El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.

 

La comarca compta amb un nou Espai de Memòria Democràtica a Santa Coloma de Cervelló

/by

Com a CECBLL vam voler ser presents el diumenge 8 de febrer en l’acte d’inauguració d’aquest nou Espai de Memòria Democràtica inaugurat a Santa Coloma de Cervelló, concretament a la plaça Isidre Grañé de la Colònia Güell. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament i per diverses entitats locals, com el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, l’Associació Musical Si Fa Sol, l’associació Dones pels 4 Cantons i la Coral Casalenca. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El centre de l’Espai és una escultura d’Andreu Jansana en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que vol convertir-se en un punt de trobada per recordar les lluites per les llibertats i els drets humans i per fomentar la transmissió intergeneracional del patrimoni democràtic. L’escultura consta de tres elements: una cara femenina que expressa fragilitat i emocions com el dolor o la reflexió; un bloc de formigó massís amb motius repressius que evoca els materials dels camps de concentració i les presons; i tres bancs disposats en forma de U, concebuts com un espai de trobada i memòria col·lectiva.

Durant l’acte, que va aplegar un centenar de persones, van intervenir l’alcaldessa de Santa Coloma, Maria Pau; la presidenta de Dones pels 4 Cantons, Pepi Calbet; el president del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, Josep Padró; l’autor de l’escultura, Andreu Jansana i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell. Especialment emotiu el final, quan una cantata col·lectiva de l’Estaca acompanyant la Coral Casalenca va recordar vells moments i va adquirir alhora un nou sentit per palesar la necessitat de seguir lluitant pels drets i les llibertats.

Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle

/by

El passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.

El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.

És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.

L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.

La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

Dissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.

L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.

Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!

Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.

L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.

A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina.  Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.

Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.

Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

ERC del Baix Llobregat visita el Museu de la Colònia Sedó

/by

El passat 24 de febrer vam tenir ocasió de fer una visita al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera per a un grup de membres d’ERC del Baix Llobregat. L’activitat s’emmarca en les accions de promoció del Museu que fa el CECBLL des de l’any 2019 gràcies a un acord amb el MNACTEC.

El grup, de 17 persones, va estar encapçalat pel diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Albert Caballero, pel diputat de Consum de la Diputació, Josep Ramon Mut i per la consellera comarcal Bàrbara Lligades. Hi van assistir també regidors i regidores i altres membres d’aquest grup polític.

Va ser un matí molt profitós, ja que el grup va saber copsar la magnitud del patrimoni de la Colònia Sedó i van manifestar en diverses ocasions la seva predisposició a col·laborar en allò que sigui possible a favor de la salvaguarda d’aquest testimoni de la nostra història recent.

L’any passat vam rebre un altre grup parlamentari, en aquella ocasió el socialista. I ens hem adreçat també a altres ens d’interès, com la Societat Catalana de Tecnologia, l’SCOT o la UPC entre molts altres.

Amb el suport del MNACTEC mantenim així el nostre ferm compromís vers la Colònia i el Baix Llobregat. Continuarem afavorint la coneixença d’aquest espai per part de col·lectius estratègics.

“Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir” a Sant Feliu de Llobregat

/by

El proppassat 6 de febrer vàrem assistir a la inauguració de l’exposició: “Generacions Top. Resistir. Protestar. Conquerir.” al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta exposició és una adaptació, per facilitar la seva itinerància, de la que va estar ubicada a la presó Model de Barcelona del 20 de novembre del 2024 al 30 de març del 2025 i que vam visitar més de 30.000 persones entre elles més de 2.000 alumnes d’Instituts de Catalunya.

Les activitats relacionades amb la memòria històrica i democràtica són un dels eixos de treball del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i aquesta exposició ofereix un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició, centrant-se en les persones organitzades enfront de la repressió i contra la dictadura. Li dóna veu i mostra el rostre de qui va patir la repressió i va organitzar la resistencia. Destacant també, l’estructura repressiva del règim de Franco i assenyalant als seus responsables.

L’exposició reivindica la democràcia com una conquesta col·lectiva.

En l’acte va participar Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Expressés Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Així com representants de Diputació de Barcelona, de sindicats i de diferents entitats de la localitat i del Baix Llobregat.

Vam poder comptar amb les explicacions de primeríssima mà de Carlota Vidal i Gerard Rodríguez, que l’han comissariat.

Una exposició imprescindible per entendre la nostra història més recent. Per conèixer de prop la força de la gent organitzada i els costos socials i col·lectius en la lluita per les llibertats i la democràcia. No us la perdeu!

 

Molt recomenable: Universo UNED

https://www.rtve.es/play/videos/universo-uned/05-12-25/16846366/

Fotos butlelti febrer – 36

Un any més, l’Espai de la Terrissa i el Museu de la Colònia Sedó participen de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera

/by

Com saben els nostres lectors i lectores, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gestiona alguns equipaments culturals. Entre ells l’Espai de la Terrissa, de l’Ajuntament d’Esparreguera, i el Museu de la Colònia Sedó, situat també a Esparreguera i propietat de la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu de la Festa Major d’Hivern tots dos equipaments van fer jornada de portes obertes. En el cas de l’Espai de la Terrissa va ser el dissabte 14 de febrer al matí i a la tarda. Per la seva banda, el Museu de la Colònia Sedó va fer portes obertes els matins dels dies 14 i 15 de febrer.

Esparreguera és una ciutat amb un perfil cultural molt marcat, i aquest fet es nota en el volum de visites comptabilitzades.

Agraïm la confiança que les administracions dipositen en la nostra entitat per gestionar espais culturals, una vocació que mantenim ferma i que ens apropa a la forma de fer d’alguns països de l’entorn d’Europa, com Itàlia o el Regne Unit. Aquest últim país és paradigmàtic en aquest àmbit i compta amb una de les associacions més antigues i consolidades dedicades a la gestió del patrimoni, com és el National Trust, amb més de 5 milions de socis i sòcies, persones físiques i jurídiques.

Aquí hem començat a recórrer aquest camí que esperem sigui llarg i fructífer.

Molins de Rei honora la memòria de Jaume Garriga i Pujol pagès, agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès.

/by

El concurs de planters de la 175a edició de la Fira de la Candelera portà per primera vegada el nom de Jaume Garriga i Pujol, agrònom compromès des de fa anys en el peritatge de la qualitat dels  productes que s’hi ofereixen.

Un grup de persones de la localitat presentaren al Consistori la proposta de nomenar-lo fill predilecte i honorar-ne la memòria a través dels premis dels planters així com de dedicar un espai al final de la Rambla de La Granja en memòria seva. Així ho acordà per unanimitat el Ple ordinari del mes de juny del 2025.

L’Espai Jaume Garriga i Pujol incorpora una escultura de la seva germana Roser i una olivera de les que ell va conrear i amb el nom de “Tinet”.  En Jaume morí accidentalment als 68 anys pel juny del 2021,  fent  allò que més li agradava que era cultivar les seves oliveres i la necessitat de fer marges recuperant el sistema ancestral de pedra seca. Va ser un referent en el cultiu d’olivera ecològica al Baix Llobregat.

A la dècada dels setanta es va graduar com a Enginyer tècnic agrícola. Un cop jubilat i fent de pagès va fer un Màster d’agricultura ecològica. Va treballar  en diferents projectes vinculats al món agrari i també com a cooperant a la República del Txad com a tècnic d’Intermón Oxfam,

Va participar en les primeres reunions embrionàries del que seria la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. El seu compromís polític, li va costar presó i tortura, en la  lluita contra la dictadura (anys 1971-74). Va ser regidor del primer Ajuntament democràtic de Molins de Rei, l’any 1979 formà part, com a independent, de la candidatura del PSUC ho fou  fins el 1985 i es distingí com a membre  d’un equip innovador en polítiques socials en els municipis.

El mes de desembre del 2023 el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya  conjuntament amb l’empresa LAINCO (on havia treballat)  varen celebrar un acte, a la seu del mateix Col·legi, per tal de posar el nom de Biblioteca Jaume Garriga i Pujol en agraïment a la seva dedicació tant al Col·legi com a l’empresa on va treballar tants anys.

Sempre va estar predisposat a col·laborar amb les institucions de la societat lligades al món agrícola. Destaquem el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya i, sobretot, la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris). En aquesta darrera Institució  en va ser un dels fundadors alhora va formar part de les seves Juntes. A nivell local, va estar molt vinculat a la Fundació agrària de Molins de Rei. Darrerament ajudava els pagesos joves i contribuïa, amb el seu bon criteri,  a la millora de l’agricultura al Parc de Collserola.

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Esparreguera: Camins de pau 2026, 4a edició Donem llum a un dels episodis històrics més amagats i desconeguts de la nostra societat

/by

Parlar d’exili i deportació és parlar d’oblit i de silencis, i aquest projecte, que va sorgir d’una proposta del PEEC, és a dir de l’Ajuntament d’Esparreguera però sobretot de la societat civil i dels educadors, pretén acabar amb aquest oblit i transformar els silencis en un cant a la pau. Enguany vam dedicar “Camins de Pau” a homenatjar Agustí Jorba Alert, últim alcalde republicà de l’Ajuntament d’Esparreguera; Fabià Asens Pedrol, regidor; i Joaquima Soler Brugueras, la seva esposa; sindicalista que va perdre el seu pare al camp de refugiats Bois-Brulé (Loir-et-Cher) durant els primers temps de l’exili. Per altra banda, també hem homenatjat les víctimes del nazisme, en especial dos dels nostres deportats a Mauthausen, Josep Egea Trujillo i Manuel Vinaroz Maté, amb la col·locació de dues stolpersteine.

Camins de pau implica el treball i coordinació de tots els centres de primària i secundària, l’Escola Municipal de les Arts, l’Arxiu Municipal, els Tallers d’Activitats Artístiques i Culturals d’Esparreguera, el Casal Intercultural, voluntariat i historiadors, amb activitats al llarg del curs però especialment al llarg d’una setmana entorn  el 30 de gener: visites guiades per les llambordes, Visites guiades sobre l’exili i l’Esparreguera en l’època de la II República, reproducció i col·loqui del documental “El Viatge d’Itza”, programes especials a Ràdio Esparreguera, representacions d’Obra vista, de Jordi Prat i Coll, exposició sobre la pau a la Biblioteca Municipal l’Ateneu, el cant de Laura Mas amb la cançó “A la Joventut” (escrit l’any 1936 per Nordahl Grieg, inspirat en la Guerra Civil Espanyola i que l’any 1952 va ser musicat per Otto Mortensen), acompanyada de la jove coral Theseharmonics i la pianista Lola Pérez amb la direcció de Mayte Gómez.

Aquesta  ha estat la 4t edició i de cadascuna d’elles conservem un record molt tendre i unes amistats fermes; algunes d’elles ara ja no hi són malauradament, però el seu agraïment a tota la comunitat ha quedat per sempre enregistrat en la nostra memòria.

No podem passar de puntetes per sobre del patiment dels altres. No podem oblidar-los de cap manera perquè, el que va passar ho tenim ben a prop. Personalment, tinc l’esperança que els nostres infants i joves hagin après la lliçó.  Gràcies al CCEBLL perquè la informació que podem trobar al web  del Memorial  és molt aclaridor per a molts centres escolars i els seus estudiants. Gràcies a tots els que ens heu ajudat!

Joana Llordella

Exposició a la Sala Gòtica de Molins de Rei “Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”

/by

La Sala Gòtica del Museu del Renaixement  ha acollit,  durant la Fira de la Candelera i fins el 15 de febrer,  una interessant exposició que explica els orígens de  les protestes pageses, la creació de la Unió de Pagesos i com la pagesia va contribuir a la lluita per la democràcia. El comissari de la mostra és l’historiador Guillem Puig Vallverdú, sota l’aixopluc organitzatiu del  Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La mostra arriba a  Molins de Rei de la mà de l’Associació Obrera, entitat memorialista, hereva de la històrica Federació Obrera.

En la inauguració de l’exposició  intervingueren; Jordi Font, director del Memorial Democràtic i l’Alcalde Xavi Paz, ambdós posaren en valor la contribució del món rural en la construcció de la democràcia. Tot seguit els assistents  visitaren a la mostra guiats pel seu Comissari  Guillem Puig.

En el catàleg de l’exposició se’ns reitera que durant la dictadura es va eliminar tota forma d’associació civil independent i es va construir un sistema corporatiu basat en els criteris del nacionalcatolicisme a l’entorn de les Hermandades de Labradores y Ganaderos, que ocuparen els espais de les antigues cooperatives i societats agrícoles.

En els anys seixanta sorgiren les primeres organitzacions agràries clandestines com les Comissions Pageses. En el 1974, el Manifest de Pontons, va suposar un nou impuls per a les lluites agràries i des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Molts dels dirigents sorgits d’aquest moviment també van contribuir a l’obertura política local, presentant-se a les eleccions municipals de 1979. L’exposició mostra com la mobilització pagesa va ser clau per al desmantellament de les estructures franquistes i la construcció de la democràcia al món rural català.

El Memorial Democràtic acompanya l’exposició amb un interessant catàleg que junt amb  la presentació del director del Memorial, Jordi Font i el comissari de la mostra Guillem Puig, hi ha un interessant article d’Andreu Mayayo amb el suggerent títol “Qualsevol nit pot sortir el sol” que conclou dient “Sense la Unió de Pagesos, la nostra història, agrària i nacional, hauria estat diferent i pitjor. Per molts anys, Unió de Pagesos¡”

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Font: Ajuntament de Molins de Rei

El Consorci de Turisme del Baix Llobregat organitza sengles jornades al Museu de les Aigües de Cornellà

/by

El passat dia 11 de febrer vam assistir a dues jornades organitzades pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat que van tenir lloc a l’emblemàtic edifici de Can Serra dins del recinte del Museu de les Aigües de Cornellà.

La primera va reunir tots els atractius turístics que participen del programa familiar de cupons amb descomptes amb l’objectiu de presentar la proposta i el pla d’acció 2026, així com l’impacte i els resultats de la campanya 2025. Els cupons, que funcionen des de fa anys, són ofertes i promocions adreçades especialment al públic familiar i permeten accedir amb descomptes a determinats recursos d’oci vinculats al patrimoni. El CECBLL va assistir delegat pel MNACTEC, ja que el Museu de la Colònia Sedó hi té una oferta 2×1 en la modalitat de visita lliure. Podeu trobar més informació sobre aquests cupons al següent enllaç. Aquesta part del matí va ser conduïda per Laura Garcia i Noemí Lozano del Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Molt valuosa no només tota la informació rebuda, sinó tamb la trobada amb altres agents del patrimoni que tenen oferta d’oci.

A continuació va tenir lloc una Jornada de Turisme inclusiu organitzada pel Consorci de Turisme i l’Àrea d’Acció Social i Salut del Consell Comarcal, l’objectiu de la qual era fomentar un model de turisme accessible, acollidor i adaptat a la diversitat de les persones.  Després dels parlaments de benvinguda de Claudio Carmona en representació de l’Ajuntament de Cornellà, i de Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal, van haver-hi dues interessants conferències: la primera a càrrec de Luciana Burin, de Dincat – Plena Inclusió Catalunay; i la segona a càrrec d’Àxel Gairí i Borja Bosch, de Dinder Catalunya, un projecte innovador per promoure les relacions socials de les persones amb discapacitat. La cloenda va anar a càrrec de Montserrat Canas, consellera comarcal d’Inclusió Social. Tot plegat un matí molt estimulant i enriquidor.

Es presenta el llibre “L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat”

/by

La presentació va tenir lloc el dia 11 de febrer a l’Ateneu Santfeliuenc en una sala plena de gom a gom. Literalment no s’hi cabia. Van intervenir els tres autors del llibre, en Jaume Campos Macip, en Josep Menargues Rajadell i l’Oriol Valls Maurel. Entre els tres van desgranar com van iniciar la recerca, les dificultats que han hagut de salvar i van donar detalls del ric patrimoni que constitueixen les mines d’aigua de Sant Feliu, infraestructures construïdes al llarg del segle XIX per part d’iniciatives privades amb l’objectiu de conduir l’aigua fins a punts distants, habitualment per donar rec i intensificar l’agricultura.

El llibre, prologat per la doctora M. Luz Retuerta, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un exhaustiu treball de camp que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un important recull fotogràfic i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.

Destaca també el fet que amb el seu treball, els tres joves investigadors no fan únicament una mirada al passat. Ans al contrari, ens fan reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua, les diverses formes de captació i la situació actual de canvi climàtic, amb períodes de sequera extrema seguits de períodes d’intenses pluges que necessàriament ens hauran de portar a noves formes de gestió de l’aigua per a les quals aquesta mirada retrospectiva pot ser de gran valor.

El Jaume, el Josep i l’Oriol són un exemple de tenacitat i de voluntat d’implicar-se amb el seu entorn més proper i de retornar generosament allò que han après i tot el coneixement que han generat amb aquesta investigació. Felicitats a tots tres!!

El llibre pot adquirir-se a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i té un preu de 48 euros.

La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines.

El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de la qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.

Actualment es calcula que al municipi hi ha uns 10 quilòmetres de galeries, dels quals se n’han pogut explorar aproximadament 5,5. Part dels trams restants discorren per canonades modernes i d’altres continuen pendents d’estudi. El treball topogràfic i cartogràfic ha estat essencial per entendre com els canvis urbanístics dels darrers decennis han alterat l’entorn i, en alguns casos, posat en risc aquestes estructures, especialment a les zones periurbanes més degradades.

Patrimoni, crisi climàtica i futur

Els autors subratllen que aquest llegat no és només una qüestió històrica. Les mines poden contribuir a reflexionar sobre la gestió de l’aigua en un escenari marcat per episodis extrems de sequera i pluges intenses. L’estudi ha viscut, de fer, alts i baixos en funció de la disponibilitat d’aigua dels darrers anys, i el període recent de precipitacions ha tornat a omplir moltes de les galeries.

El llibre també recull entrevistes amb propietaris de mines, fitxes detallades de cada estructura documentada i un ampli treball fotogràfic, majoritàriament de Josep Menargues, que ajuda a entendre visualment aquest univers subterrani. Les visites guiades organitzades per l’equip han despertat un interès creixenet: ja han participat més de 220 persones i hi ha llista d’espera.

El projecte editorial s’ha impulsat de manera autònoma i amb una primera tirada reduïda, fet que ha motivat l’obertura d’una reserva prèvia d’exemplars per garantir-ne la viabilitat.

D’un primer reportatge a una obra de referència

La publicació dona continuïtat al treball divulgatiu iniciat fa dos anys amb el reportatge audiovisual Els altres camins de l’aigua, que va mostrar per primer cop imatges de l’interior de les mines captades pel fotoperiodista Raül Clemente, i que es va complementar amb un reportatge escrit de la periodista Carme Verdoy. Aquell punt de partida es consolida ara en forma de llibre, ampliant continguts i profunditat.

L’equip, que reclama més suport institucional per garantir la conservació i l’estudi d’aquest patrimoni, considera que la feina feta a Sant Feliu pot servir de model per a altres territoris del Mediterrani occidental amb problemàtiques similars. Els investigadors deixen clar que el camí no s’atura aquí: encara queden interrogants sota terra i la voluntat és continuar explorant-los.

Anul·lació de la primera visita dels itineraris Racons del Baix

/by

Tal com vam anunciar a la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, aquest mes de gener havíem d’engegarels itineraris de Racons del Baix però  ens hem vist obligats a anul·lar la primera sortida, que s’havia de fer aquest diumenge vinent a Olesa de Montserrat a causa de les restriccions relacionades amb la pesta porcina africana, que continuen afectant diversos municipis del Baix Llobregat. Tot i que la Generalitat va flexibilitzar les mesures des del 15 de desembre de 2025 en el segon perímetre de l’epicentre (la zona compresa entre els 6 i els 20 km del focus inicial, que inclou més de setanta municipis), encara hi ha limitacions importants que ens afecten directament.

En aquest segon perímetre en el qual ens trobem, considerat de baix risc, està permès accedir al medi natural i als parcs naturals per a activitats de lleure a títol individual, però no es poden fer activitats organitzades al medi natural. Això vol dir que, mentre durin aquestes restriccions, no es poden dur a terme caminades populars, sortides col·lectives, curses, entrenaments esportius en grup ni, per descomptat, els nostres itineraris guiats. És precisament per aquest motiu que hem hagut de suspendre la sortida d’Olesa.

De moment, no tenim encara una nova data per reprogramar aquesta activitat, ja que dependrà de com evolucioni la situació i de quan s’aixequin definitivament les restriccions. Tan bon punt això sigui possible intentarem reprogramar-la. De totes maneres, la resta d’itineraris de Racons del Baix es mantenen en el calendari previst. En cas que, arribada la data, alguna sortida no es pugui realitzar, avisarem personalment les persones inscrites a la ruta corresponent.

Per a més informació podeu accedir al web oficial de la Generatat de Catalunya: https://web.gencat.cat/ca/ciutadania/actualitat/noticies/2025/12/restriccio-al-medi-natural-per-la-pesta-porcina-africana

Iniciem la 13a recerca col·lectiva del CECBLL

/by

La tarda del 2 de desembre iniciàvem una nova recerca col·lectiva del CECBLL, dirigida pel Dr. Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB.

A la biblioteca El Molí de Molins de Rei i amb la benvinguda de la seva directora, Montse Vega, vam reunir una quarantena de persones interessades en l’esdevenir d’aquesta recerca, que explora el període de temps que va de les acaballes de la dictadura a la constitució dels ajuntaments democràtics (1975-1979) i pretén veure quins eren els principals problemes de la comarca en el moment inicial (1975) i quins foren els actors, grups, moviments socials que van intentar abordar-los.

 

Vam iniciar l’acte amb la conferència “1975.El Baix Llobregat” del director, en Joan Botella, que va explicar el context general que hi havia l’any 1975 quan mor el dictador i el que va significar pels diversos moviments reivindicatius la fi del franquisme. El van acompanyar tres intervencions de Rafa Bellido, Conxita Sánchez i Marta Espona que ens aportaren pinzellades dels canvis que va patir la comarca d’aquells temps: el pas d’una societat agrària a una industrial, el boom demogràfic del moment, els moviments socials que es van donar per impulsar la democràcia, i el foment de la cultura i la llengua catalana. Les intervencions iniciades per Jordi Sicart, president del Centre conclogueren amb la de Carme Sanmartí, responsable de recerca per part de la Junta, que donà compte dels propers passos per constituir el col·lectiu de recercaires i l’inici dels treballs.

L’acte el va tancar l’Alcalde del municipi que ens acollia, el Sr. Xavi Paz, que tot fent ús d’un terme ciclista francès, ens va desitjar courage per impulsar aquesta recerca que tot just comença.

 

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.

“Baix Llobregat dibuixa” a la Colònia Sedó

/by

El dia 13 de desembre, Baix Llobregat dibuixa va visitar la Colònia Sedó d’Esparreguera, tant el Museu com els exteriors.

Fem una petita presentació del col·lectiu abans de continuar amb l’article: som un grup de dibuixants de carrer (urban sketchers) que portem més d’un any dibuixant pel Baix Llobregat. Ho fem en grup, in situ, cadascú amb la seva tècnica i compartint el nostre treball a les xarxes. Fem una trobada al mes i alguna extra quan alguna entitat o grup ens ho demana.

Fa temps que volíem anar a la Colònia. Hi hem estat molt ben acollits per la gent del CECBLL i del Museu. Ha estat una descoberta molt interessant, ja que desconeixíem l’existència d’aquesta meravella a la nostra comarca. Vam ser  tretze dibuixants més quatre acompanyants. Uns quants ens hem posat a dibuixar dins del Museu i altres han seguit les visites guiades de l’interior i de l’exterior del Museu. Personalment he quedat impressionat per la magnitud de les instal·lacions per canalitzar l’aigua que produïa la força motriu que alimentava els telers en el seu dia.

Ha valgut la pena i tinc ganes de tornar per dibuixar l’aqüeducte i altres elements.

Martí Viladomat
@mat_idees
@baixllobregatdibuixa

Autoria: Leonor Alvarez

Autoria: Josep R. Roy

L’Espai de la Terrissa obre tots els diumenges de desembre

/by

En el moment de publicar aquest butlletí encara estareu a temps de visitar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera aquest proper diumenge 28 de desembre. I és que aquest equipament municipal gestionat pel CECBLL ha estat obrint tots els diumenges de desembre per facilitar a tothom la coneixença d’aquest lloc patrimonial singular.

Es tracta d’un petit espai articulat al voltant d’un antic forn de cocció de ceràmica, el darrer de les seves característiques que queda dret a Esparreguera. La mostra conté també una exposició permanent de peces ceràmiques, donatiu de famílies ceramistes. I una exposició temporal que en aquests moments està dedicada al 175è aniversari de la Colònia Sedó.

El grup de nouvinguts a Esparreguera veient el vídeo del forn de l’Espai de la Terrissa

A més de l’obertura al públic els diumenges, el dissabte 13 es van fer visites a porta tancada per a les persones nouvingudes a la ciutat. Es tracta d’un projecte mogut per l’Ajuntament que permet mostrar a aquest col·lectiu alguns dels espais més emblemàtics del patrimoni i de la història local.

Us animem molt a visitar l’Espai de la Terrissa. Si no us va bé de venir el 28 de desembre, recordeu que obrim el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 hores i també us podem oferir visites concertades a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat.

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV a XIX)

/by

Aquest nou llibre de la historiadora Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, es va presentar dijous 27 de novembre a l’Espai Polivalent del Mercat de Sant Antoni.

Aquesta recerca recerca va ser objecte de la Beca de Recerca de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona de l’any 2023.

El treball analitza el paper de les dones en el proveïment dels mercats de Barcelona i la seva especial inscripció en el gremi de tenders i revenedors de la ciutat, que, com altres gremis, acceptava només homes en la seva estructura organitzativa. Mercè Renom demostra que el gremi va ser realment mixt, amb dones que hi exercien com a mestres confraresses. Un fet que qüestiona la visió tradicional dels gremis barcelonins estrictament masculins. , però que va saber incorporar les dones a partir de formes d’organització secundàries.

Un tema fins ara poc atès i al qual Mercè Renom hi aboca llum a través d’aquest estudi.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Un novembre ple d’activitats de memòria democràtica

/by

Aquest mes de novembre, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem organitzat diverses activitats entorn a la memòria democràtica del Baix Llobregat en motiu dels 50 anys de la mort del dictador.

El dia 13 de novembre vam inaugurar a la seu del CECBLL l’exposició de CCOO Baix Llobregat “50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi” amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La mostra analitza els conflictes laborals que van cristal·litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976.

A la inauguració hi van participar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO Baix Llobregat, Hilario Aguilar, i el vocal del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Òriol Pàmies, que va contextualitzar l’exposició.

Els dies 20 i 21 de novembre també vam organitzar visites escolars a l’exposició amb alumnes de 3er d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, i de 2on de Batxillerat de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Els primers van començar el matí fent l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, que tracta lluites socials dels anys 70 com el dret a una sanitat i a una educació pública, el dret  a un espai públic de qualitat, i la lluita pels drets laborals emmarcats en les vagues que explica l’exposició.

Us anunciem que el dia 4 de desembre a les 18:30 h, tancarem les activitats de memòria de l’any amb la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

Rercordarem la Montserrat Vilajuliu

/by

El passat  18 de novembre ens va deixar, als 77 anys, la Montserrat Vilajuliu Martínez, sòcia del CECBLL i de moltes altres entitats culturals, veïnals i feministes. Era nascuda a Lomas de Zamora (Gran Buenos Aires), de pares catalans. Quan la família va retornar a la Colònia Güell la Montserrat  era una nena.

De petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent  i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya,  i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.

Professionalment es va decantar  cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.

Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en  el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.

Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.

A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge  a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.

El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.

L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.

La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.

Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat  persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.

 

Josep Padró Margó

El CECBLL assisteix a l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme que organitza la Diputació de Barcelona

/by

El CECBLL vàrem assistir el dia 20 de novembre a l’acte d’homenatge a les víctimes de la guerra civil i del franquisme realitzat per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

L’acte va comptar amb les intervencions de la Diputada de Memòria Democràtica i alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell; en Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Victimes Ex-presses del Franquisme; i n’Isidre Pinea, alcalde de Caldes de Montbuí, que va exposar l’estudi i potencial demanda sobre l’espoli franquista a l’Ajuntament.