Despedim el curs amb la Festa d’Estiu del Centre Cívic Mas Lluí

El Centre Cívic Mas Lluí és un espai cultural gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que ens ha donat l’oportunitat de crear un espai de trobada i d’apropar la cultura a la gent de Sant Feliu. La relació del Centre d’Estudis amb el Centre Cívic Mas Lluí va començar el setembre del 2012 i des de llavors hem aconseguit que el centre sigui un lloc proper on la gent del barri pot anar a fer activitats i tenir un espai tant de reunió, com de sinergies o d’estudi.

Un dels principals objectius del CECBLL a l’hora de gestionar el Centre Cívic Mas Lluí ha sigut convertir aquest equipament municipal en un lloc proper al barri i aquest va ser un dels motius principals pel qual, des de l’any passat, es fa una festa de final de curs per donar la benvinguda a l’estiu.

Durant la festa es van dur a terme diferents activitats en obert que es realitzen al centre cívic on podia participar qualsevol persona, a més va haver-hi un espai d’exposicions i de concerts perquè tothom pogués apropar-se i gaudir d’una bona estona.

A l’interior del centre es va habilitar un espai per exposar dibuixos i quadres dels alumnes del taller de dibuix i de manualitats, també va haver-hi un espai amb joguines per infants i a l’exterior es va posar un escenari, i unes carpes que cobrien l’espai d’oci on la gent s’hi podia seure i prendre un refresc.

Després de les activitats participatives vam gaudir d’un concert de la Coral “A viva veu” i de l’Associació Coro Rociero “Rosas de Sant Feliu” que assagen al nostre espai.

També vam contar amb un espai de paradetes on vam trobar la del CECBLL, de la Comunalitat Urbana de Sant Feliu, i de l’Associació de Celíacs de Catalunya i de Fibrosantfeliu que tenen la seu al centre cívic També.

També es va fer la presentació de les noves activitats de cara al curs 2024-25 entre les quals trobem més oferta d’alguns dels tallers que tenien millor rebuda com:

  • Hora del conte, adreçat als infants.
  • Conversa en francès, adreçat a persones que vulguin millorar el nivell de francès.
  • Art teràpia per adults, adreçat a persones amb ganes de fer un taller diferent

Presentem Materials núm. 26 “El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits”

A la sala polivalent de Ca n’Amat al Museu de Viladecans vam presentar la tarda del 25 de juny  la 26a edició de la nostra revista Materials del Baix Llobregat. La publicació es titula El futur de les energies renovables al Baix Llobregat i altres escrits i ja la podeu trobar penjada a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert).

La benvinguda va anar a càrrec d’Encarna García Jiménez, tinenta d’alcalde de Patrimoni Cultural i Medi Ambient i Sostenibilitat de l’ajuntament de Viladecans i va obrir la presentació una salutació de Sílvia Guillén, coordinadora de Materials del Baix Llobregat que ens va contextualització la publicació de la revista des dels seus orígens.

De nou, la regidora Encarna García, va prendre la paraula per explicar a les persones assistents un projecte municipal innovador en matèria d’energia, el projecte Vilawat, que se  sustenta  sobre  aquests  pilars:  la  companyia  local  d’energia,  per  deixar  de  dependre  de  les  grans  empreses  i  avançar  cap  a  la  sobirania  energètica;    la    rehabilitació    energètica    d’edificis,    per  millorar  el  confort  dels  habitatges i  fer-los  més  eficients energèticament; i la  moneda  Vilawatt,  que  parteix de  l’estalvi  obtingut  per  la  millora  de  la  gestió  de  l’energia  a  les  llars,  i  que    la  ciutadania  gasta  en  els  comerços  i  empreses  locals.

Tot seguit en Xavier Calderé, arxiver municipal de Viladecans, ens va explicar l’article que van publicar a la revista sobre la minsa documentació que conserven els arxius de la comarca de Falange i l’exemple dels fons documental de Viladecans; i va tancar la presentació Genoveva Català, presidenta del CECBLL, que va presentar la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural i les bases per presentar candidatures.

En acabar, Manuel Luengo, cap de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Viladecans, en va oferir una visita guiada pels espais museïtzats de Ca n’Amat, una casa emblemàtica de Viladecans que inclou una interessant col·lecció de mobles dels segles XVIII fins al XX. Va ser la casa pairal de la família Amat-Sala i Amat Targa, i va ser l’última descendent d’aquesta nissaga qui la va cedir a l’Ajuntament. L’edifici està declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Actualizem tres eines de comunicació entre les Entitats d’Estudi Local del Baix Llobregat

Una de les demandes que es va fer a la 8a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, és la necessitat de manternir-nos en contacte durant el curs i de compartir la nostra programació.

Hem estat treballant en tres eines de comunicació per tal de facilitar la difusió entre centres:

  1. Grup de Whatsapp de difusió
  2. Agenda Cultural del Baix Llobregat
  3. Espai de les entitats al web del CECBLL

 

1. Grup de Whatsapp de difusió

L’OBJECTIU ÉS CREAR UN GRUP DE WHATSAPP ON ES PUBLIQUIN LES DIEVERSES ACTIVITATS QUE ES FAN DES DE LES ENTITATS D’ESTUDI DEL BAIX LLOBREGAT.

COM FUNCIONA?

És un grup de WhatsApp de difusió, per la qual cosa només podrà escriure l’administrador del grup, que en aquest cas serà el CECBLL. Serà la manera de poder filtrar la informació, així evitarem un grup ple de missatges que a vegades pot dificultar la comunicació.

 

COM ENTRAR AL GRUP DE DIFUSIÓ:

El grup és obert a tots els membres de les vostres entitats, sense límit de persones. Recomenem que mínim hi hagi una persona de cada assocaiació, però no hi ha límit.

Per estar al dia de totes les activitats, has d’unir-te al grup de WhatsApp pitjant aquí.

 

COM HO FAIG PERQUÈ ES COMPARTEIXI LA INFORMACIÓ DE LA MEVA ENTITAT?

Envies el cartell del teu acte al número de mòbil del CECBLL: 622 52 30 41.

Condicions del grup:

  • Només es compartiran activitats organitzades des de les Entitats d’Estudis del Baix Llobregat.
  • Només es compartiran els cartells 1 cop. Tota la informació ha d’estar continguda en un cartell.
  • Recomanacions: que hi hagi una persona responsable de l’enviament per cada entitat, per facilitar la comunicació. Enviar el cartell amb 7-10 dies d’antelació.
  • Terminis per distribuir la informació: es compartirà la informació de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i es farà en un màxim de 3 dies des de la recepció del cartell.

 

2. Agenda Cultural del Baix Llobregat

QUÈ ÉS?

Es una eina de difusió d’esdeveniments culturals del Baix Llobregat. Es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment compta amb milers de persones subscrites i que es vincula amb el web de l’Espia Comarca (cecbll.cat/espaicomarca/).

L’agenda surt setmanalment, els divendres al matí (puntualment pot sortir en dijous).

Aprofitant la renovació del web i amb la voluntat de que sigui un espai de referència per a la cultura baixllobregatina, hem renovat el disseny, l’estil i les normes de publicació per tal de que pugui ser el més útil possible i sobretot perquè sigui un espai més de referència per les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat.

Us deixem aquí l’última edicio perquè veieu l’estil.

 

COM FER-HO PERQUÈ UNA ACTIVITAT DE LA MEVA ENTITAT ES PENGI A L’AGENDA:

Enviant un correu a agendacomarcal@llobregat.info indicant:

  • Títol de l’acte (50 caràcters màxim)
  • Dia, hora i lloc
  • Qui organitza
  • Entrada al web de l’acte (si en té)
  • Descripció de l’acte en 200 caràcters
  • Imatge del cartell

 

CRITERIS DE PUBLICACIÓ:

Com que la cultura és molt plural i extensa hem marcat uns criteris de publicació:

  • Actes de memòria
  • Actes sobre el territori
  • Actes de patrimoni
  • Actes sobre història
  • Activitats organitzades per Entitats d’Estudis Locals
  • Festes majors i fires (només es publicaran un cop i per molt que hi hagi diferents actes hauran de quedar englobats dins de la Festa)

 

COM REBRE L’AGENDA COMARCAL?

Us heu d’apuntar a la llista de distribució. Per inscriure-us ho podeu fer a través d’aquest enllaç: http://acumbamail.com/url/ver/665566759/

 

3. Espai de les entitats al web del CECBLL

De la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat va sogir un butlletí amb la informació de contacte de cada una d’elles.

Actualment hem penjat tota la informació al web perquè sigui un punt de referència i ens estem posant en contacte amb altres entitats que no van poder participar per tal d’incloure-les en el llistat. Poc a poc anirem complementant aquest recurs.

L’apartat el trobareu al peu de pàgina del web del www.cecbll.cat a la secció d’enllaços d’interès, clicant “Entitats d’Estuids Locals del Baix Llobregat”.

 

Esperem que us interessin aquestes iniciatives i us animem a que ho compartiu amb la junta i les persones associades de les vostres entitats que els hi pugui ser d’interès!

Alex Ros presenta el seu llibre al Foment de Sant Joan Despí, acompanyat de la directora del CECBLL

El passat 19 de juny vam participar de la ma d’Esther Hachuel en la presentació del llibre d’Àlex Ros Cafè, billar i sala. L’associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975).

Es tracta del treball guanyador de la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que convoquen la Fundació Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com ve essent habitual en aquests casos, l’edició del llibre ha anat a càrrec de l’editorial Afers.

L’acte es va fer al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí, una de les entitats estudiades en el llibre. Hi van intervenir Joan Bonich, membre de la Junta del Foment;  Anton Rovira, president del Foment; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La segona part va consistir en un diàleg entre l’autor, Àlex Ros Mateo, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’autor va posar l’accent en el fet que sovint l’associacionisme sorgeix dels espais d’oci, com van ser el Cafè d’en Gil i el Cafè d’en Just, que van donar lloc respectivament al Foment Cultural i Artístic, que encara es manté com a associació, i al Centre Regionaliste, que va desaparèixer en arribar la dictadura.

Tota una lliçó de com les entitats fan ciutat.

L’Àlex Ros és professor de secundària, arqueòleg i un entusiasta de la història local de Sant Joan Despí. Com a soci del CECBLL participa en la recerca sobre exili i deportació al Baix Llobregat que dirigeix Maribel Ollé.

El CECBLL assisteix al 16è consell general del PEMB

Genoveva Català, presidenta del CECBLL, divendres dia 14 de juny va assistir al 16è Consell General del PEMB, associació de la qual el Centre d’Estudis en som membres.

La sessió es va celebrar a la seu del Hub social Barcelona, ubicada al carrer Girona número 34. En aquesta reunió del màxim òrgan de govern de l’associació PEMB els membres coneguérem i votàrem  la memòria i els comptes de 2023 de l’entitat. Aquesta fou la primera trobada del Consell General després que el 12 de desembre fos aprovat el Compromís Metropolità 2030, el full de ruta que descriu en vuit missions les qüestions bàsiques que afecten tot l’entorn metropolità de Barcelona  que conforma un territori de 5 milions d’habitants. També es conegué i s’aprovà el pressupost 2024 i el corresponent Pla d’activitat.

Acabada la sessió del Consell tingué lloc una taula rodona per debatre com s’afronten els reptes globals des de l’escala metropolitana es conversà sobre la situació geopolítica, els moviments migratoris, la transició ecològica i la digitalització, a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquest era un debat sorgit  de la voluntat de mantenir una visió global, no només per la incidència que els reptes plantejats tenen en el desenvolupament de les missions, sinó també per impulsar les mesures contingudes en l’apartat “Una metròpoli oberta al món” del Compromís Metropolità. A la taula rodona participaran hi participaren: Jordi Torrent, cap d’estratègia del Port de Barcelona;  Viviane Ogou, fundadora i presidenta de “La Puerta de África”; Jaime Palomera, codirector de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA); Miriam Hatibi, consultora de comunicació a Sibilare; moderà el debat: Carla Turró, subdirectora del diari ARA.

Podeu llegir també l’article publicat pel PEMB: https://pemb.cat/ca/noticies/el_consell_general_del_pemb_aprova_el_full_de_ruta_de_lentitat_pel_2024_i_referma_el_compromis_metropolita_2030/406/?utm_source=Mailing&utm_medium=NWL_Juny_24_CAT&utm_campaign=Mailing_NWL_Juny_24_CAT_NotiConsellGeneral140624&utm_source=Comunicacions+del+PEMB&utm_campaign=Newsletter%20juny%202024%20CAT&utm_medium=email

 

Partcipem a l’acte de Jubilació de Mari Luz Retuerta, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Aquest mes de juny s’ha fet la festa de comiat de M. Luz Retuerta, qui durant 42 anys ha estat al capdavant de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Ella ha estat durant tot aquest temps l’essència i  l’ànima de l’Arxiu. Ha treballat de forma incansable, amb entrega i amb il·lusió, cosa que l’ha convertit en una persona – en un personatge – molt especial. La M. Luz no s’ha cenyit únicament a fer les feines pròpies d’una arxivera. Ha anat més enllà i s’ha dedicat també a divulgar la importància dels arxius com a garants de la història col·lectiva. És per això que ha organitzat conferències i taules rodones; ha escrit o ha facilitat que s’escriguin llibres d’història de Sant Feliu i de la comarca; ha fet exposicions amb documentació de l’arxiu; ha fet dossiers educatius que ha ofert a les escoles; ha digitalitzat documents; i ha dedicat una bona part del seu temps a promoure la donació de fons d’empreses, entitats i particulars a l’Arxiu Comarcal. La M. Luz marxa amb la consciència d’haver fet la feina ben feta molt més enllà del que es podia demanar.

Un altre mèrit de la M. Luz ha estat saber crear aliances. En aquest sentit ha teixit una estreta trama de relacions amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Pot semblar banal, però no ho és. Amb això ha promogut la recerca i l’aproximació de persones investigadores de l’Arxiu al Centre i del Centre ha l’Arxiu. Ha creat sinèrgies entre persones i entre entitats i ha vist la importància d’estar prop. Per això des de l’any 1993 el CECBLL te la seu o bé directament en les dependències de l’Arxiu (1993-2012) o be en el mateix edifici (2012-actualitat).

Són moltes les coses que hem d’agrair a aquesta entusiasta de la història i de les seves fonts d’informació. M. Luz, seguirem col·laborant i no et perdem de sòcia. Moltes gràcies!

El Museu de la Colònia Sedó acull l’audició de l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera

L’Escola de les Arts d’Esparreguera ha celebrat el final de curs al Museu de la Colònia Sedó amb una audició de música que va tenir lloc el dia 18 de juny. Hi van participar els grups de Combo d’infants i d’adults; el grup d’adults de piano i van oferir un repertori d’allò més variat, sota la direcció de David Parras, pep Giné i Alba Comellas.

Van assistir entre públic i músics unes 100 persones. L’objectiu d’aquestes activitats és donar a conèixer el Museu i la Colònia i promoure que les famílies s’animin a fer la visita.

Hem d’agrair especialment el director de l’Escola de les Arts, per la seva amabilitat i complicitat en tot el procés d’organització i realització de l’audició.

GAVÀ: Centre d’Estudis de Gavà

Web Site E-Mail

 

Adreça: C. Sant Josep Oriol, 7, ent. 3ª GAVÀ (08850)
Telèfon: 93 662 14 49
Any de Fundació: 2001
Ressenya:

 

 

 

 

 

El Centre d’Estudis de Gavà neix de la necessitat de crear una eina per donar suport a la investigació, l’estudi i la difusió de la història de Gavà. Amb aquest objectiu, ha treballat amb tres eixos:

-L’ elaboració i publicació d’obra d’investigació pròpia, siguin llibres, opuscles, ponències, articles en revistes…

-La col·laboració amb altres autors per a la publicació d’obres d’interès històric, patrimonial, natural o cultural relacionades amb Gavà.

-La col·laboració amb altres entitats (Associació d’Amics del Museu de Gavà, Centre d’Estudis del Baix Llobregat, Òmnium Cultural, etc.) per a la publicació d’obres, individuals o col·lectives, sobre temàtica històrica local o comarcal; també ha tingut un paper important en l’impuls i la consolidació de l’activitat “Jornades d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà”, de periodicitat anual, que ja ha assolit la quinzena edició, amb la corresponent edició de les actes.

A més, s’ha dedicat un esforç a crear un espai digital on encabir les obres pròpies i d’altres autors o entitats que, prèvia autorització, s’han posat en format digital en obert a l’abast del públic.

Tot això ha conformat un espai de treball dinàmic i obert que ha donat fruits importants en el coneixement i la difusió de la història i el patrimoni gavanenc, de manera que en l’actualitat la seva recerca i difusió històrica representa el corpus més abast (quant a cronologia i profunditat) i sistemàtic de la història de Gavà que s’hagi fet mai.

És una entitat fundada el 2005, que té com a objectius la promoció de la recerca i la difusió de coneixement en l’àmbit històric, cultural, geogràfic, o de qualsevol tipus que tingui com a marc la ciutat de Gavà, sense excloure les ciutats de l’entorn immediat i les seves relacions històriques amb Gavà.

El mateix Centre d’Estudis ha portat a terme bona part de la investigació en l’àmbit històric, i ha acollit i acompanyat altres iniciatives particulars que poguessin coincidir amb les seves finalitats estatutàries. Així, a banda de les publicacions pròpies (en solitari o en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Gavà), també s’ha promogut la publicació d’estudis d’àmbit local realitzats per autors aliens al Centre.

A banda d’una intensa activitat en recerca i edició, també ha col·laborat, juntament amb altres centres d’estudis de l’antiga baronia d’Eramprunyà, en l’organització i edició d’actes de les Jornades d’Estudiosos d’Eramprunyà, que han celebrat ja 16 edicions. Òbviament, també hi ha presentat un gran nombre de ponències i comunicacions en el marc de les Jornades.

També ha col·laborat amb altres entitats (secció local d’Òmnium Cultural, Associació d’Amics del Museu de Gavà, Associacions de Veïns…) en iniciatives com els premis Ciutat de Gavà per a treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, que han celebrat quatre edicions.

Una altra activitat ha estat la creació de materials per a exposicions en fires d’entitats i trobades i la celebració de xerrades i conferències. També ha elaborat els materials i s’ha encarregat de les sessions presencials de cursos de temàtica històrica, el més rellevant el d’història de Gavà, en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Barri del Centre, que ha tingut diverses edicions.

ESPLUGUES: Grup d’Estudis d’Esplugues

El Grup d’Estudis d’Esplugues fou creat la tardor de 1994 per un col·lectiu de persones motivades per l’interès i la curiositat a descobrir i aprofundir en moltes de les vivències del nostre passat, un passat on volíem trobar la clau del nostre present i projectar-la al futur. L’acta de constitució és del 1995 i la presentació pública es va fer 25 d’abril de 1996 al Casal de Cultura Robert Brillas, en un acte que va acollir una taula rodona sota el títol “El paper dels Centres d’Estudis” i en el qual vam presentar el vídeo La sagrera, l’origen d’Esplugues.

El Grup d’Estudis d’Esplugues vol ser un instrument vàlid de comprensió i crítica de la nostra realitat local. I la gent que ens hi impliquem estem al servei d’aquesta idea.

Esplugues, com la resta de municipis de la comarca del Baix Llobregat, ha patit durant aquests darrers anys unes grans transformacions a conseqüència de la industrialització i de la desaparició de l’agricultura i tota la cultura popular que hi anava lligada.

La proximitat de Barcelona i el perill de suburbanització és un altre aspecte que ens porta a potenciar la nostra identitat com a poble.

És per això que la nostra associació promou la programació d’activitats culturals vinculades, de forma general, amb la història i la realitat d’Esplugues. Amb la voluntat d’arribar a tots els públics, la nostra activitat és molt diversa, va de conferències i taules rodones amb persones expertes fins a debats a partir de pel·lícules, o exposicions, llibres i visites culturals dins i fora d’Esplugues. Un dels projectes del qual ens sentim més orgullosos és la publicació de la revista El Pou de Vernís, un butlletí que permet donar difusió a la nostra activitat i ens vincula a la ciutat com un mitjà més de comunicació local.

Del 2 al 9 de febrer del 2023 vam poder presentar l’Exposició 25+3 per posar de manifest la molta feina que s’ha fet durant aquests anys. Volem agrair a les moltíssimes persones que han col·laborat amb el Grup d’Estudis aquests 28 anys.

Som una entitat oberta a la participació de tothom que se senti motivat per aquests objectius.

PALLEJÀ: Amics del Museu de Pallejà

Amics del Museu de Pallejà va néixer el 1996. Però per entendre la tasca i el recorregut de l’entitat, cal anar al 1974, quan el grup Recerca, format per Albert Massegur i Giralt i un grup de joves de Pallejà van començar a recollir peces diverses, des de troballes arqueològiques fins a eines destinades al treball del camp i tota classe d’objectes procedents de cases antigues del poble. No tenien local i les peces es van guardar en una petita vitrina a les golfes de l’Ajuntament, fins que l’any 1978, l’entitat Amics del Castell se’n va fer càrrec, i amb la col·laboració de l’Ajuntament, es van exposar al Castell fins al 1995, quan van començar les obres de rehabilitació d’aquest edifici.

Quan Amics del Castell es va dissoldre, es va fundar Amics del Museu de Pallejà per fer-se càrrec d’aquell museu malgrat no tenir-ne seu.

El 2008 va passar a titularitat municipal i la Masia Museu de ca l’Albareda va acollir l’actual Museu.

Des d’aleshores, en conveni amb l’Ajuntament de Pallejà, Amics del Museu gestionem el Museu Municipal, en les tasques de recerca, conservació i exposició del fons museístic. Editem un butlletí anual, Pal·laliana, amb temes que fan referència a la història i la societat de Pallejà. Tenim previst editar els apunts sobre la història de la calç a Pallejà, de Carles Millàs Buxadé, col·laborador del Museu, que ens va deixar el 2018. Organitzem actes i conferències sobre la història i la vida social de la població. Destaquem les gestions per salvar el patrimoni del poble, especialment la claraboia El Caçador d’Ocells, declarada BCIN, obra del reconegut artista Xavier Nogués, que es troba a la propietat privada de can Seix, en condicions precàries.

La nostra entitat compta amb un centenar de socis, entre els quals hi ha col·laboradors en la vigilància del Museu els dies d’obertura i en tasques de documentació d’imatges i transcripció de textos.

Podem dir que Amics del Museu de Pallejà vetllem per conservar la memòria històrica del nostre poble

SANT BOI: La Rutlla

Després de diferents intents sense èxit, l’organització de la XIIª Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, l’octubre del 2019, és el punt de partida per a la fundació de La Rutlla – Centre d’Estudis Santboians. Neix com una associació ciutadana sense ànim de lucre, que aplega a tothom interessat en el coneixement, estudi, conservació i difusió del patrimoni històric, cultural, social i natural de Sant Boi de Llobregat. Deu el seu nom a aquest popular joc infantil que ha quedat inclòs en el patrimoni local de Sant Boi, donant nom a un dels carrers més populars i transitats del Casc Antic.

L’èxit de la Trobada va impulsar l’organització de la Iª Trobada d’Estudiosos i Investigadors de Sant Boi de Llobregat, el nostre acte principal, el qual arribarà, enguany, a la cinquena edició. Posteriorment a les Trobades, es publiquen els llibres d’actes amb totes les ponències presentades, essent una magnífica eina de coneixement del patrimoni santboià de totes les èpoques.

Més endavant, han anat sorgint altres activitats, com les Conferències de Primavera i Estiu, al voltant de diferents temes i àmbits del nostre entorn, no tant sols del poble de Sant Boi.

Ja centrats en el nostre poble, sorgeix la figura del Llegat, amb passejades, projeccions, tertúlies, etc., però sempre amb temàtica santboiana. Cal destacar aquí activitats com l’itinerari pels escenaris dels llibres de l’escriptor santboià Kiko Amat, de la ma del propi autor, o la projecció del documental Filmoteca Santboiana, del cineasta local Pere Koniek, sobre la presència de Sant Boi al cinema.

La Rutlla s’estructura en diferents comissions, destacant la de reconstrucció històrica, que participa cada any als Ludi Rubricati, les jornades romanes de Recreació Històrica que organitza el Museu de Sant Boi, o la de Natura, amb passejades, itineraris, accions de salvaguarda de l’entorn natural o projecció de documentats com “Els santboians no empadronats”, amb un gran participació en tots ells

SANT JUST: Centre d’Estudis Santjustencs

 

El Centre d’Estudis Santjustencs es va constituir com una associació cultural sense ànim de lucre el 15 de gener de 1988.

L’entitat té com a finalitats els estudis de la nostra localitat en els més diversos aspectes, així com vetllar per la conservació de tot allò que significa el nostre patrimoni artístic, arquitectònic o arqueològic considerat com a llegats inalienables de tot el nostre passat històric i alhora signes de la nostra identitat.

Principals projectes desenvolupats al llarg dels anys:

  • Organitzar conferències, cursos, excursions, exposicions o passejades per donar a conèixer els resultats de recerca i fer divulgació de la historia i el patrimoni local, comarcal o territorial.
  • Col·laborar amb altres entitats per desenvolupar els objectius de l’associació.
  • Custodiar i posar a disposició dels socis i la ciutadania la informació i documentació de l’associació.
  • Posar en pràctica qualsevol acte o activitat que la Junta Directiva i/o l’Assemblea aprovin realitzar d’acord amb l’objecte social de l’entitat.
  • Publicar el resultat de treballs de recerca inèdits que es realitzin sobre la nostra localitat i en siguin mereixedors pel seu contingut i rigor científic.

Principals projectes en marxa actualment:

  • Projecte d’Encesa de talaies des de la Penya del Moro.
  • Passejada per la Pedra Seca a Sant Just Desvern.
  • Curs de Coneixements Santjustencs sobre edificis rehabilitats.
  • Sortida cultural per Collserola visitant l’Observatori Fabra.
  • Passejada Literària d’Estiu sobre persones que donen nom als carrers.
  • Jornada Europea de Patrimoni sobre estucats de façanes.
  • Conferència a les Festes de Tardor.
  • Vetllada Poètica de Nadal.

Som l’entitat de referència per temes culturals a Sant Just Desvern, amb una massa social de 195 sòcies i socis.

SANT CLIMENT: + de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat va néixer arran de les inquietuds d’un grup de persones amb ganes de reactivar la cultura i de reivindicar el patrimoni de Sant Climent, el seu paper en la història i el de la gent que ha contribuït a dibuixar-lo com és.

Proveníem d’entitats culturals diverses i molts havíem format part dels Consells de Cultura que havien treballat amb l’Ajuntament en l’organització de programes festius i culturals. Era el 10 de març de 2010 quan ens trobàvem una colla per engegar una associació que es marcava com a objectius organitzar activitats culturals i intentar recuperar i reivindicar el patrimoni i la memòria històrica que ens podia transmetre la gent gran del poble.

I aquest és el llegat que volem deixar per a que les generacions futures també se sentin part important i encarin el demà sense oblidar els seus fonaments.

Amb aquest objectiu cada any tenim dos eixos de treball, sense renunciar a muntar altres activitats:

  • La Primavera Cultural
  • El Correllengua i les Jornades d’Història Local

Es fàcil trobar-nos al costat d’altres entitats climentones organitzant festes i diades assenyalades com Sant Jordi, l’Exposició de Cireres o l’Onze de Setembre. I participem de totes les activitats que tinguin a veure amb la història i el patrimoni oral, natural, paisatgístic i urbanístic de Sant Climent de Llobregat.

Interessats per l’espai històric de l’antiga Baronia de l’Eramprunyà, participem cada any en les Trobades d’estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà, organitzades per les entitats de recerca històrica dels municipis de l’antiga baronia i hi mantenim contacte pel que fa a temes de recerca o estudis.

+ de 1000. Històries de Sant Climent de Llobregat, és una entitat discreta i petita. Suplim la manca de mitjans amb la il·lusió i la força que ens dona la nostra història. Per aquest motiu l’any 2020 vam organitzar el programa d’actes de celebració del 1050è aniversari de Sant Climent per a reivindicar tota la gent que va posar els fonaments per a que aquest territori sigui el que ara és i el que volem llegar al futur.

CASTELLDEFELS: Grup de Recerques Històriques de Castelldefels (GRHIC)

El Grup de Recerques Històriques de Castelldefels va ser fundat el 2000 amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la història de Castelldefels, i vetllar per la conservació del patrimoni.

S’han publicat més de vint-i-cinc llibres. Una desena conformen la col·lecció “Imatges de Castelldefels”. Altres obres s’han concebut com a guies del patrimoni arquitectònic local modern, amb l’estudi sobre el Pont de la Corredora Mestra, de Marc Clemente Armelles; o contemporani, amb l’obra de Carla López Arnau. S’han presentat obres de ficció inspirades en personatges històrics locals, en trilogia de Pep Solé. S’han editat anecdotaris; estudis sobre els Brigadistes Internacionals a la ciutat, d’Alfonso López Borgoñoz; obres sobre la riquesa artística de creadors plàstics amb petja a la localitat; monografies sobre urbanisme…

Com a “projecte estrella”: la col·laboració amb el treball arqueològic de Joan Daura i Montse Sanz, al jaciment de la Cova del Rinoceront, des del 2002, fent costat al Grup de Recerca del Quaternari (UB). Amb el CECBLL, s’organitzà la Primera Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, el 27 d’octubre de 2007, a Castelldefels. El juliol de l’any 2008, l’entitat reclamà la revisió del Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Castelldefels, amb la proposta concreta per a incorporar nous elements. Es va abordar la recuperació del llegat filmogràfic local. Es van digitalitzar pel·lícules, majoritàriament de 8 mm i súper-8. El juny de 2012 es van fer les dues primeres projeccions públiques de material recuperat.

La reivindicació més forta es relaciona amb la desaparició, a finals del 2009, del pontarró de la Corredora Mestra, del XVIII. D’ençà el seu desmantellament s’ha mantingut un treball tenaç, fonamentat i ferm amb nombrosos escrits i intervencions en plens municipals de diverses legislatures. El projecte de restitució, elaborat i pressupostat per Diputació de Barcelona, encara no s’ha materialitzat.

Des del 2008 es treballa, de manera coordinada amb la resta de centres d’estudi locals que comparteixen l’àmbit d’una antiga baronia. GREHIC coopera a les anuals Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’any 2023 organitza l’esdeveniment, el 21 d’octubre.

VILADECANS: Grup Tres Torres

 

El Grup Tres Torres neix el juny de 2004. Els objectius del grup, tal i com apareix en el logotip de l’entitat, són la difusió i preservació del patrimoni històric i cultural de Viladecans. En l’actualitat comptem amb prop d’un centenar de socis.

Des de l’any de la fundació de l’entitat hem editat sis llibres de temàtica històrica local i hem col·laborat en l’edició d’un setè; hem organitzat xerrades i exposicions per donar a conèixer el valor del nostre patrimoni; hem organitzat campanyes reivindicatives per recuperar la toponímia popular d’alguns indrets i, en el mateix sentit, hem col·locat rajoles amb noms de cases i de carrers; hem participat en totes i cadascuna de les edicions de la Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, de les quals hem estat els organitzadors en tres ocasions; hem creat, juntament amb Òmnium Cultural de Viladecans, el premi “Recercans”, adreçat als estudiants de batxillerat per estimular la recerca local; som socis fundadors de la Coordinadora del Mamut, entitat impulsora de la cultura popular de Viladecans; el 2008 vam iniciar la publicació del butlletí “Canis Vallis”, revista de comunicació interna amb els socis, que incorpora des del 2019 el col·leccionable “Personatges i racons”, referits a Viladecans i, des del 2020, estem treballant en la recuperació de camins antics, marges i barraques de pedra seca del nostre terme.

VALLIRANA: Associació d’Amics de Vallirana

 

A l’inici dels anys 80 Vallirana tenia un fort creixement demogràfic i, per tant, un desarrelament de bona part de la població. Va ser quan un grup de persones identificades amb el poble i coneixedores del mateix es van reunir per intentar preservar tot el que fos un referent de la identitat local. Així a l’inici de la dècada, es va començar a gestar l’associació, constituïda el 31 de gener de 1984. L’abandonament institucional i la manca, aleshores, d’arxiu municipal van fer necessària l’associació que, des dels seus inicis, és membre del CECBLL.

Els seus membres fundacionals van apostar per la recuperació de fotografies, documents i objectes per preservar-los i fer-ne exposicions. Important ha estat la represa d’una de les tradicions locals més notables; l’aplec de St. Francesc, que ja es feia al segle XVII a l’era de la masia vella del Lledoner. Es va deixar de celebrar cap a l’any 1954 i es va recuperar el 1984 fent-lo a la creu d’Ordal amb els tres pobles que hi toquen. Va durar fins l’any 2002. L’any 2016 es va col·laborar en la donació al municipi de l’arxiu del fotògraf local (Fotos Vives, de 1926).

En l’apartat publicacions, s’ha editat un total de 28 llibres eitats, dels quals 16 han estat de pròpia iniciativa i 12 col·laboracions o encàrrecs, tots ells de temes locals. De les recuperacions d’elements materials destaquem les creus de terme de l’Ordal i de Begues, un fanal d’acetilè, el capitell de monument al bisbe Strauch, la bandera del Sometent, obres d’art, materials de guerra i altres. Les activitats, en els 40 anys de vida de l’entitat han estat, a mes, conferències històriques així com exposicions, sobretot de fotos antigues.

Als seus 40 anys segueix amb les seves motivacions originals: l’estima pel poble concretada en la preservació de la seva identitat. Aquests valors es poden resumir en dos; el coneixement i la divulgació de la seva història i patrimoni. Donada la seva situació actual, amb uns 60 socis, tot fa pensar que li espera un futur estable.

SANTA COLOMA: Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló – Colònia Güell

Finalitats

  • Impulsar les activitats en relació a l’estudi, la recerca o la divulgació del patrimoni cultural i natural de Santa Coloma de Cervelló i la seva protecció.
  • Col·laborar amb totes les entitats i associacions del municipi, en especial els museus, els arxius, fundacions i centres educatius, que per llur tasca cultural els pugui ser necessari o convenient l’assessorament de l’Associació.
  • Mantenir la comunicació i l’intercanvi amb entitats amb objectius anàlegs als nostres.
  • Assessorar a estudiosos, col·laborar en la millora de la interpretació i divulgació que actualment es fa del patrimoni local, i atendre els requeriments de la premsa.
  • Potenciar la presència de les dones en l’activitat de l’Associació.

Primeres activitats i projectes:

  • Visita a la Masia Museu de Ca n’Albareda (Pallejà) i a la Colònia Vidal (Puig-reig) amb l’objectiu de prendre nota davant la propera transformació de la casa de pagès urbana de Can Roc, a Santa Coloma de Cervelló, de propietat municipal, i contrastar l’oferta de divulgació de la Colònia Vidal amb la de la Colònia Güell.
  • En data 5 de juliol s’ha fet la primera activitat del cicle de conferències commemoratives del 50 aniversari del tancament de la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell. Exposició gràfica d’aquell moment i taula rodona per explicar el naixement del moviment veïnal al poble arran del tancament de la fàbrica. L’exposició s’ha fet en col·laboració amb l’Associació La Colònia Modernista.
  • Tenim engegat un projecte sobre recull de testimonis de la petita pagesia local, la que ha format el nucli tradicional de Santa Coloma de Cervelló.

Hi ha altres iniciatives que encara es troben en una fase embrionària.

SANT FELIU: Arrels Locals

Arrels Locals va néixer el 2012 amb la il·lusió de donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat. Fou creada per divulgar la història del nostre municipi d’una forma diferent, amena i divertida però sempre amb rigor històric. Així, un equip interdisciplinari format per diverses persones apassionades per la història, el patrimoni, la cultura i les arrels del nostre municipi vam començar a caminar.

Treballem per:

  • Recuperar la memòria històrica col·lectiva i conèixer l’evolució del patrimoni històric, social, industrial i natural de Sant Feliu de Llobregat.
  • Posar en valor, difondre i promoure el patrimoni històric del territori.

El 2014 vam participar en el Fòrum de Cultura Local amb una xerrada-diagnosi per a definir el Patrimoni. D’aquí van néixer les Finestres al Passat i la Setmana del Patrimoni, una proposta col·laborativa i creativa amb totes les entitats i institucions que viuen i reviuen el patrimoni. Aquest és el nostre gran projecte. Vam crear el web www.santfeliuabans.cat per a difondre la Setmana i catalogar i presentar totes aquelles iniciatives que s’han dut a terme a la nostra ciutat amb l’objectiu de promoure el nostre patrimoni. Des del 2018 la Setmana del Patrimoni està emmarcada dins del pla estratègic de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i nosaltres com a entitat hi participem; tota la informació està centralitzada al web de l’Ajuntament. Paral·lelament, es va crear una Mesa de Patrimoni, òrgan consultiu integrada per les Institucions i entitats culturals del municipi.

Actualment, estem portant un projecte nou de manera cooperativa amb altres entitats culturals de la ciutat que està relacionat amb el patrimoni natural: la catalogació i conservació de la pedra seca dins del nostre municipi. Des de la nostra creació creiem en els projectes col·laboratius, i un clar exemple d’això són les diverses línies d’actuació que hem engegat en l’àmbit educatiu i cultural de la ciutat al llarg de la nostra trajectòria.

Entre totes podem cuidar, estimar i protegir el nostre patrimoni i donar a conèixer la història de Sant Feliu de Llobregat.

SANT CLIMENT: Memòria i Vida

 

Memòria i Vida de Sant Climent de Llobregat es va formar l’any 2015.

L’entitat està integrada per un grup de persones interessades en la història de la localitat, en la preservació de la memòria oral i escrita i el patrimoni cultural i arquitectònic del poble.

Els seus objectius principals són:

  • Impulsar la recerca, l’estudi, la protecció, la restauració i conservació de la riquesa local; registrant, inventariant i catalogant tot el que forma part d’aquest patrimoni.

A l’hora de posar-nos a treballar hem començat per rebuscar i localitzar les antigues mines de plom i barita del nostre terme que ara estan majoritàriament tapades i abandonades, però de les quals han quedat vestigis que ningú ja recordava on podien ser, perdudes per la muntanya.

Ara en tenim les coordenades. Un parell de grups d’espeleòlegs hi han baixat (sols es pot accedir per obertures de ventilació) i n’han fet unes fotografies precioses.

Acabada aquesta activitat ens hem posat amb el tema de la pedra seca. Actualment, el terme del nostre poble majoritàriament és cobert de bosc, però a principis del segle passat tot eren vinyes, oliveres i garrofers. Més tard els cirerers van substituir la vinya. En definitiva que les muntanyes són dibuixades per quilòmetres de marges de pedra seca i per un bon grapat de barraques de vinya.

La primera feina va ser localitzar les barraques, cosa difícil per estar moltes d’elles mig enderrocades i amagades per l’espessa vegetació. Ja en tenim més de cent vint, i el següent pas és restaurar-les. Ja n’hem recuperat i restaurat quaranta-dues.

Una altre grup de treball que forma part de l’Associació és Amics de la Gent Gran de Sant Climent que promou accions per millorar l’envelliment de la gent gran, memòria històrica del nostre poble.

Maig a la Colònia Sedó; Maig Cooperatiu a la comarca

Escrivim aquest editorial satisfetes per la feina feta  i la bona acollida del Col·loqui Internacional Història i Futur de la Colònia Sedó. Dialèctica entre aigua i energia, celebrat els dies 23, 24 i 25 de maig. La presidenta del CECBLL en la seva intervenció inicial en nom de la Comissió organitzadora deia: “com veieu aquesta activitat que avui us presentem és fruit d’una bona entesa i cooperació entre el sector públic, el sector empresarial i el món associatiu de la cultura i del coneixement.” Des del Centre hem cooperat per avançar vers la definició del projecte i el model de governança pel futur de la Colònia Sedó, mobilitzant coneixement, visions i voluntats.

Sovint en les nostres intervencions apel·lem al concepte de cooperació; tenim clar que per a associacions com la nostra sense cooperar, o sigui sense fer servir  aquesta capacitat d’obrar de manera conjunta per aconseguir tota mena de fites, els objectius que ens plantegem serien inassolibles.

Pel maig al Baix Llobregat es parla molt de cooperar; l’economia social i solidària està  arrelada a la comarca i cada any aquest sector de l’activitat econòmica convoca el MAIG COOPERATIU, activitat destacable liderada  per l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. El MAIG COOPERATIU  des de l’any 2016 esdevé un dels moments clau per visibilitzar i sensibilitzar vers l’economia social i solidària. Enguany, entre moltes de les activitats desenvolupades, s’ha debatut entorn l’economia social per a l’envelliment en comunitat amb la voluntat de reflexionar sobre el cohabitatge sènior cooperatiu, i les relacions socials i de cures.

Com prou bé sabeu aquest any totes les activitats que fem estan impregnades de la celebració del nostre 50è aniversari. Hem recorregut un llarg camí fomentant l’estudi i el coneixement de la comarca des de totes les vessants. En el camp de l’estudi són singulars els nostres projectes de recerca. Més d’una desena de recerques s’han ocupat d’escatir  diferents camps de l’activitat humana al nostre territori. La darrera recerca ja acabada i publicada ha estat “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”. Aquest llibre és fruit del treball col·lectiu d’onze persones, que tracten d’una dotzena de camps del cooperativisme a la comarca, dirigides per Josep Lluís Martínez Gonzàlez.

El CECBLL hem volgut endinsar-nos  en el coneixement del cooperativisme i de l’economia social,  hem volgut  aprofundir en aquesta forma d’organització social encarrilada a satisfer necessitats individuals i col·lectives a través d’activitats econòmiques de producció, de distribució i de serveis.

L’abast temàtic que abraça aquesta recerca mostra moments històrics del cooperativisme i el seu arrelament a l’actualitat. Es pretén donar una visió històrica, i també mostrar  l’estat actual del cooperativisme i de l’economia social, fer una diagnosi i orientar sobre quin podria ser el futur d’aquesta forma d’economia.

Mentre transitem del mes de maig al mes de juny seguim apel·lant al concepte de cooperació; el 17  de juny presentarem a Sant Joan Despí una altra de les nostres publicacions amb el títol Persones, valors i xarxes. El Baix Llobregat a través dels Premis de Reconeixement Cultural”. Aquesta obra recull les onze edicions dels premis i posa de relleu la seva aportació a la comarca fent més densa la xarxa de relacions entre persones i entitats, tot facilitant-ne el reconeixement, la cooperació  i la cohesió social.

Aquest nou llibre posa de relleu que els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat són una eina de comprensió del territori, de la seva gent i de les seves iniciatives i projectes remarcables. Contribueixen a enfortir  la idea de comarca i a identificar les persones que hi viuen. Projecten el Baix Llobregat més enllà del nostre territori. Mantenen vives les arrels culturals i incorporen la diversitat aplegada. Són un mirall que ens ha permès veure qui som i com hem anat canviant.

Des de 1999, les onze convocatòries dels Premis han donat visibilitat a quasi un miler de projectes de la comarca, plens de valors culturals, cívics i socials i a molts projectes innovadors que són constitutius de la identitat de la comarca. L’objectiu d’aquest nou llibre del CECBLL és divulgar aquests valors, informar sobre els Premis i fer un balanç de les propostes premiades en les onze convocatòries, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu.

I per cert, ja anem per la vuitena presentació pel pobles de la comarca del llibre “Contes del Baix Llobregat”. Ens hem de felicitar per tenir tant de talent creatiu a la comarca.

50 Anys del Centre d’Estudis del Baix Llobregat: Una celebració de l’economia social, pel Dr. Èric Gómez

El Centre d’Estudis del Baix Llobregat celebra aquest any el seu cinquantè aniversari, un moment idoni per reflexionar sobre el seu impacte profund en diversos àmbits de la comarca. Des de la seva fundació, el Centre ha estat un pilar en l’estudi i la difusió de models econòmics alternatius, ja sigui amb la seva implicació amb projectes com l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat; o donant suport constant a la recerca històrica, i que va cristal·litzar en la magnífica publicació “Teixint solidaritats al Baix Llobregat. Història, realitat i perspectives cooperatives (1900-2023)”.

Aquest llibre mostra que la comarca del Baix Llobregat ha sigut un dels pols del país en la difusió de l’economia social. Des del naixement de cooperativisme industrial molt vinculat a la fabricació de vidre, ja des de finals del segle XIX i d’importància cabdal a municipis com Cervelló o Cornellà, al cooperativisme d’habitatge tan present a barris del Prat de Llobregat i de Sant Boi. Però aquesta publicació no només recull les dinàmiques històriques de la cooperació a la comarca, sinó que també destaca com les iniciatives modernes d’economia social han arrelat en aquest ric llegat de solidaritat i cooperativisme.

Un esperit que des del 2016 queda recollit al projecte de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, finançat per la Generalitat de Catalunya i impulsat al territori per empreses d’economia social, ajuntaments i el Consell Comarcal. Gràcies a aquest programa, el Baix Llobregat ha vist un renaixement cooperatiu, amb prop de 200 noves iniciatives que han afegit més de 750 llocs de treball a l’economia local.

En aquest context, vull recordar la figura de Xavier Giménez, el tècnic d’economia social del Prat de Llobregat, que va ser un dels impulsors de l’Ateneu des dels seus inicis, i que malauradament fa poc ens acaba de deixar. La seva contribució va més enllà dels seus esforços professionals; representa l’esperit de tota una comunitat que busca transformar l’economia des de les bases amb uns valors que el Centre d’Estudis ha volgut promoure des de la seva fundació: la cooperació, la igualtat i la innovació social.

Celebrem aquesta fita històrica reconeixent no només el passat, sinó també mirant cap al futur amb optimisme. Les estadístiques impressionants de creació d’empreses i llocs de treball mostren que l’aposta per l’economia social no només és viable, sinó també essencial per a un futur sostenible. Així, mentre recordem a figures clau com Xavier Giménez, també renovem el nostre compromís de seguir el seu camí de cooperació i solidaritat.

Aquest aniversari del Centre d’Estudis del Baix Llobregat no és només un recordatori de què s’ha fet, sinó un claríssim senyal de cap a on podem anar. Mentre continuem “teixint solidaritats”, continuem creant una comunitat més forta, més justa i més cooperativa. Celebrem aquests cinquanta anys amb una mirada cap al futur, inspirats pel passat i motivats per les possibilitats infinites que ens ofereix l’economia social.

 

Dr. Èric Gómez, coordinador de l’Àrea de Desenvolupament econòmic del Consell Comarcal i professor d’història econòmica de la UOC.

Presentació del llibre ‘Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto’

En el marc dels actes de celebració de l’1 de maig es va presentar a l’Aula Garcia-Nieto de CCOO a Cornellà el llibre coordinat per Jaume Funes Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto, editat per CCOO, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals a petició de CCOO. Una obra que pretén se un homenatge a la figura de Garcia-Nieto.

El llibre recull textos originals Joan N. Garcia-Nieto – la majoria dipositats a l’Arxiu Comarcal – i lectures o interpretacions de les mateixes temàtiques fetes per diversos autors i autores a la llum del moment actual. I es demostra que el pensament de Joan N. és, 30 anys després de la seva mort, més vigent que mai.

L’acte va ser conduit per Sònia Herrera, doctora en Comunicació Audiovisual, feminista i responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia.

Van intervenir, entre altres, Josep Maria Romero Velarde, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, i promotor de l’obra. Jaume Funes Artiaga, coordinador; Antoni Balmón, alcalde de Cornellà;  i diversos autors i autores. També la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, com a representant de l’entitat responsable de l’edició.

L’acte, organitzat per CCOO, va comptar també amb interpretacions musicals de piano i trompeta.

La sala lluïa esplèndida, amb unes 200 persones que l’omplien de gom a gom.

Fotografies de CCOO.