Un acte al Citilab de Cornellà activa el període de presentació de candidatures a la 13a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat

/by

El Citilab de Cornellà de Llobregat va acollir el 6 de maig passat la presentació dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat 2026, que convoca cada dos anys el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) per distingir persones, associacions, institucions o empreses que despuntin en experiències culturals, ecològiques, socials o econòmiques. Amb aquest acte s’obria per 13a vegada el període per presentar candidatures a les diferents modalitats, que enguany seran 18 i els guanyadors de les quals es coneixeran en la gran Nit de la Cultura que se celebrarà el 20 de novembre a L’Auditori de Cornellà.

L’acte va ser conduït per Conxita Sánchez, responsable de la Comissió de Premis del CECBLL, qui va destacar que aquests guardons, amb 27 anys d’història —ja que l’inici se situa el 1999, coincidint amb el 25è aniversari del Centre—, són un “aparador de les transformacions” de la comarca i un antídot contra l’individualisme. Sánchez va fer una crida a la participació ciutadana per identificar aquells projectes i persones que fan del Baix Llobregat un territori resilient i creatiu.

 

La cultura, motor de progrés

Per la seva banda, el regidor de Cultura de Cornellà, Ot García, va exercir d’amfitrió amb un discurs en què va subratllar que “la cultura no és un luxe, sinó un motor de progrés i autoestima col·lectiva”. García va reivindicar el llegat de lluita obrera i democràtica de la ciutat, recordant figures prominents i recentment desaparegudes com Frederic Prieto o Ignasi Riera, i va posar en valor la cultura de proximitat, com els grups de teatre de barri o les biblioteques, com a eines essencials per combatre la solitud i fomentar l’apoderament femení.

Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal i alcaldessa de Vallirana, va defensar el lideratge del Baix Llobregat, que qualificar de “comarca de 10” pel seu pes en el PIB i la seva riquesa natural. Martínez va explicar aquest lideratge cultural com a resultat de quatre pilars sòlids: la força dels 30 municipis i els seus equipaments; la preservació del patrimoni, en què destaca la cripta de la Colònia Güell com a referent mundial en l’any del centenari de la mort del seu creador, Antoni Gaudí; el teixit de les entitats, amb el CECBLL com a exemple de mig segle de dinamisme; i la memòria històrica, especialment rellevant en un context de creixent autoritarisme, per recordar la tradició de lluites democràtiques del territori.

 

El repte de la intel·ligència artificial

L’eix temàtic d’aquesta edició dels premis comarcals seran els reptes de la intel·ligència artificial. Per això, dins l’acte inicial, Javier González, director del Citilab, va oferir una conferència en què va advertir que, tot i les oportunitats, la IA pot amplificar biaixos socials, especialment els de gènere en l’àmbit laboral. González va plantejar diversos reptes crítics:

  • Sobirania tecnològica: Europa té una dependència gairebé total d’infraestructures nord-americanes (Amazon, Google, Microsoft), cosa que posa en risc el control de les nostres dades.
  • Erosió de la democràcia: va alertar sobre la desinformació i els “deepfakes” que ja estan influint en processos electorals.
  • Impacte laboral i ambiental: es calcula que dos milions de llocs de treball a Espanya podrien estar en risc en la propera dècada. A més, la IA consumeix enormes quantitats d’energia i aigua per refrigerar els centres de dades, un factor sovint invisibilitzat.

González va concloure proposant que el Citilab sigui un espai per a l’alfabetització crítica i el codisseny d’una IA més inclusiva i transparent.

 

Com presentar candidatures

Les tècniques del CECBLL Neus Ribas i Helena Roma van detallar el procediment per participar en la convocatòria. Es concediran un total de 18 guardons: 12 de caràcter col·lectiu (dividits en els àmbits cultural, ecològic, social i econòmic) i 6 d’individuals.

D’acord amb les bases, no es poden presentar autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. Les propostes han de ser presentades per tercers a través de l’apartat específic del web fins al 30 de setembre com a màxim. A més dels premis principals, hi haurà reconeixements singulars com el premi CECBLL a la millor iniciativa en el territori de parla catalana i la Personalitat Baixllobregatina de l’any, que serà escollida per votació popular durant els deu dies previs a la gala.

L’acte va ser clausurat pel president del CECBLL, Jordi Sicart, qui va convidar tota la comarca a convertir la propera Nit de la Cultura en un nou èxit de participació i orgull de pertinença.

L’acte es pot reviure complet en l’enregistrament en vídeo inserit a continuació.

Un any més, el Reviu Can Sedó proposa un apropament a la història de la Colònia amb visites teatralitzades

/by

El dissabte 16 a la tarda i el diumenge 17 maig al matí va tenir lloc el ja tradicional Reviu Can Sedó, una proposta del MNACTEC que es desenvolupa amb el suport del CECBLL com a gestor de les visites en cap de setmana i festius.

La posada en escena va càrrec de l’Escola de Teatre de la Passió d’Esparreguera, una secció de La Passió dirigida per Meritxell Sabaté. Sota la seva conducció, una trentena d’actors i actrius van interpretar diversos esquetxos teatrals que expressaven de forma amena i lúdica alguns episodis del que podia ser la vida quotidiana a la fàbrica i a la colònia.  La relació de “l’amo” – el senyor Sedó – amb els treballadors i les treballadores de la seva fàbrica; la dura vida de les dones als telers, amb jornades de 12 hores; els que s’ocupen de fer anar la turbina, que sumien una vida millor mentre controlen la gran màquina que dona moviment a la fàbrica; la vida dels nens i nenes a l’escola o la inauguració de l’aqüeducte són algunes de les escenes que ens permeten gaudir d’aquest patrimoni i fer que prengui vida.

Les representacions s’inicien cada 30 minuts i l’entrada al Museu és totalment gratuïta.

Entre dissabte i diumenge vam rebre 453 visitants.

Es dona la circumstància que l’actor que havia representat sempre el personatge de l’Antoni Sedó, en Narcís Selva Mullera, va traspassar a penes un mes abans l’esdeveniment. El nostre record per a ell amb aquestes línies i el condol a la família i a les persones properes.

“La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Reconstruir els dols i vetlles de la prehistòria.

/by

El passat dissabte 16 de maig, el CIPAG ens va convidar a descobrir els racons de Begues a través de la visita guiada “La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Es tracta d’una ruta conceptualitzada per visitar de forma guiada diferents jaciments arqueològics beguetans que destaquen pels seus excepcionals models sepulcrals. El recorregut és d’uns 5 km i discorre per paisatges singulars del Massís del Garraf, en el contacte entre les anomenades Costes de Garraf amb les Muntanyes d’Ordal. A la visita de dissabte 16 de maig, el perillós estat de la cova de Can Figueres per l’accés al visitant no permeté més que la visita a dos dels jaciments: el dolmen d’Ardenya i la Cova de Can Sadurní.

El fil conductor de l’itinerari és el tractament de la mort per part de les comunitats prehistòriques, una qüestió molt ben documentada en els jaciments arqueològics del nord-oest del massís. Seguint el fil conductor de la visita intentarem apropar-nos al pensament simbòlic dels grups humans que van viure a les muntanyes de Garraf ara fa entre 7000 i 3000 anys, un període que és conegut com la “prehistòria recent”.

Durant l’itinerari poguérem visitar les dues tipologies de jaciment més importants a la vall de Begues, un dolmen i una cova sepulcral que junt amb el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro, que no es visita per la llunyania de la seva situació, componen una tríada de jaciments que ens relaten el tractament de la mort per part de les comunitats humanes durant la prehistòria recent del massís de Garraf.

L’itinerari, seguint el fil dels models sepulcrals permeté apropar-nos a la Prehistòria Recent, un període històric que ens resta molt llunyà en el temps. La visita de la cova de can Sadurní i l’explicació de la funcionalitat d’un para-dolmen en un avenc (Marge del Moro), formació característica dels relleus càrstics permeteren entendre les funcions que aquestes tenien en les societats d’aquest episodi prehistòric. Analitzant els diferents models funeraris presentats, alhora, intentàrem comprendre com les comunitats humanes del passat ocuparen i es distribuïren pel territori.

Visitàrem també un, dolmen d’Ardenya, dels dos dòlmens conservats al municipi i que suposen tractar-se dels dòlmens més orientals situats per sota del Llobregat. D’altra banda, gaudirem de les rèpliques, a partir dels motlles de les inhumacions de dos individus (INH1 i INH2) del neolític mitjà inicial de Can Sadurní, que són els que han permès reconstruir el model funerari d’aquest període, endinsant-nos en el món espiritual i simbòlic d’aquestes comunitats tot parlant de mort, vetlles, cervesa, idolets, trepanacions, adormideres, banquets rituals, cremació d’herbes aromàtiques i viatges al més enllà.

I, encara, alguns dels assistents gaudiren del tast de cervesa neolítica i del menú de la cova, activitats desenvolupades conjuntament amb els propietaris del Celler d’en Sadurní en l’activitat que anomenem Parc a Taula. En definitiva, una bona jornada per a conèixer un dels racons més encisadors del Baix Llobregat.

L’exposició Generacions TOP visita el Centre cívic Mas Lluí i fa sinèrgies amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb joves estudiants

/by

Com vam explicar en el butlletí de l’abril, la seu del CECBLL ha acollit durant  aproximadament un mes l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. Es tracta d’una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

En aquest context, el passat 30 d’abril es va rebre un grup d’uns cinquanta alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat per oferir-los una doble activitat. D’una banda, es va dur a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del nostre soci Jesús Martínez, metal·lúrgic i sindicalista de CCOO durant els anys setanta i vuitanta, qui a partir de l’any 1987 va iniciar la seva etapa com a professor de Formació Professional i que també ha exercit d’advocat laboralista al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Actualment, Martínez col·labora amb el CECBLL, la Fundació Cipriano García i l’Aula García-Nieto en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica. La seva trajectòria esdevé idònia per connectar amb l’alumnat i transmetre, des de l’experiència i les vivències pròpies d’aquells anys, el caràcter opressor de la dictadura, així com la realitat quotidiana marcada per la manca de drets i de llibertats.

L’altra activitat, concertada amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va consistir en un taller vinculat al contingut de l’exposició, però orientat a promoure l’esperit crític i la responsabilitat informativa entre l’alumnat. Durant la sessió, els joves participants van poder reflexionar sobre els seus hàbits de consum d’informació, la detecció de la desinformació i de les notícies falses, i la importància d’informar-se de manera fiable i segura. Aquesta iniciativa del Col·legi de Periodistes forma part del programa Edumèdia i compta amb el suport de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Cloem aquestes línies expressant el nostre agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes activitats. En primer lloc, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per haver triat el Centre Cívic Mas Lluí com a seu d’aquesta exposició. I, de forma destacada, al professorat de l’Escola Mare de Déu de la Mercè, amb una menció especial a Encarna Hernández, Isaac Sánchez i el nostre estimat soci Xavier Cortés.

Presentació del llibre “La petjada alimentària de Barcelona”

/by

Dimarts 21 d’abril l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el CECBLL, organitzaren la presentació d’aquest llibre La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Les ponències es van centrar amb l’impacte de les xarxes de proveïment a Barcelona enteses des de l’impacte que tenien al Baix Llobregat.

L’acte va contar amb la presència de diversos autors de llibre: Mercè Renom, que va explicar l’evolució general de la petjada alimentària de Barcelona i en específic al Baix Llobregat, i l’article sobre la xarxa de mercats a l’edat mitjana de Maria Soler, que es va haver d’excusar; Jordi Planas explicà l’article treballat per la nostra estimada Gemma Tribó “L’especialització agrària del Baix Llobregat per al mercat urbà de Barcelona, 1860-1930”; i Mari Luz Retuerta, que compartí el seu article “El fruiterar de la vall baixa del Llobregat: una especialització primerenca per a la demanda barcelonina, segles XVI-XVIII”.

Planas, Jordi; Renom, Mercè; Tello, Enric. (eds.). La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Lleida: Pagès editors, 2025           

Com s’ha alimentat Barcelona al llarg de mil anys? El volum La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI), coordinat per Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello, respon aquesta pregunta amb una mirada ambiciosa i coral. El llibre aplega vint-i-dos especialistes de disciplines diverses per reconstruir, per primera vegada de manera integrada, les xarxes que han fet possible alimentar la ciutat des de l’edat mitjana fins avui.

El punt de partida és clar: cap ciutat no creix sense garantir el seu proveïment. Barcelona n’és un exemple eloqüent. Dels 30.000 habitants del segle XIII als prop d’1,7 milions actuals —fins a cinc milions si es compta la conurbació—, l’expansió urbana ha anat de la mà d’una transformació profunda del seu entorn agrari. Alimentar la ciutat ha implicat ampliar l’abast territorial, especialitzar conreus, millorar transports i articular mercats cada cop més complexos.

El volum s’inscriu en el projecte Alimentar Barcelona del MUHBA i amplia els continguts de l’exposició homònima (2021-2022). Amb disset contribucions, s’estructura en tres grans blocs que recorren des dels mercats medievals fins als reptes contemporanis.

La primera part se centra en els mercats alimentaris de la Barcelona medieval i moderna, amb treballs de Maria Soler Sala sobre la xarxa de mercats medievals; Antoni Riera Melis sobre el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana; Mercè Renom Pulit sobre el govern del proveïment en època moderna; M. Luz Retuerta sobre l’especialització fructícola del Baix Llobregat; Llorenç Ferrer-Alòs sobre la geografia agroalimentària entre 1750 i 1850; i Francesc Nadal i Meritxell Gisbert sobre el paisatge agrícola del Pla de Barcelona a partir de la cartografia del segle XIX.

La segona part aborda els processos d’especialització i l’ampliació de la petjada alimentària entre els segles XIX i XX. Hi destaquen els estudis d’Enric Tello, Jordi Planas, Josep Colomé-Ferrer i Raimon Soler Becerro sobre l’expansió vitivinícola i els canvis en la producció de cereals; Ramon Ramon-Muñoz sobre el sector de l’oli d’oliva; Lluís Parcerisas sobre la transformació agrària del Maresme; Gemma Tribó Traveria sobre l’especialització del Baix Llobregat; i Jordi Planas sobre l’expansió ramadera al Vallès Oriental.

La tercera part analitza el pas cap a un sistema agroalimentari contemporani, marcat per la industrialització i els debats sobre sostenibilitat. Inclou les aportacions de Manuel Guardia i José Luis Oyón sobre la transformació del mercat central, del Born a Mercabarna; d’Enric Tello, Claudio Cattaneo, Vera Sacristán i Joan Marull sobre els canvis en el paisatge agrari metropolità (1956-2009); de Sònia Callau amb una visió retrospectiva del proveïment; i d’Amanda Herrero i Ana Moragues-Faus sobre l’estratègia alimentària de Barcelona.

El volum s’obre amb una introducció dels editors i es tanca amb una cloenda que proposa una lectura de llarga durada de la petjada alimentària de la ciutat.

Més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre dialoga amb debats ben actuals. En un context marcat per la sostenibilitat i la sobirania alimentària, la història del proveïment de Barcelona ofereix claus per repensar la relació entre ciutat i territori. La mirada sobre aquests espais, com el Baix Llobregat, ho recorda amb claredat: el futur del sistema alimentari també es juga en la proximitat.

Clementina Arderiu. Clementina em dic, Clementina em deia.

/by

El dimecres 22 d’abril  es va fer un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, organitzat pel mateix Arxiu i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  per commemorar els cinquanta anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu. Van obrir l’acte Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, i Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals, que van destacar l’oportunitat que oferia l’efemèride per situar l’obra de la poeta en el lloc que li correspon dins la literatura catalana.

Sobre Arderiu en van parlar Maria Callís, comissària de l’Any Clementina Arderiu, i Caterina Riba. Callís, gran coneixedora de l’obra de la poeta, explicà la cronologia de la producció poètica, recollida en sis llibres publicats entre 1916 i 1969, reunits  ara en una edició conjunta, i l’estreta relació entre la publicació de cadascun dels seus llibres amb la seva vida.  Entre altres aspectes va destacar que l’any 1912  va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, i que arran dels Jocs Florals va conèixer Carles Riba, amb qui es va casar.

Caterina Riba va aprofundir en la recepció de l’obra de Clementina Arderiu. Destacà l’escassa atenció que li van prestar els crítics de la seva època com Josep Pla, que en el capítol dedicat a Riba en la seva obra Homenots, no la cita en cap moment, posant de manifest la dificultat de les escriptores d’ocupar un lloc en la literatura en un context dominat pels homes. Va ser Maria Mercè Marçal qui va recuperar la seva obra, Montserrat Roig qui la va entrevistar i Pau Riba, el seu net, qui va popularitzar alguns dels seus poemes en el disc De Riba a Riba, on canta poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu.  Caterina Riba també va destacar la petjada de les vicissituds de la vida de la poeta en cada un dels reculls: el premi literari,  la llibertat dels primers anys, el naixement dels fills i els viatges a Itàlia, Alemanya i Grècia, l’exili al final de la guerra civil, el difícil retorn i la pèrdua del seu marit i company.

A continuació Miquel Pérez Latre, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va explicar les característiques del fons Riba-Arderiu que hi tenen dipositat a disposició de les consultes dels investigadors i, abans de tancar l’acte , dos  nets de la poeta, Carles i Jaume Riba, van explicar alguns records de la seva àvia. L’acte el va tancar l’alcaldessa de Sant Feliu.

L’Arxiu està precisament situat al carrer Clementina Arderiu,  tal com es va explicar, una creadora de poesia íntima, musical, fruit d’un treball d’orfebreria lingüística que ens recorda que era filla d’un argenter i coneixia  molt bé l’ofici.

Visita a les basses de Sant Vicenç dels Horts de la ma de la CUADLL

/by

El dissabte dia 25 d’abril el CECBL vam organitzar conjuntament amb la Comunitat d’Usuaris d’aigües del delta del Llobregat (CUADLL) la visita a una de les infraestructures que formen part del sistema de recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat. La visita va estar guiada per l’equip tècnic de la CUADLL.

Durant la primera part l’Enric Queralt, el director tècnic, va explicar de manera extensa el sistema Ter-Llobregat (ATL). Es tracta de la xarxa d’abastament d’aigua que dona servei a més de 5,5 milions de persones. És una infraestructura estratègica que connecta les conques d’aquests dos rius per donar servei a l’àrea de Barcelona.

Les explicacions de l’Enric van passar de l’àmbit general del sistema Ter-Llobregat a l’àmbit més concret del riu Llobregat. El nostre riu té tres “magatzems” d’aigües subterrànies estratègics pel país. La cubeta d’Abrera, la cubeta de Sant Andreu i l’aqüífer del delta i la vall baixa del Llobregat.

L’aqüífer del delta del Llobregat és una de les estructures geològiques i estratègiques més importants de Catalunya. És un sistema de capes de graves i sorres situat sota el delta que actua com un gran dipòsit natural. De l’aqüífer s’extreu l’aigua per abastament d‘ús de boca, per ús industrial i en molta menor mesura per a ús agrícola. Per aconseguir preservar en condicions de quantitat i qualitat adequades la reserva d’aigua, la CUADLL en fa una gestió acurada, fent seguiment de tots els paràmetres que permeten tenir un coneixement profund de l’estat de l’aqüífer. El Projecte europeu CLEPSYDRA ajuda precisament a aquesta monitorització.

Una de les gestions més importants que es fa és la recàrrega. Per tal de compensar les extraccions d’aigua, és important fer aportacions. Una de les infraestructures per infiltrar aigua a l’aqüífer per compensar les extraccions són les basses de recàrrega. L’Esther, tècnica de la CUADLL ens va fer una explicació acurada de quin és el funcionament d’aquestes basses i en concret de les de Sant Vicenç dels Horts.

Durant el període de sequera dels darrers anys, l’aqüífer del delta del Llobregat va tenir un paper fonamental que va permetre no haver d’aplicar restriccions dràstiques en el consum de l’aigua. La feina que fa la CUADLL i el coneixement tècnic de l’aqüífer per millorar-ne la seva gestió és molt notable i és una referència per altres zones de Catalunya.

Conèixer de primera mà el funcionament de la CUADLL i de l’aqüífer de la mà de l’equip tècnic va ser tot un privilegi, que ens va fer adonar de la importància d’aquest recurs.

La Ruta del Vidre de Cervelló

/by

Dissabte 18 d’abril gaudírem d’una interessant visita per LA RUTA DEL VIDRE DE CERVELLÓ. Aquesta passejada forma part del projecte “Racons del Baix”. Es tracta d’una iniciativa que vol descobrir i posar en valor el territori a través de la mirada de les entitats d’estudi. Els esplèndids amfitrions que ens acolliren, eren els homes i dones membres del Grup de Recerca de Cervelló. Parlem d’una activitat  proposada i impulsada en el marc de la  9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat el 29 de novembre del 2025.

La història del vidre a Cervelló és un dels pilars del desenvolupament industrial d’aquest municipi, així com informa de l’evolució de les tècniques de bufat i fabricació massiva d’objectes de vidre d’ús quotidià. Cervelló oferia una combinació ideal de recursos: proximitat a Barcelona per a la comercialització, abundància de llenya (combustible per als forns) i sorra de qualitat a les rieres properes.

La visita s’inicià i clogué a Cal Badia, al carrer Major, 93, seu social del Grup de Recerca.  En el recorregut es pogueren visitar diferents indrets vinculats amb la producció del vidre, amb els habitatges dels treballadors i amb la casa gran d’un dels patrons, la família Mensa, alhora que es visità la interessant església parroquial dedicada a Sant Esteve esplèndidament decorada amb ceràmica policromada.

A les restes de la fàbrica de vidre, que encara s’hi conserva alguna xemeneia i les restes d’un forn, s’hi executarà un projecte d’habitatges (HPO) promogut des de l’IMPSOL, serà molt interessant que el projecte contempli algun espai que serveixi per il·lustrar la memòria d’aquesta important activitat que forma part del patrimoni industrial de la comarca.

Assistim a l’entrega de Premis Ciutat de Cornellà

/by

Abril, mes de roses i llibres, és també mes de premis, com els premis Ciutat de Cornellà  que van ser atorgar el passat  17 d’abril a l’Auditori de la ciutat. Tal com recull la web de l’ajuntament “ Els premis Ciutat de Cornellà tenen l’objectiu de reconèixer de manera pública i solemne el treball que persones i entitats han realitzat a la ciutat en diferents àmbits, i el seu esforç en benefici de la ciutadania. La convocatòria se celebra cada dos anys, des de 1999. Les candidatures, que han estat proposades per persones i entitats, són valorades per un jurat format per representants de la ciutadania i dels diferents grups polítics municipals. En cadascuna de les cinc categories, Acció Cívica, Economia, Humanitats, premi Especial i premi d’Honor, s’atorga un reconeixement individual i un col·lectiu.

Amb el president del CECBLL vàrem asistir a un Auditori que va lluir ple d’entitats i persones de la ciutat i d’arreu, així com  les diverses autoritats que acompanyaven a l’alcalde, Sr. Antoni Balmon. Els parcs públics, les places, van centrar l’eix de l’acte com espais de diàleg, de trobada, de convivència i de joc. A través dels parcs de la ciutat vam poder conèixer les iniciatives guardonades i fer un recorregut pels projectes i trajectòries.

Durant la gala, conduïda per la periodista cornellenca Marta Romagosa, van tenir lloc les actuacions musicals de Judit Neddermann i Derio Barroso, i l’espectacle de màgia de Magow i Mireia. Així com actuacions d’entitats locals; Esbart Dansaire i Coro rociero de la Hdad. Del Rocío…

Aquí informació de les i els guardonats: https://www.cornella.cat/

Una festa participativa i dinàmica impregnada d’optimisme en la que es reclamava i es valorava la convivència com l’element vertebrador de la democràcia. Vam viure moments de sorpresa, riures i emoció i fent un reconeixement públic el talent i compromís social de persones i entitats amb els valors de la solidaritat, la convivència i els drets humans.. Enhorabona, els i les guanyadores.

Comença el cicle “De Rogent a Jujol”

/by

El dia 27 d’abril vam tenir ocasió d’escoltar a la Torre de la Creu de Sant Joan Despí, les dues conferències que obrien el cicle “De Rogent a Jujol”, un conjunt de xerrades orientades a donar a conèixer els principals arquitectes catalans. Podeu trobar més informació aquí.

La primera d’aquestes conferències la va impartir Jordi Rogent, arquitecte especialitzat en urbanisme i patrimoni arquitectònic, que va parlar del seu besavi, Elies Rogent, un arquitecte que va fer obres tant importants i emblemàtiques com l’edifici de la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat.

La segona conferència la va anar a càrrec d’Assumpció Feliu Torras, doctora en història de l’art i activa defensora del patrimoni industrial, que va dissertar sobre la figura del seu besavi, Joan Torras Guardiola, pioner en la utilització del ferro en l’arquitectura a Catalunya. Tant és així que va acabar per fundar una empresa metal·lúrgica pròpia que va donar estructura a moltes construccions de la ciutat.

En definitiva, una doble lliçó magistral sobre dues figures que han deixat una important petjada a la ciutat de Barcelona i també en altres racons del territori.

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos

/by

En el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de  Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.

“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”

/by

El passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.

La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.

El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.

‘Generacions TOP’, l’exposició sobre la resistència antifranquista, ara a la seu del CECBLL

/by

El Centre Cívic Mas Lluí, gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  acull fins al 22 de maig  l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir, una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

Amb una oberta vocació pedagògica, Generacions TOP vol sensibilitzar especialment les noves generacions sobre la importància de preservar la memòria històrica i entendre que els drets i les llibertats no són conquestes garantides, sinó fruits d’un llarg procés col·lectiu. El Centre d’Estudis s’encarrega de coordinar les visites que hi faran grups d’escolars al llarg de les pròximes setmanes.

En l’acte inaugural, el 24 de març passat, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va remarcar la importància de “rescatar de l’oblit la història de la repressió, però sobretot la història de la resistència”. “Perquè sovint ens expliquen la història del franquisme com una llarga nit de silenci on no passava res, i no és cert. Hi va haver una resistència constant, una lluita per les llibertats que va costar molt cara a moltes persones”, va reblar amb ple coneixement de causa, ja que pel seu activisme va ser detingut i torturat a la prefectura de policia de la Via Laietana.

A l’acte hi va haver presència d’alumnes de l’Escola d’Adults i del centre de primera acollida Mirabolà, als quals es va referir l’alcaldessa de Sant Feliu i diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell: “Ha estat molt llarga la lluita, i moltes persones han perdut la vida, i eren persones com nosaltres que creien en aquesta llibertat i la volien defensar. Per això avui sou aquí, en aquest país on podem tenir aquesta democràcia i gaudir-ne, però és molt feble. Vol dir que cada dia l’hem de preservar.”

Per la seva banda, Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va afirmar que “recordar la repressió, com fa aquesta exposició, no és un exercici de malenconia, és un exercici de ciutadania”. “Quan parlem de la torre de la presó de Sant Feliu, o de la Model, estem parlant de llocs on es va intentar aniquilar la llibertat de pensament. I avui, quan veiem que certs valors democràtics es posen en qüestió, aquesta memòria esdevé el nostre millor antídot”, va apuntar.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Josep Parra, que va llegir un poema dels que va escriure en els cinc anys que va estar tancat a la presó, en què recordava l’execució de Salvador Puig Antich.

El títol de Generacions TOP fa referència a les persones nascudes en ple franquisme, sense els traumes de la Guerra Civil, i que van viure de ple els grans canvis socials i econòmics del país. Moltes d’aquestes persones van topar amb el mur de la repressió, simbolitzada en el sinistre Tribunal de Orden Público (TOP), que entre el 1963 i el 1977 va instruir 22.600 processos contra activistes polítics i sindicals, un 21% dels quals de Catalunya. A través de documents originals, testimonis i materials audiovisuals, l’exposició mostra com aquest tribunal especial va esdevenir una eina clau de la repressió, i com la seva activitat va marcar la vida de milers de persones.

L’explicació sobre el funcionament i els integrants del TOP, la Brigada Político Social i altres instruments repressors omple la cara negra de l’exposició. Al revers, sobre fons blanc, s’hi desplega la descripció dels diferents corrents d’oposició, des del moviment obrer al veïnal, passant per les protestes estudiantils, les reivindicacions del feminisme i els primers col·lectius LGTBI. El relat s’atura en moments decisius en la construcció de la unitat antifranquista, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o les mobilitzacions impulsades per l’Assemblea de Catalunya entre el 1971 i el 1977. També hi ha un apartat dedicat a la lluita per la democràcia a Sant Feliu de Llobregat.

L’exposició, comissariada per Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, ha comptat amb l’assessorament històric de Javier Tébar i Manel Risques, i la col·laboració de material de nombrosos arxius institucionals i personals pel que fa al valuós material gràfic. Després de l’estada a Sant Feliu, la previsió és que viatgi a Sant Boi (a partir del setembre) i posteriorment Sant Vicenç dels Horts.

Ara més que mai, 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat

/by

El CECBLL assistí el dimarts 3 de març a la presentació del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat ho férem amb una àmplia representació composta per Conxita Sànchez, Isabel Ortuño, Carme Sanmartí, Neus Ribas, Esther Hachuel i Genoveva Català.

Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre aquesta setena convocatòria que amb la crida ARA MÉS QUE MAI que reunirà, novament, desenes de dones amb la voluntat que sigui l’expressió d’una comarca cohesionada que avança unida i que entén que la igualtat es construeix col·lectivament, pas a pas i municipi a municipi.

Les convocants volen reforçar el compromís polític i social amb les polítiques feministes i impulsar noves mesures per fer front a les desigualtats, tot consolidant el Baix Llobregat com una comarca feminista que no renuncia a cap dret i que no accepta cap retrocés.

Els principals eixos de treball del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat són: la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; i les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures.

La presentació d’aquest 7è Congrés de les Dones, fou a càrrec de les 16 alcaldesses que té el Baix Llobregat d’entre els seus 30 municipis. També es va comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra i la salutació en línia de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor. Per descomptat que l’alcaldessa de Sant Boi, en la seva condició de presidenta de la Diputació de Barcelona, expressà el suport d’aquesta institució a la convocatòria així com l’alcaldessa de Vallirana, en la seva condició de presidenta del Consell Comarcal, i l’alcaldessa de Sant Joan Despí, que oferí amb orgull el seu municipi per acollir les sessions plenàries.

El CECBLL sempre hem estat compromeses amb el feminisme. Un dels exponents d’aquest compromís, a més de recerques diverses i treballs específics sobre les condicions de vida de les dones i del feminisme, és l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat pel CECBLL, les alcaldesses i el Consell de  les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i fet públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.

Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat

/by

El diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.

La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.

A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.

Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.

A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.

Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!

El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.

 

La comarca compta amb un nou Espai de Memòria Democràtica a Santa Coloma de Cervelló

/by

Com a CECBLL vam voler ser presents el diumenge 8 de febrer en l’acte d’inauguració d’aquest nou Espai de Memòria Democràtica inaugurat a Santa Coloma de Cervelló, concretament a la plaça Isidre Grañé de la Colònia Güell. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament i per diverses entitats locals, com el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, l’Associació Musical Si Fa Sol, l’associació Dones pels 4 Cantons i la Coral Casalenca. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El centre de l’Espai és una escultura d’Andreu Jansana en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que vol convertir-se en un punt de trobada per recordar les lluites per les llibertats i els drets humans i per fomentar la transmissió intergeneracional del patrimoni democràtic. L’escultura consta de tres elements: una cara femenina que expressa fragilitat i emocions com el dolor o la reflexió; un bloc de formigó massís amb motius repressius que evoca els materials dels camps de concentració i les presons; i tres bancs disposats en forma de U, concebuts com un espai de trobada i memòria col·lectiva.

Durant l’acte, que va aplegar un centenar de persones, van intervenir l’alcaldessa de Santa Coloma, Maria Pau; la presidenta de Dones pels 4 Cantons, Pepi Calbet; el president del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, Josep Padró; l’autor de l’escultura, Andreu Jansana i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell. Especialment emotiu el final, quan una cantata col·lectiva de l’Estaca acompanyant la Coral Casalenca va recordar vells moments i va adquirir alhora un nou sentit per palesar la necessitat de seguir lluitant pels drets i les llibertats.

Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle

/by

El passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.

El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.

És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.

L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.

La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

Dissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.

L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.

Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!

Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.

L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.

A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina.  Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.

Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.

Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

ERC del Baix Llobregat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El passat 24 de febrer vam tenir ocasió de fer una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera per a un grup de membres d’ERC del Baix Llobregat. L’activitat s’emmarca en les accions de promoció del Museu que fa el CECBLL des de l’any 2019 gràcies a un acord amb el MNACTEC.

El grup, de 17 persones, va estar encapçalat pel diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Albert Caballero, pel diputat de Consum de la Diputació, Josep Ramon Mut i per la consellera comarcal Bàrbara Lligades. Hi van assistir també regidors i regidores i altres membres d’aquest grup polític.

Va ser un matí molt profitós, ja que el grup va saber copsar la magnitud del patrimoni de la Colònia Sedó i van manifestar en diverses ocasions la seva predisposició a col·laborar en allò que sigui possible a favor de la salvaguarda d’aquest testimoni de la nostra història recent.

L’any passat vam rebre un altre grup parlamentari, en aquella ocasió el socialista. I ens hem adreçat també a altres ens d’interès, com la Societat Catalana de Tecnologia, l’SCOT o la UPC entre molts altres.

Amb el suport del MNACTEC mantenim així el nostre ferm compromís vers la Colònia i el Baix Llobregat. Continuarem afavorint la coneixença d’aquest espai per part de col·lectius estratègics.

“Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir” a Sant Feliu de Llobregat

/by

El proppassat 6 de febrer vàrem assistir a la inauguració de l’exposició: “Generacions Top. Resistir. Protestar. Conquerir.” al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta exposició és una adaptació, per facilitar la seva itinerància, de la que va estar ubicada a la presó Model de Barcelona del 20 de novembre del 2024 al 30 de març del 2025 i que vam visitar més de 30.000 persones entre elles més de 2.000 alumnes d’Instituts de Catalunya.

Les activitats relacionades amb la memòria històrica i democràtica són un dels eixos de treball del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i aquesta exposició ofereix un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició, centrant-se en les persones organitzades enfront de la repressió i contra la dictadura. Li dóna veu i mostra el rostre de qui va patir la repressió i va organitzar la resistencia. Destacant també, l’estructura repressiva del règim de Franco i assenyalant als seus responsables.

L’exposició reivindica la democràcia com una conquesta col·lectiva.

En l’acte va participar Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Expressés Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Així com representants de Diputació de Barcelona, de sindicats i de diferents entitats de la localitat i del Baix Llobregat.

Vam poder comptar amb les explicacions de primeríssima mà de Carlota Vidal i Gerard Rodríguez, que l’han comissariat.

Una exposició imprescindible per entendre la nostra història més recent. Per conèixer de prop la força de la gent organitzada i els costos socials i col·lectius en la lluita per les llibertats i la democràcia. No us la perdeu!

 

Molt recomenable: Universo UNED

https://www.rtve.es/play/videos/universo-uned/05-12-25/16846366/

Fotos butlelti febrer – 36