Assistència del CECBLL a la jornada de l’SCOT sobre els PDU a les colònies de la vall mitjana del Llobregat

/by

El dia 28 de setembre el CECBLL, representat pel vicepresident Jordi Sicart, va assistir a la jornada “Planejament i creativitat social a les Colònies del Llobregat” organitzada per l’SCOT (Societat Catalana d’Ordenació del Territori).

Com exposa l’SCOT, a la Vall Mitjana del Llobregat s’estan enfortint i diversificant funcions residencials, turístiques, energètiques i culturals. Aquest àmbit ha estat objecte d’atenció específica dels Plans Directors Urbanístics de les Colònies del Llobregat i de les Vies blaves.

La jornada va estar dedicada visitar diverses colònies entre Gironella i la Colònia Rosal per a reflexionar sobre la capacitat del planejament tant de preveure escenaris de futur com d’ordenar els usos i activitats d’aquest paisatge d’atenció especial.

I aquest enfoc de paisatge és el que preval per sobre de cadascuna de les colònies en particular. 18 colònies en els 40 Km que hi entre la Colònia Rosal i Balsareny; segons el MIT el museu industrial a l’aire lliure més gran del món. Un munt d’iniciatives arrencades fa més de quinze anys des del teixit veïnal que van conduir a la creació del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, actualment integrat dins el Consell Comarcal del Berguedà., amb resultats diversos. Des de projectes no reeixits fins a reindustrialitzacions d’algunes colònies, una gran dinàmica de rehabilitació dels habitatge, com a Les Planes, o Viladomiu Nou, o el projecte en curs de 90 habitatges a Can Marçal amb fons Next Generation, passant pel projecte de Vies Blaves, fins al gran projecte cultural del Konvent a la Colònia Rosal.

De resultes de la jornada, el CECBLL i l’SCOT han acordat dur a terme una visita a la Colònia Sedó, que es realitzarà en els propers mesos.

Es presenta a la cripta de Gaudí de la Colònia Güell un llibre de Miquel Domènech

/by

El dia 16 de juliol es va presentar el llibre de Miquel Domènech Interpretació simbòlica de la Cripta de la Colònia Güell, editat pel Consorci de la Colònia Güell.

L’acte va tenir lloc a la Cripta de Gaudí i va comptar amb les intervencions d’Anna Martínez Almoril, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló; Eva Martínez Moreno, presidenta del Consorci i del Consell Comarcal; i de l’autor, que va dissertar al llarg d’una hora sobre tots els aspectes de caràcter simbòlic que conté – i de vegades fins i tot amaga – la cripta. En paraules de l’autor,  “[…] és clar que l’aspecte més treballat fins ara de la Cripta ha estat la seva interpretació arquitectònica. Però cal tenir en compte que les opcions de disseny arquitectònic i dels recursos constructius aplicades en una església estan al servei de les seves expressions simbòliques i necessitats litúrgiques. Per tant, identificar la simbologia del conjunt i de cadascun dels elements que la integren, també és necessari per entendre plenament l’expressió arquitectònica de l’edifici”. Partint d’aquesta idea Miquel Domènech va dissertar sobre els diversos símbols amb què va jugar Antoni Gaudí en l’ornamentació i en la concepció de la cripta. Va destacar la dificultat que representa fer una anàlisi d’aquesta simbologia degut al fet que l’església no va ser mai acabada, ja que molts símbols que segurament prendrien sentit i coherència si veiéssim el conjunt acabat. Afirma que en l’obra de Gaudí no hi ha res casual i tot està pensat.

Domènech  ha fet una cerca i una recerca exhaustiva dels diferents elements de valor simbòlic i els trasllada al llibre de forma planera, amb clara voluntat divulgativa. Un llibre indispensable per a les persones que vulguin endinsar-se en el coneixement de l’arquitectura de Gaudí i de la seva capacitat creativa i de connectar tots i cadascun dels elements petits o grans que formen part de la seva arquitectura. Elements que són posats al servei del conjunt, i que acaben formant una unitat indestriable.

El Museu de la Colònia Sedó acull l’audició de l’Escola Municipal de Les Arts d’Esparreguera

/by

L’Escola de les Arts d’Esparreguera ha celebrat el final de curs al Museu de la Colònia Sedó amb una audició de música que va tenir lloc el dia 18 de juny. Hi van participar els grups de Combo d’infants i d’adults; el grup d’adults de piano i van oferir un repertori d’allò més variat, sota la direcció de David Parras, pep Giné i Alba Comellas.

Van assistir entre públic i músics unes 100 persones. L’objectiu d’aquestes activitats és donar a conèixer el Museu i la Colònia i promoure que les famílies s’animin a fer la visita.

Hem d’agrair especialment el director de l’Escola de les Arts, per la seva amabilitat i complicitat en tot el procés d’organització i realització de l’audició.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

/by

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

Sant Salvador de les Espases

/by

Dedicaré la P de Patrimoni del butlletí de maig a una petita ermita situada a uns 400 m snm en un puig que es troba a la confluència entre els municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Vaquerisses, i en l’entorn de la muntanya de Montserrat. Parlo, com ja deveu sospitar, de Sant Salvador de les Espases. Es tracta d’una petita construcció religiosa d’origen romànic situada al congost del Cairat, a l’esquerra del Llobregat, que havia estat la capella de l’antic castell de les Espases, del qual es tenen notícies des del segle X. Possiblement l’ermita és del segle XI, tot i que posteriorment, al XIV i al XVII, va ser reformada. Montserrat Pagès atribueix al romànic la paret oest, i interpreta que es tracta d’un mur reaprofitat per construir aquest edifici de culte. Estaria feta amb un sistema constructiu molt similar al del castell d’Esparreguera, del qual es conserven uns pocs carreus al seu lloc.

El castell de les Espases i el d’Esparreguera estaven visualment enllaçats entre sí i amb altres castells de la zona. Formaven part de la mateixa jurisdicció, essent el més important en un principi el de les Espases, per raó de la seva ubicació estratègica i en alçada, amb un gran domini visual de la zona que s’havia de defensar. Recordem que el Llobregat feia de frontera amb Al-Alandalus. Però a finals del segle XII, la situació es va capgirar i la major habitabilitat de la zona del castell d’Esparreguera va fer que aquest li prengués el relleu. Malauradament cap dels dos està ben conservat. Del castell de les Espases només tenim mig basament d’una antiga torre de planta circular situada molt prop de l’ermita. I del castell d’Esparreguera a penes si queda la base del cos rectangular i està molt cobert de vegetació.

La capella estava construïda en un indret més baix que el castell i segurament més fàcil des del punt de vista constructiu. És petita i d’una sola nau de volta baixa amb absis rectangular. Està coronada per una petita espadanya ja sense campana. En temps més recents també ha estat restaurada diverses vegades. Potser una de les més destacades, segons la tesi doctoral de Montserrat Pagès, és la de 1924, quan es va crear una petita placeta al davant de la porta d’accés, on fins llavors només hi havia un pas estret al costat del precipici. El 1989 es va restaurar el retaule. La capella – que actualment és la construcció més antiga del conjunt – té adossades a la banda est unes estances que han servit de refugi i d’espai de suport a l’aplec que se celebra cada primer diumenge de setembre des de  fa prop de 100 anys. L’organització de l’aplec la porta l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases, que és l’entitat que te cura del seu manteniment i conservació.

És també bonica de mencionar la llegenda que dona nom al conjunt. Precisament me l’explicava fa uns dies un bon amic, quan fèiem un itinerari per la zona: quan els musulmans van intentar conquerir el castell, els cristians van pregar perquè es produís un miracle, ja que només això podia salvar-los. És llavors quan va caure una pluja d’espases que va fer fugir l’enemic. Algunes d’aquestes espases són encara visibles en el terreny, prop del conjunt patrimonial, en forma de grans roques platejades i punxegudes.

Aquests dies, però, no són bons per a la petita ermita de Sant Salvador de els Espases. Sembla que una paret ha cedit i ha provocat l’esfondrament de part de la teulada. Es tracta d’un patrimoni protegit com a Be Cultural d’Interès Nacional, així que caldrà restaurar-lo.

Potser no és aquest el millor moment per fer una visita. Quan hi aneu, el camí surt d’Olesa de Montserrat i l’arribada ofereix unes vistes espectaculars.

 

Fotografies facilitades per l’Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases. El meu agraïment al Salvador.

 

Més informació:

PAGÈS, MONTSERRAT: Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Barcelona, 1992.

Turisme d’Olesa de Montserrat: https://www.turismeolesademontserrat.cat/ca/pl40/visitar/id52/sant-salvador-de-les-espases.htm

Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_les_Espases

Associació d’Amics i Amigues de Sant Salvador de les Espases

https://www.olesademontserrat.cat/directori/entitats-i-associacions-entitats-culturals/amics-de-sant-salvador-de-les-espases

Turisme del Baix Llobregat

https://www.turismebaixllobregat.com/ca/organitzat/cultura/ermita-de-sant-salvador-de-les-espases

 

Esther Hachuel

Mostra de dansa a la Colònia Sedó

/by

El dijous 25 d’abril va tenir lloc a la Colònia Sedó d’Esparreguera una mostra de dansa dels grups de l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera, dedicada als ensenyaments no reglats de música i dansa. L’activitat es vincula a la celebració del Dia Internacional de la Dansa, que és el 29 d’abril.

Hi va haver participació de tots els grups de l’escola, des dels més petits fins als joves i vam poder gaudir de tots els estils, clàssica, espanyola i moderna.

En total vam comptar amb prop d’un centenar d’alumnes que van fer un itinerari de dansa a l’interior del Museu i en diversos punts de l’exterior del recinte fabril. Es van fer dos passis per tal de donar cabuda a les moltes famílies que es van inscriure per presenciar l’espectacle.

Aquest tipus d’esdeveniments programats a la Colònia Sedó pretenen donar a conèixer a grans i petits el patrimoni d’aquest espai històric de gran valor cultural.

Va ser una estona ben agradable, amb música i amb moltes ganes de ballar i de contagiar el ritme per part de l’alumnat.

Despedim a la Dra. Mercè Vidal, autora del llibre “Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat”

/by

 

Fotografia de Mercè Vidal

Divendres 19 d’abril vam tenir la trista notícia de la mort de Mercè Vidal Jansana.

Ens havíem vist a l’acte de cloenda dels 40 anys de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat. Estava il·lusionada amb diversos projectes, entre els quals la cessió del fons documental de la seva recerca a l’Arxiu Comarcal i la possibilitat de reeditar el seu llibre Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, publicat el 2005 per Edicions del Llobregat per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Feliu. Un llibre que es va esgotar ràpidament per l’interès intrínsec i també pel rigor i l’exhaustivitat de la recerca.

La Mercè era d’Esplugues de Llobregat. S’havia doctorat en Història de l’Art el 1989 i era professora de la UB. Formava part del grup d’investigació consolidat GRACMON  de la UB (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani), en el qual tenia una participació molt activa. Va ser autora de diversos llibres i d’articles en revistes especialitzades i havia impartit conferències, seminaris, cursos…

A Sant Feliu va dissenyar l’any 2010, per encàrrec de l’Ajuntament, la Ruta del Modernisme (https://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=14226), una oferta cultural que es manté viva i que atrau tant la gent i les escoles de Sant Feliu com de més enllà. Havia estat membre del Grup d’Estudis d’Esplugues i fundadora de l’associació Amics dels Museu i del Patrimoni d’Esplugues de Llobregat (AMPEL), entitat de la qual fou presidenta.

Hem perdut una activista cultural i una bona amiga. Descansa en pau, Mercè.

Ha mort Josep Maria Vilumara Lamarca, membre de la Junta del CECBLL entre el 1999 i 2001

/by

El 22 d’abril ens ha arribat la noticia de la mort, als 84 anys, de Josep Maria Vilumara Lamarca, darrer propietari de les sederies Vilumara, amb fàbrica a L’Hospitalet, actualment rehabilitada com a Institut d’Ensenyament Secundari.

Fotografia de Josep Maria Vilumara

El Josep Maria va formar part de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat entre 1999 i 2001 i la seva tasca es va centrar en la Comissió de Patrimoni, intervenint en temes com la vil·la romana de Sant Joan Despí; la protecció de les casetes de tipologia tradicional, a Esplugues; la salvaguarda dels conjunts industrials de Can Bertrand i de Solà Sert a Sant Feliu, i l’inventari del Patrimoni Industrial de la Comarca en col·laboració amb el MNACTEC.

Fortament influenciat per la seva trajectòria personal, la defensa del patrimoni industrial va ser un dels seus grans centres d’interès. Mai va abandonar la idea que Can Vilumara compartís l’activitat educativa amb la  memòria històrica d’allò que havia sigut.

La darrera col·laboració que vam tenir va ser fa un any,  arran de l’edició del llibre FILANT CULTURA en el que ell parlava de la relació entre les fàbriques i els empresaris  de Tecla Sala i Vilumara.

Insistent fins a dir prou, de criteris sòlids, treballador incansable i col·laborador en tot moment, avui volem tenir un  record per qui va ser un bon amic i una excel·lent persona.

Josep Padró i Carles Riba.

Dia Internacional de les Dones a la Colònia Sedó

/by

 

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones vam programar dues activitats extraordinàries: d’una banda una conferència de Gràcia Dorel-Ferré titulada “Les dones a la indústria. El cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera”. Durant una hora la Gràcia, sòcia del CECBLL, ens va mostrar els diferents aspectes que afectaven les dones treballadores en les primeres indústries del tèxtils. Des del salari a preu fet, fins a la dificultat de compatibilitzar les tasques de cura i criança amb la feina a la fàbrica. Tota una lliçó magistral. En acabar la conferència vam tenir una obra de microteatre ideada i dirigida per l’Esparreguerí Robert Gobern, que ha col·laborat ja en diverses ocasions amb el Centre d’Estudis. L’obra portava per títol Vuit de març i emmarca de forma colpidora els esdeveniments que van tenir lloc el 25 de març de 1911 quan 120 dones van morir cremades a l’interior d’una fàbrica tèxtil de Nova York. Una posada en escena emotiva i ben feta que anava  a càrrec del mateix Robert Gobern acompanyat de Laura Roig, Maria Martin, Eva Ros i Mireia Udina.

L’acte va ser presentat per Joana Llordella, membre del Centre d’Estudis i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn; i va ser clos per Genoveva Català.

En acabar, les persones assistents a l’activitat van poder gaudir d’una visita guiada al Museu de la Colònia Sedó.

L’organització va anar a càrrec del CECBLL, l’Associació per la la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, el Museu de la Colònia Sedó i el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.