Ara que comença la calor i planifiquem les nostres vacances per gaudir d’un estiu que està a tocar… ara ens hem començat a oblidar de la sequera.
El nostre territori és una comarca rica en diversitat paisatgística, amb una gran varietat d’entorns en una àrea relativament petita, representem l’1.51 % del total de Catalunya, i comprèn espais naturals tan distintius, diversos i significatius com la serra de Collserola, les Muntanyes del Baix, l’entorn fluvial del riu Llobregat, el Delta del Llobregat i les seves platges.
Cada un d’aquests espais presenta característiques úniques i s’enfronta a desafiaments específics.
El Centre d’Estudis del Baix Llobregat, dins de la seva tasca de divulgació i difusió per un millor coneixement del territori, ha organitzat al llarg dels darrers anys jornades sobre qüestions diverses: gestió de l’aigua, consum, infraestructures, gestió d’espais naturals, transició energètica, canvi climàtic, economia circular, turisme…i en el si del debat s’han posat de manifest les interdependències existents entre totes aquestes temàtiques.
Ara que sembla que comencem a oblidar-nos del terrible episodi de sequera que encara patim, caldria fer una reflexió per tal que la memòria no ens faci una mala passada. Al gener de 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar “Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera” . Tres anys després els ajuntaments van acabar de redactar, a marxes forçades, els seus plans de sequera, just en el punt més crític de l’episodi. En aquest context ens vam adonat que pot ser no vam aprendre tant de l’anterior sequera del 2008, que algunes de les grans infraestructures projectades en aquell moment no van acabar d’executar-se, i que continuàvem perdent molta aigua, per falta de manteniment, en les xarxes d’abastament i distribució d’aigua dels nostres pobles i ciutats.
La qüestió és si realment estàvem preparats, si havíem analitzar prou bé el grau de vulnerabilitat tant des del punt de vista de l’entorn natural i com des del punt de vista humà, i analitzar com ens hem adaptat a la situació, en definitiva quina ha estat la nostra capacitat de resiliència.
El canvi climàtic implica riscos climàtics i també la introducció d’una nova variable: els riscos naturals. Davant la diversitat d’aquest riscos hem de preparar una diagnosi de resiliència: quina ha de ser la nostra resposta a impactes d’origen natural, humà o tecnològic, identificar les principals vulnerabilitats, i no només en el moment inicial del fenomen, sinó també estudiant els impactes col·laterals, els anomenats efectes en cascada, que generen una propagació d’aquests impactes a través de les interdependències definides.
Les onades de calor, els incendis forestals, les pandèmies, els riscos químics (tant des del punt de vista del transport per les carreteres com del sistema de producció), els abocaments al medi, les inundacions … són fenòmens extrems que malauradament ja no són aliens al nostre territori, tot el contrari al llarg de les últimes dècades els hem viscut de manera directa.
Cal fugir de l’alarmisme i la por, però cal estar preparats i treballar en i pel territori, i així donar eines per anticipar, absorbir i adaptar-se o recuperar-se dels efectes de qualsevol fenomen perillós de forma oportuna i eficient. Això és la resiliència i la resiliència no s’improvisa, sinó que s’estudia, es planifica.
Malgrat els desafiaments imposats per la sequera, els espais naturals del Baix Llobregat han mostrat una notable capacitat d’adaptació i la ciutadania, a base d’un continu degoteig d’informació i formació, ha seguit unes pautes de consum rigoroses.
Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.
Ara que comença l’estiu gaudim de l’entorn natural i paisatgístic del Baix, la represa de l’activitat aquest setembre ens interpel·larà a plantejar nous escenaris, esperem que resilients, de cara els nous reptes climàtics.
Dolors Pérez Gómez
Enginyera Civil i sòcia del CEBLL.