Desafiant biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial

/by

En temps de calor i d’intel·ligència artificial és especialment meritori trobar-nos per reflexionar i conversar mirant-nos els ulls sobre eines tecnològiques. El 16 de juliol ens vàrem trobar al Centre d’Estudis en el marc del procés de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, i com a subseu del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat “Ara més que mai”. Vam fer la sessió “Desafiant els biaixos: dones, edatisme i intel·ligència artificial”.

Una conversa entre Anna Hernández, gestora de polítiques públiques en l’àmbit de la innovació i l’emprenedoria tecnològica i social i impulsora d’Innobaix, i Marina Rodríguez Parpal, periodista i especialista en gènere i comunicació.

Es tractava d’explorar com les eines tecnològiques, i en concret la intel·ligència artificial, poden perpetuar discriminacions històriques sigui per raó de gènere o d’edat entre d’altres. Es va establir un interessant diàleg en què les ponents responien un seguit de preguntes a partir de les seves pròpies experiències i incorporant aportacions i reflexions. Al capdavall, vàrem posar en comú els impactes d’aquesta tecnologia en les nostres vides i de quina manera la societat està immersa en un món on els algoritmes prenen decisions que ens afecten de manera directa. En la conversa, es va tractar la manca de neutralitat d’aquesta tecnologia que incorpora valors, interessos i biaixos de qui la crea i evidentment de les dades amb què s’entrena tot promovent prejudicis de gènere, d’edat, d’ètnia que comporten discriminacions i exclusions.

Coincidien en què la IA és clarament una eina potent i revolucionària, que pot ajudar a millorar la vida, però que comporta riscos i per minimitzar-los l’haurem d’incorporar els valors humans i la interseccionalitat. Queda clar que la IA ha provocat canvis en la manera de relacionar-nos amb l’accés a la cultura i a la informació, però també tindrà canvis en l’ocupació, la formació i fins i tot sobre la imatge que projectem. La tecnologia no transforma, són les persones les que ho fan, per això cal formació contínua, innovació, i capacitació tecnològica, digital. Responsabilitat i transparència. La clau, insisteixen, rau en la supervisió crítica i per descomptat ens cal normativa i regulació pública en la utilització de la IA. Tal com recordava el secretari general de NNUU que feia un toc d’atenció i alertava sobre el desafiament del desenvolupament tecnològic si no hi ha regulació “La generació actual pot ser l’última capaç de salvaguardar el control humà de la tecnologia i s’enfronta a “un experiment” descontrolat amb una IA que s’aplica quasi sense planificació ni acords compartits.”

Potser el primer que cal plantejar-nos o la gran pregunta a fer seria quina societat volem construir amb la IA? Com fem que sigui per tots i totes?

De moment, en el món digital la IA és, ho hauria de ser, només això: eina al servei de les persones i els projectes col·lectius de la humanitat.

Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va presentar els 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Vicky Castellanos, consellera de Dones del Baix Llobregat en va parlar del Congrés de Dones i, va cloure una sessió intensa i amb força públic.

Es presenta al Consell Comarcal el llibre de Jaume Gavaldà El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC

/by

El dia 6 de juliol vam tenir l’honor d’assistir, convidats per l’autor, Jaume Gavaldà, a la presentació del llibre El cant coral al Baix Llobregat i la FCEC. Gavaldà és el president de la Delegació territorial del Baix Llobregat de la Federació Catalana d’Entitats Corals de Catalunya. El seu llibre és un compendi exhaustiu de l’activitat coral a la comarca del Baix Llobregat des de l’any 2010.

Com es menciona en la presentació, “el Cant Coral constitueix una de les expressions més rellevants del patrimoni musical i associatiu de Catalunya, tant en la seva dimensió artística, com pel seu impacte social”.

L’acte de presentació del llibre va comptar amb la intervenció de la presidenta del Consell Comarcal, Eva Maria Martínez, que també aporta al llibre un text en forma de pròleg; la consellera comarcal de Cultura i Memòria, Lídia Muñoz i Jaume Gavaldà, l’autor.

Amb posterioritat Gavaldà va dipositar un exemplar a la biblioteca del Centre d’Estudis i un altre a la biblioteca de l’Arxiu. Des d’aquestes línies, el nostre agraïment per la seva aportació.

La democràcia és, si el feminisme existeix

/by

Aquest mes de juny hem arrencar una activitat molt interessant: el cicle de taules rodones que fem en el marc de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva que acabem de posar en marxa. Sota el títol 1975. Baix Llobregat aquesta investigació pretén estudiar el paper que va jugar la comarca i la seva gent en la construcció de la democràcia.

Entre 2026 i 2027 celebrarem una desena de taules rodones vinculades a temàtiques com el moviment obrer i sindical, el moviment veïnal, l’església, els moviments de defensa de la terra, etc.  L’objectiu és convocar i entrar en diàleg amb les persones que van protagonitzar la lluita per la recuperació de la democràcia ja des dels anys 60 del segle xx.

La primera taula va tenir lloc el dia 2 de juny i va estar dedicada al feminisme i a les dones que van protagonitzar la lluita pels drets en femení.  El CECBLL s’ha volgut sumar així a la celebració d’una efemèride important: el cinquantè aniversari de les Primeres Jornades de la Dona que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 1976.

La taula va ser conduïda per l’experta en gènere i directora de l’ICD, Alba Garcia, que va donar indicadors objectius del canvi que s’ha produït en els darrers cinquanta anys, i que es copsen, per exemple, en el percentatge d’ocupació femenina en el món laboral, o en el volum de dones universitàries. L’Alba va recordar que l’any 1975, que és l’eix central que estructura la 13a recerca, va ser també un punt d’inflexió per a la lluita i el pensament feministes, ja que va ser declarat per l’Assemblea General de l’ONU com a Any Internacional de les Dones.

La taula va estar formada per quatre feministes que van participar en la globalitat de la lluita pels drets de les dones, però que eren referents en àmbits diferents: Maria Comellas, per l’urbanisme; Dolors Feixas, per l’educació; Conxita Sánchez, per la cultura i Rosa Segarra, per l’àmbit social i sanitari. Totes elles  van compartir els seus testimonis personals sobre la transició democràtica, recordant la duresa del franquisme i la lluita per drets fonamentals com l’anticoncepció o el divorci. Va haver unanimitat a l’hora de destacar la importància de les vocalies de dones i dels centres de planificació familiar com a motors de canvi social en el territori. El debat va subratllar que no pot existir una democràcia real sense el feminisme i va alertar sobre la fragilitat dels drets assolits davant les amenaces actuals.

L’acte va comptar amb la intervenció de M. Luz Moral, regidora d’Igualtat, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Sant Feliu.

Carme Sanmartí, coordinadora de la 13a Convocatòria de recerca col·lectiva va emmarcar la taula i va explicar el sentit i l’objectiu d’aquest cicle. Ens van acompanyar també en Jordi Sicart, president del CECBLL i en Joan Botella, director de la recerca.

Un acte molt interessant, que va posar el llistó molt alt i que va cobrir totalment les expectatives que hi havíem dipositat.

Us avancem que la propera taula tindrà lloc el dia 16 de setembre a les 18:30 h a Can Amat (Viladecans). Parlarem del paper dels cristians en la construcció de la democràcia.

M. Luz Retuerta: una Medalla de la Ciutat més que merescuda

/by

Font: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

La Sala Iberia de Sant Feliu de Llobregat es va omplir el passat dia 10 de juny de persones de la ciutat però també de moltes de la comarca del Baix Llobregat que volien assistir a l’acte de lliurament de la Medalla de la Ciutat a l’arxivera i historiadora M. Luz Retuerta atorgada per unanimitat de tots els grups municipals presents a l’Ajuntament de Sant Feliu després que més de 500 persones signessin una petició en aquest sentit.

L’acte va començar amb les intervencions de l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i de la regidora de Cultura, Ana Cubet, que van donar la benvinguda i van glosar la figura de la Mari Luz Retuerta. A continuació van intervenir també Enric Cobo, subdirector general d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat , l’actual directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, Yolanda Corredera, i la doctora en Història  i professora emèrita de la Universitat de Vic, la santfeliuenca Carme Sanmartí, membre de la Junta del CECBLL i impulsora de la recollida de signatures que ha desembocat en la concessió de la Medalla de la Ciutat a Retuerta.

Finalment, la Mari Luz Retuerta, ja amb la medalla, va pronunciar un discurs marcat per dues característiques : l’emotivitat, i el rigor que sempre ha caracteritzat  la seva trajectòria . Va valorar especialment la iniciativa ciutadana amb més de 500 adhesions  i l’aprovació unànime de tots els grups municipals.  Va afirmar que “l’Arxiu ha estat un observatori privilegiat que m’ha permès conèixer el passat i el present del nostre territori, seguir-ne les transformacions  i contribuir a preservar testimonis que ajudaran a explicar-nos el futur”. En aquest sentit va destacar el paper de la pagesia, de les persones que des de la clandestinitat van lluitar per la democràcia, i el paper sovint invisibilitzat de les dones. Va recordar la incorporació a l’Arxiu del fons de la Fundació Utopia-Joan García Nieto, indispensable per conèixer la història del moviment obrer a la comarca, i del fons del Consultori radiofònic d’Elena Francis, una eina que ajuda a entendre les pors i aspiracions de milers de dones durant el franquisme. Va ser una autèntica lliçó per a les persones joves que vulguin dedicar-se al món de la història i de l’arxivística.

Mari Luz Retuerta Jiménez, veïna de Sant Feliu de Llobregat, doctora en Història,  ha estat directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat entre el 1992 i el 2024; abans havia estat responsable de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Llobregat, des d’on va treballar activament per aconseguir que l’Arxiu Comarcal s’ubiqués a la ciutat. La seva tasca s’ha distingit per obrir l’Arxiu a la ciutadania i al món educatiu, amb una coordinació estreta amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, del que forma part.  Ha publicat nombrosos llibres i articles a títol individual i en col·laboració amb altres autors i autores. Els seu temes d’estudi són la història de la dones, la propietat de la terra a la vall baixa del  Llobregat i les inversions barcelonines (segles XI-XIX), objecte de la seva tesi doctoral,  i les fonts documentals, entre moltes altres qüestions.

El nostre Centre d’Estudis ha viscut amb satisfacció i emoció el reconeixent a una de les nostres sòcies més actives i compromeses.

Concurs de Relats Breus Joana Raspall

/by

Un any més, s’ha convocat el concurs literari de Relats Breus Joana Raspall, una iniciativa que va sorgir del Casal de les Dones de Sant Feliu l’any 2005 amb el doble objectiu de fomentar l’escriptura entre les dones i d’homenatjar la reconeguda escriptora santfeliuenca Joana Raspall.

Des del primer any el Centre d’Estudis ha participat en la composició del Jurat, en el qual, de forma molt estable, també han tingut presència l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i la també escriptora i santfeliuenca Maite Carranza.

Enguany, però, s’ha donat una novetat important. El Casal de les Dones ha volgut traspassar a l’Ajuntament l’organització del concurs per tal de no perdre’l i el govern municipal, amb l’alcaldessa al capdavant, ha tirat endavant la iniciativa amb el compromís de mantenir viu el concurs en els propers anys.

Aquest any s’han presentat un total de 77 relats, la major part en català. El jurat va estar format per Conxita Sánchez, Maite Carranza, M. Luz Retuerta, Ruth Tormo, Esther Hachuel, Olga Vázquez, Victòria Abreu, Anabel López, Carme Abella, Laura López Cañameras.

El fallo del jurat es donarà a conèixer el dia 1 de juliol, coincidint amb l’aniversari del naixement de la Joana, en un acte públic en el que es farà el lliurament dels Premis.

Les tres obres guanyadores rebran un dotació econòmica de 500, 300 i 200 euros respectivament.

Acollim l’obra de Manel Plana gràcies al IV Circuit d’Art de Sant Feliu

/by

Del 28 de maig al 14 de juny, el Centre Cívic Mas Lluí va ser un dels espais expositius integrats dins del IV Circuit d’Art Sant Feliu, un recorregut artístic format per diferents espais de la ciutat que van acollir el treball de diversos artistes locals.

En el cas del Centre Cívic, es va poder visitar la sèrie Personatges, de l’artista santfeliuenc Manel Plana, una col·lecció lleugerament allunyada de l’estil habitual del pintor. Es tracta d’una proposta més íntima i personal, formada principalment per aquarel·les.

Divendres 29 de maig es va celebrar la inauguració d’aquest projecte expositiu amb un col·loqui a càrrec de l’autor, que va permetre a una trentena d’assistents conèixer de primera mà el procés creatiu i el significat de les seves obres.

L’exposició, que ha tingut una molt bona acollida al barri i ha rebut la visita de gairebé una seixantena de persones durant els quinze dies que ha estat oberta al públic.

L’exposició Generacions TOP visita el Centre cívic Mas Lluí i fa sinèrgies amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya i amb joves estudiants

/by

Com vam explicar en el butlletí de l’abril, la seu del CECBLL ha acollit durant  aproximadament un mes l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir. Es tracta d’una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

En aquest context, el passat 30 d’abril es va rebre un grup d’uns cinquanta alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Mare de Déu de la Mercè de Sant Feliu de Llobregat per oferir-los una doble activitat. D’una banda, es va dur a terme una visita guiada a l’exposició a càrrec del nostre soci Jesús Martínez, metal·lúrgic i sindicalista de CCOO durant els anys setanta i vuitanta, qui a partir de l’any 1987 va iniciar la seva etapa com a professor de Formació Professional i que també ha exercit d’advocat laboralista al gabinet jurídic de CCOO de Catalunya. Actualment, Martínez col·labora amb el CECBLL, la Fundació Cipriano García i l’Aula García-Nieto en l’àmbit de la cultura i la memòria històrica. La seva trajectòria esdevé idònia per connectar amb l’alumnat i transmetre, des de l’experiència i les vivències pròpies d’aquells anys, el caràcter opressor de la dictadura, així com la realitat quotidiana marcada per la manca de drets i de llibertats.

L’altra activitat, concertada amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, va consistir en un taller vinculat al contingut de l’exposició, però orientat a promoure l’esperit crític i la responsabilitat informativa entre l’alumnat. Durant la sessió, els joves participants van poder reflexionar sobre els seus hàbits de consum d’informació, la detecció de la desinformació i de les notícies falses, i la importància d’informar-se de manera fiable i segura. Aquesta iniciativa del Col·legi de Periodistes forma part del programa Edumèdia i compta amb el suport de la Comissió Europea i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.

Cloem aquestes línies expressant el nostre agraïment a totes les persones i institucions que han fet possible aquestes activitats. En primer lloc, a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per haver triat el Centre Cívic Mas Lluí com a seu d’aquesta exposició. I, de forma destacada, al professorat de l’Escola Mare de Déu de la Mercè, amb una menció especial a Encarna Hernández, Isaac Sánchez i el nostre estimat soci Xavier Cortés.

Presentació del llibre “La petjada alimentària de Barcelona”

/by

Dimarts 21 d’abril l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, juntament amb el CECBLL, organitzaren la presentació d’aquest llibre La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Les ponències es van centrar amb l’impacte de les xarxes de proveïment a Barcelona enteses des de l’impacte que tenien al Baix Llobregat.

L’acte va contar amb la presència de diversos autors de llibre: Mercè Renom, que va explicar l’evolució general de la petjada alimentària de Barcelona i en específic al Baix Llobregat, i l’article sobre la xarxa de mercats a l’edat mitjana de Maria Soler, que es va haver d’excusar; Jordi Planas explicà l’article treballat per la nostra estimada Gemma Tribó “L’especialització agrària del Baix Llobregat per al mercat urbà de Barcelona, 1860-1930”; i Mari Luz Retuerta, que compartí el seu article “El fruiterar de la vall baixa del Llobregat: una especialització primerenca per a la demanda barcelonina, segles XVI-XVIII”.

Planas, Jordi; Renom, Mercè; Tello, Enric. (eds.). La petjada alimentària de Barcelona: Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI). Lleida: Pagès editors, 2025           

Com s’ha alimentat Barcelona al llarg de mil anys? El volum La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI), coordinat per Jordi Planas, Mercè Renom i Enric Tello, respon aquesta pregunta amb una mirada ambiciosa i coral. El llibre aplega vint-i-dos especialistes de disciplines diverses per reconstruir, per primera vegada de manera integrada, les xarxes que han fet possible alimentar la ciutat des de l’edat mitjana fins avui.

El punt de partida és clar: cap ciutat no creix sense garantir el seu proveïment. Barcelona n’és un exemple eloqüent. Dels 30.000 habitants del segle XIII als prop d’1,7 milions actuals —fins a cinc milions si es compta la conurbació—, l’expansió urbana ha anat de la mà d’una transformació profunda del seu entorn agrari. Alimentar la ciutat ha implicat ampliar l’abast territorial, especialitzar conreus, millorar transports i articular mercats cada cop més complexos.

El volum s’inscriu en el projecte Alimentar Barcelona del MUHBA i amplia els continguts de l’exposició homònima (2021-2022). Amb disset contribucions, s’estructura en tres grans blocs que recorren des dels mercats medievals fins als reptes contemporanis.

La primera part se centra en els mercats alimentaris de la Barcelona medieval i moderna, amb treballs de Maria Soler Sala sobre la xarxa de mercats medievals; Antoni Riera Melis sobre el proveïment de cereals a la baixa edat mitjana; Mercè Renom Pulit sobre el govern del proveïment en època moderna; M. Luz Retuerta sobre l’especialització fructícola del Baix Llobregat; Llorenç Ferrer-Alòs sobre la geografia agroalimentària entre 1750 i 1850; i Francesc Nadal i Meritxell Gisbert sobre el paisatge agrícola del Pla de Barcelona a partir de la cartografia del segle XIX.

La segona part aborda els processos d’especialització i l’ampliació de la petjada alimentària entre els segles XIX i XX. Hi destaquen els estudis d’Enric Tello, Jordi Planas, Josep Colomé-Ferrer i Raimon Soler Becerro sobre l’expansió vitivinícola i els canvis en la producció de cereals; Ramon Ramon-Muñoz sobre el sector de l’oli d’oliva; Lluís Parcerisas sobre la transformació agrària del Maresme; Gemma Tribó Traveria sobre l’especialització del Baix Llobregat; i Jordi Planas sobre l’expansió ramadera al Vallès Oriental.

La tercera part analitza el pas cap a un sistema agroalimentari contemporani, marcat per la industrialització i els debats sobre sostenibilitat. Inclou les aportacions de Manuel Guardia i José Luis Oyón sobre la transformació del mercat central, del Born a Mercabarna; d’Enric Tello, Claudio Cattaneo, Vera Sacristán i Joan Marull sobre els canvis en el paisatge agrari metropolità (1956-2009); de Sònia Callau amb una visió retrospectiva del proveïment; i d’Amanda Herrero i Ana Moragues-Faus sobre l’estratègia alimentària de Barcelona.

El volum s’obre amb una introducció dels editors i es tanca amb una cloenda que proposa una lectura de llarga durada de la petjada alimentària de la ciutat.

Més enllà de la reconstrucció històrica, el llibre dialoga amb debats ben actuals. En un context marcat per la sostenibilitat i la sobirania alimentària, la història del proveïment de Barcelona ofereix claus per repensar la relació entre ciutat i territori. La mirada sobre aquests espais, com el Baix Llobregat, ho recorda amb claredat: el futur del sistema alimentari també es juga en la proximitat.

Clementina Arderiu. Clementina em dic, Clementina em deia.

/by

El dimecres 22 d’abril  es va fer un acte a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, organitzat pel mateix Arxiu i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  per commemorar els cinquanta anys de la mort de la poeta Clementina Arderiu. Van obrir l’acte Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lídia Muñoz, consellera comarcal de Cultura, i Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals, que van destacar l’oportunitat que oferia l’efemèride per situar l’obra de la poeta en el lloc que li correspon dins la literatura catalana.

Sobre Arderiu en van parlar Maria Callís, comissària de l’Any Clementina Arderiu, i Caterina Riba. Callís, gran coneixedora de l’obra de la poeta, explicà la cronologia de la producció poètica, recollida en sis llibres publicats entre 1916 i 1969, reunits  ara en una edició conjunta, i l’estreta relació entre la publicació de cadascun dels seus llibres amb la seva vida.  Entre altres aspectes va destacar que l’any 1912  va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’Agrupació Excursionista Déu i Pàtria, i que arran dels Jocs Florals va conèixer Carles Riba, amb qui es va casar.

Caterina Riba va aprofundir en la recepció de l’obra de Clementina Arderiu. Destacà l’escassa atenció que li van prestar els crítics de la seva època com Josep Pla, que en el capítol dedicat a Riba en la seva obra Homenots, no la cita en cap moment, posant de manifest la dificultat de les escriptores d’ocupar un lloc en la literatura en un context dominat pels homes. Va ser Maria Mercè Marçal qui va recuperar la seva obra, Montserrat Roig qui la va entrevistar i Pau Riba, el seu net, qui va popularitzar alguns dels seus poemes en el disc De Riba a Riba, on canta poemes del seu avi Carles Riba i de la seva àvia Clementina Arderiu.  Caterina Riba també va destacar la petjada de les vicissituds de la vida de la poeta en cada un dels reculls: el premi literari,  la llibertat dels primers anys, el naixement dels fills i els viatges a Itàlia, Alemanya i Grècia, l’exili al final de la guerra civil, el difícil retorn i la pèrdua del seu marit i company.

A continuació Miquel Pérez Latre, arxiver de l’Arxiu Nacional de Catalunya, va explicar les característiques del fons Riba-Arderiu que hi tenen dipositat a disposició de les consultes dels investigadors i, abans de tancar l’acte , dos  nets de la poeta, Carles i Jaume Riba, van explicar alguns records de la seva àvia. L’acte el va tancar l’alcaldessa de Sant Feliu.

L’Arxiu està precisament situat al carrer Clementina Arderiu,  tal com es va explicar, una creadora de poesia íntima, musical, fruit d’un treball d’orfebreria lingüística que ens recorda que era filla d’un argenter i coneixia  molt bé l’ofici.

Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos

/by

En el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de  Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.

“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”

/by

El passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.

La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.

El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.

‘Generacions TOP’, l’exposició sobre la resistència antifranquista, ara a la seu del CECBLL

/by

El Centre Cívic Mas Lluí, gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  acull fins al 22 de maig  l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir, una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

Amb una oberta vocació pedagògica, Generacions TOP vol sensibilitzar especialment les noves generacions sobre la importància de preservar la memòria històrica i entendre que els drets i les llibertats no són conquestes garantides, sinó fruits d’un llarg procés col·lectiu. El Centre d’Estudis s’encarrega de coordinar les visites que hi faran grups d’escolars al llarg de les pròximes setmanes.

En l’acte inaugural, el 24 de març passat, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va remarcar la importància de “rescatar de l’oblit la història de la repressió, però sobretot la història de la resistència”. “Perquè sovint ens expliquen la història del franquisme com una llarga nit de silenci on no passava res, i no és cert. Hi va haver una resistència constant, una lluita per les llibertats que va costar molt cara a moltes persones”, va reblar amb ple coneixement de causa, ja que pel seu activisme va ser detingut i torturat a la prefectura de policia de la Via Laietana.

A l’acte hi va haver presència d’alumnes de l’Escola d’Adults i del centre de primera acollida Mirabolà, als quals es va referir l’alcaldessa de Sant Feliu i diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell: “Ha estat molt llarga la lluita, i moltes persones han perdut la vida, i eren persones com nosaltres que creien en aquesta llibertat i la volien defensar. Per això avui sou aquí, en aquest país on podem tenir aquesta democràcia i gaudir-ne, però és molt feble. Vol dir que cada dia l’hem de preservar.”

Per la seva banda, Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va afirmar que “recordar la repressió, com fa aquesta exposició, no és un exercici de malenconia, és un exercici de ciutadania”. “Quan parlem de la torre de la presó de Sant Feliu, o de la Model, estem parlant de llocs on es va intentar aniquilar la llibertat de pensament. I avui, quan veiem que certs valors democràtics es posen en qüestió, aquesta memòria esdevé el nostre millor antídot”, va apuntar.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Josep Parra, que va llegir un poema dels que va escriure en els cinc anys que va estar tancat a la presó, en què recordava l’execució de Salvador Puig Antich.

El títol de Generacions TOP fa referència a les persones nascudes en ple franquisme, sense els traumes de la Guerra Civil, i que van viure de ple els grans canvis socials i econòmics del país. Moltes d’aquestes persones van topar amb el mur de la repressió, simbolitzada en el sinistre Tribunal de Orden Público (TOP), que entre el 1963 i el 1977 va instruir 22.600 processos contra activistes polítics i sindicals, un 21% dels quals de Catalunya. A través de documents originals, testimonis i materials audiovisuals, l’exposició mostra com aquest tribunal especial va esdevenir una eina clau de la repressió, i com la seva activitat va marcar la vida de milers de persones.

L’explicació sobre el funcionament i els integrants del TOP, la Brigada Político Social i altres instruments repressors omple la cara negra de l’exposició. Al revers, sobre fons blanc, s’hi desplega la descripció dels diferents corrents d’oposició, des del moviment obrer al veïnal, passant per les protestes estudiantils, les reivindicacions del feminisme i els primers col·lectius LGTBI. El relat s’atura en moments decisius en la construcció de la unitat antifranquista, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o les mobilitzacions impulsades per l’Assemblea de Catalunya entre el 1971 i el 1977. També hi ha un apartat dedicat a la lluita per la democràcia a Sant Feliu de Llobregat.

L’exposició, comissariada per Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, ha comptat amb l’assessorament històric de Javier Tébar i Manel Risques, i la col·laboració de material de nombrosos arxius institucionals i personals pel que fa al valuós material gràfic. Després de l’estada a Sant Feliu, la previsió és que viatgi a Sant Boi (a partir del setembre) i posteriorment Sant Vicenç dels Horts.

Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle

/by

El passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.

El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.

És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.

L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.

“Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir” a Sant Feliu de Llobregat

/by

El proppassat 6 de febrer vàrem assistir a la inauguració de l’exposició: “Generacions Top. Resistir. Protestar. Conquerir.” al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta exposició és una adaptació, per facilitar la seva itinerància, de la que va estar ubicada a la presó Model de Barcelona del 20 de novembre del 2024 al 30 de març del 2025 i que vam visitar més de 30.000 persones entre elles més de 2.000 alumnes d’Instituts de Catalunya.

Les activitats relacionades amb la memòria històrica i democràtica són un dels eixos de treball del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i aquesta exposició ofereix un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició, centrant-se en les persones organitzades enfront de la repressió i contra la dictadura. Li dóna veu i mostra el rostre de qui va patir la repressió i va organitzar la resistencia. Destacant també, l’estructura repressiva del règim de Franco i assenyalant als seus responsables.

L’exposició reivindica la democràcia com una conquesta col·lectiva.

En l’acte va participar Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Expressés Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Així com representants de Diputació de Barcelona, de sindicats i de diferents entitats de la localitat i del Baix Llobregat.

Vam poder comptar amb les explicacions de primeríssima mà de Carlota Vidal i Gerard Rodríguez, que l’han comissariat.

Una exposició imprescindible per entendre la nostra història més recent. Per conèixer de prop la força de la gent organitzada i els costos socials i col·lectius en la lluita per les llibertats i la democràcia. No us la perdeu!

 

Molt recomenable: Universo UNED

https://www.rtve.es/play/videos/universo-uned/05-12-25/16846366/

Fotos butlelti febrer – 36

Es presenta el llibre “L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat”

/by

La presentació va tenir lloc el dia 11 de febrer a l’Ateneu Santfeliuenc en una sala plena de gom a gom. Literalment no s’hi cabia. Van intervenir els tres autors del llibre, en Jaume Campos Macip, en Josep Menargues Rajadell i l’Oriol Valls Maurel. Entre els tres van desgranar com van iniciar la recerca, les dificultats que han hagut de salvar i van donar detalls del ric patrimoni que constitueixen les mines d’aigua de Sant Feliu, infraestructures construïdes al llarg del segle XIX per part d’iniciatives privades amb l’objectiu de conduir l’aigua fins a punts distants, habitualment per donar rec i intensificar l’agricultura.

El llibre, prologat per la doctora M. Luz Retuerta, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un exhaustiu treball de camp que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un important recull fotogràfic i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.

Destaca també el fet que amb el seu treball, els tres joves investigadors no fan únicament una mirada al passat. Ans al contrari, ens fan reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua, les diverses formes de captació i la situació actual de canvi climàtic, amb períodes de sequera extrema seguits de períodes d’intenses pluges que necessàriament ens hauran de portar a noves formes de gestió de l’aigua per a les quals aquesta mirada retrospectiva pot ser de gran valor.

El Jaume, el Josep i l’Oriol són un exemple de tenacitat i de voluntat d’implicar-se amb el seu entorn més proper i de retornar generosament allò que han après i tot el coneixement que han generat amb aquesta investigació. Felicitats a tots tres!!

El llibre pot adquirir-se a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i té un preu de 48 euros.

La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines.

El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de la qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.

Actualment es calcula que al municipi hi ha uns 10 quilòmetres de galeries, dels quals se n’han pogut explorar aproximadament 5,5. Part dels trams restants discorren per canonades modernes i d’altres continuen pendents d’estudi. El treball topogràfic i cartogràfic ha estat essencial per entendre com els canvis urbanístics dels darrers decennis han alterat l’entorn i, en alguns casos, posat en risc aquestes estructures, especialment a les zones periurbanes més degradades.

Patrimoni, crisi climàtica i futur

Els autors subratllen que aquest llegat no és només una qüestió històrica. Les mines poden contribuir a reflexionar sobre la gestió de l’aigua en un escenari marcat per episodis extrems de sequera i pluges intenses. L’estudi ha viscut, de fer, alts i baixos en funció de la disponibilitat d’aigua dels darrers anys, i el període recent de precipitacions ha tornat a omplir moltes de les galeries.

El llibre també recull entrevistes amb propietaris de mines, fitxes detallades de cada estructura documentada i un ampli treball fotogràfic, majoritàriament de Josep Menargues, que ajuda a entendre visualment aquest univers subterrani. Les visites guiades organitzades per l’equip han despertat un interès creixenet: ja han participat més de 220 persones i hi ha llista d’espera.

El projecte editorial s’ha impulsat de manera autònoma i amb una primera tirada reduïda, fet que ha motivat l’obertura d’una reserva prèvia d’exemplars per garantir-ne la viabilitat.

D’un primer reportatge a una obra de referència

La publicació dona continuïtat al treball divulgatiu iniciat fa dos anys amb el reportatge audiovisual Els altres camins de l’aigua, que va mostrar per primer cop imatges de l’interior de les mines captades pel fotoperiodista Raül Clemente, i que es va complementar amb un reportatge escrit de la periodista Carme Verdoy. Aquell punt de partida es consolida ara en forma de llibre, ampliant continguts i profunditat.

L’equip, que reclama més suport institucional per garantir la conservació i l’estudi d’aquest patrimoni, considera que la feina feta a Sant Feliu pot servir de model per a altres territoris del Mediterrani occidental amb problemàtiques similars. Els investigadors deixen clar que el camí no s’atura aquí: encara queden interrogants sota terra i la voluntat és continuar explorant-los.

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

Acte sobre la Llei de Memòria Democràtica

/by

L’apartat 1 de l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que “la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya”.

Així comença l’exposició de motius per promoure una Llei de Memòria Democràtica de Catalunya. Un afer important, que tira les seves arrels el 2007, amb l’aprovació de la llei del Memorial Democràtic.

El passat 9 de juliol  vàrem ser invitats a assistir en la sessió que el PSC va fer al Casal de Joves de Sant Feliu de Llobregat, un acte de presentació d’aquesta nova llei que s’està treballant i que es preveu aprovar properament o, en tot cas, dins d’aquesta legislatura. El CECBL, des de la seva activitat memorialista, fa temps que aborda aquesta temàtica, que s’ha convertit en un dels nostres àmbits més importants. Com bé es va posar de manifest durant l’acte, l’associacionisme- especialment el memorialista – treballa des de fa anys fent recerca i divulgació i retent homenatge a les persones que van protagonitzar les lluites contra la dictadura i a favor de la democràcia. En el cas del CECBLL desenvolupem projectes d’aquest tall des de la dècada dels anys 90, amb exemples notoris, com la 6a Convocatòria de Recerca Col·lectiva, que es va dedicar al franquisme al Baix Llobregat. El 2005 va representar un punt d’inflexió important, amb la posada en marxa del projecte “El memorial democràtic del Baix Llobregat. De les experiències personals a l’èxit col·lectiu” i la creació del Memorial Democràtic del Baix Llobregat  (http://www.memorialbaixllobregat.cat/).  I aquesta línia es concreta actualment en l’11a Convocatòria de Recerca Col·lectiva dedicada a l’exili i la deportació al Baix Llobregat, que aplega una cinquantena llarga d’investigadors i investigadores.

L’acte de presentació de la nova llei va ser francament interessant. Es va posar l’accent en la necessitat de tenir una llei integral i de fer pedagogia i arribar a la gent més jove.  Vam poder escoltar persones representants del Parlament de Catalunya, de la Diputació i l’alcaldessa de la ciutat. En acabar es va fer un petit debat amb el públic.

Acte del PSC Baix Llobregat al Casal de Joves. / Foto: Redacció del Fet a Sant Feliu

Experts en patrimoni industrial visiten de la mà del CECBLL la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

/by

El passat 4 de juny vam tenir ocasió de fer una visita tècnica als espais relacionats amb la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Ens acompanyaven dues de les persones que més saben de colònies industrials a Europa: Gràcia Dorel-Ferré, especialista en la temàtica, professora en diverses universitats franceses, membre del TICCIH (Comité Internacional per a la Conservació i la Defensa del Patrimoni Industrial) i consultora per la UNESCO en aquesta temàtica; i Josep Padró, mestre i professor, expert en història de la Colònia Güell; ha publicat treballs de recerca i de divulgació i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Tots dos són socis del CECBLL.

La visita va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Lourdes Borrell, del regidor de Memòria Democràtica, Jaume Mañoses i d’Antoni Onieva, assessor de tinences d’alcaldia.

Precisament l’Ajuntament ha senyalitzat recentment els espais pertanyents a l’antiga Colònia, aspecte aquest que contribueix a divulgar i a posar en valor el llegat d’aquest moment de la industrialització de  Sant Feliu i de la comarca. En aquest sentit, tant la Gràcia com el Josep van coincidir en la importància de preservar aquest patrimoni i d’estudiar-lo a fons.

“Quan les parets parlen” a l’INS Martí Dot i a la Setmana de la Comunalitat

/by

El dia 26 de maig vam tornar a fer l’itinerari interpretatiu Quan les Parets Parlen de la mà de dos dels seus quatre autors. Àngel Merino i Jesús Martínez van explicar a un grup de 4t ESO de l’institut Martí Dot de Sant Feliu les principals lluites socials que la ciutadania dels anys 70 van haver d’afrontar pel dret a un ambulatori, a un espai públic i un treball digne, i una educació pública de qualitat.

Per la tarda vam repetir l’itinerari, aquesta vegada en el marc de la Setmana de la Comunalitat, una setmana amb més de 10 activitats gratuïtes per gaudir de la ciutat, amb un grup de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.

Jaume Bosch presenta a Sant Feliu el seu llibre “Fer política”

/by

El passat dia 21 de maig va tenir lloc a l’Ateneu Santfeliuenc la presentació del llibre de Jaume Bosch Fer política. Com sabeu, el Jaume és membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

El llibre, publicat per Edicions 3 i 4 de València, explica a partir de l’experiència personal de l’autor, moments clau de la història del Baix Llobregat, de Catalunya i del món; també parteix de les seves vivències  per posar en valor la política ben exercida i els objectius basats en la justícia i l’equitat.

Jaume Bosch ha passat per molts espais on es fa política: ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, diputat al Parlament de Catalunya, vicepresident de la Diputació de Barcelona, senador, vicepresident del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident de l’Entitat Metropolitana del Transport.

En la presentació que ressenyem van intervenir Esteve Crespo, director d’RTVE Catalunya; Esther Hachuel, directora del CECBLL; Francesc Baltasar, alcalde de Sant Feliu de Llobregat de 1979 a 2001; i l’autor, que va cloure amb una dissertació en la qual va destacar aspectes de les seves vivències relacionades amb la ciutat. La presentació de l’acte va anar a càrrec d’Àngel Merino.

Carles Riba fa una ponència en la jornada per impulsar una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat

/by

Es consolida la Xarxa de Comunitats Energètiques del Baix Llobregat

Després de la jornada del dissabte 12 d’abril a l’Ateneu Santfeliuenc, s’ha consolidat un pas important cap a la creació d’una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat. L’esdeveniment, impulsat pel Grup Local Baix de Som Energia, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va reunir diverses  persones interessades, col·lectius i administracions a impulsar un model energètic més just, democràtic i sostenible.

Durant la jornada, es van compartir experiències, reptes i oportunitats per avançar en la creació i consolidació de comunitats energètiques locals, que permeten a la ciutadania generar, gestionar i compartir energia renovable pròpia. Es van abordar temes com les barreres legals, administratives i financeres, així com la necessitat d’assessorament tècnic i organitzatiu per facilitar aquests projectes.

Les ponències van destacar la importància de la participació ciutadana, la col·laboració entre Comunitats i administracions, i, sobretot, la necessitat de crear una xarxa de suport i coordinació entre les diferents iniciatives a la comarca. La sessió de treball va permetre explorar estratègies per a la coordinació i el creixement dels projectes energètics col·lectius.

Entre les potències van participar:

1a sessió: context energètic i experiències de Comunitats a la comarca 

Carles Riba i Romeva, enginyer, escriptor i polític català. Doctorat en enginyeria industrial el 1974, ha exercit de professor a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1997. Paral·lelament, fou president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat del 1995 al 2013. Des del 2013 és el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).

Clara Ferrer Gavarro, consultora d’energia de la Fundació La Bastida, Som una fundació que neix amb el Cooperativisme i l’Economia Social i Solidària al nostre ADN. Des de Cornellà, al Baix Llobregat, impulsem el model Cooperatiu i l’Economia Social i Solidària com a alternativa al capitalisme en la manera de produir i organitzar-se, i com a eina de transformació social.

Roger Reixach Sánchez, membre de l’equip d’Energia Col·lectiva de Som Energia des de febrer de 2023 i membre del Grup Local del Baix Llobregat des de 2014.

2a sessió: suport per part de l’administració

Carme Melcion Fontbernat, Responsable de programes d’inversió climàtica, Secció de Suport a la Gestió Energètica Local Oficina Tècnica de canvi Climàtic i Sostenibilitat Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica

Marcel Camps Inglès, és responsable dels projectes de Comunitats Energètiques i Flexibilitat de la Demanda a l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Enginyer de l’Energia amb experiència en renovables, mercats elèctrics i autoconsum, ha coordinat projectes europeus com l’H2020 UP-STAIRS, V2MARKET i LIFE COMANAGE.

Oscar Miquel Sicilia, Des de fa 2 anys és el tècnic de l´Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els principals objectius del projecte són impulsar projectes d’energies renovables a la comarca i que aquests tinguin un model distribuït i participat.

Josep Lluís Martínez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat és el dispositiu referent de l’Economia Social i Solidària al Baix Llobregat. Josep Lluís Martínez també és professor d’Economia Política i Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona i soci de la cooperativa l’Àgora de la Terra.

Si premeu aquest enllaç podreu accedir a la carpeta amb totes les presentacions utilitzades a la jornada.

En definitiva, aquesta trobada ha reforçat la voluntat del Baix Llobregat de transformar el model energètic actual cap a un sistema més accessible, democràtic i sostenible, amb la creació d’una xarxa que faciliti l’intercanvi d’experiències, recursos i suport mutu entre les diferents comunitats energètiques locals.

Si teniu interés de participar podeu escriure a baixllobregat@somenergia.coop o enviar missatge de Whatsapp o Telegram al 697 61 81 38.

 

Font: Grup Local del Baix Llobregat de Som Energia, Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Cloenda del 50è aniversari del CECBLL

/by

Durant l’any 2024 el CECBLL hem celebrat el nostre 50è aniversari amb una colla d’activitats i projectes impregnats de celebració i de compromís amb el territori i la seva gent.

El 6 de febrer vam organitzar l’acte de cloenda sota el lema “50 anys compartint cultura al Baix Llobregat”, en el que volíem reflexionar sobre el futur de l’entitat i sobre el paper de l’associacionisme com a única via per enfortir-nos. A l’acte hi van assistir prop de 80 persones que ens van acompanyar amb aquest tancament.

Aquest acte, conduit pel periodista i soci del CECBLL David Guerrero, es va iniciar amb la presentació de la revista anual del CECBLL, la vint-i-vuitena edició de Materials del Baix Llobregat i altres escrits, dedicat precisament als 50 anys de trajectòria de l’entitat. Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, va ser l’encarregada de presentar el dossier monogràfic confeccionat per una colla de persones estretament vinculades al Centre, a les que vam demanar que escrivissin un article sobre un quinquenni amb el que vam dividir els 50 anys del Centre. Totes elles han aportat el seu coneixement i experiència als articles que configuren el dossier i a través de la seva  lectura descobrim la història més personal del CECBLL. Jordi-Xavier Romero, Ferran Balanza, Maribel Ollé, M.Luz Retuerta, Assumpta Muset, Carles Riba, Joana Llordella, Esther Hachuel, Conxita Sánchez, Genoveva Català i Mercè Renom han estat els i les autores d’aquest dossier carregat d’experiències i emocions que han impregnat aquest 50 primers anys del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’acte va continuar amb un interessant diàleg sobre els reptes de futur del CECBLL i de com serà l’associacionisme a la llum dels profunds canvis que travessa la nostra societat. En el diàleg hi van participar l’Elionor Sellés, el Pau Rodríguez, l’Albert Marsà i la Clara Bosch, persones sòcies o col·laborades del Centre. Van debatre sobre temes com el relleu generacional, les dedicacions personals o implicacions que comporten associar-se a entitats culturals com la nostra, l’ús de les xarxes socials i les noves tecnologies, o els reptes de futur que tenim com a CECBLL com ara la connexió amb la nova immigració  o el suport social.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell i la presidenta del CECBLL, Genoveva Català, que va encoratjar a les persones assistentes a continuar treballant amb il·lusió i esforç, ja que el coneixement enforteix la fraternitat.

Presentem “30 anys sense J. N Garcia Nieto” a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Un record per a Joan N. Garcia-Nieto

El 25 de febrer es va presentar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat el llibre  30 anys sense J. N Garcia Nieto. Un mon que és urgent transformar en un acte coorganitzat per les institucions editores: CCOO BLAGAP, l’Arxiu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

A l’acte hi van intervenir la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; el Secretari generl de CCOO al Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf i l’Alt Penedès, Josep M. Romero; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català i el coordinador de l’obra, Jaume Funes, que va dissertar sobre el pensament de Joan N. Garcia Nieto. Hi van participar una trentena de persones que van iniciar un debat i una reflexió al voltant de les idees que recull el llibre.

L’obra parteix de textos de Joan N. Garcia-Nieto que són analitzats per diversos autors i autores a la llum de la situació actual, tot posant de manifest la vigència del seu pensament. Concretament l’equip d’autors i autores ha estat format – seguint l’índex del llibre – per: Josep M. Romero, Antoni Balmón, Jaume Funes (que també és coordinador de l’obra), José Fernández Segura, Benigno Martínez, Xavier Godàs, Gabriela Poblet, Margi Gual, Conxita Sánchez, Toni Mora, Marc Andreu, Liliana Reyes, Javier Pacheco, Xavier Orteu, Carlos Obeso, Cristina Rodríguez Portillo, Claudio Carmona, Vicente Salas, Òscar Rando, Josep M. Rambla, Raimon Ribera, Yolanda Corredera, M. Luz Retuerta i Inès Vallès.

Joan N. Garcia-Nieto va nèxier l’any 29 a Barcelona. Va patir els estralls de la guerra i de la postguerra i, amb 15 anys va entrar al noviciat dels jesuïtes al monestir de la Verge de Veruela. El seu vincle amb Cornellà – concretament amb Sant Ildefons – a partir de l’any 1965 el va fer entrar en contacte amb grups d’esquerra. Va fundar Cristians pel Socialisme, va contribuir a la consolidació del sindicat de CCOO i va pertànyer a partits d’esquerra, com el PSUC i Iniciativa per Catalunya Verds. El seu suport al moviment veïnal i obrer tenia a veure amb el seu pensament, profundament arrelat en els criteris de justícia que de fet promulga el cristianisme. El seu llegat va donar lloc a la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat, creada l’any 1991 pels Ajuntaments de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, per CCOOO, el Consell Comarcal i el Centre d’Estudis Comarcals.

En dissoldre’s la Fundació Utopia l’any 2021, el seu fons va passar a l’Arxiu Comarcal, on queda protegit com a patrimoni documental i al servei de la ciutadania que vulgui fer recerca.