“Els llibres i la recerca, eines per apropar-nos al passat de la comarca”, per Pau Rodríguez Cabanach, historiador pratenc

/by

Pau Rodríguez Cabanach, historiador pratenc

Cada 23 d’abril el país viu una jornada de màxima efervescència cultural, on el llibre esdevé protagonista i el sentiment de comunitat surt reforçat i posat en valor. La comarca del Baix Llobregat no és aliena a aquestes dinàmiques. Tota una sèrie d’historiadors i historiadores comarcals han intentat apropar-nos al nostre passat de la manera més clara, entenedora i accessible possible.

No és una feina fàcil fer arribar el passat als nostres veïns i veïnes. En la cultura de la immediatesa digital, qualsevol format que requereixi un temps considerable de consum ja ha de ser molt atractiu perquè sigui llegit. Joves i no tan joves defugen sovint formats com els llibres, vistos en moltes ocasions com una imposició en l’ensenyament obligatori. Aquest context —sempre ha estat present més enllà de l’era digital— no es tradueix en una manca de lectura. Llegim per qualsevol funció: al WhatsApp, a la feina, per comprar o a les xarxes socials. Davant aquest últim exemple de lectura, l’any 2020 vaig provar sort a Instagram per difondre la història del Prat de Llobregat i el delta del Llobregat, una iniciativa que va rebre l’interès de joves i no tan joves que potser no haurien obert mai un llibre d’història.

Davant aquest fenomen, a finals de l’any passat vaig publicar De Lacunaria a la ciutat del Prat: breu manual d’història pratenca, amb el suport de Tintablava —una associació pratenca que promou la lectura i l’autoria local. Aquesta obra busca democratitzar la història del Prat fent-la amena i accessible a tothom. Traslladem el format breu de les xarxes socials al paper imprès, amb l’acompanyament d’una imatge i unes explicacions sintètiques; sense fugir en cap moment del rigor històric i la metodologia historiogràfica.

Per l’ofici d’historiador, potser la divulgació de la feina feta és el pas més difícil. La nostra funció com a historiadors i historiadores és transmetre el passat de la forma més exacta i entenedora possible, contribuint a posar eines de coneixement que ajudin a entendre els problemes del present. És en aquest punt on l’ofici ha de combatre les notícies falses, discursos populistes i simplificacions interessades que danyen la identitat baixllobregatina i un sentiment de memòria col·lectiva; entre altres riscos.

Per sort, aquest Sant Jordi vam veure obres fruit d’unes recerques històriques —que sovint no donem a conèixer prou durant la seva elaboració— exhaustives i que ens ajuden a conèixer la nostra història comarcal. És el cas del també pratenc Joan Ignasi Salcedo, que va presentar Població i habitatge al Prat de Llobregat (1900-1965), un buidatge exhaustiu de padrons municipals on la immigració i el creixement urbanístic d’aquest poble escenifiquen una escena similar a altres pobles baixllobregatins. Un altre estudi de cas interessant ha estat el monogràfic de Josep Padró La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, que ens apropa al nostre passat industrial. Per una visió més col·lectiva considerem d’obligada menció Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido i Joana Llordella o 30 anys sense J. N Garcia Nieto, una visió baixllobregatina d’aquest sindicalista històric.

Aquests llibres no són possibles sense una dedicació de temps i recursos considerable, sovint de manera altruista. Els historiadors i historiadores en moltes ocasions realitzem el nostre ofici sota aquest paraigües de precarietat i qualsevol oportunitat per denunciar aquesta situació cal aprofitar-la. Molts i moltes joves acaben renunciant a la seva vocació historiogràfica per abocar-se a altres camins laborals dels quals no han estat formats. Per aquest motiu, l’obra històrica acostuma a ser escrita per persones més adultes, amb major temps de dedicació i un petit coixí econòmic com ho és la feina estable.

Un cop més reivindiquem el nostre ofici, i fem palesa la importància dels llibres, des dels quals podem generar un debat social i una identitat comarcal que —des del coneixement del passat— puguin afrontar els problemes i mancances de la nostra comarca. No volem deixar passar l’ocasió de recordar dues figures de la història local que ens han deixat aquests darrers anys: Josep Campany Guillot i Gemma Tribó Traveria. Gràcies als seus treballs les noves generacions podran continuar un llegat de recerca històrica que no s’atura.

 

Pau Rodríguez Cabanach

Multitudinari i emocionant homenatge de Cornellà i el Baix Llobregat a Frederic Prieto

/by

Font: Tot Hospialet

L’Auditori de Cornellà es va omplir aquest dimecres, 2 d’abril, per retre homenatge a Frederic Prieto i Caballé, alcalde de la ciutat escollit en les eleccions municipals del 3 d’abril  de 1979, avui fa quaranta sis anys. Prieto també fou diputat d’Esports i Turisme de la Diputació de Barcelona, primer Síndic de Greuges local de Cornellà i president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat.

L’acte, organitzat per una Comissió Cívica, va consistir en una part que va tenir lloc a l’exterior  de l’Auditori, abans i després de la  que es va desenvolupar a l’interior: va ser l’aportació a l’homenatge dels Castellers i els Diables de la ciutat. Dins, l’acte va transcórrer amb molta agilitat i amb una acurada posada en escena. Va intervenir en primer lloc la filla d’en Frederic, Marta Prieto Aràjol, que va destacar la part més humana i familiar del seu pare. A continuació, qui fou alcalde del Prat de Llobregat mentre Prieto en fou de Cornellà, Lluís Tejedor, militant com ell del PSUC i Iniciativa, va recordar els anys dels primers ajuntaments democràtics i va encoratjar al públic a continuar lluitant per la democràcia i la igualtat. També va intervenir l’activista cultural i exfuncionària  de l’Ajuntament, Lídia Hil, que va explicar el que va significar l’arribada de Frederic Prieto a l’alcaldia, recordant que tenia la porta del despatx sempre oberta a tothom, i destacant la seva defensa del dret a decidir durant el procés sobiranista que va culminar el 2017. Finalment, l’alcalde la ciutat, Antonio Balmón, va incidir en el paper decisiu de Bandera Roja, el PSUC i CCOO  en posar les bases del que seria Cornellà i va voler destacar la necessitat de la suma en l’acció política. Les intervencions van anar intercalades amb diverses actuacions musicals. L’acte va acabar amb el Cant de la Senyera interpretat per cinc formacions corals de la ciutat.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir. A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Entre el públic que omplia la sala d’actes hi havia, al costat de moltes altres persones amigues d’en Frederic Prieto, l’expresident de la Generalitat José Montilla, antics càrrecs públics del PSC com Enric Truñó o l’exalcalde d’Esplugues Toni Pérez, membres  dels Comuns com l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, o el diputat al Parlament,  Lluís Mijoler, els exdiputats del PSUC, Eulalia Vintró i Jordi Borja, o els exdiputats d’ICV al Parlament, Jaume Bosch i Dolors Comas, i també l’exdiputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, veí de Cornellà. També hi eren el fins fa poc secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Josep Maria Romero, i l’actual, Albert Rodríguez Mihí, o el president de l’Associació de Persones Preses Polítiques del Franquisme, Carles Vallejo.

Per part del CECBLL, hi va assistir una gran representació entre les quals hi trovàrem la presidenta dle CECBLL, Genoveva Català; i els ex-presidents Conxita Sànchez i Carles Riba.

 

Text a partir de la notícia ublicada a elbaix.cat.

Assistim a la presentació del llibre “De Lacunaria a la ciutat del Prat” de Pau Rodríguez

/by

L’historiador pratenc Pau Rodríguez Cabanach va presentar el seu llibre “De Lacunària a la ciutat del Prat” el dia 2 d’abril de 2025 a l’equipament del Cèntric del Prat de Llobregat, acte organitzat per l’entitat local ” Tinta Blava”.

El llibre és un recull d’històries de persones i llocs d’aquesta localitat, on pren protagonisme la convivència de la comunitat pratenca amb el Delta i el mar.  Es tracta d’una obra amena, on les referències al medi natural i a l’estructura urbana, obren la porta a estimar intensament aquesta ciutat.

El dia de la presentació, la sala era plena d’assistents, que mostraren molt interès per les explicacions de l’autor sobre les recerques que conformen aquest llibre.

Membres de la Societat Catalana de Tecnologia, amb el seu president Jordi Regalés, visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

Aquest mes d’abril, concretament el dia 5, vam rebre al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera un grup de membres de la Societat Catalana de Tecnologia encapçalat pel seu president, Jordi Regalés. La SCT és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia. Té per finalitat el conreu de la tecnologia en les seves diverses vessants, fomentant-ne la investigació i contemplant-la com a factor de cultura.

La visita va ser molt enriquidora, ja que les persones assistents van fer aportacions molt interessants respecte del funcionament de la maquinària que va permetre fer de la fàbrica de can Sedó una de les més productives de Catalunya gràcies a la seva gran turbina de 1.400 cavalls de potència i a altres enginys per a la captació d’energia.

L’activitat s’emmarca en el projecte de dinamització del Museu de la Colònia Sedó que el CECBLL ve desenvolupant des del setembre de 2019, quan vam assumir la gestió de les visites gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural per mediació del MNACTEC.

Des d’aquestes línies agraïm a l’SCT el seu interès.

L’Aula Joan Garcia-Nieto visita equipaments de Molins de Rei: Federació Obrera i Museu del Renaixement

/by

L’Aula Joan Garcia Nieto de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf  (BLLAPAG) , dins dels activitats culturals i de memòria democràtica  que promou,  va visitar  diferents equipaments culturals de Molins de Rei el dissabte 5 d’abril.

En el marc dels actes d’aniversari de la proclamació de la II República visitaren a primera hora del matí la Federació Obrera, on l’historiador molinenc Carles Martínez va fer una conferència sobre la importància de la Federació Obrera i els seus associats com entitat clau en la construcció i la defensa de la República i la democràcia . Coincidí que a l’activitat hi eren presents el nou Secretari de la Unió Territorial de CCOO (BLLAPAG)  Albert Rodriguez i també el nou President de l’Associació Obrera, Ivan Arcas.

L’activitat liderada per l’ historiador molinenc Carles Martínez   consistí  en una documentada explicació  de la Federació Obrera, la salutació d’ Ivan Arcas  actual president de l’Associació Obrera;  la  visita a l’exposició del Memorial Democràtic i la posterior visita al Museu del Renaixement.  Entre les persones assistents hi havia membres de junta i  associades del Cecbll  i de l’Associació per a la Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

En l’activitat es va conèixer com desenes de mans de les persones associades de la Federació Obrera de Molins de Rei donaren vida a l’edifici projectat per l’arquitecte modernista Cèsar Martinell.  La Federació Obrera (1915) és  fruit de la fusió de tres societats: la Llar Obrera, l’Aliança d’Obrers Paletes i la Societat d’Agricultors. Amb l’adveniment de la Segona República, la Federació va presentar una candidatura a les eleccions locals del 12 d’abril de 1931 que va resultar guanyadora. Amb la Guerra Civil aquesta federació es va dissoldre i es va constituir com a casal socialista –adherit al PSUC–, i va continuar fent tasques de mutualitat.

L’any 1939 tots els socis van ser espoliats i el local esdevingué seu del sindicat vertical (CNS), se’l coneixia com “Hogar de productor”,  els anys19 70 s’hi gestaren les naixents Comissions Obreres, atès que els treballadors ocuparen els llocs de representació del sindicat vertical . Fins al 4 de desembre de 1997, la Federació  es va cedir definitivament a l’Ajuntament de Molins de Rei tot i que ja des del 1980 l’Estat n’havia fet una provisional cessió d’ús. En la transició els antics socis encara vius i els seus descendents es constituïen en Associació Obrera que junt amb el primer ajuntament democràtica del 1979 reclamaren el retorn de l’equipament. Aquesta associació ha continuat existint fins a l’actualitat; enguany  s’ha renovat  la Junta  i es proposen fer una tasca intensa en matèria de memòria històrica i democràtica.

D’altra banda en la visita al recent estrenat Museu del Renaixement  es pogueren observar les valuoses restes arquitectòniques del Palau que encara es conserven  que  son d’una gran bellesa i ens recorden la monumentalitat que va arribar a tenir l’edifici, com a residència senyorial de la família Requesens a Molins de Rei.

El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.

El fons museogràfic és d’objectes propis i de cessions d’altres museus com del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu del Prado, el Museu d’Història de Barcelona o el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, entre d’altres, han cedit les seves obres.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat presenta el llibre “El Baix Llobregat desaparegut”

/by

El proppassat dia 8 d’abril es va dur a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la presentació del llibre El Baix Llobregat desaparegut, que té com autora la historiadora, sòcia del CECBLL, i ex-directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat M. Luz Retuerta, amb pròleg de la també sòcia del CECBLL Mercè Renom i editat per la baixllobregatina Efadós.

370 pàgines amb més de 370 fotografies dels 30 municipis de la comarca, de realitats, moments, indrets i persones ja desaparegudes. Com indica l’autora en la seva introducció “Imatges per evocar una història”. Fotografies realitzades per  fotògrafs i editors postals de la pròpia comarca i també barcelonins, així com pels mateixos baixllobregatins, recollides en els seus àlbums familiars, esdevinguts així documents de memòria col.lectiva.

Un recull que abasta des d’una fotografia dels anys seixanta del segle XIX fins a fotografies de mitjans dels anys seixanta del segle XX; cent anys!! Un recull que ha sorprès a tothom i que com molt bé va indicar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, ha estat com “un Baix Llobregat aparegut”. De fet, en el pròleg la Mercè Renom ens indica que “El Baix Llobregat que ens mostra aquest llibre no ha desaparegut del tot, malgrat el que suggereix el títol. Mostra un substrat de modes de vida sobre el qual s’ha fet la comarca d’avui”.

Varen assistir a l’acte més d’una vuitantena de persones, que va comptar  amb la intervenció  de la cap d’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Imma Navarro Molleví, i els parlaments de la consellera de cultura del Consell Comarcal, Lidia Muñoz i l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lourdes Borrell.

Publicat i presentat un llibre pòstum de Gemma Tribó “De bandoler a caça recompenses. La vida fora de la llei d’en Cebrià Camps”, amb il·lustracions d’Aïda Galceràn

/by

La llibreria CENT VIDES de Molins de Rei fou inaugurada el 4 de novembre del 2022. La seva propietària Marta Padilla, és una  llibretera especialista en el sector que ha cursat la 8a edició del postgrau en Llibreria impartit per l’Escola de Llibreria de la Facultat d’Informació i mitjans audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Aquest amable espai de cultura del carrer Verdaguer, 98 sovint acull presentacions d’interessants publicacions, sobretot d’autors i autores locals. Dimarts dia 8 d’abril fou l’ indret escollit per a presentar la darrera publicació de la molt enyorada Gemma Tribó.

Ens referim al llibre “De bandoler a caça recompenses. La vida fora de la llei d’en Cebrià Camps”, es tracta d’una publicació de la col·lecció Aktual especialitzada en  “lectura fàcil”. Aquesta és una col·lecció que adapta obres d’autors i autores contemporanis a una modalitat d’escriptura que faciliti  la comprensió i així s’adapti la narrativa a tota mena de lectors.

L’ abscència de  la Gemma Tribó convertí la presentació en un acte entranyable de record de la seva persona i de reconeixement de la seva vàlua intel·lectual  i alhora hom mostrà l’afecte vers la seva família. En feu la presentació  Núria Casals Girona, editora de la Mar de Fàcil  que glosà el potent perfil  pedagògic de la Gemma i el seu entusiasme vers el potencial d’aquesta modalitat de publicació tot recordant un altre dels seus llibres “Avui per tú, demà per mí”. Tot seguit intervingué la jove il·lustradora Aïda Galceràn que explicà la diferència entre fer il·lustracions per a relats infantils i l’especificitat de la col·lecció Aktual, agraí el suport i l’orientació de l’editora. Finalment Carles Martinez intervingué també en la seva condició d’historiador i company de vida de la Gemma, amb emoció mostrà l’enorme enyor i com expert ens situà en el context històric del bandolerisme dels segle XVII, tot desmitificant-ne la visió del romanticisme històric, cosa que queda assenyalat en el mateix títol del llibre.

Més informació: https://viumolinsderei.com/2025/04/10/la-presentacio-del-llibre-postum-de-gemma-tribo-desborda-la-llibreria-cent-vides/

Carles Riba fa una ponència en la jornada per impulsar una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat

/by

Es consolida la Xarxa de Comunitats Energètiques del Baix Llobregat

Després de la jornada del dissabte 12 d’abril a l’Ateneu Santfeliuenc, s’ha consolidat un pas important cap a la creació d’una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat. L’esdeveniment, impulsat pel Grup Local Baix de Som Energia, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va reunir diverses  persones interessades, col·lectius i administracions a impulsar un model energètic més just, democràtic i sostenible.

Durant la jornada, es van compartir experiències, reptes i oportunitats per avançar en la creació i consolidació de comunitats energètiques locals, que permeten a la ciutadania generar, gestionar i compartir energia renovable pròpia. Es van abordar temes com les barreres legals, administratives i financeres, així com la necessitat d’assessorament tècnic i organitzatiu per facilitar aquests projectes.

Les ponències van destacar la importància de la participació ciutadana, la col·laboració entre Comunitats i administracions, i, sobretot, la necessitat de crear una xarxa de suport i coordinació entre les diferents iniciatives a la comarca. La sessió de treball va permetre explorar estratègies per a la coordinació i el creixement dels projectes energètics col·lectius.

Entre les potències van participar:

1a sessió: context energètic i experiències de Comunitats a la comarca 

Carles Riba i Romeva, enginyer, escriptor i polític català. Doctorat en enginyeria industrial el 1974, ha exercit de professor a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1997. Paral·lelament, fou president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat del 1995 al 2013. Des del 2013 és el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).

Clara Ferrer Gavarro, consultora d’energia de la Fundació La Bastida, Som una fundació que neix amb el Cooperativisme i l’Economia Social i Solidària al nostre ADN. Des de Cornellà, al Baix Llobregat, impulsem el model Cooperatiu i l’Economia Social i Solidària com a alternativa al capitalisme en la manera de produir i organitzar-se, i com a eina de transformació social.

Roger Reixach Sánchez, membre de l’equip d’Energia Col·lectiva de Som Energia des de febrer de 2023 i membre del Grup Local del Baix Llobregat des de 2014.

2a sessió: suport per part de l’administració

Carme Melcion Fontbernat, Responsable de programes d’inversió climàtica, Secció de Suport a la Gestió Energètica Local Oficina Tècnica de canvi Climàtic i Sostenibilitat Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica

Marcel Camps Inglès, és responsable dels projectes de Comunitats Energètiques i Flexibilitat de la Demanda a l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Enginyer de l’Energia amb experiència en renovables, mercats elèctrics i autoconsum, ha coordinat projectes europeus com l’H2020 UP-STAIRS, V2MARKET i LIFE COMANAGE.

Oscar Miquel Sicilia, Des de fa 2 anys és el tècnic de l´Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els principals objectius del projecte són impulsar projectes d’energies renovables a la comarca i que aquests tinguin un model distribuït i participat.

Josep Lluís Martínez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat és el dispositiu referent de l’Economia Social i Solidària al Baix Llobregat. Josep Lluís Martínez també és professor d’Economia Política i Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona i soci de la cooperativa l’Àgora de la Terra.

Si premeu aquest enllaç podreu accedir a la carpeta amb totes les presentacions utilitzades a la jornada.

En definitiva, aquesta trobada ha reforçat la voluntat del Baix Llobregat de transformar el model energètic actual cap a un sistema més accessible, democràtic i sostenible, amb la creació d’una xarxa que faciliti l’intercanvi d’experiències, recursos i suport mutu entre les diferents comunitats energètiques locals.

Si teniu interés de participar podeu escriure a baixllobregat@somenergia.coop o enviar missatge de Whatsapp o Telegram al 697 61 81 38.

 

Font: Grup Local del Baix Llobregat de Som Energia, Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Es col·loca una llamborda Stolpersteine en memòria a Francisco Casares Rodríguez

/by

El dimarts 29 d’abril, Sant Just Desvern va col·locar una llamborda Stolpersteine davant la casa on va viure Francisco Casares Rodríguez, veí del municipi que va sobreviure quatre anys a l’horror del camp de concentració de Mauthausen.
En l’acte homenatge hi va participar la seva família, membres del Centre d’Estudis Santjustencs i la Teresa Cots i el Juli Ochoa que van fer recerca sobre la seva figura publicant l’estudi “Francisco Casares: sobreviure l’infern de Mauthausen” (podeu descarregar-lo aquí). També hi va participar l’artista i creador de les llambordes Stolpersteine, Gunter Demnig, l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basagañas, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Menéndez, el Cònsul General d’Alemania, Dirk Rotenberg, el president d’Amical Mauthausen, Joan Calvo, el vocal de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jaume Bosch i Marc Masjuan, dels Tallers de Música, que va interpretar “El Cant dels Ocells”.

 

La commemoració del 8M

/by

Aquest any el 8M del Centre d’Estudis ha estat prenyat de propostes.

El dia 7 de març portàvem a l’espai que ens cedeix Mery Barranco a ETV Terramar una proposta que reivindica el paper de les dones en l’economia i en la creació de xarxes. Es tracta d’una recerca del Centre d’Estudis Local de Castellbell i el Vilar sobre les matonaires de Montserrat que ha donat lloc a diversos productes, entre els quals destaca un documental d’una hora de durada. Però també la recuperació dels itineraris de les matonaires per anar a vendre a Montserrat. Us deixem aquí dos enllaços que potser us agradaran: el del tràiler del documental https://www.youtube.com/watch?v=VpORjBEte4g i el del programa d’ETV Terramar en el qual l’Esther Hachuel va entrevistar els artífex d’aquesta recerca i del documental: https://www.youtube.com/watch?v=Xb9YDkR-CSo

El dia 8 de març mateix, la nostra estimada Joana Llordella, sòcia del CECBLL, va presentar el seu llibre Elles, teixidores de vida esparreguerines, prologat per Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL. Va ser un acte entranyable en el que van participar una seixantena de persones i que va estar encapçalat per l’autora, per Neus Ribas, cap de projectes del Centre i autora del pròleg del llibre; Carme Parras, periodista i llibretera; Esther Segura, politòloga; Núria Escobar, regidora de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament d’Esparreguera, Teresa Turiera, periodista i guionista; Loli Serrano, extreballadora del tèxtil; i Carme Paltor, dissenyadora.

El dia 22 de març vam comptar amb una conferència de Glòria Trujillo Sedó, ceramista mestra artesana, que va dissertar sobre el paper de les dones a la terrisseria. Vam tenir ocasió d’aprendre com les dones han jugat en totes les cultures un paper que ha quedat potser invisibilitzat en un entorn clarament masculí, però que la seva aportació no és menor, ja que habitualment han estat les responsables de les feines de més detall, com implantar les nanses o els becs o fer certes decoracions. La Glòria va aprendre l’ofici de la ma del seu avi i, després de passar per la Universitat i pel taller de diversos ceramistes, va decidir quedar-se al taller del seu pare per defensar els valors de l’artesania. La conferència va tenir lloc a l’Espai de la Terrissa, un equipament municipal gestionat i dinamitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

I finalment, el dia 23, teníem programada una activitat a la Colònia Sedó, on gestionem les visites al Museu gràcies a un acord amb la Generalitat. Però la pluja ens va obligar a ajornar-la. No us preocupeu, tornarem a programar aquesta activitat que consistia en una passejada per la Colònia de la ma de dones que hi han treballat i que estaven disposades a regalar-nos generosament les seves vivències. Us tindrem informades.

Seguim voltant per la comarca amb Contes del Baix Llobregat

/by

Molins de Rei

Olesa de Montserrat

Gavà

El Prat de Llobregat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quatre han estat els municipis on hem presentat el llibre Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella, durant aquest mes de març que tanquem.

Els municipis d’Olesa de Montserrat (28 de febrer), Gavà ( 6 de març), El Prat de Llobregat ( 13 de març) i Molins de Rei ( 17 de març) han acollit aquestes presentacions. Com és habitual, a banda de les explicacions de l’autor i la il·lustradora, ens han acompanyat lectors i lectores dels municipis que ens han regalat la seva interpretació i lectura d’un dels contes del llibre. Volem donar les gràcies a Meritxell Cortés d’Olesa, Albert Villanueva i Emma Marzábal de Gavà, Àngela Jove i Arnau Puig d’El Prat i als participants Club de Lectura Dramatitzada de Molins de Rei per les seves lectures.

També a totes les persones que ens han acompanyat en aquestes 4 presentacions, a les autoritats que ens han acollit als seu municipis i a les diverses biblioteques d’arreu de la comarca pel seu interès en presentar aquest llibre.

Podeu veure el reportatge que Gavà Televisió va fer el dia 6 de març aquí.

I la gravació de l’acte de Molins de Rei en el següent enllaç:

Visitem la Rajoleta d’Esplugues de Llobregat

/by

El passat 5 de març vam tenir ocasió de visitar aquest patrimoni d’Esplugues de la ma de Marina Pons, tècnica de comunicació i activitats dels Museus d’Esplugues i Carme Comas, directora dels Museus d’Esplugues. motiu de la visita era aprendre més sobre la producció ceràmica ja que des del mes de novembre de 2024 el CECBLL gestiona l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera a través d’un conveni amb l’Ajuntament.

Vam tenir ocasió de visitar l’exposició temporal de Can Tinturé i els forns de coll d’ampolla de la Rajoleta, un conjunt que pertany al sistema territorial de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La Rajoleta era el nom popular que rebia la Fàbrica Pujol i Bausis, que va estar en funcionament durant més de 100 anys fins el 1984, quan va cessar l’activitat.

Les rajoles i les rajoletes fetes a la Pujol i Bausis es van popularitzar de forma extraordinària entre finals del segle XIX i principis del XX i estan presents en moltes ciutats de Catalunya decorant encara que sigui de forma discreta, les façanes de molts edificis. A més, van ser molt utilitzades per arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner,  Puig i Cadafalch o Gallifa entre altres.

Una visita i un acolliment magnífics. Moltes gràcies!

Martorell acull la celebració del quart congrés de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès , Anoia i Garraf

/by

El CECBLL des de fa molts anys té una àmplia relació amb entitats i associacions de la comarca, així com també té un ampli ventall de persones jurídiques associades com el cas de les dues centrals sindicals majoritàries (CCOO i UGT). En aquest sentit agraïm que se’ns hagi convidat  a la celebració del quart congrés de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès , Anoia i Garraf que  va omplir el passat dijous, 20 de març,  l’Auditori Joan Cererols de Martorell.

El Congrés clogué amb el reconeixement per  la tasca del secretari sortint, Josep Maria Romero i l’elecció  d’Albert Rodríguez com a nou secretari general; 188 delegats i delegades ompliren l’Auditori. Quasi unanimitats per a l’informe de gestió (93,3 %) i en l’elecció del nou secretari Albert Rodríguez Mihí  que fou  escollit amb el (92 %) dels vots emesos. És graduat social, prové de l’empresa metal·lúrgica Mahle de Vilanova i la Geltrú i ha desenvolupat diverses responsabilitats internes a CCOO.

El pla d’acció del sindicat pels propers quatre anys va ser aprovat amb el (95 %) dels vots. També tiraren endavant tres resolucions: Acció Jove, Per un territori sostenible amb millor mobilitat i Sindicalisme sociopolític davant la realitat metropolitana.

La intercomarcal de CCOO és la primera força sindical al conjunt de les quatre comarques amb el 43 % de representativitat i és també la unió intercomarcal més potent del sindicat amb 29.468 persones afiliades. Aporta 62 delegats i delegades al 13è congrés nacional que tindrà lloc els propers dies 9, 10 i 11 d’abril al Palau de Congressos de Barcelona.

Assisitim a l’acte de SOS Baix Llobregat “Salvem el Delta del Llobregat” a Sant Boi

/by

Dimarts 18 de març a Can Masallera la plataforma integrada per més de 70 col·lectius locals, llançaren una campanya global per a protegir la totalitat de terrenys naturals  i agraris  del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics.

Amb el clam SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT es proposà crear un Parc Natural i Agrari per protegir la totalitat dels ecosistemes i l’activitat agrària

La proposta fou presentada després d’un diàleg entre representants de grups de la zona sobre les amenaces, especialment urbanístiques i per a la pagesia local, i després de les lluites guanyades en el passat com l’oposició als projectes Barça Parc o Eurovegas.

La proposta de Parc Natural i Agrari s’argumenta com una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics. Uns entorns que pateixen històricament contínues agressions que responen a interessos econòmics i especulatius.

La iniciativa d’impulsar un Parc Natural i Agrari al delta del Llobregat sorgeix com una proposta constructiva en la cerca d’una solució que pugui aturar aquestes agressions al territori. Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, entenen que les figures de protecció actuals han estat insuficients . La figura del Parc Natural i Agrari permet blindar el territori davant futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.

A l’activitat també hi participà Ana de Sousa, advocada i investigadora social, en representació del moviment social Per L’Horta, que ha explicat l’experiència de l’aprovació de la llei de l’Horta a les Corts Valencianes, per primera vegada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I també ha fet referència a les dificultats actuals, amb la supressió del Consell de l’Horta per part del govern de Carlos Mazón.

La jornada va acabar amb un concert final, del grup de folk Trèvol,  generà un ambient festiu i agradable entre les persones i grups que s’estan unint entorn  d’aquesta proposta.

Un any mes, se celebrn els Premis de Radio Molins de Rei.

/by

La sala del Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei el divendres 28 de març a quarts de nou del vespre estava plena de gom a gom, com cada any s’hi tornava a celebrar la gala de lliurament dels PREMIS RÀDIO MOLINS DE REI. Oriol Romeu i Sílvia Artés conduïren esplèndidament la festa que fou amenitzada per la formació “The Spinoff”. Els guardons foren: el Premi Cultura per a la fotògrafa Paula Artés, el Premi Impuls per a Caravan Made, el Premi Valors per a Enreda’t per la Discapacitat i el Premi Innovació per a Lluís Fisas, de Can Fisas. El Premi Micròfon es va atorgar a Toni Ramoneda pel seu programa setmanal Generació Chic i el Premi Ràdio per al programa Obrint Camins. Finalment, el Premi Comunicació Miquel Armengol, reconeix enguany Neus Bonet, periodista i professora universitària a la UPF i URL i exdegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i presidenta de Ràdio Associació de Catalunya.

El jurat d’aquesta edició ha estat format pels periodistes Elisenda Colell, David Guerrero, Roger Castillo i Irma Pina; Helena Artatxo, responsable d’Estratègia i Comunicació de Molins Comerç; Jordi Roca, agent de medi natural i Albert Segura, tècnic d’esdeveniments culturals.

El jurat cada any pel Premi Trajectòria proposa tres candidats provinents de diferents àmbits i disciplines i tots amb una estreta relació amb la vila. El guanyador es decideix per votació popular. Les persones candidates enguany foren Abdoulaye Fall, Genoveva Català i Montserrat Toran. El resultat de la votació popular es va conèixer en directe en el mateix moment de l’atorgament. Enguany el Premi Trajectòria fou per Montserrat Toran, una dona que des de molt jove ha estimat i ha ensenyat música i ha treballat en la cura de la gent gran a la Llar d’Avis Dr. Josep Mestre, en l’actualitat un cop jubilada, continua implicada en el món cultural i musical, ha format part de diverses corals i participa en esdeveniments de gran abast social com el Poema de Nadal. Recordem que el candidat Abdoulaye Fall fou guardonat en l’edició de l’any passat dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat pel que fa a experiències individuals i que Genoveva Català és l’actual presidenta del Centre.

Al març, amb M de matrimoni

/by

El concepte i el terme “patrimoni” tenen una clara arrel androcèntrica. Patri-moni esdevé clarament de pater. És el llegat del pare, per dir-ho d’alguna manera. Potser per això la historiadora Hellen Hertz es preguntava l’any 2002 en el seu article “Matrimoine” si hauríem gestionat igual el patrimoni si se n’hagués dit “matrimoni”, és a dir, el llegat de les mares. Probablement no.

Gabriela Frigola

Però a més d’aquest biaix en la mateixa denominació d’allò que considerem de valor cultural (històric, artístic, etnogràfic, etc.) – el patrimoni – trobem un biaix sobre l’univers de tot allò susceptible de ser-ho. Sempre serà més patrimoni un palau que un safareig. Una sala noble que una cuina. Un espai públic que un de privat. I això s’esdevé precisament del vincle que hi ha entre aquests elements i els homes o les dones. Què conservem, què patrimonialitzem, a què li donem valor… no és un fet intrínsecament unit als objectes mobles o immobles, materials o immaterials, sinó a l’escala social de valors. El patrimoni ve del passat, però el fem en el present. I tradicionalment hem menystingut el llegat de les dones i hem híper-valorat el dels homes.

Però a més d’aquest procedir, que alguns col·legues (em consta) entenen com un acte gairebé involuntari o reflex provocat per la forma en què ens han educat en aquest patriarcat ancestral, hi ha un altre potser encara més pervers: el d’amagar l’existència mateixa de les dones i el paper que han jugat en la generació de patrimoni cultural. I això no ha passat un cop i per atzar. Ha passat sistemàticament. Si analitzem la història del patrimoni català a fons, veurem que és un fenomen que es repeteix de forma escandalosa. I el Baix Llobregat no s’escapa a aquesta forma de fer.

L’any 2019, amb Conxita Sánchez, Neus Ribas i Montserrat Duran, vaig tenir l’oportunitat i el plaer de participar en l’elaboració d’una ruta feminista per Sant Joan Despí que va ser recollida en el llibre Trencadís Violeta[1] gràcies al suport de l’Ajuntament.
Aquella petita recerca estava orientada a crear un itinerari cultural per la ciutat en clau de vivències i d’experiències de dones, singulars i en col·lectiu indistintament. D’una banda vam poder comprovar que les dones hem deixat empremta en l’urbanisme de la ciutat. I de l’altre com sistemàticament, l’exercici del poder masculí ha mirat d’esborrar aquesta empremta. I no estem parlant d’esborrar el nom de dones transgressores. Simplement d’esborrar el nom de dones. Entre els casos més colpidors trobem el de Gabriela Frigola i el de Josefa Marsans Peix, unides per una injustícia. Gabriela (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriela_de_Fr%C3%ADgola_Barbaza) va ser una de les primeres mestres d’un grup de nenes, càrrec que va exercir entre 1886 i 1925. Va rebre diversos reconeixements per la seva incansable tasca a favor de l’ensenyament de les noies i per la dignificació de les escoles. L’any 1925 la Junta Local d’Ensenyament va proposar a l’Ajuntament que la nova escola de nenes portés el seu nom. Però finalment l’escola es va dir “Agrupación Escolar Mixta Casas-Laporte”. Casas per Frederic Casas, qui “suposadament” va cedir els terrenys per fer-hi l’escola. I Laporte per l’alcalde del moment. De Gabriela res! Però encara hi ha més. Frederic Casas era el marit de Josefa Marsans, la dona que va cedir a títol pòstum els terrenys per a la construcció d’una escola. De fet, la mateixa escriptura de cessió del solar explicitava que la cessió es devia “…al deseo de complir la voluntat de su difunta esposa, Doña Josefa Marsans Peix, que en reiterades ocasiones le había expresado su propòsito de hacer algo a favor de dicho pueblo”. L’escriptura també deia que les parts s’obligaven a posar una placa per perpetuar la memòria de Josefa Marsans Peix, però això no va arribar a fer-se mai. I encara més, un carrer cèntric de Sant Joan Despí, porta el nom de Frederic Casas. De Josefa, res…

Josefa Romeu

En el mateix llibret podeu trobar un altre cas d’injustícia. Poques vegades es parla del paper que van jugar les dones mecenes en la creació o la promoció d’arquitectura creativa i artística. El Trencadís Violeta recull dos casos flagrants: la Torre de la Creu i la masia de Can Negre, dos dels edificis més emblemàtics del modernisme i del Baix Llobregat, ambdós obra de Jujol. Amdós promocionats per dones.

La Torre de la Creu va ser un encàrrec de Josefa Romeu al llavors jove arquitecte, de qui era tia política. Jujol va tenir via lliure per fer el que volgués i Josefa va assumir els costos de l’obra.

La masia de Can Negre també té al darrere el mecenatge femení, en aquest cas d’Engràcia Balet Viñas, amiga íntima de Josefa Romeu i esposa de Pere Negre, propietari de la casa. El matrimoni va sufragar amb els respectius patrimonis la reforma que va transformar la vella casa pairal en l’actual puntal del modernisme. De fet, Jujol sí va mostrar aquest doble mecenatge incorporant mencions a l’arquitectura interior, com l’esgrafiat que es troba a la capella i que resa “Pere i Engràcia me feren”.

Tot això que explico no pretén aportar una visió pessimista o victimista. Ni ser una queixa. Ans al contrari, sense diagnòstic no hi ha cura possible. Per tant, només he volgut recordar en un mes de març que tenim molt per caminar i que el camí il·lusiona! Una petita solució inicial podria ser que els catàlegs de patrimoni i els itineraris culturals– basats sempre en el patrimoni – incorporessin la mirada feminista.

[1] SÁNCHEZ, C; HACHUEL, E; RIBAS, N; DURAN, M.: Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí. Edicions del Llobregat, 2019.

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

Cloenda del 50è aniversari del CECBLL

/by

Durant l’any 2024 el CECBLL hem celebrat el nostre 50è aniversari amb una colla d’activitats i projectes impregnats de celebració i de compromís amb el territori i la seva gent.

El 6 de febrer vam organitzar l’acte de cloenda sota el lema “50 anys compartint cultura al Baix Llobregat”, en el que volíem reflexionar sobre el futur de l’entitat i sobre el paper de l’associacionisme com a única via per enfortir-nos. A l’acte hi van assistir prop de 80 persones que ens van acompanyar amb aquest tancament.

Aquest acte, conduit pel periodista i soci del CECBLL David Guerrero, es va iniciar amb la presentació de la revista anual del CECBLL, la vint-i-vuitena edició de Materials del Baix Llobregat i altres escrits, dedicat precisament als 50 anys de trajectòria de l’entitat. Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, va ser l’encarregada de presentar el dossier monogràfic confeccionat per una colla de persones estretament vinculades al Centre, a les que vam demanar que escrivissin un article sobre un quinquenni amb el que vam dividir els 50 anys del Centre. Totes elles han aportat el seu coneixement i experiència als articles que configuren el dossier i a través de la seva  lectura descobrim la història més personal del CECBLL. Jordi-Xavier Romero, Ferran Balanza, Maribel Ollé, M.Luz Retuerta, Assumpta Muset, Carles Riba, Joana Llordella, Esther Hachuel, Conxita Sánchez, Genoveva Català i Mercè Renom han estat els i les autores d’aquest dossier carregat d’experiències i emocions que han impregnat aquest 50 primers anys del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’acte va continuar amb un interessant diàleg sobre els reptes de futur del CECBLL i de com serà l’associacionisme a la llum dels profunds canvis que travessa la nostra societat. En el diàleg hi van participar l’Elionor Sellés, el Pau Rodríguez, l’Albert Marsà i la Clara Bosch, persones sòcies o col·laborades del Centre. Van debatre sobre temes com el relleu generacional, les dedicacions personals o implicacions que comporten associar-se a entitats culturals com la nostra, l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies, o els reptes de futur que tenim com a CECBLL com ara la connexió amb la nova immigració  o el suport social.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, que va encoratjar a les persones assistentes a continuar treballant amb il·lusió i esforç, ja que el coneixement enforteix la fraternitat.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

Presentem “30 anys sense J. N Garcia Nieto” a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Un record per a Joan N. Garcia-Nieto

El 25 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat el llibre  30 anys sense J. N Garcia Nieto. Un mon que és urgent transformar en un acte coorganitzat per les institucions editores: CCOO BLAGAP, l’Arxiu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

A l’acte hi van intervenir la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; el Secretari generl de CCOO al Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, Josep M. Romero; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català i el coordinador de l’obra, Jaume Funes, que va dissertar sobre el pensament de Joan N. Garcia Nieto. Hi van participar una trentena de persones que van iniciar un debat i una reflexió al voltant de les idees que recull el llibre.

L’obra parteix de textos de Joan N. Garcia-Nieto que són analitzats per diversos autors i autores a la llum de la situació actual, tot posant de manifest la vigència del seu pensament. Concretament l’equip d’autors i autores ha estat format – seguint l’índex del llibre – per: Josep M. Romero, Antoni Balmón, Jaume Funes (que també és coordinador de l’obra), José Fernández Segura, Benigno Martínez, Xavier Godàs, Gabriela Poblet, Margi Gual, Conxita Sánchez, Toni Mora, Marc Andreu, Liliana Reyes, Javier Pacheco, Xavier Orteu, Carlos Obeso, Cristina Rodríguez Portillo, Claudio Carmona, Vicente Salas, Òscar Rando, Josep M. Rambla, Raimon Ribera, Yolanda Corredera, M. Luz Retuerta i Inès Vallès.

Joan N. Garcia-Nieto va nèxier l’any 29 a Barcelona. Va patir els estralls de la guerra i de la postguerra i, amb 15 anys va entrar al noviciat dels jesuïtes al monestir de la Verge de Veruela. El seu vincle amb Cornellà – concretament amb Sant Ildefons – a partir de l’any 1965 el va fer entrar en contacte amb grups d’esquerra. Va fundar Cristians pel Socialisme, va contribuir a la consolidació del sindicat de CCOO i va pertànyer a partits d’esquerra, com el PSUC i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu suport al moviment veïnal i obrer tenia a veure amb el seu pensament, profundament arrelat en els criteris de justícia que de fet promulga el cristianisme. El seu llegat va donar lloc a la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat, creada l’any 1991 pels Ajuntaments de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, per CCOOO, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals.

En dissoldre’s la Fundació Utopia l’any 2021, el seu fons va passar a l’Arxiu Comarcal, on queda protegit com a patrimoni documental i al servei de la ciutadania que vulgui fer recerca.

Olesa de Montserrat acull el llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinó”

/by

CECSCAT, Associació de persones amb capacitats diverses, van organitzar la tarda del 27 de febrer la presentació del llibre de l’historiador i soci del CECBLL Josep Padró, La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió, un llibre editat per Edicions del Llobregat. La Comunitat Minera Olesana va acollir a la quarantena de persones que van assistir a l’acte.

La també historiadora Gemma Estrada, va presentar l’extens currículum de Josep Padró, gran expert sobre la Colònia Güell en relació a la qual ha publicat diversos llibres, treballs i articles. En aquest darrer llibre, aborda la història de la colònia des d’una perspectiva eminentment social, una mirada de la que no n’és distant, ja que l’autor forma part de la quarta generació d’habitants i treballadors d’aquesta colònia.

Durant la presentació en Josep va relacionar les dues colònies industrials més grans de Catalunya, la Colònia Sedó i la Colònia Güell, totes dues a la comarca del Baix Llobregat, que formen part del patrimoni industrial més important del país.

Josep Padró i Margó, va rebre el desembre passat l’accèssit al Premi Estudis- Fundació Caixa d’Enginyers, dins la 32a edició dels Premis Bonaplata per la recerca d’aquesta obra.

CCOO fa un diàleg intergeneracional per reconèixer els sindicalistes del Baix Llobregat represaliats pel TOP

/by

En el marc del 30è aniversari del Tribunal de Orden Público (TOP)

L’Aula de formació Joan García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i la Fundació Cipriano García de CCOO Catalunya van organitzar ahir un acte per fer un necessari reconeixement a sindicalistes del Baix Llobregat que van ser represaliats pel Tribunal de Orden Público (TOP).

La trobada va ser un èxit de convocatòria. Fugint de la nostàlgia autoreferencial, i es va desenvolupar com un diàleg intergeneracional entre sindicalistes de la comarca que van patir detencions, registres, vexacions, tortures psicològiques, acomiadaments, etc., i activistes joves interessats en la lluita antifranquista per assolir drets i llibertats democràtiques. A la conversa es va constatar la preocupació pel creixement de les opcions més reaccionàries, masclistes i xenòfobes entre una part de la societat i del jovent en particular.

L’acte va ser conduït per M. Carmen Romero i Jesús Martínez. Les salutacions institucionals foren a càrrec de Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i de Lídia Muñoz, vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable de l’àrea de Cultura i Memòria Democràtica. Els represaliats presents a l’acte eren Antonio García, Conxita Sánchez, Fina Solano, Maria Jesús Bono, Emilio García, Martí Obiols, Pedro Martínez, Maria Comelles, Carles Vallejo, Paco Español i Joan Porcel.

La Fundació Cipriano García va iniciar l’any 2009 un projecte el recerca “El TOP i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. La trobada celebrada ahir a Cornellà posa en valor que, de les 1.500 persones empresonades pel TOP a Catalunya, 400 van ser sindicalistes de CCOO, i 70 persones sentenciades consignades als expedients judicials van pertànyer a CCOO Baix Llobregat.

El tancament de l’acte el va fer Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, qui va posar l’èmfasi en el protagonisme de la gent treballadora per contribuir a enderrocar la dictadura franquista, i que bona part dels drets socials i laborals d’avui tenen el seu origen en aquelles lluites, que no són immutables i que es podran mantenir a través del compromís de la ciutadania, d’aliances socials fortes i d’organitzacions sòlides que sàpiguen adaptar-se a un entorn canviant com l’actual.

 

Font: CCOOBaix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. https://www.ccoo.cat/bllapag/noticies/ccoo-fa-un-dialeg-intergeneracional-per-reconeixer-els-sindicalistes-del-baix-llobregat-represaliats-pel-top/

 

Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera

/by

El CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.

El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.

El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.

Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.

Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:

  • Museu de la Colònia Sedó (carrer Contínues s/n de la Colònia Sedó d’Esparreguera): tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha visites guiades a l’interior del Museu (a les 10:30 h i a les 12:30 h) i també als exteriors de la Colònia (a les 11:45 aproximadament).

Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

  • Espai de la Terrissa (carrer de la Passió, 4): obrim el primer diumenge de cada mes de 10:00 h a 13:00 h, amb visita guiada a les 12:00 h. També obrim en dies concertats per a grups.

Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/

La màquina de vapor Alexander del Museu de les Aigües, per David Rovira Pujol

/by

Aquest article va ser publicat al butlletí de l’AMCTAIC núm. 91, que podeu trobar en aquest enllaç: https://www.amctaic.org/la-maquina-de-vapor-alexander-del-museu-de-les-aigues/

Introducció

Bomba de vapor Alexander Hermanos del Museu de les Aigües. 2024

Des del 2024 el Museu de les Aigües té dins la seva col·lecció una màquina de vapor fabricada per la companyia catalana Alexander Hermanos l’any 1894. La màquina s’ha ubicat a l’espai del jardí industrial on es conjuga amb altres elements vinculats al patrimoni industrial de l’aigua, com són els pous de la Central Cornellà d’Aigües de Barcelona; els artístics, com és la Cascada Gaudí o les diferents fonts, i els naturals, on destaquen els arbres fruiters i els autòctons. L’Alexander reforça el projecte museístic iniciat l’any 2019 amb la urbanització d’aquest jardí industrial, fet que va comportar una ampliació de l’espai del Museu.

El Museu de les Aigües, integrat dins de la Fundació Agbar, té com un dels objectius preservar i difondre el patrimoni industrial de l’aigua existent principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona. La preservació de la màquina Alexander forma part d’aquesta línia d’actuació, tenint en compte que l’Alexander és un vestigi tecnològic de la “revolució de l’aigua”, un procés de canvi, paral·lel a la revolució industrial, que va implicar la modernització i l’adopció de nous paradigmes per l’abastament d’aigua a nuclis urbans gràcies a l’adopció de tecnologies i processos organitzatius.

 

Alexander Hermanos

L’empresa va ser fundada l’any 1849 pels germans Thomas i David Alexander, originaris d’Escòcia. Segons l’historiador Jordi Nadal va ser una empresa líder en la industrialització de Catalunya i Espanya, al nivell d’altres companyies com Nuevo Vulcano i La Maquinista Terrestre y Marítima. No obstant, no ha gaudit del mateix reconeixement per part de la historiografia, probablement pel fet que l’any 1923, després de 75 anys d’existència, va ser absorbida per La Maquinista.

Els germans Alexander es van establir a Barcelona, en uns tallers al carrer Ginebra, després d’haver treballat a París i València. Des de Barcelona es van convertir en una de les principals empreses innovadores en tecnologies de vapor aplicades a la navegació i al bombament d’aigua. S’estima que a final del segle XIX l’empresa ja havia comercialitzat unes 1.500 màquines, principalment bombes d’extracció d’aigua, xifra que la converteix en una de les més rellevants en producció de vapor a Catalunya. A més, havia assolit una gran reputació en diferents fires nacionals i internacionals.

Alexander Hermanos es va convertir en proveïdora de diversos projectes per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona. Destaquen clients com la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Aigües de Barcelona), Aguas de Moncada o la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós. El fet de tenir aquests clients demostra el grau de penetració de l’empresa en el segment de les bombes hidràuliques i la situa com una protagonista de l’anomenada “revolució de l’aigua”[1] de Barcelona.

Bomba Alexander de la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac. 2024

Segons la publicitat de l’època, les màquines de vapor Alexander destacaven pel seu baix consum –gràcies al sistema de reaprofitament del carbó– i el seu fàcil manteniment. Però més enllà del caràcter funcional, les bombes Alexander van destacar per la seva estètica. Un dels trets més característics són les columnes clàssiques, motiu pel qual també es coneixien com a “capella”.

Tot i que en el seu màxim moment d’esplendor –a la dècada dels 80 del segle XIX– els tallers ocupaven aproximadament a 400 persones, l’aparició de noves tecnologies –a l’inici del segle XX– va deixar enrere Alexander Hermanos, que es va quedar estancada en la tecnologia del vapor, a diferència de les seves principals competidores, especialment La Maquinista Terrestre y Marítima.

 

Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos

Il·lustració d’una màquina del mateix model que la que es troba al Museu de les Aigües extreta del catàleg publicitari. Arxiu Històric de Barcelona.

Aigües de Barcelona, constituïda el 1867, es va convertir en una de les empreses protagonistes de la “revolució de l’aigua” a Barcelona, entre altres coses pel fet que va optar per noves tecnologies vinculades al vapor per captar aigua del subsòl i bombar-la a la xarxa de distribució. La primera implantació va tenir lloc el 1879 a la Central Besòs. A diferència d’altres iniciatives coetànies que van sorgir, no va optar per la tecnologia d’Alexander Hermanos, sinó per una d’internacional.

L’any 1891 Aigües de Barcelona va adquirir l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, una empresa que havia estat pionera en l’extracció d’aigua del subsòl del Llobregat. A través d’aquesta empresa acabaria naixent el vincle entre Aigües de Barcelona i Alexander Hermanos.

La Concesionaria del Llobregat s’havia constituït unes dècades abans, però no va ser fins als anys 80 del segle XIX que va consolidar el seu projecte d’abastament de part de Barcelona a través d’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Ja controlada per Aigües de Barcelona, el 1897 va ampliar les captacions i la capacitat de bombament optant per instal·lar dues bombes Alexander a la planta de Cornellà, una maquinària que estaria operativa fins a la dècada dels 30 del segle XX.

Bomba de la Concesionaria del Llobregat. 1918. Fons Hermenter Serra. Arxiu Nacional de Catalunya.

El 1935, a través precisament de la Concesionaria del Llobregat, Aigües de Barcelona va comprar els pous de la mina de reg o sèquia de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Aquesta comunitat de regants va construir l’any 1894 un nou pou amb la voluntat d’extreure un major cabal per al reg i subministrar aigua a Barcelona. Per fer-ho possible van optar també per implementar la tecnologia de vapor d’Alexander Hermanos.

Plànols de l’Edifici Alexander de la Concesionaria del Llobregat. Arxiu SGAB.

Quan el 1935 Aigües de Barcelona va adquirir el pou es va integrar al sistema d’abastament de la Central Besòs, però la bomba de vapor Alexander ja estava en desús a causa de la seva obsolescència. Malgrat això es va conservar en el mateix espai fins al 1972, any en què va ser traslladada a la Central Cornellà. Aquesta màquina és la que des de 2024 es troba al jardí del Museu de les Aigües.

 

Patrimoni d’Alexander Hermanos

Catàleg d’Alexander Hermanos. Arxiu Històric de Barcelona

De les més de 1.500 bombes de vapor comercialitzades, segons el catàleg d’Alexander Hermanos, actualment en queden poques conservades i totes elles esdevenen úniques pel fet que són models diferents produïts per la mateixa companyia.

Dels models coneguts com a “capella”, és a dir bombes de vapor verticals suportades a partir de columnes clàssiques, se’n conserven a Terrassa[2] i a Montcada i Reixac, a més de la màquina situada al Museu de les Aigües.

Les bombes de Montcada i Reixac es troben a la Casa de les Aigües, on formen part del conjunt conegut com a “pous de Montcada”. Destaquen per la integritat, estat de conservació i originalitat, fet que atorga una gran rellevància al conjunt per interpretar-ne el funcionament. Cal destacar que també es conserven les calderes construïdes per Alexander Hermanos. La Casa de les Aigües en si és també un patrimoni immoble vinculat a la companyia. Un altre patrimoni immoble vinculat a Alexander Hermanos és la Torre de les Aigües del Besòs, on també n’hi havia una, però malauradament es va perdre la maquinària.

La bomba del Museu de les Aigües és rellevant pel seu estat de conservació i integritat. Però, tal com s’ha explicat, no es troba en el seu emplaçament original, a Santa Coloma de Gramenet; situada en l’espai del jardí industrial, enriqueix notablement la col·lecció i aporta una visió més àmplia de les diferents tecnologies que han permès fer arribar l’aigua a les llars al llarg dels segles XIX i XX. L’Alexander és una mostra de bomba vertical de producció nacional, una tipologia que fins al moment no es podia veure al Museu de les Aigües on, per contra, destaquen bombes horitzontals de producció internacional, a més d’electrobombes i tecnologies actuals.

Arran de la integració de la màquina Alexander al Museu de les Aigües s’ha recuperat una petita part de la memòria de l’empresa. Si bé és cert que molta documentació de l’empresa ha desaparegut, s’ha pogut recuperar informació relativa a les patents conservades a l’arxiu de l’Oficina Española de Patentes y Marcas, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, on hi ha dipositats contractes entre ambdues empreses.

Tota aquesta documentació ha permès recuperar la informació relativa a la màquina instal·lada per Aigües de Barcelona el 1897 i, especialment, saber com un dels espais de la Central Cornellà havia encabit dues bombes de vapor Alexander. L’edifici es coneixia originalment com a “Alexander”, però després de la pèrdua de les màquines es va deixar d’usar aquesta denominació. És, per tant, un fons documental imprescindible per a noves aportacions sobre la història d’Alexander Hermanos i les seves tecnologies.

Passat més d’un segle de la fi d’Alexander Hermanos, ja no hi ha testimonis orals que en puguin explicar el funcionament, però arran del procés de recuperació de la màquina per part del Museu de les Aigües s’han trobat testimonis relatius a la història de la peça. A través del col·lectiu “Amics del Museu de les Aigües” s’ha obtingut el testimoni de l’Andreu Balletbò, cap del taller mecànic d’Aigües de Barcelona a la dècada dels 70 del segle XX, que ha relatat com es va traslladar de Santa Coloma de Gramenet fins a l’espai de la Central Cornellà. També s’han pogut recopilar testimonis indirectes sobre la història de la bomba Alexander que hi va haver a la planta de l’Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat, coneixements que han servit per complementar les fonts documentals.

 

Conclusions

La revolució de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana la van protagonitzar iniciatives com les liderades per diferents companyies, que van portar a terme projectes basats en la tecnologia del vapor per captar aigües del subsòl i bombar-les a la xarxa de distribució, a més d’altres usos com el regatge. Aquest procés va transformar la vida quotidiana de les persones i va crear una ciutat moderna. Les iniciatives de les empreses subministradores no es podrien haver executat sense l’aportació de les empreses tecnològiques que van innovar per poder aplicar el vapor a les necessitats de la societat urbana. Bona part d’aquestes tecnologies van ser importades del Regne Unit, França o Alemanya, però també van sorgir iniciatives com la d’Alexander Hermanos. És cert que van importar coneixement internacional, però el desenvolupament de les seves tecnologies i l’activitat de patentar es va fer des de Barcelona, on es van consolidar com el principal productor de bombes hidràuliques. Com s’ha exposat, les principals empreses del sector van implementar durant l’últim terç del segle XIX tecnologies d’Alexander Hermanos. A més, nombroses empreses van adquirir-ne tecnologia per proporcionar aigua per a activitats industrials.

Com s’ha exposat, la història d’Alexander Hermanos ha quedat en certa manera oblidada i cal recuperar-la per tenir un major coneixement de la revolució de l’aigua, especialment pel que fa a les tecnologies que la van fer possible.

La Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac, el MNACTEC i el Museu de les Aigües han esdevingut garants del patrimoni d’Alexander Hermanos, una responsabilitat que no només implica la conservació de les màquines sinó també un esforç d’investigació i divulgació.

 

Bibliografia

  • Bayó i Soler, C., & Riera i Tuèbols, S. (2012). Les Màquines de vapor a Catalunya. Rafael Dalmau.
  • Giraldés, A. (2015). 1001 històries de la Barcelona del segle XIX. L’Arca, Redbook.
  • Mina y acequia de riego de Santa Coloma de Gramanet, Sant Ordrià de Besás y Badalona. (n.d.). s.n.
  • Ortiz-Villajos, J.M (2005) Importancia de las patentes para los primeros fabricantes de máquinas de vapor en España: Nuevo Vulcano, La Maquinista Terrestre y Marítima y Alexander Hermanos.
  • Riera i Tuèbols, S. (1985). Indústria de construcció de màquines a Catalunya i els Països Catalans.

[1] La revolució de l’aigua és el procés comprès entre 1867 i 1967 pel qual Barcelona i el seu entorn metropolità va crear un sistema modern d’abastament d’aigua capaç de donar resposta al desenvolupament urbà de la ciutat.

[2] Es troba situada en una rotonda a la carretera de Matadepera.

 

TORRELLES: Associació Naturalista Torrellenca (ANT)

/by

Web Site Facebook Instagram E-Mail

L’ANT és una associació naturalista, creada l’any 1999.
És una entitat sense afany de lucre que té com a objectiu defensar i estudiar la natura.
Amb la realització d’activitats d’estudi i protecció del medi ambient a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, l’ANT lluita i treballa per un futur en què modernitat i medi ambient puguin conviure en harmonia en un món on impera la degradació del medi natural i la sobreexplotació dels recursos.

 

Telèfon de contacte:  648 897 969