Treballar per la igualtat des de l’arxiu sonor de la nostra societat. Dones, ràdio i comunitat.

/by

Foto: Begoña Floria

Per Begoña Floria, periodista i directora del programa “Heroïnes Quotidianes” a Ràdio Molins de Rei.

L’arxiu sonor de la nostra societat, que s’ha anat construint durant dècades a través de les ones i que ara s’expandeix amb els pòdcasts, presenta un buit evident que ja no podem ignorar. El relat radiofònic del nostre país s’ha escrit majoritàriament amb veus masculines que han ocupat els espais d’opinió, d’anàlisi i d’entrevista mentre les dones quedaven relegades o sense espais de visibilitat. Aquesta mancança ha deixat un rastre profund en la memòria col·lectiva i, per això, projectes com Heroïnes Quotidianes de Ràdio Molins de Rei, que ja supera les dues-centes entrevistes en cinc temporades, tenen la voluntat de contribuir a una memòria més equilibrada i representativa del Baix Llobregat i, per extensió, de Catalunya.

El biaix que ha afectat tant la ràdio generalista com la local no és fruit de l’atzar sinó d’un sexisme estructural que ha aixecat barreres invisibles i ha silenciat les dones com a referents socials i intel·lectuals. Malgrat els avenços evidents respecte a les generacions anteriors, el testimoni de moltes convidades recorda que el pes de les limitacions passades encara condiciona el present. Quan expliquen les dificultats que van viure les mares i les àvies es fa visible fins a quin punt moltes dones no van poder desenvolupar allò que volien fer perquè l’època no els ho permetia. Aquestes històries són un recordatori constant que la desigualtat no desapareix sola i que les conquestes socials poden estancar-se, i fins i tot retrocedir, si no hi ha una voluntat clara de mantenir-les.

Per això seria un error pensar que la igualtat és una fita assolida o que ja s’ha fet tot el que calia fer. El progrés real requereix una tasca continuada de visibilitat, de presència i de reconeixement en tots els àmbits socials i professionals. Cada entrevista d’Heroïnes Quotidianes confirma que encara queda camí per recórrer perquè totes les veus puguin formar part del relat compartit del país. Sempre ho recordo al final de cada conversa perquè és una convicció profunda. Som al segle de les dones però encara hi ha molta feina per fer i només avançarem si mantenim viu el compromís de donar espai i veu a aquelles històries que durant massa temps van quedar a la foscor.

Fer visibles històries de dones i incorporar-les a l’agenda pública és una peça central d’aquesta tasca col·lectiva. I hem de ser conscients que el sosteniment real del món recau en les dones que tenim al costat. Un exemple són les dones de Molins de Rei i del Baix Llobregat, que són les que, amb les seves decisions i trajectòries, han contribuït a modelar el territori i la nostra comunitat. A Heroïnes Quotidianes no només hi busquem fites extraordinàries, sinó la veritat de la vida viscuda. La història personal, l’experiència quotidiana, els dubtes i els canvis de rumb són elements que aporten una profunditat imprescindible per entendre com es construeix el món des de la proximitat.

Quan escoltem una dona que ha sabut reinventar-se, estem transmetent la possibilitat real que altres també ho puguin fer. Quan entrevistem una dona que ha arribat on volia, estem obrint portes que, potser, moltes no s’havien imaginat que existien. Els referents femenins tenen un impacte directe i transformador perquè actuen com un motor de motivació i com un mirall necessari que ajuda a trencar els biaixos que limiten expectatives i oportunitats. La presència d’aquestes veus és una invitació silenciosa però poderosa a creure que qualsevol camí és possible.

En aquest procés, la idea de fer xarxa esdevé essencial. El programa no és una conversa aïllada, sinó un fil que s’entrellaça amb molts altres. Les convidades donen visibilitat a dones que han tingut un paper clau en les seves vides, ja sigui com a referents històriques o com a figures anònimes que han marcat la seva trajectòria. D’aquesta manera es construeix una genealogia femenina que deixa rastre i que permet entendre que la igualtat neix de la quotidianitat. Les històries compartides generen un efecte multiplicador que es transmet d’una generació a l’altra.

Aquest teixit s’expandeix gràcies a la combinació entre la ràdio local i les eines digitals. Allò que comença a Ràdio Molins de Rei com una conversa pròxima, adquireix una nova dimensió quan es converteix en pòdcast i es projecta més enllà del municipi. Històries de quilòmetre zero poden arribar a qualsevol part del món, sempre en català, i poden encendre una llumeta en algú que ni tan sols coneix el nostre poble. Aquesta ampliació natural del relat confirma que la tecnologia pot ser una aliada a l’hora de preservar i difondre les veus femenines que formen part del nostre present.

En definitiva, aquest mes de març i la resta de l’any, la intenció és la mateixa. Volem que, quan algú consulti en un futur l’arxiu sonor d’aquesta època, hi trobi un relat complet on les dones no siguem només un tema de conversa, sinó les protagonistes amb veu pròpia. Perquè la història la fem també les dones i la ràdio, com qualsevol espai públic, ha de reflectir aquesta realitat i oferir-nos l’espai que ens pertoca. La igualtat es construeix dia a dia i comença sempre pel nostre entorn més immediat, allà on es cou la vida real i on les transformacions prenen forma.

“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

Tertúlia literària del llibre “L’amor que passa” amb Maite Carranza i Care Santos

/by

En el marc de la commemoració del 8M, el CECBLL va organitzar la nostre Tertúlia Literària en obert, a la Biblioteca Montserrat Roig, conjuntament amb els clubs de lectura de la biblioteca, el del CFA Mestre Esteve i l’Associació de dones Montserrat Roig de Sant Joan Despí. Una trobada molt especial per parlar sobre l’obra de  Care Santos “L’amor que passa”. S’havia previst l’assistència de l’autora que en darrer moment no va poder venir. Vàrem suplir la seva presència física per la virtual i vam xerrar amb ella en línia. Amb una sala plena de gom a gom, va conduir l’acte de manera magistral, com sempre, l’escriptora Maite Carranza, l’ànima i la impulsora d’aquesta tertúlia tan singular.

“L’amor que passa” és un llibre sobre el poder de la paraula escrita que et permet apropar-te a la vida d’un temps no massa llunyà on les tradicions i, els prejudicis tenien una forta càrrega. La que viatja durant dies en un sobre, la que roman oculta fins a convertir-se en memòria, la que la filla-escriptora rescata per a oferir, netes de pols i temps, les vides que van possibilitar la seva. Care Santos aconsegueix, així, que aquesta correspondència silenciosa, destinada a l’oblit, es converteixi en el centre de gravetat d’una novel·la lúcida, una exploració de la pertinença, la família i el desig. Una novel·la divertida i emocionant que et commou en conèixer a l’Antonio i la Claudina i la seva història d’amor. En paraules de l’autora “Escriure una novel·la és regalar una història als qui poden estimar-la igual que tu. Vaig néixer per escriure aquesta història”.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat orgnaitza l’itinerari “Dones que inspiren”

/by

El passat diumenge 15 de març de 2026 va tenir lloc a Sant Feliu la ruta “Dones que inspiren”, organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. La iniciativa, que va ser tot un èxit de públic, s’emmarca dins de les activitats del Dia Internacional de les Dones, el 8 de març. Tenia per objectiu visibilitzar les trajectòries vitals, professionals i activistes de diverses dones, de Sant Feliu i de l’àmbit català o internacional, que contribuïren a la democratització de la societat contemporània. La proposta es va centrar en les dones presents a la memòria col·lectiva de Sant Feliu a través del nomenclàtor de la ciutat, per tal de reivindicar la paritat simbòlica entre els carrers amb nom de dona i els d’home i, alhora, per posar en relleu el potencial democratitzador del nomenclàtor en aquest sentit.

La ruta forma part del projecte “Dones que inspiren”, format també per un mapa en línia que recull el total de carrers de Sant Feliu dedicats a dones o vinculats a aquestes i inclou una explicació i fotografies de la seva trajectòria. La pàgina està dissenyada per a que els ciutadans es familiaritzin amb la memòria d’aquestes dones de manera accessible, però també per que puguin fer la ruta “Dones que inspiren” pel seu compte gràcies al mapa en línia. Alhora, el projecte també inclou uns plafons explicatius col·locats a cinc d’aquests carrers —els de la ruta—, que compten amb un codi QR que enllaça amb la pàgina web.

El recorregut es va desenvolupar a través de diversos espais urbans de la ciutat amb noms de dona, concretament els carrers o places dedicats a Montserrat Roig, la Marquesa de Castellbell, Joana Raspall, el 8 de Març i Elisabeth Eidenbenz. A cada parada, es feia una explicació sobre cadascuna de les dones o del fet històric —en el cas de la plaça del 8 de Març— i es reflexionava sobre la vigència de la seva lluita o aportació. L’èxit de la ruta confirma l’interès de la ciutadania per la memòria democràtica i la lluita per la igualtat de gènere, i anima els organitzadors a impulsar nous itineraris per d’altres carrers amb nom de dona en un futur.

Ara més que mai, 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat

/by

El CECBLL assistí el dimarts 3 de març a la presentació del 7è Congrés de Dones del Baix Llobregat ho férem amb una àmplia representació composta per Conxita Sànchez, Isabel Ortuño, Carme Sanmartí, Neus Ribas, Esther Hachuel i Genoveva Català.

Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre aquesta setena convocatòria que amb la crida ARA MÉS QUE MAI que reunirà, novament, desenes de dones amb la voluntat que sigui l’expressió d’una comarca cohesionada que avança unida i que entén que la igualtat es construeix col·lectivament, pas a pas i municipi a municipi.

Les convocants volen reforçar el compromís polític i social amb les polítiques feministes i impulsar noves mesures per fer front a les desigualtats, tot consolidant el Baix Llobregat com una comarca feminista que no renuncia a cap dret i que no accepta cap retrocés.

Els principals eixos de treball del 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat són: la violència masclista i digital; la salut i la salut sexual de les dones; la feminització de la pobresa i el sensellarisme; la bretxa salarial i de pensions; l’edatisme; i les discriminacions interseccionals o la manca de corresponsabilitat en les cures.

La presentació d’aquest 7è Congrés de les Dones, fou a càrrec de les 16 alcaldesses que té el Baix Llobregat d’entre els seus 30 municipis. També es va comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Sònia Guerra i la salutació en línia de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor. Per descomptat que l’alcaldessa de Sant Boi, en la seva condició de presidenta de la Diputació de Barcelona, expressà el suport d’aquesta institució a la convocatòria així com l’alcaldessa de Vallirana, en la seva condició de presidenta del Consell Comarcal, i l’alcaldessa de Sant Joan Despí, que oferí amb orgull el seu municipi per acollir les sessions plenàries.

El CECBLL sempre hem estat compromeses amb el feminisme. Un dels exponents d’aquest compromís, a més de recerques diverses i treballs específics sobre les condicions de vida de les dones i del feminisme, és l’elaboració i posterior presentació del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes, elaborat pel CECBLL, les alcaldesses i el Consell de  les Dones del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i fet públic el 23 de març de 2018 en el marc de la presentació del 5è Congrés de dones del Baix Llobregat.

Revenedores. Gènere i treball a Barcelona (segles XV a XIX)

/by

Aquest nou llibre de la historiadora Mercè Renom, sòcia fundadora del CECBLL, es va presentar dijous 27 de novembre a l’Espai Polivalent del Mercat de Sant Antoni.

Aquesta recerca recerca va ser objecte de la Beca de Recerca de l’Antic Gremi de Revenedors de Barcelona de l’any 2023.

El treball analitza el paper de les dones en el proveïment dels mercats de Barcelona i la seva especial inscripció en el gremi de tenders i revenedors de la ciutat, que, com altres gremis, acceptava només homes en la seva estructura organitzativa. Mercè Renom demostra que el gremi va ser realment mixt, amb dones que hi exercien com a mestres confraresses. Un fet que qüestiona la visió tradicional dels gremis barcelonins estrictament masculins. , però que va saber incorporar les dones a partir de formes d’organització secundàries.

Un tema fins ara poc atès i al qual Mercè Renom hi aboca llum a través d’aquest estudi.

Rercordarem la Montserrat Vilajuliu

/by

El passat  18 de novembre ens va deixar, als 77 anys, la Montserrat Vilajuliu Martínez, sòcia del CECBLL i de moltes altres entitats culturals, veïnals i feministes. Era nascuda a Lomas de Zamora (Gran Buenos Aires), de pares catalans. Quan la família va retornar a la Colònia Güell la Montserrat  era una nena.

De petita va anar a l’escola de monges de la Colònia i a les Vedrunes de Sant Boi. Va anar agafant protagonisme en els grups de joves de la colònia, destacant pel seu caràcter independent  i una incipient i intuïtiva defensa dels drets de les dones. De jove va passar breument per l’Escola Massana i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Temps de lluita, en les files del trotskisme durant uns pocs anys, sense abandonar el seu sentiment catalanista que sempre la va acompanyar, gairebé per tradició familiar. El seu oncle va ser Jaume Martínez Vendrell, fundador del Front Nacional de Catalunya,  i el 1979 el seu pare va ser elegit alcalde de Santa Coloma de Cervelló. Es van ampliar els seus horitzons i va anar construint progressivament un sòlid pensament feminista.

Professionalment es va decantar  cap a la llengua i la literatura catalana, de la que va ser professora en diversos centres de Secundària, especialment a l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi, on va estar força anys.

Arran del tancament de la fàbrica de la Colònia es va implicar en  el moviment veïnal, primer en les encara clandestines Comissions de Barri del Baix Llobregat i després en l’Associació de Veïns de la Colònia Güell, que va ser la primera associació veïnal del poble. La Montserrat hi va coordinar la que també va ser primera entitat feminista: la vocalia de dones.

Amb un peu a Sant Boi i un a la Colònia, va mantenir activitats de caire literari amb grups de dones, va divulgar l’obra de Maria Mercè Marçal, que també havia sigut professora de l’IES Rubió i Ors, va aproximar el seu alumnat a la cultura i la literatura catalana, i el va vincular a la Biblioteca de Cal Silio i a l’Arxiu Històric de la Vila, amb treballs de recerca sobre fonts orals i memòria històrica, metodologia en la que ens ha deixat treballs com “Àvies, besàvies i rebesàvies: el treball de les dones a la Colònia Güell”, dins de “Les dones i la història al Baix Llobregat” (2002) editat pel CECBLL i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Es va reeditar a “Plecs Locals d’història número 7” de Santa Coloma de Cervelló.

A la Colònia Güell va emprendre activitats de caire literari que comencen per la seva presència a la Biblioteca Joaquim Folguera vers 1967 i el recital en homenatge  a aquest poeta nascut a la Colònia el 1893.

El 1999 va impulsar la fundació de Dones pels Quatre Cantons a Santa Coloma de Cervelló, de la que va ser la primera presidenta. Entre altres activitats va impulsar les “Visites a la Colònia Güell amb ulls de dona”.

L’any 2000 va ser una de les principals iniciadores de les Festes del Modernisme de la Colònia Güell, que van obtenir el Premi Josep Maria Jujol de Preservació del Patrimoni en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat de 2007.

Entre 2009 i 2011 va ser regidora d’igualtat i de patrimoni a l’Ajuntament de Santa Coloma. Va impulsar la creació de la Taula de Patrimoni i moltes iniciatives vinculades a les dones.

La malaltia l’obligà a restringir les seves activitats, però encara va signar la primera convocatòria per a la creació del Centre d’Estudis de Santa Coloma de Cervelló- Colònia Güell i va participar aquesta tardor en la presentació de la reedició del llibre de memòries del seu oncle Jaume Martínez Vendrell.

Educació, cultura, literatura, moviment veïnal i feminisme, sobretot feminisme, van ser els principals eixos d’una activitat  persistent i duradora que ha arribat fins aquí i que continuarà entre nosaltres, sens cap mena de dubte, juntament amb el record que tenim de la Montserrat.

 

Josep Padró Margó

Passejada per la Colònia Sedó amb ulls de dones

/by

Per fi aquest 25 de maig vam poder fer aquesta activitat a la Colònia Sedó. I diem per fi perquè l’havíem programat al març, pels volts del Dia Internacional de les Dones Treballadores. Però la pluja ens va obligar a posposar-la.

Aquest maig el dia lluïa preciós. Massa sol i tot! A la zona residencial es respirava tranquil·litat i l’herba i el seu verd s’escampaven per tot donant lloc a un paisatge serè i acollidor.

Érem una vintena llarga en la banda del públic. Després teníem les protagonistes: set dones que tenien diferents vincles amb la Colònia Sedó: hi havien treballat, o fins i tot viscut; algunes s’hi havien casat; o havien parit els seus fills i filles que, de retruc, havien fet la comunió a l’església de Santa Victorina.

Vam sortir de la porta del Museu de la Colònia Sedó i des del primer moment ens van estar explicant els seus records. Alguns colpidors, especialment els que estaven centrats en la feina i en les reivindicacions. D’altres de vivències dolces: l’escola, les botigues on anaven a comprar roba o queviures, el cinema a la fresca, els balls… Totes coincidien a dir que guarden molt bons records del seu pas per la Colònia Sedó. Moltes gràcies a l’Antònia Motos, a Carmen González, a Emilia Gordón, a Encarna Melero, a Montserrat Garcia, a Montserrat Martorell, a Montserrat Simó i a Paquita Soler!

L’activitat, i per tant les explicacions que elles ens van donar, van ser registrats en vídeo per l’Erol Ileri (gràcies Erol!), de manera que vam generar un document de primera que volem dipositar a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera.

Va ser una activitat organitzada per l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn i pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat que pretenia dinamitzar aquest espai patrimonial i donar-lo a conèixer des de la perspectiva de les dones i de les seves vivències. Però la veritable artífex de la proposta va ser la Joana Llordella. Un cop més, moltes gràcies també a tu, Joana!! Repetirem!!!

MIREM EL BAIX LLOBREGAT AMB ULLS DE DONA

/by

A l’any 1997 el CECBLL i l’Arxiu Comarcal impulsàrem la cinquena recerca col·lectiva sobre la dona i la història al Baix Llobregat. La dirigien Cristina Borderias i Soledad Bengoechea i els treballs abraçaren els segles XIX i XX. L’any passat en aquest mateix butlletí Mercè Renom entrevistava Cristina Borderias fent la següent observació sobre la investigació “encara avui, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui.”

L’any 1998 el número 4 de Materials del Baix Llobregat es dedicà a “Les dones al Baix Llobregat” una desena d’articles tractaren diferents camps, entre ells hi havia el de Genoveva Català que parlava de “Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica” qui començà el seu article tot dient “Desenvolupar democràticament una comunitat sense comptar amb la participació activa de la meitat de la població és un dèficit democràtic i una gran pèrdua de recursos humans”. En el primer article de la publicació la historiadora Cèlia Cañellas el clogué tot dient “La iniciativa del Consell de Redacció per a la confecció d’aquest dossier reflecteix l’interès per l’anàlisi de la realitat des d’una òptica de gènere empresa des del Cecbll en sintonia innegable amb la major presència i protagonisme femení en el sí de l’entitat”.

Si resseguim l’activitat del Cecbll veurem com el feminisme sempre és present en les nostres activitats, tant en la recerca com en les publicacions. La nostra és també una mirada de la comarca amb ulls de dona. L’any 2017 s’engegà “Fòrum de dones. Lideratges femenins al Baix. 40 anys de feminisme” debatent sobre Dones, cultura i ciència; Dones, indústria i tecnologia i Feminisme als municipis. Convé recordar que des de l’any 2002 a la comarca se celebra el Congrés de Dones, la nostra associació sempre hi hem participat activament a tall de recordatori assenyalem que en la 6a edició l’any 2022 treballarem dues activitats relacionades amb les dones i l’entorn tecnològic que permeteren fer les nostres aportacions després d’un intens debat amb dues expertes i una interessant activitat amb alumnes de l’IES Montserrat Colomer de Sant Esteve Sesrovires .

El calendari de treballs vinculat amb el coneixement de la vida de les dones no s’ha aturat mai, recordem l’itinerari urbà “Trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despi” o el número 22 de Materials del Baix Llobregat dels anys 2018/2019 sobre la “Mirada feminista de l’urbanisme”, coincident amb l’elaboració del “Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” fet conjuntament entre el CECBLL i les alcaldesses de la comarca.

Cada any pel 8 de març ens esmercem en fer una programació específica que aporti coneixement i reconeixement sobre les dones i el feminisme. Enguany només ens ha quedat pendent una activitat (suspesa a causa de la pluja) que reprogramarem al mes de maig. Es tracta de “Dones que formen part de la història” consistent en una passejada per la Colònia Sedó, on les dones que hi havien treballat ens explicaran les seves vivències, tot plegat preparat per Joana Llordella. Com sabeu, en moltes ocasions de mà de Gràcia Dorel hem aprofundit en la vida de les dones a la indústria tèxtil al llarg de la història.

A l’actualitat arreu hi trobem una enorme sensibilitat i aquest març una vegada més s’ha fet palesa la importància social del moviment de dones deixant clara la vindicació dels seus drets, davant els atacs d’alguns sectors reaccionaris s’han omplert de vida els carrers tot dient que “ni un pas enrere ni una menys”. També és remarcable que el govern de Catalunya en el seu manifest reconegui “el feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives” .

La intensa activitat d’aquest març de 2025 queda palesa en el sumari del butlletí on reflectim l’agenda pròpia plena d’activitats com la presentació del llibre de Contes arreu dels municipis i d’altres esdeveniments d’interès comarcal com la celebració del centenari de la companyia Soler i Sauret, la quarta assemblea comarcal de Comissions Obreres del Baix Llobregat, Alt Penedès, Garraf i Anoia, o la presentació de la proposta de SOS Llobregat de Parc Natural i Agrari per a la protecció dels terrenys naturals i agraris del Delta, la Vall baixa i els connectors ecològics. Fixem-nos en els eixos dels tres esdeveniments: activitat econòmica i de servei públic d’una empresa familiar, el món del treball i els drets socials i la protecció del medi ambient. A tots aquests esdeveniments hi hem estat convidades atesa la trajectòria de l’entitat durant 50 anys on tothom ens reconeix pel rigor en la recerca i en la difusió del coneixement, ambdós treballs els fem plena i intensament connectades amb la vida quotidiana de la gent.
Ah!! a més a més aquest març ha plogut “l’aigua és vida!”

“ELLES, TEIXIDORES DE VIDA”, per Joana Llordella

/by

Recordar és obrir el cor i recuperar les dones de la nostra comunitat és part de la solució al conflicte iniciat a causa d’una educació retrògrada durant el franquisme.

Fa pocs dies llegíem a la premsa que els joves d’entre 18 i 25 anys se situen més aviat en una tendència política de dretes i que el triple d’homes, més que no pas les dones, els agraden més els postulats de dretes i d’extrema dreta. Tenim un problema. Per altra banda, 6 de cada 10 homes joves rebutgen el feminisme sense deixar clar que estan contra la igualtat. Tenim un altre problema.

Joana Llordella Zamora

Com que he passat mitja vida amb adolescents i mai havia constatat aquest estat d’opinió, no és que no m’ho cregui, —tot i que tampoc he analitzat les enquestes que han utilitzat per aquest estudi—, sinó que m’ha fet reflexionar per intentar esbrinar els motius d’aquesta actitud.

Estan descontents. I de qui és culpa? Aquí tenim la resposta. Si aquests nois han viscut sense dificultats econòmiques, per lògica les dones del seu entorn tampoc; per tant, ells probablement no entenen el motiu de tanta reivindicació femenina. Altrament, si els joves no estan “ben educats”, es poden sentir incòmodes davant de les denúncies als mitjans per l’assenyalament públic  contra els homes, en moltes ocasions famosos o bé homes que sempre s’havia suposat que tenien conductes indiscutibles, com ara mestres, capellans, instructors, educadors, etc. I si  a aquests nois, a més, els costa tenir una bona posició econòmica, un bon habitatge o la independència total de la família, cauran fàcilment en discursos extremistes, tant d’esquerra com de dretes. Podem parlar de contrarevolució, potser.

Potser els joves, sense saber-ho, experimenten la pressió que han sentit fins ara moltes dones: com ara que la societat els demana tenir un cos perfecte com el d’un model publicitari, i això costa molt d’esforç. S’ha de tenir el cap molt ben moblat per no sentir-se dominat i rebel·lar-s’hi, que és el que tradicionalment han fet les feministes.

I no en justifico l’actitud, per suposat,  que sabem que hi ha molts joves que no pensen d’aquesta manera! Però si volem evitar que aquest nombre creixi, hem de fer pedagogia. A aquests joves se’ls ha d’educar, de ben petits a la família i, sobretot, als espais comuns com ara l’escola, els instituts, o els espais de lleure: per què hem de ser feministes, per què parlar d’esquerres o dretes va lligat també al concepte de feminisme o masclisme. De jove vaig conèixer companys d’esquerres –això deien– que estaven a l’exili per les seves idees i, en canvi, tenien una actitud envers les seves companyes pitjor que la dels  patriarques bíblics.

Per tant, hem de saber connectar amb el malestar d’aquests joves a través de l’educació i fer-los crítics davant els discursos tòxics que poden trobar a les xarxes. No hi ha un altre camí, possiblement. Aplaudeixo els qui expliquen història, literatura, o el que sigui, amb la mirada reivindicativa de la igualtat entre els homes i dones, i postulen un món sense diferències de religió o de classe social ni ètniques. Sempre amb una mirada crítica.

Per la meva part continuaré estudiant i fent conèixer la vida de moltes dones del passat i del present amb l’objectiu de reivindicar-ne la memòria, la història i el present. Viure i lluitar plegats, sí, però sense baixar la guàrdia perquè tenim molts segles de dominació patriarcal i això només ho podrem solucionar amb l’activisme totes plegades.

 

Elles, teixidores de vida esparreguerina, el llibre que acabem de publicar,  és el resultat també de moltes recerques que vaig dur a terme amb el meu alumnat i ara m’he adonat que majoritàriament van ser amb noies. No hauria d’haver estat així perquè hauria estat la millor manera de prendre consciència de la causa del feminisme, però va poder ser perquè els deixava triar el subjecte de la recerca i els nois no s’hi van interessar. En els treballs de literatura hi vaig poder incidir més  i d’aquesta manera, molts nois van descobrir la tendresa i els privilegis de la lectura i l’escriptura. Tant de bo hagi aconseguit potenciar la seva autoestima sense atiar l’ego, sense l’estigma de models que voldríem obsolets.

Elles, teixidores de vida esparreguerina conté biografies molt diverses, de temàtica variada: des d’aquella regidora  que recordava que havia estat una experiència de la qual havia après moltíssim però, ben mirat, era difícil de compaginar la vida de casada, els fills, la mare malalta, el pare i l’àvia a qui havia de cuidar… O  una altra, que de petita, sense aigua corrent a casa,  era ella, i no el seu germà, la qui havia d’anar a buscar aigua a la font, i no pas a prop de casa; També la  que havia començat a treballar abans dels 14 anys, encara que no fos legal perquè a casa ho necessitaven.

Hi apareixen dones singulars, desconegudes a la nostra comunitat, tot i que havien viscut a Esparreguera, com és el cas de la lliurepensadora Maria Trulls, filla de pares treballadors del tèxtil en una fabriqueta de la vila, o altres casos com els  de les guaridores, perquè a la meva infantesa era freqüent visitar alguna veïna o familiar quan tenies torticoli o alguna altra malaltia. En aquest apartat expliquem casos concrets que vam esbrinar amb les nostres alumnes. ¡Quina llàstima que no ho haguéssim treballat també amb els nois!

Es parla de les dones represaliades pel franquisme o de les exiliades, de l’estraperlo que sovint era practicat per les nostres dones de la postguerra, de la vida miserable que van haver de viure moltes dones que s’havien quedat sense l’home o el pare i havien de sobreviure sobreexplotades;  tractem l’explotació de les obreres i les seves reivindicacions a la fàbrica Sedó, entre d’altres.

I tot això, embolcallat amb el sentiment d’admiració cap a elles, les nostres mares, àvies i demés dones, sense cap retret als homes, des de la perspectiva d’una dona ja gran que es mira el món com si fos l’última oportunitat que té de facilitar aquesta transformació que és tan necessària. Tant de bo que cadascú de nosaltres pugui ser la llavor d’aquest canvi. Cadascú en el seu entorn aprenent del passat configurant un nou futur.

La commemoració del 8M

/by

Aquest any el 8M del Centre d’Estudis ha estat prenyat de propostes.

El dia 7 de març portàvem a l’espai que ens cedeix Mery Barranco a ETV Terramar una proposta que reivindica el paper de les dones en l’economia i en la creació de xarxes. Es tracta d’una recerca del Centre d’Estudis Local de Castellbell i el Vilar sobre les matonaires de Montserrat que ha donat lloc a diversos productes, entre els quals destaca un documental d’una hora de durada. Però també la recuperació dels itineraris de les matonaires per anar a vendre a Montserrat. Us deixem aquí dos enllaços que potser us agradaran: el del tràiler del documental https://www.youtube.com/watch?v=VpORjBEte4g i el del programa d’ETV Terramar en el qual l’Esther Hachuel va entrevistar els artífex d’aquesta recerca i del documental: https://www.youtube.com/watch?v=Xb9YDkR-CSo

El dia 8 de març mateix, la nostra estimada Joana Llordella, sòcia del CECBLL, va presentar el seu llibre Elles, teixidores de vida esparreguerines, prologat per Neus Ribas, cap de projectes del CECBLL. Va ser un acte entranyable en el que van participar una seixantena de persones i que va estar encapçalat per l’autora, per Neus Ribas, cap de projectes del Centre i autora del pròleg del llibre; Carme Parras, periodista i llibretera; Esther Segura, politòloga; Núria Escobar, regidora de Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament d’Esparreguera, Teresa Turiera, periodista i guionista; Loli Serrano, extreballadora del tèxtil; i Carme Paltor, dissenyadora.

El dia 22 de març vam comptar amb una conferència de Glòria Trujillo Sedó, ceramista mestra artesana, que va dissertar sobre el paper de les dones a la terrisseria. Vam tenir ocasió d’aprendre com les dones han jugat en totes les cultures un paper que ha quedat potser invisibilitzat en un entorn clarament masculí, però que la seva aportació no és menor, ja que habitualment han estat les responsables de les feines de més detall, com implantar les nanses o els becs o fer certes decoracions. La Glòria va aprendre l’ofici de la ma del seu avi i, després de passar per la Universitat i pel taller de diversos ceramistes, va decidir quedar-se al taller del seu pare per defensar els valors de l’artesania. La conferència va tenir lloc a l’Espai de la Terrissa, un equipament municipal gestionat i dinamitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

I finalment, el dia 23, teníem programada una activitat a la Colònia Sedó, on gestionem les visites al Museu gràcies a un acord amb la Generalitat. Però la pluja ens va obligar a ajornar-la. No us preocupeu, tornarem a programar aquesta activitat que consistia en una passejada per la Colònia de la ma de dones que hi han treballat i que estaven disposades a regalar-nos generosament les seves vivències. Us tindrem informades.

Molins de Rei acull l’exposició sobre Caterina Casas

/by

L’Institut Català de les Dones, dedica una de les exposicions itinerants del seu catàleg  a la molinenca Caterina Casas. Dimarts 2 de juliol a la sala d’actes de la Federació Obrera la historiadora i periodista  Elena Masó i Reig, comissària de l’exposició va fer  la presentació  i va recordar que el de Casas “és un cas lamentablement típic, d’una trajectòria de la qual es té poca informació, perquè la repressió mata la memòria”.

Recordem que Caterina Casas i Maymó va entrar a formar part del Consell Municipal de Molins de Rei el 1936 i va ser la primera dona que va prendre possessió d’un càrrec polític al municipi. En poc menys d’un any va ser assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social i posteriorment consellera de Cultura, càrrec pel qual va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament.

De la seva gestió destaca l’activitat a favor de les escoles públiques i la presidència del Consell Escolar Local, que va organitzar una biblioteca escolar amb llibres en català i en castellà, el préstec dels quals era organitzat per infants. Un cop acabada la Guerra Civil va ser denunciada, detinguda i condemnada a 12 anys de presó.

La mostra s’incorporarà al catàleg de l’ Institut Català de les Dones, que inclou més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.

Inaugurava l’exposició la consellera Tània Verge, junt amb la directora de l’Institut Català de les Dones Meritxell Benedi i l’alcalde de Molins de Rei Xavier Paz. La consellera va dir que “Ens sentim hereves de les històries d’aquestes dones referents i volem que siguin referents per a tota la societat”. “Totes les dones que han tingut papers protagonistes, com el de Caterina Casas, ens han obert camí, i és un camí que no s’acaba aquí. Aquestes trajectòries del municipalisme femení tenim la responsabilitat de continuar-les des de les diferents responsabilitats que tinguem”, per la seva banda la directora de l’Institut manifestà  que “hi ha un imaginari que pensa que les dones hem entrat al mercat laboral als anys 70 i a la política als 90, i commemoracions com la de Caterina Casas contribueixen a canviar aquests imaginaris”.

El municipi de Molins de Rei en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 30 de maig de 1996 va aprovar dedicar un carrer a la Caterina Casas. L’any 1979 en les primeres eleccions municipals democràtiques Molins de Rei escollia una dona com alcaldessa, Antònia Castellana que  ho fou fins el 1987, també fou regidora del 1991 al 1999, ella, junt amb Carme Figueras i Genoveva Català presentaren al Ple la proposta d’atorgar noms de dones al recent construït barri de Riera Nova. Aquests carrers es dedicaren a dues mestres Josefa Trocha i Anna Canalies, a una llevadora Magdalena Corcoll, a una treballadora que va aprendre a llegir als 80 anys Magdalena Rodriguez , l’hereva de la casa Requesens, Estefanía de Requesens, així com l’espai de poblat ibèric donant nom a la plaça de les Bruixes i el carrer que rememora el perfil de la primera regidora de l’Ajuntament Caterina Casas.

Tolerància zero contra la violència masclista i vicària. El CECBLL s’adhereix al manifest promogut per l’Ajuntament del Prat

/by

El passat dia 10 d’abril la Junta del Centre acordava subscriure el Manifest promogut per l’Ajuntament del Prat arran del triple assassinat a causa dels dramàtics fets ocorreguts la tarda del dia 9 d’abril a la ciutat, en què una dona veïna del Prat i els seus dos fills menors d’edat van ser trobats morts al seu domicili, presumptament assassinats del pare de família.  L’Ajuntament del Prat encapçalà el dol i es disposà a acompanyar en aquest moment tan dolorós a la família de les víctimes.

El manifest que recolzàrem deia així: “El Prat, contra les violències masclistes i vicàries. “ El text analitzava i constatava que: “Les violències masclistes responen a causes estructurals d’un sistema patriarcal que, històricament, ha generat relacions socials desiguals entre dones i homes, i que segueix provocant discriminacions per raó de gènere en l’actualitat. Aquestes desigualtats es manifesten en l’àmbit domèstic, en les relacions laborals i econòmiques, en l’àmbit institucional i polític i, en general, en totes les esferes de la vida social. La discriminació per raó de gènere es manifesta en totes les edats i afecta tots els grups socials de forma transversal, i es troba en la base de la manifestació més extrema de les violències masclistes: els feminicidis.”

Sense cap mena de dubte la Junta de la nostra associació acordà sumar-nos a la Crida que demanda rebutjar el crim alhora que ens pronunciem a favor de la   lluita contra la desigualtat de gènere i no estem disposats a tolerar cap discriminació per raó de gènere per petita que sembli, ni cap manifestació que la justifiqui.  Rebutgem de forma contundent les violències masclistes.

Març en clau de dona

/by

Seguim commemorant els 50 anys de la fundació de la nostra associació. Aquest mes de març ho fem en clau de dona. Per mitjà de les nostres publicacions recuperem algunes de les aportacions que mostren treballs referits al llegat de les dones a la comarca. Com sempre ens recolzem en la memòria, en la transmissió oral de les dones que han estat actives al Centre d’Estudis i, sobretot, ens acollim a les publicacions que testimonien l’atenció que les estudioses de la comarca han dispensat al rol de les dones.

Són indicatives les dates de les edicions de les publicacions que oferim en la promoció en clau de dona. La primera que oferim fou publicada 24 anys després de la fundació del Centre, l’any 1998, i és el número 4 de Materials del Baix Llobregat; de l’any 2002 és la segona de les publicacions que oferim i són els dos volums resultants de la cinquena recerca col·lectiva, dirigida per Cristina Borderías i Soledad Bengoechea; tracta sobre Les dones i la Història al Baix Llobregat. Les següents publicacions són el resultat de diferents projectes fets l’any 2018: per un costat, El trencadís violeta. El llegat de les dones de Sant Joan Despí, fruit de la Jornada de Patrimoni celebrada en aquesta població, i l’altra és la publicació de l’exemplar número 22 de Materials del Baix Llobregat, que relata les intervencions del seminari “Existeix l’urbanisme feminista?”

Tornem al Dossier “Les Dones al Baix Llobregat”, publicat a l’exemplar número 4 de Materials del Baix Llobregat l’any 1998 i veurem en els articles algunes de les principals temàtiques que encara avui són presents en la nostra societat:

  • Dones, present, passat i futur.
  • Quan els espais públics parlen en femení.
  • En record de M. Carmen García-Nieto París.
  • Els Centres de “Planing” al Baix Llobregat: La seva creació, la seva història. Polítiques públiques adreçades a les dones en l’àmbit de l’administració local al Baix Llobregat.
  • Els programes europeus com a suport a les polítiques municipals d’igualtat d’oportunitats.
  • Una experiència per la igualtat de les dones a l’Hospitalet.
  • Dona i política al Baix Llobregat. Lluny de la paritat democràtica.
  • La violència domèstica: un crim social contra les dones.
  • Es pot parlar de “feminització de la societat” i de “feminització de la pobresa”.

Si agafem i refem cadascun dels articles d’aquest Dossier amb voluntat d’actualització tot fent-ne una versió 2024 (26 anys després), possiblement vegem l’evolució de la nostra societat i la permanència temàtica de molts dels eixos socials, econòmics, culturals i polítics que encara romanen en la societat baixllobregatina i en la vida de les dones. No és casual que el Baix Llobregat ja porti celebrades 5 edicions d’un Congrés Comarcal de Dones i que el 23 de març del 2018 es fes públic el Decàleg per a la construcció de ciutats feministes subscrit per alcaldesses i regidores de tots els municipis de la comarca.

Des del 2017, el fenomen internacional del me too (jo també) i més recent del se acabó són precedents de l’empoderament de les dones en àmbits de tanta repercussió social com el món del futbol, i tot plegat manté el 8 de març com a data on es concentren grans mobilitzacions inclosa una vaga. Del 2017 ençà encara han crescut més els lideratges feministes i s’ha treballat per avançar en la consecució de drets d’igualtat i respecte de les persones amb independència de la seva vida i la seva identificació sexual.

L’onada de l’avenç feminista pot tenir refluxos; tot i això, enguany ha tornat a omplir carrers i places, celebracions institucionals i declaracions diverses, com el cas del Manifest de les entitats municipalistes FMC i ACM, tot dient que “són molts els avenços que s’han aconseguit, però encara queda un llarg camí per recórrer per erradicar definitivament qualsevol discriminació i aconseguir la plena participació de les dones, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la societat”. El mateix Manifest també reitera que “el desafiament és col·lectiu, i plegats podem construir un món on les dones i les nenes visquin lliures de discriminació i violència, assolint així la veritable igualtat”.

Les nuvolades dels qui no volen l’avenç i els bons auguris de qui lluita per eixamplar drets són presents alhora. L’esperança té el seu fonament en un moviment feminista fort i present arreu, per això des del Centre d’Estudis seguim aportant coneixement i per això hem organitzat la conferència de Gràcia Dorel-Ferré sobre “Les dones i la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera” i tot seguit hem gaudit d’un peça teatral sobre el “8 de març”, amb guió i direcció de Robert Gobern.

 

 “Paquet de llibres en clau de dona” https://llobregat.acblnk.com/show/2593378/YcsAQnPrcQo2XinsLr74hGAfOwwWK2zTTX/66b70f7c07b01b206c849a059451c65f/

A vint-i dos anys d’una recerca pionera: entrevista a Cristina Borderías

/by

ENTREVISTA DE MERCÈ RENOM A CRISTINA BORDERÍAS

El moviment feminista va ser molt actiu al Baix Llobregat i en la dècada de 1990 reforçava la seva presència social i institucional. Alba García, des de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, impulsava el Programa de la Dona; Maria Luz Retuerta, des de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat, el 1995 promovia la creació dels premis de recerca Novadona (després denominats Blanca Bardiera) i entre gener i març de 1997, acollia unes tertúlies feministes que projectaven a la comarca la celebració dels vint anys de les primeres jornades feministes de 1976.

En aquell marc, l’abril de 1997 el Curs d’iniciació a la recerca històrica que acostumava a organitzar l’Arxiu es va dedicar a l’estudi de la història de les dones, com a pas previ a la recerca col·lectiva que a finals de 1997 va convocar el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Aquella cinquena recerca col·lectiva dedicada a l’estudi del paper de les dones en la història del Baix Llobregat va donar lloc a dinou estudis publicats en dos volums el 2002 (vegeu els sumari al final d’aquesta entrevista).

La direcció d’aquella recerca va anar a càrrec de la historiadora Cristina Borderías i la coordinació la va dur la historiadora Soledad Bengoechea.

Encara avui, després de vint-i-dos anys, l’obra es pot considerar pionera en presentar estudis des diferents localitats, d’un ampli ventall temàtic i d’una extensa cronologia –des de la baixa edat mitjana fins als temps present– els quals mostren una multiplicitat de pràctiques i d’experiències socials amb un extremat rigor i uns plantejaments que eren innovadors en el seu temps i encara són vigents avui. La publicació compta amb una completa bibliografia i una extensa introducció a càrrec de Cristina Borderías que és tota una lliçó teòrica i metodològica sobre l’estudi de les dones en la història en general i sobre les aportacions fetes sobre el Baix Llobregat.

En el marc de les celebracions del 8 de maig, és oportú re-visitar aquella recerca i comentar alguns aspectes sobre com es va dur a terme aquella recerca col·lectiva i posar en relleu les aportacions més rellevants des d’un punt de vista general, en el context de la bibliografia de l’època i vistes des d’avui.

Hem fet una entrevista a Cristina Borderías per tal de fer un recordatori d’aquell procés investigador que va durar cinc anys i per demanar-li quin és el panorama actual.

*       *       *

MR: Com recordes el projecte i el procés que vau viure les persones que el vau dur a terme?

CB: Va ser un projecte de cinc anys molt intens, molt creatiu i amb molts intercanvis i debats en diversos seminaris en els que van participar les diferents autores i autors. Encara que els diferents capítols són producte de recerques individuals es pot parlar d’una recerca col·lectiva en la mesura en què en els seminaris tractàvem d’identificar preguntes comunes per fer intel·ligibles les connexions que unien els diferents treballs i mirar de passar de la història de les dones a la història de gènere. En tinc molt bon record.

 

MR: Era fàcil trobar documentació, o calia una metodologia indirecta per a treure resultats?

CB: La documentació dels arxius acostuma a ser pròpia dels fets administratius, econòmics i polítics històrics, on rarament hi conten les dones. Les i els investigadors van saber trobar altres fonts i, sobretot, aplicar lectures sense biaixos.

 

MR: Va ser interessant prendre el Baix Llobregat com a espai d’estudi del paper de les dones en la història? Vau fer una aportació innovadora respecte dels plantejaments més tradicionals?

CB: Crec que sí. Es van presentar estudis de diferents llocs, temàtiques i cronologies.. Analitzaven continuïtats i canvis en les vides de les dones i obrien nous itineraris d’investigació. La historiografia dels anys seixanta intentava visibilitzar la presència de les dones i les seves contribucions als diferents àmbits de la història. S’ha criticat molt sovint la història contributiva. Però és un enfocament molt rellevant perquè permet posar en valor l’aportació històrica de les dones en els diferents nivells socials: el treball, la família, la subsistència, el benestar, els nivells de vida, la cultura, la política. És un primer pas necessari. Però cal anar més enllà per a veure com el fet de tenir en compte les experiències de les dones canvia les interpretacions clàssiques en cadascun dels camps d’anàlisi

 

MR: Quina diferència hi ha entre història de les dones i història de gènere?

CB: La història de les dones i dels homes està marcada per les identitats i les relacions de gènere, que es construeixen històricament. El gènere no és una variable, com a vegades es presenta, és una clau fonamental de l’organització social. La divisió del treball en l’esfera de la producció i de la reproducció, per exemple, està condicionada a cada moment històric pels models de gènere dominants. Les decisions empresarials de a qui contractar, quin tipus de contracte, quins salaris, quins beneficis socials s’atorguen, no són alienes als models de gènere. La major precarietat del treball femení és resultat d’uns models que s’han anat construint al llarg del temps i que consideren a les dones com a treballadores subsidiàries. La legislació laboral que durant llarg temps ha atorgat diferents drets als treballs masculins i femenins també ho és, com també el diferent accés a l’educació d’homes i dones, o el diferent valor donat al treball domèstic de les dones per a la seva família i per tant la seva exclusió de les polítiques de previsió social i benestar. No s’entén la història de les dones, com tampoc la dels homes, si no s’analitza des d’una perspectiva de gènere que tingui en compte també les relacions de classe, ètnia…, des d’una perspectiva interseccional.

 

MR: Com veus els estudis de dones i de gènere avui?

CB: Si s’observa amb una perspectiva de llarg termini el balanç és molt positiu. Coneixem avui molt millor la història de les dones i sabem molt més sobre com funcionen les relacions de gènere, com afecten el desenvolupament històric en molts àmbits i com influeixen en la reproducció de les desigualtat socials. Aquest coneixement permet tenir una major influència en el desenvolupament de polítiques públiques.

 

MR: I el panorama acadèmic?

CB: El panorama acadèmic no és tan optimista, ni en la recerca ni en la presència de dones en els àmbits de decisió sobre la recerca i la docència. Hi ha un desequilibri important entre el desenvolupament de la recerca, que ha estat molt important, i la impermeabilitat de l’acadèmia, en general, a integrar una perspectiva de gènere en l’anàlisi històrica i en la correcció de les desigualtats en la seva estructura. En gran manera els estudis sobre la història de les dones i del gènere continuen sent tangencials, i la presència de les dones en els àmbits de decisió sent menors de la que correspondria.

 

MR:Gràcies Cristina.

 

SUMARIS:

SUMARI: Vol I

SUMARI: Volum II

 

 

En el marc del 8 de març, Dia internacional de la Dona, des del CECBLL hem impusat un paquet de llibres en el qual incloem els dos llibres resultants de la 5a recerca col·lectiva ‘Les dones al Baix Llobregat I i II’. Pots adquirir-lo aquí.