L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Tot seguit Carles Riba, president del CMES (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i social sostenible) va parlar sobre “Transició energètica i transport”. Va destacar, entre d’altres, que en els darrers 200 anys, a redós dels fòssils, les societats desenvolupades han impulsat unes tendències, possibles gràcies a un transport massiu i barat: la població s’ha anat concentrant en grans ciutats lluny dels recursos de subsistència, el comerç globalitzat ens ha acostumat a disposar de productes de totes les procedències, i tant la segmentació de les produccions en localitzacions distanciades entre sí com l’impuls del turisme i l’oci de masses requereixen un plus de transport difícil de mantenir amb el futur sistema energètic renovable.

Vegeu aquí la seva ponència.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

I per acabar la primera sessió, Lluís Carrasco, membre del grup GITE Baix Llobregat (Grup Impulsor de la Transició Energètica del Baix Llobregat) i de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) va intervenir per parlar d’”El futur del transport intracomarcal”. Va posa de manifest la ineficiència de les infraestructures ferroviàries i tramviàries existents per als desplaçaments transversals, així com les desigualtats i deficiències en la xarxa d’autobusos derivades dels diferents models de gestió. La va tractar el tema de les barreres físiques i de coordinació, i proposà un plà d’acció amb un focus en la intermodalitat, el desplegament del tramvia, la reordenació dels autobusos i el foment de la mobilitat activa, amb l’objectiu de cohesionar el territori, millorar l’accés a oportunitats i avançar cap a un model més sostenible.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

La segona jornada del 2 de  juliol, moderada per Genoveva Català, vocal de la Junta directiva, va consistir en dues ponències i una taula rodona.

Eduard J. Alvarez Palau, doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC i professor de logística i transport a la UOC va fer la primera ponència de la jornada “La distribució urbana de mercaderies (DUM) i el món del comerç en l’actualitat”. Ens va aportar una visió integral del nou model de distribució de mercaderies que està emergint a les societats contemporànies degut al comerç electrònic i les preferències de consum dels ciutadans.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

A continuació, Montserrat García Blasco, membre de la Junta directiva de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i la CONFAVC (Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya) va intervenir posant la mobilitat reduïda al centre del discurs, amb la seva ponència “La mobilitat personal, com resolem les barreres?”. Va destacar que tenir en compte l’accessibilitat als entorns urbans, als itineraris quotidians i als serveis de transport públic equival a parlar del dret a la mobilitat, Parlar de mobilitat sostenible i segura per a tothom, Parlar de lògica, usabilitat, responsabilitat professional i també política, Parlar de la vida quotidiana de les persones, dels usos de l’entorn urbà i de la diversitat de perfils de població, Parlar d’una responsabilitat compartida de tota la ciutadania i parlar d’inversions.

Vegeu aquí la seva presentació.

Vegeu aquí el vídeo de la seva ponència:

Per acabar la jornada, el David Guerrero, periodista i soci del CECBLL, va moderar la taula rodona “Perspectives de futur en matèria de mobilitat i transició energètica”, que va comptar amb José Manuel Jurado, membre de la direcció i responsable de Mobilitat de CCOO BLLAPAG; Juan Alfaro Hinarejos, secretari general de la Secció Sindical d’UGT a Aigües de Barcelona; Neus Olea, directora general adjunta AEBALL-UPMBALL (Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat – Unió Patronal Metal·lúrgica de l’Hospitalet i el Baix Llobregat); Joan Soler Moll, membre de l’òrgan de govern de PIMEC Baix Llobregat i conseller delegat de l’empresa Soler i Sauret; Mercedes Vidal, vicepresidenta de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic); Òscar Miquel, tècnic superior de l’Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vocal de la Junta de CMES (Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible); i Víctor Luna, president de Som Mobilitat.

El diagnòstic compartit de la taula assenyala una forta dependència del vehicle privat, especialment per accedir als polígons industrials, la meitat dels quals no tenen oferta de transport públic. Aquesta situació genera problemes de congestió, emissions, sinistralitat laboral (un 20-25% dels accidents mortals són initinere) i desigualtat social, ja que dificulta l’accés a la feina per a qui no disposa de cotxe. Les propostes es van centrar  en diverses línies d’actuació: l’aplicació efectiva de la normativa existent, com els Plans de Desplaçament d’Empresa (PDE), que actualment tenen un compliment molt baix; la necessitat d’inversions urgents en infraestructures clau (carril bus a la B-23, extensió de l’R1, connexió del tramvia); i l’enfortiment del transport públic, especialment l’autobús, que es considera la solució més ràpida i flexible per millorar la connectivitat.

L’Escola d’Estiu va tenir una assistència en sala de 50 persones inscrites que van contribuir,  amb les seves aportacions i preguntes, a enriquir els debats i reflexions finals de l’activitat.

Vegeu aquí el vídeo de la taula rodona:

 

Alguenes fotografies de la jornada:

 

 

Continuem amb les presentacions del llibre “Contes del Baix Llobregat” a Viladecans

El llibre “Contes del Baix Llobregat, escrit per Rafael Bellido i il·lustrat per Joana Llordella, continua fent “bolos” pel Baix Llobregat. Si en els mesos anteriors hem estat més aviat per la zona nord i les valls, el mes de juny ha estat el torn de la zona sud. El dia 13 vam estar a la biblioteca de Viladecans. A més de l’autor i la il·lustradora ens va acompanyar la tinenta d’alcalde de medi ambient i patrimoni cultural, Encarni Garcia. L’acte va comptar també amb lectures magníficament dramatitzades per Xavier Calderé, arxiver de Viladecans, i per Josep Lluís Atienza, que ha estat membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals. Amdós són socis de l’entitat.

L’autor i la il·lustradora van destacar en la seva intervenció l’estima que havien posat en la feina feta i la descoberta d’una comarca plena d’encís i de gent meravellosa. Gràcies, Joana i Rafa!!

El divendres 28, en el moment de sortir aquest butlletí, el conte es presenta a través d’una tertúlia al Bar del Mercat del Prat de Llobregat. Us donarem els detalls en el proper butlletí mensual del CECBLL.

Trobades de Recerca Jove

Organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals per fomentar l’ús de metodologies de recerca entre l’alumnat i el professorat de secundària

Les Trobades de Recerca Jove organitzades pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat pretenen facilitar la feina d’ensenyar i aprendre des del vessant de la investigació en l’àmbit comarcal.

Les Trobades són una proposta adreçada als centres educatius de la comarca, per estimular a l’alumnat i professorat a utilitzar les metodologies de recerca com a alternativa a d’altres metodologies més tradicionals, cercant un ensenyament més actiu i una major motivació de l’alumnat.

En els centres d’ensenyament secundari del Baix Llobregat, sovint es fan treballs de recerca que tenen com a referència algun aspecte relacionat amb la nostra comarca. Aquestes Trobades volen impulsar aquest tipus de treballs i promoure’ls a través de les convocatòries bianuals de les Trobades de Recerca Jove del Baix Llobregat.

Us oferim

  • EXPOSICIONS ITINERANTS
    • Tothom al carrer! La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979)
    • Les batalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix Llobregat (1808-1814)
  • VISITES GUIADES I SERVEIS DE MONITORATGE:
  • ESTUDIS A LA CARTA
  • SERVEI EDITORIAL
  • PRESENTACIONS DE LLIBRES
  • MAPES DEL PATRIMONI CULTURAL
    • Visites guiades al Palau Falguera
    • Ruta Modernista per Sant Feliu de Llobregat
  • CONFERÈNCIES, TAULES RODONES I CURSOS
  • SORTIDES CULTURALS
  • PUNT DE CONTACTE AMB LA VIQUIPÈDIA

Exposicions itinerants

TOTHOM AL CARRER!
La lluita antifranquista al Baix Llobregat (1960-1979)

Comissaris de l’exposició: Elionor Sellés i Vidal i José Fernández Segura

Fitxa tècnica

Elements de l’exposició

En els anys seixanta i setanta del segle passat, el Baix Llobregat va experimentar una de les majors transformacions tant en el paisatge agrícola i urbà com en la composició social i humana. Són anys de dictadura i d’absència de drets i llibertats i de deficients condicions de vida i treball. La voluntat de canviar les coses, de progressar i sortir dels marges que la dictadura imposava va donar pas a una eclosió de multitud d’iniciatives i activitats que van anar conformant la lluita antifranquista que va contribuir de manera decisiva a la recuperació de la democràcia

Marc expositiu
L’exposició té quatre grans àmbits, dos de caràcter introductori –les transformacions a l’espai i a la població- i dos que presenten el nucli temàtic –la lluita antifranquista i la democràcia als Ajuntaments- Es tenen en compte elements visuals –cartells, fotografies, publicacions, gràfics, mapes…- però hi tenen una part destacada els testimonis dels primers alcaldes democràtics dels municipis de la comarca. Els testimonis es presenten a través de transcripcions de frases curtes i de talls sonors o visuals. Els quatre àmbits son:

  1. L’espai, la comarca. Mapes que mostren la transformació del paisatge. Fotografies que mostren el pas de la comarca rural a la industrial. Problemes d’infraestructures, d’inundacions, vies de comunicació. Dades demogràfiques de la comarca i d’alguns municipis que mostrin l’evolució de la població entre els anys cinquanta i finals dels setanta.
  2. Canvis polítics. S’hi mostren els següents subàmbits il·lustrat amb diverses fotografies i imatges:

a) el règim de Franco

b) la fi de la dictadura

c) Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia

  1. La lluita per la democràcia. En aquest apartat veureu la composició de la xarxa associativa antifranquista: la lluita obrera, la lluita pel riu, reivindicacions veïnals, Comissió Intermunicipal d’Urbanisme, reivindicar l’educació, moviment cultural i moviment feminista. En primer lloc veureu les característiques del règim franquista i a continuació la mobilització per a la recuperació de les llibertats. Testimonis escrits i orals, fotografies, cartells, publicacions i filmacions que expliquen la lluita obrera, el moviment veïnal, el moviment cultural i associatiu, la lluita per la canalització del riu, la lluita feminista i d’altres que van protagonitzar la lluita antifranquista a la comarca.
  2. La democràcia als Ajuntaments. En aquest àmbit veureu el pas dels darrers ajuntaments franquistes als primers consistoris democràtics.
    Un anàlisi de les trajectòries vitals i polítiques de les persones que van assumir l’alcaldia en les primeres eleccions municipals democràtiques. Es tracten els aspectes següents: perfil dels primers alcaldes democràtics, plataformes cíviques de control dels ajuntaments franquistes, Comissió Interurbana d’Urbanisme –CIU-, propaganda electoral, llistes electorals, resultats electorals, testimonis escrits i orals sobre el procés d’accés a l’alcaldia i les primeres actuacions polítiques.

Les batalles del Bruc i la Guerra del Francès al Baix Llobregat (1808-1814)”

La crisi de la monarquia espanyola a inicis del segle XIX li va donar a Napoleó l’oportunitat d’intervenir decisivament en la política hispànica. L’any 1807 Napoleó va aconseguir l’adhesió d’Espanya al bloqueig continental contra Anglaterra i al mateix any se signava el tractat de Fontainebleau, pel qual Espanya i França es repartirien Portugal, aliada dels anglesos

Amb els exèrcits napoleònics a la península, sota el pretext de l’auxili als espanyols en la invasió a Portugal, i amb la família reial enfrontada entre ella a Napoleó li va resultar fàcil desposseir als Borbons del tron i col·locar com a rei d’Espanya al seu germà Josep.

Les primeres tropes franceses i italianes van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808 i havien de romandre a Barcelona durant tres dies de pas cap a Cadis. El rei demana que a les tropes se’ls dispensi una bona acollida. El pas del temps demostraria que la intenció del comandament francès era una altra, al veure com ocupaven per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc.

La crisi va esclatar amb la crema del paper segellat a Manresa. Casi immediatament es produïa en diferents llocs de Catalunya l’aixecament insurreccional. El 2 de juny es va constituir a Lleida una Junta de Govern i Defensa a la vegada que es constituïen noves juntes locals i altres que assolirien un caràcter corregimental i que actuarien eficaçment durant tota la guerra.

El primers incidents bèl·lics importants foren les dues batalles del Bruc, els dies 6 i 14 de juny de 1808, que donarien lloc les primeres victòries sobre l’exèrcit napoleònic. Des d’aquell moment els enfrontaments inicials es transformarien en una guerra oberta contra l’ocupació.

El Baix Llobregat esdevindrà un escenari de lluita contínua. Sis anys de guerra castiguen implacablement els habitants de la comarca i arruïnen una economia de base agrícola, ja afeblida per la coincidència d’unes adverses condicions climàtiques, i per l’obligació de mantenir tant als exèrcits d’ambdós bàndols com als guerrillers. La crisi ocasionada per la guerra també va arribar a la destrucció d’un important nombre d’elements del patrimoni arquitectònic i rural de la comarca.

La guerra va acabar l’any 1814 amb la retirada de les últimes tropes de l’exèrcit napoleònic i el retorn de Ferran VII que deroga la Constitució de Cadis de 1812, i el retorn de l’absolutisme, però les llavors de la subversió de l’Antic Regim estaven germinant. El pagesos començaven a discutir la legitimitat dels drets senyorials. Després de sis anys de guerra la societat havia canviat i no es podia tornar cap el passat. La fractura de la lluita pel liberalisme es traduiria en una escissió dins de la societat catalana que no tardaria en esclatar en un nou capítol revolucionari.

Conxita Solans Roda – Comissària de l’exposició

Mapes del Patrimoni Cultural

El CECBLL pot dur a terme la realització de Mapes de Patrimoni Cultural que tenen per objectiu la recollida exhaustiva de dades sobre el Patrimoni cultural i natural d’un municipi concret i la seva valoració, permeten així l’establiment de mesures per la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.

Faciliten el coneixement del patrimoni d’un municipi, tot acostant-lo als ciutadans. Els Mapes del Patrimoni cultural Local inclouen:

L’enumeració exhaustiva dels elements de Patrimoni cultural i natural d’un municipi.
La valoració dels element reconeguts.
Propostes per a la gestió i l’adopció de mesures per a la seva protecció i conservació.
Suggeriments per a la planificació de les accions de rendibilització social i cultural, tot incloent la presa de decisions en el planejament urbanístic, l’establiment de diferents modalitats de rutes didàctiques i turístiques, la senyalització d’elements patrimonials, etc …

Previsualització Mapes de Patrimoni Cultura

ABRERA
BEGUES
COLLBATÓ
CORBERA DE LLOBREGAT
ESPARREGUERA
LA PALMA DE CERVELLÓ
SANT FELIU DE LLOBREGAT
SANT ESTEVE SESRIOVIRES
OLESA DE MONTSERRAT

Edicions del Llobregat (Servei Editorial)

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, com a entitat experimentada en la recerca i en l’edició de publicacions ha concretat una nova activitat, un projecte editorial que pugui facilitar l’edició i la publicació tant de llibres propis com d’entitats sense ànim de lucre i ajuntaments

Aquesta nova activitat, sorgeix a partir de les peticions que hem rebut d’administracions locals i d’entitats que tenen certes dificultats a l’hora de publicar. Amb el projecte editorial, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat es vol consolidar una oferta cultural de qualitat i al mateix temps atendre la demanda d’altres entitats i facilitar-los l’edició de les seves publicacions.

Amb aquest objectiu ha nascut l’editorial del CECBLL, sota el títol d’ Edicions del Llobregat: una línia de publicacions amb sèries temàtiques. Es pretén que englobi les diferents temàtiques dels llibres que s’han editat fins ara i també que n’enceti de noves. La línia d’identificació consisteix en un color diferent per a cadascuna de les sèries de la col·lecció. Aquest color és visible tant a la coberta com al llom de la publicació.

Per tal d’efectuar un pressupost de qualsevol publicació que es vulgui editar amb Edicions del Llobregat, caldrà aportar les següents dades:

  • Mides del llibre
  • Característiques de la portada: tipus de portada, solapes, color o blanc i negre
  • Número aproximat de pàgines i de imatges, color o blanc i negre
  • Tiratge
  • Qualitat del paper: reciclat, estucat…
  • Logotips que han de constar

EL CECBLL facilita l’ISBN a totes les seves publicacions, ofereix maquetació, impressió, manipulació i retocs d’imatges, correcció lingüística i correcció de galerades.

Visites guiades i servei de monitoratge

Consisteix en gestionar les visites guiades que l’ajuntament vulgui dur a terme al seu municipi mitjançant l’equip de monitoratge del CECBLL. Prenem com exemple l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, amb qui fem les visites guiades del Palau Falguera i la ruta modernista de la mateixa ciutat

Visites guiades al Palau Falguera

La visita ofereix una visió intimista de les famílies propietàries del Palau i de les seves trajectòries vitals, un passeig pel seu jardí romàntic amb els elements característics que es conserven, la visita a la capella inspirada en les esglésies barroques italianes situada a nivell de les immenses terrasses i una mirada a la planta noble del Palau, on es situen els salons que han conegut esdeveniments importants per a la història de Sant Feliu. Tot plegat, emmarcat en un discurs històric.

Ruta Modernista per Sant Feliu de Llobregat

L’itinerari es desenvolupa per l’espai urbà de la ciutat, en el que, sortosament, han perviscut alguns dels projectes realitzats en el temps del Modernisme com a béns patrimonials. La visita mostra un patrimoni arquitectònic moltes vegades desconegut pel públic assistent. La difusió comarcal d’aquest bé patrimonial, serveix a la vegada per la conservació del mateix. L’itinerari s’inicia al Palau Falguera i es fa un recorregut per altres edificis significatius de la ciutat de caràcter modernista, com ara la Unió Coral, l’Ateneu, el Casino, els pisos obrers de la fàbrica Bertrand, can Montmany, etc.