PIMEC celebra 50 anys d’activisme empresarial a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.

/by

Antoni Cañete el líder de la patronal de la petita i mitjana empresa emmarca la celebració dels seus 50 anys d’existència sota la crida a  “l’activisme empresarial”. L’afany mobilitzador d’aquesta organització la converteix en una patronal moderna, democràtica i arrelada a la comarca.

Una amplíssima representació d’empresaris i empresàries del Baix Llobregat assistiren el dimecres, 20 de novembre,  a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. El president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler, va manifestar que aquest territori és un dels motors de l’economia catalana i espanyola, per la tradició industrial, l’envejable situació estratègica i el lideratge d’un teixit productiu diversificat i format, principalment, per petites i mitjanes empreses. Soler va insistir en la voluntat de contribuir plegats per aconseguir un territori més pròsper, equitatiu, resilient i just.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui Antoni Cañete van explorar els reptes econòmics i empresarials actuals.

A l’acte van assistir en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català (presidenta), Jordi Sicart (vicepresidet) i Rafael Bellido (secretari).

Frederic Prieto. Amic, referent i col·laborador del CECBLL

/by

El dia 18 de juliol d’enguany s’ha produït l’òbit de Frederic Prieto, una figura senyera a la nostra comarca i al municipi de Cornellà de Llobregat.

La premsa ha parlat a bastament del seu compromís polític i social, de la seva arribada el 1971 al barri de Sant Ildefons de Cornellà i de la seva implicació amb els moviments socials i reivindicatius d’aquell moment. Home de tarannà afable, equilibrat i conciliador, això el va portar el 1979 a encapçalar la candidatura del PSUC a les eleccions de 1979, que va guanyar per majoria absoluta; no obstant això, com en moltes altres poblacions, es va formar una àmplia coalició de govern de progrés. Va ser alcalde de Cornellà fins el 1985 quan va cedir l’alcaldia a José Montilla, tot mantenint-se com a regidor durant uns anys més.

Jo vaig conèixer personalment Frederic Prieto en el context de la preparació de les candidatures a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Prèviament, havíem anat travant coneixement i amistat entre persones de diferents municipis i de diferents afiliacions socials i polítiques a través de la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU), que treballava pel redreçament de diversos plans urbanístics (entre ells, el Polígon de Sant Joan Despí); entre aquestes persones hi havia Ramon Rull, regidor d’urbanisme del primer ajuntament democràtic de Cornellà i estret col·laborador seu.

Durant els anys 1979 a 1983, Frederic Prieto i jo mateix vam presidir dos ajuntaments veïns, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en plena sintonia i la relació i l’amistat ha continuat sempre més. Essent diputat provincial entre 1987 i 1999, va dirigir l’Àrea d’Espots on, a més d’impulsar els Jocs Olímpics de 1992, va destacar en la potenciació de l’esport de base.

La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir.

El seu nomenament com a primer Síndic de Greuges de Cornellà entre 2008 i 2013, per acord unànime de l’ajuntament, diu molt del seu caràcter equànime i conciliador i la seva capacitat per aconseguir amplis acords. Des d’aquesta responsabilitat va ser actiu en tractar diversos problemes a través de les Jornades locals sobre la ‘Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat’, amb el significatiu subtítol de ‘Posar l’Administració al servei i a l’abast de les persones i de la comunitat’. En les II Jornades del març de 2010 va invitar el CECBLL a presentar l’estudi sobre habitatge des de la vivència.

A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina  feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort.

L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.

Frederic Prieto, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record.

Que descansi en pau.

 

Carles Riba Romeva

20 de juliol de 2024

Presentació del llibre ‘Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto’

/by

En el marc dels actes de celebració de l’1 de maig es va presentar a l’Aula Garcia-Nieto de CCOO a Cornellà el llibre coordinat per Jaume Funes Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto, editat per CCOO, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals a petició de CCOO. Una obra que pretén se un homenatge a la figura de Garcia-Nieto.

El llibre recull textos originals Joan N. Garcia-Nieto – la majoria dipositats a l’Arxiu Comarcal – i lectures o interpretacions de les mateixes temàtiques fetes per diversos autors i autores a la llum del moment actual. I es demostra que el pensament de Joan N. és, 30 anys després de la seva mort, més vigent que mai.

L’acte va ser conduit per Sònia Herrera, doctora en Comunicació Audiovisual, feminista i responsable de l’Àrea Social de Cristianisme i Justícia.

Van intervenir, entre altres, Josep Maria Romero Velarde, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, i promotor de l’obra. Jaume Funes Artiaga, coordinador; Antoni Balmón, alcalde de Cornellà;  i diversos autors i autores. També la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, com a representant de l’entitat responsable de l’edició.

L’acte, organitzat per CCOO, va comptar també amb interpretacions musicals de piano i trompeta.

La sala lluïa esplèndida, amb unes 200 persones que l’omplien de gom a gom.

Fotografies de CCOO.

CORNELLÀ: L’Avenç

/by

Web Site  E-Mail  Facebook Instagram  Twitter

L’Avenç de Cornellà, Associació per al Patrimoni Històric i la Cultura és una entitat cultural d’àmbit local i sense ànim de lucre que té com a objectius: promoure la defensa i la conservació del patrimoni històric, artístic, cultural, documental, etnològic, i natural, tant de caràcter material com immaterial, de Cornellà de Llobregat. Fou constituïda el 3 de març de 1994 i actualment té la seu al castell de Cornellà.

Pocs mesos abans de la seva fundació, el 29 de setembre de 1993, el ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat havia aprovat encarregar a la Comissió Municipal de Patrimoni un estudi de l’estat en què es trobava el patrimoni històric protegit pel catàleg i la normativa aprovats l’any 1986. La preocupació per la poca perspectiva de la revisió que es volia dur a terme i les anteriors obres d’enderrocament del que havia estat el Centre Catalanista l’Avenç l’any 1989 van ser els determinants de la constitució de l’entitat que, l’endemà mateix de la seva fundació, s’adreçà a l’alcalde de la ciutat demanant la restitució dels elements identificatius de la malmesa façana del Centre Catalanista i l’acceptació que un delegat de l’Avenç pogués participar en les reunions de la Comissió Municipal de Patrimoni.

Actualment, l’Avenç compta amb gairebé 150 socis i sòcies i col·labora en la dinamització cultural de la ciutat amb l’organització de conferències, el foment de la recerca local i, especialment, amb l’edició i publicació de llibres sobre la seva història, els seus barris, la seva cultura i la seva gent.

L’entitat ha publicat 24 llibres de curta tirada i dimensió que constitueixen material d’alt valor per a l’estudi i la comprensió de la història del municipi. Es tracta de la Col·lecció Llibres de l’Avenç, iniciada l’any 2000 i que presenta exemplars escrits per personalitats rellevants de la localitat com ara Josep Llobera i Ramon, Joan Tardà i Coma, Ignasi Riera i Gassiot, Empar Fernández Gómez, Frederic Prieto i Caballé, Montserrat Galícia i Gorritz, Ignasi Doñate i Sanglas o Pilar Pons i Lax.