Presentem el llibre “Contes del Baix Llobregat” a Corbera de Llobregat

/by

El passat dilluns 9 de desembre 2024 es va presentar el llibre CONTES DEL BAIX LLOBREGAT de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella a la Biblioteca Pública Municipal de Can Baró de Corbera de Llobregat.

Ens va donar la benvinguda Montse Isern, Presidenta de la Xarxa de Dones Emprenedores de Corbera, i va presentar l’acte Àngels Olivera, membre de la Xarxa de Dones Emprenedores.

Com j aés habitual, van acompanyar les presentacons de l’autor Rafa Bellio, i la il·lustradora del contes Joana Llordella, les lectures en veu alta de dos contes del llibre. Primer, Montse Isern va llegir el conte El Fènix i l’Efímera, de Corbera, i després Montserrat Compte, directora de la Biblioteca de Corbera, va llegir el conte Els últims de les Filipines, de Viladecans.

En acabar, Genoveva Català, presidenta del CECBLL va tancar l’acte i va agraïr la predisposició de totes les persones uqe s’havien desplaçat a la biblioteca per venri a la presentació.

 

Premi Bonaplata per a Josep Padró pel seu llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió”

/by

És un honor felicitar des d’aquestes línies a Josep Padró pel reconeixement rebut en la 32ena edició dels Premis Bonaplata que atorga l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. En Josep és una persona molt estimada al CECBLL. Un excel·lent col·laborador expert en la industrialització de Catalunya i un referent per conèixer la història i el patrimoni  de la Colònia Güell, on va néixer.

El llibre guardonat – La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió – ha estat publicat per Edicions del Llobregat, l’editorial del Centre d’Estudis Comarcals. En ell, en Josep Padró parla de la història de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. I ho fa en clau d’història social. Molt interessant i innovador si tenim en compte que el caràcter modernista i gaudinista d’aquest nucli ha acaparat sempre tota l’atenció en detriment d’un coneixement de la vida social i econòmica i de la quotidianitat de les persones que hi treballaven.

L’acte de lliurament dels Premis Bonaplata de l’AMCTAIC va tenir lloc el  2 de desembre a la sala Prat de la Riba del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Per fer costat al Josep va assistir un nodrida representació del Centre d’Estudis, amb la seva presidenta al capdavant.

Si teniu interès en el llibre el podeu adquirir aquí: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

Una àmplia representació del CECBLL va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei

/by

Diumenge dia 15 de desembre de 2024, una àmplia representació del cecbll va assistir a la inauguració del Museu del Renaixement de Molins de Rei. Aquest equipament és possible gràcies a  les obres de rehabilitació i de recuperació del Palau Requesens.  El nou museu es pot visitar de dimecres a diumenge.

La col·lecció conté un total de 100 obres, 18 de municipals i 82 de cedides. El Museu del Prado, a Madrid, els ha donat un retrat de Carles V, qui es va allotjar en diverses ocasions al Palau Requesens del municipi. A banda de divulgar coneixements artístics, culturals i històrics d’aquest període, es vol destacar el paper de Molins de Rei durant el Renaixement.

Entre les obres que s’hi poden veure, destaquen el tapís “Triomf del temps sobre la fama”, cedit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), o un element escultòric original del Palau Requesens d’entre els segles XV i XVI.

Les institucions que han cedit obres al Museu del Renaixement són el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu d’Història de Barcelona (Muhba), el Frederic Marès, el DHub, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, la Universitat de Barcelona i el Centre de Documentació i el Museu Tèxtil de Terrassa.

https://www.museudelrenaixement.cat/

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

La nit de la cultura mostra, un any més, la riquesa del Baix Llobregat

/by

El divendres 22 de novembre es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals.

Enguany, la gala se celebra a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en honor a Magda Sanrama i Felip, l’única dona que va participar en la reunió fundacional del CECBLL, que aquest any celebra el seu 50è aniversari.

Els primers guardons a ser entregats van ser a les experiències socials de l’àmbit col·lectiu. Les candidatures premiades van ser 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal; Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Llobregat, del Prat de Llobregat; CFA Arquitecte Jujol (P&L), de Sant Joan Despí; i Fundació Bayt al-thaqafa, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es van entregar els guardons a les candidatures premiades de les experiències econòmiques de l’àmbit col·lectiu, que van guardonar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat.

Després vam continuar amb les experiències ecològiques també de l’àmbit col·lectiu, i es va guardonar a la Casa de l’energia, del Prat de Llobregat; Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal.

L’última experiència de l’àmbit col·lectiu va ser les experiències culturals, que van atorgar una estatueta al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; a la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i al grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, l’últim bloc de guardons escollits per la Comissió de selecció i el Jurat van ser els premiats de l’àmbit Individual. Les persones guardonades van ser Abdoulaye Fall, de Molins de Rei; Àngel Merino, de Sant Feliu de Llobregat; Júlia Vergara Alert, d’Olesa de Montserrat; Montserrat Pagès Paretas, pels seus estudis sobre la comarca; Pura Velarde Cidoncha, de Cornellà de Llobregat; i Patricia Aymà Maldonado, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es va començar amb l’entrega dels premis singulars, encapçalats el Premi Magda Sanrama i Felip a una iniciativa destacada del municipi amfitrió. Aquest guardó el va entregar el Sr. Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i va ser per La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que porta 129 anys d’història. Des dels seus inicis on una petita comitiva de Ses Majestats d’Orient repartia joguines des d’un carro, fins a l’actualitat on cada any les carrosses de Ses Majestats són més innovadores. La Cavalcada és un exemple de l’esperit comunitari i la tasca desinteressada de tantes persones voluntàries i entitats vicentines que cada any fan de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any.

L’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer entrega del Premi Personalitat Baixllobregatina. La guanyadora del Premi ha sigut Laura Zurriaga (àlies @croquetadexocolata a les xarxes socials), respostera i creadora de contingut gavanenca que competia amb el cantant i compositor santfeliuenc Nil Moliner. Aquest premi va ser atorgat per votació popular del públic.

Per acabar, l’Excm. Sr. Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, va fer entrega del Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La Fundació, creada l’any 1999, coordina i vertebra la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que fa anys que treballen al i pel territori. De manera unànime, la Junta del CECBLL va decidir al juliol que volia donar suport a la Federació davant de les dificultats que es trobaven al País Valencià, decisió que ha acabat sent més rellevant que mai després de l’efecte devastador de la DANA de finals d’octubre. Dona nom al guardó Gemma Tribó Traveria, que va ser una part fonamental del CECBLL durant molts anys i responsable de recerca del CECBLL des dels anys 80. La Gemma ens va deixar ja fa un any, però la seva petjada i el seu llegat perduraran en el temps. És per això que enguany el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat porta el seu nom.

Una gala plena de sorpresa i emocions, que celebrava els 25 anys de Premis i els 50 del CECBLL reivindicant la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat gràcies a les figures de Gemma Tribó Traberia i Magda Sanrama i Felip.

Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand

/by

El passat 5 de novembre es va inaugura la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, un cicle d’activitats diverses impulsat per l’Ajuntament comptant amb la  col·laboració de les entitats que programen conferències, visites, xerrades, taules rodones… al voltant d’un tema escollit en el sí de la Comissió de Patrimoni de la ciutat.

Enguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial,  gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.

Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu,  fins l’immobiliari.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones. A més del conferenciant, també vam comptar amb les intervencions de la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; del responsable de la documentació fotogràfica, Josep M. Gelabert; del regidor de Memòria Democràtica Jaume Manyoses; i de l’alcaldessa Lourdes Borrell.

 

 

 

*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera

/by

El passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.

Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.

El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.

La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.

Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta,  ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.

Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

El CECBLL gestionarà les visites del nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera, un nou referent cultural per a la comarca

/by

 

El passat 16 de novembre es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic i que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur.

En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. En l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció.

A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.

La mostra es completa amb una exposició temporal. En aquests moments hi trobareu un conjunt de peces extraordinàries aplegades amb motiu del 150 aniversari de Ceràmica Collet, empresa establerta a Esparreguera des de fa gairebé 60 anys.

L’Espai de la Terrissa obrirà tots els diumenges fins a final d’any en horari de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h. A partir del gener obrirà un diumenge al mes amb el mateix horari. Us mantindrem informats.

Igual que fem amb el Museu de la Colònia Sedó, aquest servei cultural serà assumit pel Centre d’Estudis Comarcals.  Un orgull per a nosaltres contribuir a obrir camí cap a la implicació de les entitats en la gestió del patrimoni.

 

 

 

Propers dies d’obertura:

  • 24 de novembre
  • 1 de desembre
  • 15 de desembre
  • 22 de desembre
  • 29 de desembre

L’horari es de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h

 

 

 

PIMEC celebra 50 anys d’activisme empresarial a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.

/by

Antoni Cañete el líder de la patronal de la petita i mitjana empresa emmarca la celebració dels seus 50 anys d’existència sota la crida a  “l’activisme empresarial”. L’afany mobilitzador d’aquesta organització la converteix en una patronal moderna, democràtica i arrelada a la comarca.

Una amplíssima representació d’empresaris i empresàries del Baix Llobregat assistiren el dimecres, 20 de novembre,  a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. El president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler, va manifestar que aquest territori és un dels motors de l’economia catalana i espanyola, per la tradició industrial, l’envejable situació estratègica i el lideratge d’un teixit productiu diversificat i format, principalment, per petites i mitjanes empreses. Soler va insistir en la voluntat de contribuir plegats per aconseguir un territori més pròsper, equitatiu, resilient i just.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui Antoni Cañete van explorar els reptes econòmics i empresarials actuals.

A l’acte van assistir en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català (presidenta), Jordi Sicart (vicepresidet) i Rafael Bellido (secretari).

El molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts

/by

Estem a les portes de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que tindrà lloc a la Vicentina de Sant Vicenç dels Horts el dia 22 de novembre, coincidint amb el 50è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que va ser fundat un 23 de novembre de 1974. En aquella reunió fundacional es van trobar una colla d’homes i una única dona, la vicentina Magda Sanrama.

És per això que em ve de gust referir-me a a Sant Vicenç dels Horts i a un dels seus patrimonis més rellevants, el molí dels Frares.

El riu Llobregat i les rieres tributàries conformen un paisatge adient per a la instal·lació de molins, ja que les seves rodes funcionen gràcies al treball que fa l’aigua, que aporta la seva força motriu. És per això que no és el primer cop que parlo de molins en aquesta secció que dediquem al patrimoni de la comarca amb una clara voluntat divulgativa (podeu veure aquí les altres entregues). El juny de 2023 ja vaig parlar del molí de Can Batlle de Vallirana i altres elements tractats es vinculen indirectament a molins, com és el cas de la Colònia Sedó.  No en va el geògraf francès Pierre Deffontaines (1894-1978) va dir “…cap riu del món no ha estat objecte d’un aprofitament tant exhaustiu com l’indigent Llobregat”. Indigent, perquè comparat amb altres rius també molt treballadors, té un cabal molt petit.

Però des del seu cabal escàs el Llobregat ha mogut moltes moles. Tantes que tenim fins i tot un municipi que deu el seu nom a aquest fet: Molins de Rei.

Que els molins formin part de la nostra història es deu principalment a tres factors: d’una banda al caràcter marcadament agrícola del territori del Baix Llobregat, ja que molts d’aquests molins estan vinculats a la molta de gra per fer farina o d’olives per fer oli. Un segon factor ens el dona el creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn, sostingut des del segle XII. Els molins van contribuir a abastir de productes  bàsics aquesta població creixent. I per últim, com ja he dit, la presència del Llobregat i les seves rieres, que permeten aprofitar l’energia de l’aigua.

El cas del molí dels Frares ens situa, per la seva conservació i museïtzació, en un dels més importants del Baix Llobregat i, de ben segur, de l’àrea metropolitana.

Es tracta d’un antic molí fariner d’origen medieval documentat ja al segle XIII i ubicat a la part baixa d’un mas, habitatge del moliner. Havia pertangut al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Pau fins que al segle XIX la desamortització dels bens eclesiàstics el fa passar a mans privades.

Del molí es conserven encara tres moles en una estança amb dues voltes gòtiques que creen un conjunt de gran valor patrimonial. Fora, el molí conserva la gran bassa que prenia l’aigua de la riera i els carcabans per on passava a accionar les rodes del molí. L’espai ha estat adequat per l’Ajuntament per a la seva visita i comprensió. Molt recomanable!

 

Més informació:

 

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

El CECBLL assisteix a l’ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova per l’11 de setembre

/by

L’Onze de setembre d’enguany Sant Boi de Llobregat va tornar a situar-se a l’epicentre de la vida institucional de Catalunya amb motiu de la celebració de la Diada. El CECBLL hi vam tornar a assistir de la mà de la membre de Junta santboienca Anna Antó que, com cada any, va fer l’ofrena floral davant la tomba de Rafael Casanova (conseller en cap de Barcelona l’any 1714) . La tomba està situada a l’església parroquial de Sant Baldiri.

També han pogut fer la seva ofrena diferents entitats, associacions polítiques, grups parlamentaris, institucions d’arreu del país, sindicats i la ciutadania que s’han apropat a l’Església de Sant Baldiri

Després de la interpretació del cant de ‘Els Segadors’ hi ha hagut una ballada de gegants a l’exterior de l’església. La Cobla Sabadell ha tancat la commemoració amb sardanes a la plaça de l’Ajuntament.

Trobada explicativa dels Premis amb els ajuntaments del Baix Llobregat

/by

Ben aviat finalitza el termini d’entrega de candidatures per a la 12a edició dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat i per aquest motiu vam convocar a regidories i equips tècnics dels ajuntaments de la comarca a una trobada informativa dels Premis a la Masoveria de Can Tinturé, Esplugues de Llobregat.

El matí del 17 de setembre ens vam reunir una trentena de persones provinents de 12 municipis de la comarca, amb la presència i benvinguda de la consellera comarcal de cultura i memòria Lidia Muñoz, la regidora de cultura d’Esplugues de Llobregat Montse Pérez i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català.

La responsable del 50è aniversari del CECBLL i de l’edició dels Premis d’enguany, Conxita Sánchez, va explicar a les persones assistents les novetats que s’han incorporat a les bases d’aquesta edició, la forma de presentar les candidatures i va resoldre dubtes que van sorgir durant la trobada.

Recordeu que el termini per lliurar les vostres candidatures s’acaba el 7 d’octubre i que podeu lliurar-les a través de la nostra pàgina web: https://www.cecbll.cat/xii-premis-de-reconeixement-cultural-del-baix-llobregat/

Consells de darrera hora per a presentar les vostres candidatures:

  • No us podeu presentar a vosaltres mateixos ni a la vostra entitat o col·lectiu.
  • Són molt important els resums que es demanen al formulari d’inscripció (la frase on expliqueu perquè hauria de ser guardonada la candidatura i el resum dels mèrits i valors).
  • La informació escassa és perjudicial i l’excessiva també. És fonamental que la candidatura mostri clarament allò que és essencial i allò que és complementari.

Animeu-vos a participar a la 12a edició dels Premis que es lliuraran el 22 de novembre a la Societat Cultural la Vicentina de Sant Vicenç dels Horts!

Reprenem les presentacions de “Contes del Baix Llobregat”

/by

La publicació en commemoració del 50è aniversari del CECBLL reprèn la seva ruta pels municipis del Baix Llobregat després de la pausa per l’estiu. La primera destinació ha sigut Begues, municipi que encapçala la publicació, ja que com explicava el coautor “Begues va ser el primer conte que va escriure. Li va ensenyar a un amic seu del municipi amb el qual va fer la juguesca d’escriure un conte de cada municipi del Baix Llobregat en un any”. Tot i que va tardar un any i mig, el Rafa Bellido va complir el seu tracte i poc després aquest llibre acabava sent una realitat gràcies a les il·lustracions de Joana Llordella, que va expressar amb el seu art, les paraules de l’autor.

L’acte va tenir lloc el passat dijous 26 de setembre a les 18:30 h a la Biblioteca La Ginesta de Begues i va contar amb les lectures de Jordi Vicente, fundador de la llibreria els Nou Rals de Viladecans i de Conxita Peral, de la Font de Poemes. La benvinguda va ser a càrrec de la directora de la Biblioteca La Ginesta, Imma Grau Vendrell i la presentació de l’acte va anar a càrrec de la Presidenta del CEB, l’Elicinia Fierro.

Itinerari “La lluita per l’aigua. Recorregut pel patrimoni hidràulic de Collbató”

/by

El matí del 28 de setembre ens trobarem a la plaça de l’església de Collbató una quinzena de persones per conèixer els recursos hídrics del poble de Collbató, on el riu i la riera queden lluny i les escassíssimes fonts que hi ha al torrent de la Salut -ara eixutes- tenien un cabal minso. La nostra sòcia i historiadora collbatonina Assumpta Muset ens va guiar pel recorregut que feia l’aigua des de la muntanya fins al poble de Collbató.

Collbató ha estat des de sempre una terra de secà i on l’aigua és un bé molt escàs i preuat. L’única alternativa era, doncs, aprofitar l’aigua de la pluja. Amb aquesta finalitat es va habilitar, ja a l’Edat Mitjana, un sistema hidràulic de caràcter públic que es va anar engrandint d’acord amb les necessitats de la població. Era una infraestructura d’entre dos i tres kilòmetres de llargada, formada per rases, recs, canals i basses, que anava des de dalt la muntanya de Montserrat i el turó del castell, passant per la pobla de Collbató, fins a la riera o Torrent Mal. La seva funció era la de recollir, canalitzar i emmagatzemar aquesta aigua per a usos futurs.

La gent de Collbató va desenvolupar una cultura molt acurada relacionada amb la captació, manteniment i, sobretot, aprofitament d’aquest preuadíssim recurs. Com ens deia l’Assumpta Muset, els vilatans de Collbató oferien aquesta resposta als pelegrins assedegats que anaven o venien de Montserrat i demanaven un glop d’aigua: “D’aigua no en tenim, però si volen vi…”

Assistència del CECBLL a la jornada de l’SCOT sobre els PDU a les colònies de la vall mitjana del Llobregat

/by

El dia 28 de setembre el CECBLL, representat pel vicepresident Jordi Sicart, va assistir a la jornada “Planejament i creativitat social a les Colònies del Llobregat” organitzada per l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).

Com exposa l’SCOT, a la Vall Mitjana del Llobregat s’estan enfortint i diversificant funcions residencials, turístiques, energètiques i culturals. Aquest àmbit ha estat objecte d’atenció específica dels Plans Directors Urbanístics de les Colònies del Llobregat i de les Vies blaves.

La jornada va estar dedicada visitar diverses colònies entre Gironella i la Colònia Rosal per a reflexionar sobre la capacitat del planejament tant de preveure escenaris de futur com d’ordenar els usos i activitats d’aquest paisatge d’atenció especial.

I aquest enfoc de paisatge és el que preval per sobre de cadascuna de les colònies en particular. 18 colònies en els 40 Km que hi entre la Colònia Rosal i Balsareny; segons el MIT el museu industrial a l’aire lliure més gran del món. Un munt d’iniciatives arrencades fa més de quinze anys des del teixit veïnal que van conduir a la creació del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, actualment integrat dins el Consell Comarcal del Berguedà., amb resultats diversos. Des de projectes no reeixits fins a reindustrialitzacions d’algunes colònies, una gran dinàmica de rehabilitació dels habitatge, com a Les Planes, o Viladomiu Nou, o el projecte en curs de 90 habitatges a Can Marçal amb fons Next Generation, passant pel projecte de Vies Blaves, fins al gran projecte cultural del Konvent a la Colònia Rosal.

De resultes de la jornada, el CECBLL i l’SCOT han acordat dur a terme una visita a la Colònia Sedó, que es realitzarà en els propers mesos.

Parc Arqueològic de les Mines de Gavà

/by

La comarca del Baix Llobregat compta amb un conjunt arqueològic excepcional, tant per les seves característiques intrínseques com per l’oferta cultural i els recursos didàctics que s’han creat al seu voltant. Em refereixo al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
Es tracta d’estructures i materials arqueològics que han arribat a nosaltres fruit d’una activitat que es va dur a terme fa 6.000 anys per part dels grups humans que habitaven la zona. Aquesta activitat consistia principalment en l’extracció d’un mineral anomenat variscita, de color verd i una aparença similar a la turquesa, amb la qual es confeccionaven joies que servien de material d’intercanvi amb altres cultures i grups humans. És per això que la variscita de Gavà la trobem en diferents assentaments de Catalunya i de França, segons indiquen les anàlisis fetes.
Per extreure la variscita de les mines de Gavà es va anar creant un entramat de galeries subterrànies, moltes d’elles interconnectades, que ocupen una superfície de 200 hectàrees i que van romandre sota el subsol, desconegudes, fins que a la dècada dels anys 70 unes obres d’urbanització les van posar al descobert. Es tracta d’un conjunt únic a Europa i al món i el tenim a tocar de casa!

Però qui vivia aquí fa 6.000 anys? Qui és que va propiciar l’extracció de variscita? Perquè la feien servir? Si anem a visitar el Parc trobarem la resposta a aquestes i altres preguntes. Aquí us avanço que l’explotació de la variscita de Gavà s’emmarca en el neolític, és a dir, en el sí de les primeres societats agrícoles i ramaderes, i per tant, sedentàries. És també un moment en què prenen importància les activitats comercials i d’intercanvi de productes, fins i tot de llarga distància. Comencen a sorgir les desigualtats socials i la variscita juga un paper important en la mesura en què només servia com a objecte sumptuós i per a l’intercanvi i obtenir així altres mercaderies. El jaciment delata que l’explotació va continuar durant molt de temps i hi ha indicis de que ja en època ibèrica i romana s’hi extreia mineral de ferro.
Les excavacions arqueològiques, iniciades per cert per membres de l’actual CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal) han permès recuperar elements de la cultura material que van ser dipositats en les estructures ja abandonades o hi van anar a parar per raons diverses. Destaquen enterraments de l’etapa neolítica, amb aixovars d’acompanyament i destaquen també les deixalles, que aporten molta informació sobre la forma de vida i sobre el medi ambient. Un dels elements més bonics i curiosos és l’anomenada “venus de Gavà”, una peça d’argila cuita que representa una figura femenina amb decoracions incises sobre el fang. Una altra troballa curiosa és un crani que presenta dues trepanacions. Donat que s’observa una certa regeneració de l’os, els especialistes han conclòs que es van fer en vida de l’individu, que devia tenir al voltant de 30 o 40 anys en el moment de la seva mort. Una edat que es pot considerar avançada i atenem a l’esperança de vida del moment. Ambdues peces, entre moltes altres obtingudes durant les excavacions arqueològiques, es poden veure al Museu.
I és que al voltant de les mines, l’Ajuntament de Gavà, amb suports d’institucions europees i també d’aquí, ha museïtzat l’espai i ha creat una narrativa amena i rigorosa per donar a conèixer aquest interessant conjunt arqueològic, així com les formes de vida prehistòriques. A l’ensems, manté línies de recerca que continuen donant informació sobre aspectes històrics, antropològics i mediambientals. L’oferta cultura s’adreça tant al públic general, infants inclosos, com a les escoles, ja que s’han elaborat materials didàctics i es contemplen visites especials per a grups escolars. Un conjunt molt interessant, que val la pena visitar en família.


Com sempre, us deixo aquí més informació:
Web del Parc Arqueològic:
https://www.patrimonigava.cat/espais-patrimonials/parc-arqueologic-mines-de-gava
Patrimoni de Gavà. Guia de recursos didàctics:
https://www.patrimonigava.cat/sites/default/files/2022-12/guia-de-recursos-del-parc-arqueologic.pdf
Parc Arqueològic, Serveis Pedagògics:
https://www.patrimonigava.cat/oferta-educativa
Wiquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mines_de_Gav%C3%A0
Consorci de Turisme del Baix Llobregat
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/oci/parc-arqueologic-mines-de-gava

Esther Hachuel
Directora del CECBLL

 

Trobada de la Xarxa de Memòria Democràtica i visita al Pont d’Esplugues

/by

Des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat vam organitzar una trobada amb ajuntaments i entitats adherides a la Xarxa el matí del 4 de juliol a la Masoveria de Can Tituré d’Esplugues de Llobregat.

La trobada tenia per objectiu compartir els avenços que s’estan fent amb els projectes presentats al Plenari de febrer, on també es va presentar el pla estratègic  del mandat 2024-2027 basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

A la trobada es van explicar les accions dutes a terme en aquest mig any especialment en temes educatius i pedagògics,  i es van recollir els suggeriments de les persones assistents.

Va ser conduïda per  la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, i ens va donar la benvinguda la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Maribel Aguilera.

En acabar ens van oferir una visita guiada al nou espai de memòria de la ciutat, el Pont d’Esplugues,  l’últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l’exili. La visita va ser conduïda per l’historiador i arxiver de Sant Just Desvern, Jordi Amigó.

 

Es Jubila l’Albert Moya, la cara visible del Cetre Cívic Mas Lluí durant més de 12 anys

/by

Després de 12 anys sent la cara visible del Centre Cívic Mas Lluí, l’Albert Moya es jubila l’agost de 2024.

El 25 de juliol de 2024 es va celebrar la festa de jubilació de l’Albert Moya. Una festa sorpresa a la qual van assistir talleristes i usuàries del Centre Cívic, gent del CECBLL, veïns del barri, personal de l’Ajuntament i molts amics i família que han compartit aquesta etapa amb ell. Si voleu, podeu veure el vídeo de record que se li va fer de la festa en el següent enllaç: https://www.instagram.com/p/C94dTmiNs2f/

Gràcies a les més de 60 persones que van participar amb l’obsequi de jubilació, se li va regalar una estada per a dues persones al Parador Nacional que ell esculli, amb esmorzar i dinar inclosos perquè pugui provar l’excel·lent cuina d’aquests indrets.

La festa, però, no va ser l’únic moment de comiat del nostre company. El dia que es va fer la festa d’estiu del Centre Cívic Mas Lluí se li va atorgar un ram de flors, una bandana i un llibre perquè tothom qui ho vulgui pugui firmar i que ha estat a l’entrada del centre des d’aleshores. El dia 2 de juliol, coincidint amb l’última junta de l’any, l’Albert va rebre un obsequi a nivell intern i se li va llegir aquesta dedicatòria que constarà en l’Acte de la Junta del juliol sobre la seva jubilació, i que deixem al final d’aqueta notícia.

 

 

ALBERT MOYA GARCIA
TREBALLADOR DEL CECBLL
Conserge-Dinamitzador del Centre Cívic Mas Lluí
Setembre 2012/Agost 2024

Albert Moya Garcia, ha treballat en el CECBLL i pel CECBLL, tot i que encara no té 65 anys, ha decidit acollir-se a una merescuda jubilació. La trajectòria laboral de l’Albert està lligada a un dels vessants de l’activitat de la nostra associació: la de la gestió de serveis. L’allotjament del Centre a l’edifici que en el barri Mas Lluí també acull l’Arxiu Comarcal i el Centre Cívic del barri va suposar que ens poguéssim fer càrrec de la gestió de l’activitat social del Centre Cívic. La cara visible d’aquesta activitat comunitària al barri ha estat la de l’Albert. L’Albert un eficient delineant que durant anys va treballar en el món de la construcció, fins i tot ha impartit cursos de dibuix de plànols i de l’ús d’eines informàtiques com l’Autocad. La crisi econòmica de l’any 2008 el va obligar a emprendre altres camins laborals i és a partir d’aquí que vàrem comptar amb aquest santfeliuenc, ciclista i geganter, entusiasta de la cultura popular.

L’any 2013 l’Albert rebia la distinció de Mocador d’honor de La Festa de Tardor, aquesta és una distinció municipal creada per al reconeixement de persones o entitats que s’hagin destacat en la col·laboració i participació en l’organització, desenvolupament i promoció de les festes pròpies de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Àngel Merino en el llibre, publicat per Edicions del Llobregat, “Democràcia i construcció de la cultura popular festiva a Sant Feliu de Llobregat” ens n’explica la importància d’aquest símbol. Sabem que l’Albert es jubila de la feina, però que el món de la cultura comptarà amb el seu activisme.

La cultura, la música i les festes populars són una de les seves grans aficions, hem comptat amb ell per promoure iniciatives de tota mena com els espectacles fets a l’empara de la programació LluiRl’art que, malauradament, la pandèmia no ens va permetre consolidar i donar-hi continuïtat.

A la sessió ordinària de la Junta del CECBLL del dia 1 de juliol de 2024 totes les persones que la componem i en nom de l’entitat volem agrair a l’Albert la seva valuosa aportació a la vida de l’associació i a la consecució dels nostres objectius, de manera molt rellevant en la gestió del Centre Cívic Mas Lluí.

Molins de Rei acull l’exposició sobre Caterina Casas

/by

L’Institut Català de les Dones, dedica una de les exposicions itinerants del seu catàleg  a la molinenca Caterina Casas. Dimarts 2 de juliol a la sala d’actes de la Federació Obrera la historiadora i periodista  Elena Masó i Reig, comissària de l’exposició va fer  la presentació  i va recordar que el de Casas “és un cas lamentablement típic, d’una trajectòria de la qual es té poca informació, perquè la repressió mata la memòria”.

Recordem que Caterina Casas i Maymó va entrar a formar part del Consell Municipal de Molins de Rei el 1936 i va ser la primera dona que va prendre possessió d’un càrrec polític al municipi. En poc menys d’un any va ser assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social i posteriorment consellera de Cultura, càrrec pel qual va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament.

De la seva gestió destaca l’activitat a favor de les escoles públiques i la presidència del Consell Escolar Local, que va organitzar una biblioteca escolar amb llibres en català i en castellà, el préstec dels quals era organitzat per infants. Un cop acabada la Guerra Civil va ser denunciada, detinguda i condemnada a 12 anys de presó.

La mostra s’incorporarà al catàleg de l’ Institut Català de les Dones, que inclou més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.

Inaugurava l’exposició la consellera Tània Verge, junt amb la directora de l’Institut Català de les Dones Meritxell Benedi i l’alcalde de Molins de Rei Xavier Paz. La consellera va dir que “Ens sentim hereves de les històries d’aquestes dones referents i volem que siguin referents per a tota la societat”. “Totes les dones que han tingut papers protagonistes, com el de Caterina Casas, ens han obert camí, i és un camí que no s’acaba aquí. Aquestes trajectòries del municipalisme femení tenim la responsabilitat de continuar-les des de les diferents responsabilitats que tinguem”, per la seva banda la directora de l’Institut manifestà  que “hi ha un imaginari que pensa que les dones hem entrat al mercat laboral als anys 70 i a la política als 90, i commemoracions com la de Caterina Casas contribueixen a canviar aquests imaginaris”.

El municipi de Molins de Rei en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 30 de maig de 1996 va aprovar dedicar un carrer a la Caterina Casas. L’any 1979 en les primeres eleccions municipals democràtiques Molins de Rei escollia una dona com alcaldessa, Antònia Castellana que  ho fou fins el 1987, també fou regidora del 1991 al 1999, ella, junt amb Carme Figueras i Genoveva Català presentaren al Ple la proposta d’atorgar noms de dones al recent construït barri de Riera Nova. Aquests carrers es dedicaren a dues mestres Josefa Trocha i Anna Canalies, a una llevadora Magdalena Corcoll, a una treballadora que va aprendre a llegir als 80 anys Magdalena Rodriguez , l’hereva de la casa Requesens, Estefanía de Requesens, així com l’espai de poblat ibèric donant nom a la plaça de les Bruixes i el carrer que rememora el perfil de la primera regidora de l’Ajuntament Caterina Casas.

Frederic Prieto. Amic, referent i col·laborador del CECBLL

/by

El dia 18 de juliol d’enguany s’ha produït l’òbit de Frederic Prieto, una figura senyera a la nostra comarca i al municipi de Cornellà de Llobregat.

La premsa ha parlat a bastament del seu compromís polític i social, de la seva arribada el 1971 al barri de Sant Ildefons de Cornellà i de la seva implicació amb els moviments socials i reivindicatius d’aquell moment. Home de tarannà afable, equilibrat i conciliador, això el va portar el 1979 a encapçalar la candidatura del PSUC a les eleccions de 1979, que va guanyar per majoria absoluta; no obstant això, com en moltes altres poblacions, es va formar una àmplia coalició de govern de progrés. Va ser alcalde de Cornellà fins el 1985 quan va cedir l’alcaldia a José Montilla, tot mantenint-se com a regidor durant uns anys més.

Jo vaig conèixer personalment Frederic Prieto en el context de la preparació de les candidatures a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Prèviament, havíem anat travant coneixement i amistat entre persones de diferents municipis i de diferents afiliacions socials i polítiques a través de la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU), que treballava pel redreçament de diversos plans urbanístics (entre ells, el Polígon de Sant Joan Despí); entre aquestes persones hi havia Ramon Rull, regidor d’urbanisme del primer ajuntament democràtic de Cornellà i estret col·laborador seu.

Durant els anys 1979 a 1983, Frederic Prieto i jo mateix vam presidir dos ajuntaments veïns, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en plena sintonia i la relació i l’amistat ha continuat sempre més. Essent diputat provincial entre 1987 i 1999, va dirigir l’Àrea d’Espots on, a més d’impulsar els Jocs Olímpics de 1992, va destacar en la potenciació de l’esport de base.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir.

El seu nomenament com a primer Síndic de Greuges de Cornellà entre 2008 i 2013, per acord unànime de l’ajuntament, diu molt del seu caràcter equànime i conciliador i la seva capacitat per aconseguir amplis acords. Des d’aquesta responsabilitat va ser actiu en tractar diversos problemes a través de les Jornades locals sobre la ‘Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat’, amb el significatiu subtítol de ‘Posar l’Administració al servei i a l’abast de les persones i de la comunitat’. En les II Jornades del març de 2010 va invitar el CECBLL a presentar l’estudi sobre habitatge des de la vivència.

A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina  feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort.

L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Frederic Prieto, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record.

Que descansi en pau.

 

Carles Riba Romeva

20 de juliol de 2024

La major oferta per a exploradors de km 0, disponible a Estiu al Baix 2024 Next Llobregat

/by

 

Amb el suggerent titular “Inspira’t, descobreix… gaudeix!”, els socis del CECBLL tenen accés a la guia més completa per assaborir la bona cuina, el mar, la muntanya, la cultura i el turisme al Baix Llobregat.

Per endinsar-se al Baix Llobregat no cal posar-se un salacot o el barret Fedora d’Indiana Jones perquè, diàriament, es poden descobrir noves sensacions i llocs al sud de Barcelona, ​​on hi ha multitud d’ofertes de turisme de proximitat que molts catalans encara tenen pendent d’explorar. La publicació Estiu al Baix 2024 Next Llobregat que els socis del CECBLL tenen disponible gratuïtament, de ben segur que serà font d’inspiració. Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1LDbUeCqXEAlKyyICl4iO64xvULS0UdGR/view?usp=sharing

 

La publicació s’ha presentat fa uns dies al Catalina de Gavà Mar i proposa infinitat de plans per fer escapades d´un dia i descobrir tresors propers i també gaudir de la bona cuina de productes del Parc Agrari del Baix Llobregat. Acudir als millors amBAIXadors d’aquest territori perquè exerceixin de guies és la millor solució. L’editorial BCN Content Factory ha entrevistat cuiners, empresaris turístics i responsables de Punts d’Informació Turística de la comarca. Aquests ambaixadors són professionals de la indústria que proporciona felicitat sense necessitat d’embarcar-se en un avió, perquè als seus establiments s’hi pot arribar a Trambaix, Metro, Rodalies, Bus o cotxe particular per obrir i tancar d’ulls.

Els autors d’aquesta guia de més de 300 pàgines també han demanat 21 recomanacions a la família Judit i Dani, que amb el seu petit Eric ha recorregut el territori Llobregat durant uns dies amb el seu bloc lavidanoessolotrabajar. I a l’hora de dinar, es recullen els consells de tres amants de la gastronomia o foodies. Són Laura Conde, Isabel Acevedo i Xavier Rieiro, que recomanen els seus llocs més esglaiadors, tant del litoral com de l’interior.

Però Estiu al Baix 2024 Next Llobregat també es fa ressò del debat sobre el present i el futur del turisme sostenible a partir de recordar com va començar, l’actualitat i plantejar-se cap a on anem, després de constatar que aquesta activitat que ens agrada anomenar “la indústria de la felicitat” ha consolidat la seva recuperació i supera els rècords prepandèmia.

L’era del lleure

Vivim a l’era de l’oci i des de BCN Content Factory proposem fomentar la mobilitat d’agitació perquè els visitants atrets per la marca Barcelona no es concentrin en uns barris de la ciutat i puguin apreciar l’exotisme proper del sud de Barcelona, ​​de l’ Hospitalet i Baix Llobregat, comarca que manté un compromís per la sostenibilitat turística i on molts empresaris i establiments han aconseguit el distintiu Biosphere. A la publicació s’apunta un full de ruta per potenciar el turisme com a segon sector econòmic del Baix, després de la indústria manufacturera.

També s’hi inclouen entrevistes al conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Javier González Abad, que avança els reptes del turisme de proximitat que tant interessa també a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’evitar “morir” d’èxit. “Des del Baix Llobregat i l’Hospitalet cal aprofitar que Turisme de Barcelona obre una nova etapa per evitar la massificació i els problemes que comporta per als ciutadans un excés de visitants”, subratlla el periodista i editor Joan Carles Valero. En aquesta estratègia de promoció selectiva que eviti la turismefòbia, afegeix que “pot ajudar el turisme de proximitat i així evitar les conseqüències negatives de la seva concentració a la capital”. La coordinació i promoció digital per modular visites i la creació de productes atractius són les eines per aconseguir-ho, afegeix en la mateixa línia dels especialistes consultats.

Rutes per als més actius

Per als més actius, Estiu al Baix 2024 Next Llobregat proposa consultar el visor de rutes a pedal metropolitanes que gestiona ni més ni menys que 4.000 km d’itineraris ciclistes, consolidant-se la bicicleta com a mitjà complementari del transport públic. També es recomana fer senderisme per recórrer la ruta “Castells i Fonts” després de l’èxit obtingut per la ruta “10 cims”. La iniciativa del Consell Esportiu del Baix Llobregat vol impulsar l’esport popular i els hàbits saludables a través del senderisme, alhora que es potencia el descobriment d’una dotzena de racons fora dels itineraris habituals. Una altra ruta accessible per a tota la família és la dels 7 balcons de Montserrat situats a diferents poblacions que tenen a la muntanya sagrada com a incomparable marc.

Per combatre els rigors estivals propis del canvi climàtic, es destaca com a refugis turístics una xarxa metropolitana que s’ha incrementat amb un centenar de nous espais disposats a aquest efecte, així com un grapat d’activitats culturals. Entre les programades aquest estiu, destaca RE-ART, una exhibició d’art sostenible a Casa Seat, l’exposició de l’escenògraf Alfons Flores a Tecla Sala, una nova mostra al Centre d’Interpretació de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló i l’arrencada de Manifesta 15 el 8 de setembre, amb la participació estel·lar de tres espais a l’Hospitalet, Cornellà i el Prat.

I com que l’estiu convida a la lectura, la publicació conclou amb la reproducció d’un dels contes i les il·lustracions de Rafael Bellido i Joana Llordella, pertanyent al llibre commemoratiu del cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, a més d’un ampli reportatge sobre la Biblioteca Humana de l’Hospitalet, una iniciativa que aconsegueix trencar barreres i desfà estereotips i prejudicis a partir de poder conversar amb “llibres humans”, persones amb una història de patiment que permeten comprendre millor la diversitat humana.

Assistim al Sopar de Cloenda de Radio Molins de Rei

/by

El passat dimecres 17 de juliol de 2024 es va celebrar el Sopar de Cloenda de Ràdio Molins de Rei. Aquest acte, que va comptar amb la presència d’un centenar de persones entre equip tècnic i col·laboradors de la Ràdio, que es van reunir per celebrar aquest final de temporada que ja s’està tornant en un clàssic del juliol.

Durant l’acte, van intervenir Oriol Romeu, director de Ràdio Molins de Rei, i Xavier Paz, alcalde de Molins de Rei, que van parlar de la importància de la ràdio local i del valor i la qualitat que té aquest servei de comunicació de proximitat.

A l’esdeveniment hi van assistir Genoveva Català, presidenta del CECBLL i Helena Roma, cap de comunicació del CECBLL, ja que el CECBLL organitza l’espai “Coneix el Baix” del programa “Bon dia i bona hora” de Ràdio Molins de Rei, on des de fa diversos anys, quinzenalment portem un convidat a parlar d’algun tema d’actualitat del territori. Podeu recuperar tots els programes en aquest enllaç: https://www.cecbll.cat/mitjans/

Es presenta a la cripta de Gaudí de la Colònia Güell un llibre de Miquel Domènech

/by

El dia 16 de juliol es va presentar el llibre de Miquel Domènech Interpretació simbòlica de la Cripta de la Colònia Güell, editat pel Consorci de la Colònia Güell.

L’acte va tenir lloc a la Cripta de Gaudí i va comptar amb les intervencions d’Anna Martínez Almoril, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló; Eva Martínez Moreno, presidenta del Consorci i del Consell Comarcal; i de l’autor, que va dissertar al llarg d’una hora sobre tots els aspectes de caràcter simbòlic que conté – i de vegades fins i tot amaga – la cripta. En paraules de l’autor,  “[…] és clar que l’aspecte més treballat fins ara de la Cripta ha estat la seva interpretació arquitectònica. Però cal tenir en compte que les opcions de disseny arquitectònic i dels recursos constructius aplicades en una església estan al servei de les seves expressions simbòliques i necessitats litúrgiques. Per tant, identificar la simbologia del conjunt i de cadascun dels elements que la integren, també és necessari per entendre plenament l’expressió arquitectònica de l’edifici”. Partint d’aquesta idea Miquel Domènech va dissertar sobre els diversos símbols amb què va jugar Antoni Gaudí en l’ornamentació i en la concepció de la cripta. Va destacar la dificultat que representa fer una anàlisi d’aquesta simbologia degut al fet que l’església no va ser mai acabada, ja que molts símbols que segurament prendrien sentit i coherència si veiéssim el conjunt acabat. Afirma que en l’obra de Gaudí no hi ha res casual i tot està pensat.

Domènech  ha fet una cerca i una recerca exhaustiva dels diferents elements de valor simbòlic i els trasllada al llibre de forma planera, amb clara voluntat divulgativa. Un llibre indispensable per a les persones que vulguin endinsar-se en el coneixement de l’arquitectura de Gaudí i de la seva capacitat creativa i de connectar tots i cadascun dels elements petits o grans que formen part de la seva arquitectura. Elements que són posats al servei del conjunt, i que acaben formant una unitat indestriable.

Assistim a l’acte “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”

/by

El passat 15 de juliol va tenir lloc a la seu de Terrassa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya un acte públic de balanç dels grans projectes fets pel Museu en els darrers anys quaranta anys i la presentació de les seves línies de futur. Sota el títol “El MNACTEC que ve. Propostes de renovació i futur”, el director Jaume Perarnau va fer una excel·lent dissertació d’una hora durant la qual va fer una valoració dels anys passats i una prospecció del futur. Va destacar que al llarg d’aquests anys el MNACTEC s’ha consolidat com a centre de referència del patrimoni industrial de Catalunya. Tot i això va remarcar que cal una dotació tècnica i pressupostària i que cal aplicar de forma efectiva el programa de turisme industrial. Entre els projectes que va destacar, va mencionar la reobertura regular els caps de setmana del Museu de la Colònia Sedó, que forma part del MNACTEC gràcies a un conveni de gestió col·laborativa amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va posar especialment de relleu el marc creat de col·laboració público-privada. Com a associació gestora del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera aprofitem aquestes línies per mostrar la nostra satisfacció per aquesta forma innovadora de fer accessible el patrimoni.

L’acte va ser presidit per Sònia Hernández, directora general de Patrimoni i va reunir un nodrit grup de persones assistents que van omplir la sala de gom a gom.