Archive for category: Destacat

El passat dia 17 d’octubre va finalitzar el termini per lliurar les candidatures. N’hem rebut un total de 90 en les 13 categories obertes dels Premis. 

Consulteu-les en aquest enllaç

Candidatures guardonades en les anteriors edicions

Els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat els atorga el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) bianualment des de 1999 amb l’objectiu de reconèixer públicament persones, entitats, institucions, col.lectius o empreses vinculades al Baix Llobregat i que han destacat per les seves aportacions en qualsevol de les categories dels Premis. Es valora la creativitat, el caràcter innovador, el perfil cívic o l’aportació al desenvolupament i projecció del Baix Llobregat. Són simbòlics i honorifics i no son remunerats.

Els Premis tenen tretze categories obertes que funcionen mitjançant la presentació de candidatures i dues de tancades que no admeten la presentació de candidatures.

Ja podeu votar la personalitat baixllobregatina de l’any

Aquí us podeu descarregar les bases 

El divendres 15 de juliol va tenir lloc el Plenari del Fòrum Municipalista que organitzava el Consell Comarcal del Baix Llobregat en el marc del congrés EL BAIX LLOBREGAT A DEBAT.

L’objectiu del Fòrum ha estat obrir el congrés a la participació d’alcaldes i alcaldesses i de regidors i regidores del Baix Llobregat i a d’altres càrrecs públics o institucions que actuen a la comarca.

A la sessió del dia 15 hi van assistir un bon nombre de càrrecs electes, membres del CECBLL i alguns mitjans de comunicació.

Després de l’obertura institucional va tenir lloc una conferència a càrrec del catedràtic de Sociologia de la Universitat de Deusto i director del Observatorio Urbano de Bilbao, amb el títol “Els reptes del municipalisme en el s. XXI, en un territori de la complexitat del Baix Llobregat. Amenaces i oportunitats”, en la que va dissertar sobre la necessitat d’adaptar les administracions locals a la nova realitat.

A continuació Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, va fer una síntesi dels debats previs del Fòrum Municipalista i Lluís Monfort, conseller de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, va exposar les conclusions del congrés.

La sessió va finalitzar amb un intens debat que va comptar amb la participació dels alcaldes i les alcaldesses de la comarca i en el qual es va fer palesa la necessitat de tenir espais de debat, de coordinació i d’exposició de les problemàtiques locals.

El dijous 30 de juny va tenir lloc a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, el darrer debat de l’àmbit Compromís, Cohesió social i Dinamització econòmica. Les taules rodones organitzades al voltant d’aquest eix, han posat de manifest el gran potencial de la comarca del Baix Llobregat pel que fa a la dinamització econòmica i a la cohesió social.

Els grans reptes que s’han anat dibuixant són:

• Construir un nou model de desenvolupament econòmic sostenible
• Fer del Baix una comarca cohesionada socialment amb una aposta decidida per l’equitat i la igualtat de gènere

El següent esquema mostra com alguns dels elements que ens permetrien assolir aquests repte

Durant la sessió de debat es van presentar tres de les comunicacions que han arribat al congrés per a aquest àmbit:

Desigualtats i renda, de Lluís Torrens
Manifest del Fòrum Social del Baix Llobregat en defensa de l’estat del benestar i dels serveis públics, presentat per Saida Ehliluch i Victòria Corbacho
Un nou model de salut mental per al segle XXI.

Tenir cura de les persones fràgils del Baix Llobregat, de Francesc Vilà

Joan Botella, professor, catedràtic de Ciència Política de la UAB va plantejar l’equilibri entre la necessitat de dinamització econòmica i, alhora, de cohesió social.

L’acte va comptar amb la presència del Sr. José Manuel González, regidor de Cultura de Sant Boi de Llobregat.

És d’agrair l’esforç i dedicació dels participants en aquestes sessions i especialment de Mercè Renom Joan Barrio i Joan Rodríguez, entre moltes altres persones que han aportat els seus sabers i les seves opinions.

El Citilab de Cornellà del Llobregat va acollir el dimarts 28 de juny el debat del primer àmbit  sobre Identitat, Cultura i Coneixement. L’objectiu del debat era recollir les idees que completen, milloren i obren noves mirades als reptes de futur de la comarca del Baix Llobregat, tot basant-se en els 20 activitats desenvolupades en aquest àmbit.

Per donar resposta a la gran pregunta sobre quina és la identitat del futur del Baix, hem conèixer el passat i el present de la nostra comarca i les taules rodones, fetes des del desembre de 2015, han estat la referència. Així mateix, també hem de reconèixer, per una banda, les activitats transformadores a través dels molts exemples de bones pràctiques que hi ha a la comarca i, per l’altra, els reptes que suposen superar o gestionar les tensions i dicotomies de la nostra societat.

Hem identificat més de 25 reptes de futur i propostes per millorar la construcció de la nostra identitat social, la cultura i totes les seves expressions al Baix, l’educació i la formació i el coneixement, recerca i divulgació del patrimoni de la comarca.

Durant la sessió es van presentar tres comunicions de l’àmbit:

• La premsa al Baix Llobregat de Jordi Fortuny
• La Construcció social del Baix Llobregat d’ Emilio Palacios
• Cultura local i gènere de Rocío García

Volem agrair el treball de coordinació de la Gemma Tribó, la Montse Torra i les aportacions del Joan Barrios, Jordi Fortuny, Emilio Palacios, Rocío García i de Nicolàs Barbieri. Així com la bona acollida de l’alcalde de Cornellà,  Antonio Balmón, i de tot l’equip del Citilab.

Pocs territoris han fet un procés de reflexió com el que està impulsant el Centre d’Estudis, i encara menys han aconseguit dinamitzar l’important capital social i de reflexió que aquests dies està assistint a les més de 40 taules de debat arreu de la comarca. És un procés que en sí mateix ja té un valor altíssim, però encara queda l’important event dels dies 8,9 i 15 de juliol: les sessions plenàries del Congrés, veritable cimera dels reptes estratègics del Baix Llobregat. Però l’ambició del projecte és gran i no s’atura aquí. Una important activitat s’està desenvolupant aquests dies: un taller – reflexió sobre el nostre territori, en el que hi hem dipositat moltes expectatives.

El passat 26 de maig el Consell Comarcal va acollir la visita del grup d’estudiants que participa al Workshop Internacional “Paisatges Contemporanis del Baix Llobregat”. Aquest forma part de les activitats del Congrés “El Baix Llobregat a Debat”, i està organitzat per l’Observatori de la Urbanització, a través del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i del Patrimoni de la UAB, i està coordinat pel Dr. Francesc Muñoz. Podeu trobar informació detallada dels objectius de l’activitat a http://www.baixllobregatadebat.cat/congres/workshop-paisatges-contemporanis/ .

El grup va ser rebut per la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Conxita Sánchez, la comissionada pel projecte de la mateixa entitat, Genoveva Català, i pel conseller comarcal de Cultura i Memorial Democràtic, Lluís Monfort.

L’objectiu de la trobada, a més de donar una benvinguda institucional, va ser el poder aportar elements clau i pistes pel desenvolupament del seu treball. Durant més de 90 minuts vam poder comentar aquells eixos bàsics que han vertebrat la realitat actual de la comarca: la transició d’un context rural a un context industrial, el riu com a element axial, les migracions dels 50-60, la lluita antifranquista, el desenvolupament d’infraestructures de servei a la metròpoli sovint a costa d’agressions importants al territori, la dialèctica entre el sentiment de comarca i la proximitat de Barcelona, el desenvolupament de polítiques de recuperació dels entorns i dels serveis a les persones per part dels ajuntaments democràtics, etc…

Per altra banda, el grup es va mostrar molt interessat en conèixer quins eren els moviments de fons que projectaven la comarca cap al futur. Vam poder compartir visions sobre l’estratègia econòmica, l’estratègia d’urbanisme i infraestructures, els reptes en relació al món del treball, educació, cultura, cohesió social, i altres. Van coincidir en la necessitat de generar més que mai estratègies i actituds innovadores, en cercar les preguntes correctes per trobar solucions adequades que permetin encarar en òptimes condicions un futur que presenta incògnites.

El grup treballa aquests dies des d’El Prat de Llobregat, on realitza llargues sessions de treball i reflexió que ens aportaran propostes, visions, preguntes i respostes en clau propositiva, que seran de màxim interès per enriquir un Congrés que està essent un veritable revulsiu de coneixement, autoconeixement i reconeixement de la nostra comarca.

Durant el congrés, els dies 8 i 9 de juliol, està previst que presentin les conclusions preliminars del treball, que segur esdevindrà peça important dels plantejaments de futur.

Enhorabona al centre i a tots/es els col·laboradors/es per l’immens esforç.

Lluís Monfort

Conseller Comarcal de Cultura i Memorial Democràtic

El 19 de maig es va presentar al Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat el prototip de l’espai interactiu ORGULL DE BAIX. Es tracta de la versió web del documental sobre el Baix Llobregat “El pati del darrere” dirigit per Isabel Fernández d’ Al Pati Produccions i estrenat al programa Sense Ficció de TV3

Aquest projecte va aconseguir el recolzament de molta gent mitjançant un verkami amb el que es van aconseguir els recursos econòmics suficients per posar-lo en marxa. La presentació al Cinebaix anava dirigida als 182 mecenes del projecte que van poder gaudir en primícia d’aquest projecte tan innovador.

Orgull de Baix vol traslladar a Internet el documental “El pati del darrere” i el transforma en un espai web dinàmic i participatiu, obert i disponible per a tothom. A l’espai  web els visitants hi trobaran la pel·lícula documental “El pati del darrere” connectada a un mapa 3D. Al mapa es podrà navegar, explorant el paisatge i la riquesa de la comarca des de l’ordinador, el tablet o el mòbil. Dins el mapa hi haurà peces de vídeo retratant diferents racons de la comarca. Els visitants, podran descobrir-les i comentar-les, i també col·laborar en el relat amb fotografies i pel·lícules fetes per a ells que ajudin a completar el mapa de la comarca.

El projecte vol proporcionar una eina de coneixement de la comarca, que estimuli el debat, que posi la llavor per a la construcció d’un relat comú i d’una identitat col·lectiva que faciliti la promoció i la defensa del territori. I tot plegat amb la tecnologia web més actual per a desenvolupar i experimentar un nou format audiovisual que promogui la participació de l’audiència.

L’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn

Dissabte passat 16 d’abril es van celebrar dues taules rodones  que serviren per reflexionar sobre l’encaix del Baix Llobregat en el seu entorn. Les dues taules  s’agruparen segons les temàtiques de “La planificació urbanística i territorial”i“El territori i la nova governança”.

El municipi de Sant Vicenç dels Horts que acollí l’encontre va oferir-nos l’espai del centre de promoció econòmica del Molí dels Frares. Agraïm l’encert de l’indret escollit. El Molí dels Frares és a més un espai museístic de gran interès, un antic mas del segle XIII reconstruït als inicis del segle XX, que conserva les restes d’un antic molí fariner, mogut amb l’aigua de la riera, i que des del 1370 havia estat propietat del monestir de Sant Pau del Camp i, entre 1583 i 1723, del de Montserrat.

Just al davant del centre, hi tenim l’enorme construcció de la cimentera Molins que data del 1928 i que  consta de diverses construccions que s’han anat fent al llarg dels anys per obtenir una producció eficient  de ciment, la nova i darrera construcció és ja feta en ple segle XXI. Parlem doncs de dues instal·lacions industrials que des d’èpoques remotes fins a l’actualitat ens recorden el tremp d’una comarca treballadora i ubicada en un indret estratègic del país.

Les ponències i el debat de la taula que tractava de “La planificació urbanística i territorial”  parlaren de forma resumida de l’urbanisme al  Baix Llobregat,  començant pel moment de l’urbanisme “pre-constitucional” ACTUR’s (planejament municipal poc proteccionista, plans parcials extensius,  urbanitzacions il·legals).

Recordàrem l’urbanisme de finals dels 80, començament dels 90, caracteritzat per l’augment de la importància de la planificació local , molt centrat en el municipi, per mitjà de dos models diferenciats al sud de la comarca  amb el PGM, que tot i ser supramunicipal, deixa en mans del municipi la capacitat d’adaptar-se a les seves necessitats locals per mitjà de modificacions, i al  nord que es planifica  per mitjà dels PGOU’s i/o POUM’s. Dos models absolutament diferents.

També es va tractar el període posterior a 2010 i a l’aprovació del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona, moment en que comencen a proliferar els Plans Directors Urbanístics, ja siguin predefinits pel propi PTPMB, ja siguin definits per la necessitat de gestionar àmbits d’activitat econòmica considerats estratègics (els Plans Directors urbanístics d’activitat econòmica).

Prèviament i a cavall d’aquests dos moments podem encabir els Plans Sectorials que s’han treballat, amb més o menys èxit, com pot ser el Pla Sectorial d’Habitatge, que ara sembla que torna engegar. Per tant, un moment urbanístic on prolifera la planificació d’abast supramunicipal.

Els ponents de la taula van anar desgranant la seva visió entorn a aquesta descripció bàsica de l’evolució de la planificació al nostre país i en concret a la comarca.

A nivell territorial, la defensa d’un planejament territorial consensuat amb el territori, coneixedor de les seves virtuts i les seves mancances, ha d’aportar coherència al planejament més local. En aquest sentit, i més centrat en l’àmbit territorial que ens ocupa, es va fer una certa reflexió respecte la idea de “ciutat de ciutats”, és a dir d’una àrea metropolitana que englobi al seu interior ciutats i territoris amb identitat pròpia.

Una de les novetats dels darrers temps  d’obligat compliment legal, és l’avaluació ambiental estratègica en la que es posa en evidència que els temes del medi ambient no són qüestions addicionals, sinó que són les bàsiques: les estructurals. Hem de superar la visió que fins ara ha guiat realment el fet mediambiental del planejament. El planejament no ha de passar un control mediambiental, sinó que ha d’incorporar des del seu inici la visió i l’anàlisi de l’entorn en el que es treballi, tot fent que aquesta visió mediambiental formi part integrant del planejament. La vida transcorre en el territori, en les espècies, en els hàbitats, tot el territori té interès ecològic, les ciutats són autèntics ecosistemes. Cal situar l’avaluació ambiental com una de les eines prioritàries per a la definició estratègica del planejament.

En les intervencions dels experts s’aprofundí en com es realitza la gestió de l’urbanisme. Disposem d’eines normatives que emmarquen la gestió i de procediments d’acord entre les parts. Una de les eines són els convenis de gestió que han esdevingut eficients. Ara bé, hi ha una altra de les eines “els convenis de planejament” un mal ús dels quals provoca la pèrdua de control i de competències del poder públic respecte del territori i per tant allunya el control social i la participació ciutadana de les decisions, empobreix la democràcia i es corre el perill de gestionar el que és de tothom, al servei únic dels interessos econòmics.

El compromís personal d’homes i de dones implicats en els afers de la comunitat, coneixedors i compromesos en una visió de l’interès general, és i serà una eina potent en l’orientació de cercar noves maneres de prendre decisions i d’intervenir en els afers comuns des de la base social.

Pels ponents de la taula, les prioritats dels propers anys a la nostra comarca, passen, entre d’altres, per:

1.- La definició ecològica de l’espai urbà i la redefinició del riu.

2.- Ser protagonistes de les decisions del nostre futur territorial.

3.- Els límits de cada municipi en matèria de planejament s’han de superar a partir de la col·laboració i la cooperació per resoldre qüestions d’abast més ampli.

4.- Cal localitzar i comptar amb l’actiu de persones concretes que són capaces de sumar el seu entusiasme per afavorir canvis a favor de l’interès general.

5.- En matèria de gestió urbanística i territorial cal treballar des de la coherència i la racionalitat i sempre en funció del bé comú.

Les ponències i el debat de la taula que tractava de “ El territori i la nova governança”. Partiren  d’una reflexió bàsica constatant que el sentiment d’identitat i pertinença a un àmbit territorial es reforça a partir de la proximitat i de l’accés als serveis públics per part de la ciutadania.

La reivindicació que  l’actiu dels ajuntaments des del passat recent  i en el futur ha contribuït i  contribuirà a la transformació de la comarca. La cooperació, la col·laboració, la confluència, la coordinació, la complementarietat són les paraules “co” que assenyalen el camí que ha d’emprendre la comarca per adquirir un  nou rol en el futur del territori del país així com també serveixen per definir noves maneres d’entendre l’administració pública i l’interès general.

L’organització territorial de Catalunya encara hereva, en part,  de Pau Vila, assenyalava les comarques a partir del criteri que des de cada poble es pogués anar i tornar en un dia a la seva capital i que fossin equilibrades en nombre d’habitants, o que l’extensió compensés les diferències. Avui aquestes circumstàncies són prou diferents i per tant una de les preguntes que ens podem fer, és: a l’actualitat on està escrit que hi hagi un sol model de comarca? El Baix Llobregat és una comarca plural territorialment i socialment. És una comarca preparada per assumir la nova governança i les exigències de participació i de co-responsabilització ciutadana.

La constatació que vivim un canvi d’època i no una “època de canvis”, que cal reforçar el poder de la democràcia política i de la cultura, per vèncer el poder econòmic difós i anònim i que en el futur,  la cohesió social i territorial passa per la comunicació, foren línies bàsiques per a l’elaboració de futures estratègies de la nova governança del territori.

A tall de consideracions bàsiques els ponents ens indicaren que cal que abordem el futur des de:

1.- La co-responsabilitat

2.- L’estudi profund de la realitat comarcal, fet des de l’expertesa, per després prendre decisions.

3.- Les comunicacions del futur que cohesionen i vinculen són: Internet i l’espai radioelèctric.

4.- Una comarca forta que dialogui amb Barcelona de tu a tu.

5.- La voluntat de la gent serà qui decideixi el futur de la comarca. Democràcia radical.

6.- La proximitat dels serveis contribueix a enfortir el sentit de comunitat

Consulteu la web del congrés  El Baix Llobregat a debat

El patrimoni no és un llegat estàtic del passat, és un element de futur.

El 7 d’abril va tenir lloc a Gavà una nova taula rodona del congrés El Baix Llobregat a debat. En aquesta ocasió es va debatre sobre el tractament que rep el patrimoni local al Baix Llobregat i el que hauria de rebre. La taula, moderada per la directora del Centre d’Estudis Comarcals, Esther Hachuel, va comptar amb la participació de:

• Mònica Borrell, cap de patrimoni de l’Ajuntament de Gavà
• Marga Gómez, directora de l’Arxiu Municipal del Prat de Llobregat
• Xavier Calderé, arxiver de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat
• Víctor Mata, vicepresident del Centre d’Estudis Beguetans
• Adolf Bargués, 1er tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Martorell

A més, es va comptar amb una fila zero formada per regidors i regidores de cultura i patrimoni del Baix Llobregat i per representants de Centres d’Estudis locals. Així vam podem comptar amb la presència de Mique Àngel Díaz, president de Benestar i Acció Social de l’Ajuntament de Gavà, que va fer l’obertura de l’acte amb Conxita Sánchez, presidenta del CECBLL; M. José Orobitg, regidora d’Acció Social i Patrimoni d’Abrera; Laura Granados, regidora de Cultura de Begues; Xavier Parellada,  president del Centre d’Estudis Beguetans; Josep Campmany, president del Centre d’Estudis de Gavà; Montse Fulquet, regidora de Cultura de Sant Climent de Llobregat; Manel Martínez, regidor de Cultura de Sant Feliu de Llobregat; Francesc Blasco, membre del Centre d’Estudis Santjustencs; Joan Bonastre, regidor de Patrimoni de Santa Coloma de Cervelló; Josep Padró, historiador de la Colònia Güell; Ferran Puig, alcalde de Torrelles de Llobregat; Manuel Luengo, cap de Patrimoni de l’Ajuntament de Viladecans; i Gemma Tribó (Molins de Rei) i Carles Riba (Sant Joan Despí), membres de la Junta del CECBLL.

Esther Hachuel, com a moderadora de la taula, va destacar que la recuperació de la democràcia va comportar un desenvolupament sense precedents de les polítiques locals de cultura, però que amb el temps s’ha fet una deriva cap a la cultura popular i tradicional i s’han deixat de banda, en termes generals, les polítiques de coneixement de l’entorn. “Són moltes les beques d’estudis locals que han desaparegut o les col·leccions de llibres que van quedar estancades als anys 90“.

Les principals constatacions del debat van ser:

• la necessitat de concebre el patrimoni com un factor de construcció de futur, i no com un llegat estàtic del passat.
• la necessitat de renovar el concepte de patrimoni i de saber quin és el patrimoni del Baix Llobregat.  En aquest sentit es va comentar que potser es podria treballar en una “marca Baix Llobregat”, ja que hi ha un patrimoni divers i “tossut”, com l’agricultura o els espais naturals. I també que caldria tenir present el “patrimoni de sostenibilitat”, que estaria format pels recursos del territori que ens permeten sostenir-nos-hi: l’aigua, els cultius, els boscos, els camins…
• la necessitat de fer un pla estratègic del patrimoni del Baix Llobregat i de treballar en xarxa entre municipis.
• la necessitat de vincular el patrimoni a altres àmbits d’actuació, com l’educació, la cohesió social, l’urbanisme, la dinamització econòmica, etc.
• la manca de suport que tenen els ajuntaments per part de les administracions de nivell superior, tant en sentit econòmic com tècnic
• les poques indicacions que la llei de patrimoni i la llei d’urbanisme aporten als gestors del patrimoni local
• la necessitat d’invertir en patrimoni; s’ha de fer una aposta pel patrimoni local. En els casos en què s’ha fet els resultats han estat molt positius. Per tant, cal anar incrementant paulatinament els pressupostos dedicats a cultura en general i a patrimoni més concretament.
• la necessitat de posar al capdevant dels serveis de Patrimoni persones que tinguin un coneixement del tema. Actualment molts dels responsables de patrimoni tenen un perfil generalista. Mentre que els departaments d’urbanisme se sustenten en  tècnics especialitzats, els de patrimoni no sempre tenen el perfil adequat
• la necessitat de crear una cultura del mecenatge en l’àmbit del patrimoni, ja que les empreses tendenixen a donar suport només a l’esport.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    Consulteu la web del Congrés

El 4 d’abril de 2016, la Biblioteca Central d’Esplugues de Llobregat va acollir una presentació de l’obra col·lectiva Els Fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat. La conferència va anar a càrrec del coordinador de la publicació Josep Campmany,  en un acte emmarcat en l’exposició «Llibertat» de la Fundació Josep Irla. Una seixantena de persones van poder escoltar la didàctica xerrada del Josep que, d’una forma molt amena, va explicar la gestació d’aquest llibre. El llibre es basa en fonts inèdites que evidencien, des d’una perspectiva microhistòrica, que la lluita no es va reduir a la capital. Al Baix Llobregat hi va haver una àmplia resistència popular encapçalada per dirigents amb ascendència sobre les comunitats locals, que va continuar molt després de l’Onze de setembre.

Vegeu el vídeo de la conferència