“Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”

/by

No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat

El passat dia 7 de març, a Museu de Can Sedó (Esparreguera) es presentà el llibre “Elles Teixidores de vida esparreguerina” i de l’experiència pedagògica “Teixint vincles”. A l’acte hi assistí l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el president de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos, la directora del Museu de la Colònia Sedó, Esther Hachuel i Neus Ribas cap de projectes del CECBLL, mare de l’escola i prologuista del llibre. A més, ens acompanyaven l’autora del llibre, Joana Llordella, l’Anna Sala, Coordinadora de Primària de l’Escola cooperativa El Puig i membre del grup “AMB SENSE. Art i escola” de l’ICE de la UAB.

Però una ocasió com aquesta no es podia efectuar sense una representació de l’alumnat, en aquest cas van ser, Joana Llorente, Lemmi Domènech i Adriana Pujol. Per altra banda, en Jan Rius ens acompanyà en finalitzar l’acte amb una peça al violí del Nocturn n.1 de l’obra Six nocturns, de J.W. Kalliwoda.

Joana Llordella és historiadora, catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes,  Màster en Formadors de Formadors i ha impartit classes a l’ICE de l’UB. Premi Joana Raspall 2014. Membre del CECBLL, cofundadora de l’”Associació per a la defensa del patrimoni  la Colònia Sedó i el seu entorn”, col·laboradora en diferents mitjans de comunicació i premiada amb el guardó Rosalia Rovira. Participa des de l’any 2005 en el projecte del  Memorial del Baix Llobregat i des de fa 10 anys pintora. En la publicació que es presentà recull una petita part de les entrevistes i investigacions sobre dones relacionades amb la vila d’Esparreguera, que ha efectuat al llarg de la seva vida professional i de lleure. En relatava: No és un llibre d’amigues ni de dones cèlebres, és un llibre de dones que, com ha passat sovint, han estat desconegudes per la nostra comunitat.

La Joana allibera aquestes dones de l’oblit, amb la intenció de mostrar un món més equilibrat on les dones del futur puguin trobar referents femenins i on la història de la nostra comunitat es recordi amb noms de dones, les nostres dones.

Al llibre hi apareixen una trentena de biografies força ampliades però fa referència a moltes més. Hi ha un gran nombre de tipologies de dones: migrants, artistes, dones de l’escola racionalista, pensadores, botigueres, enginyeres, treballadores del tèxtil o del camp, pastisseres, educadores, remeieres, bibliotecàries, etc.

Llordella explicava: La qüestió és que amb aquest llibre, m’agradaria aconseguir que les joves actuals i futures coneguessin aquestes històries de vida i que aquestes serveixin per comprendre d’on venim i on ens cal anar. I aquesta experiència que presentem avui n’és un dels fruits.

La relació de la presentació del llibre amb la Cooperativa el Puig, va sortir a partir de la proposta de la mestra Jennifer Zafra com a conseqüència d’una lectura d’algunes de les biografies de dones a la seva classe. L’experiència s’inicià quan s’investigà els vincles que els unia al seu passat i van arribar a construir un teler gegant primer i a descobrir quines parts tenia aquest i com es teixia. Inseparablement, aquest tema els va portar a connectar amb la història d’Esparreguera i de moltes famílies de la classe. Tot plegat  els va vincular amb la Colònia Sedó i, per això van visitar la Palanca, els exteriors de la fàbrica, la colònia i també el museu. Alguns infants paral·lelament van visitar la Colònia Vidal amb les famílies .  I així van arribar al llibre “Elles, teixidores de vida esparreguerina” perquè buscaven històries de vida relacionades amb la fàbrica. A banda, també hi va participar altres famílies, com ara la Neus que els relatà la relació de la seva feina amb la història oral.

Finalment, a algú se li va acudir que podrien fer una representació a final de curs sobre la vida dels infants i les dones en aquest període i, concretament en aquesta fàbrica. Semblava una tasca impossible en el moment que ho van plantejar però gràcies a les famílies i la coordinació de les mestres, Jennifer Zafra Anna Sala i David Parras, com a professor de música, se’n van sortir amb molt d’èxit. La Joana els va ajudar en el procés de realització del guió i la posada en escena, Mery Albiac amb la dansa, Marc Paredes en la direcció del cor, però els veritables autors van ser  tota la classe, sense excepció.

La Joana finalitzà agraint a l’escola la seva confiança, al CECBLL per comptar amb ella sempre, a Neus Ribas per acompanyar-la amb la seva expertesa i amistat, i a Blanca Mampel,  perquè qui sap més de la dificultat i gratitud de la memòria oral avui, possiblement són la Blanca Mampel i les nostre alumnes, juntes hem anat teixint al llarg dels anys un món de dones que ha fet que ens les miréssim amb un punt de vista diferent i, sobretot, reivindicatiu. Així que gràcies a totes elles perquè també en són autores.

   

El Consorci de Turisme del Baix Llobregat organitza sengles jornades al Museu de les Aigües de Cornellà

/by

El passat dia 11 de febrer vam assistir a dues jornades organitzades pel Consorci de Turisme del Baix Llobregat que van tenir lloc a l’emblemàtic edifici de Can Serra dins del recinte del Museu de les Aigües de Cornellà.

La primera va reunir tots els atractius turístics que participen del programa familiar de cupons amb descomptes amb l’objectiu de presentar la proposta i el pla d’acció 2026, així com l’impacte i els resultats de la campanya 2025. Els cupons, que funcionen des de fa anys, són ofertes i promocions adreçades especialment al públic familiar i permeten accedir amb descomptes a determinats recursos d’oci vinculats al patrimoni. El CECBLL va assistir delegat pel MNACTEC, ja que el Museu de la Colònia Sedó hi té una oferta 2×1 en la modalitat de visita lliure. Podeu trobar més informació sobre aquests cupons al següent enllaç. Aquesta part del matí va ser conduïda per Laura Garcia i Noemí Lozano del Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Molt valuosa no només tota la informació rebuda, sinó tamb la trobada amb altres agents del patrimoni que tenen oferta d’oci.

A continuació va tenir lloc una Jornada de Turisme inclusiu organitzada pel Consorci de Turisme i l’Àrea d’Acció Social i Salut del Consell Comarcal, l’objectiu de la qual era fomentar un model de turisme accessible, acollidor i adaptat a la diversitat de les persones.  Després dels parlaments de benvinguda de Claudio Carmona en representació de l’Ajuntament de Cornellà, i de Javier González, conseller de Turisme del Consell Comarcal, van haver-hi dues interessants conferències: la primera a càrrec de Luciana Burin, de Dincat – Plena Inclusió Catalunay; i la segona a càrrec d’Àxel Gairí i Borja Bosch, de Dinder Catalunya, un projecte innovador per promoure les relacions socials de les persones amb discapacitat. La cloenda va anar a càrrec de Montserrat Canas, consellera comarcal d’Inclusió Social. Tot plegat un matí molt estimulant i enriquidor.

Un novembre ple d’activitats de memòria democràtica

/by

Aquest mes de novembre, des del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, hem organitzat diverses activitats entorn a la memòria democràtica del Baix Llobregat en motiu dels 50 anys de la mort del dictador.

El dia 13 de novembre vam inaugurar a la seu del CECBLL l’exposició de CCOO Baix Llobregat “50 anys de les Vagues Generals del Baix Llobregat (1974-2024). La conformació d’una identitat i un estil sindical propi” amb l’assistència d’una cinquantena de persones. La mostra analitza els conflictes laborals que van cristal·litzar en les vagues generals del Baix Llobregat de juliol 1974, desembre 1974 i gener 1976.

A la inauguració hi van participar l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, el president del CECBLL, Jordi Sicart, el secretari de Socioeconomia, Polítiques Públiques i Comunicació de CCOO Baix Llobregat, Hilario Aguilar, i el vocal del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Òriol Pàmies, que va contextualitzar l’exposició.

Els dies 20 i 21 de novembre també vam organitzar visites escolars a l’exposició amb alumnes de 3er d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè, i de 2on de Batxillerat de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat. Els primers van començar el matí fent l’itinerari interpretatiu Quan les parets parlen, que tracta lluites socials dels anys 70 com el dret a una sanitat i a una educació pública, el dret  a un espai públic de qualitat, i la lluita pels drets laborals emmarcats en les vagues que explica l’exposició.

Us anunciem que el dia 4 de desembre a les 18:30 h, tancarem les activitats de memòria de l’any amb la conferència Construint la ciutadania democràtica: la lluita contra la dictadura al final del franquisme a càrrec de la Dra. Paola Lo Cascio a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat.

“Quan les parets parlen” a l’INS Martí Dot i a la Setmana de la Comunalitat

/by

El dia 26 de maig vam tornar a fer l’itinerari interpretatiu Quan les Parets Parlen de la mà de dos dels seus quatre autors. Àngel Merino i Jesús Martínez van explicar a un grup de 4t ESO de l’institut Martí Dot de Sant Feliu les principals lluites socials que la ciutadania dels anys 70 van haver d’afrontar pel dret a un ambulatori, a un espai públic i un treball digne, i una educació pública de qualitat.

Per la tarda vam repetir l’itinerari, aquesta vegada en el marc de la Setmana de la Comunalitat, una setmana amb més de 10 activitats gratuïtes per gaudir de la ciutat, amb un grup de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu.

Realitzem l’itinerari intrpretatiu “Quan les parets parlen” a l’aumnat de l’INS Martí Dot

/by

L’INS Martí Dot va realitzar l’itinerari Quan les parets parlen el matí del 10 de juny per les 4 parades de les que consta aquest itinerari. Aquest és un itinerari que s’ofereix als centres educatius de la ciutat a través del Programa municipal d’activitats educatives que promou l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El grup, d’uns vint-i-cinc alumnes, van recórrer Sant Feliu de Llobregat des de l’antiga fàbrica Hispano Suiza a la carretera Laureà Miró, avui reconvertida en una residència de persones grans, fins a l’escola Pau Vila al barri de Mas Lluí. Un recorregut que consta de 4 parades on s’expliquen les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball, centrat en les lluites i vagues d’Hispano Suiza; les lluites per un espai públic digne i de qualitat, centrat en les lluites per aconseguir que a la plaça de la Salut no hi posessin una benzinera; les lluites pel dret a la salut i per la sanitat pública, centrat en les manifestacions i moviments veïnals per un ambulatori per a la ciutadania; i les lluites per la plena escolarització i per l’educació pública, centrat en la construcció de l’escola Pau Vila per acollir a l’alumnat que no tenia plaça pública a Sant Feliu.

Educar en la Cultura de la Pau a través dels documents de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

/by

Aquest mes de febrer l’Arxiu Comarcal, el Centre d’Estudis i els Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat han organitzat el curs “Conflictes armats i processos de pau des de la investigació i l’educació” per treballar les arrels històriques dels conflictes i la cultura de la pau en el món educatiu. El curs ha estat adreçat al professorat de secundària d’ESO que treballa per projectes i al de batxillerat que tutoritza treballs de recerca.

Els objectius han estat donar a conèixer les fonts primàries que conserva l’Arxiu, proporcionar eines metodològiques i tècniques per treballar aquest tema entre l’alumnat i fomentar la cultura de la pau a través dels documents d’arxiu.

El curs ha tingut dues parts diferenciades: d’una banda, una sobre el marc teòric a través de dues conferències. La primera sobre “Les arrels històriques dels conflictes armats actuals. El cas d’Israel i Palestina”, a càrrec d’Enric Prat, on aquest historiador ens ha explicat les bases d’aquest conflicte al llarg de la història. I la segona, titulada “Processos de pau i negociació del conflictes armats”, càrrec d’Anna Villellas Ariño, a partir de la qual aquesta investigadora de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens ha apropat als diferents processos de pau i de negociació dels conflictes armats i les diverses metodologies utilitzades per aconseguir la pau.

La segona part del curs ha comprès tres tallers que han aterrat al treball amb la documentació concreta que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. El primer taller l’ha conduit Enric Prat, generador d’un fons documental sobre els moviments per la pau dels anys 80 i 90, fruit de la seva doble condició com activista d’aquests moviments i com a investigador que va elaborar una tesi doctoral sobre aquest tema. En el taller va mostrar el contingut i la tipologia documental del seu fons, que tracta sobre els grups i les coordinadores pacifistes del moviment per la pau a Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol durant aquest període. El professorat va poder veure les possibilitats que ofereix aquest material, integrat per manifestos, cartes, circulars, fulletons de petit i gran formal, cartells, manuscrits, retalls de premsa, fotografies, material previ a l’elaboració de butlletins i revistes, etc. que contenen informació sobre manifestacions, marxes, acampades, i campanyes, jornades, simpòsiums, trobades (amb impresos menors, propostes, qüestionaris i respostes d’activistes, ponències, conclusions, comunicats, actes, o llistes de participants); textos sobre objecció de consciència, insubmissió i pacifisme. El fons l’acompanyen revistes i butlletins pacifistes, amb un total de 38 capçaleres. Enric Prat va explicar un itinerari metodològic per treballar la documentació a partir d’iniciar el treball amb els cartells i les xapes per després passar a consultar els diferents dossiers de les organitzacions.

En el segon taller es van presentar els recursos de la pàgina web de l’Arxiu que els professors i professores i l’alumnat poden utilitzar per al treball per projectes i els treballs de recerca (Arxius en Línia, Xac-Premsa i el catàleg de la biblioteca auxiliar). També van conèixer de primera mà la documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat sobre temes com la pau (bàsicament a través de les organitzacions de Pax Christi i Justícia i Pau) i altres moviments com l’objecció de consciència i l’antimilitarisme de les dècades dels anys 60, 70, 80 i 90. Després van conèixer un exemple concret de recerca a través de la presentació de Júlia Baltasar, alumna de l’Institut Martí Dot, del seu treball de recerca de batxillerat, titulat “Anàlisi de la documentació en relació amb la objecció de consciència a Espanya durant el franquisme del fons Garcia-Nieto”, fet amb documentació del fons de la Fundació Utopia Joan N. Garcia-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat i tutoritzat per la professora Bea Jiménez.

En l’última sessió es van proporcionar eines didàctiques i recursos arxivístics per al treball per projectes i per als treballs de recerca de batxillerat. Més tard, les persones assistents al curs van fer propostes d’aplicació sobre el tema de la pau, adaptades a la programació dels centres educatius. Ho van fer a través de documents de l’Arxiu que tractaven temes, com els motius per fer-se pacifista, les bases militars que hi havia a Espanya en el període franquista, els cartells amb la identificació dels temes principals, el moviment feminista antimilitarista, els efectes de la guerra en la salut mental, els possibles efectes d’una bomba a Barcelona i l’Àrea Metropolitana, entre altres. Les propostes les van fer en grups i posteriorment les van posar en comú.

Creiem que mostrar les fonts primàries sobre la cultura de la pau entre els professors i professores pot ser un instrument educatiu valuós i una bona manera per divulgar els continguts de l’Arxiu en la societat.

Visca l’alegria! Jubilació de Professorat i PAS del Baix Llobregat

/by

La sala d’actes de l’Espai Cultural Cèntric, rebia el matí del 21 de febrer a professorat i  PAS del Baix Llobregat en un acte de reconeixement per haver finalitzat  la seva trajectòria professional durant el curs 2022-23. La benvinguda va anar a càrrec de  la Tinent d’Alcalde d’Educació, Cultura i Comunitat de l’ajuntament del Prat, Anna Martin, junt amb Director de Serveis Territorials d’Educació del Baix Llobregat, Albert Grau.

L’alumnat de segon de Batxillerat de l’Institut Baldiri Guilera del Prat de Llobregat, han fet un cant a l’alegria que ha encomanat entusiasme a les més de 70 persones que aquest curs assoleixen la categoria de “jubilades” (júbilo: mostrar alegria). Els i les batxillers, a través d’una esplèndida reinterpretació de  l’obra “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare, han reconegut i mostrat gratitud a les dones i els homes dedicats a la docència i als serveis educatius. Impregnant la sala d’optimisme  i alegria.

La celebració ha tingut un to festiu i de reconeixement de les persones dedicades al món de l’Educació tal com ho ha reivindicat el docent de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, Andreu Mitjans.

La col·laboració que des de fa anys mantenim el Centre d’Estudis amb els Serveis Territorials és sòlida i consistent , hem d’agrair-los que en aquesta ocasió ens hagin permès intervenir a la celebració i oferir a les persones que ara es jubilen la possibilitat d’acollir-les i brindar-los un marc de col·laboració i treball cultural voluntari altament creatiu i satisfactori. En aquest sentit també han rebut una altra oferta de l’Associació de mestres i professorat jubilat RELLA. La nostra representació l’han portat Genoveva Català i Jordi Sicart (presidenta i vicepresident) . Hem obsequiat a cada un dels assistents amb un exemplar de la nostra publicació Materials del Baix Llobregat, junt amb una butlleta per si els és d’interès associar-se.