Treballar per la igualtat des de l’arxiu sonor de la nostra societat. Dones, ràdio i comunitat.

/by

Foto: Begoña Floria

Per Begoña Floria, periodista i directora del programa “Heroïnes Quotidianes” a Ràdio Molins de Rei.

L’arxiu sonor de la nostra societat, que s’ha anat construint durant dècades a través de les ones i que ara s’expandeix amb els pòdcasts, presenta un buit evident que ja no podem ignorar. El relat radiofònic del nostre país s’ha escrit majoritàriament amb veus masculines que han ocupat els espais d’opinió, d’anàlisi i d’entrevista mentre les dones quedaven relegades o sense espais de visibilitat. Aquesta mancança ha deixat un rastre profund en la memòria col·lectiva i, per això, projectes com Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei, que ja supera les dues-centes entrevistes en cinc temporades, tenen la voluntat de contribuir a una memòria més equilibrada i representativa del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya.

El biaix que ha afectat tant la ràdio generalista com la local no és fruit de l’atzar sinó d’un sexisme estructural que ha aixecat barreres invisibles i ha silenciat les dones com a referents socials i intel·lectuals. Malgrat els avenços evidents respecte a les generacions anteriors, el testimoni de moltes convidades recorda que el pes de les limitacions passades encara condiciona el present. Quan expliquen les dificultats que van viure les mares i les àvies es fa visible fins a quin punt moltes dones no van poder desenvolupar allò que volien fer perquè l’època no els ho permetia. Aquestes històries són un recordatori constant que la desigualtat no desapareix sola i que les conquestes socials poden estancar-se, i fins i tot retrocedir, si no hi ha una voluntat clara de mantenir-les.

Per això seria un error pensar que la igualtat és una fita assolida o que ja s’ha fet tot el que calia fer. El progrés real requereix una tasca continuada de visibilitat, de presència i de reconeixement en tots els àmbits socials i professionals. Cada entrevista d’Heroïnes Quotidianes confirma que encara queda camí per recórrer perquè totes les veus puguin formar part del relat compartit del país. Sempre ho recordo al final de cada conversa perquè és una convicció profunda. Som al segle de les dones però encara hi ha molta feina per fer i només avançarem si mantenim viu el compromís de donar espai i veu a aquelles històries que durant massa temps van quedar a la foscor.

Fer visibles històries de dones i incorporar-les a l’agenda pública és una peça central d’aquesta tasca col·lectiva. I hem de ser conscients que el sosteniment real del món recau en les dones que tenim al costat. Un exemple són les dones de Molins de Rei i del Baix Llobregat, que són les que, amb les seves decisions i trajectòries, han contribuït a modelar el territori i la nostra comunitat. A Heroïnes Quotidianes no només hi busquem fites extraordinàries, sinó la veritat de la vida viscuda. La història personal, l’experiència quotidiana, els dubtes i els canvis de rumb són elements que aporten una profunditat imprescindible per entendre com es construeix el món des de la proximitat.

Quan escoltem una dona que ha sabut reinventar-se, estem transmetent la possibilitat real que altres també ho puguin fer. Quan entrevistem una dona que ha arribat on volia, estem obrint portes que, potser, moltes no s’havien imaginat que existien. Els referents femenins tenen un impacte directe i transformador perquè actuen com un motor de motivació i com un mirall necessari que ajuda a trencar els biaixos que limiten expectatives i oportunitats. La presència d’aquestes veus és una invitació silenciosa però poderosa a creure que qualsevol camí és possible.

En aquest procés, la idea de fer xarxa esdevé essencial. El programa no és una conversa aïllada, sinó un fil que s’entrellaça amb molts altres. Les convidades donen visibilitat a dones que han tingut un paper clau en les seves vides, ja sigui com a referents històriques o com a figures anònimes que han marcat la seva trajectòria. D’aquesta manera es construeix una genealogia femenina que deixa rastre i que permet entendre que la igualtat neix de la quotidianitat. Les històries compartides generen un efecte multiplicador que es transmet d’una generació a l’altra.

Aquest teixit s’expandeix gràcies a la combinació entre la ràdio local i les eines digitals. Allò que comença a Ràdio Molins de Rei com una conversa pròxima, adquireix una nova dimensió quan es converteix en pòdcast i es projecta més enllà del municipi. Històries de quilòmetre zero poden arribar a qualsevol part del món, sempre en català, i poden encendre una llumeta en algú que ni tan sols coneix el nostre poble. Aquesta ampliació natural del relat confirma que la tecnologia pot ser una aliada a l’hora de preservar i difondre les veus femenines que formen part del nostre present.

En definitiva, aquest mes de març i la resta de l’any, la intenció és la mateixa. Volem que, quan algú consulti en un futur l’arxiu sonor d’aquesta època, hi trobi un relat complet on les dones no siguem només un tema de conversa, sinó les protagonistes amb veu pròpia. Perquè la història la fem també les dones i la ràdio, com qualsevol espai públic, ha de reflectir aquesta realitat i oferir-nos l’espai que ens pertoca. La igualtat es construeix dia a dia i comença sempre pel nostre entorn més immediat, allà on es cou la vida real i on les transformacions prenen forma.

El CECBLL presenta la 13a Recerca Col·lectiva titulada “1975. El Baix Llobregat”

/by

Aquest mes de març, el CECBLL ha presentat la 13a Recerca Col·lectiva que té el títol 1975. El Baix Llobregat. Dirigida pel catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB i coordinada per la historiadora Carme Sanmartí, la recerca es planteja estudiar a través del paper central dels moviments socials les transformacions de la comarca abans i després de la mort del dictador Francisco Franco, des dels anys 1960 fins al 1987, any de l’aprovació de les Lleis d’Ordenació Territorial i la creació del Consell Comarcal.

 

Roda de premsa del 10 de març de 2026

En la roda de premsa convocada el dimarts 10 de març, el president Jordi Sicart va destacar la rellevància de les dotze Recerques Col·lectives organitzades des de l’any 1980 que han col·laborat en gran mesura a aprofundir en la història de la comarca des d’àmbits molt plurals.

En aquesta ocasió, la recerca se centra en el paper decisiu que van tenir els moviments socials en la construcció de la identitat del Baix Llobregat i l’arribada de la democràcia, es a dir, en com es va forjar el sentit de pertinença a un territori fins al punt de referir-s’hi simplement com El Baix.

Reunió informativa dela 13a recerca col·lectiva

Amb la finalitat d’informar a les persones interessades a participar d’aquesta recerca col·lectiva i col·laborativa, el dia 17 de març es va programar a la seu del CECBLL una sessió dirigida a voluntaris, historiadors i estudiants per compartir els temes qeu abaracrà la recerca i la seva calanderització.

Les temàtiques s’han organitzat entorn a cinc períodes: els antecedents, des de l’any 1959 fins a principis de la dècada dels setanta; l’any 1975, sobre el qual s’han previst deu taules rodones sobre el sindicalisme i moviment obrer, el moviment veïnal, la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes, els moviments per l’educació i en el si dels entorns educatius i estudiantil, els moviments pagesos i la lluita per la defensa de l’espai natural, l’Església del Concili Vaticà II capellans i laics antifranquistes, la salut i el sistema sanitari amb la reivindicació que hi va haver dels serveis de qualitat, el feminisme, les empreses amb els empresaris i associacions empresarials i, finalment, plans metropolitans i urbanisme.

També es treballarà el preríode de 1977 fins al 1987. Per a les eleccions generals de 1977 i les municipals de 1979 s’ha previst un article sobre els plantejaments i els resultats analitzant la vinculació del resultat electoral amb els moviments populars en el cas de 1977, i un estudi sobre el balanç dels resultats per municipis, remarcant les diferències polítiques locals dins la comarca per l’any 1979.

Pel període comprès entre 1979 i 1987 s’abordarà el camí cap a la constitució de la comarca, a partir de la revisió de les infraestructures, la conflictiva relació amb la ciutat de Barcelona, la sobreposició de diverses administracions i la pèrdua d’influència dels moviments socials en relació amb els anys anteriors.

Com en les convocatòries anteriors, el CECBLL anima a tothom amb interès per la història a col·laborar en la recerca a partir de tres vies de participació que proposem: taules rodones i recollida de testimonis, aportació de recerques inèdites i la implicació de la comunitat educativa animant l’alumnat de secundària a què centri els seus treballs de recerca en aquests temes, per tal de contribuir en la transmissió de la memòria democràtica.

Les propostes d’articles temàtics es  poden presentar durant els mesos de març i abril, i durant el mes de maig es notificarà l’acceptació i s’iniciarà la redacció dels articles.

Es preveu el lliurament dels textos finals pel mes de juny de 2027 coincidint amb el final de la convocatòria de les taules rodones.

Us compartim algunes fotografies d’aquests dies:

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos

/by

En el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de  Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.

“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

/by

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de  l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”

/by

El passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.

La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.

El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.

‘Generacions TOP’, l’exposició sobre la resistència antifranquista, ara a la seu del CECBLL

/by

El Centre Cívic Mas Lluí, gestionat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,  acull fins al 22 de maig  l’exposició Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir, una mostra itinerant de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme i la Diputació de Barcelona que testimonia les lluites socials, polítiques i culturals que van qüestionar la dictadura del general Franco i van posar les bases de la democràcia actual.

Amb una oberta vocació pedagògica, Generacions TOP vol sensibilitzar especialment les noves generacions sobre la importància de preservar la memòria històrica i entendre que els drets i les llibertats no són conquestes garantides, sinó fruits d’un llarg procés col·lectiu. El Centre d’Estudis s’encarrega de coordinar les visites que hi faran grups d’escolars al llarg de les pròximes setmanes.

En l’acte inaugural, el 24 de març passat, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va remarcar la importància de “rescatar de l’oblit la història de la repressió, però sobretot la història de la resistència”. “Perquè sovint ens expliquen la història del franquisme com una llarga nit de silenci on no passava res, i no és cert. Hi va haver una resistència constant, una lluita per les llibertats que va costar molt cara a moltes persones”, va reblar amb ple coneixement de causa, ja que pel seu activisme va ser detingut i torturat a la prefectura de policia de la Via Laietana.

A l’acte hi va haver presència d’alumnes de l’Escola d’Adults i del centre de primera acollida Mirabolà, als quals es va referir l’alcaldessa de Sant Feliu i diputada de Memòria Democràtica, Lourdes Borrell: “Ha estat molt llarga la lluita, i moltes persones han perdut la vida, i eren persones com nosaltres que creien en aquesta llibertat i la volien defensar. Per això avui sou aquí, en aquest país on podem tenir aquesta democràcia i gaudir-ne, però és molt feble. Vol dir que cada dia l’hem de preservar.”

Per la seva banda, Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va afirmar que “recordar la repressió, com fa aquesta exposició, no és un exercici de malenconia, és un exercici de ciutadania”. “Quan parlem de la torre de la presó de Sant Feliu, o de la Model, estem parlant de llocs on es va intentar aniquilar la llibertat de pensament. I avui, quan veiem que certs valors democràtics es posen en qüestió, aquesta memòria esdevé el nostre millor antídot”, va apuntar.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Josep Parra, que va llegir un poema dels que va escriure en els cinc anys que va estar tancat a la presó, en què recordava l’execució de Salvador Puig Antich.

El títol de Generacions TOP fa referència a les persones nascudes en ple franquisme, sense els traumes de la Guerra Civil, i que van viure de ple els grans canvis socials i econòmics del país. Moltes d’aquestes persones van topar amb el mur de la repressió, simbolitzada en el sinistre Tribunal de Orden Público (TOP), que entre el 1963 i el 1977 va instruir 22.600 processos contra activistes polítics i sindicals, un 21% dels quals de Catalunya. A través de documents originals, testimonis i materials audiovisuals, l’exposició mostra com aquest tribunal especial va esdevenir una eina clau de la repressió, i com la seva activitat va marcar la vida de milers de persones.

L’explicació sobre el funcionament i els integrants del TOP, la Brigada Político Social i altres instruments repressors omple la cara negra de l’exposició. Al revers, sobre fons blanc, s’hi desplega la descripció dels diferents corrents d’oposició, des del moviment obrer al veïnal, passant per les protestes estudiantils, les reivindicacions del feminisme i els primers col·lectius LGTBI. El relat s’atura en moments decisius en la construcció de la unitat antifranquista, com ara la tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970 o les mobilitzacions impulsades per l’Assemblea de Catalunya entre el 1971 i el 1977. També hi ha un apartat dedicat a la lluita per la democràcia a Sant Feliu de Llobregat.

L’exposició, comissariada per Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, ha comptat amb l’assessorament històric de Javier Tébar i Manel Risques, i la col·laboració de material de nombrosos arxius institucionals i personals pel que fa al valuós material gràfic. Després de l’estada a Sant Feliu, la previsió és que viatgi a Sant Boi (a partir del setembre) i posteriorment Sant Vicenç dels Horts.

Ara més que mai, 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat

/by

El CECBLL assistí el dimarts 3 de març a la presentació del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat ho férem amb una àmplia representació composta per Conxita Sànchez, Isabel Ortuño, Carme Sanmartí, Neus Ribas, Esther Hachuel i Genoveva Català.

Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre aquesta setena convocatòria que amb la crida ARA MÉS QUE MAI que reunirà, novament, desenes de dones amb la voluntat que sigui l’expressió d’una comarca cohesionada que avança unida i que entén que la igualtat es construeix col·lectivament, pas a pas i municipi a municipi.

Les convocants volen reforçar el compromís polític i social amb les polítiques feministes i impulsar noves mesures per fer front a les desigualtats, tot consolidant el Baix Llobregat com una comarca feminista que no renuncia a cap dret i que no accepta cap retrocés.

Els principals eixos de treball del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat són: la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; i les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures.

La presentació d’aquest 7è Congrés de les Dones, fou a càrrec de les 16 alcaldesses que té el Baix Llobregat d’entre els seus 30 municipis. També es va comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra i la salutació en línia de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor. Per descomptat que l’alcaldessa de Sant Boi, en la seva condició de presidenta de la Diputació de Barcelona, expressà el suport d’aquesta institució a la convocatòria així com l’alcaldessa de Vallirana, en la seva condició de presidenta del Consell Comarcal, i l’alcaldessa de Sant Joan Despí, que oferí amb orgull el seu municipi per acollir les sessions plenàries.

El CECBLL sempre hem estat compromeses amb el feminisme. Un dels exponents d’aquest compromís, a més de recerques diverses i treballs específics sobre les condicions de vida de les dones i del feminisme, és l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat pel CECBLL, les alcaldesses i el Consell de  les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i fet públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.

Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat

/by

El diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.

La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.

A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.

Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.

A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.

Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!

El Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat posa el focus en les fosses de la Guerra Civil a Abrera

/by

El divendres 27 de febrer de 2026, Abrera va acollir el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, una jornada de treball, reflexió i visita de camp centrada en la intervenció arqueològica a les dues fosses del Cementiri Vell d’Abrera.

La jornada, conduïda per Conxita Sanchez, es va iniciar amb la benvinguda de Jesús Naharro Rodríguez, alcalde d’Abrera; i va continuar amb les salutacions de Jordi Sicart Codinachs, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; Jordi Font, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell Moreno, diputada de Memòria Democràtica; i Eva Martínez Morales, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat.

Tot seguit van fer-se les intervencions de Conxita Sánchez, membre de la Junta del CECBLL i responsable de la Xarxa, que va presentar la Memòria d’activitats de la XMD 2025 i a continuació, va intervenir Lídia Muñoz, consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, que va exposar el Pla d’Acció de la XMD 2026.

 

Després de la pausa de cafè, va ser el torn de la ponència de Carlota Vidal, doctora en Història Contemporània, titulada «Generacions TOP: memòria en acció des del territori». La intervenció va posar en relleu el paper de l’exposició com a dispositiu cultural de divulgació rigorosa, debat intergeneracional i reparació simbòlica davant l’onada reaccionària, així com la seva possible replicabilitat al Baix Llobregat.

 

Un dels moments centrals de la jornada va ser la presentació els treballs d’excavació i exhumació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola del febrer de 1939 al Cementiri Vell d’Abrera, amb les intervencions de Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica d’Olesa de Montserrat; Giulia Mirto, primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament d’Abrera; i Gerard Bidegain, tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera. La regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d’Abrera, Arantxa Galofré, va excusar la seva absència.

A continuació, el desplaçament fins al Cementiri Vell d’Abrera es va fer amb una visita comentada pels espais de memòria democràtica del nucli antic, conduïda per Gerard Bidegain. Un cop al cementiri, Xavier Rota, Giulia Mirto i Gerard Bidegain van reprendre conjuntament les explicacions amb una visita comentada a les fosses del febrer de 1939, contextualitzant històricament els fets i els treballs realitzats. La jornada va finalitzar reafirmant el compromís del Baix Llobregat amb una memòria democràtica arrelada al territori, basada en el rigor històric i orientada a la reparació, la justícia i la transmissió intergeneracional del passat.

 

La comarca compta amb un nou Espai de Memòria Democràtica a Santa Coloma de Cervelló

/by

Com a CECBLL vam voler ser presents el diumenge 8 de febrer en l’acte d’inauguració d’aquest nou Espai de Memòria Democràtica inaugurat a Santa Coloma de Cervelló, concretament a la plaça Isidre Grañé de la Colònia Güell. L’esdeveniment va ser organitzat per l’Ajuntament i per diverses entitats locals, com el Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, l’Associació Musical Si Fa Sol, l’associació Dones pels 4 Cantons i la Coral Casalenca. El projecte ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El centre de l’Espai és una escultura d’Andreu Jansana en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme que vol convertir-se en un punt de trobada per recordar les lluites per les llibertats i els drets humans i per fomentar la transmissió intergeneracional del patrimoni democràtic. L’escultura consta de tres elements: una cara femenina que expressa fragilitat i emocions com el dolor o la reflexió; un bloc de formigó massís amb motius repressius que evoca els materials dels camps de concentració i les presons; i tres bancs disposats en forma de U, concebuts com un espai de trobada i memòria col·lectiva.

Durant l’acte, que va aplegar un centenar de persones, van intervenir l’alcaldessa de Santa Coloma, Maria Pau; la presidenta de Dones pels 4 Cantons, Pepi Calbet; el president del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló-Colònia Güell, Josep Padró; l’autor de l’escultura, Andreu Jansana i la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell. Especialment emotiu el final, quan una cantata col·lectiva de l’Estaca acompanyant la Coral Casalenca va recordar vells moments i va adquirir alhora un nou sentit per palesar la necessitat de seguir lluitant pels drets i les llibertats.

Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle

/by

El passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.

El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.

És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.

L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.

La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

/by

Dissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.

L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.

Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!

Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.

L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.

A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina.  Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.

Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.

Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.

Presentació del llibre col·lectiu “El franquismo. Anatomia de una dictadura” a Cornellà

/by

La seu de CCOO del Baix Llobregat, a Cornellà va acollir el passat dimarts 17 de febrer la presentació del llibre El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Aquest esdeveniment, organitzat per la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, va reunir una seixantena de persones  per reflexionar sobre la naturalesa i els mecanismes del règim franquista a través d’una conversa entre dos dels seus coautors.

La benvinguda va anar a càrrec d’Albert Rodríguez, secretari general de CCOO al Baix Llobregat, i de Conxita Sánchez, membre de la junta del CECBLL i responsable de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat. Seguidament, es van dur a terme les salutacions de la  consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat Lídia Muñoz, i d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.

El plat fort de la tarda va ser la presentació de l’obra i la posterior conversa, on es va abordar qüestions fonamentals, com per exemple, com va aconseguir consolidar-se i perpetuar-se el règim durant quatre dècades. El llibre és una eina per fer arribar al públic en general i a la comunitat docent els coneixements més recents i consensuats sobre la dictadura franquista generats des de la investigació científica.

Des de les butaques de l’escenari, els coautors Xavier Domènech, historiador i professor de la UAB, i Javier Tébar, professor d’història de la UB, van desgranar els aspectes clau d’aquest treball editat juntament per François Godicheau i Jorge Marco. Aquesta xerrada va estar conduïda per Bea Jiménez, professora de l’Institut Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, que va exercir de moderadora guiant el fil conductor de l’acte.

En acabar la conversa es va obrir un espai de debat on el públic va poder interactuar amb els ponents i formular les seves preguntes, moltes d’elles centrades en com explicar a l’aula aquesta part de la nostra història recent. En finalitzar l’acte les persones assistents van poder adquirir l’obra gràcies a la col·laboració de la llibreria Pati Blau, que va habilitar un punt de venda.

“Generacions TOP. Resistir. Protestar. Conquerir” a Sant Feliu de Llobregat

/by

El proppassat 6 de febrer vàrem assistir a la inauguració de l’exposició: “Generacions Top. Resistir. Protestar. Conquerir.” al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Aquesta exposició és una adaptació, per facilitar la seva itinerància, de la que va estar ubicada a la presó Model de Barcelona del 20 de novembre del 2024 al 30 de març del 2025 i que vam visitar més de 30.000 persones entre elles més de 2.000 alumnes d’Instituts de Catalunya.

Les activitats relacionades amb la memòria històrica i democràtica són un dels eixos de treball del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i aquesta exposició ofereix un recorregut per la història social del tardofranquisme i la transició, centrant-se en les persones organitzades enfront de la repressió i contra la dictadura. Li dóna veu i mostra el rostre de qui va patir la repressió i va organitzar la resistencia. Destacant també, l’estructura repressiva del règim de Franco i assenyalant als seus responsables.

L’exposició reivindica la democràcia com una conquesta col·lectiva.

En l’acte va participar Lourdes Borrell, alcaldessa de Sant Feliu, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Expressés Polítiques del Franquisme (ACPEPF). Així com representants de Diputació de Barcelona, de sindicats i de diferents entitats de la localitat i del Baix Llobregat.

Vam poder comptar amb les explicacions de primeríssima mà de Carlota Vidal i Gerard Rodríguez, que l’han comissariat.

Una exposició imprescindible per entendre la nostra història més recent. Per conèixer de prop la força de la gent organitzada i els costos socials i col·lectius en la lluita per les llibertats i la democràcia. No us la perdeu!

 

Molt recomenable: Universo UNED

https://www.rtve.es/play/videos/universo-uned/05-12-25/16846366/

Fotos butlelti febrer – 36

Un any més, l’Espai de la Terrissa i el Museu de la Colònia Sedó participen de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera

/by

Com saben els nostres lectors i lectores, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gestiona alguns equipaments culturals. Entre ells l’Espai de la Terrissa, de l’Ajuntament d’Esparreguera, i el Museu de la Colònia Sedó, situat també a Esparreguera i propietat de la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu de la Festa Major d’Hivern tots dos equipaments van fer jornada de portes obertes. En el cas de l’Espai de la Terrissa va ser el dissabte 14 de febrer al matí i a la tarda. Per la seva banda, el Museu de la Colònia Sedó va fer portes obertes els matins dels dies 14 i 15 de febrer.

Esparreguera és una ciutat amb un perfil cultural molt marcat, i aquest fet es nota en el volum de visites comptabilitzades.

Agraïm la confiança que les administracions dipositen en la nostra entitat per gestionar espais culturals, una vocació que mantenim ferma i que ens apropa a la forma de fer d’alguns països de l’entorn d’Europa, com Itàlia o el Regne Unit. Aquest últim país és paradigmàtic en aquest àmbit i compta amb una de les associacions més antigues i consolidades dedicades a la gestió del patrimoni, com és el National Trust, amb més de 5 milions de socis i sòcies, persones físiques i jurídiques.

Aquí hem començat a recórrer aquest camí que esperem sigui llarg i fructífer.

Molins de Rei honora la memòria de Jaume Garriga i Pujol pagès, agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès.

/by

El concurs de planters de la 175a edició de la Fira de la Candelera portà per primera vegada el nom de Jaume Garriga i Pujol, agrònom compromès des de fa anys en el peritatge de la qualitat dels  productes que s’hi ofereixen.

Un grup de persones de la localitat presentaren al Consistori la proposta de nomenar-lo fill predilecte i honorar-ne la memòria a través dels premis dels planters així com de dedicar un espai al final de la Rambla de La Granja en memòria seva. Així ho acordà per unanimitat el Ple ordinari del mes de juny del 2025.

L’Espai Jaume Garriga i Pujol incorpora una escultura de la seva germana Roser i una olivera de les que ell va conrear i amb el nom de “Tinet”.  En Jaume morí accidentalment als 68 anys pel juny del 2021,  fent  allò que més li agradava que era cultivar les seves oliveres i la necessitat de fer marges recuperant el sistema ancestral de pedra seca. Va ser un referent en el cultiu d’olivera ecològica al Baix Llobregat.

A la dècada dels setanta es va graduar com a Enginyer tècnic agrícola. Un cop jubilat i fent de pagès va fer un Màster d’agricultura ecològica. Va treballar  en diferents projectes vinculats al món agrari i també com a cooperant a la República del Txad com a tècnic d’Intermón Oxfam,

Va participar en les primeres reunions embrionàries del que seria la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. El seu compromís polític, li va costar presó i tortura, en la  lluita contra la dictadura (anys 1971-74). Va ser regidor del primer Ajuntament democràtic de Molins de Rei, l’any 1979 formà part, com a independent, de la candidatura del PSUC ho fou  fins el 1985 i es distingí com a membre  d’un equip innovador en polítiques socials en els municipis.

El mes de desembre del 2023 el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya  conjuntament amb l’empresa LAINCO (on havia treballat)  varen celebrar un acte, a la seu del mateix Col·legi, per tal de posar el nom de Biblioteca Jaume Garriga i Pujol en agraïment a la seva dedicació tant al Col·legi com a l’empresa on va treballar tants anys.

Sempre va estar predisposat a col·laborar amb les institucions de la societat lligades al món agrícola. Destaquem el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya i, sobretot, la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris). En aquesta darrera Institució  en va ser un dels fundadors alhora va formar part de les seves Juntes. A nivell local, va estar molt vinculat a la Fundació agrària de Molins de Rei. Darrerament ajudava els pagesos joves i contribuïa, amb el seu bon criteri,  a la millora de l’agricultura al Parc de Collserola.

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Esparreguera: Camins de pau 2026, 4a edició Donem llum a un dels episodis històrics més amagats i desconeguts de la nostra societat

/by

Parlar d’exili i deportació és parlar d’oblit i de silencis, i aquest projecte, que va sorgir d’una proposta del PEEC, és a dir de l’Ajuntament d’Esparreguera però sobretot de la societat civil i dels educadors, pretén acabar amb aquest oblit i transformar els silencis en un cant a la pau. Enguany vam dedicar “Camins de Pau” a homenatjar Agustí Jorba Alert, últim alcalde republicà de l’Ajuntament d’Esparreguera; Fabià Asens Pedrol, regidor; i Joaquima Soler Brugueras, la seva esposa; sindicalista que va perdre el seu pare al camp de refugiats Bois-Brulé (Loir-et-Cher) durant els primers temps de l’exili. Per altra banda, també hem homenatjat les víctimes del nazisme, en especial dos dels nostres deportats a Mauthausen, Josep Egea Trujillo i Manuel Vinaroz Maté, amb la col·locació de dues stolpersteine.

Camins de pau implica el treball i coordinació de tots els centres de primària i secundària, l’Escola Municipal de les Arts, l’Arxiu Municipal, els Tallers d’Activitats Artístiques i Culturals d’Esparreguera, el Casal Intercultural, voluntariat i historiadors, amb activitats al llarg del curs però especialment al llarg d’una setmana entorn  el 30 de gener: visites guiades per les llambordes, Visites guiades sobre l’exili i l’Esparreguera en l’època de la II República, reproducció i col·loqui del documental “El Viatge d’Itza”, programes especials a Ràdio Esparreguera, representacions d’Obra vista, de Jordi Prat i Coll, exposició sobre la pau a la Biblioteca Municipal l’Ateneu, el cant de Laura Mas amb la cançó “A la Joventut” (escrit l’any 1936 per Nordahl Grieg, inspirat en la Guerra Civil Espanyola i que l’any 1952 va ser musicat per Otto Mortensen), acompanyada de la jove coral Theseharmonics i la pianista Lola Pérez amb la direcció de Mayte Gómez.

Aquesta  ha estat la 4t edició i de cadascuna d’elles conservem un record molt tendre i unes amistats fermes; algunes d’elles ara ja no hi són malauradament, però el seu agraïment a tota la comunitat ha quedat per sempre enregistrat en la nostra memòria.

No podem passar de puntetes per sobre del patiment dels altres. No podem oblidar-los de cap manera perquè, el que va passar ho tenim ben a prop. Personalment, tinc l’esperança que els nostres infants i joves hagin après la lliçó.  Gràcies al CCEBLL perquè la informació que podem trobar al web  del Memorial  és molt aclaridor per a molts centres escolars i els seus estudiants. Gràcies a tots els que ens heu ajudat!

Joana Llordella

Exposició a la Sala Gòtica de Molins de Rei “Pagesos contra Franco, 1974-1979. La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia”

/by

La Sala Gòtica del Museu del Renaixement  ha acollit,  durant la Fira de la Candelera i fins el 15 de febrer,  una interessant exposició que explica els orígens de  les protestes pageses, la creació de la Unió de Pagesos i com la pagesia va contribuir a la lluita per la democràcia. El comissari de la mostra és l’historiador Guillem Puig Vallverdú, sota l’aixopluc organitzatiu del  Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. La mostra arriba a  Molins de Rei de la mà de l’Associació Obrera, entitat memorialista, hereva de la històrica Federació Obrera.

En la inauguració de l’exposició  intervingueren; Jordi Font, director del Memorial Democràtic i l’Alcalde Xavi Paz, ambdós posaren en valor la contribució del món rural en la construcció de la democràcia. Tot seguit els assistents  visitaren a la mostra guiats pel seu Comissari  Guillem Puig.

En el catàleg de l’exposició se’ns reitera que durant la dictadura es va eliminar tota forma d’associació civil independent i es va construir un sistema corporatiu basat en els criteris del nacionalcatolicisme a l’entorn de les Hermandades de Labradores y Ganaderos, que ocuparen els espais de les antigues cooperatives i societats agrícoles.

En els anys seixanta sorgiren les primeres organitzacions agràries clandestines com les Comissions Pageses. En el 1974, el Manifest de Pontons, va suposar un nou impuls per a les lluites agràries i des d’aleshores, es van articular a través de la Unió de Pagesos. Molts dels dirigents sorgits d’aquest moviment també van contribuir a l’obertura política local, presentant-se a les eleccions municipals de 1979. L’exposició mostra com la mobilització pagesa va ser clau per al desmantellament de les estructures franquistes i la construcció de la democràcia al món rural català.

El Memorial Democràtic acompanya l’exposició amb un interessant catàleg que junt amb  la presentació del director del Memorial, Jordi Font i el comissari de la mostra Guillem Puig, hi ha un interessant article d’Andreu Mayayo amb el suggerent títol “Qualsevol nit pot sortir el sol” que conclou dient “Sense la Unió de Pagesos, la nostra història, agrària i nacional, hauria estat diferent i pitjor. Per molts anys, Unió de Pagesos¡”

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Font: Ajuntament de Molins de Rei

El Consorci de Turisme del Baix Llobregat organitza sengles jornades al Museu de les Aigües de Cornellà

/by

El passat dia 11 de febrer vam assistir a dues jornades organitzades pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat que van tenir lloc a l’emblemàtic edifici de Can Serra dins del recinte del Museu de les Aigües de Cornellà.

La primera va reunir tots els atractius turístics que participen del programa familiar de cupons amb descomptes amb l’objectiu de presentar la proposta i el pla d’acció 2026, així com l’impacte i els resultats de la campanya 2025. Els cupons, que funcionen des de fa anys, són ofertes i promocions adreçades especialment al públic familiar i permeten accedir amb descomptes a determinats recursos d’oci vinculats al patrimoni. El CECBLL va assistir delegat pel MNACTEC, ja que el Museu de la Colònia Sedó hi té una oferta 2×1 en la modalitat de visita lliure. Podeu trobar més informació sobre aquests cupons al següent enllaç. Aquesta part del matí va ser conduïda per Laura Garcia i Noemí Lozano del Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Molt valuosa no només tota la informació rebuda, sinó tamb la trobada amb altres agents del patrimoni que tenen oferta d’oci.

A continuació va tenir lloc una Jornada de Turisme inclusiu organitzada pel Consorci de Turisme i l’Àrea d’Acció Social i Salut del Consell Comarcal, l’objectiu de la qual era fomentar un model de turisme accessible, acollidor i adaptat a la diversitat de les persones.  Després dels parlaments de benvinguda de Claudio Carmona en representació de l’Ajuntament de Cornellà, i de Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal, van haver-hi dues interessants conferències: la primera a càrrec de Luciana Burin, de Dincat – Plena Inclusió Catalunay; i la segona a càrrec d’Àxel Gairí i Borja Bosch, de Dinder Catalunya, un projecte innovador per promoure les relacions socials de les persones amb discapacitat. La cloenda va anar a càrrec de Montserrat Canas, consellera comarcal d’Inclusió Social. Tot plegat un matí molt estimulant i enriquidor.

Es presenta el llibre “L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat”

/by

La presentació va tenir lloc el dia 11 de febrer a l’Ateneu Santfeliuenc en una sala plena de gom a gom. Literalment no s’hi cabia. Van intervenir els tres autors del llibre, en Jaume Campos Macip, en Josep Menargues Rajadell i l’Oriol Valls Maurel. Entre els tres van desgranar com van iniciar la recerca, les dificultats que han hagut de salvar i van donar detalls del ric patrimoni que constitueixen les mines d’aigua de Sant Feliu, infraestructures construïdes al llarg del segle XIX per part d’iniciatives privades amb l’objectiu de conduir l’aigua fins a punts distants, habitualment per donar rec i intensificar l’agricultura.

El llibre, prologat per la doctora M. Luz Retuerta, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un exhaustiu treball de camp que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un important recull fotogràfic i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.

Destaca també el fet que amb el seu treball, els tres joves investigadors no fan únicament una mirada al passat. Ans al contrari, ens fan reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua, les diverses formes de captació i la situació actual de canvi climàtic, amb períodes de sequera extrema seguits de períodes d’intenses pluges que necessàriament ens hauran de portar a noves formes de gestió de l’aigua per a les quals aquesta mirada retrospectiva pot ser de gran valor.

El Jaume, el Josep i l’Oriol són un exemple de tenacitat i de voluntat d’implicar-se amb el seu entorn més proper i de retornar generosament allò que han après i tot el coneixement que han generat amb aquesta investigació. Felicitats a tots tres!!

El llibre pot adquirir-se a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i té un preu de 48 euros.

La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines.

El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de la qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.

Actualment es calcula que al municipi hi ha uns 10 quilòmetres de galeries, dels quals se n’han pogut explorar aproximadament 5,5. Part dels trams restants discorren per canonades modernes i d’altres continuen pendents d’estudi. El treball topogràfic i cartogràfic ha estat essencial per entendre com els canvis urbanístics dels darrers decennis han alterat l’entorn i, en alguns casos, posat en risc aquestes estructures, especialment a les zones periurbanes més degradades.

Patrimoni, crisi climàtica i futur

Els autors subratllen que aquest llegat no és només una qüestió històrica. Les mines poden contribuir a reflexionar sobre la gestió de l’aigua en un escenari marcat per episodis extrems de sequera i pluges intenses. L’estudi ha viscut, de fer, alts i baixos en funció de la disponibilitat d’aigua dels darrers anys, i el període recent de precipitacions ha tornat a omplir moltes de les galeries.

El llibre també recull entrevistes amb propietaris de mines, fitxes detallades de cada estructura documentada i un ampli treball fotogràfic, majoritàriament de Josep Menargues, que ajuda a entendre visualment aquest univers subterrani. Les visites guiades organitzades per l’equip han despertat un interès creixenet: ja han participat més de 220 persones i hi ha llista d’espera.

El projecte editorial s’ha impulsat de manera autònoma i amb una primera tirada reduïda, fet que ha motivat l’obertura d’una reserva prèvia d’exemplars per garantir-ne la viabilitat.

D’un primer reportatge a una obra de referència

La publicació dona continuïtat al treball divulgatiu iniciat fa dos anys amb el reportatge audiovisual Els altres camins de l’aigua, que va mostrar per primer cop imatges de l’interior de les mines captades pel fotoperiodista Raül Clemente, i que es va complementar amb un reportatge escrit de la periodista Carme Verdoy. Aquell punt de partida es consolida ara en forma de llibre, ampliant continguts i profunditat.

L’equip, que reclama més suport institucional per garantir la conservació i l’estudi d’aquest patrimoni, considera que la feina feta a Sant Feliu pot servir de model per a altres territoris del Mediterrani occidental amb problemàtiques similars. Els investigadors deixen clar que el camí no s’atura aquí: encara queden interrogants sota terra i la voluntat és continuar explorant-los.

Anul·lació de la primera visita dels itineraris Racons del Baix

/by

Tal com vam anunciar a la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, aquest mes de gener havíem d’engegarels itineraris de Racons del Baix però  ens hem vist obligats a anul·lar la primera sortida, que s’havia de fer aquest diumenge vinent a Olesa de Montserrat a causa de les restriccions relacionades amb la pesta porcina africana, que continuen afectant diversos municipis del Baix Llobregat. Tot i que la Generalitat va flexibilitzar les mesures des del 15 de desembre de 2025 en el segon perímetre de l’epicentre (la zona compresa entre els 6 i els 20 km del focus inicial, que inclou més de setanta municipis), encara hi ha limitacions importants que ens afecten directament.

En aquest segon perímetre en el qual ens trobem, considerat de baix risc, està permès accedir al medi natural i als parcs naturals per a activitats de lleure a títol individual, però no es poden fer activitats organitzades al medi natural. Això vol dir que, mentre durin aquestes restriccions, no es poden dur a terme caminades populars, sortides col·lectives, curses, entrenaments esportius en grup ni, per descomptat, els nostres itineraris guiats. És precisament per aquest motiu que hem hagut de suspendre la sortida d’Olesa.

De moment, no tenim encara una nova data per reprogramar aquesta activitat, ja que dependrà de com evolucioni la situació i de quan s’aixequin definitivament les restriccions. Tan bon punt això sigui possible intentarem reprogramar-la. De totes maneres, la resta d’itineraris de Racons del Baix es mantenen en el calendari previst. En cas que, arribada la data, alguna sortida no es pugui realitzar, avisarem personalment les persones inscrites a la ruta corresponent.

Per a més informació podeu accedir al web oficial de la Generatat de Catalunya: https://web.gencat.cat/ca/ciutadania/actualitat/noticies/2025/12/restriccio-al-medi-natural-per-la-pesta-porcina-africana

Iniciem la 13a recerca col·lectiva del CECBLL

/by

La tarda del 2 de desembre iniciàvem una nova recerca col·lectiva del CECBLL, dirigida pel Dr. Joan Botella Corral, catedràtic emèrit de Ciències Polítiques de la UAB.

A la biblioteca El Molí de Molins de Rei i amb la benvinguda de la seva directora, Montse Vega, vam reunir una quarantena de persones interessades en l’esdevenir d’aquesta recerca, que explora el període de temps que va de les acaballes de la dictadura a la constitució dels ajuntaments democràtics (1975-1979) i pretén veure quins eren els principals problemes de la comarca en el moment inicial (1975) i quins foren els actors, grups, moviments socials que van intentar abordar-los.

 

Vam iniciar l’acte amb la conferència “1975.El Baix Llobregat” del director, en Joan Botella, que va explicar el context general que hi havia l’any 1975 quan mor el dictador i el que va significar pels diversos moviments reivindicatius la fi del franquisme. El van acompanyar tres intervencions de Rafa Bellido, Conxita Sánchez i Marta Espona que ens aportaren pinzellades dels canvis que va patir la comarca d’aquells temps: el pas d’una societat agrària a una industrial, el boom demogràfic del moment, els moviments socials que es van donar per impulsar la democràcia, i el foment de la cultura i la llengua catalana. Les intervencions iniciades per Jordi Sicart, president del Centre conclogueren amb la de Carme Sanmartí, responsable de recerca per part de la Junta, que donà compte dels propers passos per constituir el col·lectiu de recercaires i l’inici dels treballs.

L’acte el va tancar l’Alcalde del municipi que ens acollia, el Sr. Xavi Paz, que tot fent ús d’un terme ciclista francès, ens va desitjar courage per impulsar aquesta recerca que tot just comença.

 

Conferència “Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme”

/by

El 4 de desembre a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat la Dra. Paola Lo Cascio, llicenciada en Ciències Polítiques (Universitat La Sapienza,) i Doctora en Història per la Universitat de Barcelona, va impartir la conferència  Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del Franquisme.

Aquesta conferència, emmarcada en els actes dels 50 anys de la mort del dictador Franco, es va organitzar conjuntament des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Obriren l’acte l’alcaldessa de Sant Feliu, Lourdes Borrell, la directora de l’Arxiu Comarcal Yolanda Corredera, el president del CECBLL Jordi Sicart i tot seguit va presentar la conferenciant la consellera de cultura i memòria del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lidia Muñoz.

La conferència va oferir  una mirada rigorosa i alhora accessible sobre les mobilitzacions ciutadanes i les dinàmiques de resistència que, durant els darrers anys de la dictadura, van contribuir decisivament a la configuració d’una nova cultura democràtica al nostre país des de 4 moviments reivindicatius: el moviment estudiantil, el moviment veïnal, el moviment obrer, i el moviment feminista

En sala es va poder veure l’exposició documental ”Lluites al Baix Llobregat: moviments socials i resistències al tardo-franquisme (1969–1979)”, una mostra que recupera i posa en valor el paper fonamental de les organitzacions veïnals, del moviment obrer i de diversos col·lectius socials que van impulsar transformacions profundes en el territori durant una dècada clau.