de les activitats de celebració del cinquantenari del Centre, inici reeixit i entranyable amb una festa per a les persones associades i la presentació dels “Contes del Baix Llobregat” de Rafael Bellido amb les il·lustracions de Joana Llordella. Tot plegat un petit tast del nostre gran capital: les persones, dones i homes que brinden el seus sabers i el seu temps a favor del coneixement.