Preparant el viatge pel 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen

/by

Una delegació de 25 persones del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, formada bàsicament de persones vinculades a la XI recerca col·lectiva sobre Exili i deportació i persones de la Junta de l’entitat, viatjaran a Àustria als actes commemoratius del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.

La tarda del 10 d’abril vam fer una reunió amb les persones que viatjaran a Mauthausen i ens va acompanyar el secretari d’Amical Mauthausen, Isidoro Teruel, organitzadors dels viatge. Ens va explicar el programa detallat i els diferents espais de memòria que es visitaran.

El 5 de maig del 1945 les tropes americanes entraven a Mauthausen, un dels darrers camps del Reich que fou alliberat. Poc més d’un centenar de baixllobregatins (tot homes) van ser deportats als camps de concentració nazis, 91 dels quals van anar a parar al camp de Mauthausen.

Membres de la Societat Catalana de Tecnologia, amb el seu president Jordi Regalés, visiten la Colònia Sedó d’Esparreguera

/by

Aquest mes d’abril, concretament el dia 5, vam rebre al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera un grup de membres de la Societat Catalana de Tecnologia encapçalat pel seu president, Jordi Regalés. La SCT és una filial de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia. Té per finalitat el conreu de la tecnologia en les seves diverses vessants, fomentant-ne la investigació i contemplant-la com a factor de cultura.

La visita va ser molt enriquidora, ja que les persones assistents van fer aportacions molt interessants respecte del funcionament de la maquinària que va permetre fer de la fàbrica de can Sedó una de les més productives de Catalunya gràcies a la seva gran turbina de 1.400 cavalls de potència i a altres enginys per a la captació d’energia.

L’activitat s’emmarca en el projecte de dinamització del Museu de la Colònia Sedó que el CECBLL ve desenvolupant des del setembre de 2019, quan vam assumir la gestió de les visites gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural per mediació del MNACTEC.

Des d’aquestes línies agraïm a l’SCT el seu interès.

L’ACPEPF organitza una jornada sobre el valor pedagògic del testimoni a La Model

/by

El 8 d’abril l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF) van organitzar una interesant jornada sobre el valor pedagògic del testimoni, amb especialistes en la matèria. Conxita Sánchez, vocal de Junta i Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL van assistir a la jornada.

Aquesta activitat es va realitzar a l’espai memorialístic de la Presó Model de Barcelona i va ser conduïda i presentada per  Carles Vallejo Calderón (president de l’ACPEPF) i Isabel Alonso Dávila (coordinadora de la comissió pedagògica de l’ACPEPF).

A la jornada hi van intervenir representants d’institucions memorialistes (ACPEPF, Institut Navarrès de Memòria i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya), juntament amb represaliats i represaliades i familiars, provinents de diferents punts de la geografia espanyola i també d’Itàlia i Alemania, que van debatre sobre el paper i el valor dels testimonis a les aules educatives.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat presenta el llibre “El Baix Llobregat desaparegut”

/by

El proppassat dia 8 d’abril es va dur a terme a la seu de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la presentació del llibre El Baix Llobregat desaparegut, que té com autora la historiadora, sòcia del CECBLL, i ex-directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat M. Luz Retuerta, amb pròleg de la també sòcia del CECBLL Mercè Renom i editat per la baixllobregatina Efadós.

370 pàgines amb més de 370 fotografies dels 30 municipis de la comarca, de realitats, moments, indrets i persones ja desaparegudes. Com indica l’autora en la seva introducció “Imatges per evocar una història”. Fotografies realitzades per  fotògrafs i editors postals de la pròpia comarca i també barcelonins, així com pels mateixos baixllobregatins, recollides en els seus àlbums familiars, esdevinguts així documents de memòria col.lectiva.

Un recull que abasta des d’una fotografia dels anys seixanta del segle XIX fins a fotografies de mitjans dels anys seixanta del segle XX; cent anys!! Un recull que ha sorprès a tothom i que com molt bé va indicar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, ha estat com “un Baix Llobregat aparegut”. De fet, en el pròleg la Mercè Renom ens indica que “El Baix Llobregat que ens mostra aquest llibre no ha desaparegut del tot, malgrat el que suggereix el títol. Mostra un substrat de modes de vida sobre el qual s’ha fet la comarca d’avui”.

Varen assistir a l’acte més d’una vuitantena de persones, que va comptar  amb la intervenció  de la cap d’Àrea d’Imatges, Gràfics i Audiovisuals de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Imma Navarro Molleví, i els parlaments de la consellera de cultura del Consell Comarcal, Lidia Muñoz i l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat Lourdes Borrell.

Carles Riba fa una ponència en la jornada per impulsar una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat

/by

Es consolida la Xarxa de Comunitats Energètiques del Baix Llobregat

Després de la jornada del dissabte 12 d’abril a l’Ateneu Santfeliuenc, s’ha consolidat un pas important cap a la creació d’una xarxa de Comunitats Energètiques al Baix Llobregat. L’esdeveniment, impulsat pel Grup Local Baix de Som Energia, l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, va reunir diverses  persones interessades, col·lectius i administracions a impulsar un model energètic més just, democràtic i sostenible.

Durant la jornada, es van compartir experiències, reptes i oportunitats per avançar en la creació i consolidació de comunitats energètiques locals, que permeten a la ciutadania generar, gestionar i compartir energia renovable pròpia. Es van abordar temes com les barreres legals, administratives i financeres, així com la necessitat d’assessorament tècnic i organitzatiu per facilitar aquests projectes.

Les ponències van destacar la importància de la participació ciutadana, la col·laboració entre Comunitats i administracions, i, sobretot, la necessitat de crear una xarxa de suport i coordinació entre les diferents iniciatives a la comarca. La sessió de treball va permetre explorar estratègies per a la coordinació i el creixement dels projectes energètics col·lectius.

Entre les potències van participar:

1a sessió: context energètic i experiències de Comunitats a la comarca 

Carles Riba i Romeva, enginyer, escriptor i polític català. Doctorat en enginyeria industrial el 1974, ha exercit de professor a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1997. Paral·lelament, fou president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat del 1995 al 2013. Des del 2013 és el president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic Social i Sostenible (CMES).

Clara Ferrer Gavarro, consultora d’energia de la Fundació La Bastida, Som una fundació que neix amb el Cooperativisme i l’Economia Social i Solidària al nostre ADN. Des de Cornellà, al Baix Llobregat, impulsem el model Cooperatiu i l’Economia Social i Solidària com a alternativa al capitalisme en la manera de produir i organitzar-se, i com a eina de transformació social.

Roger Reixach Sánchez, membre de l’equip d’Energia Col·lectiva de Som Energia des de febrer de 2023 i membre del Grup Local del Baix Llobregat des de 2014.

2a sessió: suport per part de l’administració

Carme Melcion Fontbernat, Responsable de programes d’inversió climàtica, Secció de Suport a la Gestió Energètica Local Oficina Tècnica de canvi Climàtic i Sostenibilitat Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica

Marcel Camps Inglès, és responsable dels projectes de Comunitats Energètiques i Flexibilitat de la Demanda a l’Oficina de Transició Energètica de l’AMB. Enginyer de l’Energia amb experiència en renovables, mercats elèctrics i autoconsum, ha coordinat projectes europeus com l’H2020 UP-STAIRS, V2MARKET i LIFE COMANAGE.

Oscar Miquel Sicilia, Des de fa 2 anys és el tècnic de l´Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat i els principals objectius del projecte són impulsar projectes d’energies renovables a la comarca i que aquests tinguin un model distribuït i participat.

Josep Lluís Martínez, tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat. L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat és el dispositiu referent de l’Economia Social i Solidària al Baix Llobregat. Josep Lluís Martínez també és professor d’Economia Política i Ambiental a la Universitat Autònoma de Barcelona i soci de la cooperativa l’Àgora de la Terra.

Si premeu aquest enllaç podreu accedir a la carpeta amb totes les presentacions utilitzades a la jornada.

En definitiva, aquesta trobada ha reforçat la voluntat del Baix Llobregat de transformar el model energètic actual cap a un sistema més accessible, democràtic i sostenible, amb la creació d’una xarxa que faciliti l’intercanvi d’experiències, recursos i suport mutu entre les diferents comunitats energètiques locals.

Si teniu interés de participar podeu escriure a baixllobregat@somenergia.coop o enviar missatge de Whatsapp o Telegram al 697 61 81 38.

 

Font: Grup Local del Baix Llobregat de Som Energia, Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, Oficina Comarcal de Transició Energètica del Consell Comarcal del Baix Llobregat

Es col·loca una llamborda Stolpersteine en memòria a Francisco Casares Rodríguez

/by

El dimarts 29 d’abril, Sant Just Desvern va col·locar una llamborda Stolpersteine davant la casa on va viure Francisco Casares Rodríguez, veí del municipi que va sobreviure quatre anys a l’horror del camp de concentració de Mauthausen.
En l’acte homenatge hi va participar la seva família, membres del Centre d’Estudis Santjustencs i la Teresa Cots i el Juli Ochoa que van fer recerca sobre la seva figura publicant l’estudi “Francisco Casares: sobreviure l’infern de Mauthausen” (podeu descarregar-lo aquí). També hi va participar l’artista i creador de les llambordes Stolpersteine, Gunter Demnig, l’alcalde de Sant Just Desvern, Joan Basagañas, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Menéndez, el Cònsul General d’Alemania, Dirk Rotenberg, el president d’Amical Mauthausen, Joan Calvo, el vocal de Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Jaume Bosch i Marc Masjuan, dels Tallers de Música, que va interpretar “El Cant dels Ocells”.

 

MIREM EL BAIX LLOBREGAT AMB ULLS DE DONA

/by

A l’any 1997 el CECBLL i l’Arxiu Comarcal impulsàrem la cinquena recerca col·lectiva sobre la dona i la història al Baix Llobregat. La dirigien Cristina Borderias i Soledad Bengoechea i els treballs abraçaren els segles XIX i XX. L’any passat en aquest mateix butlletí Mercè Renom entrevistava Cristina Borderias fent la següent observació sobre la investigació “encara avui, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui.”

L’any 1998 el número 4 de Materials del Baix Llobregat es dedicà a “Les dones al Baix Llobregat” una desena d’articles tractaren diferents camps, entre ells hi havia el de Genoveva Català que parlava de “Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica” qui començà el seu article tot dient “Desenvolupar democràticament una comunitat sense comptar amb la participació activa de la meitat de la població és un dèficit democràtic i una gran pèrdua de recursos humans”. En el primer article de la publicació la historiadora Cèlia Cañellas el clogué tot dient “La iniciativa del Consell de Redacció per a la confecció d’aquest dossier reflecteix l’interès per l’anàlisi de la realitat des d’una òptica de gènere empresa des del Cecbll en sintonia innegable amb la major presència i protagonisme femení en el sí de l’entitat”.

Si resseguim l’activitat del Cecbll veurem com el feminisme sempre és present en les nostres activitats, tant en la recerca com en les publicacions. La nostra és també una mirada de la comarca amb ulls de dona. L’any 2017 s’engegà “Fòrum de dones. Lideratges femenins al Baix. 40 anys de feminisme” debatent sobre Dones, cultura i ciència; Dones, indústria i tecnologia i Feminisme als municipis. Convé recordar que des de l’any 2002 a la comarca se celebra el Congrés de Dones, la nostra associació sempre hi hem participat activament a tall de recordatori assenyalem que en la 6a edició l’any 2022 treballarem dues activitats relacionades amb les dones i l’entorn tecnològic que permeteren fer les nostres aportacions després d’un intens debat amb dues expertes i una interessant activitat amb alumnes de l’IES Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires .

El calendari de treballs vinculat amb el coneixement de la vida de les dones no s’ha aturat mai, recordem l’itinerari urbà “Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despi” o el número 22 de Materials del Baix Llobregat dels anys 2018/2019 sobre la “Mirada feminista de l’urbanisme”, coincident amb l’elaboració del “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” fet conjuntament entre el CECBLL i les alcaldesses de la comarca.

Cada any pel 8 de març ens esmercem en fer una programació específica que aporti coneixement i reconeixement sobre les dones i el feminisme. Enguany només ens ha quedat pendent una activitat (suspesa a causa de la pluja) que reprogramarem al mes de maig. Es tracta de “Dones que formen part de la història” consistent en una passejada per la Colònia Sedó, on les dones que hi havien treballat ens explicaran les seves vivències, tot plegat preparat per Joana Llordella. Com sabeu, en moltes ocasions de mà de Gràcia Dorel hem aprofundit en la vida de les dones a la indústria tèxtil al llarg de la història.

A l’actualitat arreu hi trobem una enorme sensibilitat i aquest març una vegada més s’ha fet palesa la importància social del moviment de dones deixant clara la vindicació dels seus drets, davant els atacs d’alguns sectors reaccionaris s’han omplert de vida els carrers tot dient que “ni un pas enrere ni una menys”. També és remarcable que el govern de Catalunya en el seu manifest reconegui “el feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives” .

La intensa activitat d’aquest març de 2025 queda palesa en el sumari del butlletí on reflectim l’agenda pròpia plena d’activitats com la presentació del llibre de Contes arreu dels municipis i d’altres esdeveniments d’interès comarcal com la celebració del centenari de la companyia Soler i Sauret, la quarta assemblea comarcal de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia, o la presentació de la proposta de SOS Llobregat de Parc Natural i Agrari per a la protecció dels terrenys naturals i agraris del Delta, la Vall baixa i els connectors ecològics. Fixem-nos en els eixos dels tres esdeveniments: activitat econòmica i de servei públic d’una empresa familiar, el món del treball i els drets socials i la protecció del medi ambient. A tots aquests esdeveniments hi hem estat convidades atesa la trajectòria de l’entitat durant 50 anys on tothom ens reconeix pel rigor en la recerca i en la difusió del coneixement, ambdós treballs els fem plena i intensament connectades amb la vida quotidiana de la gent.
Ah!! a més a més aquest març ha plogut “l’aigua és vida!”

“ELLES, TEIXIDORES DE VIDA”, per Joana Llordella

/by

Recordar és obrir el cor i recuperar les dones de la nostra comunitat és part de la solució al conflicte iniciat a causa d’una educació retrògrada durant el franquisme.

Fa pocs dies llegíem a la premsa que els joves d’entre 18 i 25 anys se situen més aviat en una tendència política de dretes i que el triple d’homes, més que no pas les dones, els agraden més els postulats de dretes i d’extrema dreta. Tenim un problema. Per altra banda, 6 de cada 10 homes joves rebutgen el feminisme sense deixar clar que estan contra la igualtat. Tenim un altre problema.

Joana Llordella Zamora

Com que he passat mitja vida amb adolescents i mai havia constatat aquest estat d’opinió, no és que no m’ho cregui, —tot i que tampoc he analitzat les enquestes que han utilitzat per aquest estudi—, sinó que m’ha fet reflexionar per intentar esbrinar els motius d’aquesta actitud.

Estan descontents. I de qui és culpa? Aquí tenim la resposta. Si aquests nois han viscut sense dificultats econòmiques, per lògica les dones del seu entorn tampoc; per tant, ells probablement no entenen el motiu de tanta reivindicació femenina. Altrament, si els joves no estan “ben educats”, es poden sentir incòmodes davant de les denúncies als mitjans per l’assenyalament públic  contra els homes, en moltes ocasions famosos o bé homes que sempre s’havia suposat que tenien conductes indiscutibles, com ara mestres, capellans, instructors, educadors, etc. I si  a aquests nois, a més, els costa tenir una bona posició econòmica, un bon habitatge o la independència total de la família, cauran fàcilment en discursos extremistes, tant d’esquerra com de dretes. Podem parlar de contrarevolució, potser.

Potser els joves, sense saber-ho, experimenten la pressió que han sentit fins ara moltes dones: com ara que la societat els demana tenir un cos perfecte com el d’un model publicitari, i això costa molt d’esforç. S’ha de tenir el cap molt ben moblat per no sentir-se dominat i rebel·lar-s’hi, que és el que tradicionalment han fet les feministes.

I no en justifico l’actitud, per suposat,  que sabem que hi ha molts joves que no pensen d’aquesta manera! Però si volem evitar que aquest nombre creixi, hem de fer pedagogia. A aquests joves se’ls ha d’educar, de ben petits a la família i, sobretot, als espais comuns com ara l’escola, els instituts, o els espais de lleure: per què hem de ser feministes, per què parlar d’esquerres o dretes va lligat també al concepte de feminisme o masclisme. De jove vaig conèixer companys d’esquerres –això deien– que estaven a l’exili per les seves idees i, en canvi, tenien una actitud envers les seves companyes pitjor que la dels  patriarques bíblics.

Per tant, hem de saber connectar amb el malestar d’aquests joves a través de l’educació i fer-los crítics davant els discursos tòxics que poden trobar a les xarxes. No hi ha un altre camí, possiblement. Aplaudeixo els qui expliquen història, literatura, o el que sigui, amb la mirada reivindicativa de la igualtat entre els homes i dones, i postulen un món sense diferències de religió o de classe social ni ètniques. Sempre amb una mirada crítica.

Per la meva part continuaré estudiant i fent conèixer la vida de moltes dones del passat i del present amb l’objectiu de reivindicar-ne la memòria, la història i el present. Viure i lluitar plegats, sí, però sense baixar la guàrdia perquè tenim molts segles de dominació patriarcal i això només ho podrem solucionar amb l’activisme totes plegades.

 

Elles, teixidores de vida esparreguerina, el llibre que acabem de publicar,  és el resultat també de moltes recerques que vaig dur a terme amb el meu alumnat i ara m’he adonat que majoritàriament van ser amb noies. No hauria d’haver estat així perquè hauria estat la millor manera de prendre consciència de la causa del feminisme, però va poder ser perquè els deixava triar el subjecte de la recerca i els nois no s’hi van interessar. En els treballs de literatura hi vaig poder incidir més  i d’aquesta manera, molts nois van descobrir la tendresa i els privilegis de la lectura i l’escriptura. Tant de bo hagi aconseguit potenciar la seva autoestima sense atiar l’ego, sense l’estigma de models que voldríem obsolets.

Elles, teixidores de vida esparreguerina conté biografies molt diverses, de temàtica variada: des d’aquella regidora  que recordava que havia estat una experiència de la qual havia après moltíssim però, ben mirat, era difícil de compaginar la vida de casada, els fills, la mare malalta, el pare i l’àvia a qui havia de cuidar… O  una altra, que de petita, sense aigua corrent a casa,  era ella, i no el seu germà, la qui havia d’anar a buscar aigua a la font, i no pas a prop de casa; També la  que havia començat a treballar abans dels 14 anys, encara que no fos legal perquè a casa ho necessitaven.

Hi apareixen dones singulars, desconegudes a la nostra comunitat, tot i que havien viscut a Esparreguera, com és el cas de la lliurepensadora Maria Trulls, filla de pares treballadors del tèxtil en una fabriqueta de la vila, o altres casos com els  de les guaridores, perquè a la meva infantesa era freqüent visitar alguna veïna o familiar quan tenies torticoli o alguna altra malaltia. En aquest apartat expliquem casos concrets que vam esbrinar amb les nostres alumnes. ¡Quina llàstima que no ho haguéssim treballat també amb els nois!

Es parla de les dones represaliades pel franquisme o de les exiliades, de l’estraperlo que sovint era practicat per les nostres dones de la postguerra, de la vida miserable que van haver de viure moltes dones que s’havien quedat sense l’home o el pare i havien de sobreviure sobreexplotades;  tractem l’explotació de les obreres i les seves reivindicacions a la fàbrica Sedó, entre d’altres.

I tot això, embolcallat amb el sentiment d’admiració cap a elles, les nostres mares, àvies i demés dones, sense cap retret als homes, des de la perspectiva d’una dona ja gran que es mira el món com si fos l’última oportunitat que té de facilitar aquesta transformació que és tan necessària. Tant de bo que cadascú de nosaltres pugui ser la llavor d’aquest canvi. Cadascú en el seu entorn aprenent del passat configurant un nou futur.

La commemoració del 8M

/by

Aquest any el 8M del Centre d’Estudis ha estat prenyat de propostes.

El dia 7 de març portàvem a l’espai que ens cedeix Mery Barranco a ETV Terramar una proposta que reivindica el paper de les dones en l’economia i en la creació de xarxes. Es tracta d’una recerca del Centre d’Estudis Local de Castellbell i el Vilar sobre les matonaires de Montserrat que ha donat lloc a diversos productes, entre els quals destaca un documental d’una hora de durada. Però també la recuperació dels itineraris de les matonaires per anar a vendre a Montserrat. Us deixem aquí dos enllaços que potser us agradaran: el del tràiler del documental https://www.youtube.com/watch?v=VpORjBEte4g i el del programa d’ETV Terramar en el qual l’Esther Hachuel va entrevistar els artífex d’aquesta recerca i del documental: https://www.youtube.com/watch?v=Xb9YDkR-CSo

El dia 8 de març mateix, la nostra estimada Joana Llordella, sòcia del CECBLL, va presentar el seu llibre Elles, teixidores de vida esparreguerines, prologat per Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL. Va ser un acte entranyable en el que van participar una seixantena de persones i que va estar encapçalat per l’autora, per Neus Ribas, cap de projectes del Centre i autora del pròleg del llibre; Carme Parras, periodista i llibretera; Esther Segura, politòloga; Núria Escobar, regidora de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament d’Esparreguera, Teresa Turiera, periodista i guionista; Loli Serrano, extreballadora del tèxtil; i Carme Paltor, dissenyadora.

El dia 22 de març vam comptar amb una conferència de Glòria Trujillo Sedó, ceramista mestra artesana, que va dissertar sobre el paper de les dones a la terrisseria. Vam tenir ocasió d’aprendre com les dones han jugat en totes les cultures un paper que ha quedat potser invisibilitzat en un entorn clarament masculí, però que la seva aportació no és menor, ja que habitualment han estat les responsables de les feines de més detall, com implantar les nanses o els becs o fer certes decoracions. La Glòria va aprendre l’ofici de la ma del seu avi i, després de passar per la Universitat i pel taller de diversos ceramistes, va decidir quedar-se al taller del seu pare per defensar els valors de l’artesania. La conferència va tenir lloc a l’Espai de la Terrissa, un equipament municipal gestionat i dinamitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

I finalment, el dia 23, teníem programada una activitat a la Colònia Sedó, on gestionem les visites al Museu gràcies a un acord amb la Generalitat. Però la pluja ens va obligar a ajornar-la. No us preocupeu, tornarem a programar aquesta activitat que consistia en una passejada per la Colònia de la ma de dones que hi han treballat i que estaven disposades a regalar-nos generosament les seves vivències. Us tindrem informades.

Assisitim a l’acte de SOS Baix Llobregat “Salvem el Delta del Llobregat” a Sant Boi

/by

Dimarts 18 de març a Can Masallera la plataforma integrada per més de 70 col·lectius locals, llançaren una campanya global per a protegir la totalitat de terrenys naturals  i agraris  del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics.

Amb el clam SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT es proposà crear un Parc Natural i Agrari per protegir la totalitat dels ecosistemes i l’activitat agrària

La proposta fou presentada després d’un diàleg entre representants de grups de la zona sobre les amenaces, especialment urbanístiques i per a la pagesia local, i després de les lluites guanyades en el passat com l’oposició als projectes Barça Parc o Eurovegas.

La proposta de Parc Natural i Agrari s’argumenta com una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics. Uns entorns que pateixen històricament contínues agressions que responen a interessos econòmics i especulatius.

La iniciativa d’impulsar un Parc Natural i Agrari al delta del Llobregat sorgeix com una proposta constructiva en la cerca d’una solució que pugui aturar aquestes agressions al territori. Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, entenen que les figures de protecció actuals han estat insuficients . La figura del Parc Natural i Agrari permet blindar el territori davant futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.

A l’activitat també hi participà Ana de Sousa, advocada i investigadora social, en representació del moviment social Per L’Horta, que ha explicat l’experiència de l’aprovació de la llei de l’Horta a les Corts Valencianes, per primera vegada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I també ha fet referència a les dificultats actuals, amb la supressió del Consell de l’Horta per part del govern de Carlos Mazón.

La jornada va acabar amb un concert final, del grup de folk Trèvol,  generà un ambient festiu i agradable entre les persones i grups que s’estan unint entorn  d’aquesta proposta.

La Fundació Utopia, el llegat documental de Joan N. García-Nieto” per Yolanda Corradera, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

A l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat hem començat els actes de difusió de l’any 2025 amb un acte d’una gran importància per nosaltres com és la presentació del llibre “Un món que és urgent transformar. 30 anys sense Joan N.García-Nieto”.
Aquest llibre és significatiu per molt motius, entre altres perquè hem cooperat amb la redacció d’un dels articles, però també és important perquè és fruit de la col·laboració de diferents organitzacions, una d’elles el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) amb qui ens uneix no només el fet que compartim un espai físic sinó que també i en paraules de Maria Luz Retuerta, anterior directora de l’Arxiu: “les sinergies i les complicitats entre l’Arxiu i el CECBLL han sigut constants”.
Agraïm aquest espai que ens cedeix el CECBLL i amb la presentació d’aquest llibre també volem mostrar la tasca que du a terme l’Arxiu amb la custòdia del fons documental Fundació Utopia Joan N.García-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat.
La Fundació Utopia és una entitat creada l’any 1991 a iniciativa de CCOO i UGT, juntament amb els ajuntaments de Cornella de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Diputació de Barcelona. Es va dissoldre l’any 2021 i es va aplicar la clàusula de reversió que el mateix Joan N.García-Nieto va incloure i per la qual el fons documental que havia aplegat la Fundació es donava a la Generalitat de Catalunya per a ingressar a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat un cop es dissolgués la Fundació.
El nucli principal d’aquest fons documental és l’arxiu personal de Joan N. García-Nieto i inclou diferents fons personals dels líders i persones vinculades al moviment obrer del Baix Llobregat.
Joan N. Garcia Nieto (1929-1994) va ser un teòleg jesuïta, sociòleg, escriptor i comunista que juntament amb Alfons Comín, va fundar Cristians pel Socialisme i va destacar com activista antifranquista a la comarca del Baix Llobregat. Al llarg de la seva vida va aplegar molta documentació, que en molts casos era clandestina. La documentació gira al voltant del moviment obrer, però també és sobre moviments socials, polítiques públiques, església, desenvolupament econòmic, dones, medi ambient, cooperació internacional, forces armades, pacifisme, etc. En definitiva, ens trobem davant un fons documental que recull la realitat de la societat que els envoltava i de la qual n’eren protagonistes.
La creació de la Fundació Utopia va comportar que tota aquesta documentació junt amb la qual es va aplegar durant la vida de la Fundació va passar a formar part del fons documental que en aquests moments tenim a l’Arxiu.
Està format per 317 metres lineals, en capses d’arxiu són més de 3.000 capses i les dates de la documentació són del 1940 fins al 2021.
Una gran part és documentació en suport paper, però també inclou altres tipus de suports com documents sonors, fotografies, etc. i inclou també un gran volum de llibres i revistes especialitzades en moviments socials.
Part del fons havia rebut un tractament des d’un punt de vista documentalista, i això vol dir, sense entrar en molts detalls tècnics, que els documents que s’havien descrit ho havien fet com una unitat. En aquests moments la nostra tasca com arxiveres és inventariar, descriure i classificar la totalitat del fons documental per garantir de manera eficaç i eficient l’accés a la documentació i la informació.
I aquesta és la fase en què estem treballant a l’Arxiu d’ençà que el fons va arribar al 2021. Fins ara hem descrit aproximadament un 10% del fons documental, que vol dir unes 40.000 pàgines de documentació i hem catalogat uns 2.000 llibres i revistes que estan disponibles per la consulta.
La documentació que descrivim, també la digitalitzem i està disponible per internet al portal d’Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya: Arxius en línia. És un portal d’internet on es poden consultar els fons, documents i objectes digitals que conservem els arxius d’arreu de Catalunya. D’aquesta manera qualsevol persona en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment pot consultar la documentació.
Una de les principals tasques d’un arxiu públic com el nostre evidentment és la conservació, és vital que la documentació estigui en les condicions adients per al seu manteniment i conservació, però els arxius tenim també una altra tasca molt important, que és la difusió, és a dir que la documentació, la informació o el coneixement arribi de diferents formes a la ciutadania en general, no es tracta només de custodiar i mantenir sinó de difondre i fer accessible. Per portar a terme aquesta tasca s’han de fer servir moltes eines diferents.
Penjar la documentació a internet és una manera, però no és l’única. En el cas de la Fundació, com és un fons amb diferents tipologies documentals podem fer servir altres tipus d’eines de difusió.
En aquest sentit, un dels punts forts d’aquest fons són 65 entrevistes fetes entre 1992 i 1996 a 53 homes i 12 dones protagonistes de les lluites obreres a la comarca. Aquestes entrevistes que volien recollir la realitat sindical, social i política des de la perspectiva dels seus protagonistes, es van fer com històries de vida, i això vol dir que les persones narren la seva vida des del començament. Tenim un recull d’experiències de la seva vida sindical, però també tenim per exemple, relats migratoris, ja que 43 dels/les entrevistats/des son migrants. Per tant, aquests relats ens mostren també la realitat i la duresa, no només de comarca, sinó de tot l’Estat, des de l’any 1939 fins al 1968, que desencadenava la necessitat de migrar de les seves terres de naixement.
Aquest tipus de documents d’història oral ens permeten fer difusió d’una altra manera, per exemple amb els estudiants d’institut. Escoltar la història narrada pels mateixos protagonistes ajuda en molts casos a què la gent més jove connecti amb la història més recent i serveix per construir i entendre la realitat que els envolta. L’arribada de migrants és un tret distintiu de la nostra comarca, ho va ser als anys seixanta i ho és en l’actualitat, i mostrar la Història als més joves amb aquests talls de veu serveix per apropar la realitat del passat amb la realitat del present que viuen molts d’ells mateixos com fills d’immigrants.
I en aquesta tasca està el nostre arxiu, en conservar, custodiar i difondre la documentació que dona testimoni de les realitats tan valuoses, dinàmiques, intenses i canviants de la nostra comarca.

Se celebra el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El dijous 20 de febrer, la Unió de Cooperadors de Gavà ha estat l’escenari del Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una trobada clau per abordar els reptes de la conservació de la memòria històrica a la comarca. L’esdeveniment ha reunit representants institucionals i persones expertes en memòria democràtica amb l’objectiu de reforçar les iniciatives de preservació i sensibilització històrica.

L’acte ha estat inaugurat per la tinenta d’alcaldia de Gavà, Alba Riba, la presidenta de la Xarxa de Memòria Democràtica i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Jordi Font, i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Posteriorment, la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal, Lidia Muñoz, i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Genoveva Català, han presentat la Memòria d’Activitats i el Pla de Treball per al 2025, destacant diverses iniciatives clau, com el reconeixement a les víctimes, la participació d’escoles i instituts, les jornades d’Història i Memòria amb la Universitat de Barcelona, la trobada de la Xarxa i la visita al Pont d’Esplugues de Llobregat, així com la publicació d’un còmic sobre vagues elaborat per CCOO.

Un dels temes centrals del plenari ha estat la Llei de Memòria de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària, que preveu incorporar la memòria històrica als currículums escolars. En un context marcat pel ressorgiment de moviments d’extrema dreta i tensions territorials, els i les participants han subratllat la necessitat d’educar les noves generacions sobre el passat per tal que puguin identificar i combatre les amenaces als drets democràtics. A més, s’ha destacat la importància d’apropar les persones joves als espais de memòria locals i comarcals.

De cara al 2025, una de les iniciatives destacades serà la creació de grups de docents del Baix Llobregat per impulsar projectes educatius, fomentar visites a espais de memòria i desenvolupar materials didàctics.

La comarca compta amb un ampli patrimoni de memòria històrica i democràtica, que inclou 20 espais públics, 10 monuments (inclosa alguna stolperstein), 8 refugis antiaeris i bateries, arxius amb documentació històrica, 6 itineraris, una fossa-cementiri i una xemeneia-cuina republicana, entre altres. Tots aquests espais es poden consultar a la pàgina web oficial de la Xarxa: https://www.elbaixllobregat.cat/xmd.

Finalment, al mes de maig, una delegació del Baix Llobregat visitarà Mauthausen per commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de les víctimes dels camps de concentració nazis, en un gest de record i homenatge a la memòria històrica.

La Xarxa, creada el 2020 pel Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals, compta amb la participació d’entitats diverses, ajuntaments de la comarca, associacions de memòria històrica, sindicats com UGT i CCOO, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, a més d’historiadors i historiadores.

 

Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat. https://www.elbaixllobregat.cat/premsa/el-plenari-de-la-xarxa-de-mem%C3%B2ria-democr%C3%A0tica-del-baix-llobregat-posa-l%E2%80%99accent-en-la

CCOO fa un diàleg intergeneracional per reconèixer els sindicalistes del Baix Llobregat represaliats pel TOP

/by

En el marc del 30è aniversari del Tribunal de Orden Público (TOP)

L’Aula de formació Joan García-Nieto de CCOO Baix Llobregat i la Fundació Cipriano García de CCOO Catalunya van organitzar ahir un acte per fer un necessari reconeixement a sindicalistes del Baix Llobregat que van ser represaliats pel Tribunal de Orden Público (TOP).

La trobada va ser un èxit de convocatòria. Fugint de la nostàlgia autoreferencial, i es va desenvolupar com un diàleg intergeneracional entre sindicalistes de la comarca que van patir detencions, registres, vexacions, tortures psicològiques, acomiadaments, etc., i activistes joves interessats en la lluita antifranquista per assolir drets i llibertats democràtiques. A la conversa es va constatar la preocupació pel creixement de les opcions més reaccionàries, masclistes i xenòfobes entre una part de la societat i del jovent en particular.

L’acte va ser conduït per M. Carmen Romero i Jesús Martínez. Les salutacions institucionals foren a càrrec de Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i de Lídia Muñoz, vicepresidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i responsable de l’àrea de Cultura i Memòria Democràtica. Els represaliats presents a l’acte eren Antonio García, Conxita Sánchez, Fina Solano, Maria Jesús Bono, Emilio García, Martí Obiols, Pedro Martínez, Maria Comelles, Carles Vallejo, Paco Español i Joan Porcel.

La Fundació Cipriano García va iniciar l’any 2009 un projecte el recerca “El TOP i la repressió política sota la dictadura franquista a Catalunya: institucions, actors i dinàmiques polítiques (1963-1977)”. La trobada celebrada ahir a Cornellà posa en valor que, de les 1.500 persones empresonades pel TOP a Catalunya, 400 van ser sindicalistes de CCOO, i 70 persones sentenciades consignades als expedients judicials van pertànyer a CCOO Baix Llobregat.

El tancament de l’acte el va fer Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, qui va posar l’èmfasi en el protagonisme de la gent treballadora per contribuir a enderrocar la dictadura franquista, i que bona part dels drets socials i laborals d’avui tenen el seu origen en aquelles lluites, que no són immutables i que es podran mantenir a través del compromís de la ciutadania, d’aliances socials fortes i d’organitzacions sòlides que sàpiguen adaptar-se a un entorn canviant com l’actual.

 

Font: CCOOBaix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. https://www.ccoo.cat/bllapag/noticies/ccoo-fa-un-dialeg-intergeneracional-per-reconeixer-els-sindicalistes-del-baix-llobregat-represaliats-pel-top/

 

Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera

/by

El CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.

El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.

El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.

Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.

Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:

  • Museu de la Colònia Sedó (carrer Contínues s/n de la Colònia Sedó d’Esparreguera): tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha visites guiades a l’interior del Museu (a les 10:30 h i a les 12:30 h) i també als exteriors de la Colònia (a les 11:45 aproximadament).

Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

  • Espai de la Terrissa (carrer de la Passió, 4): obrim el primer diumenge de cada mes de 10:00 h a 13:00 h, amb visita guiada a les 12:00 h. També obrim en dies concertats per a grups.

Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

Molins de Rei acull l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

“…volem donar veu i llum a totes aquelles persones que posen en risc les seves vides fugint de la desesperació, la violència, la persecució i la injustícia.”

Manifest 2025 de l’Encesa pels drets humans

Dissabte 25 de gener vam poder celebrar a Molins de Rei l’acte de l’Encesa. A les 18 hores ens vam aplegar a la Plaça de Palau i vam poder escoltar la benvinguda de la  presidenta del Centre d’Estudis – Genoveva Català – i de l’alcalde de Molins de Rei – Xavier Paz.

A continuació es va llegir el Manifest del 2025, que ha estat redactat per Amnistia Internacional. La lectura va anar a càrrec d’Abdolaye Fall, demògraf i membre de la comunitat senegalesa; Jeanette Saab, representant de la Comunitat Islàmica de Molins de Rei; Leticia Chaves, membre de la Comunitat Paraguaiana; i Jéssica Revestido, regidora d’Acció Comunitària.

Molt emotiu el moment en què va sonar la cançó de Joan Dausà “Com plora el mar” i, per sobre del Palau, el cel va començar a tenyir-se dels colors dels pots de fum gràcies a la col·laboració dels Amics del Camell de Molins de Rei i de l’Enxuscat. A tothom el nostre agraïment.

Molt emotiu també pensar que mentre això passava, aquest ritual es repetia en un centenar de ciutats arreu del mar Mediterrani. I és que com sabeu, l’Encesa té el sentit de reivindicar una major sensibilitat ver les persones que es juguen la vida creuant el mar per fugir de les guerres, de la persecució i de la gana. I el patrimoni es mostra com un element de valor per fer aquesta crida.

Com ja hem explicat en altres ocasions, aquesta activitat va néixer el 2016, quan un grup de docents de l’Institut de Secundària Marratxí i la Societat Balear de Matemàtiques van realitzar una acció per tornar a connectar visualment un conjunt de torres amb motiu de la commemoració del IV Centenari de la mort de Joan Baptista Benimelis, matemàtic i autor d’un sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII. Aquesta acció va anar sumant els conceptes de defensa del patrimoni i de defensa dels drets de les persones intenten cercar un entorn millor per viure i per desenvolupar-se.

Aquest any 2025 l’Institut Ramon Muntaner ha coordinat les Enceses de Catalunya, el País Valencià i la Franja. I és en aquest context que el CECBLL s’ha tornat a sumar a la iniciativa promovent l’Encesa del Palau de Requesens amb el suport i la complicitat de l’Ajuntament. L’activitat ha comptat també amb el marc extraordinari de la Fira de la Candelera, que va arrencar el dia anterior amb el tradicional pregó.

I un cop més el Baix Llobregat s’ha mostrat com un territori compromès i solidari, ja que a més de la de Molins, s’han fet Enceses a Castelldefels, a Collbató, a Esplugues i a Sant Just Desvern. I la intuïció és que el 2026 continuarem sumant Enceses pels drets humans.

Assistim a la “I Jornada de Memòria Democràtica. Esplugues de Llobregat, en temps de Guerra”

/by

Esplugues ha celebrat aquest 25 de gener la primera Jornada de Memòria Democràtica del municipi, al Casal Robert Brillas, en què s’han presentat tres estudis inèdits sobre la Guerra Civil Espanyola a la ciutat, que seran publicats en un futur, i el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast Esplugues 1939: l’última resistència. L’Isabel Ortuño hi va assistir com a representant de Junta del CECBLL.

Aquest darrer episodi, que va tenir lloc justament fa 86 anys (26 de gener de 1939), ha protagonitzat gran part de la jornada. L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha donat la benvinguda i ha dit que “podríem parlar que és una jornada sobre la veritat, ara que es posen en qüestió la dictadura o alguns drets humans”. Xavier Menéndez, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, i Lourdes Borrell, diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, han destacat l’oportunitat de la jornada i la tasca que fa Esplugues per recuperar la memòria del que va passar durant la guerra.

La directora del servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Esplugues, Carme Comas, ha explicat el Programa de Memòria Democràtica d’#Esplugues 2023-2027, que, a través dels estudis que s’estan fent, té com a objectius estudiar la documentació conservada a l’Arxiu Municipal entre 1931 i 1980 i recollir els records i vivències de testimonis directes o indirectes “com a conservació de la memòria oral del municipi” i donar a conèixer el paper d’Esplugues en aquest període històric.

La historiadora i arqueòloga Marta Maragall ha presentat l’estudi Esplugues 1936-1939: la vida a la rereguarda, que recull testimonis sobre la quotidianitat del conflicte bèlic al municipi.

L’historiador Jordi Amigó i l’investigador Francesc Riera són els autors d’El Pont d’Esplugues: l’última resistència republicana, una recerca que condensa més de 20 anys d’investigació sobre el pas de les tropes franquistes pel Baix Llobregat en el seu camí a Barcelona. Gràcies a la seva feina –incloent una exhaustiva recerca de fotos i de documents, de fotògrafs professionals i de periodistes estrangers,– sobre l’arribada dels franquistes a Sant Pere Màrtir, la nit del 25 de gener de 1939, i els Fets del Pont d’Esplugues, el matí del 26 de gener, on va ha haver-hi una resistència que va produir diversos morts, s’ha pogut contradir la historiografia tradicional i el relat de l’entrada tranquil·la dels franquistes cap a Barcelona. I això va permetre que moltes persones els donés temps per fugir cap a la frontera.

L’historiador Jordi Ramos, expert en refugis, ha parlat de quatre refugis documentats a Esplugues: a l’antiga fàbrica El Gallo, a Casa Quirze (Laureà Miró, prop de la plaça Santa Magdalena), a Laureà Miró, 2 i a Joan Corrales, si bé hi ha informació sobre una dotzena d’amagatalls que podrien haver estat refugis.

Finalment, s’ha presentat el projecte de dramatització històrica a través de pòdcast titulat Esplugues 1939: l’última resistència, dirigit i guionitzat pels espluguins Tolo Albertí i Arnau Bonil, que fa una aproximació a com es va viure aquell moment a la població. Ho fa a través de personatges ficticis, però amb un relat versemblant, ja que està format pels molts i diversos testimonis sobre aquells dies que han quedat recollits. Els sis capítols es poden escoltar en diferents plataformes: https://linktr.ee/esplugues1939.

 

Font de la notícia: La resistència a Esplugues protagonitza la 1a Jornada de Memòria Democràtica | esplugues.cat. (s. f.). esplugues.cat. https://www.esplugues.cat/noticies/la-resistencia-a-esplugues-protagonitza-la-1a-jornada-de-memoria-democratica/

El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa

/by

El dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.

L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.

Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).

L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.

El conseller de la Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El divendres 20 de desembre el Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera va rebre la visita institucional del conseller Jaume Duch, convidat per l’Ajuntament. L’acompanyaven l’alcalde de la ciutat, Juan Jurado, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau. També va assistir un petit grup de representants de les empreses presents al polígon i membres del Centre d’Estudis Comarcals, entitat que com sabeu gestiona les visites obertes al públic general d’aquest Museu.

El conseller va poder conèixer les instal·lacions museïtzades, inclosa la maqueta, la turbina o el salt d’aigua de l’aqüeducte, i els espais exteriors de l’antiga colònia industrial. Les persones assistents van poder conversar amb el conseller sobre els possibles usos culturals i industrials de la Colònia i sobre la importància de preservar el seu patrimoni arquitectònic.

El conseller va rebre, de mans de l’alcalde, un exemplar del llibre La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, escrit per Gràcia Dorel-Ferré i coeditat per l’Ajuntament d’Esparreguera i el CECBLL.

La nit de la cultura mostra, un any més, la riquesa del Baix Llobregat

/by

El divendres 22 de novembre es van celebrar a la Societat Cultural La Vicentina els XII Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquests premis, organitzats per Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), busquen reconèixer des de la cultura a persones i experiències vinculades a la comarca en els àmbits socials, econòmics, ecològics i culturals.

Enguany, la gala se celebra a Sant Vicenç dels Horts, coorganitzada pel CECBLL amb l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, en honor a Magda Sanrama i Felip, l’única dona que va participar en la reunió fundacional del CECBLL, que aquest any celebra el seu 50è aniversari.

Els primers guardons a ser entregats van ser a les experiències socials de l’àmbit col·lectiu. Les candidatures premiades van ser 50 anys de vagues generals. Reconeixement al moviment obrer del Baix Llobregat, d’àmbit comarcal; Associació de familiars de persones amb Alzheimer i altres demències del Baix Llobregat, del Prat de Llobregat; CFA Arquitecte Jujol (P&L), de Sant Joan Despí; i Fundació Bayt al-thaqafa, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es van entregar els guardons a les candidatures premiades de les experiències econòmiques de l’àmbit col·lectiu, que van guardonar a Blancafort Orgueners de Montserrat, SL, de Collbató; MTS Tech, d’Esparreguera; i Sistema Thead, de Sant Feliu de Llobregat.

Després vam continuar amb les experiències ecològiques també de l’àmbit col·lectiu, i es va guardonar a la Casa de l’energia, del Prat de Llobregat; Projecte Tomaliers, d’àmbit comarcal; i la Taula del Llobregat, d’àmbit comarcal.

L’última experiència de l’àmbit col·lectiu va ser les experiències culturals, que van atorgar una estatueta al Festival Altaveu, de Sant Boi de Llobregat; a la Fundació Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat; i al grup Love of Lesbian, de Sant Vicenç dels Horts.

Finalment, l’últim bloc de guardons escollits per la Comissió de selecció i el Jurat van ser els premiats de l’àmbit Individual. Les persones guardonades van ser Abdoulaye Fall, de Molins de Rei; Àngel Merino, de Sant Feliu de Llobregat; Júlia Vergara Alert, d’Olesa de Montserrat; Montserrat Pagès Paretas, pels seus estudis sobre la comarca; Pura Velarde Cidoncha, de Cornellà de Llobregat; i Patricia Aymà Maldonado, de Sant Vicenç dels Horts.

Posteriorment, es va començar amb l’entrega dels premis singulars, encapçalats el Premi Magda Sanrama i Felip a una iniciativa destacada del municipi amfitrió. Aquest guardó el va entregar el Sr. Miquel Comino, alcalde de Sant Vicenç dels Horts i va ser per La Cavalcada de Sant Vicenç dels Horts, que porta 129 anys d’història. Des dels seus inicis on una petita comitiva de Ses Majestats d’Orient repartia joguines des d’un carro, fins a l’actualitat on cada any les carrosses de Ses Majestats són més innovadores. La Cavalcada és un exemple de l’esperit comunitari i la tasca desinteressada de tantes persones voluntàries i entitats vicentines que cada any fan de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any.

L’Hble. Sra. Sònia Hernández Almodóvar, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va fer entrega del Premi Personalitat Baixllobregatina. La guanyadora del Premi ha sigut Laura Zurriaga (àlies @croquetadexocolata a les xarxes socials), respostera i creadora de contingut gavanenca que competia amb el cantant i compositor santfeliuenc Nil Moliner. Aquest premi va ser atorgat per votació popular del públic.

Per acabar, l’Excm. Sr. Ernest Urtasun, Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, va fer entrega del Premi Gemma Tribó Traveria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat a una iniciativa destacada dels territoris de parla catalana a la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. La Fundació, creada l’any 1999, coordina i vertebra la feina de molts centres d’estudis locals i comarcals que fa anys que treballen al i pel territori. De manera unànime, la Junta del CECBLL va decidir al juliol que volia donar suport a la Federació davant de les dificultats que es trobaven al País Valencià, decisió que ha acabat sent més rellevant que mai després de l’efecte devastador de la DANA de finals d’octubre. Dona nom al guardó Gemma Tribó Traveria, que va ser una part fonamental del CECBLL durant molts anys i responsable de recerca del CECBLL des dels anys 80. La Gemma ens va deixar ja fa un any, però la seva petjada i el seu llegat perduraran en el temps. És per això que enguany el Premi Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat porta el seu nom.

Una gala plena de sorpresa i emocions, que celebrava els 25 anys de Premis i els 50 del CECBLL reivindicant la cultura, el coneixement i el Baix Llobregat gràcies a les figures de Gemma Tribó Traberia i Magda Sanrama i Felip.

Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand

/by

El passat 5 de novembre es va inaugura la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, un cicle d’activitats diverses impulsat per l’Ajuntament comptant amb la  col·laboració de les entitats que programen conferències, visites, xerrades, taules rodones… al voltant d’un tema escollit en el sí de la Comissió de Patrimoni de la ciutat.

Enguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial,  gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.

Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu,  fins l’immobiliari.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones. A més del conferenciant, també vam comptar amb les intervencions de la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; del responsable de la documentació fotogràfica, Josep M. Gelabert; del regidor de Memòria Democràtica Jaume Manyoses; i de l’alcaldessa Lourdes Borrell.

 

 

 

*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera

/by

El passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.

Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.

El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.

La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.

Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta,  ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.

Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

El CECBLL gestionarà les visites del nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera, un nou referent cultural per a la comarca

/by

 

El passat 16 de novembre es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic i que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur.

En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. En l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció.

A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.

La mostra es completa amb una exposició temporal. En aquests moments hi trobareu un conjunt de peces extraordinàries aplegades amb motiu del 150 aniversari de Ceràmica Collet, empresa establerta a Esparreguera des de fa gairebé 60 anys.

L’Espai de la Terrissa obrirà tots els diumenges fins a final d’any en horari de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h. A partir del gener obrirà un diumenge al mes amb el mateix horari. Us mantindrem informats.

Igual que fem amb el Museu de la Colònia Sedó, aquest servei cultural serà assumit pel Centre d’Estudis Comarcals.  Un orgull per a nosaltres contribuir a obrir camí cap a la implicació de les entitats en la gestió del patrimoni.

 

 

 

Propers dies d’obertura:

  • 24 de novembre
  • 1 de desembre
  • 15 de desembre
  • 22 de desembre
  • 29 de desembre

L’horari es de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h

 

 

 

PIMEC celebra 50 anys d’activisme empresarial a l’Auditori de Cornellà de Llobregat.

/by

Antoni Cañete el líder de la patronal de la petita i mitjana empresa emmarca la celebració dels seus 50 anys d’existència sota la crida a  “l’activisme empresarial”. L’afany mobilitzador d’aquesta organització la converteix en una patronal moderna, democràtica i arrelada a la comarca.

Una amplíssima representació d’empresaris i empresàries del Baix Llobregat assistiren el dimecres, 20 de novembre,  a l’Auditori de Cornellà de Llobregat. El president de PIMEC Baix Llobregat-L’Hospitalet, Joan Soler, va manifestar que aquest territori és un dels motors de l’economia catalana i espanyola, per la tradició industrial, l’envejable situació estratègica i el lideratge d’un teixit productiu diversificat i format, principalment, per petites i mitjanes empreses. Soler va insistir en la voluntat de contribuir plegats per aconseguir un territori més pròsper, equitatiu, resilient i just.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui Antoni Cañete van explorar els reptes econòmics i empresarials actuals.

A l’acte van assistir en representació del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat Genoveva Català (presidenta), Jordi Sicart (vicepresidet) i Rafael Bellido (secretari).