La democràcia és, si el feminisme existeix

/by

Aquest mes de juny hem arrencar una activitat molt interessant: el cicle de taules rodones que fem en el marc de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva que acabem de posar en marxa. Sota el títol 1975. Baix Llobregat aquesta investigació pretén estudiar el paper que va jugar la comarca i la seva gent en la construcció de la democràcia.

Entre 2026 i 2027 celebrarem una desena de taules rodones vinculades a temàtiques com el moviment obrer i sindical, el moviment veïnal, l’església, els moviments de defensa de la terra, etc.  L’objectiu és convocar i entrar en diàleg amb les persones que van protagonitzar la lluita per la recuperació de la democràcia ja des dels anys 60 del segle xx.

La primera taula va tenir lloc el dia 2 de juny i va estar dedicada al feminisme i a les dones que van protagonitzar la lluita pels drets en femení.  El CECBLL s’ha volgut sumar així a la celebració d’una efemèride important: el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976.

La taula va ser conduïda per l’experta en gènere i directora de l’ICD, Alba Garcia, que va donar indicadors objectius del canvi que s’ha produït en els darrers cinquanta anys, i que es copsen, per exemple, en el percentatge d’ocupació femenina en el món laboral, o en el volum de dones universitàries. L’Alba va recordar que l’any 1975, que és l’eix central que estructura la 13a recerca, va ser també un punt d’inflexió per a la lluita i el pensament feministes, ja que va ser declarat per l’Assemblea General de l’ONU com a Any Internacional de les Dones.

La taula va estar formada per quatre feministes que van participar en la globalitat de la lluita pels drets de les dones, però que eren referents en àmbits diferents: Maria Comellas, per l’urbanisme; Dolors Feixas, per l’educació; Conxita Sánchez, per la cultura i Rosa Segarra, per l’àmbit social i sanitari. Totes elles  van compartir els seus testimonis personals sobre la transició democràtica, recordant la duresa del franquisme i la lluita per drets fonamentals com l’anticoncepció o el divorci. Va haver unanimitat a l’hora de destacar la importància de les vocalies de dones i dels centres de planificació familiar com a motors de canvi social en el territori. El debat va subratllar que no pot existir una democràcia real sense el feminisme i va alertar sobre la fragilitat dels drets assolits davant les amenaces actuals.

L’acte va comptar amb la intervenció de M. Luz Moral, regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu.

Carme Sanmartí, coordinadora de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva va emmarcar la taula i va explicar el sentit i l’objectiu d’aquest cicle. Ens van acompanyar també en Jordi Sicart, president del CECBLL i en Joan Botella, director de la recerca.

Un acte molt interessant, que va posar el llistó molt alt i que va cobrir totalment les expectatives que hi havíem dipositat.

Us avancem que la propera taula tindrà lloc el dia 16 de setembre a les 18:30 h a Can Amat (Viladecans). Parlarem del paper dels cristians en la construcció de la democràcia.

M. Luz Retuerta: una Medalla de la Ciutat més que merescuda

/by

Font: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La Sala Iberia de Sant Feliu de Llobregat es va omplir el passat dia 10 de juny de persones de la ciutat però també de moltes de la comarca del Baix Llobregat que volien assistir a l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat a l’arxivera i historiadora M. Luz Retuerta atorgada per unanimitat de tots els grups municipals presents a l’Ajuntament de Sant Feliu després que més de 500 persones signessin una petició en aquest sentit.

L’acte va començar amb les intervencions de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i de la regidora de Cultura, Ana Cubet, que van donar la benvinguda i van glosar la figura de la Mari Luz Retuerta. A continuació van intervenir també Enric Cobo, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat , l’actual directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Yolanda Corredera, i la doctora en Història  i professora emèrita de la Universitat de Vic, la santfeliuenca Carme Sanmartí, membre de la Junta del CECBLL i impulsora de la recollida de signatures que ha desembocat en la concessió de la Medalla de la Ciutat a Retuerta.

Finalment, la Mari Luz Retuerta, ja amb la medalla, va pronunciar un discurs marcat per dues característiques : l’emotivitat, i el rigor que sempre ha caracteritzat  la seva trajectòria . Va valorar especialment la iniciativa ciutadana amb més de 500 adhesions  i l’aprovació unànime de tots els grups municipals.  Va afirmar que “l’Arxiu ha estat un observatori privilegiat que m’ha permès conèixer el passat i el present del nostre territori, seguir-ne les transformacions  i contribuir a preservar testimonis que ajudaran a explicar-nos el futur”. En aquest sentit va destacar el paper de la pagesia, de les persones que des de la clandestinitat van lluitar per la democràcia, i el paper sovint invisibilitzat de les dones. Va recordar la incorporació a l’Arxiu del fons de la Fundació Utopia-Joan García Nieto, indispensable per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, i del fons del Consultori radiofònic d’Elena Francis, una eina que ajuda a entendre les pors i aspiracions de milers de dones durant el franquisme. Va ser una autèntica lliçó per a les persones joves que vulguin dedicar-se al món de la història i de l’arxivística.

Mari Luz Retuerta Jiménez, veïna de Sant Feliu de Llobregat, doctora en Història,  ha estat directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre el 1992 i el 2024; abans havia estat responsable de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat, des d’on va treballar activament per aconseguir que l’Arxiu Comarcal s’ubiqués a la ciutat. La seva tasca s’ha distingit per obrir l’Arxiu a la ciutadania i al món educatiu, amb una coordinació estreta amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que forma part.  Ha publicat nombrosos llibres i articles a títol individual i en col·laboració amb altres autors i autores. Els seu temes d’estudi són la història de la dones, la propietat de la terra a la vall baixa del  Llobregat i les inversions barcelonines (segles XI-XIX), objecte de la seva tesi doctoral,  i les fonts documentals, entre moltes altres qüestions.

El nostre Centre d’Estudis ha viscut amb satisfacció i emoció el reconeixent a una de les nostres sòcies més actives i compromeses.

Racons del Baix: passejada a Torrelles de Llobregat per conèixer aspectes relacionats amb la natura i la cultura

/by

Les persones que van assistir el passat dia 30 de maig a la passejada per diversos racons de les muntanyes del poble ho van fer amb l’interès de poder conèixer aquells aspectes del nostre territori que, a vegades,  poden passar més desapercebuts, però que fan entendre les relacions intimes entre l’espai natural i els trets culturals que l’han anat modificant. Perquè els nostres paratges són com són? Com ha estat l’acció humana que ha modificat el paisatge? En quins moments es produeixen aquestes variacions? Com és ara i com es preveu el futur proper?

En definitiva, la idea va ser posar èmfasi en la evolució del paisatge natural i cultural de Torrelles i poder copsar la seva importància i els trets comuns i diferencials dins de la comarca del Baix Llobregat, així com les amenaces a que s’està veient sotmès i reflexionar sobre qüestions que afecten el paisatge i la vida a aquestes contrades.

El recorregut circular es va fer des d’un dels punts més cèntrics del terme municipal, el Parc de Can Coll, que també fou el punt on va finalitzar. Van ser gairebé 4 hores passant per diversos indrets amb parades pels diferents interessos temàtics, un recorregut prou llarg però amb bones vistes i poc desnivell.

Dins del recorregut es va visitar el geòtop o aflorament  geològic del Camí del Cementiri. Aquí es va poder copsar el procés de formació de les muntanyes del Garraf-Ordal i la conca hidrològica  de Torrelles per poder explicar la situació i naixement del poble. Vàrem subratllar l’ocupació del territori en els indrets més adequats per al coreu en forma de masies i com el poble va evolucionar cap a una població agrupada ja en el segle XIX-XX.

També es va visitar una barraca de pedra seca i les seves marjades per mostrar un exemple de construccions populars dels antics camps de conreu de vinya a partir dels s. XVII i XVIII. Es va ressaltar l’abandonament i l’ocupació forestal per pinedes i bardisses per diferents circumstàncies, entre les quals la fil·loxera però sobretot, més modernament, les dificultats del conreu de secà a la muntanya i la manca de relleu generacional.

Relacionat amb la plaga de la fil·loxera es va fer una aturada a la Creu de Sant Pau zona amb orígens al s XVII on hi ha la creu que es va erigir el 1886 per demanar i pregar la fi de la plaga. Es va incidir en el paper de les creences i la religiositat tradicional per fer front a les malvestats i allò  desconegut.

Seguint el recorregut per la Serra de Mossèn Corbera es va parlar del conreu del cirerer i de les seves característiques com  a cultiu emblemàtic i la seca recessió gradual a tota la comarca. Posteriorment es a reflexionar sobre el bosc mediterrani i els antics oficis del bosc tan usuals i necessaris i actualment desapareguts.

Es va fer una aturada a les Penyes de Can Mas, conegudes com a Penyes de Can Riera un es va poder parlar d’aspectes geològics, del paper de l’erosió per la formació de baumes i cavitats. que van servir d’abric des de la prehistòria i altres èpoques històriques i del seu paper, com a exemple,  durant la Guerra Civil com amagatall d’emboscats. La visita a les coves es va descartar per la prohibició administrativa d’accés.

De baixada es va fer una aturada per parlar de la masia de Can Mas, actual Casa de Colònies, com a exemple de casa del s XV que evoluciona sobretot a mitjans del segle XIX fins convertir-se amb un gran casal amb era, construccions auxiliars, cellers, mina d’aigua, forn de calç,…

Més avall i seguint el passeig, es va parlar del procés de construcció dels ravals, típic sistema de creixement de Torrelles com a veïnats generats a partir de la parcel·lació de camps dels grans propietaris i la seva adquisició per part de famílies més humils per processos emfitèutics. N’és un bon exemple les cases del Raval Mas i les Cases del Frare. Aquests ravals sempre es construeixen al llarg dels camins tradicionals.

La caminada va finalitzar amb el convenciment que allò que moltes vegades veiem com a simple natura també conté i té l’origen en la cultura de  la terra, de la tradició i de la història dels nostres pobles. Sabem que a la nostra època tenim la obligació d’estudiar, preservar i transmetre aquest llegat que contenen els racons del Baix Llobregat.

Aquest va ser l’últim dels itineraris de Racons del Baix pel curs 2025-2026. Aquesta primera edició s’ha fet a partir de la 9a Trobada d’Esntitats d’Estudi del Baix Llobregat que es va fer a Olesa de Montserrat. Volem agraïr a tothom que ha participat dels itineraris i sobretot a totes les entitats que ens han volgut esnenyar un racó del seu municipi.

Acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis amb l’Institut La Mallola

/by

L’1 de juny, a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat va tenir lloc l’inici de l’acte d’Homenatge als Deportats als Camps de Concentració Nazis, que va finalitzar al Parc de Torreblanca. L’activitat va estar conduïda per l’Anaïs Borràs, creadora de contingut present a Instagram i TikTok, que explica l’actualitat amb una base filosòfica i amb perspectiva de gènere.

La benvinguda va ser a càrrec de la consellera de cultura i memòria democràtica, Lidia Muñoz. La jornada d’enguany, es va centrar en el diàleg intergeneracional, i va comptar amb la participació de l’alumnat de l’Institut La Mallola d’Esplugues, que van presentar tres projectes audiovisuals relatius a deportats de diferents municipis.

A més de les projeccions audiovisuals es va crear un espai de diàleg entre els i les joves estudiants i les persones amb responsabilitats institucionals; Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal; Francesc Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, i les entitats que treballen en l’àmbit de la memòria de l’Associació Buchenwald, Enric Garriga i de l’Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Calvo. Una vegada finalitzat el diàleg, el jovent van llegir tots els noms dels deportats baixllobregatins.

La cloenda en seu institucional va anar a càrrec de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

Posteriorment, es va fer reconeixement i ofrena floral a l’olivera del Parc Torreblanca, així com la lectura d’un Manifest elaborat per l’alumnat de l’Institut La Mallola.

Un any més la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat ha estat la impulsora de les activitats en record dels deportats de la comarca. Un acte per no oblidar i continuar exigint justícia, memòria, reparació i no repetició. Mai més!

Un profund agraïment al professorat, en especial a Ramon Dalfo, per la seva implicació i dedicació i al conjunt de l’alumnat pel compromís per fer presents les històries de vida dels deportats baixllobregatins.

L’Espai de la Terrissa d’Esparreguera estrena nova exposició temporal

/by

Amb el títol Ceràmica de km 0, aquesta exposició ens endinsa en les particularitats de l’argila de les Roques Blaves d’Esparreguera. La mostra permet conèixer i interactuar amb peces elaborades amb argiles de diverses procedències i sotmeses a diferents tractaments, un recorregut que posa de manifest la identitat geològica i la singularitat d’aquest recurs esparreguerí.

Els materials exposats són el resultat d’un projecte de recerca dut a terme per l’alumnat del Taller de Ceràmica de l’Escola Illa de Sabadell. La inclusió de les argiles dels Blaus d’Esparreguera en aquesta investigació respon a la voluntat de posar en valor un patrimoni geològic d’una gran raresa i amb un potencial tècnic excepcional.

Així mateix, la mostra es complementa amb cinc plafons explicatius que aborden el valor de l’argila com a recurs natural i en detallen el procés de transformació: des de l’estat cru fins a la seva conversió en ceràmica, moment en què el material esdevé indeformable, dur i resistent.

Es tracta d’una interessant proposta cultural produïda pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en virtut del contracte de gestió subscrit amb l’Ajuntament d’Esparreguera.

L’Espai de la Terrissa és un equipament municipal museïtzat que preserva la memòria i el present terrissaire del municipi, articulat a l’entorn de l’únic forn morú que es conserva actualment a la vila. Situat al número 4 del carrer de la Passió, l’espai és obert al públic el primer diumenge de cada mes, de 10 a 13 h. Així mateix, s’ofereixen visites per a grups concertats en dies i horaris a convenir.

Les persones interessades a visitar aquest equipament cultural poden posar-se en contacte a través de l’adreça electrònica espaiterrissa@esparreguera.cat

Us hi esperem!

Una nova edició de dansa a la Colònia Sedó

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’activitat va tenir lloc el dia 16 de juny i un cop més el Museu va ser un escenari immillorable per a les coreografies que l’equip de professorat havia preparat per als diversos grups,  formats per nens i nenes amb edats entre els 7 i els 17 anys.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com a gestor de les visites del públic general al Museu.

El nostre agraïment a l’Escola de les Arts per aquesta contribució al coneixement del patrimoni.

Begues: acte de celebració de la conferència número 100 del CIPAG

/by

El passat dia 5 de juny el teatre El Goula de Begues va acollir un acte on hi va participar el CECBLL. El motiu era una celebració especial i merescuda, ja que corresponia a la conferència número 100 del cicle Els divendres, història.

Aquesta iniciativa, organitzada pel Col·lectiu per la investigació de la  prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) amb seu a Begues, és un cas digne de menció. En primer lloc, és un fet interessant en relació a la  divulgació del coneixement de les arrels del territori de Begues i del Garraf-Ordal. En segon lloc, podem ressaltar que és una iniciativa prou insòlita en el panorama de difusió del coneixement a nivell baixllobregatí o, fins i tot, en àmbits més generals, ja que la seva persistència temàtica i durabilitat  en el temps, amb una conferència mensual durant 10 anys que solament va ser suspesa per la pandèmia. 100 conferències és una fita envejable i desitgem al CIPAG que continuïn amb la iniciativa. Cal destacar la bona feina dels investigadors beguetans a qui volem felicitar també pels més de 40 anys de recerca continuada als jaciments prehistòrics al voltant de la cova de Can Sadurní.

L’acte va comptar amb la participació de diferents representants d’estaments oficials i de recerca, com el Servei d’Arqueologia de la  Generalitat, el Consell Comarcal el Baix Llobregat, el Parc del Garraf, el Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis Beguetans, així com l’Ajuntament de Begues i el propi CIPAG, a més del CECBLL.

Es recordar i agrair el paper dels conferenciants dels 99 conferenciants anteriors, sobretot aquells que ja no tenim entre nosaltres. En aquest cas es va glossar i destacar,  la figura del Dr. Josep Campmany des d’una visió d’enyorança d’un intel·lectual singular i d’una persona excepcional que va morir prematurament ara fa un any i mig i el paper indispensable que va tenir en les recerques de la història del Baix Llobregat, la Baronia d’Eramprunyà  i, particularment, de Begues.

Posteriorment, es va fer la interessant conferència número 100, que va correspondre a la temàtica dedicada a Els fenicis a Catalunya, a càrrec de Xavier Garcia Rubert, on es van presentar les noves troballes d’elements d’aquesta època localitzats a la cova de Can Figueres, a tocar de Can Sadurní.

II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social.

/by

En l’emblemàtic espai de patrimoni industrial i modernista de la comarca com és el Recinte industrial de la Colònia Güell, va tenir lloc el proppassat 11 de juny la II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social. Organitzat per la Direcció General del Diàleg Social del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem pogut participar en aquesta interessant jornada de reflexió, debat i trobada entre administracions públiques, agents socials, món acadèmic i territori, on es va aprofundir en el paper del diàleg social en la governança democràtica del treball. Abordar la memòria del diàleg social i les seves potencialitats davant els reptes contemporanis és imprescindible, així com entenen la importància d’afavorir el diàleg social com factor de cohesió i de progrés social i econòmic, tant en clau de la història recent com de l’actualitat.

En la inauguració de la Jornada van participar Eva M. Martínez Morales, presidenta del Consorci de la Colònia Güell i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Hble. Sr. Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball.

Durant tot el dia es va desenvolupant un interessant programa amb diverses ponències, conferències, taules rodones i intervencions rellevants de persones expertes en la matèria. S’incloïa en la jornada una visita al recinte i la Cripta de la Colònia Güell, en reconeixement també a l’Any Gaudí. A la tarda va intervenir l’Hble. Sr. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

Homenatge a les víctimes de la Guerra Civil en institucions psiquiàtriques

/by

El 13 de juny es va dur a terme al cementiri de Sant Boi de Llobregat l’homenatge a les persones que varen morir en institucions psiquiàtriques bàsicament durant el període de la Guerra Civil, especialment en el conjunt psiquiàtric de Sant Boi. Acte celebrat a iniciativa de la D. G. de Memòria Democràtica i Plataforma de Besnets per la Dignitat, coorganitzat amb l’Ajuntament de Sant Boi.

Aquest homenatge és el resultat d’una tasca de recerca iniciada fa anys per l’arxiver municipal de Sant Boi, Carles Serret, que ha permès posar en coneixement el drama viscut per milers de persones desvalgudes i que ha estat la base per a la recerca més àmplia duta a terme per en Marcos Robles al conjunt d’institucions psiquiàtriques de Catalunya durant aquell període. Estem parlant de més de 3.000 mort a Sant Boi, que arriben fins als 5.715 al conjunt de psiquiàtrics catalans majoritàriament durant el període 1936-1939, fruit d’un abandonament sistèmic: desnutrició extrema, infeccions gastrointestinals i un deteriorament físic greu. Un episodi que ha trigat més de vuitanta anys a ser identificat i reconegut.

Concurs de Relats Breus Joana Raspall

/by

Un any més, s’ha convocat el concurs literari de Relats Breus Joana Raspall, una iniciativa que va sorgir del Casal de les Dones de Sant Feliu l’any 2005 amb el doble objectiu de fomentar l’escriptura entre les dones i d’homenatjar la reconeguda escriptora santfeliuenca Joana Raspall.

Des del primer any el Centre d’Estudis ha participat en la composició del Jurat, en el qual, de forma molt estable, també han tingut presència l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i la també escriptora i santfeliuenca Maite Carranza.

Enguany, però, s’ha donat una novetat important. El Casal de les Dones ha volgut traspassar a l’Ajuntament l’organització del concurs per tal de no perdre’l i el govern municipal, amb l’alcaldessa al capdavant, ha tirat endavant la iniciativa amb el compromís de mantenir viu el concurs en els propers anys.

Aquest any s’han presentat un total de 77 relats, la major part en català. El jurat va estar format per Conxita Sánchez, Maite Carranza, M. Luz Retuerta, Ruth Tormo, Esther Hachuel, Olga Vázquez, Victòria Abreu, Anabel López, Carme Abella, Laura López Cañameras.

El fallo del jurat es donarà a conèixer el dia 1 de juliol, coincidint amb l’aniversari del naixement de la Joana, en un acte públic en el que es farà el lliurament dels Premis.

Les tres obres guanyadores rebran un dotació econòmica de 500, 300 i 200 euros respectivament.

Acollim l’obra de Manel Plana gràcies al IV Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

Del 28 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Mas Lluí va ser un dels espais expositius integrats dins del IV Circuit d’Art Sant Feliu, un recorregut artístic format per diferents espais de la ciutat que van acollir el treball de diversos artistes locals.

En el cas del Centre Cívic, es va poder visitar la sèrie Personatges, de l’artista santfeliuenc Manel Plana, una col·lecció lleugerament allunyada de l’estil habitual del pintor. Es tracta d’una proposta més íntima i personal, formada principalment per aquarel·les.

Divendres 29 de maig es va celebrar la inauguració d’aquest projecte expositiu amb un col·loqui a càrrec de l’autor, que va permetre a una trentena d’assistents conèixer de primera mà el procés creatiu i el significat de les seves obres.

L’exposició, que ha tingut una molt bona acollida al barri i ha rebut la visita de gairebé una seixantena de persones durant els quinze dies que ha estat oberta al públic.

Un acte al Citilab de Cornellà activa el període de presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

/by

El Citilab de Cornellà de Llobregat va acollir el 6 de maig passat la presentació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Amb aquest acte s’obria per 13a vegada el període per presentar candidatures a les diferents modalitats, que enguany seran 18 i els guanyadors de les quals es coneixeran en la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez, responsable de la Comissió de Premis del CECBLL, qui va destacar que aquests guardons, amb 27 anys d’història —ja que l’inici se situa el 1999, coincidint amb el 25è aniversari del Centre—, són un “aparador de les transformacions” de la comarca i un antídot contra l’individualisme. Sánchez va fer una crida a la participació ciutadana per identificar aquells projectes i persones que fan del Baix Llobregat un territori resilient i creatiu.

 

La cultura, motor de progrés

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Cornellà, Ot García, va exercir d’amfitrió amb un discurs en què va subratllar que “la cultura no és un luxe, sinó un motor de progrés i autoestima col·lectiva”. García va reivindicar el llegat de lluita obrera i democràtica de la ciutat, recordant figures prominents i recentment desaparegudes com Frederic Prieto o Ignasi Riera, i va posar en valor la cultura de proximitat, com els grups de teatre de barri o les biblioteques, com a eines essencials per combatre la solitud i fomentar l’apoderament femení.

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, va defensar el lideratge del Baix Llobregat, que qualificar de “comarca de 10” pel seu pes en el PIB i la seva riquesa natural. Martínez va explicar aquest lideratge cultural com a resultat de quatre pilars sòlids: la força dels 30 municipis i els seus equipaments; la preservació del patrimoni, en què destaca la cripta de la Colònia Güell com a referent mundial en l’any del centenari de la mort del seu creador, Antoni Gaudí; el teixit de les entitats, amb el CECBLL com a exemple de mig segle de dinamisme; i la memòria històrica, especialment rellevant en un context de creixent autoritarisme, per recordar la tradició de lluites democràtiques del territori.

 

El repte de la intel·ligència artificial

L’eix temàtic d’aquesta edició dels premis comarcals seran els reptes de la intel·ligència artificial. Per això, dins l’acte inicial, Javier González, director del Citilab, va oferir una conferència en què va advertir que, tot i les oportunitats, la IA pot amplificar biaixos socials, especialment els de gènere en l’àmbit laboral. González va plantejar diversos reptes crítics:

  • Sobirania tecnològica: Europa té una dependència gairebé total d’infraestructures nord-americanes (Amazon, Google, Microsoft), cosa que posa en risc el control de les nostres dades.
  • Erosió de la democràcia: va alertar sobre la desinformació i els “deepfakes” que ja estan influint en processos electorals.
  • Impacte laboral i ambiental: es calcula que dos milions de llocs de treball a Espanya podrien estar en risc en la propera dècada. A més, la IA consumeix enormes quantitats d’energia i aigua per refrigerar els centres de dades, un factor sovint invisibilitzat.

González va concloure proposant que el Citilab sigui un espai per a l’alfabetització crítica i el codisseny d’una IA més inclusiva i transparent.

 

Com presentar candidatures

Les tècniques del CECBLL Neus Ribas i Helena Roma van detallar el procediment per participar en la convocatòria. Es concediran un total de 18 guardons: 12 de caràcter col·lectiu (dividits en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic) i 6 d’individuals.

D’acord amb les bases, no es poden presentar autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. Les propostes han de ser presentades per tercers a través de l’apartat específic del web fins al 30 de setembre com a màxim. A més dels premis principals, hi haurà reconeixements singulars com el premi CECBLL a la millor iniciativa en el territori de parla catalana i la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que serà escollida per votació popular durant els deu dies previs a la gala.

L’acte va ser clausurat pel president del CECBLL, Jordi Sicart, qui va convidar tota la comarca a convertir la propera Nit de la Cultura en un nou èxit de participació i orgull de pertinença.

L’acte es pot reviure complet en l’enregistrament en vídeo inserit a continuació.

Un any més, el Reviu Can Sedó proposa un apropament a la història de la Colònia amb visites teatralitzades

/by

El dissabte 16 a la tarda i el diumenge 17 maig al matí va tenir lloc el ja tradicional Reviu Can Sedó, una proposta del MNACTEC que es desenvolupa amb el suport del CECBLL com a gestor de les visites en cap de setmana i festius.

La posada en escena va càrrec de l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, una secció de La Passió dirigida per Meritxell Sabaté. Sota la seva conducció, una trentena d’actors i actrius van interpretar diversos esquetxos teatrals que expressaven de forma amena i lúdica alguns episodis del que podia ser la vida quotidiana a la fàbrica i a la colònia.  La relació de “l’amo” – el senyor Sedó – amb els treballadors i les treballadores de la seva fàbrica; la dura vida de les dones als telers, amb jornades de 12 hores; els que s’ocupen de fer anar la turbina, que sumien una vida millor mentre controlen la gran màquina que dona moviment a la fàbrica; la vida dels nens i nenes a l’escola o la inauguració de l’aqüeducte són algunes de les escenes que ens permeten gaudir d’aquest patrimoni i fer que prengui vida.

Les representacions s’inicien cada 30 minuts i l’entrada al Museu és totalment gratuïta.

Entre dissabte i diumenge vam rebre 453 visitants.

Es dona la circumstància que l’actor que havia representat sempre el personatge de l’Antoni Sedó, en Narcís Selva Mullera, va traspassar a penes un mes abans l’esdeveniment. El nostre record per a ell amb aquestes línies i el condol a la família i a les persones properes.

“La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Reconstruir els dols i vetlles de la prehistòria.

/by

El passat dissabte 16 de maig, el CIPAG ens va convidar a descobrir els racons de Begues a través de la visita guiada “La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Es tracta d’una ruta conceptualitzada per visitar de forma guiada diferents jaciments arqueològics beguetans que destaquen pels seus excepcionals models sepulcrals. El recorregut és d’uns 5 km i discorre per paisatges singulars del Massís del Garraf, en el contacte entre les anomenades Costes de Garraf amb les Muntanyes d’Ordal. A la visita de dissabte 16 de maig, el perillós estat de la cova de Can Figueres per l’accés al visitant no permeté més que la visita a dos dels jaciments: el dolmen d’Ardenya i la Cova de Can Sadurní.

El fil conductor de l’itinerari és el tractament de la mort per part de les comunitats prehistòriques, una qüestió molt ben documentada en els jaciments arqueològics del nord-oest del massís. Seguint el fil conductor de la visita intentarem apropar-nos al pensament simbòlic dels grups humans que van viure a les muntanyes de Garraf ara fa entre 7000 i 3000 anys, un període que és conegut com la “prehistòria recent”.

Durant l’itinerari poguérem visitar les dues tipologies de jaciment més importants a la vall de Begues, un dolmen i una cova sepulcral que junt amb el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro, que no es visita per la llunyania de la seva situació, componen una tríada de jaciments que ens relaten el tractament de la mort per part de les comunitats humanes durant la prehistòria recent del massís de Garraf.

L’itinerari, seguint el fil dels models sepulcrals permeté apropar-nos a la Prehistòria Recent, un període històric que ens resta molt llunyà en el temps. La visita de la cova de can Sadurní i l’explicació de la funcionalitat d’un para-dolmen en un avenc (Marge del Moro), formació característica dels relleus càrstics permeteren entendre les funcions que aquestes tenien en les societats d’aquest episodi prehistòric. Analitzant els diferents models funeraris presentats, alhora, intentàrem comprendre com les comunitats humanes del passat ocuparen i es distribuïren pel territori.

Visitàrem també un, dolmen d’Ardenya, dels dos dòlmens conservats al municipi i que suposen tractar-se dels dòlmens més orientals situats per sota del Llobregat. D’altra banda, gaudirem de les rèpliques, a partir dels motlles de les inhumacions de dos individus (INH1 i INH2) del neolític mitjà inicial de Can Sadurní, que són els que han permès reconstruir el model funerari d’aquest període, endinsant-nos en el món espiritual i simbòlic d’aquestes comunitats tot parlant de mort, vetlles, cervesa, idolets, trepanacions, adormideres, banquets rituals, cremació d’herbes aromàtiques i viatges al més enllà.

I, encara, alguns dels assistents gaudiren del tast de cervesa neolítica i del menú de la cova, activitats desenvolupades conjuntament amb els propietaris del Celler d’en Sadurní en l’activitat que anomenem Parc a Taula. En definitiva, una bona jornada per a conèixer un dels racons més encisadors del Baix Llobregat.

L’exposició Generacions TOP visita el Centre cívic Mas Lluí i fa sinèrgies amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb joves estudiants

/by

Com vam explicar en el butlletí de l’abril, la seu del CECBLL ha acollit durant  aproximadament un mes l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. Es tracta d’una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

En aquest context, el passat 30 d’abril es va rebre un grup d’uns cinquanta alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat per oferir-los una doble activitat. D’una banda, es va dur a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del nostre soci Jesús Martínez, metal·lúrgic i sindicalista de CCOO durant els anys setanta i vuitanta, qui a partir de l’any 1987 va iniciar la seva etapa com a professor de Formació Professional i que també ha exercit d’advocat laboralista al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Actualment, Martínez col·labora amb el CECBLL, la Fundació Cipriano García i l’Aula García-Nieto en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica. La seva trajectòria esdevé idònia per connectar amb l’alumnat i transmetre, des de l’experiència i les vivències pròpies d’aquells anys, el caràcter opressor de la dictadura, així com la realitat quotidiana marcada per la manca de drets i de llibertats.

L’altra activitat, concertada amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va consistir en un taller vinculat al contingut de l’exposició, però orientat a promoure l’esperit crític i la responsabilitat informativa entre l’alumnat. Durant la sessió, els joves participants van poder reflexionar sobre els seus hàbits de consum d’informació, la detecció de la desinformació i de les notícies falses, i la importància d’informar-se de manera fiable i segura. Aquesta iniciativa del Col·legi de Periodistes forma part del programa Edumèdia i compta amb el suport de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Cloem aquestes línies expressant el nostre agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes activitats. En primer lloc, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per haver triat el Centre Cívic Mas Lluí com a seu d’aquesta exposició. I, de forma destacada, al professorat de l’Escola Mare de Déu de la Mercè, amb una menció especial a Encarna Hernández, Isaac Sánchez i el nostre estimat soci Xavier Cortés.

Presentació del llibre “La petjada alimentària de Barcelona”

/by

Dimarts 21 d’abril l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el CECBLL, organitzaren la presentació d’aquest llibre La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Les ponències es van centrar amb l’impacte de les xarxes de proveïment a Barcelona enteses des de l’impacte que tenien al Baix Llobregat.

L’acte va contar amb la presència de diversos autors de llibre: Mercè Renom, que va explicar l’evolució general de la petjada alimentària de Barcelona i en específic al Baix Llobregat, i l’article sobre la xarxa de mercats a l’edat mitjana de Maria Soler, que es va haver d’excusar; Jordi Planas explicà l’article treballat per la nostra estimada Gemma Tribó “L’especialització agrària del Baix Llobregat per al mercat urbà de Barcelona, 1860-1930”; i Mari Luz Retuerta, que compartí el seu article “El fruiterar de la vall baixa del Llobregat: una especialització primerenca per a la demanda barcelonina, segles XVI-XVIII”.

Planas, Jordi; Renom, Mercè; Tello, Enric. (eds.). La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Lleida: Pagès editors, 2025           

Com s’ha alimentat Barcelona al llarg de mil anys? El volum La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI), coordinat per Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello, respon aquesta pregunta amb una mirada ambiciosa i coral. El llibre aplega vint-i-dos especialistes de disciplines diverses per reconstruir, per primera vegada de manera integrada, les xarxes que han fet possible alimentar la ciutat des de l’edat mitjana fins avui.

El punt de partida és clar: cap ciutat no creix sense garantir el seu proveïment. Barcelona n’és un exemple eloqüent. Dels 30.000 habitants del segle XIII als prop d’1,7 milions actuals —fins a cinc milions si es compta la conurbació—, l’expansió urbana ha anat de la mà d’una transformació profunda del seu entorn agrari. Alimentar la ciutat ha implicat ampliar l’abast territorial, especialitzar conreus, millorar transports i articular mercats cada cop més complexos.

El volum s’inscriu en el projecte Alimentar Barcelona del MUHBA i amplia els continguts de l’exposició homònima (2021-2022). Amb disset contribucions, s’estructura en tres grans blocs que recorren des dels mercats medievals fins als reptes contemporanis.

La primera part se centra en els mercats alimentaris de la Barcelona medieval i moderna, amb treballs de Maria Soler Sala sobre la xarxa de mercats medievals; Antoni Riera Melis sobre el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana; Mercè Renom Pulit sobre el govern del proveïment en època moderna; M. Luz Retuerta sobre l’especialització fructícola del Baix Llobregat; Llorenç Ferrer-Alòs sobre la geografia agroalimentària entre 1750 i 1850; i Francesc Nadal i Meritxell Gisbert sobre el paisatge agrícola del Pla de Barcelona a partir de la cartografia del segle XIX.

La segona part aborda els processos d’especialització i l’ampliació de la petjada alimentària entre els segles XIX i XX. Hi destaquen els estudis d’Enric Tello, Jordi Planas, Josep Colomé-Ferrer i Raimon Soler Becerro sobre l’expansió vitivinícola i els canvis en la producció de cereals; Ramon Ramon-Muñoz sobre el sector de l’oli d’oliva; Lluís Parcerisas sobre la transformació agrària del Maresme; Gemma Tribó Traveria sobre l’especialització del Baix Llobregat; i Jordi Planas sobre l’expansió ramadera al Vallès Oriental.

La tercera part analitza el pas cap a un sistema agroalimentari contemporani, marcat per la industrialització i els debats sobre sostenibilitat. Inclou les aportacions de Manuel Guardia i José Luis Oyón sobre la transformació del mercat central, del Born a Mercabarna; d’Enric Tello, Claudio Cattaneo, Vera Sacristán i Joan Marull sobre els canvis en el paisatge agrari metropolità (1956-2009); de Sònia Callau amb una visió retrospectiva del proveïment; i d’Amanda Herrero i Ana Moragues-Faus sobre l’estratègia alimentària de Barcelona.

El volum s’obre amb una introducció dels editors i es tanca amb una cloenda que proposa una lectura de llarga durada de la petjada alimentària de la ciutat.

Més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre dialoga amb debats ben actuals. En un context marcat per la sostenibilitat i la sobirania alimentària, la història del proveïment de Barcelona ofereix claus per repensar la relació entre ciutat i territori. La mirada sobre aquests espais, com el Baix Llobregat, ho recorda amb claredat: el futur del sistema alimentari també es juga en la proximitat.

Clementina Arderiu. Clementina em dic, Clementina em deia.

/by

El dimecres 22 d’abril  es va fer un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, organitzat pel mateix Arxiu i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  per commemorar els cinquanta anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu. Van obrir l’acte Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, i Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals, que van destacar l’oportunitat que oferia l’efemèride per situar l’obra de la poeta en el lloc que li correspon dins la literatura catalana.

Sobre Arderiu en van parlar Maria Callís, comissària de l’Any Clementina Arderiu, i Caterina Riba. Callís, gran coneixedora de l’obra de la poeta, explicà la cronologia de la producció poètica, recollida en sis llibres publicats entre 1916 i 1969, reunits  ara en una edició conjunta, i l’estreta relació entre la publicació de cadascun dels seus llibres amb la seva vida.  Entre altres aspectes va destacar que l’any 1912  va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, i que arran dels Jocs Florals va conèixer Carles Riba, amb qui es va casar.

Caterina Riba va aprofundir en la recepció de l’obra de Clementina Arderiu. Destacà l’escassa atenció que li van prestar els crítics de la seva època com Josep Pla, que en el capítol dedicat a Riba en la seva obra Homenots, no la cita en cap moment, posant de manifest la dificultat de les escriptores d’ocupar un lloc en la literatura en un context dominat pels homes. Va ser Maria Mercè Marçal qui va recuperar la seva obra, Montserrat Roig qui la va entrevistar i Pau Riba, el seu net, qui va popularitzar alguns dels seus poemes en el disc De Riba a Riba, on canta poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu.  Caterina Riba també va destacar la petjada de les vicissituds de la vida de la poeta en cada un dels reculls: el premi literari,  la llibertat dels primers anys, el naixement dels fills i els viatges a Itàlia, Alemanya i Grècia, l’exili al final de la guerra civil, el difícil retorn i la pèrdua del seu marit i company.

A continuació Miquel Pérez Latre, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va explicar les característiques del fons Riba-Arderiu que hi tenen dipositat a disposició de les consultes dels investigadors i, abans de tancar l’acte , dos  nets de la poeta, Carles i Jaume Riba, van explicar alguns records de la seva àvia. L’acte el va tancar l’alcaldessa de Sant Feliu.

L’Arxiu està precisament situat al carrer Clementina Arderiu,  tal com es va explicar, una creadora de poesia íntima, musical, fruit d’un treball d’orfebreria lingüística que ens recorda que era filla d’un argenter i coneixia  molt bé l’ofici.

Visita a les basses de Sant Vicenç dels Horts de la ma de la CUADLL

/by

El dissabte dia 25 d’abril el CECBL vam organitzar conjuntament amb la Comunitat d’Usuaris d’aigües del delta del Llobregat (CUADLL) la visita a una de les infraestructures que formen part del sistema de recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat. La visita va estar guiada per l’equip tècnic de la CUADLL.

Durant la primera part l’Enric Queralt, el director tècnic, va explicar de manera extensa el sistema Ter-Llobregat (ATL). Es tracta de la xarxa d’abastament d’aigua que dona servei a més de 5,5 milions de persones. És una infraestructura estratègica que connecta les conques d’aquests dos rius per donar servei a l’àrea de Barcelona.

Les explicacions de l’Enric van passar de l’àmbit general del sistema Ter-Llobregat a l’àmbit més concret del riu Llobregat. El nostre riu té tres “magatzems” d’aigües subterrànies estratègics pel país. La cubeta d’Abrera, la cubeta de Sant Andreu i l’aqüífer del delta i la vall baixa del Llobregat.

L’aqüífer del delta del Llobregat és una de les estructures geològiques i estratègiques més importants de Catalunya. És un sistema de capes de graves i sorres situat sota el delta que actua com un gran dipòsit natural. De l’aqüífer s’extreu l’aigua per abastament d‘ús de boca, per ús industrial i en molta menor mesura per a ús agrícola. Per aconseguir preservar en condicions de quantitat i qualitat adequades la reserva d’aigua, la CUADLL en fa una gestió acurada, fent seguiment de tots els paràmetres que permeten tenir un coneixement profund de l’estat de l’aqüífer. El Projecte europeu CLEPSYDRA ajuda precisament a aquesta monitorització.

Una de les gestions més importants que es fa és la recàrrega. Per tal de compensar les extraccions d’aigua, és important fer aportacions. Una de les infraestructures per infiltrar aigua a l’aqüífer per compensar les extraccions són les basses de recàrrega. L’Esther, tècnica de la CUADLL ens va fer una explicació acurada de quin és el funcionament d’aquestes basses i en concret de les de Sant Vicenç dels Horts.

Durant el període de sequera dels darrers anys, l’aqüífer del delta del Llobregat va tenir un paper fonamental que va permetre no haver d’aplicar restriccions dràstiques en el consum de l’aigua. La feina que fa la CUADLL i el coneixement tècnic de l’aqüífer per millorar-ne la seva gestió és molt notable i és una referència per altres zones de Catalunya.

Conèixer de primera mà el funcionament de la CUADLL i de l’aqüífer de la mà de l’equip tècnic va ser tot un privilegi, que ens va fer adonar de la importància d’aquest recurs.

La Ruta del Vidre de Cervelló

/by

Dissabte 18 d’abril gaudírem d’una interessant visita per LA RUTA DEL VIDRE DE CERVELLÓ. Aquesta passejada forma part del projecte “Racons del Baix”. Es tracta d’una iniciativa que vol descobrir i posar en valor el territori a través de la mirada de les entitats d’estudi. Els esplèndids amfitrions que ens acolliren, eren els homes i dones membres del Grup de Recerca de Cervelló. Parlem d’una activitat  proposada i impulsada en el marc de la  9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat el 29 de novembre del 2025.

La història del vidre a Cervelló és un dels pilars del desenvolupament industrial d’aquest municipi, així com informa de l’evolució de les tècniques de bufat i fabricació massiva d’objectes de vidre d’ús quotidià. Cervelló oferia una combinació ideal de recursos: proximitat a Barcelona per a la comercialització, abundància de llenya (combustible per als forns) i sorra de qualitat a les rieres properes.

La visita s’inicià i clogué a Cal Badia, al carrer Major, 93, seu social del Grup de Recerca.  En el recorregut es pogueren visitar diferents indrets vinculats amb la producció del vidre, amb els habitatges dels treballadors i amb la casa gran d’un dels patrons, la família Mensa, alhora que es visità la interessant església parroquial dedicada a Sant Esteve esplèndidament decorada amb ceràmica policromada.

A les restes de la fàbrica de vidre, que encara s’hi conserva alguna xemeneia i les restes d’un forn, s’hi executarà un projecte d’habitatges (HPO) promogut des de l’IMPSOL, serà molt interessant que el projecte contempli algun espai que serveixi per il·lustrar la memòria d’aquesta important activitat que forma part del patrimoni industrial de la comarca.

Assistim a l’entrega de Premis Ciutat de Cornellà

/by

Abril, mes de roses i llibres, és també mes de premis, com els premis Ciutat de Cornellà  que van ser atorgar el passat  17 d’abril a l’Auditori de la ciutat. Tal com recull la web de l’ajuntament “ Els premis Ciutat de Cornellà tenen l’objectiu de reconèixer de manera pública i solemne el treball que persones i entitats han realitzat a la ciutat en diferents àmbits, i el seu esforç en benefici de la ciutadania. La convocatòria se celebra cada dos anys, des de 1999. Les candidatures, que han estat proposades per persones i entitats, són valorades per un jurat format per representants de la ciutadania i dels diferents grups polítics municipals. En cadascuna de les cinc categories, Acció Cívica, Economia, Humanitats, premi Especial i premi d’Honor, s’atorga un reconeixement individual i un col·lectiu.

Amb el president del CECBLL vàrem asistir a un Auditori que va lluir ple d’entitats i persones de la ciutat i d’arreu, així com  les diverses autoritats que acompanyaven a l’alcalde, Sr. Antoni Balmon. Els parcs públics, les places, van centrar l’eix de l’acte com espais de diàleg, de trobada, de convivència i de joc. A través dels parcs de la ciutat vam poder conèixer les iniciatives guardonades i fer un recorregut pels projectes i trajectòries.

Durant la gala, conduïda per la periodista cornellenca Marta Romagosa, van tenir lloc les actuacions musicals de Judit Neddermann i Derio Barroso, i l’espectacle de màgia de Magow i Mireia. Així com actuacions d’entitats locals; Esbart Dansaire i Coro rociero de la Hdad. Del Rocío…

Aquí informació de les i els guardonats: https://www.cornella.cat/

Una festa participativa i dinàmica impregnada d’optimisme en la que es reclamava i es valorava la convivència com l’element vertebrador de la democràcia. Vam viure moments de sorpresa, riures i emoció i fent un reconeixement públic el talent i compromís social de persones i entitats amb els valors de la solidaritat, la convivència i els drets humans.. Enhorabona, els i les guanyadores.

Comença el cicle “De Rogent a Jujol”

/by

El dia 27 d’abril vam tenir ocasió d’escoltar a la Torre de la Creu de Sant Joan Despí, les dues conferències que obrien el cicle “De Rogent a Jujol”, un conjunt de xerrades orientades a donar a conèixer els principals arquitectes catalans. Podeu trobar més informació aquí.

La primera d’aquestes conferències la va impartir Jordi Rogent, arquitecte especialitzat en urbanisme i patrimoni arquitectònic, que va parlar del seu besavi, Elies Rogent, un arquitecte que va fer obres tant importants i emblemàtiques com l’edifici de la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat.

La segona conferència la va anar a càrrec d’Assumpció Feliu Torras, doctora en història de l’art i activa defensora del patrimoni industrial, que va dissertar sobre la figura del seu besavi, Joan Torras Guardiola, pioner en la utilització del ferro en l’arquitectura a Catalunya. Tant és així que va acabar per fundar una empresa metal·lúrgica pròpia que va donar estructura a moltes construccions de la ciutat.

En definitiva, una doble lliçó magistral sobre dues figures que han deixat una important petjada a la ciutat de Barcelona i també en altres racons del territori.

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos

/by

En el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de  Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.

“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.