Archive for category: Molins de Rei

Divendres 8 de març una representació del CECBLL visitàrem les instal·lacions  a Molins de Rei del que serà un atractiu referent cultural  situat a la comarca Baix Llobregat: el Museu del Renaixement. Fórem rebudes per l’alcalde Xavier Paz, acompanyat per l’arquitecte Josep Abulí i el director del Museu Damià Martínez Latorre, doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a investigador, s’ha dedicat a l’estudi de la introducció del Renaixement a Catalunya i a Espanya. L’entusiasme i els coneixements d’aquest doctor en història de l’art s’encomana, de manera didàctica explicà l’essència del projecte, així com la seva voluntat divulgativa i pedagògica.

 

Museu del Renaixement al Palau de Requesens.

El Palau de Requesens és un edifici del segle XV que fou el centre de govern de la baronia de la família Requesens. Contava amb un edifici principal de forma rectangular, una torre lateral i disposava de construccions annexes destinades a les tasques agrícoles. El poder, els privilegis i la posició social i política de que van gaudir els Requesens va ser fruit del seu servei i fidelitat als monarques, tant a Ferran el Catòlic com posteriorment a la casa dels Austries.

La relació dels Requesens amb la corona, la condició de proximitat de Molins de Rei amb Barcelona, la disponibilitat d’espai per establir el campament per allotjar el seguici reial i la proximitat a la serra de Collserola on practicar la caça, l’afició preferida de la noblesa, va propiciar la presència reiterada d’hostes reials i personatges rellevants de la cort de l’època.

Una d’aquestes ocasions va ser el setembre de 1519, quan Carles I, rei de Castella, Aragó i Navarra es va desplaçar a Barcelona per jurar les constitucions de Catalunya i, de sobte, es va declarar una epidèmia de pesta. El Rei i seu seguici es van retirar a Molins de Rei i va ser aquí, el 30 de novembre, on el monarca va rebre el comunicat oficial de seu nomenament com emperador del Sacre Imperi Romanogermanic. Així doncs, qui va arribar a Molins de Rei com Carles I, Rei, en va marxar dies després com Carles V, Emperador, l’home més poderós d’Occident d’alguna manera hereu de l’Imperi que va crear Roma.

 

De la rehabilitació el Palau de Requesens.

El Palau està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

En els pròxims mesos, el Palau es convertirà en el primer museu dedicat en exclusiva a Catalunya al període històric del Renaixement i aspira a ser el centre de referència del país en aquesta època històrica. Per fer-ho possible, l’Ajuntament ha signat recentment diversos convenis per a impulsar l’espai, on destaquen el conveni amb el MNAC, la cessió d’obres renaixentistes del museu de Lleida i la signatura de creació d’una càtedra del Renaixement amb la Universitat de Barcelona. El museu del Prado, el Marès, el Tèxtil de Terrassa i altres institucions també s’han implicat en la seva creació.

A principis del segle XIX el Palau  Requesens va quedar pràcticament en runes i abandonat com a conseqüència de l’ incendi que es produí en  la guerra contra l’invasió francesa de les tropes de Napoleó .

A finals dels anys 80 del segle XX l’Ajuntament va adquirir la propietat a Fecsa/Endesa mitjançant una operació de permuta amb uns terrenys al polígon industrial El Pla. Amb posterioritat l’any 1994, es va realitzar el primer estudi històric i artístic monogràfic, que es va començar a materialitzar en el 2009, amb la rehabilitació de la Sala Gòtica i el seu corresponent estudi arqueològic.

Els treballs per una intervenció global a l’edifici es va iniciar l’any 2014, quan es feu  un estudi arqueològic del perímetre exterior i de la plaça del Palau coincidint amb la seva reforma. En el 2015 l’Ajuntament va encarregar a la Diputació de Barcelona un estudi històric i d’evolució arquitectònica de la façana sud-oest de l’edifici, que va ser la base de la rehabilitació inicial de la façana, feta l’any 2019.

L’obra de rehabilitació integral ha comptat amb diferents subvencions com la del programa operatiu de fons europeus per al desenvolupament local de Catalunya (Feder), el programa per la conservació del patrimoni de l’1,5% cultural a càrrec del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i del Ministeri de Cultura i Esports i un ajut del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

L’espai museugràfic

Dues exposicions permanents i una de temporal, una zona arqueològica, una sala d’activitats i La Gòtica. L’objectiu de l’Ajuntament és convertir l’antiga residència de la família Requesens en el primer espai artístic dedicat al Renaixement català de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La planta baixa mostrarà el Palau de Requesens tal com era al segle XIX. Per aquest motiu, l’entrada, on s’instal·larà l’oficina de turisme, servirà com a connexió entre l’exterior i l’interior. La porxada de l’edifici és fruit de la reflexió sobre  les restes trobades al subsòl que ha ajudat a recuperar l’arquitectura històrica de l’edifici. A la dreta de l’entrada, on es trobava la tradicional capella, hi ha una zona arquitectònica on s’exposaran peces i restes històriques del palau per mostrar la seva veritable dimensió. Algunes de les peces procedeixen del Museu Municipal.

A la planta La Gòtica que disposa d’unes instal·lacions enormement millorades, manté la funció de sala polivalent, i alhora servirà per organitzar activitats culturals al voltant del Renaixement.

 

De les obres exposades

Encara que es tractava d’una visita prèvia a la inauguració oficial que està prevista per més endavant es  pogué copsar el gran valor de les peces que conté el Museu del Renaixement.  Entre elles, peces petites com un rellotge de “ butxaca” de voltants del segle XVI  dels més antics que existeixen al món provinent de la Col·lecció Martí Estany, col·leccionista que va  morir el 1938 a Molins de Llobregat,  peça cedida pel Museu del Disseny de Barcelona o una sèrie de petites monedes i medalles de l’època dels reis Carles V i Felip II, en una d’elles podem observar en el revers un gravat detalladíssim de la disposició dels vaixells en la Batalla de Lepant.

A l’altre extrem trobem el monumental i riquíssim tapís “Triomf del Temps sobre la Fama”, cedit pel MNAC que per les seves grans dimensions no el podia exposar (420 centímetres d’alçada, 833 centímetres d’amplada i un pes de 48 quilograms). El tapís ‘Triomf del Temps sobre la Fama’ és una de les obres més espectaculars amb les quals comptarà el museu. Està datat entre els anys 1540 i 1550 i original del taller de Willem Dermoyen a Brussel·les, i forma part d’un conjunt de tapissos flamencs que il·lustren els sis episodis dels Triomfs, poema al·legòric de l’humanista italià Francesco Petrarca.