El dia 18 de juliol d’enguany s’ha produït l’òbit de Frederic Prieto, una figura senyera a la nostra comarca i al municipi de Cornellà de Llobregat.
La premsa ha parlat a bastament del seu compromís polític i social, de la seva arribada el 1971 al barri de Sant Ildefons de Cornellà i de la seva implicació amb els moviments socials i reivindicatius d’aquell moment. Home de tarannà afable, equilibrat i conciliador, això el va portar el 1979 a encapçalar la candidatura del PSUC a les eleccions de 1979, que va guanyar per majoria absoluta; no obstant això, com en moltes altres poblacions, es va formar una àmplia coalició de govern de progrés. Va ser alcalde de Cornellà fins el 1985 quan va cedir l’alcaldia a José Montilla, tot mantenint-se com a regidor durant uns anys més.
Jo vaig conèixer personalment Frederic Prieto en el context de la preparació de les candidatures a les primeres eleccions democràtiques de 1979. Prèviament, havíem anat travant coneixement i amistat entre persones de diferents municipis i de diferents afiliacions socials i polítiques a través de la Comissió Intermunicipal d’Urbanisme (CIU), que treballava pel redreçament de diversos plans urbanístics (entre ells, el Polígon de Sant Joan Despí); entre aquestes persones hi havia Ramon Rull, regidor d’urbanisme del primer ajuntament democràtic de Cornellà i estret col·laborador seu.
Durant els anys 1979 a 1983, Frederic Prieto i jo mateix vam presidir dos ajuntaments veïns, Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en plena sintonia i la relació i l’amistat ha continuat sempre més. Essent diputat provincial entre 1987 i 1999, va dirigir l’Àrea d’Espots on, a més d’impulsar els Jocs Olímpics de 1992, va destacar en la potenciació de l’esport de base.
La primera col·laboració directe de Frederic Prieto amb l’entorn del CECBLL va ser a través de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat creada el 13 de juliol de 2007 i de la qual en va formar part. Ja des de l’inici, va proposar crear la figura de dictamen per als acords de la Comissió Cívica de Patrimoni i va destacar com a ponent del dictamen sobre el Canal de la Infanta, aprovat per unanimitat el març de 2008, després d’un llarg, rigorós i ordenat procés d’informació, consultes i debat i d’una adequada estructuració del text (motivació, constatacions i consideracions, conclusions i bibliografia). Aquest dictamen, presentat el 2 d’abril de 2008 a Can Mercader de Cornellà, va tenir una àmplia repercussió social i institucional i, i va constituir el model per els dictàmens posteriors de la Comissió Cívica de Patrimoni que, més endavant, va presidir.
El seu nomenament com a primer Síndic de Greuges de Cornellà entre 2008 i 2013, per acord unànime de l’ajuntament, diu molt del seu caràcter equànime i conciliador i la seva capacitat per aconseguir amplis acords. Des d’aquesta responsabilitat va ser actiu en tractar diversos problemes a través de les Jornades locals sobre la ‘Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat’, amb el significatiu subtítol de ‘Posar l’Administració al servei i a l’abast de les persones i de la comunitat’. En les II Jornades del març de 2010 va invitar el CECBLL a presentar l’estudi sobre habitatge des de la vivència.
A partir del setembre de 2011, a petició seva, Frederic Prieto va començar a assistir a les reunions de Junta del CECBLL amb veu però sense vot com a representant de la Comissió Cívica del Patrimoni, ja que considerava que aquesta havia de donar comptes a la Junta de la feina feta. Posteriorment, va esdevenir membre de les juntes del CECBLL des de l’any 2012, encara essent jo president, fins a l’any 2019, a la fi de la presidència de Conxita Sánchez, i a les portes de la malaltia que l’ha dut a la mort.
L’any 2012, a rel de la lluita contra Eurovegas, Frederic Prieto va redactar per encàrrec de la Junta del CECBLL, el text ‘Eurovegas: Unes notes des de la perspectiva del desenvolupament turístic, econòmic i ocupacional’.
Frederic Prieto, amb la seva bonhomia, el seu caràcter conciliador i la seva prudència, sense renunciar a l’acció enèrgica ni als seus principis, serà sempre una referència en el nostre record.
Que descansi en pau.
Carles Riba Romeva
20 de juliol de 2024