Seguim voltant per la comarca amb Contes del Baix Llobregat

/by

Molins de Rei

Olesa de Montserrat

Gavà

El Prat de Llobregat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quatre han estat els municipis on hem presentat el llibre Contes del Baix Llobregat de Rafael Bellido amb il·lustracions de Joana Llordella, durant aquest mes de març que tanquem.

Els municipis d’Olesa de Montserrat (28 de febrer), Gavà ( 6 de març), El Prat de Llobregat ( 13 de març) i Molins de Rei ( 17 de març) han acollit aquestes presentacions. Com és habitual, a banda de les explicacions de l’autor i la il·lustradora, ens han acompanyat lectors i lectores dels municipis que ens han regalat la seva interpretació i lectura d’un dels contes del llibre. Volem donar les gràcies a Meritxell Cortés d’Olesa, Albert Villanueva i Emma Marzábal de Gavà, Àngela Jove i Arnau Puig d’El Prat i als participants Club de Lectura Dramatitzada de Molins de Rei per les seves lectures.

També a totes les persones que ens han acompanyat en aquestes 4 presentacions, a les autoritats que ens han acollit als seu municipis i a les diverses biblioteques d’arreu de la comarca pel seu interès en presentar aquest llibre.

Podeu veure el reportatge que Gavà Televisió va fer el dia 6 de març aquí.

I la gravació de l’acte de Molins de Rei en el següent enllaç:

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

Parc Arqueològic de les Mines de Gavà

/by

La comarca del Baix Llobregat compta amb un conjunt arqueològic excepcional, tant per les seves característiques intrínseques com per l’oferta cultural i els recursos didàctics que s’han creat al seu voltant. Em refereixo al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà.
Es tracta d’estructures i materials arqueològics que han arribat a nosaltres fruit d’una activitat que es va dur a terme fa 6.000 anys per part dels grups humans que habitaven la zona. Aquesta activitat consistia principalment en l’extracció d’un mineral anomenat variscita, de color verd i una aparença similar a la turquesa, amb la qual es confeccionaven joies que servien de material d’intercanvi amb altres cultures i grups humans. És per això que la variscita de Gavà la trobem en diferents assentaments de Catalunya i de França, segons indiquen les anàlisis fetes.
Per extreure la variscita de les mines de Gavà es va anar creant un entramat de galeries subterrànies, moltes d’elles interconnectades, que ocupen una superfície de 200 hectàrees i que van romandre sota el subsol, desconegudes, fins que a la dècada dels anys 70 unes obres d’urbanització les van posar al descobert. Es tracta d’un conjunt únic a Europa i al món i el tenim a tocar de casa!

Però qui vivia aquí fa 6.000 anys? Qui és que va propiciar l’extracció de variscita? Perquè la feien servir? Si anem a visitar el Parc trobarem la resposta a aquestes i altres preguntes. Aquí us avanço que l’explotació de la variscita de Gavà s’emmarca en el neolític, és a dir, en el sí de les primeres societats agrícoles i ramaderes, i per tant, sedentàries. És també un moment en què prenen importància les activitats comercials i d’intercanvi de productes, fins i tot de llarga distància. Comencen a sorgir les desigualtats socials i la variscita juga un paper important en la mesura en què només servia com a objecte sumptuós i per a l’intercanvi i obtenir així altres mercaderies. El jaciment delata que l’explotació va continuar durant molt de temps i hi ha indicis de que ja en època ibèrica i romana s’hi extreia mineral de ferro.
Les excavacions arqueològiques, iniciades per cert per membres de l’actual CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal) han permès recuperar elements de la cultura material que van ser dipositats en les estructures ja abandonades o hi van anar a parar per raons diverses. Destaquen enterraments de l’etapa neolítica, amb aixovars d’acompanyament i destaquen també les deixalles, que aporten molta informació sobre la forma de vida i sobre el medi ambient. Un dels elements més bonics i curiosos és l’anomenada “venus de Gavà”, una peça d’argila cuita que representa una figura femenina amb decoracions incises sobre el fang. Una altra troballa curiosa és un crani que presenta dues trepanacions. Donat que s’observa una certa regeneració de l’os, els especialistes han conclòs que es van fer en vida de l’individu, que devia tenir al voltant de 30 o 40 anys en el moment de la seva mort. Una edat que es pot considerar avançada i atenem a l’esperança de vida del moment. Ambdues peces, entre moltes altres obtingudes durant les excavacions arqueològiques, es poden veure al Museu.
I és que al voltant de les mines, l’Ajuntament de Gavà, amb suports d’institucions europees i també d’aquí, ha museïtzat l’espai i ha creat una narrativa amena i rigorosa per donar a conèixer aquest interessant conjunt arqueològic, així com les formes de vida prehistòriques. A l’ensems, manté línies de recerca que continuen donant informació sobre aspectes històrics, antropològics i mediambientals. L’oferta cultura s’adreça tant al públic general, infants inclosos, com a les escoles, ja que s’han elaborat materials didàctics i es contemplen visites especials per a grups escolars. Un conjunt molt interessant, que val la pena visitar en família.


Com sempre, us deixo aquí més informació:
Web del Parc Arqueològic:
https://www.patrimonigava.cat/espais-patrimonials/parc-arqueologic-mines-de-gava
Patrimoni de Gavà. Guia de recursos didàctics:
https://www.patrimonigava.cat/sites/default/files/2022-12/guia-de-recursos-del-parc-arqueologic.pdf
Parc Arqueològic, Serveis Pedagògics:
https://www.patrimonigava.cat/oferta-educativa
Wiquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mines_de_Gav%C3%A0
Consorci de Turisme del Baix Llobregat
https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/oci/parc-arqueologic-mines-de-gava

Esther Hachuel
Directora del CECBLL

 

GAVÀ: Centre d’Estudis de Gavà

/by

Web Site E-Mail

 

Adreça: C. Sant Josep Oriol, 7, ent. 3ª GAVÀ (08850)
Telèfon: 93 662 14 49
Any de Fundació: 2001
Ressenya:

 

 

 

 

 

 El Centre d’Estudis de Gavà neix de la necessitat de crear una eina per donar suport a la investigació, l’estudi i la difusió de la història de Gavà. Amb aquest objectiu, ha treballat amb tres eixos:

-L’ elaboració i publicació d’obra d’investigació pròpia, siguin llibres, opuscles, ponències, articles en revistes…

-La col·laboració amb altres autors per a la publicació d’obres d’interès històric, patrimonial, natural o cultural relacionades amb Gavà.

-La col·laboració amb altres entitats (Associació d’Amics del Museu de Gavà, Centre d’Estudis del Baix Llobregat, Òmnium Cultural, etc.) per a la publicació d’obres, individuals o col·lectives, sobre temàtica històrica local o comarcal; també ha tingut un paper important en l’impuls i la consolidació de l’activitat “Jornades d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’Eramprunyà”, de periodicitat anual, que ja ha assolit la quinzena edició, amb la corresponent edició de les actes.

A més, s’ha dedicat un esforç a crear un espai digital on encabir les obres pròpies i d’altres autors o entitats que, prèvia autorització, s’han posat en format digital en obert a l’abast del públic.

Tot això ha conformat un espai de treball dinàmic i obert que ha donat fruits importants en el coneixement i la difusió de la història i el patrimoni gavanenc, de manera que en l’actualitat la seva recerca i difusió històrica representa el corpus més abast (quant a cronologia i profunditat) i sistemàtic de la història de Gavà que s’hagi fet mai.

És una entitat fundada el 2005, que té com a objectius la promoció de la recerca i la difusió de coneixement en l’àmbit històric, cultural, geogràfic, o de qualsevol tipus que tingui com a marc la ciutat de Gavà, sense excloure les ciutats de l’entorn immediat i les seves relacions històriques amb Gavà.

El mateix Centre d’Estudis ha portat a terme bona part de la investigació en l’àmbit històric, i ha acollit i acompanyat altres iniciatives particulars que poguessin coincidir amb les seves finalitats estatutàries. Així, a banda de les publicacions pròpies (en solitari o en col·laboració amb l’Associació d’Amics del Museu de Gavà), també s’ha promogut la publicació d’estudis d’àmbit local realitzats per autors aliens al Centre.

A banda d’una intensa activitat en recerca i edició, també ha col·laborat, juntament amb altres centres d’estudis de l’antiga baronia d’Eramprunyà, en l’organització i edició d’actes de les Jornades d’Estudiosos d’Eramprunyà, que han celebrat ja 16 edicions. Òbviament, també hi ha presentat un gran nombre de ponències i comunicacions en el marc de les Jornades.

També ha col·laborat amb altres entitats (secció local d’Òmnium Cultural, Associació d’Amics del Museu de Gavà, Associacions de Veïns…) en iniciatives com els premis Ciutat de Gavà per a treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, que han celebrat quatre edicions.

Una altra activitat ha estat la creació de materials per a exposicions en fires d’entitats i trobades i la celebració de xerrades i conferències. També ha elaborat els materials i s’ha encarregat de les sessions presencials de cursos de temàtica històrica, el més rellevant el d’història de Gavà, en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Barri del Centre, que ha tingut diverses edicions.

GAVÀ: Associació d’amics del Museu de Gavà

/by

Web Site  E-Mail

L’Associació d’Amics del Museu de Gavà va ser fundada el 1981 amb l’objectiu de promoure i difondre la tasca del Museu de Gavà i, tanmateix, contribuir al seu sosteniment. El Museu de Gavà havia estat creat el 1978 i té com a principal “joia de la corona” les Mines Prehistòriques de Can Tintorer, jaciment neolític on, 5000 anys enrere, s’extreia la variscita, una pedra semipreciosa que, segons l’historiador llatí Plini el Vell, era la “joia més preuada per les dones romanes”.

Al llarg dels més de 40 anys de trajectòria, l’Associació ha desenvolupat regularment conferències divulgatives de la història i el patrimoni local i català, la col·lecció de llibres “La Nostra Gent”, que ja ha publicat 14 monografies, excursions per les rodalies i viatges per indrets d’interès cultural, com els ja tradicionals viatges de Cap d’Any (estades d’una setmana en indrets tan emblemàtics com Egipte, Jordània, el sud d’Itàlia o els Països Baixos, entre molts altres) i homenatges a personalitats locals del món de la Cultura (“In Memoriam”).

Taamateix, l’Associació fomenta la col·laboració amb altres entitats locals i comarcals, amb les quals ha promogut la creació dels cursos d’història local, els Premis “Descobrim Gavà” per a estudiants i escoles destinats a despertar l’interès pels treballs de recerca de batxillerat sobre la ciutat i les terres veïnes, les “Trobades de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà”, que enguany arriben a la 16a edició i han promogut la recerca en comú dels pobles i viles de l’antiga baronia o la recuperació de celebracions, tradicions i diversos indrets d’interès històric o patrimonial local (camins, fonts, restes preindustrials..).

Amb 246 socis a l’actualitat, l’Associació d’Amics del Museu de Gavà és una de les entitats més nombroses i de més prestigi a la ciutat de Gavà i un referent en l’àmbit museístic de Catalunya, essent membre fundador de la Federació Catalana d’Amics dels Museus.