Tertulia literària amb Maite Carranza. Comentem “La hija del este” de la Clara Uson

TERTULIA LITERÀRIA AMB MAITE CARRANZA. COMENTEM LA HIJA DEL ESTE DE LA CLARA USON

Aquest mes de febrer ha tingut lloc la Tertúlia Literària que cada trimestre ens congrega a un grup de dones, sòcies i amigues del Centre d’Estudis, a conversar i a compartir reflexions, emocions i opinions.  Conduïdes de manera magistral per l’escriptora baixllobregatina, veïna de Sant Feliu de Llobregat, na Maite Carranza. Ens vàrem endinsar en la novel·la La Filla de l’Est de la Clara Usón. Una obra que ens ha commogut i commocionat escrita e

n un llenguatge senzill i directa, utilitza diverses veus narratives, aporta una rigorosa recerca que remou consciència. Una mirada a l’horror de la guerra dels Balcans. Serà a través de la tràgica mort de l’Anna Mladic, una jove molt propera al conflicte i a la vegada molt llunyana que s’abordarà està tragèdia familiar que transcendeix i ens fa reflexionar sobre els extremismes i la manipulació política.

“Una bona novel·la per a intentar entendre com es va gestar la guerra de Bòsnia i Hercegovina, conèixer els seus protagonistes i la delera pel poder que els va portar a desencadenar una guerra contra els seus propis veïns, amistats i familiars. Un bon testimoni de l’impacte de la guerra sobre la població civil indefensa. Una bona investigació sobre la complexitat de la condició humana i la dualitat psicològica dels criminals de guerra”.

“La Filla de l’Est hilvana la tradició de la epopeia amb la història recent i ens mostra que en determinades circumstàncies la decisió de no prendrà partit és, potser la que més compromet”. 

 

Josep Nogué Felip nomenat membre d’Honor de l’Amical Wikimedia

JOSEP NOGUÉ FELIP NOMENAT MEMBRE D’HONOR DE L’AMICAL WIKIMEDIA

El nostre estimat soci Josep Nogué Felip, de Cornellà de Llobregat, ha estat nomenat membre d’Honor de l’Amical Wikimedia en reconeixement a la seva trajectòria dins de l’entitat, de la qual va ser soci fundacional. L’Amical Wikimedia és una associació que neix amb l’objectiu de promocionar la llengua catalana i el coneixement lliure i col·laboratiu a través de la Viquipèdia.

El nomenament es va fer el 2 de febrer d’aquest any en el decurs d’un acte a la Sala Titan de la Biblioteca Marta Mata de Cornellà.

En Josep és un economista i activista social molt implicat en la democratització del coneixement i en la millora de les condicions de vida en el seu entorn.

Enhorabona Josep!

Fotografia Wiquimedia Commons

El reconegut artista Ferran Soriano, regala al Centre d’Estudis una col·lecció de llibres artístics que recullen la seva obra textual i plàstica

EL RECONEGUT ARTISTA FERRAN SORIANO, REGALA AL CENTRE D’ESTUDIS UNA COL·LECCIÓ DE LLIBRES ARTÍSTICS QUE RECULLEN LA SEVA OBRA TEXTUAL I PLÀSTICA

El passat 13 de febrer rebíem la visita de l’artista i amic Ferran Soriano. Algunes persones vinculades a la Junta del Centre d’Estudis hem estat diverses vegades en el seu taller del casc antic de Sant Boi de Llobregat. Soriano es dedica a l’art des dels anys 70, especialment a l’escultura de gran format, però també a la petita escultura, a la pintura, el dibuix, el gravat i la poesia.

La seva obra ha estat present en galeries i museus de prestigi arreu del mon, i també ornamenta places i carrers d’algunes ciutats, com Sant Boi, Begues, Rubí, Sant Pere de Ribes… i també Barcelona o Nova York.

Durant la visita del dia 13, en Ferran Soriano ens va fer obsequi de diversos llibres, entre els quals 4 ESTACIONS 4. 2010-2014, que copsa a través de la fotografia l’estat d’un indret del Llobregat durant les quatre estacions i que recull a més dibuixos, pintures i poemes de gran bellesa en un exemplar numerat pertanyent a una edició de molt curta tirada. Gràcies Ferran!

Música i indústria s’uneixen en el tradicional concert de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera a la Colònia Sedó

MÚSICA I INDÚSTRIA S’UNEIXEN EN EL TRADICIONAL CONCERT DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE LES ARTS D’ESPARREGUERA A LA COLÒNIA SEDÓ

Un any més, amb motiu de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, el Museu de la Colònia Sedó va celebrar unes jornades de portes obertes.

Va ser el dissabte 11 i el diumenge 12 de febrer. El públic assistent va poder gaudir de l’entrada gratuïta i es van organitzar igualment les visites guiades per les nostres monitores.

A la tarda del dia 11 vam celebrar el ja tradicional concert de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera. En concret van participar les dues orquestres de guitarra i el grup de vent “Pitus i flautes”, que van interpretar un programa farcit de temes populars en un marc extraordinari, el vestíbul del Museu de la Colònia Sedó.

Hi van assistir al voltant de 130 persones. Moltes ja coneixien el Museu, però moltes altres van expressar interès per visitar-lo. Aquest és precisament l’objectiu d’aquestes activitats extraordinàries que programem en el Museu de la Colònia Sedó.

L’activitat va ser organitzada pel MNACTEC, el CECBLL i l’Ajuntament d’Esparreguera.

Inauguració de l’exposició “Íbers” a Can Ginestar

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ IBERS A CAN GINESTAR

El dia 16 de febrer vam assistir a la inauguració de l’exposició Íbers, produïda per l’Ajuntament de Sant Just Desvern i exhibida a Can Ginestar. Es tracta de la primera entrega d’un conjunt d’exposicions que aprofundirà en les diverses etapes històriques del municipi i que comença amb el poble íber. La mostra es podrà visitar durant tot l’any i apropa la ciutadania al poblat ibèric de la Penya del Moro.

En el mateix acte inaugural es va presentar El conte de l’Arrel, una narració il·lustrada per la santjustenca Txell Ribes que apropa els més petits a les formes de vida d’aquelles persones que fa prop de 3.000  anys van construir i ocupar el poblat de la Penya del Moro.

Col·laborem en una sessió de treball organitzada pel Consell Comarcal

COL·LABOREM EN UNA SESSIÓ DE TREBALL ORGANITZADA PEL CONSELL COMARCAL

El passat 3 de febrer vam tenir ocasió de participar en una sessió de treball organitzada pel Consell Comarcal del Baix Llobregat en el marc del Pla Estratègic de la Gent Gran del Baix Llobregat, un document que definirà les línies estratègiques i accions de les polítiques municipals i comarcals adreçades a les persones grans durant els propers anys. La sessió tenia com a objectiu definir accions dins  de l’àmbit de la formació al llarg de la vida. Hi van participar experts de diverses matèries i vam poder aportar la nostra visió des de la cultura.

De Barcelona a Vallirana. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità

DE BARCELONA A VALLIRANA. CRÒNICA HISTÒRICA DEL FRUSTRAT PRIMER GRAN TRAMVIA METROPOLITÀ

Ja  hem pogut presentar dos cops aquest interessant llibre del periodista i escriptor Raúl Montilla.

Un tramvia que no va poder ser. I a aquesta història està dedicat aquest llibre del Raúl que ha fet una recerca exhaustiva per arxius i hemeroteques.

El passat 1 de febrer vam fer la primera presentació. Va ser a la biblioteca Josep M. López-Picó de Vallirana, el municipi  on a principis de segle havia de tenir inici una línia de tramvia que uniria el Baix Llobregat amb el centre de Barcelona tot passant per una bona colla de municipis baixllobregatins i amb la voluntat de transportar persones i mercaderies, concretament àrids i productes de l’horta del Llobregat.

A l’acte hi van intervenir l’autor, que va fer un breu resum de l’obra i dels principals aspectes del projecte recolzat en un powerpoint; l’alcaldessa de Vallirana, Eva Martínez Morales; Francesc Ollé, de l’associació Amics de Vallirana i autor del pròleg del llibre; i Genoveva Català, presidenta del CECBLL.

I el 23 de febrer va ser a la Biblioteca El Molí de Molins de Rei, en un acte que es plantejava com una conversa entre dos periodistes avesats als mitjans de transport: l’autor del llibre i David Guerrero, tots dos socis del Centre i que van dissertar a partir dels principals tòpics del llibre.

Tots  dos actes han posat de manifest l’interès del llibre, la seva capacitat per connectar amb la realitat actual del transport, de l’emprenedoria i de la crisi energètica entre altres. També es va destacar el caràcter amè que te la lectura del llibre gràcies a la ploma periodística del Raúl.

En acabar l’autor s’hi va estar una bona estona signant exemplars del seu llibre. Com a dada curiosa, en va signar un per a un nen de 12 anys apassionat pels tramvies.

 

Fotografies de l’acte a Vallirana:

 

Fotografies de l’acte a Molins de Rei:

4rt Itinerari del Canal de la Infanta

4rt ITINERARI DEL CANAL DE LA INFANTA

Vint-i-dues persones van ser les participants en el quart itinerari de la guia Descobrir el Canal de la Infanta. El punt de trobada aquest 18 de febrer va ser l’estació d’ADIF de Sant Feliu de Llobregat. Després de la presentació de l’autora i l’autor de l’itinerari: Esther Hachuel, per al tram de Sant Feliu i Joan Bonich, pel al tram de Sant Joan Despí; vam iniciar el recorregut.

El Canal de la Infanta creua el nucli urbà de Sant Feliu mitjançant una galeria (túnel) pel que el treball de guiat era especialment complicat ja que consistia en ensenyar quelcom que no podíem veure. Esther Hachuel ho va resoldre magistralment fent parades en punts clau on, mostrar-nos fotografies del lloc, algunes d’elles aèries, ens va permetre situar amb bastant precisió la traça oculta del canal. El moment de major interès va ser quan va mostrar un vídeo pres amb el vol d’un dron per l’interior de la galeria.

En arribar al terme municipal de Sant Joan Despí va prendre el relleu del guiat Joan Bonich qui ens va ensenyar el punt d’inici de la regadora Magarola i el seu final, que és on l’aigua torna a aparèixer en superfície i que també és l’inici de les regadores del Poble i de la de Vora Riu. Vam continuar el recorregut pel carrer Major començant a veure camps de cultiu regats per la regadora del Poble; en un d’ells, un camp de pomeres, vam conèixer al Menut, el cavall de Joan Bonich.

En creuar sobre l’A-2, el punt elevat del pont ens va permetre observar una magnífica vista de la comarca amb la vall del riu Llobregat en el centre i cinc turons que són magnífiques talaies per a observar-la: Tibidabo, Sant Pere Màrtir i Santa Creu d’Olorda en un costat i Sant Antoni i Sant Ramon a l’altre.

Però el millor de la jornada estava per arribar, en Joan ens va fer un embotiment que va permetre regar part d’un camp que utilitza amb finalitat didàctica per a les escoles de Sant Joan Despí.

L’embotiment és un enginyós sistema que mitjançant la col·locació de taules a manera de presa en la regadora, provoca un augment de nivell en la mateixa que permet que l’aigua pugui entrar al camp a regar.

Després d’unes interessants explicacions sobre les tècniques de reg aplicades a les diferents verdures i hortalisses ens vam dirigir cap a la trama urbana de Sant Joan Despí fins a arribar al Passeig del Canal que és per on discorre la séquia principal, ara coberta, i d’aquí a l’estació d’Adif on vam donar per finalitzat el recorregut.

 

Nou sorteig d’Edicions del Llobregat!

NOU S’ORTEIG D’EDICIONS DEL LLOBREGAT!

 

Us presentem el primer sorteig d’Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquest sorteig es realitza a través de les xarxes socials del Centre, en concret a través de l’Instagram.

Amb aquest format novedós volem donar a conèixer el nou llibre d’Edicions del Llobregat De Vallirana a Barcelona. Crònica històrica del frustrat primer gran tramvia metropolità.  El guanyador del sorteig s’endurà un exemplar del llibre firmat per l’autor, Raúl Montilla. 

El sorteig el trobareu aquí.

Per participar és molt senzill:

  • Heu de seguir a @CECBLL i @EdicionsdelLlobregat a Instagram
  •  Posar ♥ a la publicació del sorteig (les dues comptes són vàlides per entrar al sorteig)
  •  Comentar la publicació.

Teniu 15 dies per participar. El sorteig es realitzarà el dijous 2 de març.

Molta sort a tothom!

Un magnífic dia assoleiat acompanya una nova edició de la Ruta del Modernisme de Sant Feliu

UN MAGNÍFIC DIA ASSOLEIAT ACOMPANYA UNA NOVA EDICIÓ DE LA RUTA DEL MODERNISME DE SANT FELIU

El diumenge 19 de febrer es va realitzar una altre edició de la Ruta del Modernisme de Sant Feliu. Aquest itinerari que es basa en la recerca de la Dra. Mercè Vidal i Jansà, fa un recorregut d’unes 2 hores pels punts arquitectònics més emblemàtics de Sant Feliu de Llobregat.

El grup va estar format per un total de 13 persones, algunes santfeliuenques, altres baixllobregatines i d’altres que es van deplaçar des de la capital catalana es van reunir per poder conèixer la història de Sant Feliu a través de la seva arquitectura.

És un itinerari únic, que fa crear sinèrgies amb la ciutat i entendre-la des de la història, i com molt bé va dir una de les persones assistents a la ruta: “Ja no tornarem a passejar pels carrers de Sant Feliu de la mateixa manera”.

 

EDITORIAL – El Baix Llobregat s’omple de Carnaval

EL BAIX LLOBREGAT S’OMPLE DE CARNAVAL

Després del parèntesi dels anys de pandèmia sense celebracions massives, la premsa digital s’ha ocupat d’agrupar els cartells i les agendes dels municipis de la comarca que han tingut una programació d’activitats entorn de la celebració del Carnaval 2023, https://www.vilapress.cat/articulo/baix-llobregat/2023-02-17/4177772-descubre-todas-ruas-carnaval-baix-llobregat.

Avui dia, el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. L’actual tradició inclou la màscara, la música i el ball, l’ocupació dels carrers, el menjar abundant i el beure, la provocació als espectadors i la sàtira.

El Carnaval és la festa per excel·lència. És un estat excepcional, un capgirament de l’ordre que, a Catalunya, se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern, just quan els dies es fan més llargs.

L’origen del Carnaval rau en el paganisme romà, que celebrava a l’hivern festes de transgressió. Per exemple, la inversió d’amos i esclaus. Més endavant, amb l’adopció del Cristianisme, es va convertir en un temps de disbauxa, un lapse de permissivitat que s’oposava a la Quaresma.

Entre les lluïdes celebracions de cada municipi de la comarca, n’hi ha alguna que les persones que l’organitzen volen singularitzar, com el cas del Comitè de l’Antifaç, que quedà finalista en els guardons a experiències culturals en l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural. Aquest Comitè està format per un grup de joves de Molins de Rei que han treballat intensament per recuperar i dotar de contingut la tradició del Carnaval en el seu municipi. Han investigat sobre els orígens i han creat activitats, personatges i celebracions. Han sabut donar una gran rellevància a la festivitat. Ho han fet sobre la base de la recerca històrica posant de relleu l’origen rural del Carnaval molinenc a partir de la documentació del segle xix. Han aconseguit sumar i multiplicar la participació col·lectiva a la festa.

L’any 2021, Edicions del Llobregat vàrem publicar el llibre d’Àngel Merino Democràcia i cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. En aquest interessant treball, Merino citava l’antropòleg Josetxu Martínez Montoya, que deia: “La festa és un temps i un espai de celebració d’esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida. És a dir, les persones que participen en una festa comparteixen moltes coses en comú: un territori, una feina, una professió, la família, uns sentiments o unes creences. La festa és, doncs, la celebració de les identitats, és a dir, del fet d’estar, viure, treballar, sentir i créixer junts… El que se celebra, doncs, és un projecte de construcció de la comunitat i sobretot se celebra la reidentificació.

Segons aquesta visió antropològica, afirmem que la celebració de la disbauxa provoca la participació social i la creativitat artística de tota mena dels grups que preparen les comparses i l’escenificació de les parodies. Per fer-ho, hi cooperen persones d’edats i condicions diverses. Un paper rellevant arreu dels municipis el tenen les associacions de famílies de cadascuna de les escoles. L’àmplia participació social permet que, a cada municipi, persones i grups s’apleguin entorn de la festa tot fent comunitat, cosa que permet arrelar en les identitats col·lectives, les vivències, les experiències, les músiques, els àpats i les tradicions. La vida i la personalitat dels municipis i de la comarca també s’expressa en la celebració del Carnaval.

Presentem el llibre “Teoria de teixits. Un camp d’experiència per a la matemàtica”, de Carles Lladó i Casablancas, publicat per la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell.

PRESENTEM EL LLIBRE TEORIA DE TEIXITS. UN CAMP D’EXPERIÈNCIA PER A LA MATEMÀTICA, DE CARLES LLADÓ I CASABLANCAS, PUBLICAT PER LA FUNDACIÓ BOSCH I CARDELLACH DE SABADELL.

 

El dissabte 4 de febrer ens vam trobar al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera per presentar el llibre Teoria de teixits. Un camp d’experiència per a la matemàtica, de Carles Lladó i Casablancas, catedràtic de matemàtica d’ensenyament secundari que ha treballat abastament en la didàctica de la matemàtica.

L’activitat va començar amb una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó programada exclusivament per a les persones assistents a l’acte i que va anar a càrrec de Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. Ens ha costat molt contenir l’aforament del grup, ja que hem tingut molta demanda que, malauradament, no hem pogut acollir.

Tot seguit hem fet la presentació del llibre en un escenari especial per a nosaltres: una sala de la casa de Puig i Llagostera que actualment és la sala social de la comunitat de propietaris. Hem fet curt de cadires i d’espai. No hi cabia ja ni una agulla, car érem prop de 60 persones, algunes de les quals han hagut de seguir l’acte a peu dret.

En Carles Lladó ens ha delectat amb una conferència plena de matemàtica, però plena també de vivències fàcilment compartides per tothom i en les quals la matemàtica hi està present encara que no hi pensem. Ens ha ensenyat que la producció de teixits esta regida per la matemàtica. No en va la portada del seu llibre conté un detall d’un tapís que ampliat permet veure com darrere del teixit hi ha una quadrícula perfecta, en la qual s’hi representen ordenadament els lligaments fonamentals i la resta de punts de lligadura dels teixits que permeten donar solidesa a la roba i alhora, jugant amb els colors, creen la percepció d’una figura estampada.

Ens ha parlat del significat del curs de lligament, aquella porció més petita de fils de l’ordit i de fils de la trama el lligam entre els quals serà el patró que el teler repetirà en totes direccions per a formar un teixit específic. Hem comprès també que, d’una manera sintètica, la Colònia Sedó rebia de l’aqüeducte que venia del Cairat 4.500 litres d’aigua per segon per teixir, mitjançant els seus telers, de forma mecànica i repetitiva, cursos de lligament sovint més petits que 1 cm2. Com en aclareix l’autor, ell només ha estudiat matemàticament a fons aquest  1 cm2.

Gràcies Carles! Ha estat una gran lliçó.

 

ARTICLE D’OPINIÓ: Guia divulgativa “Quan les parets parlen”

GUIA DIVULGATIVA “QUAN LES PARETS PARLEN”

 

El Centre d´Estudis Comarcals del Baix Llobregat acaba d´editar una guia divulgativa, en format revista, vinculada a una iniciativa “memorialista” que s’està desenvolupant a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Un text col·laboració, de veus plurals, que dóna vida a un itinerari interpretatiu sobre les lluites socials a la ciutat durant la Transició política.

L’itinerari interpretatiu “Quan les parets parlen” presenta quatre lluites socials protagonitzades per la ciutadania i que formen part de la memòria històrica i democràtica que la ciutat vol preservar i transmetre a les generacions futures. Són:

– La lluita per l’escolarització total i per l’escola pública

– La lluita pel dret a la salut i per la sanitat pública

– La lluita per un espai públic digne i de qualitat

– La lluita pel dret a la feina i la defensa dels drets laborals

El procés d’elaboració del text, de consulta bibliogràfica i de fons documentals d’arxiu i de definició de l’itinerari ha estat molt plural. Més de vint persones, protagonistes conegudes en aquestes lluites, han donat la seva opinió en entrevistes orals, dipositades avui a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Llobregat per consultar-les.

L’itinerari, degudament senyalitzat, en un futur proper,  a quatre espais de la ciutat, pretén ser una eina educativa per les escoles i les famílies (Col·legi Pau Vila, Ambulatori, Plaça de la Salut i edifici de l’antiga empresa Hispano Suiza). Està molt pensat perquè les escoles puguin treballar-lo en els seus currículums educatius i puguin mostrar-los durant les visites guiades. No oblidem que l’educació, la salut, l’espai públic i el treball constitueixen els pilars més significatius de l’Estat del Benestar.

Hem d’assenyalar també que en el procés de definició d’aquesta iniciativa hi han participat l’Ajuntament de la ciutat i el Memorial Democràtic de la Generalitat. S’ha volgut posar en valor l’espai públic com a espai educatiu i com a espai de memòria democràtica.

Aquesta publicació del Centre d´Estudis Comarcals pretén ser una eina educadora i facilitadora per conèixer millor l´itinerari, per transmetre valors col·lectius i consolidar l´espai públic com a espai comunitari. Volem fer creïble la cita de Cornelius Castoriadis que “són les mateixes parets de la ciutat les que eduquen els nens i els ciutadans” i la frase atribuïda al cantautor Quintín Cabrera que “les ciutats són com a llibres que es llegeixen amb els peus” .

 

Àngel Merino

Febrer 2023

Presentació de la guia divulgativa “Quan les parets parlen”

Una cinquantena de persones es van aplegar el dia 22 de febrer a la presentació de la guia que el CECBLL hem editat sobre l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen. Aquest és un itinerari que parteix de la identificació de quatre espais de memòria i quatre lluites veïnals que es van donar a Sant Feliu de Llobregat durant els anys 70: Plaça de la Salut (lluita pel dret a l’espai públic); Ambulatori  (lluita pel dret universal a la salut pública); Escola Pau Vila (lluita pel dret a l’educació); i Fàbrica Hispano Suïssa (lluita pel dret al treball).

Entre el públic hi havia un bon nombre de persones protagonistes d’aquestes lluites que van ser entrevistades en la primera fase de la recerca; aquestes entrevistes han quedat dipositades al fons d’història oral de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Durant la primera part de la presentació vam poder escoltar la ponència “El patrimoni i els espais de memòria a l’espai públic” de Josep Font, director dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Tot seguit Àngel Merino, coautor de la guia, ens va explicar els orígens del projecte i el principal  objectiu que té la guia, arribar a l’alumnat de la ciutat perquè coneguin i valorin els drets dels que avui gaudim gràcies a totes aquelles lluites.

L’itinerari Quan les parets parlen ha entrat dins del Programa municipal d’activitats educatives de Sant Feliu i ja s’està començant a realitzar amb alguns centres educatius que ho han sol·licitat. Primer dins l’aula on es contextualitzen les lluites i després als mateixos escenaris del carrer, els alumnes poden conèixer i escoltar dels mateixos protagonistes les manifestacions, assemblees, mobilitzacions i reivindicacions que es van succeir durant els anys 70 a la ciutat.

Les quatre persones que estan al darrere d’aquest projecte són els nostres socis i col·laboradors M.Jesús Bono, Jesús Martínez, Ángel Merino i Jordi San José.

 

El Grup d’Estudis d’Esplugues relata la seva història amb l’exposició 25 + 3

EL GRUP D’ESTUDIS D’ESPLUGUES RELATA LA SEVA HISTÒRIA AMB L’EXPOSICIÓ 25 + 3

El Casal de Cultura Robert Brillas d’Esplugues de Llobregat va acollir l’exposició 25+3  del Grup d’Estudis de la localitat. La mostra en vuit plafons està configurada amb les següents temàtiques: inicis del Grup d’Estudis, els casaments, trobades mensuals amb la gent gran, tradicions de cultura popular, costums i entitats d’Esplugues, caminades i aplecs a Sant Pere Màrtir, publicacions del Grup d’Estudis, el Pou del Vernís, sortides culturals, Sant Jordi poètic i musical i, finalment, el barco. Cadascun dels plafons  presenta un disseny diferent i alterna textos, fotografies, cartells i fulls informatius.

El CECBLL vam  ser presents en aquesta activitat i hi assistiren Esther Hachuel, directora  i Genoveva Catala, presidenta.  En la inauguració de la celebració presentada per Marta Alcarcon, intervingueren l’Eduard Sanz, primer tinent d’alcalde de l’ajuntament, i la regidora de cultura Maribel Aguilera. Per part de l’Institut Ramon Muntaner ho van fer la directora M.Carme Jiménez i el vicepresident Josep Santesmases. Al final ho van fer els presidents i presidentes que ha tingut l’entitat, començat per la primera, Roser Camps, seguida de Jordi Figueras, Joan Maria Puiggròs, Santi Campo i per acabar l’actual presidenta Rosa Abós i Prats.

 

Més informació a: https://grupestudis.entitats.esplugues.cat/inauguracio-de-lexposicio-253-del-grup-destudis/

 

http://https://youtu.be/KmThBdEYk2E

Continuen els debats sobre transició energètica i territori

CONTINUEN ELS DEBATS SOBRE TRANSICIÓ ENERGÈTICA I TERRITORI

L’IRMU continua donant suport al projecte liderat pel Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible CMES, que serveix per agrupar i debatre amb els centres d’estudis de diverses comarques un dels reptes actuals relatiu a les fonts d’energia i el seu model de consum en el marc del que anomenem transició energètica. Fins ara s’han celebrat dues edicions: la de l’any 2021, que es va plantejar juntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Àmbit de Recerques del Berguedà i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobergat; i la de l’any 2022, que han col·laborat el Patronat d’Estudis Osonencs, el Centre d’Estudis Ribagorçans i el Centre d’Estudis Selvatans.

Per tal de donar continuïtat al projecte, el dissabte dia 18 de febrer a la Sala de Plens del Consell Comarcal d’Osona, tingué lloc una sessió de valoració de la feina feta. Les persones assistents assenyalaren l’enorme interès de les Jornades i convingueren que era adient donar-hi continuïtat en d’altres comarques. En les intervencions es va constatar que quan parlem d’energia afloren altres desequilibris com els territorials, els socials i els econòmics.

Per part del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat assistiren a la trobada la presidenta Genoveva Català i el vicepresident Jordi Sicart.

 

Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

La Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha celebrat el Plenari el 31 de gener a la sala d’actes del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Amb l’assitència de regidors i regidores de cultura i memòria, sindicats i associacions de la comarca, es van rendir comptes de les activitats realitzades durant el 2022 i presentar el projecte d’activitats que la Xarxa vol dur a terme durant el 2023.

Als parlaments institucionals vam comptar amb les paraules del conseller comarcal de memòria democràtica Jordi Carbonell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català, el responsable del Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya, Josep Font, el director del Programa de Memòria de la Diputació de Barcelona, F.Xavier Menéndez i el president d’Amical Mauthausen, Joan Calvo.

Al Plenari es va fer la presentació pública de l’espai web de la Xarxa que estarà ubicada dins la web del Consell Comarcal; i Joan Calvo ens va fer una pinzellada de la base de dades de deporats de la comarca que ha treballant un equip de la Xarxa amb l’estreta col·laboració i coordinació d’Amical Mauthausen.

En acabar el Plenari, als precs i preguntes es fan presentar dues informacions per part de membres de la Xarxa: en Quim Fornès de CCOO va explicar la moció que han treballat conjuntament amb altres entitats memorialistes sobre l’anul·lació del judicis sumaríssims i consells de guerra i que volen presentar als ajuntaments. Es demana la col·laboració de la Xarxa per fer-la arribar als ajuntaments adherits; en Josep Font, va fer una proposta perquè la Xarxa s’adherís a la la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya, i es va aprovar la proposta.