Visita a les basses de Sant Vicenç dels Horts de la ma de la CUADLL

/by

El dissabte dia 25 d’abril el CECBL vam organitzar conjuntament amb la Comunitat d’Usuaris d’aigües del delta del Llobregat (CUADLL) la visita a una de les infraestructures que formen part del sistema de recàrrega de l’aqüífer del delta del Llobregat. La visita va estar guiada per l’equip tècnic de la CUADLL.

Durant la primera part l’Enric Queralt, el director tècnic, va explicar de manera extensa el sistema Ter-Llobregat (ATL). Es tracta de la xarxa d’abastament d’aigua que dona servei a més de 5,5 milions de persones. És una infraestructura estratègica que connecta les conques d’aquests dos rius per donar servei a l’àrea de Barcelona.

Les explicacions de l’Enric van passar de l’àmbit general del sistema Ter-Llobregat a l’àmbit més concret del riu Llobregat. El nostre riu té tres “magatzems” d’aigües subterrànies estratègics pel país. La cubeta d’Abrera, la cubeta de Sant Andreu i l’aqüífer del delta i la vall baixa del Llobregat.

L’aqüífer del delta del Llobregat és una de les estructures geològiques i estratègiques més importants de Catalunya. És un sistema de capes de graves i sorres situat sota el delta que actua com un gran dipòsit natural. De l’aqüífer s’extreu l’aigua per abastament d‘ús de boca, per ús industrial i en molta menor mesura per a ús agrícola. Per aconseguir preservar en condicions de quantitat i qualitat adequades la reserva d’aigua, la CUADLL en fa una gestió acurada, fent seguiment de tots els paràmetres que permeten tenir un coneixement profund de l’estat de l’aqüífer. El Projecte europeu CLEPSYDRA ajuda precisament a aquesta monitorització.

Una de les gestions més importants que es fa és la recàrrega. Per tal de compensar les extraccions d’aigua, és important fer aportacions. Una de les infraestructures per infiltrar aigua a l’aqüífer per compensar les extraccions són les basses de recàrrega. L’Esther, tècnica de la CUADLL ens va fer una explicació acurada de quin és el funcionament d’aquestes basses i en concret de les de Sant Vicenç dels Horts.

Durant el període de sequera dels darrers anys, l’aqüífer del delta del Llobregat va tenir un paper fonamental que va permetre no haver d’aplicar restriccions dràstiques en el consum de l’aigua. La feina que fa la CUADLL i el coneixement tècnic de l’aqüífer per millorar-ne la seva gestió és molt notable i és una referència per altres zones de Catalunya.

Conèixer de primera mà el funcionament de la CUADLL i de l’aqüífer de la mà de l’equip tècnic va ser tot un privilegi, que ens va fer adonar de la importància d’aquest recurs.

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins” a Sant Vicenç dels Horts

/by

El Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç dels Horts ha organitzat la presentació del llibre La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió del nostre soci i gran col·laborador Josep Padró. La Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts va acollir aquesta presentació on hi van participar Helena Sánchez, directora de la biblioteca, Ferran Puig, vocal de Junta del CECBLL, Camil Rull, president del CEL i el mateix autor de l’obra, Josep Padró que va tornar a seduir a les persones que ens van acompanyar gràcies al seu coneixement profund de la colònia. També vam comptar amb l’assistència del regidor de cultura de Sant Vicenç, Jordi Gil.

Podeu veure la presentació en el següent enllaç:

El molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts

/by

Estem a les portes de l’acte de lliurament dels Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, que tindrà lloc a la Vicentina de Sant Vicenç dels Horts el dia 22 de novembre, coincidint amb el 50è aniversari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que va ser fundat un 23 de novembre de 1974. En aquella reunió fundacional es van trobar una colla d’homes i una única dona, la vicentina Magda Sanrama.

És per això que em ve de gust referir-me a a Sant Vicenç dels Horts i a un dels seus patrimonis més rellevants, el molí dels Frares.

El riu Llobregat i les rieres tributàries conformen un paisatge adient per a la instal·lació de molins, ja que les seves rodes funcionen gràcies al treball que fa l’aigua, que aporta la seva força motriu. És per això que no és el primer cop que parlo de molins en aquesta secció que dediquem al patrimoni de la comarca amb una clara voluntat divulgativa (podeu veure aquí les altres entregues). El juny de 2023 ja vaig parlar del molí de Can Batlle de Vallirana i altres elements tractats es vinculen indirectament a molins, com és el cas de la Colònia Sedó.  No en va el geògraf francès Pierre Deffontaines (1894-1978) va dir “…cap riu del món no ha estat objecte d’un aprofitament tant exhaustiu com l’indigent Llobregat”. Indigent, perquè comparat amb altres rius també molt treballadors, té un cabal molt petit.

Però des del seu cabal escàs el Llobregat ha mogut moltes moles. Tantes que tenim fins i tot un municipi que deu el seu nom a aquest fet: Molins de Rei.

Que els molins formin part de la nostra història es deu principalment a tres factors: d’una banda al caràcter marcadament agrícola del territori del Baix Llobregat, ja que molts d’aquests molins estan vinculats a la molta de gra per fer farina o d’olives per fer oli. Un segon factor ens el dona el creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn, sostingut des del segle XII. Els molins van contribuir a abastir de productes  bàsics aquesta població creixent. I per últim, com ja he dit, la presència del Llobregat i les seves rieres, que permeten aprofitar l’energia de l’aigua.

El cas del molí dels Frares ens situa, per la seva conservació i museïtzació, en un dels més importants del Baix Llobregat i, de ben segur, de l’àrea metropolitana.

Es tracta d’un antic molí fariner d’origen medieval documentat ja al segle XIII i ubicat a la part baixa d’un mas, habitatge del moliner. Havia pertangut al Monestir de Montserrat i al Monestir de Sant Pau fins que al segle XIX la desamortització dels bens eclesiàstics el fa passar a mans privades.

Del molí es conserven encara tres moles en una estança amb dues voltes gòtiques que creen un conjunt de gran valor patrimonial. Fora, el molí conserva la gran bassa que prenia l’aigua de la riera i els carcabans per on passava a accionar les rodes del molí. L’espai ha estat adequat per l’Ajuntament per a la seva visita i comprensió. Molt recomanable!

 

Més informació:

 

 

Esther Hachuel

Directora del CECBLL

Presentacions del llibre Contes del Baix Llobregat a Esparreguera i Sant Vicenç dels Horts

/by

El llibre, Contes del Baix Llobregat segueix el seu itinerari de presentacions. Aquest mes de març l’hem pogut portar a Sant Vicenç dels Horts i a Esparreguera. Recordem que el llibre, vinculat al cinquantenari del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, ha estat escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella.

A Sant Vicenç, el dia 1 de març, vam comptar amb la participació de la directora de la Biblioteca, Helena Sánchez, que va llegir un fragment del conte de Sant Vicenç. També van parlar el Regidor de Cultura, Jordi Gil i l’autor Rafael Bellido;  i en representació de Joana Llordella, que no va poder assistir, va parlar l’Yildirai Ileri. L’acte el va cloure Genoveva Català, la presidenta del Centre.

En el cas d’Esparreguera, ciutat natal de la Joana i on hi viu, la biblioteca va muntar “festa grossa” el 6 de març amb la presentació del llibre. Van intervenir l’alcalde Eduard Rivas i Genoveva Català, presidenta del CECBLL, amb la Joana i el Rafa. Hi va haver lectura de fragments  de la ma d’Henar Morera, Dolors Llordella i Anna Feixas; i vam tenir l’acompanyament musical d’Erol Ileri al piano i la veu de Guille Pereca. Aquell mateix dia es van poder veure, al vestíbul de la biblioteca, algunes de les il·lustracions de Joana Llordella que hi han estat exposades fins el 22 de març.

 

 

Fotografies de Sant Vicenç:

 

Fotografies d’Esparreguera:

SANT VICENÇ: Centre d’Estudis Locals (CEL)

/by

E-Mail  Web Site  Facebook  Instagram  Twitter

 

Va ser a l’hivern de 1983 que es va iniciar el Grup d’Estudis i Recerques, El novembre de 1986 es va presentar de forma oficial amb la voluntat de ser l’embrió d’un futur Centre d’Estudis Locals. L’activitat va durar fins el 1998.

L’any 2011 uns quants membres de l’antic Grup d’Estudis decideixen tornar a emprendre l’activitat oficialitzant a l’any 2012 l’actual Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç dels Horts (CELSVH).

El Centre d’Estudis té com a finalitat la recerca i la divulgació dels estudis sobre la localitat de Sant Vicenç dels Horts en tots els àmbits: història, cultura, economia, urbanisme, medi natural, arqueologia, arts, sociologia, onomàstica i toponímia, etc., així com l’impuls del debat sobre els principals temes que afectin col·lectivament a Sant Vicenç dels Horts.

Volem conjuntar esforços per assolir objectius que individualment resulten més difícils d’aconseguir, valorant el treball en equip i l’esperit de servei a les persones i a la col·lectivitat, col·laborant amb totes les entitats que ens ho demanin tant locals com d’àmbit supramunicipal.

Activitats:

Publicació de llibres: Murals de postguerra 1941-1943 + DVD (2014), Sant Vicenç desaparegut (2023). El Butlletí semestral. Conferències sobre diversos temes relacionats amb la localitat. Rutes comentades i edició de guies per conèixer el nostre municipi. Rutes per les escoles dins el catàleg dels recursos pedagògics. Exposicions. Cursos: genealogia, fotografia,… Difusió dels treballs realitzats per estudiosos sobre Sant Vicenç dels Horts que són accessibles a través del nostre ‘blog’.

Projectes que actualment estem desenvolupant: Publicació de l’estudi dels materials del Cançoner Popular a Sant Vicenç. Una exposició fotogràfica i d’objectes sobre com jugaven els nens 1900-1960. Creació secció fotografia local (la fotografia com a document). Quart curs d’iniciació a la genealogia. Visites guiades monogràfiques. Rutes guiades per descobrir l’entorn, …