Vallirana - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

VALLIRANA: Associació d’Amics de Vallirana

25 de juny de 2024/by Helena

A l’inici dels anys 80 Vallirana tenia un fort creixement demogràfic i, per tant, un desarrelament de bona part de la població. Va ser quan un grup de persones identificades amb el poble i coneixedores del mateix es van reunir per intentar preservar tot el que fos un referent de la identitat local. Així a l’inici de la dècada, es va començar a gestar l’associació, constituïda el 31 de gener de 1984. L’abandonament institucional i la manca, aleshores, d’arxiu municipal van fer necessària l’associació que, des dels seus inicis, és membre del CECBLL.

Els seus membres fundacionals van apostar per la recuperació de fotografies, documents i objectes per preservar-los i fer-ne exposicions. Important ha estat la represa d’una de les tradicions locals més notables; l’aplec de St. Francesc, que ja es feia al segle XVII a l’era de la masia vella del Lledoner. Es va deixar de celebrar cap a l’any 1954 i es va recuperar el 1984 fent-lo a la creu d’Ordal amb els tres pobles que hi toquen. Va durar fins l’any 2002. L’any 2016 es va col·laborar en la donació al municipi de l’arxiu del fotògraf local (Fotos Vives, de 1926).

En l’apartat publicacions, s’ha editat un total de 28 llibres eitats, dels quals 16 han estat de pròpia iniciativa i 12 col·laboracions o encàrrecs, tots ells de temes locals. De les recuperacions d’elements materials destaquem les creus de terme de l’Ordal i de Begues, un fanal d’acetilè, el capitell de monument al bisbe Strauch, la bandera del Sometent, obres d’art, materials de guerra i altres. Les activitats, en els 40 anys de vida de l’entitat han estat, a mes, conferències històriques així com exposicions, sobretot de fotos antigues.

Als seus 40 anys segueix amb les seves motivacions originals: l’estima pel poble concretada en la preservació de la seva identitat. Aquests valors es poden resumir en dos; el coneixement i la divulgació de la seva història i patrimoni. Donada la seva situació actual, amb uns 60 socis, tot fa pensar que li espera un futur estable.

El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana

30 d'abril de 2024/by Helena

La presidenta del CECBLL, Genoveva Català, va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.

El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.

La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.” La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .

Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/

La masia-molí de Can Batlle a Vallirana

29 de juny de 2023/by Helena

El curs baix del Llobregat i les rieres que el tributen van ser fa anys terra de molins. La raó és clara: s’aprofitava la força motriu de l’aigua per moure les moles. Eren, per tant, molins hidràulics, diferents dels molins de vent o dels anomenats molins de sang, moguts per animals.

Al voltant del riu Llobregat i fins i tot a redós d’alguns canals de rec es van fer molins fariners per moldre cereals i fer farina i després pa; també molins paperers que feien pasta de paper o molins de campetx, una fusta de la qual – a través de la molta – s’extreia tintura per a teixits.

Aquest fet fou molt important. I està a l’origen, per exemple, del topònim de Molins de Rei, que fa referència directa a uns molins reials del segle XII que donen lloc a l’actual ciutat.

I és l’orígen també del valuós patrimoni que ens ha llegat l’aigua.

Tot i que pugui semblar sorprenent, son força els molins que es conserven a la nostra comarca: el Molí dels Frares a Sant Vicenç dels Horts; o el de Can Padrosa a Sant Just Desvern, el de Capdevila al Papiol o Can Cartró a Sant Joan Despí, per citar-ne alguns.

Avui vull parlar-vos del Molí de Can Batlle de Vallirana, que be mereix una visita. Es tracta d’un conjunt arquitectònic d’origen medieval. Pels volts del segle XV es construeix un primer un molí i a principis del segle XVI se li adossa una nova construcció, la masia de Can Batlle. Ja en el segle XIX, amb el primer molí en desús, se’n construeix un altre de dues moles mogut per una roda de calaixos de fusta de 10 m de diàmetre, única a Catalunya.

El conjunt conserva encara la bassa, un cup de vi o la canalització d’aigua fins el molí. Als espais interiors podem veure alguns elements originals de la masia, com una antiga cuina, portals d’arc de mig punt adovellats i sostres de volta catalana. També els enginys que movien els molins i diverses sales d’exposicions.

Una visita guiada permet conèixer com funcionaven els molins i les eines que feien servir els moliners.

Ja fa anys que el Molí de Can Batlle és un equipament cultural municipal. Paga la pena apropar-s’hi i és ideal com a activitat en família.