SANT FELIU: Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES)

/by

Amb més de 30 anys de trajectòria, l’Agrupació de Recerca i Estudis de Sant Feliu (ARES) es dedica a la defensa i conservació del patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic de la ciutat. Disposa de dues seccions de treball: una d’arquelogia i una de medi natural, la qual es centra en la vegetació i els bolets.

L’entitat organitza accions relacionades amb el patrimoni i ha participat activament en les diferents edicions de la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu. Una de les activitats amb més tradició  és l’Exposició de bolets de Collserola, que enguany celebra la 29a edició.

Actualment més d’una dotzena de persones estan vinculades a l’entitat, que té la seu a l’Ateneu Santfeliuenc.

SANT JOAN DESPÍ: Centre Mediambiental l’Arrel

/by

El Centre Mediambiental l’Arrel és una associació sense ànim de lucre i amb voluntat de servei públic, que neix l’any 1993 a Sant Joan Despí. El C.M. l’Arrel es declara independent de l’administració, amb una clara vessant educativa, essent un dels nostres eixos fonamentals l’arrelament i identificació amb el territori.

 

La finalitat és l’estudi i defensa del medi i el desenvolupament d’activitats d’educació ambiental. En els darrers anys cal destacar alguns projectes d’estudi com són:

Seguiment de la comunitat d’ocells al riu Llobregat a Sant Joan Despí. Informe global 2010-2018. (2019)

Estudi florístic del riu Llobregat i la seva relació amb els ropalòcers al terme municipal de Sant Joan Despí (2023)

Així com la realització de manera conjunta amb l’Ajuntament de Sant Joan Despí, de la col·lecció de guies “Conèixer i estimar Sant Joan Despí” dedicades a la divulgació i descoberta del medi natural local.

El patrimoni natural

/by

Aquest mes hem celebrat el Dia Mundial del Medi Ambient, fixat per la Unesco en el 5 de juny.

Crec que el Centre, com moltes altres entitats d’estudis i mediambientals, treballem tots els dies de l’any pel medi ambient i són molts els projectes que, com explica l’editorial d’aquest número del butlletí, hi guarden relació i pretenen tenir alguna incidència.

És per això que avui us vull parlar d’un patrimoni molt especial, el natural. Ja fa temps que aquest tipus de patrimoni ha quedat inclòs entre els valors a preservar. De vegades la diferència entre el patrimoni cultural i el natural no és del tot clara. El millor exemple que se m’acut és el Parc Agrari del Baix Llobregat, un paisatge clarament humà fet a base de natura. També és important tenir present que en el context geogràfic i històric en què ens trobem, gairebé tots els paisatges són humans.

Però deixant de banda aquestes controvèrsies, el que és innegable – contra el que es pugui pensar – és que el Baix Llobregat és un territori ric en paisatge i en patrimoni natural. Ja en la primera entrega del “Amb P de Patrimoni” em vaig referir als Espais Naturals del Delta. Són considerats d’una importància clau per la Unió Europea com a reserva natural i com a espai de pas i aturada de les aus migratòries. Un ecosistema d’una gran fragilitat en un indret que encara els dona major vulnerabilitat.

Però si calculem per a la comarca una superfície total de prop de 500 km2, és sorprenent constatar que poc més del 60% és sol no urbanitzat en el qual hi ha boscos, bosquines o conreus de secà o de regadiu.

Hi ha espais de gran valor paisatgístic, començant per la montanya de Montserrat, que lliga les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat i que té 7 portals – 7 miradors – en 7 municipis del Baix Llobregat: Abrera, Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Castellví de Rosanes.

A l’altre extrem, la façana marítima, amb els Espais Naturals del Delta, que ja he mencionat, i les platges amb les seves dunes recuperades.

I entre ambdós, innombrables llocs d’interès paisatgístic. Destacaria Collserola, que toca els termes baixllobregatins de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i el Papiol. Un tresor que cal preuar i conservar i en el qual podem gaudir tant del patrimoni natural  com del cultural, en forma de masies, safareigs, forns, pedra seca, etc. I també les anomenades Muntanyes del Baix, que s’estenen des de Sant Boi de Llobregat fins a Sant Esteve Sesrovires.

I una mica més avall, en direcció cap el mar, trobem imponent el Garraf, amb una part dins de la comarca, tocant a Castelldefels.

I per últim, l’element clau, aquell que ens ha conformat i ens identifica, fins i tot toponímicament parlant. El riu Llobregat. Anys fa, baixava brut i escàs d’aigua. Avui llueix molt recuperat. Continua essent un riu francament treballador i pres de les necessitats humanes. Però alhora dibuixa paisatges de gran bellesa, especialment a la zona nord, on trobem trams molt ben conservats, com el d’Abrera. O el Cairat. I també a la zona del Delta, entre Sant Boi i el mar, on el riu fa la seva desembocadura.

Tot un patrimoni que hem de preservar. Per a nosaltres i per a les generacions que ens segueixin. Un patrimoni que en el sí d’una àrea metropolitana redimensiona el seu valor i es converteix en un tresor que no podem perdre.

Us aconsello visitar algunes webs que us poden donar més informació:

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL.

RESILIÈNCIA. Les nostres terres. El nostre futur.

/by

L’Assemblea General de les Nacions Unides de 1972 va establir que el 5 de juny de cada any esdevindria  el Dia Mundial del Medi Ambient sota la direcció del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

Enguany, el 5 de juny hom fa la crida  amb  el lema “Les nostres terres. El nostre futur”, la convocatòria se centra en la necessària restauració de les terres, detenint  la desertificació i enfortint la resiliència a la sequera. Precisament de la resiliència ens en parla a l’article del mes l’enginyera civil i  sòcia del Centre, Dolors Pérez,  tot dient-nos : “Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.”

Per això en aquest Butlletí de juny volem recordar el compromís de la nostra associació en la reivindicació i en la defensa de l’entorn natural i agrícola de la comarca. Ens avalen les publicacions fruit de recerques com   “La geologia i la mineria al Baix Llobregat. Un patrimoni identitari a través de la historia” ; “El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d’un riu”; o la Col·lecció Camins d’Aigua amb itineraris sobre  “El riu més treballador” i  “El Baix Llobregat font de l’àrea metropolitana”. També podem llegir a la nostra web  l’edició digital del llibre “El Baix Llobregat a Debat. Crònica d’un procés participatiu”, a partir de la pàgina 267 podreu trobar els 30 reptes per a un  canvi d’època entre els més significatius en matèria de medi ambient hi trobem els relacionats amb l’aigua com a bé públic, la importància dels espais naturals i el parc agrari així com les zones boscoses, tot plegat en convivència amb una zona densament poblada i industrialitzada sotmesa als estralls del canvi climàtic i a la recerca d’alternatives sostenibles en àmbits com la mobilitat i l’energia.

Aquest mes de juny  i en el marc del dia mundial del Medi Ambient també volem recordar que la Institució Catalana d’Història Natural, societat filial dintre de la secció de ciències de l’ Institut d’Estudis Catalans, va publicar l’any 1976 el Llibre blanc de la gestió de la  Natura als Països catalans  amb el títol “Natura, ús o abús” aquella primera edició i la segona en el 1988 foren  coordinades  pel biòleg  Ramon Folch . Es tractava d’una obra col·lectiva que ha esdevingut un referent en el món de la gestió i la conservació del patrimoni natural, en ser un text precursor que posava sobre la taula la problemàtica ambiental i es podria considerar la primera gran diagnosi ambiental del nostre país.

Passats quaranta anys arribats a 2018 l’Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) decideix fer un balanç del què ha passat en aquest lapse de temps i, encara més important, mostrar que des del món acadèmic es considera que les coses es podrien i s’haurien de fer millor. Els experts amplien el camp de visió  del 1976 i 1988 i no només es tracta la natura des del punt de vista dels naturalistes sinó que s’adopta un enfocament ambiental i social més ampli.  Ens ofereixen un conjunt de propostes que, recolzades en sòlids arguments tècnics i científics, contribueixin a definir l’agenda ambiental d’aquest país i a demostrar que cal aplicar-la.

És en el marc de la celebració del nostre 50è aniversari que en cada butlletí tractem de  temàtiques que són del nostre interès  al llarg dels anys;  com la  defensa del patrimoni material i immaterial de la comarca i de manera molt concreta en defensa del patrimoni natural i a favor del medi ambient i la sostenibilitat. Una prova recent  que sintetitza aquesta manera de fer n’ha estat la celebració el passat mes de maig del “Col·loqui internacional Història i futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia”.  Aquest col·loqui va abordar  una  temàtica  que fa temps venint tractant com la transició energètica,  ens en  començàrem a ocupar  acollint la invitació del Col·lectiu per un nou model energètic social i sostenible (CMES), que amb el suport de l’IRMU,  ha anat organitzant diversos encontres amb entitats d’estudis d’arreu per parlar de  la transició energètica i territori.

Les iniciatives en matèria de sostenibilitat són una constant en la nostra agenda i així dimarts 25 de juny a la sala polivalent de Can Amat a Viladecans presentàvem l’exemplar número 26 de Materials del Baix Llobregat “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”. Aquesta presentació també ha tingut  la voluntat  de promoure la presentació de candidatures a la 12ª edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, edició que fou presentada i anunciada el passat dia 17 de juny a Can Negre a Sant Joan Despi tot donant a conèixer la publicació  del llibre “Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”, aquest llibre recull l’experiència de les 11 edicions anteriors i la seva transcendència en la vida de la comarca. Per això seguim convidant-vos a la presentació de candidatures als premis. Candidatures de persones a títol individual i candidatures d’ens col·lectius en els camps de les experiències culturals, socials, econòmiques i ecològiques.

 

 

“Ara que comença…”, per Dolors Pérez Gómez

/by

Ara que comença la calor i planifiquem les nostres vacances  per gaudir d’un estiu que està a tocar… ara ens hem començat a oblidar de la sequera.

El nostre territori és una comarca rica en diversitat paisatgística, amb una gran varietat d’entorns en una àrea relativament petita,  representem  l’1.51 % del total de Catalunya, i comprèn espais naturals tan distintius, diversos i significatius com la serra de Collserola, les Muntanyes del Baix, l’entorn fluvial del riu Llobregat, el Delta del Llobregat i les seves platges.

Cada un d’aquests espais presenta característiques úniques i s’enfronta a desafiaments específics.

El  Centre d’Estudis del Baix Llobregat, dins de la seva tasca de divulgació i difusió per un millor coneixement del territori, ha organitzat al llarg dels darrers anys jornades sobre qüestions diverses: gestió de l’aigua, consum, infraestructures, gestió d’espais naturals, transició energètica, canvi climàtic, economia circular, turisme…i en el si del debat s’han posat de manifest les  interdependències existents entre totes aquestes temàtiques.

Ara que sembla que comencem a oblidar-nos del terrible episodi de sequera que encara patim, caldria fer una reflexió per tal que la memòria no ens faci una mala passada.  Al gener de 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar “Pla especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera” . Tres anys després els ajuntaments van acabar de redactar, a marxes forçades, els seus plans de sequera, just en el punt més crític de l’episodi. En aquest context ens vam adonat que pot ser no vam aprendre tant de l’anterior sequera del 2008, que algunes de les grans infraestructures projectades en aquell moment no van acabar d’executar-se, i que continuàvem perdent molta aigua, per falta de manteniment, en les xarxes d’abastament i distribució d’aigua dels nostres pobles i ciutats.

La qüestió és si realment estàvem preparats, si havíem analitzar prou bé el grau de  vulnerabilitat tant des del punt de vista de l’entorn natural i com des del punt de vista humà,  i analitzar com ens hem adaptat a la situació, en definitiva quina ha estat la nostra capacitat de resiliència.

El canvi climàtic implica riscos climàtics i també la introducció d’una nova variable: els riscos naturals.  Davant la diversitat d’aquest riscos  hem de preparar una diagnosi de resiliència: quina ha de ser la nostra resposta a impactes d’origen natural, humà o tecnològic, identificar les principals vulnerabilitats, i no només en el moment inicial del fenomen, sinó també estudiant els impactes col·laterals, els anomenats efectes en cascada, que generen una propagació d’aquests impactes a través de les interdependències definides.

Les onades de calor, els incendis forestals, les pandèmies, els riscos químics  (tant des del punt de vista del transport per les carreteres com del sistema de producció), els abocaments al medi, les inundacions … són fenòmens extrems que malauradament ja no són aliens al  nostre territori, tot el contrari al llarg de les últimes dècades els hem viscut de manera directa.

Cal fugir de  l’alarmisme i la por, però cal estar preparats i treballar en i pel territori, i així donar eines per anticipar, absorbir i adaptar-se o recuperar-se dels efectes de qualsevol fenomen perillós de forma oportuna i eficient. Això és la resiliència i la resiliència no s’improvisa, sinó que s’estudia, es planifica.

Malgrat els desafiaments imposats per la sequera, els espais naturals del Baix Llobregat han mostrat una notable capacitat d’adaptació i la ciutadania, a base d’un continu degoteig d’informació i formació, ha seguit unes pautes de consum rigoroses.

Davant dels reptes futurs cal començar a treballar un pla de resiliència global que aglutini els plans que amb aquesta finalitat s’estan treballant des dels municipis, però sempre amb una visió de comarca ja que els espais naturals són un continu i l’adaptació ha de produir-se sense fissures territorials.

Ara que comença l’estiu gaudim de l’entorn natural i paisatgístic del Baix, la represa de l’activitat aquest setembre ens interpel·larà a plantejar nous escenaris, esperem que resilients, de cara els nous reptes climàtics.

 

 

Dolors Pérez Gómez

Enginyera Civil i sòcia del CEBLL.

Presentem el projecte “Quan les parets parlen” als Capvespres de Ca n’Amat

/by

El Museu de Viladecans-Ca n’Amat és l’escenari dels Capvespres de Ca n’Amat, un cicle de xerrades col·loqui a l’entorn de la memòria de la ciutat organitzades per l’Arxiu Municipal, que també tracten temes generals de Catalunya i de la comarca del Baix Llobregat. Aquest any el cicle versava a l’entorn de Viladecans als any 70, i han convidat a l’equip del projecte Quan les parets parlen a explicar les lluites socials de Sant Feliu de les que tracta aquest projecte. Així doncs, el vespre de divendres 7 de juny, M.Jesus Bono, Jesús Martínez i Àngel Merino van explicar davant d’una setantena de persones la lluita per la plena escolarització i per l’educació pública, la lluita pel dret a la salut i per la sanitat pública, a lluita per un espai públic digne i de qualitat i a lluita per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball a Sant Feliu de Llobregat, que de ben segur seria exportable a qualsevol altre municipi de la comarca.

Acollim l’exposició “1.473 kg” durant el II Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

El Circuit d’Art és un projecte que busca museificar l’espai públic des de l’autoorganització i que enllaça a entitats, comerços i espais diversos amb autors i entitats que exposen en aquests llocs. És un projecte que forma part del projecte de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, del qual nosaltres formem part, que és un programa potenciat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya que sorgeix per a dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària.

Enguany, que es celebrava la segona edició, el CECBLL va acollir del 30 de maig al 14 de juny a la Sala d’Exposicions del Centre Cívic Mas Lluí l’exposició de Llob. anomenada 1.473 kg

Descripció de l’exposició: El riu és testimoni silenciós dels nostres excessos. Cada objecte que hi trobem és un fragment de la seva historia, de la nostra realitat, que pesa molt més que grams.

Què és Llob.? Son un grup multidisciplinar de Sant Feliu que treballa des de diferents vessants artístiques i comunicatives per presentar una imatge vibrant i autèntica del Baix Llobregat que inspiri respecte i admiració. S’esforcen per desafiar estereotips i preconceptes associats amb les àrees perifèriques, redefinint la narrativa i presentant una perspectiva més rica i matisada. Creuen en la capacitat de l’art i la creativitat per generar canvis significatius, i l’aigua s’ha convertit en el seu element per fer-ho.

Podeu escoltar l’entrevista que els hi van fer a Radio Sant Feliu en el següent enllaç:

Continuem amb les presentacions del llibre “Contes del Baix Llobregat”

/by

El llibre “Contes del Baix Llobregat, escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella, continua fent “bolos” pel Baix Llobregat. Si en els mesos anteriors hem estat més aviat per la zona nord i les valls, el mes de juny ha estat el torn de la zona sud. El dia 13 vam estar a la biblioteca de Viladecans. A més de l’autor i la il·lustradora ens va acompanyar la tinenta d’alcalde de medi ambient i patrimoni cultural, Encarni Garcia. L’acte va comptar també amb lectures magníficament dramatitzades per Xavier Calderé, arxiver de Viladecans, i per Josep Lluís Atienza, que ha estat membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals. Amdós són socis de l’entitat.

L’autor i la il·lustradora van destacar en la seva intervenció l’estima que havien posat en la feina feta i la descoberta d’una comarca plena d’encís i de gent meravellosa. Gràcies, Joana i Rafa!!

El divendres 28, en el moment de sortir aquest butlletí, el conte es presenta a través d’una tertúlia al Bar del Mercat del Prat de Llobregat. Us donarem els detalls en el proper butlletí mensual del CECBLL.

Realitzem l’itinerari intrpretatiu “Quan les parets parlen” a l’aumnat de l’INS Martí Dot

/by

L’INS Martí Dot va realitzar l’itinerari Quan les parets parlen el matí del 10 de juny per les 4 parades de les que consta aquest itinerari. Aquest és un itinerari que s’ofereix als centres educatius de la ciutat a través del Programa municipal d’activitats educatives que promou l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El grup, d’uns vint-i-cinc alumnes, van recórrer Sant Feliu de Llobregat des de l’antiga fàbrica Hispano Suiza a la carretera Laureà Miró, avui reconvertida en una residència de persones grans, fins a l’escola Pau Vila al barri de Mas Lluí. Un recorregut que consta de 4 parades on s’expliquen les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball, centrat en les lluites i vagues d’Hispano Suiza; les lluites per un espai públic digne i de qualitat, centrat en les lluites per aconseguir que a la plaça de la Salut no hi posessin una benzinera; les lluites pel dret a la salut i per la sanitat pública, centrat en les manifestacions i moviments veïnals per un ambulatori per a la ciutadania; i les lluites per la plena escolarització i per l’educació pública, centrat en la construcció de l’escola Pau Vila per acollir a l’alumnat que no tenia plaça pública a Sant Feliu.

Presentació del llibre “Persones, valors i xarxes” al Centre Jujol – Can Negre

/by

La tarda del 19 de juny, ens aplegàvem al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí per presentar el llibre Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural. El regidor de cultura del municipi, Àlex Medrano ens donava la benvinguda a un espai tan emblemàtic de la ciutat com Can Negre. Una hora abans de l’inici de l’acte, l’ajuntament convidà a les entitats i centres d’estudi de tota la comarca a una vista guiada pels espais, la història i els personatge d’aquesta antiga masia del segle XVII, reformada al 1914 per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Aquesta activitat s’emmarca en la presentació de les bases de la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i a Sant Joan Despí es van presentar oficialment les bases i les novetats de la convocatòria de la mà de Conxita Sánchez, membre de Junta i responsable dels actes del 50è aniversari del CECBLL.

Tot seguit van intervenir Agnès dal Maschio, responsable dels Premis com a membre de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat durant vàries edicions, que ens va explicar el projecte i els seus orígens. I després va intervenir Mercè Renom, coautora del llibre, que ens va explicar la gestació i estructura del llibre que aplega els valors que els Premis de Reconeixement Cultural representen des de la primera edició del 1999. També s’hi troba el balanç de totes les propostes seleccionades i premiades de les onze edicions anteriors, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

Va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL que va esperonar a totes les persones assistents a presentar candidatures mitjançant la pàgina web del CECBLL  i fins el 7 d’octubre!

Despedim el curs amb la Festa d’Estiu del Centre Cívic Mas Lluí

/by

El Centre Cívic Mas Lluí és un espai cultural gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que ens ha donat l’oportunitat de crear un espai de trobada i d’apropar la cultura a la gent de Sant Feliu. La relació del Centre d’Estudis amb el Centre Cívic Mas Lluí va començar el setembre del 2012 i des de llavors hem aconseguit que el centre sigui un lloc proper on la gent del barri pot anar a fer activitats i tenir un espai tant de reunió, com de sinergies o d’estudi.

Un dels principals objectius del CECBLL a l’hora de gestionar el Centre Cívic Mas Lluí ha sigut convertir aquest equipament municipal en un lloc proper al barri i aquest va ser un dels motius principals pel qual, des de l’any passat, es fa una festa de final de curs per donar la benvinguda a l’estiu.

Durant la festa es van dur a terme diferents activitats en obert que es realitzen al centre cívic on podia participar qualsevol persona, a més va haver-hi un espai d’exposicions i de concerts perquè tothom pogués apropar-se i gaudir d’una bona estona.

A l’interior del centre es va habilitar un espai per exposar dibuixos i quadres dels alumnes del taller de dibuix i de manualitats, també va haver-hi un espai amb joguines per infants i a l’exterior es va posar un escenari, i unes carpes que cobrien l’espai d’oci on la gent s’hi podia seure i prendre un refresc.

Després de les activitats participatives vam gaudir d’un concert de la Coral “A viva veu” i de l’Associació Coro Rociero “Rosas de Sant Feliu” que assagen al nostre espai.

També vam contar amb un espai de paradetes on vam trobar la del CECBLL, de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, i de l’Associació de Celíacs de Catalunya i de Fibrosantfeliu que tenen la seu al centre cívic També.

També es va fer la presentació de les noves activitats de cara al curs 2024-25 entre les quals trobem més oferta d’alguns dels tallers que tenien millor rebuda com:

  • Hora del conte, adreçat als infants.
  • Conversa en francès, adreçat a persones que vulguin millorar el nivell de francès.
  • Art teràpia per adults, adreçat a persones amb ganes de fer un taller diferent

Presentem Materials núm. 26 “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”

/by

A la sala polivalent de Ca n’Amat al Museu de Viladecans vam presentar la tarda del 25 de juny  la 26a edició de la nostra revista Materials del Baix Llobregat. La publicació es titula El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits i ja la podeu trobar penjada a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

La benvinguda va anar a càrrec d’Encarna García Jiménez, tinenta d’alcalde de Patrimoni Cultural i Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ajuntament de Viladecans i va obrir la presentació una salutació de Sílvia Guillén, coordinadora de Materials del Baix Llobregat que ens va contextualització la publicació de la revista des dels seus orígens.

De nou, la regidora Encarna García, va prendre la paraula per explicar a les persones assistents un projecte municipal innovador en matèria d’energia, el projecte Vilawat, que se  sustenta  sobre  aquests  pilars:  la  companyia  local  d’energia,  per  deixar  de  dependre  de  les  grans  empreses  i  avançar  cap  a  la  sobirania  energètica;    la    rehabilitació    energètica    d’edificis,    per  millorar  el  confort  dels  habitatges i  fer-los  més  eficients energèticament; i la  moneda  Vilawatt,  que  parteix de  l’estalvi  obtingut  per  la  millora  de  la  gestió  de  l’energia  a  les  llars,  i  que    la  ciutadania  gasta  en  els  comerços  i  empreses  locals.

Tot seguit en Xavier Calderé, arxiver municipal de Viladecans, ens va explicar l’article que van publicar a la revista sobre la minsa documentació que conserven els arxius de la comarca de Falange i l’exemple dels fons documental de Viladecans; i va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL, que va presentar la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural i les bases per presentar candidatures.

En acabar, Manuel Luengo, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, en va oferir una visita guiada pels espais museïtzats de Ca n’Amat, una casa emblemàtica de Viladecans que inclou una interessant col·lecció de mobles dels segles XVIII fins al XX. Va ser la casa pairal de la família Amat-Sala i Amat Targa, i va ser l’última descendent d’aquesta nissaga qui la va cedir a l’Ajuntament. L’edifici està declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Actualizem tres eines de comunicació entre les Entitats d’Estudi Local del Baix Llobregat

/by

Una de les demandes que es va fer a la 8a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, és la necessitat de manternir-nos en contacte durant el curs i de compartir la nostra programació.

Hem estat treballant en tres eines de comunicació per tal de facilitar la difusió entre centres:

  1. Grup de Whatsapp de difusió
  2. Agenda Cultural del Baix Llobregat
  3. Espai de les entitats al web del CECBLL

 

 1. Grup de Whatsapp de difusió

L’OBJECTIU ÉS CREAR UN GRUP DE WHATSAPP ON ES PUBLIQUIN LES DIEVERSES ACTIVITATS QUE ES FAN DES DE LES ENTITATS D’ESTUDI DEL BAIX LLOBREGAT.

COM FUNCIONA?

És un grup de WhatsApp de difusió, per la qual cosa només podrà escriure l’administrador del grup, que en aquest cas serà el CECBLL. Serà la manera de poder filtrar la informació, així evitarem un grup ple de missatges que a vegades pot dificultar la comunicació.

 

COM ENTRAR AL GRUP DE DIFUSIÓ:

El grup és obert a tots els membres de les vostres entitats, sense límit de persones. Recomenem que mínim hi hagi una persona de cada assocaiació, però no hi ha límit.

Per estar al dia de totes les activitats, has d’unir-te al grup de WhatsApp pitjant aquí.

 

COM HO FAIG PERQUÈ ES COMPARTEIXI LA INFORMACIÓ DE LA MEVA ENTITAT?

Envies el cartell del teu acte al número de mòbil del CECBLL: 622 52 30 41.

Condicions del grup:

  • Només es compartiran activitats organitzades des de les Entitats d’Estudis del Baix Llobregat.
  • Només es compartiran els cartells 1 cop. Tota la informació ha d’estar continguda en un cartell.
  • Recomanacions: que hi hagi una persona responsable de l’enviament per cada entitat, per facilitar la comunicació. Enviar el cartell amb 7-10 dies d’antelació.
  • Terminis per distribuir la informació: es compartirà la informació de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i es farà en un màxim de 3 dies des de la recepció del cartell.

 

2. Agenda Cultural del Baix Llobregat

QUÈ ÉS?

Es una eina de difusió d’esdeveniments culturals del Baix Llobregat. Es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment compta amb milers de persones subscrites i que es vincula amb el web de l’Espia Comarca (cecbll.cat/espaicomarca/).

L’agenda surt setmanalment, els divendres al matí (puntualment pot sortir en dijous).

Aprofitant la renovació del web i amb la voluntat de que sigui un espai de referència per a la cultura baixllobregatina, hem renovat el disseny, l’estil i les normes de publicació per tal de que pugui ser el més útil possible i sobretot perquè sigui un espai més de referència per les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat.

Us deixem aquí l’última edicio perquè veieu l’estil.

 

COM FER-HO PERQUÈ UNA ACTIVITAT DE LA MEVA ENTITAT ES PENGI A L’AGENDA:

Enviant un correu a agendacomarcal@llobregat.info indicant:

  • Títol de l’acte (50 caràcters màxim)
  • Dia, hora i lloc
  • Qui organitza
  • Entrada al web de l’acte (si en té)
  • Descripció de l’acte en 200 caràcters
  • Imatge del cartell

 

CRITERIS DE PUBLICACIÓ:

Com que la cultura és molt plural i extensa hem marcat uns criteris de publicació:

  • Actes de memòria
  • Actes sobre el territori
  • Actes de patrimoni
  • Actes sobre història
  • Activitats organitzades per Entitats d’Estudis Locals
  • Festes majors i fires (només es publicaran un cop i per molt que hi hagi diferents actes hauran de quedar englobats dins de la Festa)

 

COM REBRE L’AGENDA COMARCAL?

Us heu d’apuntar a la llista de distribució. Per inscriure-us ho podeu fer a través d’aquest enllaç: http://acumbamail.com/url/ver/665566759/

 

3. Espai de les entitats al web del CECBLL

De la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat va sogir un butlletí amb la informació de contacte de cada una d’elles.

Actualment hem penjat tota la informació al web perquè sigui un punt de referència i ens estem posant en contacte amb altres entitats que no van poder participar per tal d’incloure-les en el llistat. Poc a poc anirem complementant aquest recurs.

L’apartat el trobareu al peu de pàgina del web del www.cecbll.cat a la secció d’enllaços d’interès, clicant “Entitats d’Estuids Locals del Baix Llobregat”.

 

Esperem que us interessin aquestes iniciatives i us animem a que ho compartiu amb la junta i les persones associades de les vostres entitats que els hi pugui ser d’interès!

Alex Ros presenta el seu llibre al Foment de Sant Joan Despí, acompanyat de la directora del CECBLL

/by

El passat 19 de juny vam participar de la ma d’Esther Hachuel en la presentació del llibre d’Àlex Ros Cafè, billar i sala. L’associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975).

Es tracta del treball guanyador de la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que convoquen la Fundació Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com ve essent habitual en aquests casos, l’edició del llibre ha anat a càrrec de l’editorial Afers.

L’acte es va fer al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí, una de les entitats estudiades en el llibre. Hi van intervenir Joan Bonich, membre de la Junta del Foment;  Anton Rovira, president del Foment; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La segona part va consistir en un diàleg entre l’autor, Àlex Ros Mateo, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’autor va posar l’accent en el fet que sovint l’associacionisme sorgeix dels espais d’oci, com van ser el Cafè d’en Gil i el Cafè d’en Just, que van donar lloc respectivament al Foment Cultural i Artístic, que encara es manté com a associació, i al Centre Regionaliste, que va desaparèixer en arribar la dictadura.

Tota una lliçó de com les entitats fan ciutat.

L’Àlex Ros és professor de secundària, arqueòleg i un entusiasta de la història local de Sant Joan Despí. Com a soci del CECBLL participa en la recerca sobre exili i deportació al Baix Llobregat que dirigeix Maribel Ollé.

El CECBLL assisteix al 16è consell general del PEMB

/by

Genoveva Català, presidenta del CECBLL, divendres dia 14 de juny va assistir al 16è Consell General del PEMB, associació de la qual el Centre d’Estudis en som membres.

La sessió es va celebrar a la seu del Hub social Barcelona, ubicada al carrer Girona número 34. En aquesta reunió del màxim òrgan de govern de l’associació PEMB els membres coneguérem i votàrem  la memòria i els comptes de 2023 de l’entitat. Aquesta fou la primera trobada del Consell General després que el 12 de desembre fos aprovat el Compromís Metropolità 2030, el full de ruta que descriu en vuit missions les qüestions bàsiques que afecten tot l’entorn metropolità de Barcelona  que conforma un territori de 5 milions d’habitants. També es conegué i s’aprovà el pressupost 2024 i el corresponent Pla d’activitat.

Acabada la sessió del Consell tingué lloc una taula rodona per debatre com s’afronten els reptes globals des de l’escala metropolitana es conversà sobre la situació geopolítica, els moviments migratoris, la transició ecològica i la digitalització, a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquest era un debat sorgit  de la voluntat de mantenir una visió global, no només per la incidència que els reptes plantejats tenen en el desenvolupament de les missions, sinó també per impulsar les mesures contingudes en l’apartat “Una metròpoli oberta al món” del Compromís Metropolità. A la taula rodona participaran hi participaren: Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona;  Viviane Ogou, fundadora i presidenta de “La Puerta de África”; Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA); Miriam Hatibi, consultora de comunicació a Sibilare; moderà el debat: Carla Turró, subdirectora del diari ARA.

Podeu llegir també l’article publicat pel PEMB: https://pemb.cat/ca/noticies/el_consell_general_del_pemb_aprova_el_full_de_ruta_de_lentitat_pel_2024_i_referma_el_compromis_metropolita_2030/406/?utm_source=Mailing&utm_medium=NWL_Juny_24_CAT&utm_campaign=Mailing_NWL_Juny_24_CAT_NotiConsellGeneral140624&utm_source=Comunicacions+del+PEMB&utm_campaign=Newsletter%20juny%202024%20CAT&utm_medium=email

 

Partcipem a l’acte de Jubilació de Mari Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de juny s’ha fet la festa de comiat de M. Luz Retuerta, qui durant 42 anys ha estat al capdavant de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Ella ha estat durant tot aquest temps l’essència i  l’ànima de l’Arxiu. Ha treballat de forma incansable, amb entrega i amb il·lusió, cosa que l’ha convertit en una persona – en un personatge – molt especial. La M. Luz no s’ha cenyit únicament a fer les feines pròpies d’una arxivera. Ha anat més enllà i s’ha dedicat també a divulgar la importància dels arxius com a garants de la història col·lectiva. És per això que ha organitzat conferències i taules rodones; ha escrit o ha facilitat que s’escriguin llibres d’història de Sant Feliu i de la comarca; ha fet exposicions amb documentació de l’arxiu; ha fet dossiers educatius que ha ofert a les escoles; ha digitalitzat documents; i ha dedicat una bona part del seu temps a promoure la donació de fons d’empreses, entitats i particulars a l’Arxiu Comarcal. La M. Luz marxa amb la consciència d’haver fet la feina ben feta molt més enllà del que es podia demanar.

Un altre mèrit de la M. Luz ha estat saber crear aliances. En aquest sentit ha teixit una estreta trama de relacions amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Pot semblar banal, però no ho és. Amb això ha promogut la recerca i l’aproximació de persones investigadores de l’Arxiu al Centre i del Centre ha l’Arxiu. Ha creat sinèrgies entre persones i entre entitats i ha vist la importància d’estar prop. Per això des de l’any 1993 el CECBLL te la seu o bé directament en les dependències de l’Arxiu (1993-2012) o be en el mateix edifici (2012-actualitat).

Són moltes les coses que hem d’agrair a aquesta entusiasta de la història i de les seves fonts d’informació. M. Luz, seguirem col·laborant i no et perdem de sòcia. Moltes gràcies!

El Museu de la Colònia Sedó acull l’audició de l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera

/by

L’Escola de les Arts d’Esparreguera ha celebrat el final de curs al Museu de la Colònia Sedó amb una audició de música que va tenir lloc el dia 18 de juny. Hi van participar els grups de Combo d’infants i d’adults; el grup d’adults de piano i van oferir un repertori d’allò més variat, sota la direcció de David Parras, pep Giné i Alba Comellas.

Van assistir entre públic i músics unes 100 persones. L’objectiu d’aquestes activitats és donar a conèixer el Museu i la Colònia i promoure que les famílies s’animin a fer la visita.

Hem d’agrair especialment el director de l’Escola de les Arts, per la seva amabilitat i complicitat en tot el procés d’organització i realització de l’audició.

Centre d’Estudis de Gavà

/by

És una entitat fundada el 2005, que té com a objectius la promoció de la recerca i la difusió de coneixement en l’àmbit històric, cultural, geogràfic, o de qualsevol tipus que tingui com a marc la ciutat de Gavà, sense excloure les ciutats de l’entorn immediat i les seves relacions històriques amb Gavà.

El mateix Centre d’Estudis ha portat a terme bona part de la investigació en l’àmbit històric, i ha acollit i acompanyat altres iniciatives particulars que poguessin coincidir amb les seves finalitats estatutàries. Així, a banda de les publicacions pròpies (en solitari o en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Gavà), també s’ha promogut la publicació d’estudis d’àmbit local realitzats per autors aliens al Centre.

A banda d’una intensa activitat en recerca i edició, també ha col·laborat, juntament amb altres centres d’estudis de l’antiga baronia d’Eramprunyà, en l’organització i edició d’actes de les Jornades d’Estudiosos d’Eramprunyà, que han celebrat ja 16 edicions. Òbviament, també hi ha presentat un gran nombre de ponències i comunicacions en el marc de les Jornades.

També ha col·laborat amb altres entitats (secció local d’Òmnium Cultural, Associació d’Amics del Museu de Gavà, Associacions de Veïns…) en iniciatives com els premis Ciutat de Gavà per a treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, que han celebrat quatre edicions.

Una altra activitat ha estat la creació de materials per a exposicions en fires d’entitats i trobades i la celebració de xerrades i conferències. També ha elaborat els materials i s’ha encarregat de les sessions presencials de cursos de temàtica històrica, el més rellevant el d’història de Gavà, en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Barri del Centre, que ha tingut diverses edicions.

ESPLUGUES: Grup d’Estudis d’Esplugues

/by

El Grup d’Estudis d’Esplugues fou creat la tardor de 1994 per un col·lectiu de persones motivades per l’interès i la curiositat a descobrir i aprofundir en moltes de les vivències del nostre passat, un passat on volíem trobar la clau del nostre present i projectar-la al futur. L’acta de constitució és del 1995 i la presentació pública es va fer 25 d’abril de 1996 al Casal de Cultura Robert Brillas, en un acte que va acollir una taula rodona sota el títol “El paper dels Centres d’Estudis” i en el qual vam presentar el vídeo La sagrera, l’origen d’Esplugues.

El Grup d’Estudis d’Esplugues vol ser un instrument vàlid de comprensió i crítica de la nostra realitat local. I la gent que ens hi impliquem estem al servei d’aquesta idea.

Esplugues, com la resta de municipis de la comarca del Baix Llobregat, ha patit durant aquests darrers anys unes grans transformacions a conseqüència de la industrialització i de la desaparició de l’agricultura i tota la cultura popular que hi anava lligada.

La proximitat de Barcelona i el perill de suburbanització és un altre aspecte que ens porta a potenciar la nostra identitat com a poble.

És per això que la nostra associació promou la programació d’activitats culturals vinculades, de forma general, amb la història i la realitat d’Esplugues. Amb la voluntat d’arribar a tots els públics, la nostra activitat és molt diversa, va de conferències i taules rodones amb persones expertes fins a debats a partir de pel·lícules, o exposicions, llibres i visites culturals dins i fora d’Esplugues. Un dels projectes del qual ens sentim més orgullosos és la publicació de la revista El Pou de Vernís, un butlletí que permet donar difusió a la nostra activitat i ens vincula a la ciutat com un mitjà més de comunicació local.

Del 2 al 9 de febrer del 2023 vam poder presentar l’Exposició 25+3 per posar de manifest la molta feina que s’ha fet durant aquests anys. Volem agrair a les moltíssimes persones que han col·laborat amb el Grup d’Estudis aquests 28 anys.

Som una entitat oberta a la participació de tothom que se senti motivat per aquests objectius.

PALLEJÀ: Amics del Museu de Pallejà

/by

Amics del Museu de Pallejà va néixer el 1996. Però per entendre la tasca i el recorregut de l’entitat, cal anar al 1974, quan el grup Recerca, format per Albert Massegur i Giralt i un grup de joves de Pallejà van començar a recollir peces diverses, des de troballes arqueològiques fins a eines destinades al treball del camp i tota classe d’objectes procedents de cases antigues del poble. No tenien local i les peces es van guardar en una petita vitrina a les golfes de l’Ajuntament, fins que l’any 1978, l’entitat Amics del Castell se’n va fer càrrec, i amb la col·laboració de l’Ajuntament, es van exposar al Castell fins al 1995, quan van començar les obres de rehabilitació d’aquest edifici.

Quan Amics del Castell es va dissoldre, es va fundar Amics del Museu de Pallejà per fer-se càrrec d’aquell museu malgrat no tenir-ne seu.

El 2008 va passar a titularitat municipal i la Masia Museu de ca l’Albareda va acollir l’actual Museu.

Des d’aleshores, en conveni amb l’Ajuntament de Pallejà, Amics del Museu gestionem el Museu Municipal, en les tasques de recerca, conservació i exposició del fons museístic. Editem un butlletí anual, Pal·laliana, amb temes que fan referència a la història i la societat de Pallejà. Tenim previst editar els apunts sobre la història de la calç a Pallejà, de Carles Millàs Buxadé, col·laborador del Museu, que ens va deixar el 2018. Organitzem actes i conferències sobre la història i la vida social de la població. Destaquem les gestions per salvar el patrimoni del poble, especialment la claraboia El Caçador d’Ocells, declarada BCIN, obra del reconegut artista Xavier Nogués, que es troba a la propietat privada de can Seix, en condicions precàries.

La nostra entitat compta amb un centenar de socis, entre els quals hi ha col·laboradors en la vigilància del Museu els dies d’obertura i en tasques de documentació d’imatges i transcripció de textos.

Podem dir que Amics del Museu de Pallejà vetllem per conservar la memòria històrica del nostre poble

SANT BOI: La Rutlla

/by

Després de diferents intents sense èxit, l’organització de la XIIª Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, l’octubre del 2019, és el punt de partida per a la fundació de La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians. Neix com una associació ciutadana sense ànim de lucre, que aplega a tothom interessat en el coneixement, estudi, conservació i difusió del patrimoni històric, cultural, social i natural de Sant Boi de Llobregat. Deu el seu nom a aquest popular joc infantil que ha quedat inclòs en el patrimoni local de Sant Boi, donant nom a un dels carrers més populars i transitats del Casc Antic.

L’èxit de la Trobada va impulsar l’organització de la Iª Trobada d’Estudiosos i Investigadors de Sant Boi de Llobregat, el nostre acte principal, el qual arribarà, enguany, a la cinquena edició. Posteriorment a les Trobades, es publiquen els llibres d’actes amb totes les ponències presentades, essent una magnífica eina de coneixement del patrimoni santboià de totes les èpoques.

Més endavant, han anat sorgint altres activitats, com les Conferències de Primavera i Estiu, al voltant de diferents temes i àmbits del nostre entorn, no tant sols del poble de Sant Boi.

Ja centrats en el nostre poble, sorgeix la figura del Llegat, amb passejades, projeccions, tertúlies, etc., però sempre amb temàtica santboiana. Cal destacar aquí activitats com l’itinerari pels escenaris dels llibres de l’escriptor santboià Kiko Amat, de la ma del propi autor, o la projecció del documental Filmoteca Santboiana, del cineasta local Pere Koniek, sobre la presència de Sant Boi al cinema.

La Rutlla s’estructura en diferents comissions, destacant la de reconstrucció històrica, que participa cada any als Ludi Rubricati, les jornades romanes de Recreació Històrica que organitza el Museu de Sant Boi, o la de Natura, amb passejades, itineraris, accions de salvaguarda de l’entorn natural o projecció de documentats com “Els santboians no empadronats”, amb un gran participació en tots ells

SANT JUST: Centre d’Estudis Santjustencs

/by

 

El Centre d’Estudis Santjustencs es va constituir com una associació cultural sense ànim de lucre el 15 de gener de 1988.

L’entitat té com a finalitats els estudis de la nostra localitat en els més diversos aspectes, així com vetllar per la conservació de tot allò que significa el nostre patrimoni artístic, arquitectònic o arqueològic considerat com a llegats inalienables de tot el nostre passat històric i alhora signes de la nostra identitat.

Principals projectes desenvolupats al llarg dels anys:

  • Organitzar conferències, cursos, excursions, exposicions o passejades per donar a conèixer els resultats de recerca i fer divulgació de la historia i el patrimoni local, comarcal o territorial.
  • Col·laborar amb altres entitats per desenvolupar els objectius de l’associació.
  • Custodiar i posar a disposició dels socis i la ciutadania la informació i documentació de l’associació.
  • Posar en pràctica qualsevol acte o activitat que la Junta Directiva i/o l’Assemblea aprovin realitzar d’acord amb l’objecte social de l’entitat.
  • Publicar el resultat de treballs de recerca inèdits que es realitzin sobre la nostra localitat i en siguin mereixedors pel seu contingut i rigor científic.

Principals projectes en marxa actualment:

  • Projecte d’Encesa de talaies des de la Penya del Moro.
  • Passejada per la Pedra Seca a Sant Just Desvern.
  • Curs de Coneixements Santjustencs sobre edificis rehabilitats.
  • Sortida cultural per Collserola visitant l’Observatori Fabra.
  • Passejada Literària d’Estiu sobre persones que donen nom als carrers.
  • Jornada Europea de Patrimoni sobre estucats de façanes.
  • Conferència a les Festes de Tardor.
  • Vetllada Poètica de Nadal.

Som l’entitat de referència per temes culturals a Sant Just Desvern, amb una massa social de 195 sòcies i socis.

SANT CLIMENT: + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

/by

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat va néixer arran de les inquietuds d’un grup de persones amb ganes de reactivar la cultura i de reivindicar el patrimoni de Sant Climent, el seu paper en la història i el de la gent que ha contribuït a dibuixar-lo com és.

Proveníem d’entitats culturals diverses i molts havíem format part dels Consells de Cultura que havien treballat amb l’Ajuntament en l’organització de programes festius i culturals. Era el 10 de març de 2010 quan ens trobàvem una colla per engegar una associació que es marcava com a objectius organitzar activitats culturals i intentar recuperar i reivindicar el patrimoni i la memòria històrica que ens podia transmetre la gent gran del poble.

I aquest és el llegat que volem deixar per a que les generacions futures també se sentin part important i encarin el demà sense oblidar els seus fonaments.

Amb aquest objectiu cada any tenim dos eixos de treball, sense renunciar a muntar altres activitats:

  • La Primavera Cultural
  • El Correllengua i les Jornades d’Història Local

Es fàcil trobar-nos al costat d’altres entitats climentones organitzant festes i diades assenyalades com Sant Jordi, l’Exposició de Cireres o l’Onze de Setembre. I participem de totes les activitats que tinguin a veure amb la història i el patrimoni oral, natural, paisatgístic i urbanístic de Sant Climent de Llobregat.

Interessats per l’espai històric de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà, participem cada any en les Trobades d’estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, organitzades per les entitats de recerca històrica dels municipis de l’antiga baronia i hi mantenim contacte pel que fa a temes de recerca o estudis.

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, és una entitat discreta i petita. Suplim la manca de mitjans amb la il·lusió i la força que ens dona la nostra història. Per aquest motiu l’any 2020 vam organitzar el programa d’actes de celebració del 1050è aniversari de Sant Climent per a reivindicar tota la gent que va posar els fonaments per a que aquest territori sigui el que ara és i el que volem llegar al futur.

CASTELLDEFELS: Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GRHIC)

/by

El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels va ser fundat el 2000 amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la història de Castelldefels, i vetllar per la conservació del patrimoni.

S’han publicat més de vint-i-cinc llibres. Una desena conformen la col·lecció “Imatges de Castelldefels”. Altres obres s’han concebut com a guies del patrimoni arquitectònic local modern, amb l’estudi sobre el Pont de la Corredora Mestra, de Marc Clemente Armelles; o contemporani, amb l’obra de Carla López Arnau. S’han presentat obres de ficció inspirades en personatges històrics locals, en trilogia de Pep Solé. S’han editat anecdotaris; estudis sobre els Brigadistes Internacionals a la ciutat, d’Alfonso López Borgoñoz; obres sobre la riquesa artística de creadors plàstics amb petja a la localitat; monografies sobre urbanisme…

Com a “projecte estrella”: la col·laboració amb el treball arqueològic de Joan Daura i Montse Sanz, al jaciment de la Cova del Rinoceront, des del 2002, fent costat al Grup de Recerca del Quaternari (UB). Amb el CECBLL, s’organitzà la Primera Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, el 27 d’octubre de 2007, a Castelldefels. El juliol de l’any 2008, l’entitat reclamà la revisió del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels, amb la proposta concreta per a incorporar nous elements. Es va abordar la recuperació del llegat filmogràfic local. Es van digitalitzar pel·lícules, majoritàriament de 8 mm i súper-8. El juny de 2012 es van fer les dues primeres projeccions públiques de material recuperat.

La reivindicació més forta es relaciona amb la desaparició, a finals del 2009, del pontarró de la Corredora Mestra, del XVIII. D’ençà el seu desmantellament s’ha mantingut un treball tenaç, fonamentat i ferm amb nombrosos escrits i intervencions en plens municipals de diverses legislatures. El projecte de restitució, elaborat i pressupostat per Diputació de Barcelona, encara no s’ha materialitzat.

Des del 2008 es treballa, de manera coordinada amb la resta de centres d’estudi locals que comparteixen l’àmbit d’una antiga baronia. GREHIC coopera a les anuals Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’any 2023 organitza l’esdeveniment, el 21 d’octubre.