Cloenda de l’Any Corberó a Esplugues

/by

Esplugues ha estat els darrers dotze mesos commemorant l’Any Xavier Corberó. Tot compartint amb la ciutadania el món,  l’obra i el llegat d’aquest polifacètic artista.

Convidats per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, fa un any el CECBLL vàrem assistir a l’acte d’inici de la commemoració de Enguany hem assistit  a l’acte institucional de Cloenda.  que van tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022, un espai totalment extraordinari enmig del pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que conforma juntament  amb el Monestir de Montsió , el Museu de Can Tinturé i  la Rajoleta

En l’acte, l’alcalde, Eduard Sanz, va lliurar el distintiu d’Ambaixadora i Ambaixador de la ciutat a la periodista Mercedes Milà i al cantautor Joan Isaac en reconeixement a la seva vinculació a Esplugues i la manera com, des dels seus àmbits professionals i personals , han projectat el nom de la ciutat al llarg dels anys.

Racons del Baix: passejada a Torrelles de Llobregat per conèixer aspectes relacionats amb la natura i la cultura

/by

Les persones que van assistir el passat dia 30 de maig a la passejada per diversos racons de les muntanyes del poble ho van fer amb l’interès de poder conèixer aquells aspectes del nostre territori que, a vegades,  poden passar més desapercebuts, però que fan entendre les relacions intimes entre l’espai natural i els trets culturals que l’han anat modificant. Perquè els nostres paratges són com són? Com ha estat l’acció humana que ha modificat el paisatge? En quins moments es produeixen aquestes variacions? Com és ara i com es preveu el futur proper?

En definitiva, la idea va ser posar èmfasi en la evolució del paisatge natural i cultural de Torrelles i poder copsar la seva importància i els trets comuns i diferencials dins de la comarca del Baix Llobregat, així com les amenaces a que s’està veient sotmès i reflexionar sobre qüestions que afecten el paisatge i la vida a aquestes contrades.

El recorregut circular es va fer des d’un dels punts més cèntrics del terme municipal, el Parc de Can Coll, que també fou el punt on va finalitzar. Van ser gairebé 4 hores passant per diversos indrets amb parades pels diferents interessos temàtics, un recorregut prou llarg però amb bones vistes i poc desnivell.

Dins del recorregut es va visitar el geòtop o aflorament  geològic del Camí del Cementiri. Aquí es va poder copsar el procés de formació de les muntanyes del Garraf-Ordal i la conca hidrològica  de Torrelles per poder explicar la situació i naixement del poble. Vàrem subratllar l’ocupació del territori en els indrets més adequats per al coreu en forma de masies i com el poble va evolucionar cap a una població agrupada ja en el segle XIX-XX.

També es va visitar una barraca de pedra seca i les seves marjades per mostrar un exemple de construccions populars dels antics camps de conreu de vinya a partir dels s. XVII i XVIII. Es va ressaltar l’abandonament i l’ocupació forestal per pinedes i bardisses per diferents circumstàncies, entre les quals la fil·loxera però sobretot, més modernament, les dificultats del conreu de secà a la muntanya i la manca de relleu generacional.

Relacionat amb la plaga de la fil·loxera es va fer una aturada a la Creu de Sant Pau zona amb orígens al s XVII on hi ha la creu que es va erigir el 1886 per demanar i pregar la fi de la plaga. Es va incidir en el paper de les creences i la religiositat tradicional per fer front a les malvestats i allò  desconegut.

Seguint el recorregut per la Serra de Mossèn Corbera es va parlar del conreu del cirerer i de les seves característiques com  a cultiu emblemàtic i la seca recessió gradual a tota la comarca. Posteriorment es a reflexionar sobre el bosc mediterrani i els antics oficis del bosc tan usuals i necessaris i actualment desapareguts.

Es va fer una aturada a les Penyes de Can Mas, conegudes com a Penyes de Can Riera un es va poder parlar d’aspectes geològics, del paper de l’erosió per la formació de baumes i cavitats. que van servir d’abric des de la prehistòria i altres èpoques històriques i del seu paper, com a exemple,  durant la Guerra Civil com amagatall d’emboscats. La visita a les coves es va descartar per la prohibició administrativa d’accés.

De baixada es va fer una aturada per parlar de la masia de Can Mas, actual Casa de Colònies, com a exemple de casa del s XV que evoluciona sobretot a mitjans del segle XIX fins convertir-se amb un gran casal amb era, construccions auxiliars, cellers, mina d’aigua, forn de calç,…

Més avall i seguint el passeig, es va parlar del procés de construcció dels ravals, típic sistema de creixement de Torrelles com a veïnats generats a partir de la parcel·lació de camps dels grans propietaris i la seva adquisició per part de famílies més humils per processos emfitèutics. N’és un bon exemple les cases del Raval Mas i les Cases del Frare. Aquests ravals sempre es construeixen al llarg dels camins tradicionals.

La caminada va finalitzar amb el convenciment que allò que moltes vegades veiem com a simple natura també conté i té l’origen en la cultura de  la terra, de la tradició i de la història dels nostres pobles. Sabem que a la nostra època tenim la obligació d’estudiar, preservar i transmetre aquest llegat que contenen els racons del Baix Llobregat.

Aquest va ser l’últim dels itineraris de Racons del Baix pel curs 2025-2026. Aquesta primera edició s’ha fet a partir de la 9a Trobada d’Esntitats d’Estudi del Baix Llobregat que es va fer a Olesa de Montserrat. Volem agraïr a tothom que ha participat dels itineraris i sobretot a totes les entitats que ens han volgut esnenyar un racó del seu municipi.

L’Espai de la Terrissa d’Esparreguera estrena nova exposició temporal

/by

Amb el títol Ceràmica de km 0, aquesta exposició ens endinsa en les particularitats de l’argila de les Roques Blaves d’Esparreguera. La mostra permet conèixer i interactuar amb peces elaborades amb argiles de diverses procedències i sotmeses a diferents tractaments, un recorregut que posa de manifest la identitat geològica i la singularitat d’aquest recurs esparreguerí.

Els materials exposats són el resultat d’un projecte de recerca dut a terme per l’alumnat del Taller de Ceràmica de l’Escola Illa de Sabadell. La inclusió de les argiles dels Blaus d’Esparreguera en aquesta investigació respon a la voluntat de posar en valor un patrimoni geològic d’una gran raresa i amb un potencial tècnic excepcional.

Així mateix, la mostra es complementa amb cinc plafons explicatius que aborden el valor de l’argila com a recurs natural i en detallen el procés de transformació: des de l’estat cru fins a la seva conversió en ceràmica, moment en què el material esdevé indeformable, dur i resistent.

Es tracta d’una interessant proposta cultural produïda pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en virtut del contracte de gestió subscrit amb l’Ajuntament d’Esparreguera.

L’Espai de la Terrissa és un equipament municipal museïtzat que preserva la memòria i el present terrissaire del municipi, articulat a l’entorn de l’únic forn morú que es conserva actualment a la vila. Situat al número 4 del carrer de la Passió, l’espai és obert al públic el primer diumenge de cada mes, de 10 a 13 h. Així mateix, s’ofereixen visites per a grups concertats en dies i horaris a convenir.

Les persones interessades a visitar aquest equipament cultural poden posar-se en contacte a través de l’adreça electrònica espaiterrissa@esparreguera.cat

Us hi esperem!

Una nova edició de dansa a la Colònia Sedó

/by

Un any més, l’Escola Municipal de les Arts d’Esparreguera ha escollit el Museu de la Colònia Sedó per fer la seva actuació de final de curs. Tot plegat, aprofitant les excel·lents condicions que ofereix l’espai del Museu a nivell acústic i d’entorn patrimonial.

L’activitat va tenir lloc el dia 16 de juny i un cop més el Museu va ser un escenari immillorable per a les coreografies que l’equip de professorat havia preparat per als diversos grups,  formats per nens i nenes amb edats entre els 7 i els 17 anys.

L’esdeveniment forma part de les activitats de promoció que organitza el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat com a gestor de les visites del públic general al Museu.

El nostre agraïment a l’Escola de les Arts per aquesta contribució al coneixement del patrimoni.

Begues: acte de celebració de la conferència número 100 del CIPAG

/by

El passat dia 5 de juny el teatre El Goula de Begues va acollir un acte on hi va participar el CECBLL. El motiu era una celebració especial i merescuda, ja que corresponia a la conferència número 100 del cicle Els divendres, història.

Aquesta iniciativa, organitzada pel Col·lectiu per la investigació de la  prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) amb seu a Begues, és un cas digne de menció. En primer lloc, és un fet interessant en relació a la  divulgació del coneixement de les arrels del territori de Begues i del Garraf-Ordal. En segon lloc, podem ressaltar que és una iniciativa prou insòlita en el panorama de difusió del coneixement a nivell baixllobregatí o, fins i tot, en àmbits més generals, ja que la seva persistència temàtica i durabilitat  en el temps, amb una conferència mensual durant 10 anys que solament va ser suspesa per la pandèmia. 100 conferències és una fita envejable i desitgem al CIPAG que continuïn amb la iniciativa. Cal destacar la bona feina dels investigadors beguetans a qui volem felicitar també pels més de 40 anys de recerca continuada als jaciments prehistòrics al voltant de la cova de Can Sadurní.

L’acte va comptar amb la participació de diferents representants d’estaments oficials i de recerca, com el Servei d’Arqueologia de la  Generalitat, el Consell Comarcal el Baix Llobregat, el Parc del Garraf, el Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis Beguetans, així com l’Ajuntament de Begues i el propi CIPAG, a més del CECBLL.

Es recordar i agrair el paper dels conferenciants dels 99 conferenciants anteriors, sobretot aquells que ja no tenim entre nosaltres. En aquest cas es va glossar i destacar,  la figura del Dr. Josep Campmany des d’una visió d’enyorança d’un intel·lectual singular i d’una persona excepcional que va morir prematurament ara fa un any i mig i el paper indispensable que va tenir en les recerques de la història del Baix Llobregat, la Baronia d’Eramprunyà  i, particularment, de Begues.

Posteriorment, es va fer la interessant conferència número 100, que va correspondre a la temàtica dedicada a Els fenicis a Catalunya, a càrrec de Xavier Garcia Rubert, on es van presentar les noves troballes d’elements d’aquesta època localitzats a la cova de Can Figueres, a tocar de Can Sadurní.

II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social.

/by

En l’emblemàtic espai de patrimoni industrial i modernista de la comarca com és el Recinte industrial de la Colònia Güell, va tenir lloc el proppassat 11 de juny la II Escola d’Estiu del Diàleg Social: Memòria i futur del diàleg social. Organitzat per la Direcció General del Diàleg Social del Departament d’Empresa i Treball, en col·laboració amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat hem pogut participar en aquesta interessant jornada de reflexió, debat i trobada entre administracions públiques, agents socials, món acadèmic i territori, on es va aprofundir en el paper del diàleg social en la governança democràtica del treball. Abordar la memòria del diàleg social i les seves potencialitats davant els reptes contemporanis és imprescindible, així com entenen la importància d’afavorir el diàleg social com factor de cohesió i de progrés social i econòmic, tant en clau de la història recent com de l’actualitat.

En la inauguració de la Jornada van participar Eva M. Martínez Morales, presidenta del Consorci de la Colònia Güell i del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Hble. Sr. Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball.

Durant tot el dia es va desenvolupant un interessant programa amb diverses ponències, conferències, taules rodones i intervencions rellevants de persones expertes en la matèria. S’incloïa en la jornada una visita al recinte i la Cripta de la Colònia Güell, en reconeixement també a l’Any Gaudí. A la tarda va intervenir l’Hble. Sr. Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

Visita a les Cases Barates del barri del Bon Pastor – MUHBA

/by

El passat 30 de maig vam tenir ocasió d’assistir a la visita a les “Cases Barates del Bon Pastor del districte de Sant Andreu” organitzada pel Centre d’Estudis – Arxiu Vilabesós a través de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Es tracta d’un projecte del Museu d’Història de Barcelona que es va tirar endavant gràcies a la iniciativa i la col·laboració dels veïns i veïnes del barri i que pretén posar imatge a la història de l’habitatge a la ciutat. En concret s’ha conservat una illa de 16 cases que han estat museïtzades. Quatre d’elles permeten veure com van anar canviant les Cases Barates al llarg del segle  xx, amb interiors de la dècada dels anys 20, dels anys cinquanta, els setanta i, per últim, del segle xxi.

Una experiència molt recomanable.

Les Cases Barates van ser construïdes a principis del segle xx pel Patronat de l’Habitatge per donar una solució ràpida i econòmica als milers de persones immigrades que venien a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal i de les obres del metro. Se’n van construir a tocar de 800 habitatges que van anar sent ocupats. La majoria han estat enderrocats.  Tots tenien 36 m2quadrats i un petit pati posterior de 12 m2 i arribaven a allotjar fins a tres famílies, de manera que el carrer es convertia en el complement necessari per a la vida diària.

Alguns detalls de la reurbanització del barri mostren la sensibilitat que s’ha tingut vers la memòria col·lectiva, en gran mesura gràcies a l’existència d’un moviment veïnal tenaç i contundent.  A tall d’exemple, el paviment de la plaça de la Lluita per les Llibertats, incorpora rajoles de les cuines i els banys dels habitatges obrers que van ser enderrocats. Veure-ho resulta fins i tot emotiu.

Molt interessant també la fórmula de col·laboració entre el MUHBA, titular dels espais museïtzats, i el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, que gestiona les visites guiades i els itineraris històrics pel barri.

Un detall curiós: actualment les Cases Barates que es conserven museïtzades formen part de l’organització europea Iconic Houses que a Catalunya té exponents com ara la Casa Milà o la Casa Batlló. Una excel·lent mostra de com ha canviat el concepte de patrimoni (https://www.iconichouses.org/houses/cases-barates-bon-pastor).

Us deixem alguns enllaços d’interès, però el que més us recomanem és la visita.

https://www.ceavilabesos.cat/

https://www.barcelona.cat/museuhistoria/ca/patrimonis-i-recerca/els-espais-del-museu/cases-barates-del-bon-pastor

La Ruta del Vidre de Cervelló

/by

Dissabte 18 d’abril gaudírem d’una interessant visita per LA RUTA DEL VIDRE DE CERVELLÓ. Aquesta passejada forma part del projecte “Racons del Baix”. Es tracta d’una iniciativa que vol descobrir i posar en valor el territori a través de la mirada de les entitats d’estudi. Els esplèndids amfitrions que ens acolliren, eren els homes i dones membres del Grup de Recerca de Cervelló. Parlem d’una activitat  proposada i impulsada en el marc de la  9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat el 29 de novembre del 2025.

La història del vidre a Cervelló és un dels pilars del desenvolupament industrial d’aquest municipi, així com informa de l’evolució de les tècniques de bufat i fabricació massiva d’objectes de vidre d’ús quotidià. Cervelló oferia una combinació ideal de recursos: proximitat a Barcelona per a la comercialització, abundància de llenya (combustible per als forns) i sorra de qualitat a les rieres properes.

La visita s’inicià i clogué a Cal Badia, al carrer Major, 93, seu social del Grup de Recerca.  En el recorregut es pogueren visitar diferents indrets vinculats amb la producció del vidre, amb els habitatges dels treballadors i amb la casa gran d’un dels patrons, la família Mensa, alhora que es visità la interessant església parroquial dedicada a Sant Esteve esplèndidament decorada amb ceràmica policromada.

A les restes de la fàbrica de vidre, que encara s’hi conserva alguna xemeneia i les restes d’un forn, s’hi executarà un projecte d’habitatges (HPO) promogut des de l’IMPSOL, serà molt interessant que el projecte contempli algun espai que serveixi per il·lustrar la memòria d’aquesta important activitat que forma part del patrimoni industrial de la comarca.

Comença el cicle “De Rogent a Jujol”

/by

El dia 27 d’abril vam tenir ocasió d’escoltar a la Torre de la Creu de Sant Joan Despí, les dues conferències que obrien el cicle “De Rogent a Jujol”, un conjunt de xerrades orientades a donar a conèixer els principals arquitectes catalans. Podeu trobar més informació aquí.

La primera d’aquestes conferències la va impartir Jordi Rogent, arquitecte especialitzat en urbanisme i patrimoni arquitectònic, que va parlar del seu besavi, Elies Rogent, un arquitecte que va fer obres tant importants i emblemàtiques com l’edifici de la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat.

La segona conferència la va anar a càrrec d’Assumpció Feliu Torras, doctora en història de l’art i activa defensora del patrimoni industrial, que va dissertar sobre la figura del seu besavi, Joan Torras Guardiola, pioner en la utilització del ferro en l’arquitectura a Catalunya. Tant és així que va acabar per fundar una empresa metal·lúrgica pròpia que va donar estructura a moltes construccions de la ciutat.

En definitiva, una doble lliçó magistral sobre dues figures que han deixat una important petjada a la ciutat de Barcelona i també en altres racons del territori.

Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat

/by

El diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.

La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.

A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.

Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.

A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.

Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!

Es presenta el llibre “Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024”, d’Eduard de Batlle

/by

El passat 24 de febrer es va presentar a Sant Feliu el llibre Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle, 1974-2024. Una aproximació a la seva història dins de Sant Feliu de Llobregat, del nostre soci Eduard de Batlle Cruz.

El llibre té el doble objectiu de rescatar la història del carrer Joan de Batlle i del Centre Cultural i Recreatiu Joan de Batlle i, alhora, retre homenatge a l’avi de l’autor, una figura clau de la història de Sant Feliu i una de les víctimes de la violència revolucionària que es va donar amb motiu del “alzamiento” i de la guerra civil.

És gairebé un deure reconèixer aquestes associacions nascudes durant els darrers anys del franquisme amb la clara voluntat d’incidir en la vida diària dels barris i, per extensió, de les ciutats. Uns barris formats per blocs d’alta densitat, amb població majoritàriament nou vinguda, però amb una clara voluntat de fer-hi arrels i de millorar la seva forma de vida, però sobretot de donar oportunitats als seus fills i a les seves filles. Aquestes microhistòries, com la que ha fet l’Eduard, són un exercici de reconeixement i una forma de mirar la història local a partir dels barris.

L’acte de presentació va estar presidit per l’alcaldessa, Lourdes Borrell i per l’autor del llibre, Eduard de Batlle. Hi van intervenir també el president sortint del Centre Cultural, José Cabello, i la directora del Centre d’Estudis, Esther Hachuel.

Un any més, l’Espai de la Terrissa i el Museu de la Colònia Sedó participen de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera

/by

Com saben els nostres lectors i lectores, el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gestiona alguns equipaments culturals. Entre ells l’Espai de la Terrissa, de l’Ajuntament d’Esparreguera, i el Museu de la Colònia Sedó, situat també a Esparreguera i propietat de la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu de la Festa Major d’Hivern tots dos equipaments van fer jornada de portes obertes. En el cas de l’Espai de la Terrissa va ser el dissabte 14 de febrer al matí i a la tarda. Per la seva banda, el Museu de la Colònia Sedó va fer portes obertes els matins dels dies 14 i 15 de febrer.

Esparreguera és una ciutat amb un perfil cultural molt marcat, i aquest fet es nota en el volum de visites comptabilitzades.

Agraïm la confiança que les administracions dipositen en la nostra entitat per gestionar espais culturals, una vocació que mantenim ferma i que ens apropa a la forma de fer d’alguns països de l’entorn d’Europa, com Itàlia o el Regne Unit. Aquest últim país és paradigmàtic en aquest àmbit i compta amb una de les associacions més antigues i consolidades dedicades a la gestió del patrimoni, com és el National Trust, amb més de 5 milions de socis i sòcies, persones físiques i jurídiques.

Aquí hem començat a recórrer aquest camí que esperem sigui llarg i fructífer.

“Baix Llobregat dibuixa” a la Colònia Sedó

/by

El dia 13 de desembre, Baix Llobregat dibuixa va visitar la Colònia Sedó d’Esparreguera, tant el Museu com els exteriors.

Fem una petita presentació del col·lectiu abans de continuar amb l’article: som un grup de dibuixants de carrer (urban sketchers) que portem més d’un any dibuixant pel Baix Llobregat. Ho fem en grup, in situ, cadascú amb la seva tècnica i compartint el nostre treball a les xarxes. Fem una trobada al mes i alguna extra quan alguna entitat o grup ens ho demana.

Fa temps que volíem anar a la Colònia. Hi hem estat molt ben acollits per la gent del CECBLL i del Museu. Ha estat una descoberta molt interessant, ja que desconeixíem l’existència d’aquesta meravella a la nostra comarca. Vam ser  tretze dibuixants més quatre acompanyants. Uns quants ens hem posat a dibuixar dins del Museu i altres han seguit les visites guiades de l’interior i de l’exterior del Museu. Personalment he quedat impressionat per la magnitud de les instal·lacions per canalitzar l’aigua que produïa la força motriu que alimentava els telers en el seu dia.

Ha valgut la pena i tinc ganes de tornar per dibuixar l’aqüeducte i altres elements.

Martí Viladomat
@mat_idees
@baixllobregatdibuixa

Autoria: Leonor Alvarez

Autoria: Josep R. Roy

L’Espai de la Terrissa obre tots els diumenges de desembre

/by

En el moment de publicar aquest butlletí encara estareu a temps de visitar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera aquest proper diumenge 28 de desembre. I és que aquest equipament municipal gestionat pel CECBLL ha estat obrint tots els diumenges de desembre per facilitar a tothom la coneixença d’aquest lloc patrimonial singular.

Es tracta d’un petit espai articulat al voltant d’un antic forn de cocció de ceràmica, el darrer de les seves característiques que queda dret a Esparreguera. La mostra conté també una exposició permanent de peces ceràmiques, donatiu de famílies ceramistes. I una exposició temporal que en aquests moments està dedicada al 175è aniversari de la Colònia Sedó.

El grup de nouvinguts a Esparreguera veient el vídeo del forn de l’Espai de la Terrissa

A més de l’obertura al públic els diumenges, el dissabte 13 es van fer visites a porta tancada per a les persones nouvingudes a la ciutat. Es tracta d’un projecte mogut per l’Ajuntament que permet mostrar a aquest col·lectiu alguns dels espais més emblemàtics del patrimoni i de la història local.

Us animem molt a visitar l’Espai de la Terrissa. Si no us va bé de venir el 28 de desembre, recordeu que obrim el primer diumenge de cada mes de 10 a 13 hores i també us podem oferir visites concertades a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat.

Cafè-col·loqui: La Colònia Sedó teixint vivències i records

/by

La tarda del 7 de novembre l’Associació per la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn, va organitzar el cafè-col·loqui “La Colònia Sedó teixint vivències i records” amb els protagonistes de les fotografies de l’exposició que s’ha fet en motiu del 175è aniversari de l’inici de l’activitat industrial a la colònia.

L’acte es va fer a l’Ateneu d’Esparreguera i va acollir més de 70 persones interessades en conèixer de primera mà els records i vivències de la gent que havia viscut a la Colònia. Es va convertir en un emotiu homenatge a totes les persones que hi tenen part de la seva vida i records d’infantesa vinculats a la Colònia Sedó d’Esparreguera.

Una exposició a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera permet apropar-se als 175 anys d’Història de la Colònia Sedó

/by

Aquest any celebrem 175 anys d’activitat industrial a la Colònia Sedó. És per això que l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats que tindran lloc durant aquest mes d’octubre.

I l’Espai de la Terrissa no ha quedat al marge i ofereix com a exposició temporal un repàs a la història de la Colònia Sedó.

Com segurament sabeu, l’Espai de la Terrissa és un equipament municipal estructurat al voltant d’un antic forn ceràmic que pertanyia a Ceràmiques Sedó, i una col·lecció de peces fetes per ceramistes d’Esparreguera. El seu objectiu és preservar aquesta infraestructura única i conservar la memòria terrissaire de la ciutat que, de fet, forma part de les “Rutes Artesanes de Catalunya” que promou la Generalitat de Catalunya.

Les visites a l’Espai de la Terrissa són gestionades pel Cetre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en una cerca de sinèrgies entre equipaments culturals de la ciutat, ja que com sabeu gestionem també les visites al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

L’exposició sobre el 175è aniversari d’activitat industrial a la Colònia Sedó consta de set plafons amb textos i fotografies i d’algunes peces relacionades amb la vida diària i treball a la Colònia, així com també reproduccions de documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera. L’organització és responsabilitat de l’Ajuntament, i la producció de l’exposició ha anat a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. La podeu visitar en horari convingut a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat o del telèfon 936 663 527. De forma fixa obrim el primer diumenge de cada mes. Precisament el 5 d’octubre podrem gaudir a les 11 h i a les 12 h d’una visita comentada. Us hi esperem!!!

Commemoració de l’Any Corberó 2025

/by

Esplugues commemora l’Any Xavier Coberó amb motiu del 90è aniversari del naixement de l’artista, que va morir el 2017. Durant un any, entre juliol de 2025 i juliol de 2026, es faran activitats diverses. El CECBLL va ser convidat a l’acte d’inici de la commemoració, que va tenir lloc a la Casa dels Cecs, que ara rep el nom d’Espai Corberó després que l’Ajuntament l’adquirís l’any 2022.

Es tracta d’un espai totalment extraordinari, a mig camí entre l’arquitectura i l’escultura, amb un laberint de 300 arcs i una zona enjardinada amb escultures de Xavier Corberó, basses d’aigua i un soterrani que funciona com a auditori per a 300 persones.

L’acte d’inici de l’Any Xavier Corberó va tenir lloc el dia 5 de juliol i va ser presentat i conduit per Tània Sàrrias. En un entorn espectacular vam poder gaudir d’un concert de l’artista internacional Leon Guallart amb moments brillants d’interacció entre aquest artista i la coral Som Night d’Esplugues.

L’alcalde, Eduard Sanz, va destacar que amb l’adquisició  de l’Espai Corberó i del Monestir de Montsió, ambdós pròxims al Museu de Can Tinturé i a la Rajoleta, es crea una pol cultural de referència en l’àrea metropolitana que expressa l’aposta de la ciutat per la cultura com a factor de desenvolupament i de cohesió.

Experts en patrimoni industrial visiten de la mà del CECBLL la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

/by

El passat 4 de juny vam tenir ocasió de fer una visita tècnica als espais relacionats amb la Colònia Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Ens acompanyaven dues de les persones que més saben de colònies industrials a Europa: Gràcia Dorel-Ferré, especialista en la temàtica, professora en diverses universitats franceses, membre del TICCIH (Comité Internacional per a la Conservació i la Defensa del Patrimoni Industrial) i consultora per la UNESCO en aquesta temàtica; i Josep Padró, mestre i professor, expert en història de la Colònia Güell; ha publicat treballs de recerca i de divulgació i ha participat en congressos nacionals i internacionals. Tots dos són socis del CECBLL.

La visita va comptar amb l’assistència de l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, la Sra. Lourdes Borrell, del regidor de Memòria Democràtica, Jaume Mañoses i d’Antoni Onieva, assessor de tinences d’alcaldia.

Precisament l’Ajuntament ha senyalitzat recentment els espais pertanyents a l’antiga Colònia, aspecte aquest que contribueix a divulgar i a posar en valor el llegat d’aquest moment de la industrialització de  Sant Feliu i de la comarca. En aquest sentit, tant la Gràcia com el Josep van coincidir en la importància de preservar aquest patrimoni i d’estudiar-lo a fons.

Portes obertes al Museu de la Colònia Sedo i a l’Espai de la Terrissa per la Festa Major d’Esparreguera

/by

El CECBLL contribueix a la vida cultural d’Esparreguera amb la gestió del Museu de la Colònia Sedó i de l’Espai de la Terrissa.

El dia 15 de febrer, en el marc de la Festa Major d’Hivern d’Esparreguera, vam tenir ocasió de fer portes obertes en els dos equipaments culturals públics que el Centre d’Estudis gestiona i dinamitza en aquesta ciutat. Es tracta del Museu de la Colònia Sedó, que pertany al sistema de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, i del qual és titular la Generalitat; i de l’Espai de la Terrissa, un nou lloc de cultura inaugurat al novembre de 2024 de titularitat municipal que l’Ajuntament ha confiat al Centre.

El Museu va obrir el dissabte i el diumenge i va acollir un total de 155 persones. Val a dir que quan vam començar a dinamitzar el Museu era molta la gent que acudia en aquestes dates de portes obertes. Ara que es coneix més, tenim més visitants en els caps de setmana ordinaris i menys en les jornades de portes obertes de la festa major. Un procés normal i que de fet ens enorgulleix.

Pel que fa a l’Espai de la Terrissa va estar obert dissabte 15 de febrer matí i tarda i va rebre en total 50 visitants. No està pas malament per començar.

Aprofitem per recordar-vos els dies d’apertura d’aquests equipaments, així com l’horari:

  • Museu de la Colònia Sedó (carrer Contínues s/n de la Colònia Sedó d’Esparreguera): tots els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha visites guiades a l’interior del Museu (a les 10:30 h i a les 12:30 h) i també als exteriors de la Colònia (a les 11:45 aproximadament).

Més informació a: https://museucoloniasedo.cat/ca/home/

  • Espai de la Terrissa (carrer de la Passió, 4): obrim el primer diumenge de cada mes de 10:00 h a 13:00 h, amb visita guiada a les 12:00 h. També obrim en dies concertats per a grups.

Més informació: https://esparreguera.cat/ciutat/que-visitar/espai-de-la-terrissa/

La Colònia Sedó d’Esparreguera inicia un camí de consens cap a la seva regeneració

/by

El passat 24 de gener va tenir lloc al Museu de la Colònia Sedó, l’acte de signatura del manifest que ha d’establir el model de governança i el pla d’acció del futur de l’antiga colònia tèxtil ubicada a Esparreguera.

Va ser un acte presidit per l’alcalde, Juan Jurado, i per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández.

Les persones signants del manifest per a la regeneració i governança de la Colònia Sedó van ser la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; el diputat d’Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès; l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent; la subdirectora general de Relacions amb la Unió Europea del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Conxita Font; el director d’Habitatge i Edificació de l’INCASOL, Jordi Salvat; el president de la Comunitat de Propietaris de l’Àrea Industrial de Can Sedó, Josep Maria Prat; el president de l’Associació per la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn, Josep Maria Cobos; la presidenta de la Sectorial PIMEC Turisme, Isabel Galobardes; el vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, Miquel Soriano; la presidenta del Centre d’Estudis Comarcal del Baix Llobregat, Genoveva Català; el vicepresident de l’Associació Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), Joan Salvador; i l’alcalde d’Esparreguera, Juan Jurado.

En paraules de l’alcalde “Avui, per primera vegada des que va tancar la Colònia Sedó fa 45 anys, l’Ajuntament d’Esparreguera, els propietaris de la Colònia i totes les institucions representatives del país a nivell empresarial, cultural, patrimonial i de l’habitatge ens trobem aquí al voltant d’un consens fonamental: que la Colònia Sedó és un patrimoni primordial del país, que necessita ser regenerada i que cal establir un full de ruta comú i començar a treballar per a complir-lo a mig i llarg termini”.

Durant l’acte es va posar de relleu que aquest 2025 es compleix el 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025).

El CECBLL, que com sabeu gestiona les visites guiades al Museu gràcies a un conveni amb el MNACTEC, va participar activament en l’elaboració de l’Agenda Urbana d’Esparreguera, en l’apartat dedicat a la Colònia. Ser present en aquest acte i contribuir amb la nostra signatura i el nostre suport a la salvaguarda de la Colònia Sedó i al disseny del seu projecte de futur implica un reconeixement a la nostra trajectòria de defensa d’aquest patrimoni.

El MNACTEC tanca la celebració dels 40 anys amb un acte institucional a la seu de Terrassa

/by

El dia 19 de desembre el CECBLL va estar present a l’acte de cloenda dels 40 anys del MNACTEC que va tenir lloc a la seu de Terrassa, a l’extraordinari edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover.

L’obertura va anar a càrrec de la consellera de Cultura, la Sra. Sonia Hernández, i va comptar també amb paraules d’Eusebi Casanelles, primer director del MNACTEC, i -per suposat- del director actual Jaume Perarnau. El tancament va anar a càrrec de l’alcalde de la ciutat Jordi Ballart.

Les intervencions van destacar a importància del Museu i de la tasca que duu a terme en matèria de difusió del patrimoni científic, tècnic i industrial de Catalunya, tant en l’àmbit de l’educació com dels públics mes generals i el mon acadèmic. També es va posar en valor la gran dimensió que ha agafat el sistema territorial del MNACTEC, creat el 1998, i la seva incidència social, malgrat que els recursos humans i econòmics no sempre han estat suficients. La consellera de Cultura va destacar la important trajectòria d’un museu capdavanter i va tenir paraules d’agraïment vers les dues persones que han dirigit el Museu, Eusebi Casanellas (1984-2013) i Jaume Perarnau (2013-actualitat).

L’acte va servir per estrenar el documental sobre els 40 anys del MNACTEC, un audiovisual de 21 minuts de durada que dona a conèixer els innovadors projectes que s’estan portant a terme des del MNACTEC amb l’objectiu d’arribar a tots els públics. Va cloure el matí una interpretació musical del Quartet Albors del Conservatori de Terrassa. Des d’aquestes línies felicitem el MNACTEC per la seva reeixida trajectòria de quatre dècades.

Josep Padró inaugura la X Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat amb una conferència sobre la nissaga dels Bertrand

/by

El passat 5 de novembre es va inaugura la Setmana del Patrimoni de Sant Feliu de Llobregat, un cicle d’activitats diverses impulsat per l’Ajuntament comptant amb la  col·laboració de les entitats que programen conferències, visites, xerrades, taules rodones… al voltant d’un tema escollit en el sí de la Comissió de Patrimoni de la ciutat.

Enguany el tema triat ha estat la colònia tèxtil de Can Bertrand. És per això que l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat i el Centre d’Estudis Comarcals vam programar la conferèncai “La Nissaga tèxtil dels Bertrand: la fàbrica de Sant Feliu de Llobregat”, a càrrec de Josep Padró, expert en història de la industrialització i en patrimoni industrial,  gran coneixedor de la història de la Colònia Güell i recentment reconegut amb el Premi Bonaplata.

Padró, soci actiu del CECBLL, va fer una dissertació sobre els orígens familiars dels Bertrand i sobre com la nissaga va anar consolidant a casa nostra un espai en el mon dels negocis, des del tèxtil, tot establint una autèntica colònia industrial a Sant Feliu,  fins l’immobiliari.

L’acte va comptar amb l’assistència d’una setantena de persones. A més del conferenciant, també vam comptar amb les intervencions de la directora de l’Arxiu, Yolanda Corredera; del responsable de la documentació fotogràfica, Josep M. Gelabert; del regidor de Memòria Democràtica Jaume Manyoses; i de l’alcaldessa Lourdes Borrell.

 

 

 

*Font fotogràfica: Marc Rius (Fetasantfeliu https://www.fetasantfeliu.cat/galeria/x-setmana-del-patrimoni-la-nissaga-textil-dels-bertrand-la-fabrica-de-sant-feliu-de-llobre)

El CECBLL gestionarà les visites del nou Espai de la Terrissa d’Esparreguera, un nou referent cultural per a la comarca

/by

 

El passat 16 de novembre es va inaugurar l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera. Es tracta d’un nou recurs cultural concebut al voltant d’un antic forn de llenya ceràmic i que pretén mostrar el passat terrissaire de la ciutat i la seva projecció de futur.

En aquest nou equipament podrem veure l’únic forn de llenya que es conserva encara a Esparreguera. En l’interior de la cambra de cocció s’hi pot veure un petit audiovisual sobre el que ha representat per a la ciutat la tradició terrissaire i la màgia del moment culminant d’aquest ofici artesà: la cocció.

A més hi trobem peces cedides per ceramistes de la ciutat que conformen una col·lecció curiosa que ens fa reflexionar sobre com han canviat els nostres hàbits.

La mostra es completa amb una exposició temporal. En aquests moments hi trobareu un conjunt de peces extraordinàries aplegades amb motiu del 150 aniversari de Ceràmica Collet, empresa establerta a Esparreguera des de fa gairebé 60 anys.

L’Espai de la Terrissa obrirà tots els diumenges fins a final d’any en horari de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h. A partir del gener obrirà un diumenge al mes amb el mateix horari. Us mantindrem informats.

Igual que fem amb el Museu de la Colònia Sedó, aquest servei cultural serà assumit pel Centre d’Estudis Comarcals.  Un orgull per a nosaltres contribuir a obrir camí cap a la implicació de les entitats en la gestió del patrimoni.

 

 

 

Propers dies d’obertura:

  • 24 de novembre
  • 1 de desembre
  • 15 de desembre
  • 22 de desembre
  • 29 de desembre

L’horari es de 10 a 13 h, i comptarà amb una visita guiada a les 12 h