EL BAIX LLOBREGAT S’OMPLE DE CARNAVAL
Després del parèntesi dels anys de pandèmia sense celebracions massives, la premsa digital s’ha ocupat d’agrupar els cartells i les agendes dels municipis de la comarca que han tingut una programació d’activitats entorn de la celebració del Carnaval 2023, https://www.vilapress.cat/articulo/baix-llobregat/2023-02-17/4177772-descubre-todas-ruas-carnaval-baix-llobregat.
Avui dia, el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. L’actual tradició inclou la màscara, la música i el ball, l’ocupació dels carrers, el menjar abundant i el beure, la provocació als espectadors i la sàtira.
El Carnaval és la festa per excel·lència. És un estat excepcional, un capgirament de l’ordre que, a Catalunya, se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern, just quan els dies es fan més llargs.
L’origen del Carnaval rau en el paganisme romà, que celebrava a l’hivern festes de transgressió. Per exemple, la inversió d’amos i esclaus. Més endavant, amb l’adopció del Cristianisme, es va convertir en un temps de disbauxa, un lapse de permissivitat que s’oposava a la Quaresma.
Entre les lluïdes celebracions de cada municipi de la comarca, n’hi ha alguna que les persones que l’organitzen volen singularitzar, com el cas del Comitè de l’Antifaç, que quedà finalista en els guardons a experiències culturals en l’onzena edició dels Premis de Reconeixement Cultural. Aquest Comitè està format per un grup de joves de Molins de Rei que han treballat intensament per recuperar i dotar de contingut la tradició del Carnaval en el seu municipi. Han investigat sobre els orígens i han creat activitats, personatges i celebracions. Han sabut donar una gran rellevància a la festivitat. Ho han fet sobre la base de la recerca històrica posant de relleu l’origen rural del Carnaval molinenc a partir de la documentació del segle xix. Han aconseguit sumar i multiplicar la participació col·lectiva a la festa.
L’any 2021, Edicions del Llobregat vàrem publicar el llibre d’Àngel Merino Democràcia i cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat. En aquest interessant treball, Merino citava l’antropòleg Josetxu Martínez Montoya, que deia: “La festa és un temps i un espai de celebració d’esdeveniments i de congregació de persones i grups amb vista a manifestar la identitat compartida. És a dir, les persones que participen en una festa comparteixen moltes coses en comú: un territori, una feina, una professió, la família, uns sentiments o unes creences. La festa és, doncs, la celebració de les identitats, és a dir, del fet d’estar, viure, treballar, sentir i créixer junts… El que se celebra, doncs, és un projecte de construcció de la comunitat i sobretot se celebra la reidentificació.”
Segons aquesta visió antropològica, afirmem que la celebració de la disbauxa provoca la participació social i la creativitat artística de tota mena dels grups que preparen les comparses i l’escenificació de les parodies. Per fer-ho, hi cooperen persones d’edats i condicions diverses. Un paper rellevant arreu dels municipis el tenen les associacions de famílies de cadascuna de les escoles. L’àmplia participació social permet que, a cada municipi, persones i grups s’apleguin entorn de la festa tot fent comunitat, cosa que permet arrelar en les identitats col·lectives, les vivències, les experiències, les músiques, els àpats i les tradicions. La vida i la personalitat dels municipis i de la comarca també s’expressa en la celebració del Carnaval.