Trobada de la Xarxa de Memòria Democràtica i visita al Pont d’Esplugues

/by

Des de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat vam organitzar una trobada amb ajuntaments i entitats adherides a la Xarxa el matí del 4 de juliol a la Masoveria de Can Tituré d’Esplugues de Llobregat.

La trobada tenia per objectiu compartir els avenços que s’estan fent amb els projectes presentats al Plenari de febrer, on també es va presentar el pla estratègic  del mandat 2024-2027 basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

A la trobada es van explicar les accions dutes a terme en aquest mig any especialment en temes educatius i pedagògics,  i es van recollir els suggeriments de les persones assistents.

Va ser conduïda per  la consellera de Cultura i Memòria Democràtica del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Lídia Muñoz, i ens va donar la benvinguda la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Maribel Aguilera.

En acabar ens van oferir una visita guiada al nou espai de memòria de la ciutat, el Pont d’Esplugues,  l’últim intent de retenció de les tropes franquistes per part de les forces republicanes. El seu objectiu era endarrerir la seva entrada a Barcelona i guanyar temps en el camí cap a l’exili. La visita va ser conduïda per l’historiador i arxiver de Sant Just Desvern, Jordi Amigó.

 

Molins de Rei acull l’exposició sobre Caterina Casas

/by

L’Institut Català de les Dones, dedica una de les exposicions itinerants del seu catàleg  a la molinenca Caterina Casas. Dimarts 2 de juliol a la sala d’actes de la Federació Obrera la historiadora i periodista  Elena Masó i Reig, comissària de l’exposició va fer  la presentació  i va recordar que el de Casas “és un cas lamentablement típic, d’una trajectòria de la qual es té poca informació, perquè la repressió mata la memòria”.

Recordem que Caterina Casas i Maymó va entrar a formar part del Consell Municipal de Molins de Rei el 1936 i va ser la primera dona que va prendre possessió d’un càrrec polític al municipi. En poc menys d’un any va ser assessora del conseller de Sanitat i Assistència Social i posteriorment consellera de Cultura, càrrec pel qual va presidir el Consell Municipal d’Ensenyament.

De la seva gestió destaca l’activitat a favor de les escoles públiques i la presidència del Consell Escolar Local, que va organitzar una biblioteca escolar amb llibres en català i en castellà, el préstec dels quals era organitzat per infants. Un cop acabada la Guerra Civil va ser denunciada, detinguda i condemnada a 12 anys de presó.

La mostra s’incorporarà al catàleg de l’ Institut Català de les Dones, que inclou més de quaranta exposicions itinerants que es presten a associacions de dones, ens locals, centres educatius i institucions, amb l’objectiu de fer visibles les aportacions de les dones a la història.

Inaugurava l’exposició la consellera Tània Verge, junt amb la directora de l’Institut Català de les Dones Meritxell Benedi i l’alcalde de Molins de Rei Xavier Paz. La consellera va dir que “Ens sentim hereves de les històries d’aquestes dones referents i volem que siguin referents per a tota la societat”. “Totes les dones que han tingut papers protagonistes, com el de Caterina Casas, ens han obert camí, i és un camí que no s’acaba aquí. Aquestes trajectòries del municipalisme femení tenim la responsabilitat de continuar-les des de les diferents responsabilitats que tinguem”, per la seva banda la directora de l’Institut manifestà  que “hi ha un imaginari que pensa que les dones hem entrat al mercat laboral als anys 70 i a la política als 90, i commemoracions com la de Caterina Casas contribueixen a canviar aquests imaginaris”.

El municipi de Molins de Rei en la sessió del Ple de l’Ajuntament de data 30 de maig de 1996 va aprovar dedicar un carrer a la Caterina Casas. L’any 1979 en les primeres eleccions municipals democràtiques Molins de Rei escollia una dona com alcaldessa, Antònia Castellana que  ho fou fins el 1987, també fou regidora del 1991 al 1999, ella, junt amb Carme Figueras i Genoveva Català presentaren al Ple la proposta d’atorgar noms de dones al recent construït barri de Riera Nova. Aquests carrers es dedicaren a dues mestres Josefa Trocha i Anna Canalies, a una llevadora Magdalena Corcoll, a una treballadora que va aprendre a llegir als 80 anys Magdalena Rodriguez , l’hereva de la casa Requesens, Estefanía de Requesens, així com l’espai de poblat ibèric donant nom a la plaça de les Bruixes i el carrer que rememora el perfil de la primera regidora de l’Ajuntament Caterina Casas.

Presentem el projecte “Quan les parets parlen” als Capvespres de Ca n’Amat

/by

El Museu de Viladecans-Ca n’Amat és l’escenari dels Capvespres de Ca n’Amat, un cicle de xerrades col·loqui a l’entorn de la memòria de la ciutat organitzades per l’Arxiu Municipal, que també tracten temes generals de Catalunya i de la comarca del Baix Llobregat. Aquest any el cicle versava a l’entorn de Viladecans als any 70, i han convidat a l’equip del projecte Quan les parets parlen a explicar les lluites socials de Sant Feliu de les que tracta aquest projecte. Així doncs, el vespre de divendres 7 de juny, M.Jesus Bono, Jesús Martínez i Àngel Merino van explicar davant d’una setantena de persones la lluita per la plena escolarització i per l’educació pública, la lluita pel dret a la salut i per la sanitat pública, a lluita per un espai públic digne i de qualitat i a lluita per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball a Sant Feliu de Llobregat, que de ben segur seria exportable a qualsevol altre municipi de la comarca.

Realitzem l’itinerari intrpretatiu “Quan les parets parlen” a l’aumnat de l’INS Martí Dot

/by

L’INS Martí Dot va realitzar l’itinerari Quan les parets parlen el matí del 10 de juny per les 4 parades de les que consta aquest itinerari. Aquest és un itinerari que s’ofereix als centres educatius de la ciutat a través del Programa municipal d’activitats educatives que promou l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

El grup, d’uns vint-i-cinc alumnes, van recórrer Sant Feliu de Llobregat des de l’antiga fàbrica Hispano Suiza a la carretera Laureà Miró, avui reconvertida en una residència de persones grans, fins a l’escola Pau Vila al barri de Mas Lluí. Un recorregut que consta de 4 parades on s’expliquen les lluites per l’ocupació i la defensa dels llocs de treball, centrat en les lluites i vagues d’Hispano Suiza; les lluites per un espai públic digne i de qualitat, centrat en les lluites per aconseguir que a la plaça de la Salut no hi posessin una benzinera; les lluites pel dret a la salut i per la sanitat pública, centrat en les manifestacions i moviments veïnals per un ambulatori per a la ciutadania; i les lluites per la plena escolarització i per l’educació pública, centrat en la construcció de l’escola Pau Vila per acollir a l’alumnat que no tenia plaça pública a Sant Feliu.

Un any més, la XMD organitza l’acte d’Homenatge als Deportats del Baix Llobregat

/by

Un any més, la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem organitzat l’acte anual per retre homenatge als deportats de la comarca. Els poc més d’un centenar de deportats que hem pogut localitzar, ha estat gràcies a l’esforç i la perseverança d’un col·lectiu de persones que amb l’arrencada de la Xarxa de Memòria l’any 2020 i amb la coordinació d’Amical de Mauthasuen, han aconseguit els noms i cognoms dels  102 baixllobregatins que van patir deportació a camps de concentració i extermini nazi.

Aquest any hem incorporat a l’homenatge dos centres escolars de Sant Feliu de Llobregat. Més d’un centenar de joves de l’INS Martí Dot i del col·legi Mare de Déu de la Mercè han estat els protagonistes de l’acte mitjançant la confecció d’un triangle que era el sistema de marcatge dels presoners en els camps de concentració nazis. Cada alumne duia el nom d’uns dels deportats per davant i pel darrera una reivindicació personal que van voler mostrar-nos durant la lectura dels noms dels deportats. També van redactar un manifest reivindicatiu on els i les alumnes van voler recordar als deportats i fer un crida a no repetir mai més la barbàrie del nazisme:

Nosaltres, que sortosament no hem patit aquesta experiència, pensem que el que va passar als camps no s’hauria de repetir mai més. Per això, per aconseguir-ho, haurem de deixar les diferències de costat, no hem de lluitar entre nosaltres ni odiar-nos. Hem de mirar-nos i reconèixer-nos tots com a humans, amb els mateixos drets i deures, independentment del nostre origen, cultura, ideologia, religió, orientació sexual, nacionalitat, discapacitat o qualsevol altra diferència entre nosaltres.

A l’acte no hi van faltar els parlaments institucionals que cada any ens donen suport i ens acompanyen: representants del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Eva Martínez, presidenta i Lidia Muñoz, consellera comarcal de cultura i memòria), del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (Genoveva Català, presidenta), de la Generalitat de Catalunya (Gemma Ubasart, consellera de Justícia, Drets i Memòria), de la Diputació de Barcelona (Jesús Naharro, diputat de Memòria Democràtica) i de les Associacions Amical de Mauthausen i altres camps (Joan Calvo, president) i Amical de Buchelwald (Enric Garriga, president). També hi van ser presents altres entitats i sindicats com ara l’Associació per la  Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, CCOO,  UGT i regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses dels municipis que formen part de la Xarxa. A tots i totes moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.

En finalitzar l’acte, i malgrat la pluja, de forma espontània els assistents a l’acte van voler fer l’ofrena floral a l’olivera plantada al Parc de Torreblanca en record a les víctimes.

Visita guiada de Queralt Solé a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”

/by

El dia  7 de marc una setantena de persones van poder fer una visita guiada a l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya”, de la mà de la seva comissària Queralt Solé. La va presentar M.Jesús Bono, actual membre de Junta del CECBLL i directora del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entre les anys 2005 i 2010. Ella va iniciar l’obertura de fosses i va impulsar la llei de Fosses de l’any 2009. Entre el públic, quasi una quarantena d’alumnes de 2n de batxillerat que van aprendre l’origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya, quines van ser les primeres fosses exhumades, la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, l’existència d’un Cens de persones desaparegudes que es va crear l’any 2003, o els casos de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts. Són les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. Al centre de l’exposició es mostra la recreació d’una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya.

L’exposició ha estat al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat des del 15 de gener fins el 15 de març, de la mà de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat i el CECBLL, i en total l’han pogut visitar més de 500 persones de la comarca dels quals quasi la meitat han estat alumnes.

Des d’aquestes ratlles volem agrair a la Direcció General de Memòria de la Generalitat de Catalunya l’oportunitat de tenir una exposició tan didàctica com aquesta a la nostra comarca.

 

Adéu sentit del CECBLL a José Quesada Herrerías, un dels testimonis d’excepció de la deportació dels baixllobregatins al camp de concentració nazi de Mauthausen

/by

Font: Museu de l’Hospitalet

El passat dijous, 14 de març, vam saber  que José Quesada Herrerías, Pepito (si se’ns permet), ens havia deixat,  als 95 anys, després d’una llarga vida viscuda amb plenitud amb la seva esposa, Rosa Ibars Arques,   els seus quatre fills, Javier, Carlos, Oscar i Aurora, i els seus set nets.

Volem destacar aquí, en aquest adéu, la seva faceta de darrer testimoni d’un passat dolorós que desafia la capacitat de comprensió, que la família Quesada-Herrerias  va viure en primera persona, el de la deportació als camps de concentració nazi, extensiu a milers de catalans i espanyols de la seva generació, i posteriors, que s’havien refugiat a França al final de la Guerra Civil (1936-1939).

Els Quesada-Herrerías eren a la França de l’estiu de  1940, ja ocupada per l’Alemanya nazi, una de tantes famílies de l’exili republicà del 1939 que s’hi havia refugiat, procedents del Baix Llobregat. Els seus pares,  Ciriaco Quesada i Encarnacion  Herrerias, havien arribat a la comarca  procedents de Seros (Almeria), el 1927, empesos per les oportunitats laborals a la indústria. Tenien aleshores només un fill, el Fèlix, i el 1928  va néixer el José, a Esparreguera; després encara en tindrien dos més, l’Encarna, i la Violeta, aquesta nascuda durant la guerra. Despres de viure un temps a Esparreguera i a l’Hospitalet, s’instal.laren al Prat, on el Ciriaco, anarcosindicalista, treballava a La Seda.

A començaments de febrer del 1939, el Ciriaco i tota la seva família van creuar la frontera tement una molt probable repressió; després d’una  certa dispersió a França, aconseguiren reunir-se tots al Camp de Les Alliers, un dels tants previstos per als refugiats catalans  i espanyols, aquest al sud-oest francès, al departament de Charente, on coincidiren amb altres pratencs i baixllobregatins. En aquest camp  hi moriria la Violeta, que emmalaltí.

Per molt poc, el departament de la Charente va quedar dins el perímetre del  territori ocupat i administrat per Alemanya, un cop dividida França (armistici de 22 de juny de 1940). Sorpresivament, a l’agost, mes de 900 refugiats del camp on eren, entre ells tota la família Quesada-Herrerías, junt a la dels Cortes-García (també pratencs), foren conduits a l’estació d’Angulema, i des d’àllà, el 20 d’agost de 1940,  sortiren en un tren  amb destinació Mauthausen, sense que ells ho sabessin; era el comboi dels 927.

Arribats a l’estació de Mauthausen, forces de les SS, van fer baixar els homes del tren, i en el triatge d’homes de 14 anys en endavant, es quedaren amb el pare, el Ciriaco, i el  germà gran, el Felix. Al Jose, a punt de fer-ne dotze, el van tornar al tren amb les dones i els nens.

El Ciriaco i el Felix van ser conduïts al Camp de Mauthausen, mentre que el Jose, la seva mare i la seva germana, van iniciar en aquell mateix tren un penós  viatge forçós de retorn a l’Estat espanyol. El José no els tornaria a veure fins al cap de 14 anys.

La dissort dels Quesada, malgrat els patiments soferts, no arribà a ser tràgica; van sobreviure a l’horror, tot i que parafrasejant el Felix, van quedar marcats de per vida; ell s’implicà activament en l’Amical de Mauthausen francesa.

El cognom Quesada és recurrent en  treballs sobre deportació de catalans i espanyols; en el seu treball pioner, Montserrat Roig ens els descobrí. El Fèlix el 1941 va passar a ser un dels joves integrants del  Kommando Poschacher, que sortia a treballar fora del camp, i que ajudà el fotògraf Francesc Boix a salvaguardar les fotografies que feu del camp, que serien tant determinants en el judici de Nuremberg.

José Quesada, acompanyat sobretot del  seu fill Carlos que també n’ha agafat el testimoni com a descendent, ha simbolitzat en aquests darrers anys la deportació dels baixllobregatins als camps de concentració nazi en els actes d’homenatge promoguts per la Xarxa de Memòria Democratica del Baix Llobregat al Parc de Torreblanca de Sant Feliu de Llobregat, seu del Consell Comarcal, on s’ha erigit un monument.

També vam poder gaudir de la seva presència i bonhomia en una jornada organitzada en el marc de la recerca Exili i deportació al Baix Llobregat, en què Carlos  Quesada  participa, i on exposà la trajectòria  familiar de deportació i supervivència.

Amb gran satisfacció, el José va ser a temps de veure i assistir a la col·locació de les stolpersteine (un nom, una pedra, una persona) d’homenatge als seus familiars als llocs on van viure a Esparreguera i El Prat, i les darreres, el novembre, a l’Hospitalet.

Traslladem a la família el nostre condol col.lectiu i agraïment a la família.

 

 

Maribel Ollé

Coordinadora de la recerca col.lectiva Exili i Deportació al Baix Llobregat del CECBL

Celebrem el Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat

/by

El 22 de febrer la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat va celebrar el Plenari anual on es va explicar la memòria de les activitats realitzades durant l’any 2023 i es van mostrar les activitats que es volen fer durant aquest any, emmarcades dins el pla estratègic del mandat 2024-2027. Aquest pla està basat en els següents eixos:  prospectiva de recursos per als ajuntaments i associacions; Memòria Democràtica, l’educació i la formació; reconeixement de les víctimes de la guerra civil i el franquisme; impulsar el coneixement dels moviments socials a la comarca; i la cerca de noves eines per a la comunicació i difusió de la Xarxa.

El Plenari l’obriren la presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat i presidenta de la Xarxa, Eva Martínez; la presidenta del CECBLL i vicepresidenta de la Xarxa, Genoveva Català; la Consellera Comarcal de Cultura, Patrimoni i Memòria, Lidia Muñoz; el Diputat delegat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro; i el Director de Memòria Democràtica del Departament de justícia, drets i memòria de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que ens va fer una presentació dels continguts del projecte de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que es troba en tramitació al Parlament.

Al Plenari hi van assistir alcaldes i regidors de la comarca, associacions diverses de la comarca i representants de sindicats; també hi havia representació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, el president d’Amical de Mauthausen, el president d’Amical de Buchenwald i persones que a títol individual donen el seu suport a aquesta Xarxa de memòria comarcal, que inicia el seu quart any de trajectòria.

Acollim l’exposició ‘On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’

/by

La Xarxa de Memòria Democràtica i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat han portat l’exposició “On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la guerra civil a Catalunya” al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat on hi romandrà fins el 15 de març de 2024. Aquesta mostra, produïda per la Direcció general de Memòria Democràtica i comissariada per la historiadora Queralt Solé, és un homenatge i un reconeixement a les persones que tenen familiars no localitzats i explica com es fa la recerca d’un desaparegut, com s’exhuma una fossa comuna i què succeeix amb les restes que s’identifiquen i amb aquelles que no poden ser identificades.

Al centre de l’exposició, d’un brillant i commovedor disseny, es mostra una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context. Destaquem l’àmbit que  focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició. S’exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de Desapareguts.

La mostra es va inaugurar el dia 7 de febrer i vam comptar amb la participació de  l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, Genoveva Català, la consellera comarcal de Cultura i Memòria Democràtica, Lidia Muñoz i el director de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses, que en acabar la benvinguda ens va fer una visita guiada per la mostra a les més de 50 persones assistents a la inauguració.

Aquesta exposició està sent visitada per diferents alumnes d’escoles de la comarca, de la mà de la comissaria Queralt Solé o del personal tècnic de la Direcció general de Memòria democràtica que, cadascú des de les seva disciplina, guien aquestes visites amb el rigor científic amb el que s’ha elaborat aquesta exposició.