La cultura és la memòria del poble

/by

Des de fa 50 anys el nostre Centre treballa incansablement per enfortir la cultura arreu de la comarca. Ara i aquí permeteu-nos que  remarquem alguna de les moltes activitats que fem. Just dijous dia 20 celebràrem a la seu de la  Unió de Cooperadors de Gavà el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Xarxa ja  proposada pel Centre l’any 2016 que quedà constituïda el 25 de gener de 2020.

L’aportació del Centre a la Xarxa és diversa;  se sustenta  en el rigorós treball acadèmic de les nostres persones associades i en  les múltiples activitats de difusió i de  recerca que promovem. El propòsit és difondre la història,  contribuint d’aquesta manera a la cohesió social i a la fraternitat. Tot plegat  forma part de l’ADN d’aquesta nostra cinquantenària associació.

L’any 2005 incorporàrem de ple a la nostra activitat de recerca i difusió del coneixement de la història comarcal, els treballs en matèria de Memòria democràtica, un dels quals  va ser el d’en Joan Montblanc “L’ empresonament franquista al Baix Llobregat (1939-1960)” un altre de Neus Ribas “Dones entre reixes. Les santfeliuenques i la repressió franquista (1939-1950)”, i així hem continuat amb l’itinerari interpretatiu per les lluites socials de Sant Feliu de Llobregat als anys 70 produint  “Quan les parets parlen” de M.Jesús Bono, Jesús Martínez, Àngel Merino i Jordi San José. Ara estan treballant de ple desenes de persones en la recerca sobre Exili i deportació, dirigits i coordinats per Maribel Ollé.

El balanç de l’activitat de la Xarxa de  Memòria Democràtica del Baix Llobregat és encoratjador perquè aplega l’acció que suma la feina de les principals institucions (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntaments) junt amb un ampli ventall d’entitats, associacions i sindicats. Els cinc anys d’existència de la Xarxa ja sumen un grapat de projectes i d’ accions que assenyalen un camí  i un  propòsit  de treball orientat en la introducció dels coneixements històrics en els programes formatius dels cicles educatius, així com la cerca de fórmules per arribar a motivar a les generacions més joves vers la consciència i el coneixement del passat més recent on ideologies antidemocràtiques imposaren el seu pensament, infligiren patiment i perseguiren  a  persones i poblacions senceres ja fos pel seu pensament, per la seva procedència, creença o origen.  La feina de la Xarxa de  Memòria Democràtica és d’un gran abast. Cal que sense pauses continuem treballant tal com ja hem fet ens aquests cinc anys. La pràctica de fer  balanç cada any de la feina feta  i marcar-nos  nous  objectius ens ajuda a consolidar-nos i poder emprendre nous propòsits  com ara  el d’una major extensió de la Xarxa en el conjunt del teixit associatiu de la comarca, tot establint nous vincles amb entitats i col·lectius adreçats a la formació i al lleure juvenil.

Nosaltres, com a associació, enguany tenim a les mans dues potents  iniciatives vinculades amb les prioritats del Centre: la recerca. Enguany estarem en condicions d’ iniciar la  publicació de  la recerca col·lectiva sobre Exili i Deportació; el primer objectiu n’és se’ns dubte aconseguir recursos per a poder-la publicar, però el segon és posar-la al servei del conjunt social de la comarca i d’arreu. La tasca que ens espera és ingent i com sempre la farem.  L’altra és l’ inici dels treballs de la tretzena recerca col·lectiva sobre la construcció democràtica del Baix Llobregat dirigida per Joan Botella Corral. Ambdues recerques aportaran coneixement i estaran al servei de tota la ciutadania baixllobregatina per refermar-nos en valors que ajudin a la millora de la vida de les persones,  a la cohesió social, a la millora dels sistemes democràtics i  al respecte dels drets humans.

Aquests 28 dies de febrer els iniciàrem el dia 6 amb la presentació de l’exemplar número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat, en la que repassàrem els ja transcorreguts 50 anys de vida del Centre, tot  endinsant-nos en diferents visions de futur per una entitat com la nostra. Podem concloure que ens mantenim en l’esperit inicial (el sumari d’aquest butlletí així  ho constata). Tenim la certesa que la cultura és una eina per enfortir la vida humana de manera col·lectiva basada en el respecte als drets humans  i en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.  L’ activitat de  recerca i de difusió de la història és útil per afrontar un present ple d’incerteses, perquè  som una entitat cultural que entenem la cultura com la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica i de la manera de pensar i de viure.

Ferm compromís amb la cultura!

/by

Comencem l’any 2025 i acomiadem les activitats de celebració del nostre 50è aniversari. Ho farem de manera festiva el dia 6 de febrer a 2/4 de 7 del vespre a la nostra seu, en un acte en el qual presentarem  el número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat – que rememora els 50 anys compartint cultura – i conversarem  sobre l’associacionisme i els reptes de futur.

Reprenem aquest butlletí i aquest nou any ens sentim orgulloses de treballar  durant anys i panys en el món de la cultura, posant en relleu el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements i objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni i la forma de vida de la ciutadania baixllobregatina.

El butlletí que teniu a les mans és el  número 215; entre la informació hi  trobareu, sengles articles de Carles Riba i Conxita Sànchez, que en moments diferents han presidit l’entitat i que continuen plenament actius vetllant per la vida associativa i aportant a la comarca del Baix Llobregat la seva experiència i els seus sabers fent de la cultura una eina de transformació social. Els perfils dels homes i de les dones que han encapçalat el Centre d’Estudis ha contribuït a impulsar projectes de reconeixement cultural i de valoració del patrimoni, així com la seva dimensió social i econòmica a l’actualitat.

Ens satisfà que aquest mes de gener de 2025 hi hagi anotada a l’agenda una activitat que, tot i ser desitjada, s’ajornava excessivament i que ha esdevingut un fet de singular rellevància. Ens referim a l’acte de signatura del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó que tingué lloc divendres dia 24 a la seu del Museu de la colònia tèxtil, on institucions, propietaris i entitats ens unírem  per a la regeneració de la Colònia Sedó. El  manifest signat recull la voluntat d’establir el model de governança i el pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil esparreguerina, la primera de Catalunya i la més gran que es va construir al país i que enguany compleix 175 anys de la seva fundació . El CECBLL hi hem estat presents i n’hem estat signatàries, com també ja havíem  participat en tot el que ha precedit la signatura; ens referim al  procés de confecció de l’Agenda 2030 d’Esparreguera.

Entendre la cultura com eina de transformació social fa que participem de múltiples activitats, com les  promogudes per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) com ha estat enguany la participació  dissabte, 25 de gener,  a l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, pels Drets Humans. A la comarca hi hagueren enceses a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Castelldefels i Collbató, a més de la de Molins de Rei, on el CECBLL va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament, que inclogué l’activitat en la programació de la 174a Fira de la Candelera i es comptà amb el suport per a l’encesa dels Amics del Camell i l’Enxuscat i per a la lectura del Manifesa amb les comunitats paraguaiana i islàmica.  Un dels paràgrafs del Manifest confeccionat per l’IRMU conjuntament amb Amnistia Internacional ens diu : “Sense el respecte pels drets humans, correm el risc com a societat de què la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar una cultura de la solidaritat, el respecte i la convivència per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.”

Feina feta i encarant del 2025

/by

En el darrer butlletí del  2024 acomiadem l’any de celebració del 50è aniversari del CECBLL, tot i que el gener del 2025 tindrem la darrera activitat social del cinquantenari en la que presentarem el número 27 de Materials del Baix Llobregat que recull de manera cronològica i resumida relats sobre les experiències d’aquests 50 anys.

Ens agrada des d’aquest editorial agrair-vos el vostre seguiment i suport, així com desitjar-vos un molt bon any 2025. Aquest capítol d’agraïments el fem de tot cor a totes les persones que fan possible la vida associativa d’aquest Centre, són desenes d’homes i de dones que d’una manera altruista i voluntària cooperen en la recerca i en la difusió del coneixement.

Com a testimoni d’aquesta afirmació tenim a moltes persones a les quals tot just els demanem algun article o col·laboració per aquest butlletí, ràpidament s’afanyen a fer-nos-ho arribar. Gràcies, Joan Carles Valero, Aureliano Garcia Ruz, Mercè Renom i Cristina Borderías, Maite Carranza, Éric Gómez, Dolors Pérez, Àngel Merino, José Fernàndez Segura, Helena Roma i Andreu Ginés. També gràcies a qui ens han fet arribar la seva imatge i la seva veu: Mercè Renom, Roger Lloret, Carme Sanmartí, Montserrat Torra, Albert Marsà, Marta Jiménez, Mercè Sellés, Joana Llordella, Esther Hachuel i Neus Ribas, Jaume Bosch. En tots els números d’aquest Butlletí del 2024 hi ha hagut una secció titulada “Souvenirs del Baix Llobregat” on Josep Lluís Atienza ens ha fet lúdiques i breus pinzellades vinculades amb la comarca. Com sempre gràcies, Josep Lluís.

En el darrer butlletí de l’any volem agrair la confiança i suport que durant mig segle hem rebut de moltes institucions (Ajuntaments, Diputació, AMB, PEMB i Generalitat) i de manera molt especial per proximitat i per la suma dels objectius compartits en el territori al Consell Comarcal. Precisament en aquesta publicació comptem amb la col·laboració extraordinària d’Eva Martínez, presidenta del Consell, que ens aporta un interessant article.

El dia 19 de desembre a la Junta presentàvem la Memòria de l’activitat de l’any i constatàvem que la celebració del cinquantenari del CECBLL ha reposat sobre la base d’un equip professional i d’una dedicació voluntària de moltes persones; tot i això, ambicionem anar més lluny i ampliar la base associativa,   per això disposem d’una nova base de dades de les persones associades per poder-les atendre i correspondre en tot allò que ens puguin proposar o suggerir i també hem entrat a fons en el món de la comunicació digital, nova pàgina web i alhora hem actualitzat la imatge corporativa de l’associació.

Recordem que la primera activitat en el calendari ha estat l’Acte inaugural: 50 anys compartint cultura al Baix Llobregat, una reeixida festa a la nostra seu que va permetre retre homenatge a les persones associades i reconèixer-ne la seva contribució a la cultura. A la celebració veia la llum el llibre Contes del Baix de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella. Llibre que ens permet contactar d’una manera lúdica amb cada un dels municipis del territori.

Una de les matèries que sempre ens ha interessat ha estat el patrimoni, des de tots els seus vessants. El nostre compromís amb el patrimoni industrial de la comarca s’ha fet patent amb la celebració del Col·loqui Internacional. “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.

Des de l’any 2020 que en plena pandèmia vam contribuir a posar en marxa La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, no hem parat de cooperar en  programar i executar un ambiciós Pla de treball, així hem pogut acollir l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, o l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat.

Les recerques col·lectives formen part de la nostra “patent”, enguany hem presentat la dotzena recerca Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023), dirigida per l’economista Josep Ll. Martínez. Els equips humans de 22 dels 30 municipis de la comarca estan concloent els seus treballs de l’onzena recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat, dirigida per la historiadora Maribel Ollé, i ja hem iniciat els preliminars de la tretzena recerca col·lectiva sobre La construcció democràtica del Baix Llobregat, dirigida per Joan Botella, catedràtic emèrit de ciència política.

Aquest 2024 a més de complir-se 50 anys de la fundació del CECBLL, també en fa 25 que celebrem cada 2 anys els PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT i començàvem explicant-nos el sentit dels premis a través de la publicació Persones, valors i xarxes. L’edició 2024 dels Premis ha estat acollida en la més que centenària entitat LA VICENTINA de Sant Vicenç dels Horts. Els Premis del 2024 van permetre honorar la Memòria de la primera dona membre de l’equip fundador, Magda Sanrama Felip que donava el nom al premi local i també a la nostra estimada Gemma Tribó Traveria que donava el seu nom al premi Centre d’Estudis.

Tanquem un any i amb aquest editorial del darrer butlletí, novament ens enfrontem amb una pèrdua. Des de fa temps en Josep Campmany Guillot ja no podia col·laborar amb la intensitat que ho va fer durant molts anys, el dia 16 de desembre assistirem al seu Comiat, la mort després d’una greu malaltia s’emportà aquest físic fundador del sincrotró Alba (Cerdanyola) i estudiós local tal com ell mateix es definia, la seva feina, el seu testimoni i el seu llegat de coneixement romandrà entre nosaltres, encara que tot plegat no ens consola d’aquesta gran pèrdua.

Aquest novembre, Sant Vicenç dels Horts acull La Nit de la Cultura del Baix Llobregat

/by

Som el que som. La voluntat

agrupadora ens determina

i  és la nostra seguretat.

 

És la nostra cohesió,

l’extens anhel de llibertat,

unes vespres de plenitud,

el més ardent i vell combat.

 

Les muntanyes de Castelló

i les muntanyes d’Alacant

i les muntanyes de València

dessota el cel més ample i clar

 

Però, dessota les muntanyes,

i caminant al sa i al pla,

un enteniment de la vida

en uns moments determinats.

 

Com una garba l’ idioma

ens dóna la unanimitat.

 

L’ idioma, l’economia,

coses que vénen i se’n van

i sols perdura, invicte sempre,

aquesta antiga voluntat

de país. De nit i de dia.

Tom 1 : Mural del País Valencià. “Declaració de Principis ”

Vicent Andreu Estellés

 

Tanmateix, coincidirem en el fet que un dels guardons que ha deixat empremta en els nostres cors va ser el que lliuràrem a la Federació d’Entitats d’Estudis del País Valencià (FEDINESPV). Premi que acordàrem atorgar en una reunió de Junta el dia 1 de juliol, però que la “riuà”, com l’anomenen els valencians, s’ha encarregat de reforçar-ne el sentit i l’oportunitat per mostrar els vincles fraterns que mantenim. El fet que el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat tingui el nom de Gemma Tribó Traveria, li donà una major intensitat, ja que parlem d’una dona molt representativa de la visió i la missió de la nostra entitat. Aquest atorgament ha permès retre-li homenatge i recordar-la ara que fa just un any que, un desgraciat accident, li llevà la vida.

Els dies 8, 9 i 10 novembre la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana celebrava el seu 14è Congrés, totes les entitats agrupades al seu entorn érem convocades a Tortosa per parlar de “Els rius: territori, societat i cultura”. Les ponències del Congrés s’agrupaven entorn de tres àmbits: els rius com a camí/eix; els rius com a recurs; els rius com a tret d’identitat i símbol.

El Baix Llobregat hi fou present a través d’una nodrida delegació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, a la que s’hi sumava una presència destacada en les conferències i comunicacions, com el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona, Narcís Prat i el biòleg de l’Oficina Catalana del canvi climàtic Gabriel Borràs, veïns de Sant Just Desvern. Narcís Prats va compartir la conferència inaugural amb el professor Carles Sanchis, de la Universitat de València. Tots dos destacaren els perills del canvi climàtic i del creixement urbanístic com ho ha mostrat clarament la “riuà” produïda per la gota freda al País Valencià.

El congrés rebé  41 comunicacions, tres d’elles feien referència al Baix Llobregat:

  • “Els canals de reg del delta del Llobregat. El cas del canal de la Dreta”. De Josep M. Cervelló Torrella del C.E. Santboians La Rutlla i Jaume Sans Margenet, del CECBLL i de La Rutlla.
  • “Ignasi Coll Portabella, entre l’Ebre i el Llobregat. Quan els poders econòmic i polític emparaven l’aprofitament privat d’un bé públic”. De Jordi Fortuny i Batalla, del Centre d’Estudis Beguetans.
  • “Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat. El paisatge subterrani i l’aprofitament ancestral de l’aigua. Inventariat, estat actual, aprofitament, riscos, oportunitats i posada en valor de les mines d’aigua”. De Jaume Campos Masip, Josep Menargues Rajadell i Oriol Valls Maurel, de l’Equip d’Estudi de Mines i Altres Camins de l’Aigua.

Com veieu el mes de novembre ha estat intens, quan escrivim aquest editorial ens proposem fer balanç i extreure’n lliçons del qual ens ha suposat la dotzena convocatòria dels Premis de Reconeixement Cultural, ho farem de manera acurada, cosa que ens servirà per enfocar la convocatòria del 2026.

De manera prèvia a un acurat balanç deixeu-nos assenyalar la mobilització i la generositat de les persones (físiques o jurídiques, distribuïdes en 11 ajuntaments 2 agrupacions polítiques, 6 entitats, 17 dones i 34 homes) que han presentat les 116  candidatures, i la ingent feina de les 20 persones de la Comissió de Selecció i de les 32 del Jurat.  Les 116 candidatures nominades han propiciat les 48  finalistes.

En aquest butlletí podreu veure que en aquests premis s’han valorat iniciatives de cultura popular, de música i de les arts; així com la innovació i la tecnologia; l’energia i l’alimentació; l’equitat i la solidaritat; la salut i la ciència; la llibertat, la democràcia i la memòria històrica i democràtica.

L’anunci dels premis cada any assenyala que uns guardons són decidits per la Junta, en un cas s’acull la proposta del municipi on se celebra la festa, en un altre el mateix criteri de la Junta com el guardó lliurat a FEDINESPV i l’altre guardó, el de la personalitat baixllobregatina, és decidit per votació popular en línia, així s’ha escollit a la jove cuinera Laura Zurriaga molt present a les xarxes socials promocionant l’alimentació saludable i l’ús social de la llengua catalana. En tots els casos els guardons es proposen premiar qualitats socials i de valors en la defensa de la llengua i la cultura.

Sant Vicenç dels Horts ha estat el municipi protagonista de la vetllada tot recordant Magda Sanrama Felip, la primera dona que formà part de la nostra Junta, així honoràrem el seu record i amb els premiats es va fer visible la participació social i l’organització popular d’una de les Cavalcades de Reis més antigues de Catalunya.

Al llarg de  50 anys de vida el CECBLL ha aconseguit que les persones associades, i els veïns i veïnes de la comarca en el seu conjunt apreciïn la feina de l’entitat. Tanmateix, també ho fan els ajuntaments, i totes les entitats locals com Consell Comarcal, Àrea Metropolitana i Diputació; així com el Govern de Catalunya i el d’Espanya. Enguany la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural, amb l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts Il·lustríssim senyor Miquel Comino comptà amb la presència de la Consellera de Cultura Honorable senyora Sònia Hernàndez i del Ministre de Cultura Excel·lentíssim senyor Ernest Urtasun.

Tot a punt per la dotzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural

/by

Aquest any 2024 celebrem 50 anys de la fundació del CECBLL, un 23 de novembre de 1974 a Martorell naixia la nostra associació. Més endavant, l’any 1999 a Castelldefels, fèiem la primera entrega de guardons dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. En 25 anys hem pogut fer 12 certàmens; cada 2 anys fem la convocatòria i només l’edició del 2013 passà al 2014 per celebrar el 40è aniversari del Centre i l’edició del 2020 no fou convocada a causa de la pandèmia.

A la nostra web trobareu en pdf la publicació “Persones, valors i xarxes: El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural” . Llegint aquesta publicació constatem, entre altres coses, que l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat ha esdevingut una gran festa de la cultura baixllobregatina, sent  la biennal Nit de la cultura del Baix Llobregat.

L’organització d’aquesta acció cultural implica desenes de persones començant per l’equip professional i el voluntariat del CECBLL, però també a molta de la gent  vinculada a les entitats locals d’estudis i d’altres organitzacions socials, així com els ajuntaments i aquells que de manera individual proposen candidatures. I, per suposat, a la Comissió de selecció i al Jurat.

En les onze edicions passades (1999/2022) es varen presentar 937 candidatures, de les quals 377 foren finalistes i 134 premiades, de les premiades 56 eren guardons individuals i 79, col·lectius. A l’edició del 2024 s’han rebut 116 candidatures: 78de col·lectives  i 38 d’individuals. Entre les col·lectives n’hi ha 24 d’experiències socials, 31 de culturals, 11 d’econòmiques i 12 d’ecològiques .

L’organització dels Premis avança. Dilluns dia 28 es va reunir la Comissió de selecció. Cal dir que totes i cadascuna de les persones que en formen part han fet una tasca ingent estudiant i valorant les 116 propostes. Des d’aquest editorial volem posar en relleu la seva feina i agrair-la. Hores d’ara ja tenim les 36 candidatures finalistes d’experiències col·lectives i les 12 d’individuals. Dilluns vinent dia 4 de novembre es reunirà el Jurat que serà qui en determinarà guanyadors i guanyadores, tot i que haurem d’esperar a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts per saber-ne la identitat.

La celebració del cinquantenari del CECBLL ens ha portat fins a  Sant Vicenç dels Horts, on hem estat afectuosament acollides. En el 1974 només una dona va formar part de l’equip impulsor del Centre, era Magda Sanrama i Felip, una vicentina que des de l’any 1967 estava la front del vicentí  Museu Matern, avui dia ubicat a Guimerà.  El Museu Matern,és  primer i potser únic en el món que tracta aquesta temàtica. Per tot això el Premi a una iniciativa local vicentina portarà el nom de Magda Sanrama i Felip honorarem així aquesta dona audaç, intrèpida i avançada en el seu temps.

A més, cada any la Junta del Centre atorga un guardó, és el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que enguany portarà el nom de l’estimada Gemma Tribó i Traveria. La Gemma fa just un any que ens va deixar, després d’un malaurat accident, en el butlletí d’octubre del 2023 li dedicàvem l’editorial (https://www.cecbll.cat/gracies-gemma-tribo-pel-teu-llegat/). De manera permanent la seva inspiració ens acompanya en totes les activitats orientades a aprofundir en el coneixement, la cultura i la seva difusió.  Totes sabem prou bé que la Gemma ha estat un pilar pel que fa a la recerca en qualsevol camp de les activitats humanes i de manera molt especial en matèria d’història i memòria democràtica,  com també pel que fa a l’agricultura entre els segles XIX i XX.

En la recta final dels Premis encara ens queda una etapa que és la d’escollir la personalitat baixllobregatina. Aquesta és una convocatòria incorporada l’any 2014 i ens ha posat de relleu noms reconeguts arreu com els de Clara Segura, Mònica Usart, Rosalia i Chanel. Des del dia 8 fins el dia 20 de novembre podreu entrar a la nostra web i votar. Tindreu dues propostes fantàstiques, dues persones joves i  plenes d’experiència que us descobrirem ben aviat.

En el conjunt de l’activitat del CECBLL hi ha un abans i un després de la pandèmia covid19 pel que fa a l’ús de les xarxes socials i a la difusió de la nostra activitat. De cop i volta ens vam veure en la necessitat de connectar-nos a través de ZOOM o d’altres eines i tot plegat ja ha quedat incorporat a la nostra activitat, som presents a Instagram, X, Faceboock, Linkedln i Youtube. Per aquesta edició dels Premis hem fet servir totes aquestes eines i així les coses hem pogut escoltar microconferències en matèria d’experiències econòmiques, socials, ecològiques i culturals a càrrec respectivament de Joan Soler, Victòria Lebron, Ignasi Llorente i Mònica Borrell i també hem escoltat com promocionaven els premis Ramon Mirabet, Valèria Tapia, Raül Montilla, Marina Tuset, Ferran Palau, Carol Rodriguez, Mònica Usart, Lluc “Bambo Yuk”, Chanel Terreno o Santi Balmes. Per descomptat que també de manera presencial hem pogut fer intenses i interessants  trobades amb les entitats locals d’estudis a Can Negre  a Sant Joan Despi i amb les ajuntaments a Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat.

Ens trobem a la Nit de la Cultura del 22 de novembre a Sant Vicenç dels Horts.

Mentre enllestim aquest joiós butlletí que anuncia vida, trobada i comunitat a través d’una manifestació cultural com són els Premis de Reconeixement cultural, ens entristeix veure  els efectes de la tormenta  “Dana” en el medi ambient i com s’emporta  vides humanes.  Ens dol que unes tempestes desbocades seguin la vida de les gents de les comunitats veïnes amb qui mantenim llaços fraternals  i demanem als governs que posin els seus serveis d’ ajuda i de prevenció com a prioritat en defensa de la vida.

Educació, un dret bàsic

/by

Som en un municipi del Baix Llobregat, en un col·legi d’educació infantil i primària; a les nou en punt del matí sona música urban i s’observa l’alegre arribada a l’escola de desenes de nens i nenes; comença el curs, abraçades i veus que s’expliquen les vacances. De cop i volta (en blanc i negre) li venen imatges dels anys setanta del segle passat; del mateix pati dividit per una tanca l’espai dels nens i el de les nenes, recorda una entrada en files ordenades, el silenci de les criatures i el so musical (avui per sort oblidat) del “Cara al sol”, himne de la Falange Española y de las JONS. Per fortuna aquells temps són molt llunyans i cal aconseguir fer créixer la democràcia i combatre qualsevol retrocés en matèria de drets i llibertats.

La lluita per la democràcia va permetre fer efectiu el dret a l’educació, un dels drets humans essencials, que en la societat contemporània es concreta amb una educació primària obligatòria i gratuïta i la possibilitat d’accedir a altres graus d’estudis sense cap discriminació, usualment dins un sistema d’educació formal que complementa l’ensenyament en valors i costums de cada família.

L’educació infantil de 0 a 3 anys és de caràcter voluntari tot i que cal reivindicar l’existència de centres sostinguts amb fons públics perquè l’escola bressol o llar d’infants és un dels primers entorns de socialització i cal garantir que tothom tingui l’opció d’accedir-hi, més enllà del seu nivell socioeconòmic. Aquesta és una etapa en què les criatures aprenen valors i desenvolupen aptituds que els ajudaran a créixer. Els primers anys de vida dels infants són fonamentals per al seu  futur.

El marc democràtic de quasi fa 50 anys ens ha propiciat un sistema educatiu (evidentment millorable), però un sistema educatiu que com a mínim garanteix una educació bàsica per a tothom. Tot i això la consellera d’Educació i Formació professional de l’estrenat nou govern de la Generalitat en la seva recent compareixença al Parlament assenyalava que: “Al costat d’aquest gran repte de país que representa l’aposta per una FP moderna, integrada i capdavantera, tenim la necessària millora educativa“. I insistia que “Volem bastir una FP moderna i vinculada al teixit econòmic i social i arrelada al territori, al servei del creixement i del progrés del país i sobretot dels futurs treballadors i treballadores”.

En el nostre butlletí del mes de gener de 2021, Carles Martínez Riba, professor jubilat d’educació secundària i exmembre del Consell Català de Formació Professional en representació de CCOO, ens deia en un article titulat La formació professional:realitat i oportunitat, que  “potser ha arribat el moment d’anar modificant el mapa escolar i de formació professional, que es va dissenyar als anys 90, i a poc a poc anar creant, a partir de centres ja existents i de nous, centres integrats, que treballin en xarxa amb altres centres i que donin l’empenta i l’atenció necessàries a una formació professional integrada, oberta i en contacte amb el conjunt de serveis de formació permanent i al llarg de la vida.”

L’opinió de Martínez expressada en un moment de crisi Covid 19 mostrava la necessitat d’una sortida favorable a un gran projecte educatiu que contempli l’educació i la formació al llarg de la vida. Val la pena rellegir l’article  https://www.cecbll.cat/larticle-del-mes-per-carles-martinez/?utm_campaign=but-gener-2021&utm_medium=email&utm_source=acumbamail

De ben segur que un dels reptes educatius és el de la formació professional i la formació al llarg de la vida, però també el de l’ús de les eines digitals. Enguany s’ha abordat el de l’ús dels mòbils i aquest curs  el Departament d’Educació i Formació Professional ha establert unes directrius clares per assegurar que l’ús dels mòbils no interfereix amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat i la convivència entre els membres de la comunitat educativa.

Aquestes directrius parteixen de les conclusions de l’informe del Consell d’Educació de Catalunya de desembre de 2023, fruit dels debats amb la comunitat educativa d’arreu del territori: cal reduir al mínim possible l’ús dels telèfons mòbils als centres educatius; els usos permesos han d’estar justificats educativament.

La limitació d’aquests dispositius afavoreix la concentració de l’alumnat i fomenta les interaccions cara a cara.

Els centres educatius han de garantir que l’alumnat assoleixi la competència digital, amb l’ús de recursos i eines digitals de què ja disposa el sistema, fomentant l’autoregulació i el pensament crític, clau per al bon ús dels telèfons mòbils.

La regulació de l’ús dels telèfons mòbils no només preserva l’entorn d’aprenentatge, sinó que també contribueix al desenvolupament integral dels estudiants i fomenta l’assoliment de la competència digital d’una manera responsable i ben orientada.

Amb tot, aquests mesura segurament  encertada no ens pot distreure d’un interessant debat de com Ser humans per educar i educar per ser humans en temps digitals. La societat digital ens revela un buit profund: la pèrdua de preocupació per la condició humana. Ens cal retrobar la calma i recordar que, en aquesta revolució digital, la nostra missió principal és seguir sent humans.

En aquest sentit esdevé d’interès la publicació Construir-se com a persones a l’univers digital  del baixllobregatí, de Jaume Funes, psicòleg i educador, i Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital.

Benvingut el nou curs escolar, benvinguda l’alegria de la mainada i benvinguts els plantejaments que dotin el sistema educatiu d’eines per assolir reptes tecnològics i d’aprofundiment en els valors que ens facin uns humans de profit.

Temps d’estiu: conviure, celebrar, gaudir

/by

Fins al 30 de setembre no tornareu a tenir a les mans un nou exemplar d’aquest butlletí. Aprofitarem el d’aquest juliol per desitjar-vos un bon estiu i unes millors vacances. El propòsit dels butlletins d’aquest any del cinquantenari és abordar algunes de les temàtiques que han estat objecte d’atenció del Centre al llarg dels anys, i ho fem sense ànim de ser exhaustives, ja que en 50 anys ens hem ocupat de conèixer molts vessants de la vida i la cultura a la comarca.

Els dies llargs i la calor ens fan sortir al carrer: anys enrere (abans de la TV a totes les cases) hom sortia a prendre la fresca i s’iniciaven tota mena de converses. L’estiu crida a la comunicació i a la festa i ens convoca a les Festes Majors entre els mesos de maig i setembre. Celebracions amb arrels històriques que també tenen molt a veure amb les estacions de l’any, amb les collites i amb l’aire que es respira després del fred hivern. Sobretot arrelen amb la necessitat de fer vida social, de comunicar-nos i de gaudir.

Mercè Renom, en el seu article a l’exemplar número 7 de Materials del Baix Llobregat de l’any 2001 dedicat a Les festes al Baix Llobregat i altres escrits, ens deia “Les festes, en diferents moments de la història, expressen les dependències econòmiques, els condicionants socials, les normes, les jerarquies, la promiscuïtat, la visibilitat notable, la irreverència -també “permesa” especialment en el carnestoltes- i les transgressions, amb un paper destacat dels joves”.

https://raco.cat/index.php/Materials/article/view/137340/188998

De manera intensa, en el Llibre blanc de la cultura (2013/2014) de la mà de Gemma Tribó i Montse Torra, entràrem a fons en la realitat cultural de la comarca en el capítol 6è sobre “L’acció cultural al Baix Llobregat”. L’obria l’apartat dedicat a les Festes i la cultura popular i assenyalava que “El 100 % dels ajuntaments del Baix Llobregat, com de Catalunya en general, promouen activitats per al cicle festiu anual, que ve marcat per les festes de Nadal, cap d’Any i Reis, els 3 Tombs, Carnestoltes, Setmana Santa i Pasqua, St. Jordi, St. Joan, 11 de setembre i Castanyada, i afegim-hi encara les festes majors, normalment una a l’hivern i una altra a l’estiu. La majoria d’activitats que defineixen aquestes festes són precisament les que tenen a veure amb la festa i la cultura popular. I al seu voltant s’hi concentra també la participació popular i de les entitats i associacions culturals.”

https://www.cecbll.cat/wp-content/uploads/2020/06/150710-llibreBLANC-senser_compressed.pdf

Sempre hem acollit mirades que ens acosten a la cultura popular festiva; una de les més recents, ha estat la de l’Àngel Merino, que ens oferí la possibilitat de publicar Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. Merino ens aporta de manera documentada la seva visió: “Sempre he cregut en la cultura i en la festa en particular com a instruments privilegiats per construir identitat de ciutat i sentiment de comunitat”.

Tal com assenyala Merino citant paraules de l’antropòleg Josetxu Martínez Montoya, “la festa és un temps i un espai de celebració d’esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida… El que se celebra, doncs, és un projecte de construcció de la comunitat i sobretot se celebra la reidentificació”.

Som-hi, doncs, baixllobregatins i baixllobregatines, gaudim de la festa i en gaudir rendim homenatge a les persones que amb la seva petjada han contribuït i han volgut treballar per enfortir i identificar la comunitat; és dolorós dedicar l’editorial a la Festa i que alhora en aquest butlletí hi hagi l’obituari de l’estimat Frederic Prieto, obituari que de la mà de Carles Riba expressa el que moltes pensem sobre la llarga vida i el testimoni del Frederic: “Amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record”.

Seguim des de la festa i el record d’un home bo com el Frederic, i no ens podem estar de celebrar i alhora interrogar-nos sobre el camí que s’obre per a l’entorn natural de les zones naturals del Delta. El 23 de juliol el Govern de la Generalitat va aprovar l’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat en 1.472,07 ha, amb la qual cosa la superfície final protegida serà de 2.407,12 ha. Aquesta ampliació estava en marxa des de juny de 2022, quan el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va presentar el projecte, que responia a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea de febrer de 2021. Ens comprometem en propers butlletins a aportar més informació.

I ara sí, ara des d’aquest editorial us desitgem un bon estiu, unes bones vacances. Alhora que ens atrevim a demanar-vos una vegada més la vostra col·laboració: mireu al vostre entorn i penseu en persones mereixedores dels Premis de Reconeixement Cultural, així com en experiències col·lectives del món cultural, social, econòmic i ecològic, i no ho dubteu, ompliu el qüestionari i presenteu candidatures!!!

https://www.cecbll.cat/xii-premis-de-reconeixement-cultural-del-baix-llobregat/#candidatura

RESILIÈNCIA. Les nostres terres. El nostre futur.

/by

L’Assemblea General de les Nacions Unides de 1972 va establir que el 5 de juny de cada any esdevindria  el Dia Mundial del Medi Ambient sota la direcció del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Enguany, el 5 de juny hom fa la crida  amb  el lema “Les nostres terres. El nostre futur”, la convocatòria se centra en la necessària restauració de les terres, detenint  la desertificació i enfortint la resiliència a la sequera. Precisament de la resiliència ens en parla a l’article del mes l’enginyera civil i  sòcia del Centre, Dolors Pérez,  tot dient-nos : “Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.”

Per això en aquest Butlletí de juny volem recordar el compromís de la nostra associació en la reivindicació i en la defensa de l’entorn natural i agrícola de la comarca. Ens avalen les publicacions fruit de recerques com   “La geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni identitari a través de la historia” ; “El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu”; o la Col·lecció Camins d’Aigua amb itineraris sobre  “El riu més treballador” i  “El Baix Llobregat font de l’àrea metropolitana”. També podem llegir a la nostra web  l’edició digital del llibre “El Baix Llobregat a Debat. Crònica d’un procés participatiu”, a partir de la pàgina 267 podreu trobar els 30 reptes per a un  canvi d’època entre els més significatius en matèria de medi ambient hi trobem els relacionats amb l’aigua com a bé públic, la importància dels espais naturals i el parc agrari així com les zones boscoses, tot plegat en convivència amb una zona densament poblada i industrialitzada sotmesa als estralls del canvi climàtic i a la recerca d’alternatives sostenibles en àmbits com la mobilitat i l’energia.

Aquest mes de juny  i en el marc del dia mundial del Medi Ambient també volem recordar que la Institució Catalana d’Història Natural, societat filial dintre de la secció de ciències de l’ Institut d’Estudis Catalans, va publicar l’any 1976 el Llibre blanc de la gestió de la  Natura als Països catalans  amb el títol “Natura, ús o abús” aquella primera edició i la segona en el 1988 foren  coordinades  pel biòleg  Ramon Folch . Es tractava d’una obra col·lectiva que ha esdevingut un referent en el món de la gestió i la conservació del patrimoni natural, en ser un text precursor que posava sobre la taula la problemàtica ambiental i es podria considerar la primera gran diagnosi ambiental del nostre país.

Passats quaranta anys arribats a 2018 l’Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) decideix fer un balanç del què ha passat en aquest lapse de temps i, encara més important, mostrar que des del món acadèmic es considera que les coses es podrien i s’haurien de fer millor. Els experts amplien el camp de visió  del 1976 i 1988 i no només es tracta la natura des del punt de vista dels naturalistes sinó que s’adopta un enfocament ambiental i social més ampli.  Ens ofereixen un conjunt de propostes que, recolzades en sòlids arguments tècnics i científics, contribueixin a definir l’agenda ambiental d’aquest país i a demostrar que cal aplicar-la.

És en el marc de la celebració del nostre 50è aniversari que en cada butlletí tractem de  temàtiques que són del nostre interès  al llarg dels anys;  com la  defensa del patrimoni material i immaterial de la comarca i de manera molt concreta en defensa del patrimoni natural i a favor del medi ambient i la sostenibilitat. Una prova recent  que sintetitza aquesta manera de fer n’ha estat la celebració el passat mes de maig del “Col·loqui internacional Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.  Aquest col·loqui va abordar  una  temàtica  que fa temps venint tractant com la transició energètica,  ens en  començàrem a ocupar  acollint la invitació del Col·lectiu per un nou model energètic social i sostenible (CMES), que amb el suport de l’IRMU,  ha anat organitzant diversos encontres amb entitats d’estudis d’arreu per parlar de  la transició energètica i territori.

Les iniciatives en matèria de sostenibilitat són una constant en la nostra agenda i així dimarts 25 de juny a la sala polivalent de Can Amat a Viladecans presentàvem l’exemplar número 26 de Materials del Baix Llobregat “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”. Aquesta presentació també ha tingut  la voluntat  de promoure la presentació de candidatures a la 12ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, edició que fou presentada i anunciada el passat dia 17 de juny a Can Negre a Sant Joan Despi tot donant a conèixer la publicació  del llibre “Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”, aquest llibre recull l’experiència de les 11 edicions anteriors i la seva transcendència en la vida de la comarca. Per això seguim convidant-vos a la presentació de candidatures als premis. Candidatures de persones a títol individual i candidatures d’ens col·lectius en els camps de les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques.

 

 

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

/by

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol ”Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”

/by

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat junt amb l’Associació per a la defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, el  Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, la PIMEC Baix Llobregat i l’Ajuntament d’Esparreguera, organitzem aquest imprescindible Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. A partir d’ara mateix ja us hi podeu inscriure en aquest enllaç.

 

Preservar el patrimoni industrial.

A la zona Nord del Baix Llobregat es conserva i es manté amb activitat productiva la Colònia Sedó, antic recinte fabril i residencial situat a Esparreguera, al costat del riu Llobregat. El conjunt ha estat recentment declarat Be Cultural d’Interès Local.

Els orígens de la Colònia se situen a mitjan del segle XIX, quan Miquel Puig i Catasús compra el dret d’ús d’un salt d’aigua – el molí de Broquetes – per instal·lar-hi la primera fàbrica. Amb posterioritat, la producció és permanentment ampliada gràcies a la interposició d’enginys per aprofitar més i millor l’energia de l’aigua.

Hom pot endinsar-se en la transcendent història d’aquesta colònia industrial gràcies al Museu, que forma part  del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).  El Cecbll  té cura de les visites dels caps de setmana i dels festius de 10 a 14 h (podeu fer reserva de la visita guiada trucant al telèfon ( 93 666 35 27) i el MNACTEC se n’ocupa de les visites concertades entre setmana (93 789 22 44).

 

Dialèctica entre aigua i energia

El Col·loqui Internacional “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia” vol ser un àmbit on aportar coneixement i debat sobre aquests dos grans recursos al llarg de la història i, alhora, oferir un marc de debat sobre el futur de la Colònia Sedó en les seves diferents dimensions: la patrimonial i museística; la industrial en relació als recursos i a les necessitats energètiques i la residencial amb la perspectiva de la possible recuperació dels antics espais d’habitatge i vida social.

De manera permanent tenim en el debat públic aquesta dialèctica entre l’aigua i l’energia, atès que amb el pas del temps, els efectes del canvi climàtic, l’augment de la població i de les activitats agrícoles i industrials, l’aigua ha esdevingut un bé bàsic escàs i ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores i altres tractaments i manipulacions.

A més, en el moment actual, a la fi de l’era dels combustibles fòssils, que són finits, la humanitat es troba davant d’un nou repte energètic transcendent: la transició cap a les fonts d’energia renovable.

Per debatre entorn a la dialèctica entre aigua i energia ens arrelem a la història de la Colònia Sedó que per disposar del subministrament  d’energia, va construir la resclosa del Cairat i un canal de més de 4 km amb un salt d’aigua de prop de 30 metres que mogué una gran turbina hidràulica de 1.400 CV, única a Europa; però ja entrat el segle XX, amb nous requeriments, els processos es van electrificar i van permetre que l’activitat persistís fins el 1979, quan va tancar a causa dels canvis en els mercats i de l’augment del preu de  l’energia amb la segona crisi del petroli.

 

Espai empresarial situat en un recinte històric i en un entorn natural de gran valor.

Estem parlant d’una primera instal·lació fabril que comença el 1846. De la fabricació de teixits de pana a la crisi econòmica dels anys 70 amb el tancament definitiu el 1979. La divisió i venda del patrimoni propicià que en el recinte s’hi  anessin  instal·lant activitats diverses i que, amb menor quantitat de persones ocupades, encara sigui l’espai de treball per a desenes de treballadors i d’activitats de sectors diversos de la producció i/o distribució. El col·loqui serà acollit a la nau d’MTS Tech, una start up liderada per una jove emprenedora que dissenya i fabrica robots i que ha escollit  aquest lloc emblemàtic carregat d’identitat i memòria on hi van treballar els seus avantpassats. També ens brindarà els seus serveis Sandro Desii Actividades gastronómicas, S.L. La participació del Gestor de la Junta d’empresaris i la bona disponibilitat del sector contribueix a posar en relleu aquest espai empresarial carregat d’història, molt viu i divers.

La propietat d’aquest conjunt patrimonial es reparteix entre el sector privat i el sector públic a través del departament de Cultura de la Generalitat i de  l’Incasòl. El repte de posar en valor el patrimoni  industrial i donar continuïtat a un polígon estratègic al Baix Llobregat nord és a les nostres mans, el passat i present industrial de Catalunya s’ho mereix.

 

De l’organització del col·loqui

En començar aquest peculiar editorial us assenyalàvem unes dates 23, 24 i 25 de maig. No us deixeu aclaparar per la densitat de tres dies de debat. Dissabte dia 25 farem una activitat lúdica:  l’ itinerari del Camí de l’Aigua; si us hi inscriviu disposareu d’un bus des de la Colònia Sedó fins la presa del Cairat, el bus us hi aproparà i tot seguit (fent baixada) caminarem enmig de l’ entorn natural resseguint el curs de l’aigua, per acabar amb una visita a l’espai del Museu. El dia de jornada complerta serà  dijous dia 23 que inclou diverses ponències de matí i tarda, pausa per dinar i  inauguració d’una interessantíssima exposició sobre “L’aigua motor de fàbriques”.  Divendres dia 24 la sessió és només fins el migdia i inclou també dinar. És del tot necessari complimentar la inscripció per a la reserva dels dinars i del transport. Transport: si dijous 23 i divendres 24, hom es desplaça amb FFCC fins a Olesa de Montserrat hi hauria sota demanda un servei de bus llançadora fins a la Colònia Sedó.

 

Podeu veure el programa sencer fent clic aquí.

 

  • Sobre la història de la Colònia Sedó podeu adquirir el llibre al nostre web:

https://www.cecbll.cat/index.php/producte/la-colonia-sedo-desparreguera-la-llarga-trajectoria-una-colonia-industrial-emblematica/

 

  • O bé descarregar-lo en castellà, de forma gratuïta, al web del Ministeri de Cultura:

https://www.libreria.culturaydeporte.gob.es/libro/la-colonia-sedo-de-esparreguera_10074/

Març en clau de dona

/by

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de dona” https://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

Fer front a la sequera abans de la sequera

/by

No hi ha dubte, allò que els científics fa dècades ens advertien, és un fet: el clima està canviant, l’escalfament del planeta ja és aquí. En l’evolució de la terra el clima sempre ha estat canviant,  però ara ho fa a més velocitat per causes antropogèniques relacionades amb l’efecte hivernacle provocat per les emissions procedents dels combustibles fòssils.

Una de les conseqüències del canvi climàtic és la sequera i així les coses a Catalunya ja estem instal·lades en una pertinaç sequera.  La comarca del Baix Llobregat es defineix per ser una part molt important de la conca fluvial d’un dels rius de les conques catalanes, un riu que ha vist florir l’agricultura, que ha alimentat la industrialització, que la seva plana ha esdevingut galeria de serveis i que s’ha convertit amb font de l’àrea metropolitana.

Al llarg dels anys hem procurat aportar coneixements sobre aquest entorn fluvial. L’any 2005, la sisena Convocatòria de Recerca Col·lectiva del Centre d’Estudis, coordinada per Narcís Prat i Enric Tello  s’endinsava en la Història i l’actualitat ambiental d’un riu. En la ressenya d’aquesta recerca feta a la publicació Materials del Baix Llobregat número 11 de 2005, Anna I. Argilès ens deia : “Per sort ja fa un cert temps que els rius han deixat de ser vistos únicament com un curs d’aigua del qual es podia treure profit, sense haver-se de preocupar de res més. Avui i sempre els rius són una font de vida, que a l’hora en tenen una de pròpia que cal respectar i de la qual s’ha de tenir cura”.

Aquesta recerca s’agrupava en tres parts: El riu i els aqüífers: hidrologia i ecologia; Els usos socials de l’aigua; Els conflictes recents i perspectives de futur. A la cloenda Narcís Prat i Enric Tello ens deien a manera de conclusions que en el 2005 estàvem en un passat que encara pesa i un futur incert que val la pena redreçar i expressaven: “L’augment de les temperatures (i el creixement de les necessitats d’aigua per als conreus i la gent) i una major irregularitat i variabilitat de les precipitacions potser faran ressorgir les velles pors al Llobregat, tant per les possibles inundacions de zones altament urbanitzades com per nous cicles d’intensa sequera que facin baixar la disponibilitat de recursos”.

Avui a l’editorial parlem de sequera perquè ens preocupa i ens ocupa; al llarg de cinquanta anys hem estat altaveu de les inquietuds de la ciutadania, hem procurat aportar coneixement des del context històric fins al científic i també hem aportat eines de difusió sobre el terreny en matèria de territori i medi ambient com ho demostra la col·lecció d’itineraris “Camins d’Aigua”. Més recentment hem participat – junt amb els centres d’estudis de Ribera d’Ebre i del Bergadà – en debats de prospecció de futur en  relació a la transició energètica i el territori. En el Centre hom és conscient que cal mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic i que per fer-ho calen noves maneres d’abastir-nos i d’obtenir energia.

En la commemoració del cinquanta aniversari hem previst celebrar un Col·loqui Internacional sobre la Història i el futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia. Entenem que estem a la fi de l’era dels combustibles fòssils i que el repte és la transició vers a les fonts d’energia renovable. La rabiosa actualitat ens confirma que l’aigua és un bé bàsic escàs que ha passat de ser font d’energia a ser consumidor d’energia en les plantes dessaladores, depuradores, potabilitzadores…. Modestament ens sembla que hem encertat en situar al bell mig de la celebració dels cinc decennis de la nostra existència un debat que enllaça patrimoni industrial, aigua i energia.

Aquest febrer el butlletí que teniu a les mans és dens, com veureu comptem un article que toca de peus a terra pel que fa a la competència dels municipis en matèria d’abastament d’aigua, aquest “bé escàs i bàsic per a la vida”; també la veu d’un dels nostres socis expert en aigua i vida. A més del tema central, el butlletí de febrer recull l’inici de les activitats de celebració del cinquantenari del Centre, inici reeixit i entranyable amb una festa per a les persones associades i la presentació dels “Contes del Baix Llobregat” de Rafael Bellido amb les il·lustracions de Joana Llordella. Tot plegat un petit tast del nostre gran capital: les persones, dones i homes que brinden el seus sabers i el seu temps a favor del coneixement.

EDITORIAL (DESEMBRE 2016): No hem parat!

/by

Algunes persones miren el món i diuen: Per què?

Altres miren al món i diuen: Perquè no?

–George Bernard Shaw-.

Estem finalitzant l’any, l’any del congrés. En el món cada cop més complex en el que vivim, té un gran valor la tasca de reflexió i la reconsideració de les idees que ens acompanyen i marquen la nostra vida. Hem arriscat, perquè no?  Hem abordat la complexitat de manera complexa i  això ha fet destacable el congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.  Més de 60 actes, activitat als 30 municipis de la comarca, col·laboració de més de 300 persones expertes i la participació directa de més de 3.000 persones de la comarca i d’arreu.

Partint d’una mirada retrospectiva al passat i d’aquesta necessitat de reflexionar en comú sobre el present i el futur, s’ha fet un exercici de participació i d’implicació pioner, un exercici de suma de pensaments i mirades de vegades divergents però amb voluntat de construir plegades. Els resultats es visualitzaran en la presentació de les conclusions al gener de 2017. La presentació  recollirà sintèticament els debats, el workshop de paisatge i el fòrum municipalista i obrirà possibilitats per marcar estratègies, acords i compromisos futurs d’àmbit comarcal. Els seus resultats, sens dubte, indicaran també línies futures d’actuació i de treball del CECBLL.

Però tot i que el congrés ha projectat el Centre com mai, ens enganyariem si només parléssim del congrés, ja que hem tirat endavant un alt volum d’activitats i projectes de tota mena, mantenint així la raó de ser de l’entitat: l’estudi i la projecció del territori, del seu patrimoni i de la seva gent. Així, les recerques col·lectives (Setmana Tràgica i geologia) han avançat a bon ritme; amb l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb l’Arxiu Municipal de Molins de Rei hem fet els continguts de l’exposició sobre Santa Creu d’Olorda per la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat; hem fet conferències, taules rodones i presentacions de llibres (Rius de Sal i el Canal de la Infanta); hem treballat en el projecte Edurecerca amb els Serveis Territorials d’Ensenyament; hem participat en premis i beques i hem mantingut la col·laboració amb ETV per parlar del patrimoni de la comarca… Ha estat l’any de la renovació de mandat i de junta en Assemblea extraordinària. També hem continuat gestionant el Centre Cívic Mas Lluí i programant-hi activitats per convertir-ho en un espai de referència no només al barri sinó a la ciutat. I hem finalitzat el gruix de l’activitat amb quelcom molt significatiu per al Centre: els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que han comptat amb 90 nominacions d’arreu i han mostrat, una vegada més, el dinamisme i la importància de la cultura que es fa i que es gaudeix al Baix Llobregat.

Com podreu comprovar a la memòria, un any d’intens treball que no hauria estat possible sense el voluntariat i el seu temps; tampoc sense el ferm compromís de les persones que ens donen el seu suport professional ni sense el recolzament d’entitats, institucions i empreses que ens aixopluguen i ens ajuden a continuar la nostra tasca: consolidar i fer avançar la cultura a la nostra comarca. Tal com dèiem a la presentació del Premis de Reconeixement “ el Baix Llobregat, lluny de desdibuixar-se, té un carisma i una força imbatibles perquè té una gent lluitadora, treballadora i que manté encesa la flama de la utopia”. Gràcies moltes gràcies a tothom.

Bon Nadal i us desitgem el millor pel 2017 que el tenim a tocar!

EDITORIAL (octubre 2016): PARÍS, GÖTEBORG, BAIX LLOBREGAT

/by

La notícia apareguda a primers d’aquest mes d’octubre que Brusel·les ha seleccionat un projecte d’una ciutat del Baix Llobregat entre 113 projectes de tota Europa com a Acció Urbana Innovadora de Transició Energètica, és una excel·lent notícia i un estímul per a la comarca. Tres ciutats han estat seleccionades en aquest apartat: Göteborg, París i Viladecans. Aquesta convocatòria és la primera de la història del Comitè de les Regions en què les ciutats s’han pogut presentar directament sense passar pel sedàs dels Estats, i el resultat ha estat que del conjunt de 378 ciutats presentades en les diverses modalitats innovadores només quatre ciutats espanyoles han vist seleccionats els seus projectes, Madrid, Barcelona, Bilbao i Viladecans.

Aquest escurçament de distàncies entre la Unió Europea i els pobles i ciutats, aquesta línia directa sense intermediaris ni quotes, pot obrir nous camins de finançament per a una comarca que en el seu ADN manté la innovació i la participació com un dels seus signes d’identitat, tal com s’ha demostrat en el Baix Llobregat a Debat, organitzat pel nostre CECBLL.

La transició energètica és un objectiu important però encara allunyat de la ciutadania. Inclou les energies renovables però també l’estalvi passiu que disminueix les necessitats i la despesa en il·luminació, calefacció i refrigeració. Això requereix informació, pedagogia, aprenentatge, canvi d’hàbits i també modificacions en els edificis per fer-los més càlids a l’ hivern i menys calorosos a l’estiu.

Fins ara s’ha parlat poc de l’estalvi passiu i s’ha practicat encara menys perquè la sostenibilitat és un concepte molt utilitzat en el llenguatge però també una cultura gens arrelada en l’àmbit privat i poc desenvolupada en les polítiques públiques.

El projecte VilaWatt de Viladecans de 5,3 milions d’euros, amb el 80% finançat per la UE, aborda en un barri concret un problema endèmic en molts barris de la nostra comarca, sobretot en aquells pobles i ciutats que van tenir un creixement exponencial als anys setanta: les tres quartes parts dels seus edificis són anteriors a l’any 76 i per tant pitjor aïllats i més vulnerables a les variacions climàtiques.

És un projecte experimental que vol transformar la transició energètica en un motor de participació i transformació social, impulsar un model cooperatiu per al subministrament d’energia, crear una moneda local tant per fer visible l’estalvi energètic com per fomentar el comerç de proximitat i arrencar i consolidar la rehabilitació energètica dels habitatges.

Tal com assenyala Carles Riba, l’anterior president del CECBLL, en el llibre “El crac energètic” “Si les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual”. Per tant, sembla evident les polítiques públiques municipals sobre l’energia s’haurien de dirigir pel camí gairebé inexplorat d’estendre la cultura de l’estalvi i així reduir la demanda dels habitatges.

Sumar la millora profunda del confort tèrmic  a les millores clàssiques de la rehabilitació, els ascensors i la renovació de les façanes té un benefici afegit: crear noves activitats i nous jaciments d’ocupació per a la construcció, un sector que ha ocupat històricament molta mà d’obra al Baix Llobregat. Construcció sense creixement urbà. Créixer cap endins i no cap enfora, disminuir les emissions de CO2 en comptes d’augmentar-les. El Baix Llobregat obre el camí.

Editorial (setembre 2016): 25 ANYS DE JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI

/by

Aquest mes de setembre han tingut lloc les Jornades Europees del Patrimoni. Al Baix Llobregat s’han proposat activitats de tota mena a redós d’aquesta proposta que el Consell d’Europa va impulsar l’any 1991.

El lema inicial va ser molt clar: Europa, un patrimoni comú. Els objectius, tal com queden recollits a la pàgina web del Consell d’Europa, són ben curiosos:

  • Sensibilitzar la ciutadania europea de la riquesa i la diversitat cultural d’Europa.
  • Crear un clima en el qual es pugui posar en valor i estimular el ric mosaic cultural europeu.
  • Rebatre el racisme i la xenofòbia i encoratjar una major tolerància a Europa […]
  • Informar al públic i a les autoritats polítiques sobre la necessitat de protegir el patrimoni cultural contra les noves amenaces.
  • Invitar Europa a respondre als desafiaments socials, polítics i econòmics que afronta.

Val la pena detenir-s’hi un moment. Dels 5 objectius, només dos poden ésser considerat com a intrínsecs a l’àmbit del patrimoni. Els altres tenen a veure amb la diversitat cultural, amb la lluita contra la xenofòbia i l’estímul a la tolerància i amb la necessitat de respondre als nous desafiaments que se li plantegen a Europa en el terreny social, econòmic i polític.

A això cal sumar un altre aspecte que no es menciona, però que és tanmateix el principal objectiu de les Jornades: contribuir a construir Europa en l’imaginari col·lectiu. Europa està perduda si és vista per la ciutadania únicament com una comunitat econòmica o geopolítica. I el patrimoni juga un paper cabdal en la percepció d’Europa com a unitat social. És un element d’identitat. Europa necessita del patrimoni per esdevenir una realitat.

I el patrimoni, com la cultura, és també un element de sostenibilitat: contribueix a la planificació urbanística,  dota  les ciutats (especialment les més industrialitzades) d’elements de valor cultural vinculats a l’oci o a la formació, conserva la memòria, fa de pont per al diàleg intercultural…

Quantes coses ens pot aportar el patrimoni! Com d’exigents som vers l’herència del passat. I això no és negatiu. Però resulta sorprenent que, per contra, se li dediquin tan pocs recursos i tan poca atenció.

Si comparem les Jornades amb els dies internacionals o mundials (de les dones treballadores, del medi ambient, de la infància…), potser delaten també la situació de vulnerabilitat i d’oblit que pateix el patrimoni malgrat l’enorme importància social, històrica o econòmica, que té.

És cert que sovint aquest escenari de falta de cura del patrimoni ve determinat perquè no se sap ni què fer ni com fer-ho, especialment quan es tracta d’un patrimoni mancat d’espectacularitat. Ens hauríem d’acostumar a fer intervenir especialistes en patrimoni, en paisatge, en pedagogia, etc per aplegar propostes adaptades a cada context. El model del gran patrimoni (també repensable) no serveix per al patrimoni que més habitualment trobem a les ciutats de l’àrea metropolitana. Tenim molt per fer.

Però sigui com sigui, les Jornades han aportat el seu granet de sorra. Han anat revelant mica en mica algunes qüestions importants. Una d’elles, que el patrimoni no existeix sense la participació ciutadana.  No s’hi val que els estats decideixin quin és el nostre patrimoni i la ciutadania no és una mera consumidora  de productes culturals. És generadora de patrimoni, d’opinió vers els elements del passat i és un agent de sensibilització molt més potent que els estats.

De fet, enguany el lema ha estat Patrimoni de tot@s i ha pretès posar de relleu el requisit de la “cooperació multilateral de tots els agents necessaris per a difondre i conservar el patrimoni cultural i fomentar la màxima visibilitat de la participació ciutadana”.

Més enllà del que s’escriu sobre el paper, a la pràctica, aquestes darreres Jornades han estat afortunadament salpebrades de participació ciutadana: programació d’activitats, reivindicacions de patrimonialització reeixides, debats amb una forta implicació ciutadana…

Tot ens fa pensar que algun dia, com al Regne Unit, serà possible també aquí asseure en una mateixa taula representants de l’administració, persones expertes i ciutadans i ciutadanes per començar a treballar plegats en benefici del patrimoni. Pel bé comú.

 

Editorial (JULIOL 2016): DE LA REFLEXIÓ A L’ACCIÓ

/by

Mirem la comarca, des de Montserrat fins els mar, seguint el curs del riu que ens dóna el seu nom. Acostem-nos als espais naturals del Delta, resseguim el Parc Agrari i totes les zones on encara és possible la pràctica de l’agricultura. No ens oblidem de les nostres muntanyes, les del Baix i les de la  serralada de Collserola. Reconeguem-nos totes les persones en les nostres viles i ciutats, en els espais creats per a la indústria i pel transport. Reivindiquem el dret a gaudir de l’aire, de l’aigua i de la terra. Comença el temps d’aconseguir un Baix Llobregat més influent a Catalunya que s’incorpori com a tal a l’agenda dels reptes de la regió primera.

EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT ens va convocar per reflexionar sobre l’evolució i el futur de la comarca, per situar el debat en el moment actual i per incorporar el coneixement i de l’experiència de totes les persones que ens han volgut acompanyar en aquest “viatge”.

Segurament les noves claus sobre les quals hauran de pivotar el pensament i l’acció en el futur immediat són la necessitat de gestionar el territori amb una visió global (zones naturals, agrícoles, urbanitzades, industrials, etc); el caràcter finit dels recursos naturals i de les fonts d’energia fòssils; el reconeixement que només una societat cohesionada i justa pot dur al benestar col·lectiu; i la idea que la cultura i la identitat poden jugar un paper clau tant en els aspectes anteriors com, de forma general, en el desenvolupament sostenible del Baix Llobregat.

Els reptes que s’esdevenen d’aquestes premisses requereixen de la implicació i de l’esforç col·lectius.

Així es va fer palès durant el planari del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT, que va tenir lloc els dies 8 i 9 de juliol al Palau Falguera  de Sant Feliu de Llobregat.

Hi van participar més de 200 persones i va ser la culminació d’un llarg procés de reflexió i d’aprenentatge en el qual hem debatut, escoltat i recollit.

Si sumem, la xifra de la mobilització és alta: vint institucions representades en el Comitè organitzador. Cinquanta tres persones formant el Comitè científic. Prop de 300 adhesions formalitzades a través del web del congrés. Més de 200 persones expertes que han compartit amb nosaltres els seus sabers a través de les taules rodones, diàlegs i conferències programades. Més de 2000 que han participat de manera activa, assistint als actes, compartint les seves experiències i vivències i contrastant les seves opinions.  El voluntariat del CECBLL i d’altres institucions, com el Consell Comarcal i el petit equip de professionals que hi ha donat suport. Una vintena de comunicacions (fins el 15 de setembre és obert el termini per presentar-ne). El suport d’administracios, de fundacions i d’empreses. Els 30 ajuntaments del Baix Llobregat, que han acollit amb interès i amb esperit de col·laboració les més de 50 activitats programades. I la presència a la comarca d’un grup de 30 estudiants de diverses universitats europees que, sota la direcció dels professors Francesc Muñoz (UAB) i Massimo Angrelli (Universitat Chieti-Pescara d’Itàlia) han realitzat el taller internacional Paisatges Contemporanis al Baix Llobregat, del qual han sorgit propostes de gestió del paisatge i del patrimoni baixllobregatí absolutament innovadores i imaginatives i amb possibilitats de desenvolupament.

A totes aquestes persones i institucions el nostre més sincer agraïment des d’aquestes línies.

Tot plegat ha tingut també grans efectes col·laterals:  hem connectat i interconnectat persones i col·lectius; especialistes, institucions, organitzacions, ciutadania… hem fet un gran soroll… hem fet i hem promogut noves coneixences; i potser, perquè no dir-ho, hem creat escola… S’ha abordat la complexitat amb un mètode complex i amb l’esperit d’emprendre i fer un camí de descoberta cercant els interrogants i sumant capacitats.

La reflexió sobre la nostra realitat territorial, social i administrativa i l’encaix de la comarca en l’Àrea Metropolitana han estat recurrents en el debat. Hem parlat de la identitat Baixllobregatina i de la metropolitana, dues realitats en convivència. Ha estat interessant percebre les diferents visions i la reafirmació de la dimensió cívica de la comarca molt lligada a les lluites i l’accés a els drets socials. Hem descobert una comarca diferent; el Baix no és una comarca a l’ús i aquesta és la seva fortalesa. Multicèntrica, polièdrica. Una comarca de comarques; singular, complexa i apassionant.

Durant aquests mesos, hem acomplert els objectius. Ens hem dotat d’un cos argumental que està a disposició de tothom, de totes les entitats i persones que tinguin interès i vulguin aprofundir en les diferents temàtiques. Hem generat un patrimoni documental, un coneixement valuós que pot ajudar a fer les preguntes correctes per trobar les respostes encertades. No ens correspon a nosaltres la responsabilitat de tirar endavant el reguitzell de propostes que han sortit. Doncs alguns dels reptes detectats són totalment transversals i necessiten de la contribució i de l’encavalcament de l’àmbit i dels agents culturals, de l’econòmic i del de la gestió del territori. Així, la definició de la identitat del Baix Llobregat, l’aprofitament de la proximitat de Barcelona com a factor positiu de desenvolupament des dels criteris de la “peer polity” (tracte entre iguals) o el sorgiment del nou model social, econòmic i energètic que albira l’actual crisi i que ens han de dur a un nou marc d’equitat, en són alguns dels més importants.

A la tardor es presentaren les conclusions. Serà un document que incorporarà les aportacions dels debats del Plenari i també dels debats del Fòrum Municipalista. Un document per ajudar a afrontar els reptes futurs del Baix Llobregat.

El Baix Llobregat a Debat ha fet quelcom molt rellevant, ens ha situat a l’agenda pública. Ens hem reconegut i hem retornat l’autoestima d’un territori de vegades desconegut i ignorat. Perquè EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT és un congrés que ens ha permès parlar, pensar i projectar el Baix Llobregat del futur arrelant-nos en el present i sense oblidar el passat. I ha estat també un exercici que transcendeix l’àmbit territorial i fa propostes més enllà, d’allò local a allò global. Una proposta de participació ciutadana i una eina de transformació social. Perquè la comarca s’ho val!

Editorial (JUNY 2016): El Baix Llobregat, orígens i identitat

/by

Estimar és un lloc, ens ensenya en un dels seus poemes Joan Margarit, el nostre poeta baixllobregatí adoptat. Fet gens infreqüent, ja que gairebé el 75% dels nostres vuit-cents mil i escaig habitants som adoptats. Som una comarca d’acollida, però  malgrat aquesta diversitat d’orígens, les Taules de cada Àmbit del Congrés del Baix Llobregat a Debat són la demostració palpable que s’ha construït un sentiment d’identitat real res impostat,  més connectat amb la vida quotidiana que amb les institucions o el sentit romàntic de la història. La identitat del Baix, una comarca històricament segmentada per les diferents baronies, però a l’hora de la veritat dependent administrativament de Barcelona fins a la creació del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat en el primer terç del segle XIX, és la identitat més contemporània de totes les comarques catalanes.

El riu marca la geografia física i sentimental del Baix Llobregat. El riu com a protagonista de la industrialització, el riu com a víctima contaminada d’aquesta mateixa industrialització. El riu com a font d’aigua i vida, el riu com a amenaça, amb les seves crescudes e inundacions. Al setembre del 71, les pluges torrencials van deixar caure 308 litres a Esparreguera, a Martorell van haver de rescatar amb barques 500 persones, i a  Cornellà més de 20.000 persones van patir les inundacions en les seves carns i els seus habitatges. La canalització del riu Llobregat va esdevenir una reivindicació compartida des de la falda de Montserrat fins a la desembocadura del riu. Ara bé, el Llobregat es va convertir en aliat de la identitat comarcal a partir del moviment en contra del desviament proposat per la capital de la metròpoli: Barcelona.

El moviment obrer en la clandestinitat tenia en  la solidaritat la seva única arma per conquerir les seves reivindicacions, però la solidaritat necessitava per créixer i multiplicar-se un territori més ampli que el polígon industrial de la fàbrica, un territori més proper i familiar que Barcelona, i una manera d’actuar més descentralitzada i aferrada a territori i als seus treballadors. La vaga general va guanyar un nou adjectiu poc utilitzat per les vagues generals: comarcal. Des de La Seda o la Laforsa fins a la Solvay, des de la Cerdans a la Gallina Blanca, el mapa comarcal era en gran part al mapa del moviment obrer. Els partits polítics clandestins també van veure a la comarca, el Baix, una forma d’organització pròpia i una reivindicació de futur democràtic i passat republicà.

Eurovegas va posar en valor un tros de Baix lliure però econòmicament actiu, fins llavors gairebé desconegut més enllà de les seves cultivades  fronteres, el Parc Agrari, que afegeix una textura a la personalitat col·lectiva, la preservació dels orígens: horta i l’agricultura a la porta de casa.

El Baix no ha estat mai una comarca dormitori sinó un lloc per viure i treballar, i en aquest anar i venir del nadiu i del sobrevingut, home o dona, es reforça el sentiment íntim d’identitat de pertànyer a aquest lloc, a aquest paisatge vital , perquè la  terra és per a qui la camina i per a qui la treballa. El transport públic és l’assignatura pendent per poder fer del Baix un territori més fèrtil i policèntric per a l’oci i la cultura compartida. Perquè per a nosaltres  Joan Margarit té raó. Estimar és un lloc: el Baix.

EDITORIAL (MAIG 2016): El Baix Llobregat a debat, la sorpresa del present i la il·lusió del futur

/by

El Congrés Baix Llobregat a Debat està en marxa. És  una marxa res silenciosa perquè la força del debat és la reflexió, però també la paraula en veu alta. Les taules rodones creades en els diferents pobles i ciutats del Baix són  a més de nous espais de diàleg, nusos d’una xarxa de coneixements existents però dispersos, d’experiències no sempre ben conegudes que mereixen ser compartides.

Les taules rodones estan dibuixant el Baix del futur, però a la vegada estan descobrint un gran desconegut: el Baix Llobregat del present. Un Baix sovint ignorat, perquè no sempre la nostra mà dreta sap el que fa la mà esquerra, i viceversa. La ignorància i el desconeixement mutu ens debilita, el coneixement ens enforteix. El Baix Llobregat a Debat està generant coneixement, ampliant la llista d’amics i coneguts i demostrant que la nostra comarca no és un model estàtic ancorat en la mitologia dels vuitanta, ni tan sols en la del principi dels dos mil, perquè trepitja fort en aquest segle XXI. Els nostres trenta municipis ja no són els trenta personatges a la recerca d’autor que eren fa gairebé quaranta anys. Tenim més de vuit-cents mil habitants, som la tercera comarca més poblada de Catalunya i aspirem a tenir el pes social, cultural, científic  i econòmic que ens correspon.

Una comarca és territori comú quan és trepitjada, viscuda i coneguda per qui hi viu, quan a part de ser una divisió en el mapa forma part de la identitat dels seus habitants. Aquest Congrés que recorre les nostres viles, que ajunta estudiosos i protagonistes econòmics, culturals i intel·lectuals de diferents municipis, alhora que crea coneixement i reconeixement, que analitza i reflexiona, està produint un efecte tant o més important. Està establint noves connexions en aquesta comarca que avança veloç cap als anys vint del segle XXI, actualitzant vells relats i creant de nous, reconnectant fils que s’havien perdut.

El Baix Llobregat necessita el Congrés Baix Llobregat a Debat perquè li cal mirar-se al mirall i reconèixer-se com una comarca on sagnen les ferides socials de la crisi, però que ha crescut més maca del que imaginava, on han florit virtuts més ignorades que reconegudes, que cal treure de la seva relativa clandestinitat.

Queda enterrat el vell fantasma de les ciutats dormitori, però seguim coneixent més el nostre Baix per la ruta de la feina, pel recorregut que ens porta a l’horari laboral que per la ruta del nostre temps lliure, de les nostres hores d’oci, de la nostra activitat cultural, de gaudir de la natura diversa que va des de Montserrat fins a la Mediterrània, des de Collserola fins al Garraf. No ens ho posa fàcil el dèficit que encara roman com trenta anys enrere. El transport públic entre els pobles de la comarca. Una xarxa encara per fer i cosir.

Tot i així cal valorar el que som per decidir millor el que voldrem ser. Al Baix neixen les millors carxofes de Catalunya, però també la investigació científica, la creació literària, el cinema, els músics, els actors, els directors i les companyies teatrals, les iniciatives mediambientals i econòmiques. Descobrir el Baix del present, els paradisos que tenim a la cantonada i les coses bones que passen al municipi del costat, o en aquells i aquelles del Delta, o de la Vall Baixa, o de l’Nord, o de l’Sud. Descobrir-nos és, a més d’una contribució al debat, una inesperada i agradable sorpresa.

EDITORIAL (ABRIL 2016): L’ABRIL, UN MES LITERARI

/by

Les dades que s’acaben de fer públiques sobre la diada de Sant Jordi a les llibreries són ben eloqüents: han augmentat les vendes, més del 50% dels llibres venuts són en català i els 20 títols que ocupen els rànquings només representen un 5% de les vendes. Bones notícies, doncs, per a la salut. Sí, perquè la salut de la lectura, de la llengua i de la literatura és la de la cultura, i això repercuteix també en la salut mental de la societat.

Ha estat una bona notícia per a la salut de la lectura, la qual, lluny de quedar supeditada a la sempre creixent influència de la imatge, va guanyant pes en la nostra societat. Es va poder constatar, també, en la taula rodona sobre la lectura que, en el marc del Congrés “El Baix Llobregat a debat”, es va dur a terme a Sant Joan Despí a mitjan mes d’abril. Organitzada des de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan, s’hi va constatar la importància que en els darrers anys han adquirit les biblioteques, les quals actuen com a veritables centres de dinamització literària.

També ho ha estat per a la salut de la llengua catalana, que, tot i les dificultats permanents per sobreviure, va aconseguint de surar en aquest marasme lingüístic que és el país. Està bé que, en la diada del llibre i la lectura, la llengua pròpia del país no quedi ofegada per les altres.

Bona notícia, encara, per a la salut de la literatura, ja que els lectors no s’acontenten amb allò que dicten les publicitats editorials o mediàtiques sinó que trien i remenen, i es queden amb allò que els ve més de gust: el 95% de les vendes no consten als rànquings, i per tant hi ha una diversificació de títols molt interessant. I un aspecte més encara, bona salut per al llibre de paper! Qui ho deia, que el llibre electrònic enfonsaria els tradicionals? El llibre electrònic trobarà el seu espai i conviurà amablement amb els de sempre.

Aquesta mateixa setmana darrera d’abril s’ha fet una altra taula rodona organitzada pel Congrés sobre el món literari al Baix Llobregat, i s’ha pogut constatar la vitalitat no solament de la literatura sinó també de la divulgació i la promoció que se’n fa a través de recitals, tallers d’escriptura, clubs de lectura o premis literaris, organitzats per institucions, entitats, llibreries o biblioteques. Idees que s’hi van desgranar: que les llibreries haurien de ser més centres culturals i no solament botigues de llibres, que les biblioteques fan una feina de dinamització cultural important, que els premis literaris són imprescindibles per donar empenta i visibilitat a noves creacions, que la literatura continua tenint molta vitalitat, perquè no depèn de publicitat ni de conjuntures concretes, sinó -i per sort- de la necessitat vital de l’escriptor.

Que almenys el mes d’abril continuï així per molts anys!

TAULA RODONA: EL RIU I LA GESTIÓ DE L’AIGUA AL BAIX LLOBREGAT

/by

LOGO CONGRES EN BAIXA“Lo riu Llobregat també és vida”.  Parafrasejant  l’eslògan dels col·lectius de les comarques de l’Ebre, aquesta ha estat la principal conclusió de la taula rodona que ahir acollia Sant Joan Despí en el marc del congrés El Baix Llobregat a Debat.

Una taula que, a partir  de la perspectiva històrica de l’evolució del riu i el seu ecosistema,ha exposat  la importància de l’aigua per a la vida. De manera entenedora els ponents han explicat com fem servir aquest recurs, com  captem l’aigua, com la potabilitzem,  la distribuïm, la depurem , la reutilitzem i  en quina mesura en fem un ús eficient. Quines són les diverses fonts de subministrament: l’aigua dels rius, l’aigua dels aqüífers, l’aigua del mar, l’aigua regenerada i quines són les infraestructures que permeten satisfer les nostres activitats. Unes activitats que tenen incidència en la qualitat del riu i dels aqüífers; tot i que el desplegament del pla de sanejament de Catalunya ha comportat millores significatives en la qualitat del nostre entorn hídric -i que ha permès els municipis tornar a gaudir del riu-, cal continuar en la millora de les masses d’aigua del Baix Llobregat.

També han estat rellevants les consideracions respecte  la gestió del recurs tant en alta (captació, potabilització i transport) com en baixa (distribució). En els darrers anys de crisi econòmica la ciutadania ha  demanat transparència i canvis  en la gestió. La recent sentència del TSJC en relació a l’empresa mixta metropolitana, o la polèmica concessió d’ATLL són elements que posen sobre la taula una nova visió respecte dels models de gestió de l’aigua.

Una  ciutadania que, a la nostra comarca,  ha aconseguit reduir significativament  el consum d’aigua per habitant i dia (fins a 104L/hab/d), estalvi que també s’ha produït  en d’altres usos com l’industrial i l’agrícola.

S’ha constatat que la directiva europea de l’aigua va suposar un salt important per establir les eines i els sistemes de gestió, a partir de l’obligatorietat de fer una diagnos integral dels ecosistemes, d’adoptar el criteri de racionalitat econòmica (qui contamina paga) i d’establir que la participació pública pro-activa és una eina bàsica per a l’elaboració dels plans de gestió de conca.

Preguntats els principals reptes pels propers anys els ponents van manifestar :

1.- Rebaixar els nivells de salinitat  de l’aigua del riu Llobregat.

2.- Millorar les masses d’aigua i els cabals de manteniment.

2.- Aconseguir una gestió integrada de tots els recursos.

3.- Aconseguir de des l’àrea metropolitana  el retorn del seu cabal ecològic al Ter.

4.- Garantir la gestió de l’aigua des dels poders públics, però amb l’empoderament de la ciutadania.

5.- La Comunitat Minera Olesana és l’exemple que des de l’economia social es pot fer una bona gestió d’un servei públic bàsic i d’un bé comú com és l’aigua

Abans de la celebració de la taula rodona un grup de persones  van visitar l’estació de bombament, la xemeneia d’equilibri i el centre de control de l’empresa concessionària ATLL, visita que il·lustrà la importància de la gestió de l’aigua en alta per a una població de més 5 milions d’habitants.

Consulteu la web del Congrés