Archive for category: Consell Comarcal del Baix Llobregat

Ets aquí: / / Consell Comarcal del Baix Llobregat

Desafiant biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial

/by

En temps de calor i d’intel·ligència artificial és especialment meritori trobar-nos per reflexionar i conversar mirant-nos els ulls sobre eines tecnològiques. El 16 de juliol ens vàrem trobar al Centre d’Estudis en el marc del procés de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i com a subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai”. Vam fer la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.

Una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria tecnològica i social i impulsora d’Innobaix, i Marina Rodríguez Parpal, periodista i especialista en gènere i comunicació.

Es tractava d’explorar com les eines tecnològiques, i en concret la intel·ligència artificial, poden perpetuar discriminacions històriques sigui per raó de gènere o d’edat entre d’altres. Es va establir un interessant diàleg en què les ponents responien un seguit de preguntes a partir de les seves pròpies experiències i incorporant aportacions i reflexions. Al capdavall, vàrem posar en comú els impactes d’aquesta tecnologia en les nostres vides i de quina manera la societat està immersa en un món on els algoritmes prenen decisions que ens afecten de manera directa. En la conversa, es va tractar la manca de neutralitat d’aquesta tecnologia que incorpora valors, interessos i biaixos de qui la crea i evidentment de les dades amb què s’entrena tot promovent prejudicis de gènere, d’edat, d’ètnia que comporten discriminacions i exclusions.

Coincidien en què la IA és clarament una eina potent i revolucionària, que pot ajudar a millorar la vida, però que comporta riscos i per minimitzar-los l’haurem d’incorporar els valors humans i la interseccionalitat. Queda clar que la IA ha provocat canvis en la manera de relacionar-nos amb l’accés a la cultura i a la informació, però també tindrà canvis en l’ocupació, la formació i fins i tot sobre la imatge que projectem. La tecnologia no transforma, són les persones les que ho fan, per això cal formació contínua, innovació, i capacitació tecnològica, digital. Responsabilitat i transparència. La clau, insisteixen, rau en la supervisió crítica i per descomptat ens cal normativa i regulació pública en la utilització de la IA. Tal com recordava el secretari general de NNUU que feia un toc d’atenció i alertava sobre el desafiament del desenvolupament tecnològic si no hi ha regulació “La generació actual pot ser l’última capaç de salvaguardar el control humà de la tecnologia i s’enfronta a “un experiment” descontrolat amb una IA que s’aplica quasi sense planificació ni acords compartits.”

Potser el primer que cal plantejar-nos o la gran pregunta a fer seria quina societat volem construir amb la IA? Com fem que sigui per tots i totes?

De moment, en el món digital la IA és, ho hauria de ser, només això: eina al servei de les persones i els projectes col·lectius de la humanitat.

Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix Llobregat en va parlar del Congrés de Dones i, va cloure una sessió intensa i amb força públic.

Molins de Rei reivindica el paper de les dones al món laboral en la subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat

/by

La Biblioteca el Molí va acollir el passat 16 de juliol la jornada “Dones que inspiren: de la fàbrica Ferrer i Mora fins a l’actualitat“, una de les activitats prèvies al 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, que enguany se celebra sota el lema Ara més que mai. Organitzada per l’Ajuntament de Molins de Rei en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la trobada va reunir representants institucionals, expertes i ciutadania per reflexionar sobre l’evolució del treball femení i els reptes que encara persisteixen en l’àmbit laboral.

La jornada es va iniciar amb la benvinguda institucional de l’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, i de la consellera de Feminisme i Gent Gran del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Vicky Castellanos Núñez, que van destacar la importància de continuar impulsant espais de debat i participació per avançar cap a una igualtat efectiva entre dones i homes.

A continuació, Lucía López, de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, va presentar una radiografia de la situació de les dones al mercat laboral de la comarca, aportant dades que van permetre contextualitzar els avenços assolits i els principals desafiaments que encara afronten les dones en matèria d’ocupació.

El moment central de la jornada va ser la taula rodona protagonitzada per Adelina Cobos, Elvira Bolos i Vanesa Camacho. A través de les seves experiències personals i professionals, les tres ponents van establir un diàleg entre la realitat de les treballadores de l’emblemàtica fàbrica Ferrer i Mora i els reptes actuals relacionats amb l’accés al mercat laboral, la promoció professional, el lideratge i la conciliació. Les seves intervencions van posar de manifest tant els avenços aconseguits com la necessitat de continuar treballant per eliminar les desigualtats de gènere que encara persisteixen.

La sessió va finalitzar amb un espai de participació obert al públic, durant el qual les persones assistents van compartir reflexions i propostes que s’incorporaran a les conclusions del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, previst per als dies 23 i 24 d’octubre a Sant Joan Despí. La cloenda va anar a càrrec de la regidora de Polítiques Feministes i LGBTI de l’Ajuntament de Molins de Rei, Jessica Revestido.

Amb aquesta jornada, Molins de Rei ha contribuït al conjunt d’activitats que els municipis del Baix Llobregat impulsen com a subseus del Congrés amb l’objectiu d’apropar el debat feminista al territori i construir de manera col·lectiva les conclusions que es presentaran a la trobada comarcal.

La iniciativa també ha servit per reafirmar el compromís del municipi amb un model de desenvolupament econòmic que incorpori la perspectiva de gènere, impulsi el talent femení en tots els àmbits professionals i afavoreixi una economia més resilient, equitativa i sostenible. En aquest sentit, la formació, l’ocupació i l’emprenedoria continuen sent àmbits estratègics per promoure la igualtat d’oportunitats, reduir les bretxes de gènere i fomentar l’autonomia econòmica de les dones.

Acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis amb l’Institut La Mallola

/by

L’1 de juny, a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat va tenir lloc l’inici de l’acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis, que va finalitzar al Parc de Torreblanca. L’activitat va estar conduïda per l’Anaïs Borràs, creadora de contingut present a Instagram i TikTok, que explica l’actualitat amb una base filosòfica i amb perspectiva de gènere.

La benvinguda va ser a càrrec de la consellera de cultura i memòria democràtica, Lidia Muñoz. La jornada d’enguany, es va centrar en el diàleg intergeneracional, i va comptar amb la participació de l’alumnat de l’Institut La Mallola d’Esplugues, que van presentar tres projectes audiovisuals relatius a deportats de diferents municipis.

A més de les projeccions audiovisuals es va crear un espai de diàleg entre els i les joves estudiants i les persones amb responsabilitats institucionals; Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal; Francesc Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i les entitats que treballen en l’àmbit de la memòria de l’Associació Buchenwald, Enric Garriga i de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Calvo. Una vegada finalitzat el diàleg, el jovent van llegir tots els noms dels deportats baixllobregatins.

La cloenda en seu institucional va anar a càrrec de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Posteriorment, es va fer reconeixement i ofrena floral a l’olivera del Parc Torreblanca, així com la lectura d’un Manifest elaborat per l’alumnat de l’Institut La Mallola.

Un any més la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat la impulsora de les activitats en record dels deportats de la comarca. Un acte per no oblidar i continuar exigint justícia, memòria, reparació i no repetició. Mai més!

Un profund agraïment al professorat, en especial a Ramon Dalfo, per la seva implicació i dedicació i al conjunt de l’alumnat pel compromís per fer presents les històries de vida dels deportats baixllobregatins.

Homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat

/by

El passat 8 de maig celebràvem de nou l’acte homenatge als deportats de la comarca del Baix Llobregat a la seu del Consell Comarcal. Aquest és el cinquè any que la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat organitza aquest acte homenatge als deportats que patiren l’horror dels camps de concentració nazis.

En l’acte hi ha participat una quarantena d’alumnes de l’Institut Bruguers de Gavà que primer han llegit el manifest elaborat de forma  un col·lectiva, un manifest molt emotiu que mostra la seva empatia i compromís amb la no repetició de l’horror del nazisme. Després han fet la lectura dels 102 noms de persones deportades de la comarca, un moment ple simbolisme i emoció.

Han obert l’acte la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martínez, la diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, i la cloenda ha anat a càrrec de de la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, i de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català.

Com cada any, l’acte ha finalitzat amb l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca l’any 2020.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

El Consell Comarcal acull la presentació del l’Anuari 2025 Next Llobregat

/by

A punt de tancar la redacció d’aquest Butlletí digital ens ha donat temps justet de redactar unes línies sobre un acte prou rellevant que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Baix Llobregat. Ens referim a la presentació de l’Anuari 2025 Next Llobregat, que edita Barcelona Content Factory. Aquest any porta un títol prou suggeridor: Cinc anys per complir l’Agenda 2030.

Un any mes l’amic i soci del CECBLL Joan Carles Valero posa la lupa i el focus allà on toca: i es que després de 10 anys dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030 resulta que ja quasi hi som, doncs estem a cinc anys escassos d’aquesta fita. L’anuari explora sense vergonya i sense complexos en quin punt estem a partir de les aportacions d’una colla d’autors i autores que hi  han abocat la seva expertesa i els seus coneixements.

L’acte de presentació va anar a càrrec del principal artífex de la publicació, Joan Carles Valero; de Rosa Fiol,  vicepresidenta executiva de la patronal comarcal AEBALL;  de Francesc Castellana, president del Consell Econòmic i Social de Barcelona; i Carles Riba Romeva, doctor enginyer, president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) i membre de la Junta del CECBLL (entitat que va presidir entre el 1995 i el 2013). Els membres de la taula van destacar, entre altres coses, la necessitat de cooperar per assolir els reptes que te plantejada la nostra societat en un moment tant canviant com l’actual.

L’acte va comptar amb la cloenda de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Martinez; i de la delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, Pilar Diaz.

L’anuari es pot adquirir en paper i també està disponible en versió digital de forma totalment gratuïta. Hi podreu accedir a traves d’aquest enllaç.

Article d’opinió d’Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

/by

Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat

El Baix Llobregat ha estat i és motor econòmic de Catalunya, amb una gran tradició de lluita obrera i reivindicació democràtica. Però també és una comarca amb una gran riquesa cultural, social i paisatgística, caracteritzada per la seva diversitat i dinamisme. Una comarca on els municipis han crescut cohesionant persones de reu i han sabut adaptar-se als canvis sense perdre la seva essència. Una comarca on tant el Consell Comarcal com el Centre d’Estudis Comarcals hem estat protagonistes en aquest procés d’evolució, treballant per garantir els drets de les persones, preservar el patrimoni i construir un futur inclusiu i sostenible.

Des del Consell Comarcal, treballem per garantir drets fonamentals que enforteixen la qualitat de vida i el benestar de la nostra ciutadania. La nostra acció se centra en garantir drets fonamentals a través de serveis essencials i projectes transformadors:

  1. Dret a l’educació: Amb programes d’ajuda a l’escolarització, beques de transport i menjador, i suport a les famílies, promovem una educació inclusiva i accessible.
  2. Dret a una vida digna: La lluita contra la pobresa energètica i l’exclusió social és una prioritat, amb serveis socials que ofereixen recursos i acompanyament a les persones més vulnerables.
  3. Dret a un entorn sostenible: Les polítiques de sostenibilitat mediambiental i mobilitat fomenten un territori més saludable i resilient davant els reptes del canvi climàtic.
  4. Dret a l’ocupació i la formació: Amb projectes d’impuls a l’ocupació, formació contínua i suport a l’emprenedoria, el Consell treballa per crear oportunitats laborals i fomentar el dinamisme econòmic adaptats a les necessitats del territori.
  5. Dret a la inclusió i participació: Promovent la igualtat de gènere, la diversitat cultural i la cohesió social, la lluita contra l’edatisme, i treballant per un Baix Llobregat més inclusiu, respectuós i participatiu.

Mentre que el Centre d’Estudis Comarcals aporta una mirada crítica i reflexiva que enriqueix la visió del territori.  El CECBLL ha estat un motor de recerca, preservació cultural i promoció de la identitat comarcal, i ha desenvolupat un paper clau en la consolidació del Baix Llobregat com a territori amb consciència històrica i projectes innovadors:

  1. Preservació del patrimoni: Ha liderat iniciatives per documentar i conservar el patrimoni històric i cultural de la comarca, assegurant que el llegat es mantingui viu per a futures generacions.
  2. Recerca i divulgació: A través d’estudis, publicacions i jornades, el CECBLL ha enriquit el coneixement sobre el Baix Llobregat, promovent una visió interdisciplinària de la seva història i realitat actual.
  3. Promoció cultural: Amb esdeveniments culturals, exposicions i premis,  ha contribuït a enfortir l’ecosistema cultural de la comarca i a donar visibilitat als artistes i creadors locals.
  4. Defensa del territori: Des de la seva fundació, ha estat un actor actiu en la lluita per la preservació del territori davant de l’expansió urbanística desmesurada, promovent una gestió sostenible dels recursos naturals.
  5. Participació ciutadana: La seva tasca ha estat sempre vinculada a la implicació de la comunitat, esdevenint un espai per al debat, la reflexió i la col·laboració entre institucions i ciutadania.

Aquesta col·laboració és clau per al desenvolupament i la consolidació d’aquesta identitat única, amb missions complementàries, contribuïm a garantir drets, preservar el patrimoni i fomentar el benestar de la ciutadania de la nostra comarca.

És en temps de qüestionament de la democràcia i dels drets assolits quan és més necessari que mai continuar treballant conjuntament per reforçar la memòria i inspirar a les noves generacions a construir una societat més justa i igualitària i no caure en els errors del passat. També és moment, de reivindicar l’origen divers de les persones que han forjat la nostra comarca i fer una crida a la solidaritat i multiculturalitat. Fa 50 anys, quan va néixer el CECBLL, la democràcia era un anhel que es lluitava als carrers del Baix Llobregat amb vagues que van fer història, ara amb una democràcia consolidada és moment de reivindicar-la.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat és molt més que una institució de recerca; és un pilar fonamental que sustenta el desenvolupament integral del Baix Llobregat. Amb més de cinquanta anys de trajectòria, continua sent un motor d’innovació i un referent imprescindible per al futur de la nostra comarca. La seva contribució no només ha enriquit el patrimoni cultural, sinó que també ha connectat les generacions presents amb les passades, assegurant que la història i l’essència del Baix Llobregat es projectin cap al futur.

Vull expressar el meu agraïment per la seva tasca incansable i encoratjar-los a continuar treballant de la mà per construir una comarca on totes les persones puguin exercir plenament els seus drets i viure en un entorn ric en cultura, història i oportunitats.

Presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida”

/by

La tarda del 15 d’abril vam reunir a la sala d’actes del Consell Comarcal una trentena de persones a la presentació de dos llibres de la col·lecció “Una immersió ràpida” de Tibidabo Edicions.

En primer lloc en Carles Riba, membre de junta del CECBLL i president del CMES, va presentar el seu nou llibre Energia. Una immersió ràpida, on dona respostes a preguntes bàsiques sobre l’energia per poder afrontar la crisi energètica actual. En Manel Torrent Aixa, Director tècnic al Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona, va presentar el llibre Energies Renovables. Una immersió ràpida. El llibre ens explicar les diverses fonts d’energies renovables i dona pistes sobre com implantar-les a casa per esdevenir, també nosaltres, part activa d’aquesta transició energètica.

L’estil d’aquesta col·lecció combina rigor i divulgació, i està orientada a les persones que vulguin introduir-se en temàtiques actuals sobre ciència, filosofia, humanitat, ciències polítiques i socials.

Els autors van estar acompanyats de la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez, que va conduir l’acte i de Jordi Sicart, vicepresident del CECBLL i membre del Grup per a l’Impuls de la Transició Energètica al Baix Llobregat, que va presentar als autors.

L’acte estava organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, el Consell Comarcal, el Col·lectiu per un nou model Energètic i Social Sostenible i Tibidabo Edicions.

Visita guiada de Queralt Solé a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”

/by

El dia  7 de marc una setantena de persones van poder fer una visita guiada a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”, de la mà de la seva comissària Queralt Solé. La va presentar M.Jesús Bono, actual membre de Junta del CECBLL i directora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entre les anys 2005 i 2010. Ella va iniciar l’obertura de fosses i va impulsar la llei de Fosses de l’any 2009. Entre el públic, quasi una quarantena d’alumnes de 2n de batxillerat que van aprendre l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya, quines van ser les primeres fosses exhumades, la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, l’existència d’un Cens de persones desaparegudes que es va crear l’any 2003, o els casos de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya.

L’exposició ha estat al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat des del 15 de gener fins el 15 de març, de la mà de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, i en total l’han pogut visitar més de 500 persones de la comarca dels quals quasi la meitat han estat alumnes.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a la Direcció General de Memòria de la Generalitat de Catalunya l’oportunitat de tenir una exposició tan didàctica com aquesta a la nostra comarca.

 

Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Acollim l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’

/by

La Xarxa de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat han portat l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya” al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat on hi romandrà fins el 15 de març de 2024. Aquesta mostra, produïda per la Direcció general de Memòria Democràtica i comissariada per la historiadora Queralt Solé, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats i explica com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades.

Al centre de l’exposició, d’un brillant i commovedor disseny, es mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. Destaquem l’àmbit que  focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició. S’exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts.

La mostra es va inaugurar el dia 7 de febrer i vam comptar amb la participació de  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que en acabar la benvinguda ens va fer una visita guiada per la mostra a les més de 50 persones assistents a la inauguració.

Aquesta exposició està sent visitada per diferents alumnes d’escoles de la comarca, de la mà de la comissaria Queralt Solé o del personal tècnic de la Direcció general de Memòria democràtica que, cadascú des de les seva disciplina, guien aquestes visites amb el rigor científic amb el que s’ha elaborat aquesta exposició.

Contacta amb nosaltres

    Per continuar, heu d’acceptar que heu llegit i que esteu conforme amb el consentiment per al tractament de dades personals.

    Consentiment per a l’enviament de comunicacions comercials.

    He llegit i accepto l'enviament de comunicacions comercials.