90 candidatures rebudes als IX Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

El passat dia 17 d’octubre va finalitzar el termini per lliurar les candidatures. N’hem rebut un total de 90 en les 13 categories obertes dels Premis. 

Consulteu-les en aquest enllaç

Candidatures guardonades en les anteriors edicions

Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat els atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) bianualment des de 1999 amb l’objectiu de reconèixer públicament persones, entitats, institucions, col.lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat i que han destacat per les seves aportacions en qualsevol de les categories dels Premis. Es valora la creativitat, el caràcter innovador, el perfil cívic o l’aportació al desenvolupament i projecció del Baix Llobregat. Són simbòlics i honorifics i no son remunerats.

Els Premis tenen tretze categories obertes que funcionen mitjançant la presentació de candidatures i dues de tancades que no admeten la presentació de candidatures.

Ja podeu votar la personalitat baixllobregatina de l’any

 

 

Aquí us podeu descarregar les bases 

Congrés “Recursos i territori. Perspectiva històrica i nous equilibris”

img_20161021_165819La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana ha celebrat el seu Xè congrés a la sala Plana de l’Om de la ciutat de Manresa els dies 21 i 22 d’octubre.

Sota el títol “Recursos i territori. Perspectiva històrica i nous equilibris”, s’ha plantejat un congrés des d’una perspectiva holística, donant-hi cabuda als enfocaments de les temàtiques tractades des de diferents disciplines científiques, des de la recerca històrica a l’enginyeria, passant per la geografia, l’antropologia, les ciències ambientals, etc.

El congrés s’ha estructurat en els següents quatre àmbits temàtics: alimentació, poblament, comunicacions i energia i ha programat un total de deu ponències. Com a aportacions externes s’hi han rebut una trentena de comunicacions que han estat presentades a través de quatre relatories. Tots aquests treballs es recopilaran a les corresponents actes que seran editades l’any 2017.

El congrés va ser retransmès via streaming a través del canal YouTube.  Es poden  visualitzar cadascuna de les sessions del congrés, inclosos els interessants debats que es van originar aquí: “X congrés de la CCEPC”. Dos dels ponents han estat baixllobregatins: Carles Riba (podeu trobar la seva ponència en aquest video) i Pep Salas (video de la ponència). A més, alguns investigadors i investigadores del Baix Llobregat han aportat comunicacions.

 

Jornades Europees de Patrimoni 2016

Visites guiades al Palau Falguera i a la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat

Els dies 16, 17 i 18 de setembre, se celebren les Jornades Europees 2016 arreu de Catalunya.

A Sant Feliu de Llobregat s’ofereixen les  visites guiades al Palau Falguera i a la Ruta Modernista de la ciutat, tan el dissabte com el diumenge.

Dia 17 de Setembre (Dissabte) de 12 a 13h. Ruta Modernista
Dia 18 de Setembre (Diumenge) de 12 a 13 Palau Falguera i de 13 a 14 Ruta Modernista.

 

Cal inscripció prèvia al correu electrònic visitespf@llobregat.info o trucant al 93 666 35 27. Totes les visites son gratuïtes.

 

 

L’article del mes per Jaume Bosch

“EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: QUÈ SOM?”

Els dies 8 i 9 de juliol el Palau Falguera de Sant Feliu acollia les sessions plenàries del Congrés “El Baix Llobregat a debat”. Hi tingueren un pes determinant les sessions de síntesi dels diversos àmbits de discussió, però potser podríem destacar quatre aportacions d’un interès molt especial: la intervenció de l’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana, expressant la seva convicció de que la ciutat de Barcelona ha de tractar d’igual a igual al Baix Llobregat; la sentida i rupturista visió de l’escriptora Maite Carranza sobre el paper de les administracions en relació a la cultura i ,en especial, en relació als creadors de cultura; la suggerent presentació dels treballs del Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat” dirigit pel professor de Geografia de la UAB, Francesc Muñoz; i la conferència “Reptes d’una societat complexa” pronunciada pel catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Girona, Quim Brugué.

Les sessions del 8 i 9 de juliol eren tan sols la punta d’un iceberg de proporcions molt considerables, impulsat per la incansable presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez ,i el seu equip ( format molt majoritàriament per dones , igualment incansables).Més de cinquanta taules rodones sobre tots els temes imaginables que puguin ser d’interès per a la comarca, celebrades a tots i cadascun dels trenta municipis del Baix Llobregat, amb més de dos-cents ponents i una assistència d’unes dues mil persones, la creació d’un Comitè Organitzador i un Comitè Científic ( format per cinquanta-quatre persones relacionades amb tots els sectors del coneixement) i l’impuls d’un Fòrum Municipalista, il·lustren l’esforç que ha suposat el Congrés.

Amb aquestes dades damunt la taula sembla sobrer preguntar-se què és el Baix Llobregat, si té sentit com a comarca i si existeix una “identitat comarcal”. Però atès que hi ha qui afirma que no som res més que un riu i una autopista, potser val la pena reflexionar sobre aquests punts:

MODELS DE COMARCA

On està escrit que només existeixi un model de comarca? Per un corrent de pensament conservador i reduccionista una comarca exigeix un territori relativament petit i ben definit, una clara homogeneïtat dels seus habitants, una capital clara i indiscutible que actua com a mercat de tota la zona, tradicions antigues i compartides… El Berguedà o Osona serien exemples de comarques “autèntiques”.

Però la identitat comarcal, la identificació de la ciutadania amb la seva comarca, és una qüestió relativa: analitzem el cas de la reivindicació de noves comarques com el Moianès o el Lluçanès. Semblava que hi havia una consciència molt majoritària reivindicada pels sectors més actius de cada territori i existia ja un cert reconeixement institucional concretat en Consorcis que agrupaven als diversos municipis.

Aquesta consciència o identitat no ha quedat tan clara quan s’ha posat a votació en dues consultes per decidir la creació de les noves comarques realitzades l’any passat. Repassem els resultats: Al Moianès (15 de març de 2015) es va registrar una participació del 47’37 per cent i un 80’6 per cent dels votants varen optar per crear la comarca del Moianès i un 16’34 es va manifestar en contra. Però en alguns municipis el pes de vot negatiu va ser considerable: Collsuspina (44’4), Santa Maria d’Oló (43’5) o Monistrol de Calders (30’7).

Al Lluçanès ( 26 de juliol de 2015), la participació fou més elevada ( un 55’15 per cent) i va guanyar el sí amb un 70’7 enfront dels vots negatius que assoliren el 26’3. Però l’opció contrària a la nova comarca es va imposar en cinc municipis: a Sant Feliu Sasserra, Sant Bertomeu del Grau, Santa Maria de Merlès i en dos pobles més que porten el Lluçanès incorporat al nom; Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès varen votar que no volien formar part del Lluçanès.

Aquets exemples ens serveixen per relativitzar l’afirmació de que al Baix Llobregat no existeix consciència comarcal a diferència de comarques de l’interior on la identitat és claríssima. Potser el que passa, al Baix Llobregat, al Moianès, al Lluçanès o al Berguedà és que la gent se sent fonamentalment part d’un país i d’un municipi i tan sols els sectors més actius socialment i culturalment s’emmarquen en dinàmiques de participació comarcal.

EL BAIX LLOBREGAT: UN ALTRE MODEL DE COMARCA ÉS POSSIBLE

Al Baix Llobregat el paper de la centralitat d’un mercat i la tradició és residual. Ja l’any 1936, Pau Vila va proposar Sant Feliu com a capital del Baix Llobregat per raons administratives ( cap de partit judicial, notaria…) i no pas per exercir un paper equivalent al de Berga o Vic. La proximitat a Barcelona comporta avantatges i inconvenients però condiciona moltes coses.

Potser convé recordar que el Baix Llobregat va obtenir el seu reconeixement legal l’any 1987 a la Llei de l’Organització comarcal de Catalunya. Feia tretze anys que s’havia creat el Centre d’Estudis Comarcals i en feia onze de la celebració del Congrés de Cultura Catalana. I en el període de possibles canvis que va obrir la Llei del 87, els plens municipals de Sant Just Desvern i Esplugues varen exigir no formar part del Barcelonès, on havien estat inclosos, i varen passar al Baix Llobregat, del que se’n sentien part.

Hi ha, tanmateix, un altre cas significatiu i en part oblidat: el referèndum de Begues. Després de l’aprovació de la llei de 1987 que integrava Begues al Baix Llobregat, un sector de la població proposava abandonar la comarca i integrar-se a l’Alt Penedès. Segurament al darrera existia un rerefons polític i ideològic que feia que sectors conservadors es sentissin més còmodes en una comarca com l’Alt Penedès que al cinturó roig i metropolità. El ple municipal va aprovar sol·licitar el canvi de comarca només amb dos vots en contra. Però una bona part de la ciutadania va exigir una consulta mitjançant una recollida de signatures.

La consulta es va realitzar el 22 de juliol de 1989, amb un 54 per cent de participació (similar a la del Lluçanès i superior a la del Moianès vint-i-sis anys desprès). Va guanyat amb claredat l’opció de continuar al Baix Llobregat amb un 59 per cent dels vots enfront del 38 per cent que volia integrar-se a l’Alt Penedès.

LA IDENTITAT COMARCAL AL BAIX LLOBREGAT:LES LLUITES OBRERES ENLLOC DE LA PATUM

Cada comarca és diferent: Berga i el Berguedà disposen d’una tradició única i admirable com la Patum, que constitueix un element d’identitat arrelat i indiscutible. El Baix Llobregat ha fonamentat la seva identitat en altres aspectes: en el moviment obrer contra el franquisme, en les lluites veïnals, en la lluita més recent contra Eurovegas, en les mobilitzacions contra les retallades ( en especial a l’ensenyament i la sanitat). També en el paper jugat des dels darrers anys del franquisme fins ara pel Centre d’Estudis Comarcals entre els sectors culturals, socials i politics més actius. I sobre tot, en les relacions laborals, comercials, i d’utilització dels serveis públics ( factors importants en el debat de Begues l’any 1989, per exemple).

Han passat 29 anys des de la institucionalització de la comarca: és una dada que no es pot obviar. S’han creat costums i inèrcies administratives i institucionals, i moltes entitats estan organitzades a partir d’una base comarcal.

Som una comarca metropolitana. I què? El fet metropolità de Barcelona arriba molt més enllà de l’actual Àrea Metropolitana, i abasta el que ha de ser la futura Regió o Vegueria metropolitana de Barcelona. El Baix Llobregat ha de ser-ne part essencial per poder parlar des de els nostres 800. 000 habitants de tu a tu amb Barcelona, tal com acceptava l’alcaldessa Ada Colau.

Som una comarca plural, diversa, gens homogènia, però aquest fet és clarament positiu i representa molt millor el país que d’altres realitats comarcals. I una comarca així també pot existir sempre que la seva ciutadania ho vulgui. El Congrés “El Baix Llobregat a debat” ha ajudat a que ens sentim orgullosos de ser del Baix Llobregat.

Jaume Bosch, membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat

El Baix Llobregat a debat: dues visions externes per a la governança del territori i cloenda

La sessió de dissabte 9 de juliol va estar conduïda per l’escriptora Maite Carranza i es va fonamentar en dos pilars que tenen en comú les mirades externes al Baix Llobregat: els estudiants del workshop “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”, que es feia en el marc del Màster Internacional en Intervenció i Gestió del Paisatge,  i la conferència del Quim Brugué “Els reptes d’una societat complexa”.

El director del màster Francesc Muñoz, acompanyat per Massimo Angrilli, professor de la Universitat de Chieti-Pescara i col·laborador d’aquesta edició del màster, van fer un resum dels 5 projectes desenvolupats per 21 alumnes de diferents disciplines i universitats d’arreu del món. Aquests 5 projectes donen solucions econòmiques i imaginatives per afrontar 5 reptes del Baix Llobregat:

  • El Parc Agrari: estratègies per a la seva visibilització i potenciació
  • El riu Llobregat: solucionar la connectivitat entre ambdues lleres i projectar la seva vàlua en biodiversitat i serveis ecosistèmics
  • Les urbanitzacions de l’Ordal: com resoldre la mobilitat i accés  als serveis comunitaris.
  • Paisatges industrials i rurals: com millorar els paisatges entre els centres logístics i el conreu de vinyes.
  • Paisatge de l’autovia de Castelldefels: com dinamitzar a partir de la l’autovia, un paisatge ordinari, a través d’una ruta turística posant en valor els elements que perviuen i que són icones de la nostra història més recent.

En Quim Brugué en la seva conferència aportà les pautes teòriques per a la gestió d’un territori i la complexitat del seu govern. En síntesi, ens fem nostres gran part de les seves paraules com ara que “les persones i les seves relacions són clau en la gestió d’un model territorial” i que per governar la complexitat calen dues coses:

  1. Escoltar, incorporar els múltiples actors social i econòmics.
  2. Transformar el funcionament de les institucions de jerarquies a xarxes.

És a dir el repte de gestionar la complexitat no s’ha de simplificar. Cal acceptar-la i treballar amb ella.

Isabel Fernández va aportar la seva mirada externa a la comarca explicant-nos la importància que ha tingut per la seva trajectòria professional la descoberta de la comarca, un territori interessant i en constant  ebullició.

En aquesta darrera sessió del congrés, vem tenir espai per escoltar la mirada del comitè científic a càrrec de tres dels seus membres: Carme Figueres, va destacar la comarca  com a territori d’acollida i la cohesió social com senyals identitàries d ela ocmarca; Dolors Clavell, per aprofundir en un replantejament de la gestió del territori i afavorir el dret a l’habitatge amb noves politiques com un repte de futur ; i en Joaquim Sempere, va exemplificar el repte d’afavorir la transició energètica generant ocupació.

La cloenda va anar a càrrec de la presidenta del CECBLL, Conixta Sánchez, acompanyada per l’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José i del president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà; una cloenda plena d’agraïments i reconeixements a totes les persones que van fer possible el congrés, a les que hi van col·laborar i participar, i als que han patrocinat al Congrés El Baix Llobregat a Debat. Per acabar ens vem emplaçar a la tardor per presentar les conclusions del congrés i també es va fer palès la necessitat de celebrar un altre congrés que avalui els reptes i les respostes que plantegi El Baix Llobregat a debat.

EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT: L’OBERTURA INSTITUCIONAL

La benvinguda institucional del Plenari va anar a càrrec de la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Conxita Sánchez, de l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José, del president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà i de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’Auditori es va omplir amb 150 persones que ens van acompanyar en aquest tret de sortida al Plenari del congrés.L’agraïment per una banda i el reconeixement de la comarca per l’altra, van ser els eixos més rellevants de l’obertura institucional del Baix Llobregat a Debat durant el mati del 8 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.

Tant l’alcalde de Sant Feliu de Llobregat com del president del Consell Comarcal de Baix Llobregat van destacar l’esforç del CECBLL per assumir el repte dels diàlegs oberts i participatius, per anar més enllà de les seves atribucions com a centre d’estudis i atrevir-se a obrir un espai per a la comarca i des de la comarca on poder reflexionar, compartir idees i pensaments, amb l’objectiu comú de projectar el 2030 del Baix Llobregat.

Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL, va destacar la feina que s’havia fet prèvia al plenari, amb 51 activitats arreu del territori, amb la implicació de més de 200 persones expertes en diferents matèries i amb una participació aproximada de més de 2.000 persones. I també l’esforç de recollir i sintetitzar les propostes sorgides de tota aquesta activitat.

L’obertura del congrés va anar a càrrec de l’Ada Colau com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que va destacar que “el Baix Llobregat constitueix un eix estratègic per articular un present i futur metropolità més fort, democràtic i just. Constitueix un dels millors motors del país”. També va dir que “cal que Barcelona canviï la mirada en front els municipis dels dos corredors dels rius Besòs i Llobregat, deixar de percebre’ls com a portes d’entrada o patis de darrera. I, efectivament, Barcelona té una responsabilitat com a capital i que no volem defugir. Però volem exercir aquesta capitalitat sempre des de la responsabilitat i mai des de l’arrogància”. Però potser les paraules més el·loqüents del a intervenció de la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona van ser aquestes “…des de Barcelona tenim molt coses bones a aprendre del Baix Llobregat (…) És hora de tractar al Baix com un aliat estratègic en peu d’igualtat“.

PLENARI DEL FÒRUM MUNICIPALISTA

El divendres 15 de juliol va tenir lloc el Plenari del Fòrum Municipalista que organitzava el Consell Comarcal del Baix Llobregat en el marc del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.

L’objectiu del Fòrum ha estat obrir el congrés a la participació d’alcaldes i alcaldesses i de regidors i regidores del Baix Llobregat i a d’altres càrrecs públics o institucions que actuen a la comarca.

A la sessió del dia 15 hi van assistir un bon nombre de càrrecs electes, membres del CECBLL i alguns mitjans de comunicació.

Després de l’obertura institucional va tenir lloc una conferència a càrrec del catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto i director del Observatorio Urbano de Bilbao, amb el títol “Els reptes del municipalisme en el s. XXI, en un territori de la complexitat del Baix Llobregat. Amenaces i oportunitats”, en la que va dissertar sobre la necessitat d’adaptar les administracions locals a la nova realitat.

A continuació Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, va fer una síntesi dels debats previs del Fòrum Municipalista i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, va exposar les conclusions del congrés.

La sessió va finalitzar amb un intens debat que va comptar amb la participació dels alcaldes i les alcaldesses de la comarca i en el qual es va fer palesa la necessitat de tenir espais de debat, de coordinació i d’exposició de les problemàtiques locals.

Els reptes de futur per l’Entorn i la gestió territorial del Baix Llobregat són diversos i canviants

admin-ajax.phpA la Biblioteca Municipal de Martorell es va celebrar, el dimarts 29 de juny, el segon debat de l’àmbit Entorn i Gestió del Territori del congrés El Baix Llobregat a debat a partir de les 13 taules rodones i activitats precongressuals.

Els principals eixos vertebradors han estat tractats amb intensitat al llarg de sessions i que els hem agrupat en 4 temes: de la Terra; de les Urbs; dels Elements i de la ciutadania

Durant la sessió es van presentar tres comunicacions de l’àmbit:admin-ajax2.php

 

  • L’equitat: dret a l’habitatge de Dolors Clavell
  • La participació ciutadana i la planificació territorial de Josep M. Carrera
  • La decisió de quines institucions necessitem de Jaume Bosch

En Xavier Mayor, doctor en biologia de la UAB, va resumir els reptes del Baix Llobregat partint de 2 grans valors de la natura: la diversitat i el canvi.

Els reptes i les propostes d’aquest àmbit seran presentat en el Plenari del Congrés el 8 i 9 de juliol al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat.20160629_181746-300x169

És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment al Jordi Sicart, la Genoveva Català, en Joan Barrios. La Dolors Clavell, en Josep M. Carrera, en Jaume Bosch i en Xavier Major. Volem agrair de nou la bona acollida a Martorell, tant per part de l’Alcalde, en Xavier Fonollosa com per tot l’equip de la Biblioteca Municipal.

Els reptes de futur en matèria de compromís, cohesió social i dinamització econòmica del Baix Llobregat

El dijous 30 de juny va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, el darrer debat de l’àmbit Compromís, Cohesió social i Dinamització econòmica. Les taules rodones organitzades al voltant d’aquest eix, han posat de manifest el gran potencial de la comarca del Baix Llobregat pel que fa a la dinamització econòmica i a la cohesió social.

Els grans reptes que s’han anat dibuixant són:

  • Construir un nou model de desenvolupament econòmic sostenible
  • Fer del Baix una comarca cohesionada socialment amb una aposta decidida per l’equitat i la igualtat de gènere

El següent esquema mostra com alguns dels elements que ens permetrien assolir aquests repte

 

Durant la sessió de debat es van presentar tres de les comunicacions que han arribat al congrés per a aquest àmbit:

Desigualtats i renda, de Lluís Torrens
Manifest del Fòrum Social del Baix Llobregat en defensa de l’estat del benestar i dels serveis públics, presentat per Saida Ehliluch i Victòria Corbacho
Un nou model de salut mental per al segle XXI.

Tenir cura de les persones fràgils del Baix Llobregat, de Francesc Vilà

Joan Botella, professor, catedràtic de Ciència Política de la UAB va plantejar l’equilibri entre la necessitat de dinamització econòmica i, alhora, de cohesió social.

L’acte va comptar amb la presència del Sr. José Manuel González, regidor de Cultura de Sant Boi de Llobregat.

És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment de Mercè Renom Joan Barrio i Joan Rodríguez, entre moltes altres persones que han aportat els seus sabers i les seves opinions.

L’article del mes per Jordi Serra

Parc Rural del Montserrat: oportunitat de futur

Des de fa ja prop de 50 anys, el món rural a l’entorn de la muntanya de Montserrat es troba greument amenaçat. L’activitat agrària s’ha reduït a mínims, els boscos s’han deixat de cuidar i el patrimoni natural, cultural i històric va desapareixent de manera lenta però evident. El paisatge es banalitza i l’activitat social i cultural es despersonalitza. A les portes de l’àrea metropolitana de Barcelona, el territori es debat des de ja fa anys entre la seva suburbialització, a l’extrem d’un continu urbanístic industrial, la perifèria de la perifèria, o bé com a primera expressió d’una realitat rural, preindustrial, no morta del tot, que pot aportar a l’àrea metropolitana el testimoniatge d’un passat agrari, tradicional i popular. Ser a dins o ser a fora, heus aquí la qüestió. I d’això depèn el futur del Montserrat.

La resposta: avui dia, els ajuntaments i les entitats de la zona promouen el Parc Rural del Montserrat, un projecte de gestió del territori que pretén donar un impuls a l’activitat agrícola, la ramaderia, l’aprofitament forestal, el turisme rural i la protecció del territori per tal de posar en valor tots aquells elements que han caracteritzat històricament l’entorn de la muntanya de Montserrat. 10 municipis i 8 associacions del sector, amb el suport de la Generalitat i la Diputació,  s’han unit per crear el Parc Rural del Montserrat. Si fa 10 o 12 anys la lluita ambiental va ser un mecanisme de resistència davant l’especulació urbanística, ara l’aposta per l’activitat agrària es veu com una perspectiva de futur, pensant en el rendiment econòmic i social del retorn a la natura, al producte de proximitat i ecològic, al paisatge i l’entorn tradicional com a trets identificadors, reequilibrants i dinamitzadors de l’economia local.

I ara s’obren múltiples oportunitats per al món rural: s’està treballant per crear la marca de qualitat “Montserrat” per a l’oli i el formatge de la zona; es faran cursos i tallers per impulsar l’activitat agrària; s’establiran circuits de comercialització per als productes de la zona: mercats de pagès, agrobotigues, venda per internet; es crearà una ADV que ajudi el sector, i un banc de terres que procuri l’aprofitament dels terrenys agrícoles… Tot això impulsarà l’agricultura però també la ramaderia, la gestió dels boscos, el turisme rural, el patrimoni i la conservació del paisatge; en definitiva, el manteniment d’un entorn que està ferit, però no mort, i que per als habitants de la zona representa l’essència del territori, allò que el caracteritza i el distingeix davant altres realitats territorials.

S’està creant un futur per al sector rural del Baix Llobregat Nord, una alternativa de progrés amb el consens de tots els agents: ajuntamemts de tots els colors polítics, organitzacions del sector, administracions… Tothom mostra el seu acord, l’esperança i la confiança per trobar alternatives econòmiques més enllà de la industrialització. La finestra que s’obre és la de sempre, la de la  nostra activitat tradicional, que mai no ens ha fallat. La resposta, doncs, és el retorn a la natura, a tots aquells elements que històricament han definit el territori. Auí, el futur es troba en el passat.

Jordi Serra i Massansalvador

Associació Cultural del Montserrat