Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé

/by

Escrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.

Foto: Adriana Clivillé

Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterrani accentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.

L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.

Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.

 

Un paisatge en mosaic

Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.

Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.

Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent  un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.

La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.

 

Adaptades al foc

La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.

Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.

Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).

El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT,  una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.

Arrenca un estiu de mobilitat: la intracomarcal i l’aeroportuaria

/by

Ha arribat el juny i la comarca té la natura i els camps a vessar. El solstici ens obre la porta a l’estiu i ens omple de celebracions per tot el territori, des de les falles al Pirineu, a les fogueres per tots els pobles, la Flama del Canigó que encén multitud de fogueres per tot el país, la Patum i moltes Festes Majors; a la comarca les de Sant Joan i Sant Pere. El juny ve ple, el territori en va ple. Sabem aprofitar bé que la Terra tingui l’eix de rotació inclinat!

I mentre la Terra gira i gira, al Centre, un cop feta l’Assemblea ordinària d’enguany el dia 30 de maig, hem constituït la nova Junta i hem iniciat l’arrencada de les Comissions de Junta que volem implantar durant aquest propers tres anys de mandat. Comencem per la Comissió de Memòria Històrica i Democràtica, àrea on el Centre aplega un bon conjunt d’activitats, des del Memorial Democràtic del Baix Llobregat, amb el seu web, a la secretaria de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat (Consell Comarcal), i completat amb l’enorme tasca de moltes persones per tota la comarca que participen en les Recerques Col·lectives, tant les que s’acaben, com la de l’Exili i Deportació, les que continuen les recerques de la repressió franquista, o les que s’enceten, com la XIII Recerca Col·lectiva orientada a treballar l’evolució social, econòmica i territorial del Baix Llobregat com a comarca els darrers cinquanta anys, tot just en procés de plantejament.

El juny, però, també ens ha portat reptes importants al nostre territori amb la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat que ha fet la Generalitat.  Una gran infraestructura que serveix a tot el país, però que ens impacta de ple a la comarca. Un projecte complex en una comarca a vessar d’infraestructures metropolitanes i de país i amb els únics grans espais agraris, humits i costaners de tota la metròpoli barcelonina. Un patrimoni únic que no es pot traslladar enlloc més i que si es perd la metròpoli s’haurà empobrit. Riquesa de butxaca i riquesa de vida; volem treballar a fons per un debat serè que eviti caure en el dilema que alguns semblen voler imposar: per quatre ànecs no deixarem de progressar, oi?

Des del Centre ho entomem com un repte molt important per a la comarca, i també per a la metròpoli i per al país. En aquest sentit, hem emès una Nota de Junta que marca el camí que seguirem (la trobareu aquí), hem obert un repositori al nostre web i hem creat un grup de treball.

Durant aquest juny, hem assistit al Consell General del PEMB (Pla Estratègic de Barcelona) del que en som socis, i a l’acte de commemoració, celebrat al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, del 80 aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazi organitzat pel Memorial Democràtic juntament amb diverses entitats memorialistes com l’Amical Mauthausen, així com a l’assemblea de la secció comarcal de la UGT. També hem participat, per explicar la nostra activitat, en l’acte organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Conselleria de Cultura del Consell Comarcal de presentació als regidors i entitats de cultura de la comarca del pla de subvencions per al 2025.

I recordar a tothom que els dies 1 i 2 de juliol, al Museu de Sant Boi de Llobregat durem a terme la quarta Escola d’Estiu, enguany centrada a tractar la mobilitat intracomarcal i la transició energètica. Un acte celebrat en un municipi, però que parlarà sobre la realitat dels municipis de la nostra comarca. Ens afecta i ens implica a tothom.

Bon estiu!

“Foc, festa i identitat. La cultura popular d’estiu al Baix Llobregat” per Raül Carretero Campderrós

/by

Foto: Raül Carretero Campderrós

Amb l’arribada del solstici d’estiu, el calendari ens torna a posar davant una evidència: la cultura popular no s’atura, i el territori la fa seva amb una força renovada. L’estiu és sinònim de festa, però també és temps de rituals, transmissió cultural i identitat col·lectiva. Des del foc purificador de Sant Joan fins a les festes majors que omplen places i carrers, l’estiu al Baix Llobregat es converteix en una expressió directa d’allò que som com a comunitat.

Des de temps ancestrals, el solstici d’estiu ha estat vinculat a la renovació, al canvi de cicle i a la connexió amb els ritmes de la natura. Cultures d’arreu han celebrat aquest moment amb rituals on el foc, la música i la trobada comunitària tenen un paper central. A Catalunya, aquesta simbologia ha perviscut amb força en festes com la revetlla de Sant Joan, que tot i haver estat cristianitzada, conserva clarament l’esperit precristià de celebració del foc com a element de purificació i comunió col·lectiva. Aquesta festa, que marca l’inici del calendari festiu estival, és un punt d’inflexió cultural que obre la porta a una temporada on el carrer esdevé escenari de cultura viva.

El monument de Stonehenge servia per indicar i celebrar l’arribada del solstici d’estiu.

Cada municipi del Baix Llobregat és un microcosmos cultural amb formes pròpies de celebrar l’estiu. Des de les festes majors de Cornellà, Sant Feliu, Esplugues o El Prat, fins a celebracions més arrelades en el calendari religiós com les de Sant Llorenç, Santa Magdalena o la Mare de Déu d’Agost, on molts municipis viuen un esclat de cultura popular que abraça danses, cercaviles, castellers, gegants, correfocs, tabalades, balls i revetlles populars.

El foc hi té una presència transversal. Els correfocs i enceses omplen de llum i espurnes les nits, gràcies a la tasca incansable de colles de diables, tabalers i entitats que treballen de forma voluntària i comunitària. Són aquestes colles les que mantenen viva la flama de la cultura popular, i ho fan amb un compromís admirable, que va més enllà del fet festiu: és una feina pedagògica, cívica i de transmissió cultural.

Un dels valors principals de la cultura popular al Baix Llobregat és la seva capacitat d’arrelament en un territori marcat per la diversitat, les migracions i la transformació urbana. A diferència d’altres comarques més homogènies, el Baix Llobregat ha sabut generar espais on la cultura popular no només s’ha mantingut, sinó que s’ha adaptat i ha incorporat nous protagonismes, obrint-se a nous relats col·lectius.

La diversitat i la integració cultural és sempre present en el nostre territori i enriqueix la cultura

En aquest sentit, és especialment rellevant el paper de les entitats culturals i els centres d’estudi locals, que han estat fonamentals a l’hora de documentar, reivindicar i projectar la cultura festiva com a eix vertebrador de la identitat comarcal. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha contribuït activament a aquesta mirada, oferint una plataforma de reflexió, arxiu i coneixement compartit que dona profunditat a allò que, a vegades, pot semblar merament lúdic.

Les festes d’estiu, com totes les expressions de cultura popular, no són un espectacle congelat en el temps. Són patrimoni immaterial viu, que evoluciona i es reinterpreta. El repte —i la responsabilitat— de les institucions, els ajuntaments, els centres d’estudi i les entitats és saber acompanyar aquesta evolució amb respecte, suport i visió de futur.

Al Baix Llobregat, aquest futur es construeix des de l’escola, des de les associacions de barri, des dels grups de joves que s’apropen a la cultura popular com a espai de pertinença i expressió. Per això, cal continuar defensant la festa com a espai de cohesió, resistència cultural i transformació social. Cal anar recordant-nos que la cultura és un dret universal i essencial per a la nostra vida i comunitat.

Participar de les festes d’estiu és molt més que gaudir d’un programa d’activitats. És encendre una flama col·lectiva, fer comunitat, i contribuir activament a una cultura que no es compra ni es ven, sinó que es viu, es construeix i es transmet.

Catarsis col·lectiva de cultura, comunitat, foc Corre-cuita del Camell (Molins de Rei). Fotografia: Guillem Urbà

El Baix Llobregat, amb la seva riquesa associativa i el seu teixit cultural dens, és territori viu de cultura popular. I aquest estiu, com cada any, la festa ens recorda que som aquí, junts, i que la cultura compartida és el nostre millor llegat.

Tal i com va dir l’estimada Teresa Rebull (cantautora i militant cultural) “El poble que no celebra el que és, és un poble que oblida.”

 

 

Raül Carretero Campderrós

Gestor cultural i secretari de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya

CANVI DE JUNTA AL CECBLL

/by

Quan llegiu aquest butlletí ja serà un fet la renovació de la Junta d’enguany, un nou pas en el compliment de l’esperit  fundacional, en la posada en valor del llegat rebut i  en l’assumpció dels nous reptes que se’ns plantegen com a societat, com a comarca i com associació.

Arrencàvem el 2024 amb l’obertura del cinquantenari  del Centre; hem arrencat el 2025 amb la cloenda del cinquantenari: 50 anys…més un; tot un llegat! 50 anys; és un bon moment per tractar i reivindicar tres aspectes cabdals del Centre: la comarca, el propi Centre i l’associacionisme; els tres fortament entrelligats.

L’acta fundacional del 1974 estableix  que “..la comarca….necessita ser promocionada creant-hi un “Centre d’Estudis Comarcals”…en els aspectes culturals, historiogràfics, artístics i científics…en les poblacions que formen aquesta comarca.” Entenem que  el Centre ha complert i segueix complint aquesta voluntat; adaptant-nos als temps.

Ho hem fet a través de 5 presidències amb nombroses Juntes  per on han passat desenes de dones i homes. Centenars de persones, sòcies però també no sòcies, han aportat la seva col·laboració de manera desinteressada i s’ha comptat amb bons professionals. Un esforç comú enorme que avui en dia s’expressa a través de les Recerques Col·lectives; les Jornades de Patrimoni, Escola d’Estiu, Trobades i Col·loquis; el Memorial Democràtic del  Baix Llobregat; els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat; la gestió d’espais i serveis culturals;  les publicacions, a través de l’editorial pròpia;  l’activitat de comunicació, una significativa participació en el debat i fets territorials, i una molt significativa col·laboració, cooperació i coordinació amb entitats i institucions de la comarca i intercomarcals.

Tota aquesta activitat és el resultat d’una voluntat col·lectiva de ser i de fer; una gran voluntat de persistència.

Som comarca i som metròpoli.; una comarca metropolitana per activa i per passiva. Una comarca històricament amb més servituds que Una comarca, però, que sense defugir la seva circumstància, vol ser.  Volem seguir essent comarca de la mà de la capital de Catalunya i amb la resta del territori català. Volem tenir la nostra pròpia veu en tot allò que ens afecta. Som comarca, som una manera de viure.

Hem tingut i tenim grans reptes al davant, des dels aspectes demogràfics, als d’infraestructures, de mobilitat interna  i d’habitatge, de preservació de l’entorn i del territori , de contaminació i de canvi climàtic i un bon plec més. Som una comarca dinàmica amb més de 850 mil habitants, dins d’una metròpoli de varis milions d’habitants. Tenim diversitat de territoris, de paisatges i de gent. I una gran pressió, pròpia i externa. El Centre, ja des de l’inici i al llarg dels seus cinquanta anys, ha entomat tots aquest reptes i els ha tractat, des del coneixement, des del diàleg, des del debat i, quan ha calgut, des del carrer.

Tot això des de l‘associacionisme; aquesta unió de voluntats de la societat per a tractar aquells temes que li interessen d’àmbit cultural, patrimonial, territorial, paisatgístic, econòmic o social, des d’un plantejament complementari al de les Institucions. Un associacionisme que també té importants reptes al davant, i molt especialment els de tipus econòmico-financer i els de relleu generacional. L’associacionisme, per a seguir existint com a vehicle social, necessita associats (disculpeu la tautologia) i dinàmica generacional, que participin activament en el seu fer, i que alhora permeti disposar dels seus propis recursos per a disposar de capacitat d’actuació.

Aquest mes de maig ha estat fortament marcat per la memòria històrica, amb la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps nazis de Mauthausen. Així el dia 8 la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va dur a terme l’acte d’Homenatge i Ofrena Florals als deportats als camps de concentració nazis. I del 9 al 12 de maig, a iniciativa del grup de treball de la XI  Recerca sobre Exili i Deportació del Baix Llobregat del CECBLL en coordinació amb la Xarxa de la Memòria Democràtica, es va participar en el viatge organitzat per l’Amical Mauthausen per a la indicada commemoració als camps nazis austríacs. Commemoració dolorosa  que es realitza quan el govern de Netanyahu està duent a terme una matança ètnica a Gaza; un nou genocidi.

L’activitat de memòria democràtica s’ha vist completada, a més amb una nova edició del programa Quan les Parets Parlen de Sant Feliu de Llobregat. S’han dut a terme activitats especials com la Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dona, protagonitzada per dones que hi varen viure i treballar, i s’ha continuat fent presentacions del llibre del soci del CECBLL en Josep Padró La Colònia Güell des de dins, a Sant Vicenç dels Horts, i que continuaran  el proper mes de juny a Cornellà. Al juny també, el dia 4, Jornada de portes obertes al CECBLL per al Dia de l’Associacionisme.

El dia 30 de maig hem celebrat l’Assemblea ordinària anual renovant la Junta; un dels actes més emblemàtic de la vida associativa del Centre. Refermant el compromís de l’entitat per seguir fomentant la participació activa.

A l’Assemblea acordarem reconèixer com a socis d’honor a Jordi Xavier Romero i Albert Massegur, com a testimonis de l’equip que el 20 de novembre de 1974 acordava a Martorell la fundació del Centre.

Amb profunda tristesa, hem conegut La recent defunció de l’Ignasi Riera Gassiot, soci que va contribuir a la fundació del Centre, un referent per la nostra entitat i pel territori. I que tal com relata Josep Ll. Atienza en aquest butlletí és una gran  pèrdua pel món de la cultura del nostre país.

“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé

/by

(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)

Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps

(9-12/5/2025)

Fotos: Placa d’homenatge als  deportats als camps de concentració  del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen

 

El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem  des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps.  25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar  en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins  que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.

Concebut com un viatge de conclusió  de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot  participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però  el  projecte de portar-hi una placa era compartit  amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació,  a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i  representativitat comarcal.

El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols;  hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800.  No en va fou  anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva  classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns  5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.

La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el  Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans, Molins de Rei, Gavà i Pallejà; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.

Així mateix, hi havia diversos  grups d’alumnes i professors d’instituts que  treballen en projectes  d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment  amb els de Manresa i Terrassa.

Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als  diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis  de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear  dels quals fou l’internacional  del  camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al  Republicà.

Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior

Foto. Entrada al Camp de Mauthausen

Foto. Homenatge  del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna  Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents  els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.

Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen

Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)

Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat  sota el lema ‘Junts per un Mai Més’  en memorable. La cerimònia  que se celebra (amb variants) des de 1946,   començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant  el fet el 1945  pels presos alliberats (en 16 llengües)  sobre el deure de  recordar i preservar la solidaritat internacional  del viscuda als camps. El pas   de les delegacions  dels diferents països  d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de  l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del  món  darrere els seus stendards  brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte  final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure  com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se  entre nosaltres,  darrera les banderes  republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació  de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.

Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz

El passat mal resolt de  l’Estat espanyol  en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment  a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides,  a diferencia dels seus homòlegs europeus que  compten amb  memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un  Memorial  en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats,  associats  per tenir cura d’ells mateixos i construir  la memòria i els registres de la  seva deportació.

Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica  Todesstiege  o  escala de la  mort,  on s’evocaren paraules de l’escriptor  manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.

Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales

Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix

Foto: A baix a la pedrera

El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de  baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.

Foto: El castell de Hartheim

Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes

Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un  escuet memorial.  El pratenc  Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels  membres del comando Poschaher, participat per  pratencs, al mur de pedra de casa seva.

Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota

Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria  i expiació del  que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i  educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.

Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per  l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.

El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat  per les parts per   col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa,  a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats  pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren  la vida d’un gavanenc. L’homenatge  a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i  Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.

Foto. Interior dels tunels d’Ebensee

Foto. Zona dels memorials a Ebensee

Foto. Membres del CECBL i de la  Delegacio de la Diputació

A la tarda, arribarem  a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.

Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet

Foto: El Memorial de Gusen,  de nova construcció, on  hi ha el Crematori (original), un espai  memorial exterior, i un espai expositiu

Abans dels homenatges programats,  en el  crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.

Foto. Crematori de Gusen

Foto. Vista de les plaques  d’homenatge dedicades als deportats  del Baix Llobregat, i  Gandesa, al costat dret.

Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior,  amb uns  breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez  per part de la presidència del Consell Comarcal,  i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels   regidors de la comarca  de la delegació de la Diputació.

En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis  d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12  gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen,  i  1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en  camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.

Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes;   tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur,  van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940)  quan es trobaven  propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi  d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.

Fotos.  Continuació de l’homenatge amb breus  parlaments  per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen

Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen

 

Foto: Foto de grup  davant  al  Memorial republica de Gusen,  a l’espai memorial exterior

Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria  Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant

Molts dels seus noms ja són presents amb forma de  llambordes als seus carrers, a diverses  viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.

La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i  que es va actualitzant.

També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent  de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la  col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.

El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).

Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a  Gusen,  al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.

Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen,  a zona que ocupava l’Apellplatz del camp

El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada  la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca  amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant  la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi  flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.

Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen

FOTOS: Continuació  de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca  Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen

Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.

Vam  recórrer els  diferents espais del camp, i entrarem  en l’emblematica    ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.

Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen

Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.

Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats  per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich.  A l’interior  ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural

El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una  defensa  del llegat democràtic que representen els deportats.  I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i  es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.

La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules  de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents:  ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i  moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas)  ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch)   Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda)  ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna)       ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la  companyia’  (Olga).

Moltes gràcies a l’Amical !!!

Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/

 

Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

LA GRAN APAGADA i… PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL

/by

Fet l’editorial del butlletí del mes d’abril ens atrapa LA GRAN APAGADA, cosa que ens ha portat a fer algunes reflexions. A nosaltres ens va sorprendre treballant a la seu, tot preparant l’Assemblea del 30 de maig. Poc ens pensàvem que seria un fenomen com aquest. Com molt bé diu el periodista del Crític, el  santfeliuenc Sergi Picazo, “La Gran Apagada elèctrica d’ahir no ens iguala a tots. La Gran Apagada elèctrica d’ahir no afecta tothom igual. Com el virus en la pandèmia, hi ha qui ho pateix, i és dur, i hi ha qui pot morir, qui pot perdre la feina i qui es queda desemparat. Tanmateix, les desigualtats socials i econòmiques també determinen el nostre grau de dependència de l’electricitat o dels telèfons mòbils. Tots, rics i pobres, autòctons i migrants, depenem del maleït internet, del WhatsApp i de l’interruptor de la llum. Però n’hi ha alguns que paguen un preu més car que altres.”

A hores d’ara el prestigiós  periodista de La Vanguardia, Antoni Cerrillo, ens diu que “L’apagada paralitza Espanya sense que les autoritats en sàpiguen la causa”  tot indicant que  “una fallada generalitzada en el sistema elèctric espanyol per causes múltiples i amb un origen encara desconegut és la causa més probable de la gran apagada que es va produir ahir a Espanya i que va afectar la península Ibèrica des de les 12.30 hores. La idea d’un ciberatac perdia consistència amb el pas de les hores.”

Hores d’ara, un cop superada la foscor, passem comptes i més que mai posem de relleu la importància d’enfortir els serveis públics i que aquests estiguin  compromesos amb el benestar de la gent. La transcendència d’aquesta apagada i l’interès que des del CECBLL sempre hem tingut per la transició ecològica i energètica ens fa comprometre avui en el butlletí de maig algun article de veus competents entorn a un model energètic, ecològic, social i sostenible.

I ara sí, cap a Sant Jordi!

 

PER L’ABRIL, LLIBRES I ROSES MIL

L’afirmació que  fa aquest refrany encerta de ple en  allò  que ha passat a Catalunya aquest abril. La Setmana Santa situada al bell mig del mes ha contribuït a posar de relleu la força de la celebració de la Diada de Sant Jordi. Tot just deixàvem enrere el dilluns de Pasqua ja ens trobàvem de ple enmig de llibres i roses mil.

En aquest butlletí hi teniu una actualització del que va ser la informació que contenia el de l’abril del 2020 #quedat a casa per Sant Jordi . En plena pandèmia posàrem en relleu l’enorme capital humà del Baix Llobregat capaç de produir desenes de llibres. Enguany hem contactat amb totes les biblioteques de la comarca per tal que ens facin avinent una relació d’autors i autores, escriptors i escriptores (els agraïm la disponibilitat i l’esforç).

Volem posar de relleu la capacitat creativa d’homes i de dones dels municipis baixllobregatins.  La relació és oberta, hi podeu fer incorporacions. Fa goig veure com en cada municipi les biblioteques junt amb les llibreries concentren en els seus entorns autors i autores de les seves localitats disposats a signar i dedicar la seva obra a qui li ho demani.

És important posar cara i saber-ne la mirada d’aquella persona que amb la seva creació ens ha commogut, impressionat, sorprès…. La proximitat de la producció cultural incrementa la convivència. https://www.cecbll.cat/autoreis-del-baix-llboregat/

Inicialment, en el CECBLL, editàvem els nostres treballs a través de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i des del 2008 disposem de servei editorial propi Edicions del Llobregat. Arran de la pandèmia vam obrir la botiga de  venda en línia,  des d’ on  podeu adquirir les nostres publicacions, i cada any per Sant Jordi fem descomptes substantius, aprofiteu-los!!! https://www.cecbll.cat/botiga/

Un cop viscut i gaudit el mes d’abril ens endinsem en el maig que s’inaugura amb la celebració del 1r de maig, data que de manera perseverant ens recorda la indiscutible rellevància del món del treball i el seu paper al llarg de la història respecte a la consecució dels drets socials.

La història ens ocupa i ens preocupa el seu desconeixement,  per això entre moltes de les accions de recerca que al llarg dels anys hem propiciat, ara estem  immerses en la recerca col·lectiva sobre “Exili i Deportació” a l’ ensems que hem estat impulsores i en formem part de la “Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat”.  És en aquest marc d’interès pel coneixement de la història que participarem de la mà de l’Amical de Mauthausen, entre els dies 9 i 12, d’una visita al camp de concentració amb motiu de l’alliberament dels deportats ara fa 80 anys.

Com veieu el mes de maig també s’augura intens, atès que el clourem amb la nostra Assemblea el dia 30. Com potser sabeu, aquest any a l’Assemblea, a més del balanç de l’exercici 2024 i la proposta del 2025, també correspon la renovació de la Junta d’acord amb els Estatuts. Per això en la darrera reunió de Junta del 26 de març la Presidenta, Genoveva Català, anuncià que no tenia la intenció de presentar-se novament per aquesta responsabilitat, alhora que donà lectura a un emotiu escrit de comiat tot dient-los als membres de la Junta:  “Si no hi ha cap novetat de darrera hora aquesta serà l’última reunió de Junta que convoco i presideixo. Per això voldria que constés el meu agraïment a totes i cadascuna de les persones que us heu implicat en els equips que vam formar el 2019 i el 2022”.

Com veieu acabem de cloure un abril intens i augurem un maig renovador.

“El Baix Llobregat homenatja els seus deportats als camps de concentració nazi amb la instal·lació d’una placa a Gusen”, per Maribel Ollé

/by

(CECBL- Amical Mauthausen-Consell Comarcal-XDBL)

Viatge d’homenatge en el 80è aniversari de l’alliberament dels camps

(9-12/5/2025)

Fotos: Placa d’homenatge als  deportats als camps de concentració  del Baix Llobregat instal.lada al Crematori de Gusen

 

El 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa, ens enlairavem  des del Prat de Llobregat per iniciar un viatge de quatre dies (9-12 de maig) als camps nazis d’Austria, formant part de la nodrida expedició de 200 persones de l’Amical de Mauthausen, amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament dels camps.  25 érem del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat  (CECBL), amb el propòsit de conèixer els camps i senyalitzar  en els seus murs l’empresonament i mort dels baixllobregatins  que hem anat coneixent i documentant que hi foren deportats.

Concebut com un viatge de conclusió  de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, impulsada pel CECBL, el grup l’integravem sobretot  participants en la recerca (no tothom va poder venir), acompanyants seus, i membres de la Junta de l’Entitat. Però  el  projecte de portar-hi una placa era compartit  amb l’Amical de Mauthausen i el Consell Comarcal, present a la delegació de la Diputació,  a fi de donar a l’acte el màxim de legitimitat memorial i  representativitat comarcal.

El complex de camps de Mauthausen, tots al costat del Danubi, representen el principal lloc de deportació dels nostres deportats, com el de la resta de catalans i espanyols;  hi foren deportats més de 7.000 republicans, dels quals moriren uns 4.800.  No en va fou  anomenat el Camp dels espanyols. El total d’internats, de totes les nacionalitats, arribà a uns 200.000 persones, de les quals en moriren unes 90.000. Unes xifres que expliquen sobradament la seva  classificació com a camp de categoria III, quasi d’extermini. Montserrat Roig explicà que els nazis contemplaven que la durada mitjana d’un deportat havia de ser d’uns 9 mesos, però a Mauthausen ( i les seves extensions) es reduïa a uns  5-6. Del centenar de deportats del Baix Llobregat que coneixem avui, 91 hi foren deportats i patiren un captiveri despietat.

La delegació de la Diputació de Barcelona, presidida per la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell (alcaldesa de Sant Feliu de Llobregat), la integraven, pel que fa a la comarca, el  Consell Comarcal del Baix Llobregat (amb Eva Martínez, presidenta i alcaldesa de Vallirana, i Lídia Muñoz, consellera de cultura i memòria democràtica), i diversos regidors (es) i alcaldes de la comarca: d’Olesa, Esplugues, Esparreguera, Viladecans i Molins de Rei; amb qui compartirem homenatges i moments de conversa.

Així mateix, hi havia diversos  grups d’alumnes i professors d’instituts que  treballen en projectes  d’educació concertats amb l’Amical a través dels ajuntaments; coincidirem especialment  amb els de Manresa i Terrassa.

Linz, ciutat de joventut de Hitler, fou el lloc base d’on sortíem cada dia, amb un bon temps excepcional, a fer les visites i homenatges als  diferents memorials, en una apretadíssima agenda d’actes propis  de l’Amical i d’altres d’internacionals compartits, el nuclear  dels quals fou l’internacional  del  camp Central de Mauthausen, el diumenge 11, precedits pels homenatges a la Placa del govern de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Francès, i al  Republicà.

Foto: Panoràmica del camp de Mauthausen des de l’exterior

Foto. Entrada al Camp de Mauthausen

Foto. Homenatge  del govern de Catalunya als deportats davant la placa de la Generalitat per una delegació encapçalada per Xavier Menendez, director del general de Memoria Democratica, amb Krytyna  Schreiber, delegada del govern a Europa central i Gerad Vives, director general d’Afers de la UE, entre altres, i amb la presencia del president de l’Amical Juan Manuel Calvo. Tambe hi han estat presents  els representants del govern central. El CECBL hi diposità flors.

Foto. Homenatge al Memorial Francès, amb la intervenció, a sota de Juan Manuel Calvo, president de l’Amical de Mauthausen

Foto. Homenatge al Memorial Republicà, parlaments i foto de grup (posterior)

Foto 4: Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

L’excepcionalitat del 80è aniversari convertí l’acte, organitzat  sota el lema ‘Junts per un Mai Més’  en memorable. La cerimònia  que se celebra (amb variants) des de 1946,   començà amb la lectura del ‘Jurament de Mauthausen’, per joves de diferents llengües, evocant  el fet el 1945  pels presos alliberats (en 16 llengües)  sobre el deure de  recordar i preservar la solidaritat internacional  del viscuda als camps. El pas   de les delegacions  dels diferents països  d’origen dels presos, fins arribar al lloc de l’ofrena al centre de  l’Appelplatz (on feien formar els presos), esdevingué una marxa gairebé festiva de pobles d’Europa i de part del  món  darrere els seus stendards  brodats de coloraines (excepcionals els d’Italia) que ompliren l’ambient d’una fraternal energia que ens reconcilià amb la humanitat. En el trajecte  final de la delegació de l’Amical, on anàvem, vam poder veure  com s’incorporà Dolores Delgado, deixant per un moment l’oficialitat i barrejant-se  entre nosaltres,  darrera les banderes  republicanes, en un gest que es podia interpretar com una clucada d’ull als associats de l’Amical en relació a l’anunciada investigació  de la fiscalia de l’Estat sobre les responsabilitats de la dictadura franquista en la deportació dels republicans als camps nazis.

Foto. Vista de les delegacions de les diferents nacionalitats esperant el seu torn per entrar a fer l’ofrena al centre de l’Apellplatz

El passat mal resolt de  l’Estat espanyol  en relació a la memòria de la deportació, inherent essencialment  a l’exili republicà, es feu visible amb la incomoditat de molts assistents davant la presencia dels monarques actuals. Els deportats republicans, exiliats i declarats apàtrides,  a diferencia dels seus homòlegs europeus que  compten amb  memorials d’Estat, els republicans, en absencia d’un estat que els reconegués, aixecaren un  Memorial  en un espai cedit per França, que sufragaren els propis deportats alliberats,  associats  per tenir cura d’ells mateixos i construir  la memòria i els registres de la  seva deportació.

Com a acte final al camp central, assistirem a l’homenatge que es feia a la pedrera del camp, baixant per l’ emblemàtica  Todesstiege  o  escala de la  mort,  on s’evocaren paraules de l’escriptor  manresà, Amat Piniella, supervivent de Mauthausen que relatà la seva experiència i les atrocitats del camp a Kl Reich.

Foto. Vista de la pedrera del camp des de dalt les fatídiques escales

Foto. Les escales de la mort que conecten amb la pedrera, a baix

Foto: A baix a la pedrera

El dia de l’arribada, el 9, havíem estat al castell de Hartheim, lloc d’experimentacio i extermini, on tambe arribaren republicans, entre el quals una dotzena de  baixllobregatins que foren gasejats i cremats. Els seus noms són en un metracrilat expositiu en una avantsala dels espais d’extermini.

Foto: El castell de Hartheim

Foto. Homenatge al Claustre, i plaques a les parets en record i homenatge a les víctimes

Després dels homenatges al claustre i a la fosa exterior, anàrem a l’estacio de Mauthausen, a l’andana on baixaven tots els deportats que hi arribaven, a tocar de la qual hi ha un  escuet memorial.  El pratenc  Jose Quesada que amb la seva família hi arribà de nen amb el comboi d’Angulema, i es salvà de ser internat, fou el darrer testimoni viu (conegut) de la deportació comarcal (morí l’any passat). Finalment, anàrem a peu al memorial d’Anna Poitner, veïna de la població que en un acte de resistència amagà els negatius sostrets del camp de Mauthausen pels  membres del comando Poschaher, participat per  pratencs, al mur de pedra de casa seva.

Foto: Estacio de Mauthausen i el memorial a sota

Recorrer aquests espais de crims i mort industrialitzada, avui llocs de memòria  i expiació del  que no hauria de tornar a passar mai, ens referma encara més en la necessitat de donar conèixer la realitat de la deportació comarcal, i  educar en aquest coneixement des d’una solida formació en valors democràtics i drets humans.

Foto: Trobada convocada la segona nit a l’hotel per  l’Amical per intercanviar impressions amb els joves participants dels instituts inscrits als projectes educatius de l’Amical, i escoltar descendents de la deportació. Oberta a tots els altres.

El segon dia de l’itinerari memorial, el 10, a la tarda, era l’acordat  per les parts per   col.locar la placa a Gusen, el lloc més factible (guiats per Isidoro Teruel, secretari de l’Amical). Al matí visitarem Ebensee, en una zona de gran bellesa,  a la vora del llac Traunssee. De l’antic camp, creat la tardor de 1943, i més efímer, pràcticament no es conserva res, ocupat avui per residencies. Entrarem als túnels excavats  pels presos per amagar-hi la fabricació d’armament alemany a fi de protegir-la dels bombardejos aliats, que resultaren impressionants pel seu caràcter faraònic, i que costaren  la vida d’un gavanenc. L’homenatge  a l’nterior, amb cants compartits com Bella Ciao i  Canto a la Libertad de J.A. Labordeta, fou sentit.

Foto. Interior dels tunels d’Ebensee

Foto. Zona dels memorials a Ebensee

Foto. Membres del CECBL i de la  Delegacio de la Diputació

A la tarda, arribarem  a Gusen, on queden pocs vestigis de l’edificació del camp, enmig de la població, que es caracteritzà per unes condicions de treball encara més extenuants (la previsió de vida aquí era de tres mesos), i es on més baixllobregatins moriren.

Foto: Lloc de l’antiga entrada al camp de Gusen, avui reconvertida en xalet

Foto: El Memorial de Gusen,  de nova construcció, on  hi ha el Crematori (original), un espai  memorial exterior, i un espai expositiu

Abans dels homenatges programats,  en el  crematori procedirem, enmig d’una gernació de gent, i apretats en aquest petit espai, a col.locar en una paret, on hi ha moltes altres plaques, la placa d’homenatge als deportats del Baix Llobregat.

Foto. Crematori de Gusen

Foto. Vista de les plaques  d’homenatge dedicades als deportats  del Baix Llobregat, i  Gandesa, al costat dret.

Continuarem l’homenatge que no podíem fer en condicions a dins, a l’espai memorial exterior,  amb uns  breus parlaments d’ Isidoro Teruel, per l’Amical, d’Eva Martínez  per part de la presidència del Consell Comarcal,  i de Genoveva Català per part de la presidència del CECBL, amb participació dels   regidors de la comarca  de la delegació de la Diputació.

En aquesta placa permanent hem deixat constància del captiveri als camps nazis  d’un centenar de baixllobregatins, procedents de 21 poblacions de la comarca, la majoria, 91, a Mauthasen, dels quals 67 foren assassinats: 45 a Gusen, 12  gasejats a Hartheim, 9 a Mauthausen,  i  1 a Ebensee. Dos altres deportats moriren en  camps alemanys, un a Buchenwald, i un altre a Flossenburg.

Gent normal de l’exili republicà dels nostres carrers i viles, en situacions extremes, en llocs impensables; soldats de la República, mobilitzats de darrera hora, regidors de la UGT, del PSUC (un, alcalde), sindicalistes;   tots ells vençuts de la guerra que havien fugit d’una dictadura que s’albirava cruel i venjativa, i que a França, en un exili que ja era dur,  van caure en mans de l’ocupant. La majoria durant la invasio alemanya (primavera-estiu 1940)  quan es trobaven  propers a la línia Maginot en tasques de fortificació. Tambe deportats civils en el comboi  d’Angulema. I en nombre menor, a partir de 1943, alguns deportats de la resistència, que van gosar plantar cara a l’ocupant, empresonats per la policia alemanya en presons franceses i deportats a Alemanya, majorment.

Fotos.  Continuació de l’homenatge amb breus  parlaments  per part de l’Amical, el Consell Comarcal i el CECBL a l’espai memorial exterior de Gusen

Foto: Foto de grup extensa (membres del grup CECBL i de la Delegacio de la Diputació) despres dels parlaments al mateix espai memorial exterior de Gusen

 

Foto: Foto de grup  davant  al  Memorial republica de Gusen,  a l’espai memorial exterior

Fotos. El fiscal de l’Estat, Alvaro Garcia, la fiscal de Memoria  Dolores Delgado, i Pablo Bustindury, ministre de drets socials, en representació del govern espanyol a l’homenatge al Memorial repulbicà, A sota Dolores Delgado parlant

Molts dels seus noms ja són presents amb forma de  llambordes als seus carrers, a diverses  viles de la comarca, i ara els hem visibilitzat al lloc dels fets, a 1.650km, on patiren el macabre sistema concentracionari nazi.

La placa te un codi QR que enllaça amb el llistat de deportats de la comarca penjat a la Xarxa Democratica del Baix Llobregat, el qual coordina Isidoro Teruel, vinculat també a la recerca, i  que es va actualitzant.

També acompanyarem Maite Canalda (del grup de recerca, i descendent  de refugiats de la guerra que arribaren a Sant Just Desvern) en la  col.locació d’una placa, al costat de la nostra, d’homenatge als deportats de Gandesa.

El dia abans del viatge, el dia 8, havia tingut lloc l’homenatge anual als deportats de la comarca al Consell Comarcal del Baix Llobregat, al Parc de Torreblanca, on hi ha la placa commemorativa, amb les mateixes representacions, i d’altres, i la participació de l’IES Bruguers de Gavà inscrit al Projecte Buchenwald de l’Amical, els quals a l’abril visitaren el camp (https://elbaixllobregat.cat/premsa/el-baix-llobregat-reafirma-el-seu-comprom%C3%ADs-amb-la-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica ).

Finalment, ens dirigirem a l’indret on tindria lloc l’homenatge internacional, amb participació de l’Amical, als deportats de totes les nacions a  Gusen,  al que fou l’ apelplatz del camp, zona on cridaven a formació als presoners, des d’on es veu el moli conservat de la pedrera que costà tantes vides.

Foto, Cerimònia de l’ homenatge internacional a Gusen,  a zona que ocupava l’Apellplatz del camp

El quart i darrer dia, el 12, en que hi havia programada  la visita guiada per l’Amical al Camp Central de Mauthausen vam poder completar l’homenatge als deportats de la comarca  amb la lectura pendent dels noms dels deportats de la comarca per part dels membres de la recerca col.lectiva Exili i Deportacio al Baix Llobregat, davant  la placa commemorativa de la Generalitat de Catalunya als deportats catalans, i dipositar-hi  flors per a ells, i tots els catalans, també gratament acompanyats de molts membres de la delegació de la Diputació.

Foto: Foto de grup a la porta d’entrada del Camp de Mauthausen

FOTOS: Continuació  de l’homenatge als deportats del Baix Llobregat amb la lectura de noms dels deportats per part dels membres de la recerca  Exili i deportació, davant la placa de la Generalitat de Catalunya , al camp de Mauthausen

Just abans, també havíem assistit, al costat mateix, a l’homenatge que Alfonso Lopez, soci del CECBL, i estudiós dels brigadistes que estigueren al castell de Castelldefels, havia promogut, d’acord amb l’Amical, a 7 d’aquests brigadistes que també acabaren deportats.

Vam  recórrer els  diferents espais del camp, i entrarem  en l’emblematica    ‘sala dels noms’ plantejada com un gran mausoleu de vidre en que en una atmosfera tènue s’il.luminen els noms de les víctimes que busques.

Foto . ‘Sala dels Noms’ al soterrani del Camp de Mauthasen

Foto . Tota la delegació (els 200) de l‘Amical de Mauthausen al davant del Memorial Republicà del  Camp  de Mauthausen

La tarda anterior, de l’11, en un interessant recorregut guiat per Linz, per joves residents a la ciutat associats a l’Amical, vam poder conèixer com es de tebia la memòria democràtica envers la figura de Hitler, molts projectes del qual a la ciutat han estat reivindicats.

Foto. Entrant a l’Ajuntament de Linz, guiats  per la Rocio, des del balco del qual Hitler proclamà l’annexio d’Austria al III Reich.  A l’interior  ens explicaren la configuració de la ciutat, reproduïda al terra, i el paper que hi tingué el fuhrer, que la volia convertir la ciutat en capital cultural

El nostre homenatge també volia ser una condemna al feixisme i una  defensa  del llegat democràtic que representen els deportats.  I 80 anys després, en un moment en què les resolucions de les Nacions Unides guanyades en acabar la 2GM (derrotat militarment el nazisme) salten pels aires i  es perpetren nous genocidis a mans de nous autoritarismes excloents, constatem com és d’imprescindible el conreu permanent dels valors de l’antifeixime, i com el llegat de Mauthausen ens continua interpel·lant.

La satisfacció per haver participat en aquest viatge, on no van faltar incidències i anècdotes, es gran per part de tots. Les paraules  de molts de nosaltres al watsap del grup del viatge en arribar son eloquents:  ‘Ha estat una experiència inoblidable, compartir emocions i gaudir de la fraternitat’ (Carles MartÍnez) ‘Un viatge inoblidable. Moltes gracies per la gran feinada d’organitzacio i  moure mes de 200 persones cap a Austria’ (Neus Ribas)  ‘Donar-vos les gràcies per aquests dies que hem compartit‘ (Elisa Llanos) ‘Vivencies intenses amb molta satisfacció d’haver anat i compartit aquesta experiència amb tots vosaltres. Gracies a tots i a totes’ (Josep Maria Gelabert) ‘Un viatge colpidor d’aprenentatge, reconeixement i emocions compartides’’ (Conxita Sanchez) ‘Ha estat un plaer compartir les experiències viscudes amb el grup en aquest viatge’ (Josep Campanales) ‘Experiencia intensa emocionant i d’impacte que no oblidarem’ (Roser Vilardell), ‘ Ha estat una experiència inoblidable i emocionant. Gràcies a l’Amical i a tots i a totes’ (Jaume Bosch)   Un gran esforç d’organitzacio que ens ha permes sumar vivencies i coneixements, de la nostra gent i la nostra comarca ‘ (Jordi Amigó) ‘Una experiència colpidora. Un no saber com expressar el terror humà davant la bellesa del paisatge’ (Jordi Sicart) ‘Moltes gràcies a tots i totes per un viatge ple de sentiments i difícil d’oblidar’ (Maite Canalda)  ‘Ha estat un viatge molt maco, i compartir-lo amb tots i totes vosaltres’ (Xavier Martí Juan) ‘ Les aportacions dels alumnes van ser molt enriquidores, molts moments emotius, moltes persones amb sentiment de concòrdia, que us agraeixo de tot cor’ (Anna)       ‘Un viatge a alguns dels nostres inferns del nostre mon que no podem oblidar, i seguir lluitant perque no es tornin a repetir…Gracies a la feina voluntaria imprescindible dels companys de l’Amical i tambe a la feina del CECBL (Tina Merino) ‘Dies intensos i vivències inoblidables de la mà de l’Amical i del CECBL. Organització d’excel.lent’ (Montserrat Farreny) ‘Gracies a tots i totes. Ha estat una experiència intensa, plena d’emoció i coneixement’ (Mònica Ximenez) ‘‘ Ha estat un plaer, sobretot per la  companyia’  (Olga).

Moltes gràcies a l’Amical !!!

Nota: Jaume Bosch, membre de la Junta del CECBL, a la tornada va publicar aquest interessant article sobre el viatge-homenatge a elBaix.cat : https://www.elbaix.cat/2025/05/18/mauthausen-el-baix-llobregat-el-rei-la-generalitat-i-la-joventut/

 

Maribel Ollé, sòcia i coordinadora de la recerca Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

MIREM EL BAIX LLOBREGAT AMB ULLS DE DONA

/by

A l’any 1997 el CECBLL i l’Arxiu Comarcal impulsàrem la cinquena recerca col·lectiva sobre la dona i la història al Baix Llobregat. La dirigien Cristina Borderias i Soledad Bengoechea i els treballs abraçaren els segles XIX i XX. L’any passat en aquest mateix butlletí Mercè Renom entrevistava Cristina Borderias fent la següent observació sobre la investigació “encara avui, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui.”

L’any 1998 el número 4 de Materials del Baix Llobregat es dedicà a “Les dones al Baix Llobregat” una desena d’articles tractaren diferents camps, entre ells hi havia el de Genoveva Català que parlava de “Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica” qui començà el seu article tot dient “Desenvolupar democràticament una comunitat sense comptar amb la participació activa de la meitat de la població és un dèficit democràtic i una gran pèrdua de recursos humans”. En el primer article de la publicació la historiadora Cèlia Cañellas el clogué tot dient “La iniciativa del Consell de Redacció per a la confecció d’aquest dossier reflecteix l’interès per l’anàlisi de la realitat des d’una òptica de gènere empresa des del Cecbll en sintonia innegable amb la major presència i protagonisme femení en el sí de l’entitat”.

Si resseguim l’activitat del Cecbll veurem com el feminisme sempre és present en les nostres activitats, tant en la recerca com en les publicacions. La nostra és també una mirada de la comarca amb ulls de dona. L’any 2017 s’engegà “Fòrum de dones. Lideratges femenins al Baix. 40 anys de feminisme” debatent sobre Dones, cultura i ciència; Dones, indústria i tecnologia i Feminisme als municipis. Convé recordar que des de l’any 2002 a la comarca se celebra el Congrés de Dones, la nostra associació sempre hi hem participat activament a tall de recordatori assenyalem que en la 6a edició l’any 2022 treballarem dues activitats relacionades amb les dones i l’entorn tecnològic que permeteren fer les nostres aportacions després d’un intens debat amb dues expertes i una interessant activitat amb alumnes de l’IES Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires .

El calendari de treballs vinculat amb el coneixement de la vida de les dones no s’ha aturat mai, recordem l’itinerari urbà “Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despi” o el número 22 de Materials del Baix Llobregat dels anys 2018/2019 sobre la “Mirada feminista de l’urbanisme”, coincident amb l’elaboració del “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” fet conjuntament entre el CECBLL i les alcaldesses de la comarca.

Cada any pel 8 de març ens esmercem en fer una programació específica que aporti coneixement i reconeixement sobre les dones i el feminisme. Enguany només ens ha quedat pendent una activitat (suspesa a causa de la pluja) que reprogramarem al mes de maig. Es tracta de “Dones que formen part de la història” consistent en una passejada per la Colònia Sedó, on les dones que hi havien treballat ens explicaran les seves vivències, tot plegat preparat per Joana Llordella. Com sabeu, en moltes ocasions de mà de Gràcia Dorel hem aprofundit en la vida de les dones a la indústria tèxtil al llarg de la història.

A l’actualitat arreu hi trobem una enorme sensibilitat i aquest març una vegada més s’ha fet palesa la importància social del moviment de dones deixant clara la vindicació dels seus drets, davant els atacs d’alguns sectors reaccionaris s’han omplert de vida els carrers tot dient que “ni un pas enrere ni una menys”. També és remarcable que el govern de Catalunya en el seu manifest reconegui “el feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives” .

La intensa activitat d’aquest març de 2025 queda palesa en el sumari del butlletí on reflectim l’agenda pròpia plena d’activitats com la presentació del llibre de Contes arreu dels municipis i d’altres esdeveniments d’interès comarcal com la celebració del centenari de la companyia Soler i Sauret, la quarta assemblea comarcal de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia, o la presentació de la proposta de SOS Llobregat de Parc Natural i Agrari per a la protecció dels terrenys naturals i agraris del Delta, la Vall baixa i els connectors ecològics. Fixem-nos en els eixos dels tres esdeveniments: activitat econòmica i de servei públic d’una empresa familiar, el món del treball i els drets socials i la protecció del medi ambient. A tots aquests esdeveniments hi hem estat convidades atesa la trajectòria de l’entitat durant 50 anys on tothom ens reconeix pel rigor en la recerca i en la difusió del coneixement, ambdós treballs els fem plena i intensament connectades amb la vida quotidiana de la gent.
Ah!! a més a més aquest març ha plogut “l’aigua és vida!”

“ELLES, TEIXIDORES DE VIDA”, per Joana Llordella

/by

Recordar és obrir el cor i recuperar les dones de la nostra comunitat és part de la solució al conflicte iniciat a causa d’una educació retrògrada durant el franquisme.

Fa pocs dies llegíem a la premsa que els joves d’entre 18 i 25 anys se situen més aviat en una tendència política de dretes i que el triple d’homes, més que no pas les dones, els agraden més els postulats de dretes i d’extrema dreta. Tenim un problema. Per altra banda, 6 de cada 10 homes joves rebutgen el feminisme sense deixar clar que estan contra la igualtat. Tenim un altre problema.

Joana Llordella Zamora

Com que he passat mitja vida amb adolescents i mai havia constatat aquest estat d’opinió, no és que no m’ho cregui, —tot i que tampoc he analitzat les enquestes que han utilitzat per aquest estudi—, sinó que m’ha fet reflexionar per intentar esbrinar els motius d’aquesta actitud.

Estan descontents. I de qui és culpa? Aquí tenim la resposta. Si aquests nois han viscut sense dificultats econòmiques, per lògica les dones del seu entorn tampoc; per tant, ells probablement no entenen el motiu de tanta reivindicació femenina. Altrament, si els joves no estan “ben educats”, es poden sentir incòmodes davant de les denúncies als mitjans per l’assenyalament públic  contra els homes, en moltes ocasions famosos o bé homes que sempre s’havia suposat que tenien conductes indiscutibles, com ara mestres, capellans, instructors, educadors, etc. I si  a aquests nois, a més, els costa tenir una bona posició econòmica, un bon habitatge o la independència total de la família, cauran fàcilment en discursos extremistes, tant d’esquerra com de dretes. Podem parlar de contrarevolució, potser.

Potser els joves, sense saber-ho, experimenten la pressió que han sentit fins ara moltes dones: com ara que la societat els demana tenir un cos perfecte com el d’un model publicitari, i això costa molt d’esforç. S’ha de tenir el cap molt ben moblat per no sentir-se dominat i rebel·lar-s’hi, que és el que tradicionalment han fet les feministes.

I no en justifico l’actitud, per suposat,  que sabem que hi ha molts joves que no pensen d’aquesta manera! Però si volem evitar que aquest nombre creixi, hem de fer pedagogia. A aquests joves se’ls ha d’educar, de ben petits a la família i, sobretot, als espais comuns com ara l’escola, els instituts, o els espais de lleure: per què hem de ser feministes, per què parlar d’esquerres o dretes va lligat també al concepte de feminisme o masclisme. De jove vaig conèixer companys d’esquerres –això deien– que estaven a l’exili per les seves idees i, en canvi, tenien una actitud envers les seves companyes pitjor que la dels  patriarques bíblics.

Per tant, hem de saber connectar amb el malestar d’aquests joves a través de l’educació i fer-los crítics davant els discursos tòxics que poden trobar a les xarxes. No hi ha un altre camí, possiblement. Aplaudeixo els qui expliquen història, literatura, o el que sigui, amb la mirada reivindicativa de la igualtat entre els homes i dones, i postulen un món sense diferències de religió o de classe social ni ètniques. Sempre amb una mirada crítica.

Per la meva part continuaré estudiant i fent conèixer la vida de moltes dones del passat i del present amb l’objectiu de reivindicar-ne la memòria, la història i el present. Viure i lluitar plegats, sí, però sense baixar la guàrdia perquè tenim molts segles de dominació patriarcal i això només ho podrem solucionar amb l’activisme totes plegades.

 

Elles, teixidores de vida esparreguerina, el llibre que acabem de publicar,  és el resultat també de moltes recerques que vaig dur a terme amb el meu alumnat i ara m’he adonat que majoritàriament van ser amb noies. No hauria d’haver estat així perquè hauria estat la millor manera de prendre consciència de la causa del feminisme, però va poder ser perquè els deixava triar el subjecte de la recerca i els nois no s’hi van interessar. En els treballs de literatura hi vaig poder incidir més  i d’aquesta manera, molts nois van descobrir la tendresa i els privilegis de la lectura i l’escriptura. Tant de bo hagi aconseguit potenciar la seva autoestima sense atiar l’ego, sense l’estigma de models que voldríem obsolets.

Elles, teixidores de vida esparreguerina conté biografies molt diverses, de temàtica variada: des d’aquella regidora  que recordava que havia estat una experiència de la qual havia après moltíssim però, ben mirat, era difícil de compaginar la vida de casada, els fills, la mare malalta, el pare i l’àvia a qui havia de cuidar… O  una altra, que de petita, sense aigua corrent a casa,  era ella, i no el seu germà, la qui havia d’anar a buscar aigua a la font, i no pas a prop de casa; També la  que havia començat a treballar abans dels 14 anys, encara que no fos legal perquè a casa ho necessitaven.

Hi apareixen dones singulars, desconegudes a la nostra comunitat, tot i que havien viscut a Esparreguera, com és el cas de la lliurepensadora Maria Trulls, filla de pares treballadors del tèxtil en una fabriqueta de la vila, o altres casos com els  de les guaridores, perquè a la meva infantesa era freqüent visitar alguna veïna o familiar quan tenies torticoli o alguna altra malaltia. En aquest apartat expliquem casos concrets que vam esbrinar amb les nostres alumnes. ¡Quina llàstima que no ho haguéssim treballat també amb els nois!

Es parla de les dones represaliades pel franquisme o de les exiliades, de l’estraperlo que sovint era practicat per les nostres dones de la postguerra, de la vida miserable que van haver de viure moltes dones que s’havien quedat sense l’home o el pare i havien de sobreviure sobreexplotades;  tractem l’explotació de les obreres i les seves reivindicacions a la fàbrica Sedó, entre d’altres.

I tot això, embolcallat amb el sentiment d’admiració cap a elles, les nostres mares, àvies i demés dones, sense cap retret als homes, des de la perspectiva d’una dona ja gran que es mira el món com si fos l’última oportunitat que té de facilitar aquesta transformació que és tan necessària. Tant de bo que cadascú de nosaltres pugui ser la llavor d’aquest canvi. Cadascú en el seu entorn aprenent del passat configurant un nou futur.

Al març, amb M de matrimoni

/by

El concepte i el terme “patrimoni” tenen una clara arrel androcèntrica. Patri-moni esdevé clarament de pater. És el llegat del pare, per dir-ho d’alguna manera. Potser per això la historiadora Hellen Hertz es preguntava l’any 2002 en el seu article “Matrimoine” si hauríem gestionat igual el patrimoni si se n’hagués dit “matrimoni”, és a dir, el llegat de les mares. Probablement no.

Gabriela Frigola

Però a més d’aquest biaix en la mateixa denominació d’allò que considerem de valor cultural (històric, artístic, etnogràfic, etc.) – el patrimoni – trobem un biaix sobre l’univers de tot allò susceptible de ser-ho. Sempre serà més patrimoni un palau que un safareig. Una sala noble que una cuina. Un espai públic que un de privat. I això s’esdevé precisament del vincle que hi ha entre aquests elements i els homes o les dones. Què conservem, què patrimonialitzem, a què li donem valor… no és un fet intrínsecament unit als objectes mobles o immobles, materials o immaterials, sinó a l’escala social de valors. El patrimoni ve del passat, però el fem en el present. I tradicionalment hem menystingut el llegat de les dones i hem híper-valorat el dels homes.

Però a més d’aquest procedir, que alguns col·legues (em consta) entenen com un acte gairebé involuntari o reflex provocat per la forma en què ens han educat en aquest patriarcat ancestral, hi ha un altre potser encara més pervers: el d’amagar l’existència mateixa de les dones i el paper que han jugat en la generació de patrimoni cultural. I això no ha passat un cop i per atzar. Ha passat sistemàticament. Si analitzem la història del patrimoni català a fons, veurem que és un fenomen que es repeteix de forma escandalosa. I el Baix Llobregat no s’escapa a aquesta forma de fer.

L’any 2019, amb Conxita Sánchez, Neus Ribas i Montserrat Duran, vaig tenir l’oportunitat i el plaer de participar en l’elaboració d’una ruta feminista per Sant Joan Despí que va ser recollida en el llibre Trencadís Violeta[1] gràcies al suport de l’Ajuntament.
Aquella petita recerca estava orientada a crear un itinerari cultural per la ciutat en clau de vivències i d’experiències de dones, singulars i en col·lectiu indistintament. D’una banda vam poder comprovar que les dones hem deixat empremta en l’urbanisme de la ciutat. I de l’altre com sistemàticament, l’exercici del poder masculí ha mirat d’esborrar aquesta empremta. I no estem parlant d’esborrar el nom de dones transgressores. Simplement d’esborrar el nom de dones. Entre els casos més colpidors trobem el de Gabriela Frigola i el de Josefa Marsans Peix, unides per una injustícia. Gabriela (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriela_de_Fr%C3%ADgola_Barbaza) va ser una de les primeres mestres d’un grup de nenes, càrrec que va exercir entre 1886 i 1925. Va rebre diversos reconeixements per la seva incansable tasca a favor de l’ensenyament de les noies i per la dignificació de les escoles. L’any 1925 la Junta Local d’Ensenyament va proposar a l’Ajuntament que la nova escola de nenes portés el seu nom. Però finalment l’escola es va dir “Agrupación Escolar Mixta Casas-Laporte”. Casas per Frederic Casas, qui “suposadament” va cedir els terrenys per fer-hi l’escola. I Laporte per l’alcalde del moment. De Gabriela res! Però encara hi ha més. Frederic Casas era el marit de Josefa Marsans, la dona que va cedir a títol pòstum els terrenys per a la construcció d’una escola. De fet, la mateixa escriptura de cessió del solar explicitava que la cessió es devia “…al deseo de complir la voluntat de su difunta esposa, Doña Josefa Marsans Peix, que en reiterades ocasiones le había expresado su propòsito de hacer algo a favor de dicho pueblo”. L’escriptura també deia que les parts s’obligaven a posar una placa per perpetuar la memòria de Josefa Marsans Peix, però això no va arribar a fer-se mai. I encara més, un carrer cèntric de Sant Joan Despí, porta el nom de Frederic Casas. De Josefa, res…

Josefa Romeu

En el mateix llibret podeu trobar un altre cas d’injustícia. Poques vegades es parla del paper que van jugar les dones mecenes en la creació o la promoció d’arquitectura creativa i artística. El Trencadís Violeta recull dos casos flagrants: la Torre de la Creu i la masia de Can Negre, dos dels edificis més emblemàtics del modernisme i del Baix Llobregat, ambdós obra de Jujol. Amdós promocionats per dones.

La Torre de la Creu va ser un encàrrec de Josefa Romeu al llavors jove arquitecte, de qui era tia política. Jujol va tenir via lliure per fer el que volgués i Josefa va assumir els costos de l’obra.

La masia de Can Negre també té al darrere el mecenatge femení, en aquest cas d’Engràcia Balet Viñas, amiga íntima de Josefa Romeu i esposa de Pere Negre, propietari de la casa. El matrimoni va sufragar amb els respectius patrimonis la reforma que va transformar la vella casa pairal en l’actual puntal del modernisme. De fet, Jujol sí va mostrar aquest doble mecenatge incorporant mencions a l’arquitectura interior, com l’esgrafiat que es troba a la capella i que resa “Pere i Engràcia me feren”.

Tot això que explico no pretén aportar una visió pessimista o victimista. Ni ser una queixa. Ans al contrari, sense diagnòstic no hi ha cura possible. Per tant, només he volgut recordar en un mes de març que tenim molt per caminar i que el camí il·lusiona! Una petita solució inicial podria ser que els catàlegs de patrimoni i els itineraris culturals– basats sempre en el patrimoni – incorporessin la mirada feminista.

[1] SÁNCHEZ, C; HACHUEL, E; RIBAS, N; DURAN, M.: Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí. Edicions del Llobregat, 2019.

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

SANT ANDREU: DEMASAB – Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca

/by

Web Site E-Mail Instagram Twitter YouTube

DEMASAB (Defensa del Medi Ambient de Sant Andreu de la Barca) és un col·lectiu ecologista que treballa per la preservació i divulgació del patrimoni natural i ambiental del municipi i el seu entorn. Desenvolupem activitats de sensibilització, participació ciutadana i recerca sobre el medi ambient local, amb l’objectiu de fomentar una consciència ecològica i sostenible a Sant Andreu de la Barca.

SANTA COLOMA: Associació La Colònia Modernista

/by

E-Mail Web Site Instagram Facebook

L’Associació organitza anualment durant el tercer cap de setmana d’octubre, la Festa del Modernisme, pionera de les Festes que es fan a tot l’Estat.

És una festa de recreació històrica local des de 1892 fins al 1920 aproximadament.

Mitjançant racons teatralitzats per tot l’entorn incomparable de la Colònia durant tot el mati de dissabte i diumenge.

 Es una associació sense ànim de lucre on totes les persones que col·laboren tant en l’organització, com a tots els racons teatralitzats son voluntàries.

Aquest any 2025 la Festa serà els dies, 17,18 i 19 d’octubre.

La cultura és la memòria del poble

/by

Des de fa 50 anys el nostre Centre treballa incansablement per enfortir la cultura arreu de la comarca. Ara i aquí permeteu-nos que  remarquem alguna de les moltes activitats que fem. Just dijous dia 20 celebràrem a la seu de la  Unió de Cooperadors de Gavà el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Xarxa ja  proposada pel Centre l’any 2016 que quedà constituïda el 25 de gener de 2020.

L’aportació del Centre a la Xarxa és diversa;  se sustenta  en el rigorós treball acadèmic de les nostres persones associades i en  les múltiples activitats de difusió i de  recerca que promovem. El propòsit és difondre la història,  contribuint d’aquesta manera a la cohesió social i a la fraternitat. Tot plegat  forma part de l’ADN d’aquesta nostra cinquantenària associació.

L’any 2005 incorporàrem de ple a la nostra activitat de recerca i difusió del coneixement de la història comarcal, els treballs en matèria de Memòria democràtica, un dels quals  va ser el d’en Joan Montblanc “L’ empresonament franquista al Baix Llobregat (1939-1960)” un altre de Neus Ribas “Dones entre reixes. Les santfeliuenques i la repressió franquista (1939-1950)”, i així hem continuat amb l’itinerari interpretatiu per les lluites socials de Sant Feliu de Llobregat als anys 70 produint  “Quan les parets parlen” de M.Jesús Bono, Jesús Martínez, Àngel Merino i Jordi San José. Ara estan treballant de ple desenes de persones en la recerca sobre Exili i deportació, dirigits i coordinats per Maribel Ollé.

El balanç de l’activitat de la Xarxa de  Memòria Democràtica del Baix Llobregat és encoratjador perquè aplega l’acció que suma la feina de les principals institucions (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i Ajuntaments) junt amb un ampli ventall d’entitats, associacions i sindicats. Els cinc anys d’existència de la Xarxa ja sumen un grapat de projectes i d’ accions que assenyalen un camí  i un  propòsit  de treball orientat en la introducció dels coneixements històrics en els programes formatius dels cicles educatius, així com la cerca de fórmules per arribar a motivar a les generacions més joves vers la consciència i el coneixement del passat més recent on ideologies antidemocràtiques imposaren el seu pensament, infligiren patiment i perseguiren  a  persones i poblacions senceres ja fos pel seu pensament, per la seva procedència, creença o origen.  La feina de la Xarxa de  Memòria Democràtica és d’un gran abast. Cal que sense pauses continuem treballant tal com ja hem fet ens aquests cinc anys. La pràctica de fer  balanç cada any de la feina feta  i marcar-nos  nous  objectius ens ajuda a consolidar-nos i poder emprendre nous propòsits  com ara  el d’una major extensió de la Xarxa en el conjunt del teixit associatiu de la comarca, tot establint nous vincles amb entitats i col·lectius adreçats a la formació i al lleure juvenil.

Nosaltres, com a associació, enguany tenim a les mans dues potents  iniciatives vinculades amb les prioritats del Centre: la recerca. Enguany estarem en condicions d’ iniciar la  publicació de  la recerca col·lectiva sobre Exili i Deportació; el primer objectiu n’és se’ns dubte aconseguir recursos per a poder-la publicar, però el segon és posar-la al servei del conjunt social de la comarca i d’arreu. La tasca que ens espera és ingent i com sempre la farem.  L’altra és l’ inici dels treballs de la tretzena recerca col·lectiva sobre la construcció democràtica del Baix Llobregat dirigida per Joan Botella Corral. Ambdues recerques aportaran coneixement i estaran al servei de tota la ciutadania baixllobregatina per refermar-nos en valors que ajudin a la millora de la vida de les persones,  a la cohesió social, a la millora dels sistemes democràtics i  al respecte dels drets humans.

Aquests 28 dies de febrer els iniciàrem el dia 6 amb la presentació de l’exemplar número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat, en la que repassàrem els ja transcorreguts 50 anys de vida del Centre, tot  endinsant-nos en diferents visions de futur per una entitat com la nostra. Podem concloure que ens mantenim en l’esperit inicial (el sumari d’aquest butlletí així  ho constata). Tenim la certesa que la cultura és una eina per enfortir la vida humana de manera col·lectiva basada en el respecte als drets humans  i en els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.  L’ activitat de  recerca i de difusió de la història és útil per afrontar un present ple d’incerteses, perquè  som una entitat cultural que entenem la cultura com la memòria del poble, la consciència col·lectiva de la continuïtat històrica i de la manera de pensar i de viure.

La Fundació Utopia, el llegat documental de Joan N. García-Nieto” per Yolanda Corradera, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

A l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem començat els actes de difusió de l’any 2025 amb un acte d’una gran importància per nosaltres com és la presentació del llibre “Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N.García-Nieto”.
Aquest llibre és significatiu per molt motius, entre altres perquè hem cooperat amb la redacció d’un dels articles, però també és important perquè és fruit de la col·laboració de diferents organitzacions, una d’elles el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) amb qui ens uneix no només el fet que compartim un espai físic sinó que també i en paraules de Maria Luz Retuerta, anterior directora de l’Arxiu: “les sinergies i les complicitats entre l’Arxiu i el CECBLL han sigut constants”.
Agraïm aquest espai que ens cedeix el CECBLL i amb la presentació d’aquest llibre també volem mostrar la tasca que du a terme l’Arxiu amb la custòdia del fons documental Fundació Utopia Joan N.García-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat.
La Fundació Utopia és una entitat creada l’any 1991 a iniciativa de CCOO i UGT, juntament amb els ajuntaments de Cornella de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona. Es va dissoldre l’any 2021 i es va aplicar la clàusula de reversió que el mateix Joan N.García-Nieto va incloure i per la qual el fons documental que havia aplegat la Fundació es donava a la Generalitat de Catalunya per a ingressar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat un cop es dissolgués la Fundació.
El nucli principal d’aquest fons documental és l’arxiu personal de Joan N. García-Nieto i inclou diferents fons personals dels líders i persones vinculades al moviment obrer del Baix Llobregat.
Joan N. Garcia Nieto (1929-1994) va ser un teòleg jesuïta, sociòleg, escriptor i comunista que juntament amb Alfons Comín, va fundar Cristians pel Socialisme i va destacar com activista antifranquista a la comarca del Baix Llobregat. Al llarg de la seva vida va aplegar molta documentació, que en molts casos era clandestina. La documentació gira al voltant del moviment obrer, però també és sobre moviments socials, polítiques públiques, església, desenvolupament econòmic, dones, medi ambient, cooperació internacional, forces armades, pacifisme, etc. En definitiva, ens trobem davant un fons documental que recull la realitat de la societat que els envoltava i de la qual n’eren protagonistes.
La creació de la Fundació Utopia va comportar que tota aquesta documentació junt amb la qual es va aplegar durant la vida de la Fundació va passar a formar part del fons documental que en aquests moments tenim a l’Arxiu.
Està format per 317 metres lineals, en capses d’arxiu són més de 3.000 capses i les dates de la documentació són del 1940 fins al 2021.
Una gran part és documentació en suport paper, però també inclou altres tipus de suports com documents sonors, fotografies, etc. i inclou també un gran volum de llibres i revistes especialitzades en moviments socials.
Part del fons havia rebut un tractament des d’un punt de vista documentalista, i això vol dir, sense entrar en molts detalls tècnics, que els documents que s’havien descrit ho havien fet com una unitat. En aquests moments la nostra tasca com arxiveres és inventariar, descriure i classificar la totalitat del fons documental per garantir de manera eficaç i eficient l’accés a la documentació i la informació.
I aquesta és la fase en què estem treballant a l’Arxiu d’ençà que el fons va arribar al 2021. Fins ara hem descrit aproximadament un 10% del fons documental, que vol dir unes 40.000 pàgines de documentació i hem catalogat uns 2.000 llibres i revistes que estan disponibles per la consulta.
La documentació que descrivim, també la digitalitzem i està disponible per internet al portal d’Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya: Arxius en línia. És un portal d’internet on es poden consultar els fons, documents i objectes digitals que conservem els arxius d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera qualsevol persona en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment pot consultar la documentació.
Una de les principals tasques d’un arxiu públic com el nostre evidentment és la conservació, és vital que la documentació estigui en les condicions adients per al seu manteniment i conservació, però els arxius tenim també una altra tasca molt important, que és la difusió, és a dir que la documentació, la informació o el coneixement arribi de diferents formes a la ciutadania en general, no es tracta només de custodiar i mantenir sinó de difondre i fer accessible. Per portar a terme aquesta tasca s’han de fer servir moltes eines diferents.
Penjar la documentació a internet és una manera, però no és l’única. En el cas de la Fundació, com és un fons amb diferents tipologies documentals podem fer servir altres tipus d’eines de difusió.
En aquest sentit, un dels punts forts d’aquest fons són 65 entrevistes fetes entre 1992 i 1996 a 53 homes i 12 dones protagonistes de les lluites obreres a la comarca. Aquestes entrevistes que volien recollir la realitat sindical, social i política des de la perspectiva dels seus protagonistes, es van fer com històries de vida, i això vol dir que les persones narren la seva vida des del començament. Tenim un recull d’experiències de la seva vida sindical, però també tenim per exemple, relats migratoris, ja que 43 dels/les entrevistats/des son migrants. Per tant, aquests relats ens mostren també la realitat i la duresa, no només de comarca, sinó de tot l’Estat, des de l’any 1939 fins al 1968, que desencadenava la necessitat de migrar de les seves terres de naixement.
Aquest tipus de documents d’història oral ens permeten fer difusió d’una altra manera, per exemple amb els estudiants d’institut. Escoltar la història narrada pels mateixos protagonistes ajuda en molts casos a què la gent més jove connecti amb la història més recent i serveix per construir i entendre la realitat que els envolta. L’arribada de migrants és un tret distintiu de la nostra comarca, ho va ser als anys seixanta i ho és en l’actualitat, i mostrar la Història als més joves amb aquests talls de veu serveix per apropar la realitat del passat amb la realitat del present que viuen molts d’ells mateixos com fills d’immigrants.
I en aquesta tasca està el nostre arxiu, en conservar, custodiar i difondre la documentació que dona testimoni de les realitats tan valuoses, dinàmiques, intenses i canviants de la nostra comarca.

La màquina de vapor Alexander del Museu de les Aigües, per David Rovira Pujol

/by

Aquest article va ser publicat al butlletí de l’AMCTAIC núm. 91, que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.amctaic.org/la-maquina-de-vapor-alexander-del-museu-de-les-aigues/

Introducció

Bomba de vapor Alexander Hermanos del Museu de les Aigües. 2024

Des del 2024 el Museu de les Aigües té dins la seva col·lecció una màquina de vapor fabricada per la companyia catalana Alexander Hermanos l’any 1894. La màquina s’ha ubicat a l’espai del jardí industrial on es conjuga amb altres elements vinculats al patrimoni industrial de l’aigua, com són els pous de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona; els artístics, com és la Cascada Gaudí o les diferents fonts, i els naturals, on destaquen els arbres fruiters i els autòctons. L’Alexander reforça el projecte museístic iniciat l’any 2019 amb la urbanització d’aquest jardí industrial, fet que va comportar una ampliació de l’espai del Museu.

El Museu de les Aigües, integrat dins de la Fundació Agbar, té com un dels objectius preservar i difondre el patrimoni industrial de l’aigua existent principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La preservació de la màquina Alexander forma part d’aquesta línia d’actuació, tenint en compte que l’Alexander és un vestigi tecnològic de la “revolució de l’aigua”, un procés de canvi, paral·lel a la revolució industrial, que va implicar la modernització i l’adopció de nous paradigmes per l’abastament d’aigua a nuclis urbans gràcies a l’adopció de tecnologies i processos organitzatius.

 

Alexander Hermanos

L’empresa va ser fundada l’any 1849 pels germans Thomas i David Alexander, originaris d’Escòcia. Segons l’historiador Jordi Nadal va ser una empresa líder en la industrialització de Catalunya i Espanya, al nivell d’altres companyies com Nuevo Vulcano i La Maquinista Terrestre y Marítima. No obstant, no ha gaudit del mateix reconeixement per part de la historiografia, probablement pel fet que l’any 1923, després de 75 anys d’existència, va ser absorbida per La Maquinista.

Els germans Alexander es van establir a Barcelona, en uns tallers al carrer Ginebra, després d’haver treballat a París i València. Des de Barcelona es van convertir en una de les principals empreses innovadores en tecnologies de vapor aplicades a la navegació i al bombament d’aigua. S’estima que a final del segle XIX l’empresa ja havia comercialitzat unes 1.500 màquines, principalment bombes d’extracció d’aigua, xifra que la converteix en una de les més rellevants en producció de vapor a Catalunya. A més, havia assolit una gran reputació en diferents fires nacionals i internacionals.

Alexander Hermanos es va convertir en proveïdora de diversos projectes per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona. Destaquen clients com la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Aigües de Barcelona), Aguas de Moncada o la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós. El fet de tenir aquests clients demostra el grau de penetració de l’empresa en el segment de les bombes hidràuliques i la situa com una protagonista de l’anomenada “revolució de l’aigua”[1] de Barcelona.

Bomba Alexander de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. 2024

Segons la publicitat de l’època, les màquines de vapor Alexander destacaven pel seu baix consum –gràcies al sistema de reaprofitament del carbó– i el seu fàcil manteniment. Però més enllà del caràcter funcional, les bombes Alexander van destacar per la seva estètica. Un dels trets més característics són les columnes clàssiques, motiu pel qual també es coneixien com a “capella”.

Tot i que en el seu màxim moment d’esplendor –a la dècada dels 80 del segle XIX– els tallers ocupaven aproximadament a 400 persones, l’aparició de noves tecnologies –a l’inici del segle XX– va deixar enrere Alexander Hermanos, que es va quedar estancada en la tecnologia del vapor, a diferència de les seves principals competidores, especialment La Maquinista Terrestre y Marítima.

 

Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos

Il·lustració d’una màquina del mateix model que la que es troba al Museu de les Aigües extreta del catàleg publicitari. Arxiu Històric de Barcelona.

Aigües de Barcelona, constituïda el 1867, es va convertir en una de les empreses protagonistes de la “revolució de l’aigua” a Barcelona, entre altres coses pel fet que va optar per noves tecnologies vinculades al vapor per captar aigua del subsòl i bombar-la a la xarxa de distribució. La primera implantació va tenir lloc el 1879 a la Central Besòs. A diferència d’altres iniciatives coetànies que van sorgir, no va optar per la tecnologia d’Alexander Hermanos, sinó per una d’internacional.

L’any 1891 Aigües de Barcelona va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una empresa que havia estat pionera en l’extracció d’aigua del subsòl del Llobregat. A través d’aquesta empresa acabaria naixent el vincle entre Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos.

La Concesionaria del Llobregat s’havia constituït unes dècades abans, però no va ser fins als anys 80 del segle XIX que va consolidar el seu projecte d’abastament de part de Barcelona a través d’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Ja controlada per Aigües de Barcelona, el 1897 va ampliar les captacions i la capacitat de bombament optant per instal·lar dues bombes Alexander a la planta de Cornellà, una maquinària que estaria operativa fins a la dècada dels 30 del segle XX.

Bomba de la Concesionaria del Llobregat. 1918. Fons Hermenter Serra. Arxiu Nacional de Catalunya.

El 1935, a través precisament de la Concesionaria del Llobregat, Aigües de Barcelona va comprar els pous de la mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquesta comunitat de regants va construir l’any 1894 un nou pou amb la voluntat d’extreure un major cabal per al reg i subministrar aigua a Barcelona. Per fer-ho possible van optar també per implementar la tecnologia de vapor d’Alexander Hermanos.

Plànols de l’Edifici Alexander de la Concesionaria del Llobregat. Arxiu SGAB.

Quan el 1935 Aigües de Barcelona va adquirir el pou es va integrar al sistema d’abastament de la Central Besòs, però la bomba de vapor Alexander ja estava en desús a causa de la seva obsolescència. Malgrat això es va conservar en el mateix espai fins al 1972, any en què va ser traslladada a la Central Cornellà. Aquesta màquina és la que des de 2024 es troba al jardí del Museu de les Aigües.

 

Patrimoni d’Alexander Hermanos

Catàleg d’Alexander Hermanos. Arxiu Històric de Barcelona

De les més de 1.500 bombes de vapor comercialitzades, segons el catàleg d’Alexander Hermanos, actualment en queden poques conservades i totes elles esdevenen úniques pel fet que són models diferents produïts per la mateixa companyia.

Dels models coneguts com a “capella”, és a dir bombes de vapor verticals suportades a partir de columnes clàssiques, se’n conserven a Terrassa[2] i a Montcada i Reixac, a més de la màquina situada al Museu de les Aigües.

Les bombes de Montcada i Reixac es troben a la Casa de les Aigües, on formen part del conjunt conegut com a “pous de Montcada”. Destaquen per la integritat, estat de conservació i originalitat, fet que atorga una gran rellevància al conjunt per interpretar-ne el funcionament. Cal destacar que també es conserven les calderes construïdes per Alexander Hermanos. La Casa de les Aigües en si és també un patrimoni immoble vinculat a la companyia. Un altre patrimoni immoble vinculat a Alexander Hermanos és la Torre de les Aigües del Besòs, on també n’hi havia una, però malauradament es va perdre la maquinària.

La bomba del Museu de les Aigües és rellevant pel seu estat de conservació i integritat. Però, tal com s’ha explicat, no es troba en el seu emplaçament original, a Santa Coloma de Gramenet; situada en l’espai del jardí industrial, enriqueix notablement la col·lecció i aporta una visió més àmplia de les diferents tecnologies que han permès fer arribar l’aigua a les llars al llarg dels segles XIX i XX. L’Alexander és una mostra de bomba vertical de producció nacional, una tipologia que fins al moment no es podia veure al Museu de les Aigües on, per contra, destaquen bombes horitzontals de producció internacional, a més d’electrobombes i tecnologies actuals.

Arran de la integració de la màquina Alexander al Museu de les Aigües s’ha recuperat una petita part de la memòria de l’empresa. Si bé és cert que molta documentació de l’empresa ha desaparegut, s’ha pogut recuperar informació relativa a les patents conservades a l’arxiu de l’Oficina Española de Patentes y Marcas, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, on hi ha dipositats contractes entre ambdues empreses.

Tota aquesta documentació ha permès recuperar la informació relativa a la màquina instal·lada per Aigües de Barcelona el 1897 i, especialment, saber com un dels espais de la Central Cornellà havia encabit dues bombes de vapor Alexander. L’edifici es coneixia originalment com a “Alexander”, però després de la pèrdua de les màquines es va deixar d’usar aquesta denominació. És, per tant, un fons documental imprescindible per a noves aportacions sobre la història d’Alexander Hermanos i les seves tecnologies.

Passat més d’un segle de la fi d’Alexander Hermanos, ja no hi ha testimonis orals que en puguin explicar el funcionament, però arran del procés de recuperació de la màquina per part del Museu de les Aigües s’han trobat testimonis relatius a la història de la peça. A través del col·lectiu “Amics del Museu de les Aigües” s’ha obtingut el testimoni de l’Andreu Balletbò, cap del taller mecànic d’Aigües de Barcelona a la dècada dels 70 del segle XX, que ha relatat com es va traslladar de Santa Coloma de Gramenet fins a l’espai de la Central Cornellà. També s’han pogut recopilar testimonis indirectes sobre la història de la bomba Alexander que hi va haver a la planta de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, coneixements que han servit per complementar les fonts documentals.

 

Conclusions

La revolució de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana la van protagonitzar iniciatives com les liderades per diferents companyies, que van portar a terme projectes basats en la tecnologia del vapor per captar aigües del subsòl i bombar-les a la xarxa de distribució, a més d’altres usos com el regatge. Aquest procés va transformar la vida quotidiana de les persones i va crear una ciutat moderna. Les iniciatives de les empreses subministradores no es podrien haver executat sense l’aportació de les empreses tecnològiques que van innovar per poder aplicar el vapor a les necessitats de la societat urbana. Bona part d’aquestes tecnologies van ser importades del Regne Unit, França o Alemanya, però també van sorgir iniciatives com la d’Alexander Hermanos. És cert que van importar coneixement internacional, però el desenvolupament de les seves tecnologies i l’activitat de patentar es va fer des de Barcelona, on es van consolidar com el principal productor de bombes hidràuliques. Com s’ha exposat, les principals empreses del sector van implementar durant l’últim terç del segle XIX tecnologies d’Alexander Hermanos. A més, nombroses empreses van adquirir-ne tecnologia per proporcionar aigua per a activitats industrials.

Com s’ha exposat, la història d’Alexander Hermanos ha quedat en certa manera oblidada i cal recuperar-la per tenir un major coneixement de la revolució de l’aigua, especialment pel que fa a les tecnologies que la van fer possible.

La Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac, el MNACTEC i el Museu de les Aigües han esdevingut garants del patrimoni d’Alexander Hermanos, una responsabilitat que no només implica la conservació de les màquines sinó també un esforç d’investigació i divulgació.

 

Bibliografia

  • Bayó i Soler, C., & Riera i Tuèbols, S. (2012). Les Màquines de vapor a Catalunya. Rafael Dalmau.
  • Giraldés, A. (2015). 1001 històries de la Barcelona del segle XIX. L’Arca, Redbook.
  • Mina y acequia de riego de Santa Coloma de Gramanet, Sant Ordrià de Besás y Badalona. (n.d.). s.n.
  • Ortiz-Villajos, J.M (2005) Importancia de las patentes para los primeros fabricantes de máquinas de vapor en España: Nuevo Vulcano, La Maquinista Terrestre y Marítima y Alexander Hermanos.
  • Riera i Tuèbols, S. (1985). Indústria de construcció de màquines a Catalunya i els Països Catalans.

[1] La revolució de l’aigua és el procés comprès entre 1867 i 1967 pel qual Barcelona i el seu entorn metropolità va crear un sistema modern d’abastament d’aigua capaç de donar resposta al desenvolupament urbà de la ciutat.

[2] Es troba situada en una rotonda a la carretera de Matadepera.

 

TORRELLES: Associació Naturalista Torrellenca (ANT)

/by

Web Site Facebook Instagram E-Mail

L’ANT és una associació naturalista, creada l’any 1999.
És una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu defensar i estudiar la natura.
Amb la realització d’activitats d’estudi i protecció del medi ambient a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, l’ANT lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.

 

Telèfon de contacte:  648 897 969

OLESA: Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà

/by

Web Site X Instagram YouTube

L’any 1980, un grup d’espeleologia (del SIS del Centre de Terrassa) i un altre grup de muntanyencs que s’havien escindit de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d’Olesa van decidir sumar esforços i crear el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO).

Des que va néixer, la filosofia d’aquesta entitat ha estat fomentar l’estudi i la conservació del patrimoni cultural, històric i natural de la població. Durant els primers anys, mentre la secció de recerques es concentrava en la restauració de la capella romànica de Sant Pere Sacama, la secció d’alta muntanya era en una etapa molt activa. Es van fer unes quantes expedicions, al Perú, a l’Himàlaia i als Estats Units,<< fins que la mort de dos expedicionaris del CMRO, l’any 1990, va obrir un període de crisi i reflexió posterior>>, explica Jaume Morera, membre fundador del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Finalment, la secció d’alta muntanya va deixar de funcionar cap a l’any 1992 i només va restar un grup d’esquí de muntanya.

Morera explica també que << l’activitat del grup de recerques ha estat molt vinculada a les necessitats que han anat sorgint i a l’oportunisme de les obres que s’han anat fent al municipi>>. Precisament,les actuacions que l’Ajuntament i alguns propietaris privats que han fet en edificis, carrers i places d’Olesa han estat motiu d’enfrontament amb els membres del CMRO, <<perquè creiem que algunes d’aquestes obres han estat molt incorrectes>> Un dels objectius del CMRO és organitzar accions de protesta per denunciar aquelles actuacions que consideren perjudicials per conservar el patrimoni local. 

Amb els incendis del 1994, l’entitat es va plantejar una nova direcció per a les seves activitats. D’aquí va sorgir una secció de medi natural, que s’encarregava de netejar boscos i camins, repoblar i crear nous punts d’aigua. Argelich destaca que el CMRO<<es va incorporar a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) com a membre actiu>>.

El grup de recerques va dur a terme la tercera fase de la primera campanya d’excavacions al mas Vilar. A més a més, es va recuperar el brollador d’aigua i bassa del segle XVI a Puigventós, entre algunes altres activitats. D’altra banda, la secció de medi natural va ajudar a regenerar les zones cremades l’any 1994,  efectuant replantacions. Pel que fa a la secció d’esquí, concentra l’activitat els mesos d’hivern, amb cursets de cinc diumenges seguits, fets per monitors federats.

Els projectes de futur del CMRO són molt ambiciosos: continuar la tasca que l’entitat du a terme: treballar en l’arxiu fotogràfic i documental del centre i continuar lluitant per tal d’aconseguir que Olesa tingui museu. Al 2013, el CMRO compte amb tres seccions actives: Geografia i Ciències Naturals, Recerques i Esquí.

Ferm compromís amb la cultura!

/by

Comencem l’any 2025 i acomiadem les activitats de celebració del nostre 50è aniversari. Ho farem de manera festiva el dia 6 de febrer a 2/4 de 7 del vespre a la nostra seu, en un acte en el qual presentarem  el número 27 de la revista Materials del Baix Llobregat – que rememora els 50 anys compartint cultura – i conversarem  sobre l’associacionisme i els reptes de futur.

Reprenem aquest butlletí i aquest nou any ens sentim orgulloses de treballar  durant anys i panys en el món de la cultura, posant en relleu el conjunt de símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements i objectes que constitueixen la tradició, el patrimoni i la forma de vida de la ciutadania baixllobregatina.

El butlletí que teniu a les mans és el  número 215; entre la informació hi  trobareu, sengles articles de Carles Riba i Conxita Sànchez, que en moments diferents han presidit l’entitat i que continuen plenament actius vetllant per la vida associativa i aportant a la comarca del Baix Llobregat la seva experiència i els seus sabers fent de la cultura una eina de transformació social. Els perfils dels homes i de les dones que han encapçalat el Centre d’Estudis ha contribuït a impulsar projectes de reconeixement cultural i de valoració del patrimoni, així com la seva dimensió social i econòmica a l’actualitat.

Ens satisfà que aquest mes de gener de 2025 hi hagi anotada a l’agenda una activitat que, tot i ser desitjada, s’ajornava excessivament i que ha esdevingut un fet de singular rellevància. Ens referim a l’acte de signatura del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó que tingué lloc divendres dia 24 a la seu del Museu de la colònia tèxtil, on institucions, propietaris i entitats ens unírem  per a la regeneració de la Colònia Sedó. El  manifest signat recull la voluntat d’establir el model de governança i el pla d’acció per definir el futur de l’antiga colònia industrial tèxtil esparreguerina, la primera de Catalunya i la més gran que es va construir al país i que enguany compleix 175 anys de la seva fundació . El CECBLL hi hem estat presents i n’hem estat signatàries, com també ja havíem  participat en tot el que ha precedit la signatura; ens referim al  procés de confecció de l’Agenda 2030 d’Esparreguera.

Entendre la cultura com eina de transformació social fa que participem de múltiples activitats, com les  promogudes per l’IRMU (Institut Ramon Muntaner) i la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana) com ha estat enguany la participació  dissabte, 25 de gener,  a l’Encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània, pels Drets Humans. A la comarca hi hagueren enceses a Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Castelldefels i Collbató, a més de la de Molins de Rei, on el CECBLL va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament, que inclogué l’activitat en la programació de la 174a Fira de la Candelera i es comptà amb el suport per a l’encesa dels Amics del Camell i l’Enxuscat i per a la lectura del Manifesa amb les comunitats paraguaiana i islàmica.  Un dels paràgrafs del Manifest confeccionat per l’IRMU conjuntament amb Amnistia Internacional ens diu : “Sense el respecte pels drets humans, correm el risc com a societat de què la deriva actual ens desarmi dels referents necessaris per conviure amb dignitat. Combatre aquests discursos està a les nostres mans des de la posició que ocupem a la societat. Tenim la responsabilitat compartida de fomentar una cultura de la solidaritat, el respecte i la convivència per garantir societats democràtiques i pacífiques, i exigir a les autoritats que ho facin.”

“50 anys i seguim!”, per Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)

/by

“Una esperança teixida i desteixida enllaça el dies.

Penèlope m’ensenya l’ardent tossuderia”JR.

 

Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL (2013-2019)

La celebració del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha estat una oportunitat per advertir els profunds canvis que representa el pas del segle xx al xxi en els aspectes socials, polítics, econòmics, tecnològics i ambientals. El naixement de l’associació, encara en dictadura, l’inici del camí en el període de transició i l’evolució democràtica sempre molt lligada al desenvolupament de l’entitat ens ha permès observar i valorar les transformacions experimentades.

Sota el lema “50 anys compartint cultura” hem desenvolupat un seguit d’actes que ens han permès fer una mirada els orígens, per una banda, reconèixer i fer palès el llegat de tantes persones implicades al llarg dels anys; professionals, col·laboradores, socis i sòcies que ens han precedit i les que encara continuen compromeses amb l’entitat i per l’altra, constatar com des de l’arrelament present poden pensar i dissenyar estratègies de futur per enfortir el projecte.

I és que els aniversaris ens poden ajudar a repassar vivències i a renovar compromisos. Com a consellera de cultura del Consell Comarcal i donant suport a l’entitat, vaig tenir l’oportunitat de participar en el vint-i-cinquè essent testimoni del llançament dels Premis de Reconeixement Cultural una iniciativa que volia mostrar la fortalesa cultural del Baix Llobregat. Com a presidenta vam entomar el quarantè en un moment de força feblesa econòmica, però d’on va sortir la proposta del Congrés el Baix Llobregat a Debat. Ara en aquest cinquantè, tenim com a objectius preparar l’entitat per l’era digital i de la IA, tot apropant-nos a la gent més jove. Adaptar-nos als nous temps de canvi climàtic i de transició energètica, reduint la nostra pròpia petjada ecològica i aportant coneixement i reflexió davant els nous reptes d’aquesta societat canviant.

Fa uns dies llegia que “una característica que pot definir el que portem d’aquest segle xxi és la soledat creixent per la manca d’activitats compartides i comunitàries i com aquesta soledat pot canviar la nostra relació amb la realitat” Aquesta frase em va venir al cap perquè justament la commemoració dels 50 anys del CECBLL la vàrem dissenyar invertint aquesta premissa. La nostra ha estat una efemèride amb moltes activitats compartides i comunitàries. Podem dir sense exagerar que en aquesta commemoració hem arribat a gairebé tots els municipis de la comarca. S’han fet aproximadament una quarantena d’actes i de manera presencial o via streaming han participat més d’un miler de persones.

A la Festa de Celebració del 50è en reconeixement a totes les persones associades vàrem copsar la importància que per la comarca va tenir la fundació del Centre i la valentia i generositat de les persones que durant les primeres dècades vam participar i el vam liderar. El Col·loqui Internacional. Història i futur de la Colònia Sedó: Dialèctica entre aigua i energia, activitat que entronca amb la història del Centre d’estudis en la defensa de l’aigua i l’energia com a bé comú, un diàleg de total actualitat posant èmfasi en el patrimoni industrial una estratègia de futur per la seva capacitat de transformar i dinamitzar el territori. Els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat aparador cultural de la comarca que han cristal·litzar en una acreditada Nit de la Cultura al Baix.

Però no podem deixar  de mencionar les activitats de memòria democràtica, les presentacions de publicacions i molt concretament els Contes del Baix Llobregat que han propiciat lúdiques trobades arreu. Les microconferències temàtiques. La nova imatge corporativa i web. La presencia a les xarxes de vegades, de la mà de personalitats destacades. Els butlletins especials amb brillant articles d’opinió que ens esperonaven i obrien camins de futur. També han acompanyat unes magnífiques pindoles audiovisuals. Els Souvenirs, on el soci José Luís Atienza ens feia rememorar de manera evocadora la construcció col·lectiva del Baix. Com veieu activitats compartides i comunitàries, treball cooperatiu que ha estat possible perquè hem comptat amb la participació d’amics i amigues que han volgut fer avinent el seu temps i els seus sabers. A totes i tots moltes gràcies.

Si em permeteu la llicència sí que faré una referència amb noms i cognoms, de la comissió del cinquantenari de la que he estat responsable, així que puc assumir queixes i mancances, però aquest grup del qual formava part la nostra estimada Gemma Tribó d’alguna manera va dissenyar i ha vingut treballant per fer aquesta commemoració possible: Veva Català, Jordi Sicart, Isabel Ortuño, Mercè Selles, Àgnes Dalmaschio, Silvia Guillem, Esther Hachuel, Neus Ribas i Helena Roma. Gràcies!.

Com he dit altres vegades el Centre, crea consciència de comarca d’identitat i pertinença, fa accessible el coneixement des del respecte, la solidaritat i la generositat. Mirem el futur amb optimisme, tot mantenint la mateixa fórmula de base; gent compromesa amb la cultura i la comarca. Hem assolit la paritat i incrementat la presència de dones, però encara hem de continuar avançant. M’agradaria una entitat més transversal generacionalment i amb una major presència de persones vingudes d’arreu.  Necessitem ampliar la base social i consolidar l’equip professional, mantenir suficiència financera que ens permeti treballar sense angoixes. I malgrat que hi han dificultats estem agraïts pel suport i per les vinculacions i complicitats d’institucions i entitats que ens aixopluguem i faciliten el treball diari. Però superat ja un quart del segle xxi hauríem d’assumir col·lectivament que la cultura és quelcom imprescindible per avançar com a societat.

Mantenint l’empenta i la il·lusió dels anys fundacionals, el seu llegat ens esperona a continuar. No podem escatimar cap esforç. És un temps complex on la foscor fàcilment s’instal·la per això ens cal més cultura ens cal més Centre d’Estudis. 50 anys i seguim!

 

 

Conxita Sánchez

Gener 2025

“Passat, present i futur del CECBLL”, per Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)

/by

Carles Riba, president del CECBLL (1995-2013)

L’any que acabem de finalitzar, el 2024, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha complert 50 anys d’existència des de la primera fundació l’any 1974. És una vida llarga en termes de trajectòria humana i ha recorregut diverses etapes, entre les quals l’engegada una segona refundació amb nou impuls a finals dels anys 1970. Crec fermament que, malgrat les dificultats, les precarietats econòmiques i de mitjans, la vida del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat en el seu conjunt constitueix una trajectòria d’èxit reconeguda per les entitats i pel conjunt de la ciutadania de la comarca.

El Centre d’Estudis ha defensar la existència de la comarca del Baix Llobregat davant dels perills de dissolució en la conurbació barcelonina i, en això, el primer president, Jaume Codina (1980-1995), va exercir de líder. Sense negar la pertinença a la realitat metropolitana de Barcelona, es reivindiquen les especificitats de la comarca: el riu Llobregat, els cultius de regadiu i de secà i el moviment pagès, els aqüífers, els rosaris de pobles a cantó i cantó de la Vall Baixa i el Delta, la personalitat de l’entorn montserratí, la industrialització, el moviment obrer, etc.

En la primera etapa van endegar les Jornades d’Estudis dels anys 1980, els butlletins, l’Atles del Baix Llobregat, les primeres recerques col·lectives, la revista materials, i la col·lecció docent Descobrim el Baix Llobregat, alhora que es va establir una xarxa de convenis amb els ajuntaments i el Consell Comarcal que va permetre la creació de la figura de gerent.

En la segona etapa (1995-2013), que em va correspondre presidir, vam recollir el magnífic llegat de l’etapa anterior i vam donar bon impuls en l’estructuració de les recerques, la reivindicació del patrimoni, l’impuls de les exposicions.

Van ser projectes específics d’aquesta segona etapa l’inici, el 1997, de les Trobades de Recerca Jove que la Delegació d’Ensenyament de la Generalitat va assumir vers 2013 transformant-les en Edurecerca i després deixant-les en via morta; el 1999, arrel de la celebració del 25 è aniversari del Centre, es van crear els Premis de Reconeixement Cultural, activitat que avui dia és un punt de referència comarcal; i, a partir de 2005, l’inici dels estudis sobre Memòria Democràtica, fonamental per entroncar amb les noves generacions . Altres projectes rellevants han estat la Comissió Cívica de Patrimoni (creada el 2007) i el segell editorial Edicions del Llobregat (iniciat el 2008).

En les darreres etapes presidides per Conxita Sánchez (2013 a 2019) i Genoveva Català (2019 al present) s’ha impulsat el Centre a cotes molt altes. Conxita Sánchez, tot i haver assumit la presidència en el moment que se sentien els efectes de la Crisi de 2008 amb la màxima intensitat, va impulsar el Congrés El Baix Llobregat a Debat que va obrir el Centre d’Estudis Comarcals a múltiples sectors culturals, socials i econòmics de la comarca, així com les Jornades de Paisatges Contemporanis. Els darrers anys, sota la presidència de Genoveva Català, el Centre d’Estudis ha recuperat la seva plena capacitat operativa, s’ha obert a una xarxa de relacions encara més extensa i ha situat el Centre com un actor imprescindible de la vida cultural i social de la comarca.

Són un passat i un present magnífics. Però jo voldria parlar de futur.

Les grans assignatures pendents del CECBLL (també a moltes altres entitats) són el suport social, la connexió amb la nova immigració i la incorporació de les noves generacions.

Sovint, la ciutadania confon una entitat associativa, com és el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (creada el 1974) amb un òrgan de l’administració, com és el Consell Comarcal (creat per la Generalitat de Catalunya el 1987,  13 anys més tard, junt amb els altres Consells Comarcals).

A continuació s’analitzen algunes de les diferències entre una associació i una administració:

  1. A qui dona resposta. Les decisions i les accions d’una associació, com el CECBLL, depenen de l’assemblea de socis i sòcies i es canalitza a través de la presidència i altres càrrecs de la Junta elegits per l’assemblea. Les administracions són governades per òrgans polítics elegits pel conjunt de la ciutadania. Jo he viscut les dues circumstàncies: alcalde de Sant Joan Despí (1979-1983) i President del CECBLL (1995-2013). En ser elegit president del CECBLL vaig dir: “Assumeixo la presidència del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb la mateixa il·lusió amb què, en un altre moment, vaig assumir la presidència de l’ajuntament del meu municipi. Si bé en aquell moment assumia la coordinació d’una important tasca de gestió, ara crec que assumeixo la impulsió d’una necessària tasca de reflexió col·lectiva i, en definitiva, d’anticipació”. I m’hi mantinc.
  2. Els recursos econòmics. Les associacions es nodreixen de les quotes que paguen voluntàriament els seus associats. En canvi, les administracions es nodreix d’impostos i de taxes imposades a tots els ciutadans, i han de respondre als serveis i obres per a les quals s’han establert. Hi ha associacions que treballen fonamentalment en benefici dels propis associats (esportives, gastronòmiques, ateneus, etc.). En canvi els centres d’estudis, basades en el voluntariat (con altres associacions de caràcter social) treballem en benefici del conjunt de la societat, fet que justifica que les administracions financin una part de les nostres activitats. El CECBLL té uns 300 socis (1 de cada 2.800 habitants de la comarca) que paguen quotes d’uns 50 €, o sigui un total de 15.000 €/any, quan el pressupost total en el darrer exercici ha estat d’uns 300.000 €/any (20 vegades més). Cal reforçar la base associativa.
  3. El voluntariat i la llibertat. L’activitat bàsica d’una associació com el CECBLL és de caràcter voluntari. Aportem els nostres coneixements i prestem el nostre treball de forma voluntària, fet que té com a contraprestació la llibertat de decidir i d’orientar les nostres accions i investigacions. Si bé els associats del CECBLL som unes 300 persones sòcies (i també algunes entitats), en el conjunt d’activitats anuals del Centre, hi han intervingut de forma voluntària prop de 1.000 persones (reunions, articles, conferències, exposicions, taules rodones, gestions, organització, etc.). Si comptéssim totes aquestes dedicacions a costos professionals pujaria pel cap baix 10 vegades el pressupost del propi CECBLL); La gran majoria d’aquests treballs no podrien ser assumits per les administracions en els seus pressupostos.
  4. Els serveis professionals. La canalització de l’activitat que realitzen els voluntaris del CECBLL no seria possible sense un equip de professionals que assegurin el dia a dia de l’organització de les reunions, els actes, les edicions, o la gestió econòmica. Normalment, les activitats d’aquestes professionals queden impregnades d’un fort compromís amb l’entitat i part del seu treball voreja també el voluntariat, com ha estat amb Maribel Ollé, Enric Ferreres, Maria Antònia Maurel, Esther Hachuel, Neus Ribas, Albert Moya o Helena Roma, per citar les persones que hi han tingut dedicacions més rellevants. El pagament dels salaris d’aquests professionals és una de les partides econòmiques més importants del pressupost del Centre d’Estudis Comarcals però, alhora, n’assegura el desplegament de totes les seves

Reflexió final.

De cara al futur, caldria impulsar les tres línies citades de reforç del  Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat: l’ampliació de la base associativa; l’acolliment de la nova immigració i la incorporació de persones i de sensibilitats de les noves generacions.

Ampliació de la base associativa. Suposant que tan sols les aproximadament 1.000 persones que intervenen anualment en les activitats del CECBLL fossin socis, els recursos propis anuals (per quotes) pujarien vers el 50.000 €. Això permetria cobrir una part molt significativa de les despeses salarials i asseguraria una major independència i base econòmica per superar les crisis econòmiques i polítiques (el CECBLL n’ha viscut de les dues). I, si la base associativa es dupliqués (2.000 associats, 1 de cada 420 persones de la comarca), la solidesa i la independència econòmica i real del Centre seria encara molt més gran.

L’acolliment de la nova immigració. La població del Baix Llobregat (com la de Catalunya) és envellida, fruit d’una baixa natalitat, fet que ve compensat per una immigració important que avui dia prové d’horitzons cada cop més amples. L’acolliment d’aquestes persones des de tots els punts de vista, econòmic, social i cultural, a més de ser un fet de justícia, ens aporta fortalesa com a poble, un rejoveniment de la cultura i també una major capacitat de convivència en un món cada cop més interrelacionat.

Incorporació de les generacions joves. Tinc el ple convenciment que l’activitat i els resultats del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat són un immens patrimoni per a les noves generacions que, a la llarga, ho agrairan; tanmateix, el món tan canviant que ens toca viure (canvi climàtic, crisi energètica, desigualtat econòmica, crisi democràtica, pujada de les actituds polítiques basades en l’egoisme) demana incorporar les concepcions i les sensibilitats dels sectors joves. L’ampliació de la base associativa s’ha d’orientar, doncs, a les noves generacions.

En aquesta nova etapa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que iniciem, acabo fent una crida, des del propi Centre i des de la societat baixllobregatina, per articular aquestes transformacions de base de l’entitat.

 

Carles Riba Romeva

21 de gener de 2025

L’arquitectura de pedra seca. El cas de Begues i el poder de l’associacionisme

/by

El territori del Baix Llobregat ve definit geogràficament per una plana fluvial envoltada de muntanyes de baixa alçada. És, doncs, un medi amb importants espais naturals que per haver estat històricament poblat han estat fortament ruralitzats. És per això que acull una extensa varietat d’edificacions fetes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en aixecar paraments, parets i cobertes amb pedres superposades sense cap material conglomerant que faci d’unió entre elles.

Per be que pugui semblar que la tècnica no dona per gaire, quedaríem sorpresos en veure la gran quantitat de possibilitats constructives que ofereix. Es tracta d’una arquitectura amb un fort sentit de la funcionalitat, que dona resposta a una amplia varietat de necessitats vinculades principalment a tasques agrícoles i ramaderes:  cabanes per guardar eines o per donar aixopluc durant les estades al camp, parets de marge per terrassar els vessants de les muntanyes per al conreu; forns de calç; escales i un llarg etc. Per aquesta mateixa raó és una tècnica amb un fort component de cultura popular.

Segons l’Observatori del Paisatge a Catalunya podria haver-hi prop de 20.000 elements de pedra seca.  I el Baix Llobregat, com deia a l’inici d’aquest text, n’arreplega un percentatge important.

Potser Begues és un dels municipis on aquesta arquitectura ha estat més afavorida. Parlar de Begues és parlar de pedra seca, i a la inversa. Això es deu a la tasca feta des de l’associacionsme, i concretament des del Centre d’Estudis Beguetans. Una tasca que s’ha desenvolupat en diversos àmbits: la divulgació, la reconstrucció, la recerca, etc. Per exemple, en el terreny de la divulgació han aconseguit sensibilitzar la població i crear un estat d’opinió favorable a la conservació del patrimoni de la pedra seca. Destaca la col·laboració amb la Land Art Association de Catalunya que ha desenvolupat el projecte Arquitectura-Paisatge-Art a partir del qual s’ha abordat la restauració  de barraques comptant amb la participació ciutadana. S’ha actuat, per tant, en la preservació dels elements i en la preservació de la tècnica constructiva, aprofitant i posant en valor el coneixement i l’expertesa d’algunes persones grans, com en Ramon Farreras i Ollé (1925-2010).

Una de les tasques més ingents  desenvolupada pel Centre d’Estudis Beguetans ha estat l’elaboració d’un mapa de les barraques de Begues, on apareixen situades les que se’n conserven, cada una d’elles acompanyada d’una fitxa explicativa de les seves característiques formals i de la resta de dades que en cada cas ha estat possible arreplegar, així com de fotografies. Realment un exemple a seguir i una mostra més del que l’associacionisme pot fer pel patrimoni, especialment per aquell més desatès per part de les institucions.[1] Una atenció ciutadana que marca, però, la línia cap a l’interès per part de les institucions.

D’altra banda, la recuperació d’aquest patrimoni ha estat fortament relacionada amb la preservació dels paisatges tradicionals i, per tant, del medi natural. En un entorn fortament pressionat com el del Baix Llobregat, aquest aspecte és especialment transcendental i converteix la salvaguarda del patrimoni en un factor de sostenibilitat.

L’any 2018 la UNESCO va declarar Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, és a dir el conjunt de tècniques i coneixements implicats en la seva realització.  Un nou guany de la cultura popular i tradicional i un reconeixement a les arrels més profundes sobre les quals construïm el nostre futur.

 

Més informació:

Centre d’Estudis Beguetans:

https://centredestudisbeguetans.cat/

Mapa de les barraques de pedra seca de Begues: https://umap.openstreetmap.fr/es/map/pedra-seca-begues-ceb_628905#14/41.3312/1.9095

Unesco, art de la pedra seca: https://ich.unesco.org/es/RL/arte-de-la-construccion-en-piedra-seca-conocimientos-y-tecnicas-02106

Ajuntament de Begues. Espai web dedicat a la pedra seca:

https://www.begues.cat/begues/llocs-dinteres/pedra-seca

Generalitat de Catalunya. Patrimoni Cultural:

https://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/lart-de-la-pedra-seca

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLLL

 

[1] Podeu consultar aquí el meu article “Què hauria estat del patrimoni sense l’associacionisme”.

Feina feta i encarant del 2025

/by

En el darrer butlletí del  2024 acomiadem l’any de celebració del 50è aniversari del CECBLL, tot i que el gener del 2025 tindrem la darrera activitat social del cinquantenari en la que presentarem el número 27 de Materials del Baix Llobregat que recull de manera cronològica i resumida relats sobre les experiències d’aquests 50 anys.

Ens agrada des d’aquest editorial agrair-vos el vostre seguiment i suport, així com desitjar-vos un molt bon any 2025. Aquest capítol d’agraïments el fem de tot cor a totes les persones que fan possible la vida associativa d’aquest Centre, són desenes d’homes i de dones que d’una manera altruista i voluntària cooperen en la recerca i en la difusió del coneixement.

Com a testimoni d’aquesta afirmació tenim a moltes persones a les quals tot just els demanem algun article o col·laboració per aquest butlletí, ràpidament s’afanyen a fer-nos-ho arribar. Gràcies, Joan Carles Valero, Aureliano Garcia Ruz, Mercè Renom i Cristina Borderías, Maite Carranza, Éric Gómez, Dolors Pérez, Àngel Merino, José Fernàndez Segura, Helena Roma i Andreu Ginés. També gràcies a qui ens han fet arribar la seva imatge i la seva veu: Mercè Renom, Roger Lloret, Carme Sanmartí, Montserrat Torra, Albert Marsà, Marta Jiménez, Mercè Sellés, Joana Llordella, Esther Hachuel i Neus Ribas, Jaume Bosch. En tots els números d’aquest Butlletí del 2024 hi ha hagut una secció titulada “Souvenirs del Baix Llobregat” on Josep Lluís Atienza ens ha fet lúdiques i breus pinzellades vinculades amb la comarca. Com sempre gràcies, Josep Lluís.

En el darrer butlletí de l’any volem agrair la confiança i suport que durant mig segle hem rebut de moltes institucions (Ajuntaments, Diputació, AMB, PEMB i Generalitat) i de manera molt especial per proximitat i per la suma dels objectius compartits en el territori al Consell Comarcal. Precisament en aquesta publicació comptem amb la col·laboració extraordinària d’Eva Martínez, presidenta del Consell, que ens aporta un interessant article.

El dia 19 de desembre a la Junta presentàvem la Memòria de l’activitat de l’any i constatàvem que la celebració del cinquantenari del CECBLL ha reposat sobre la base d’un equip professional i d’una dedicació voluntària de moltes persones; tot i això, ambicionem anar més lluny i ampliar la base associativa,   per això disposem d’una nova base de dades de les persones associades per poder-les atendre i correspondre en tot allò que ens puguin proposar o suggerir i també hem entrat a fons en el món de la comunicació digital, nova pàgina web i alhora hem actualitzat la imatge corporativa de l’associació.

Recordem que la primera activitat en el calendari ha estat l’Acte inaugural: 50 anys compartint cultura al Baix Llobregat, una reeixida festa a la nostra seu que va permetre retre homenatge a les persones associades i reconèixer-ne la seva contribució a la cultura. A la celebració veia la llum el llibre Contes del Baix de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella. Llibre que ens permet contactar d’una manera lúdica amb cada un dels municipis del territori.

Una de les matèries que sempre ens ha interessat ha estat el patrimoni, des de tots els seus vessants. El nostre compromís amb el patrimoni industrial de la comarca s’ha fet patent amb la celebració del Col·loqui Internacional. “Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.

Des de l’any 2020 que en plena pandèmia vam contribuir a posar en marxa La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, no hem parat de cooperar en  programar i executar un ambiciós Pla de treball, així hem pogut acollir l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya, o l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat.

Les recerques col·lectives formen part de la nostra “patent”, enguany hem presentat la dotzena recerca Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives al Baix Llobregat (1900-2023), dirigida per l’economista Josep Ll. Martínez. Els equips humans de 22 dels 30 municipis de la comarca estan concloent els seus treballs de l’onzena recerca col·lectiva sobre l’Exili i la deportació al Baix Llobregat, dirigida per la historiadora Maribel Ollé, i ja hem iniciat els preliminars de la tretzena recerca col·lectiva sobre La construcció democràtica del Baix Llobregat, dirigida per Joan Botella, catedràtic emèrit de ciència política.

Aquest 2024 a més de complir-se 50 anys de la fundació del CECBLL, també en fa 25 que celebrem cada 2 anys els PREMIS DE RECONEIXEMENT CULTURAL DEL BAIX LLOBREGAT i començàvem explicant-nos el sentit dels premis a través de la publicació Persones, valors i xarxes. L’edició 2024 dels Premis ha estat acollida en la més que centenària entitat LA VICENTINA de Sant Vicenç dels Horts. Els Premis del 2024 van permetre honorar la Memòria de la primera dona membre de l’equip fundador, Magda Sanrama Felip que donava el nom al premi local i també a la nostra estimada Gemma Tribó Traveria que donava el seu nom al premi Centre d’Estudis.

Tanquem un any i amb aquest editorial del darrer butlletí, novament ens enfrontem amb una pèrdua. Des de fa temps en Josep Campmany Guillot ja no podia col·laborar amb la intensitat que ho va fer durant molts anys, el dia 16 de desembre assistirem al seu Comiat, la mort després d’una greu malaltia s’emportà aquest físic fundador del sincrotró Alba (Cerdanyola) i estudiós local tal com ell mateix es definia, la seva feina, el seu testimoni i el seu llegat de coneixement romandrà entre nosaltres, encara que tot plegat no ens consola d’aquesta gran pèrdua.

Article d’opinió d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

/by

Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

El Baix Llobregat ha estat i és motor econòmic de Catalunya, amb una gran tradició de lluita obrera i reivindicació democràtica. Però també és una comarca amb una gran riquesa cultural, social i paisatgística, caracteritzada per la seva diversitat i dinamisme. Una comarca on els municipis han crescut cohesionant persones de reu i han sabut adaptar-se als canvis sense perdre la seva essència. Una comarca on tant el Consell Comarcal com el Centre d’Estudis Comarcals hem estat protagonistes en aquest procés d’evolució, treballant per garantir els drets de les persones, preservar el patrimoni i construir un futur inclusiu i sostenible.

Des del Consell Comarcal, treballem per garantir drets fonamentals que enforteixen la qualitat de vida i el benestar de la nostra ciutadania. La nostra acció se centra en garantir drets fonamentals a través de serveis essencials i projectes transformadors:

  1. Dret a l’educació: Amb programes d’ajuda a l’escolarització, beques de transport i menjador, i suport a les famílies, promovem una educació inclusiva i accessible.
  2. Dret a una vida digna: La lluita contra la pobresa energètica i l’exclusió social és una prioritat, amb serveis socials que ofereixen recursos i acompanyament a les persones més vulnerables.
  3. Dret a un entorn sostenible: Les polítiques de sostenibilitat mediambiental i mobilitat fomenten un territori més saludable i resilient davant els reptes del canvi climàtic.
  4. Dret a l’ocupació i la formació: Amb projectes d’impuls a l’ocupació, formació contínua i suport a l’emprenedoria, el Consell treballa per crear oportunitats laborals i fomentar el dinamisme econòmic adaptats a les necessitats del territori.
  5. Dret a la inclusió i participació: Promovent la igualtat de gènere, la diversitat cultural i la cohesió social, la lluita contra l’edatisme, i treballant per un Baix Llobregat més inclusiu, respectuós i participatiu.

Mentre que el Centre d’Estudis Comarcals aporta una mirada crítica i reflexiva que enriqueix la visió del territori.  El CECBLL ha estat un motor de recerca, preservació cultural i promoció de la identitat comarcal, i ha desenvolupat un paper clau en la consolidació del Baix Llobregat com a territori amb consciència històrica i projectes innovadors:

  1. Preservació del patrimoni: Ha liderat iniciatives per documentar i conservar el patrimoni històric i cultural de la comarca, assegurant que el llegat es mantingui viu per a futures generacions.
  2. Recerca i divulgació: A través d’estudis, publicacions i jornades, el CECBLL ha enriquit el coneixement sobre el Baix Llobregat, promovent una visió interdisciplinària de la seva història i realitat actual.
  3. Promoció cultural: Amb esdeveniments culturals, exposicions i premis,  ha contribuït a enfortir l’ecosistema cultural de la comarca i a donar visibilitat als artistes i creadors locals.
  4. Defensa del territori: Des de la seva fundació, ha estat un actor actiu en la lluita per la preservació del territori davant de l’expansió urbanística desmesurada, promovent una gestió sostenible dels recursos naturals.
  5. Participació ciutadana: La seva tasca ha estat sempre vinculada a la implicació de la comunitat, esdevenint un espai per al debat, la reflexió i la col·laboració entre institucions i ciutadania.

Aquesta col·laboració és clau per al desenvolupament i la consolidació d’aquesta identitat única, amb missions complementàries, contribuïm a garantir drets, preservar el patrimoni i fomentar el benestar de la ciutadania de la nostra comarca.

És en temps de qüestionament de la democràcia i dels drets assolits quan és més necessari que mai continuar treballant conjuntament per reforçar la memòria i inspirar a les noves generacions a construir una societat més justa i igualitària i no caure en els errors del passat. També és moment, de reivindicar l’origen divers de les persones que han forjat la nostra comarca i fer una crida a la solidaritat i multiculturalitat. Fa 50 anys, quan va néixer el CECBLL, la democràcia era un anhel que es lluitava als carrers del Baix Llobregat amb vagues que van fer història, ara amb una democràcia consolidada és moment de reivindicar-la.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és molt més que una institució de recerca; és un pilar fonamental que sustenta el desenvolupament integral del Baix Llobregat. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, continua sent un motor d’innovació i un referent imprescindible per al futur de la nostra comarca. La seva contribució no només ha enriquit el patrimoni cultural, sinó que també ha connectat les generacions presents amb les passades, assegurant que la història i l’essència del Baix Llobregat es projectin cap al futur.

Vull expressar el meu agraïment per la seva tasca incansable i encoratjar-los a continuar treballant de la mà per construir una comarca on totes les persones puguin exercir plenament els seus drets i viure en un entorn ric en cultura, història i oportunitats.

L’aigua, un patrimoni de sostenibilitat

/by

No és fàcil decidir quin és el millor tema per tancar l’any dins de la secció “Amb P de patrimoni. Intento fer una temàtica adient. L’any passat va ser el pessebre vivent de Corbera. Molt adequat per al mes de desembre. Però i ara? Un final d’any en el qual tanquem, a més, l’any del cinquantenari. Intento esbrinar quin és el patrimoni que defineix millor el Baix Llobregat… El riu… però ja vaig parlar-ne en el butlletí de novembre. Segueixo donant-li voltes. Al final ho trobo. Quin és el patrimoni que defineix el Baix Llobregat? L’aigua.

Repassem el llistat dels principals elements hídrics que tenim a la comarca, tots articulats entre sí:

  • El riu, que procedent del Prepirineu, travessa la comarca de nord a sud i determina la configuració geogràfica i geològica. Ha jugat un paper molt important en el desenvolupament social i econòmic especialment per la seva vinculació amb la intensificació de la producció agrària i amb la industrialització.
  • Els afluents i rieres, que formen una “microconca”, amb com l’Anoia i les rieres de Rubí, Vallvidrera, Sant Just o Sant Climent, cursos temporals d’aigua lligats a la primavera i la tardor o a episodis de pluja. El conjunt ha donat lloc a un nombrós sistema d’infraestructures hidràuliques pertanyents a totes les èpoques i esparses pel territori.
  • El mar, que limita la comarca en la seva façana sud-est i que en els darrers temps i gràcies als avenços tecnològics es revela també com una important font d’aigua apta per al consum (dessaladora del Prat de Llobregat).
  • El Delta, considerat una de les reserves naturals humides més importants d’Europa i una de les darreres mostres d’aquest tipus de paisatge i ecosistema a Catalunya i Espanya.
  • Una munió d’estanys, llacunes o aiguamolls, alguns de naturals com la Ricarda o la Murtra; d’altres artificials, com els aiguamolls de Molins de Rei; o semi naturals, com les Basses de Can Dimoni, la de Can Cardús o la llacuna de Cal Tet. En tots casos la biodiversitat es fa molt evident, amb important presència de flora i fauna.
  • Els dos aqüífers del Delta, un de superficial i freàtic i l’altre profund i artesià, ambdós de cabdal importància com a font d’aigua per al consum humà de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
  • Els aqüífers de la Cubeta de Sant Andreu i de la Cubeta d’Abrera, dipòsits al·luvials de gran extensió geològicament articulats amb els aqüífers del Delta.
  • Diverses zones lèntiques, considerades humides, com la rerepineda de Gavà o els Reguerons de Viladecans.
  • Altres presències, com les surgències d’aigua (tenim la del Balneari de la Puda a Esparreguera, amb propietats minero-medicinals); o les mines d’aigua, presents, per exemple, als contraforts de Collserola.

 

Veiem amb aqueta llista la gran diversificació que pren la presència d’aigua al Baix Llobregat. Alhora que ens movem en un entorn mediterrani que no és estrictament generós en matèria d’aigua. Aquesta diversitat unida a la “no abundància” (no vull parlar d’escassetat), ha donat lloc a una cultura peculiar, basada en l’aprofitament exhaustiu i en no malbaratar. D’aquest binomi tenim bonics exemples a la comarca. El més eloqüent el parc de la Molinada de Pallejà, que deu el seu nom al fet que l’aigua de moldre, un cop sortia del molí, era aprofitada per regar els horts de la vila. O també les cisternes dels antics castells o de les masies del Prat, que aprofitaven l’aigua de la pluja i la convertien en aigua de boca gràcies al saber popular. I, per què no dir-ho, la mateixa dessaladora.

Segur que em repeteixo quan dic que l’aigua ha deixat al Baix Llobregat un patrimoni de primer ordre, vinculat al seu ús, captació, emmagatzematge, etc. Els pous de Cornellà; molins com el de Sant Just, Vallirana o Sant Vicenç;el Canal de la Infanta; les fàbriques de riu, com la Sedó o la Bros d’Esparreguera i Martorell respectivament; les fonts, que trobem esparses pel territori; les estructura de les mines d’aigua; i un llarguíssim etc.

Per això he volgut titllar l’aigua de patrimoni de sostenibilitat, una expressió que agafo en préstec del meu amic Carles Riba. El patrimoni de sostenibilitat està format pels boscos, l’aigua, la terra, els espais agraris… tot allò que al final ens permetrà continuar ocupant el territori i viure d’ell.

Esther Hachuel

Sant Feliu de Llobregat, desembre de 2024