Archive for category: Relació amb les entitats d’estudi locals

Ets aquí: / / / Relació amb les entitats d'estudi locals

Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura

/by

La Masoveria de Can Tinturé, a Esplugues de Llobregat, va acollir el 2 de juliol passat la xerrada titulada Del patrimoni local a la intel·ligència artificial: nous reptes ètics per a la cultura. Aquest acte s’emmarcava en el cicle de dinamització dels 13ns Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat, una iniciativa del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) que enguany celebra el seu 25è aniversari no només com una convocatòria de guardons, sinó com un espai de reflexió participativa sobre el futur del territori. L’esdeveniment va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues i el Grup d’Estudis d’Esplugues, i va aplegar entitats i persones interessades en la conservació del patrimoni.

La benvinguda va anar a càrrec de Maribel Aguilera, regidora de l’Ajuntament d’Esplugues, qui va destacar el paper crucial de l’associacionisme cultural i la recerca local per definir la identitat de la comarca. Seguidament, Jordi Sicart, president del CECBLL, i Conxita Sánchez, membre de la Junta, van presentar les bases dels Premis 2026 i van animar la ciutadania i les entitats a presentar candidatures fins al pròxim 30 de setembre. L’objectiu d’aquestes sessions és apropar la reflexió sobre la intel·ligència artificial (IA) a àmbits com la cultura, el paisatge o la igualtat.

La ponència central la va oferir Josep Lluís Martínez, doctor en Història Econòmica, investigador i especialista en ètica aplicada a la IA, qui va definir aquesta tecnologia com una “màquina de patrons” i no pas com una font d’informació directa. Martínez va advertir sobre les anomenades “al·lucinacions” del sistema, errors gruixuts amb una aparença d’elegància i coherència que poden confondre l’usuari. En aquest sentit, va ser contundent en afirmar que, tot i que la IA pot redactar continguts, la responsabilitat de validar i dotar de sentit la cultura ha d’estar sempre en mans humanes.

D’altra banda, el ponent va assenyalar les grans oportunitats que la IA ofereix per a l’eficiència operativa dels centres d’estudis, com la transcripció automàtica de documents antics o el processament massiu de dades demogràfiques. També es va destacar el seu potencial per millorar l’accessibilitat mitjançant traduccions o subtitulació. No obstant això, es van posar sobre la taula els costos ambientals —donat l’elevat consum d’aigua i energia dels servidors— i els biaixos algorítmics que poden perpetuar discriminacions de gènere o edat.

El bloc final de l’acte es va centrar en un debat molt actiu amb el públic, especialment adreçat a les entitats d’estudis. Es van discutir qüestions polítiques i legals de gran calat, com la propietat de les dades, els límits dels drets d’autor quan s’utilitzen eines generatives i la necessitat d’aplicar principis de justícia i explicabilitat (que el funcionament i les decisions puguin ser entesos pels humans) en l’ús d’aquests sistemes. La jornada va acabar amb un refrigeri que va permetre als assistents seguir compartint inquietuds i propostes en un ambient més informal.

Aquesta activitat és una de les moltes que el CECBLL està promovent per tota la comarca els mesos de juliol i setembre. Tota aquesta reflexió territorial culminarà el pròxim 20 de novembre a l’Auditori de Cornellà de Llobregat amb la gala La Nit de la Cultura, en què es lliuraran els reconeixements a les trajectòries i projectes més destacats del Baix Llobregat.

Racons del Baix: passejada a Torrelles de Llobregat per conèixer aspectes relacionats amb la natura i la cultura

/by

Les persones que van assistir el passat dia 30 de maig a la passejada per diversos racons de les muntanyes del poble ho van fer amb l’interès de poder conèixer aquells aspectes del nostre territori que, a vegades,  poden passar més desapercebuts, però que fan entendre les relacions intimes entre l’espai natural i els trets culturals que l’han anat modificant. Perquè els nostres paratges són com són? Com ha estat l’acció humana que ha modificat el paisatge? En quins moments es produeixen aquestes variacions? Com és ara i com es preveu el futur proper?

En definitiva, la idea va ser posar èmfasi en la evolució del paisatge natural i cultural de Torrelles i poder copsar la seva importància i els trets comuns i diferencials dins de la comarca del Baix Llobregat, així com les amenaces a que s’està veient sotmès i reflexionar sobre qüestions que afecten el paisatge i la vida a aquestes contrades.

El recorregut circular es va fer des d’un dels punts més cèntrics del terme municipal, el Parc de Can Coll, que també fou el punt on va finalitzar. Van ser gairebé 4 hores passant per diversos indrets amb parades pels diferents interessos temàtics, un recorregut prou llarg però amb bones vistes i poc desnivell.

Dins del recorregut es va visitar el geòtop o aflorament  geològic del Camí del Cementiri. Aquí es va poder copsar el procés de formació de les muntanyes del Garraf-Ordal i la conca hidrològica  de Torrelles per poder explicar la situació i naixement del poble. Vàrem subratllar l’ocupació del territori en els indrets més adequats per al coreu en forma de masies i com el poble va evolucionar cap a una població agrupada ja en el segle XIX-XX.

També es va visitar una barraca de pedra seca i les seves marjades per mostrar un exemple de construccions populars dels antics camps de conreu de vinya a partir dels s. XVII i XVIII. Es va ressaltar l’abandonament i l’ocupació forestal per pinedes i bardisses per diferents circumstàncies, entre les quals la fil·loxera però sobretot, més modernament, les dificultats del conreu de secà a la muntanya i la manca de relleu generacional.

Relacionat amb la plaga de la fil·loxera es va fer una aturada a la Creu de Sant Pau zona amb orígens al s XVII on hi ha la creu que es va erigir el 1886 per demanar i pregar la fi de la plaga. Es va incidir en el paper de les creences i la religiositat tradicional per fer front a les malvestats i allò  desconegut.

Seguint el recorregut per la Serra de Mossèn Corbera es va parlar del conreu del cirerer i de les seves característiques com  a cultiu emblemàtic i la seca recessió gradual a tota la comarca. Posteriorment es a reflexionar sobre el bosc mediterrani i els antics oficis del bosc tan usuals i necessaris i actualment desapareguts.

Es va fer una aturada a les Penyes de Can Mas, conegudes com a Penyes de Can Riera un es va poder parlar d’aspectes geològics, del paper de l’erosió per la formació de baumes i cavitats. que van servir d’abric des de la prehistòria i altres èpoques històriques i del seu paper, com a exemple,  durant la Guerra Civil com amagatall d’emboscats. La visita a les coves es va descartar per la prohibició administrativa d’accés.

De baixada es va fer una aturada per parlar de la masia de Can Mas, actual Casa de Colònies, com a exemple de casa del s XV que evoluciona sobretot a mitjans del segle XIX fins convertir-se amb un gran casal amb era, construccions auxiliars, cellers, mina d’aigua, forn de calç,…

Més avall i seguint el passeig, es va parlar del procés de construcció dels ravals, típic sistema de creixement de Torrelles com a veïnats generats a partir de la parcel·lació de camps dels grans propietaris i la seva adquisició per part de famílies més humils per processos emfitèutics. N’és un bon exemple les cases del Raval Mas i les Cases del Frare. Aquests ravals sempre es construeixen al llarg dels camins tradicionals.

La caminada va finalitzar amb el convenciment que allò que moltes vegades veiem com a simple natura també conté i té l’origen en la cultura de  la terra, de la tradició i de la història dels nostres pobles. Sabem que a la nostra època tenim la obligació d’estudiar, preservar i transmetre aquest llegat que contenen els racons del Baix Llobregat.

Aquest va ser l’últim dels itineraris de Racons del Baix pel curs 2025-2026. Aquesta primera edició s’ha fet a partir de la 9a Trobada d’Esntitats d’Estudi del Baix Llobregat que es va fer a Olesa de Montserrat. Volem agraïr a tothom que ha participat dels itineraris i sobretot a totes les entitats que ens han volgut esnenyar un racó del seu municipi.

Begues: acte de celebració de la conferència número 100 del CIPAG

/by

El passat dia 5 de juny el teatre El Goula de Begues va acollir un acte on hi va participar el CECBLL. El motiu era una celebració especial i merescuda, ja que corresponia a la conferència número 100 del cicle Els divendres, història.

Aquesta iniciativa, organitzada pel Col·lectiu per la investigació de la  prehistòria i l’arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG) amb seu a Begues, és un cas digne de menció. En primer lloc, és un fet interessant en relació a la  divulgació del coneixement de les arrels del territori de Begues i del Garraf-Ordal. En segon lloc, podem ressaltar que és una iniciativa prou insòlita en el panorama de difusió del coneixement a nivell baixllobregatí o, fins i tot, en àmbits més generals, ja que la seva persistència temàtica i durabilitat  en el temps, amb una conferència mensual durant 10 anys que solament va ser suspesa per la pandèmia. 100 conferències és una fita envejable i desitgem al CIPAG que continuïn amb la iniciativa. Cal destacar la bona feina dels investigadors beguetans a qui volem felicitar també pels més de 40 anys de recerca continuada als jaciments prehistòrics al voltant de la cova de Can Sadurní.

L’acte va comptar amb la participació de diferents representants d’estaments oficials i de recerca, com el Servei d’Arqueologia de la  Generalitat, el Consell Comarcal el Baix Llobregat, el Parc del Garraf, el Departament de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis Beguetans, així com l’Ajuntament de Begues i el propi CIPAG, a més del CECBLL.

Es recordar i agrair el paper dels conferenciants dels 99 conferenciants anteriors, sobretot aquells que ja no tenim entre nosaltres. En aquest cas es va glossar i destacar,  la figura del Dr. Josep Campmany des d’una visió d’enyorança d’un intel·lectual singular i d’una persona excepcional que va morir prematurament ara fa un any i mig i el paper indispensable que va tenir en les recerques de la història del Baix Llobregat, la Baronia d’Eramprunyà  i, particularment, de Begues.

Posteriorment, es va fer la interessant conferència número 100, que va correspondre a la temàtica dedicada a Els fenicis a Catalunya, a càrrec de Xavier Garcia Rubert, on es van presentar les noves troballes d’elements d’aquesta època localitzats a la cova de Can Figueres, a tocar de Can Sadurní.

Èxit del Recercat en un País Valencià assetjat per les polítiques contra la nostra cultura

/by

Oliva és una ciutat d’uns 29.000 habitants, ubicada a la comarca valenciana de la Safor, entre Gandia i Dènia . El nucli urbà és situat a l’interior, a uns dos quilòmetres de la seva llarga zona de platges d’11’8 km d’extensió. En aquest municipi es va celebrar els dies 5 i 6 de juny la cinquena edició del  Recercat al País Valencià.

Aquest Recercat ha continuat la tasca de les anteriors edicions celebrades a Aielo de Malferit, Guardamar, Gandia i Llíria.  L’organització ha estat en mans  de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV), guanyadora del premi  Gemma Tribó Traveria del CECBLL 2024, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), de la que forma part el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’Ajuntament d’Oliva, l’Associació Cultural Centelles i Riusech, entitat amfitriona, i l’IES Gregori Maians, on es desenvoluparen les activitats.

Durant els dos dies de programació les persones participants van poder assistir a conferències, debats, presentacions de projectes, audiovisuals, visites guiades i activitats musicals. Destaquen la taula rodona dedicada als 750 anys de les morts de Jaume I i al-Azraq o la taula sobre els 90 anys de l’inici de la Guerra Civil i la memòria democràtica als centres d’estudis, en la que va intervenir en Jaume Bosch en representació del CECBLL.  També es van presentar nous formats de divulgació dels estudis locals a través de podcasts, el projecte Pobles Abandonats, el I Congrés d’Arxius Industrials o la Safor de les Lletres. Es va projectar el documental sobre els 200 números de la revista Plecs d’Història Local, en el que apareix, al costat d’altres protagonistes, la historiadora de Sant Joan Despí, Mercè Renom.

També es pogueren visitar diverses exposicions com ‘El País d’Estellés, l’Estellés del País’ , ‘Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya’, ‘Associacionisme Cultural i fons documentals’ i ‘Dones medievals a la comarca dels Ports’.

El Recercat al País Valencià , celebrat a l’estil del Recercat del Principat que ha tingut lloc aquest any al Pont de Suert i que es traslladarà  l’any que ve a Alcanar, ha permès vincular directament la recerca local i la cultura al món educatiu, en un moment especialment sensible per a la comunitat educativa valenciana, i enmig de polítiques agressives contra la llengua i la cultura que compartim.

“La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Reconstruir els dols i vetlles de la prehistòria.

/by

El passat dissabte 16 de maig, el CIPAG ens va convidar a descobrir els racons de Begues a través de la visita guiada “La mort a la prehistòria. Coves i dòlmens”. Es tracta d’una ruta conceptualitzada per visitar de forma guiada diferents jaciments arqueològics beguetans que destaquen pels seus excepcionals models sepulcrals. El recorregut és d’uns 5 km i discorre per paisatges singulars del Massís del Garraf, en el contacte entre les anomenades Costes de Garraf amb les Muntanyes d’Ordal. A la visita de dissabte 16 de maig, el perillós estat de la cova de Can Figueres per l’accés al visitant no permeté més que la visita a dos dels jaciments: el dolmen d’Ardenya i la Cova de Can Sadurní.

El fil conductor de l’itinerari és el tractament de la mort per part de les comunitats prehistòriques, una qüestió molt ben documentada en els jaciments arqueològics del nord-oest del massís. Seguint el fil conductor de la visita intentarem apropar-nos al pensament simbòlic dels grups humans que van viure a les muntanyes de Garraf ara fa entre 7000 i 3000 anys, un període que és conegut com la “prehistòria recent”.

Durant l’itinerari poguérem visitar les dues tipologies de jaciment més importants a la vall de Begues, un dolmen i una cova sepulcral que junt amb el para-dolmen de la coveta del Marge del Moro, que no es visita per la llunyania de la seva situació, componen una tríada de jaciments que ens relaten el tractament de la mort per part de les comunitats humanes durant la prehistòria recent del massís de Garraf.

L’itinerari, seguint el fil dels models sepulcrals permeté apropar-nos a la Prehistòria Recent, un període històric que ens resta molt llunyà en el temps. La visita de la cova de can Sadurní i l’explicació de la funcionalitat d’un para-dolmen en un avenc (Marge del Moro), formació característica dels relleus càrstics permeteren entendre les funcions que aquestes tenien en les societats d’aquest episodi prehistòric. Analitzant els diferents models funeraris presentats, alhora, intentàrem comprendre com les comunitats humanes del passat ocuparen i es distribuïren pel territori.

Visitàrem també un, dolmen d’Ardenya, dels dos dòlmens conservats al municipi i que suposen tractar-se dels dòlmens més orientals situats per sota del Llobregat. D’altra banda, gaudirem de les rèpliques, a partir dels motlles de les inhumacions de dos individus (INH1 i INH2) del neolític mitjà inicial de Can Sadurní, que són els que han permès reconstruir el model funerari d’aquest període, endinsant-nos en el món espiritual i simbòlic d’aquestes comunitats tot parlant de mort, vetlles, cervesa, idolets, trepanacions, adormideres, banquets rituals, cremació d’herbes aromàtiques i viatges al més enllà.

I, encara, alguns dels assistents gaudiren del tast de cervesa neolítica i del menú de la cova, activitats desenvolupades conjuntament amb els propietaris del Celler d’en Sadurní en l’activitat que anomenem Parc a Taula. En definitiva, una bona jornada per a conèixer un dels racons més encisadors del Baix Llobregat.

La Ruta del Vidre de Cervelló

/by

Dissabte 18 d’abril gaudírem d’una interessant visita per LA RUTA DEL VIDRE DE CERVELLÓ. Aquesta passejada forma part del projecte “Racons del Baix”. Es tracta d’una iniciativa que vol descobrir i posar en valor el territori a través de la mirada de les entitats d’estudi. Els esplèndids amfitrions que ens acolliren, eren els homes i dones membres del Grup de Recerca de Cervelló. Parlem d’una activitat  proposada i impulsada en el marc de la  9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, celebrada a Olesa de Montserrat el 29 de novembre del 2025.

La història del vidre a Cervelló és un dels pilars del desenvolupament industrial d’aquest municipi, així com informa de l’evolució de les tècniques de bufat i fabricació massiva d’objectes de vidre d’ús quotidià. Cervelló oferia una combinació ideal de recursos: proximitat a Barcelona per a la comercialització, abundància de llenya (combustible per als forns) i sorra de qualitat a les rieres properes.

La visita s’inicià i clogué a Cal Badia, al carrer Major, 93, seu social del Grup de Recerca.  En el recorregut es pogueren visitar diferents indrets vinculats amb la producció del vidre, amb els habitatges dels treballadors i amb la casa gran d’un dels patrons, la família Mensa, alhora que es visità la interessant església parroquial dedicada a Sant Esteve esplèndidament decorada amb ceràmica policromada.

A les restes de la fàbrica de vidre, que encara s’hi conserva alguna xemeneia i les restes d’un forn, s’hi executarà un projecte d’habitatges (HPO) promogut des de l’IMPSOL, serà molt interessant que el projecte contempli algun espai que serveixi per il·lustrar la memòria d’aquesta important activitat que forma part del patrimoni industrial de la comarca.

Montserrat Pagès Paretas ens apropa a l’arquitectura romànica del Baix Llobregat

/by

El diumenge 22 de març, en una activitat organitzada pels Amics del Museu de Molins de Rei, vam tenir l’oportunitat d’escoltar la magnífica conferència que va pronunciar Montserrat Pagès sobre l’arquitectura preromànica i romànica del Baix Llobregat.

La xerrada partia d’una pregunta: Gal·la Placídia a Molins de Rei? A la qual seguia el següent enunciat: Del món tardo antic al romànic al Baix Llobregat.

A través de la figura de Gal·la Placídia, Montserrat Pagès ens va introduir en la convulsa transició que es va donar en el pas de l’Imperi romà clàssic a l’etapa de domini visigot, que marca el pas cap a l’Edat Mitjana.

Gal·la Placídia fou una princesa romana, filla, esposa, mare i germana d’emperadors que va esdevenir reina dels visigots pel seu matrimoni volgut amb Ataulf. Va néixer a Constantinobla l’any 390 dC i tot i pertànyer a l’alta classe social de l`època, la seva no va ser una vida fàcil. Entre d’altres, va ser segrestada pels gots, va perdre un fill de pocs mesos i va haver de presidir a la força la comitiva per donar enterrament al seu segon marit, Ataulf, assassinat. Precisament les fonts indiquen que aquesta comitiva va parar a 12 milles de Barcelona i Montserrat Pagès va defensar la possibilitat que aquest lloc estigués situat a l’actual Molins de Rei, prop del riu Llobregat, aproximadament al lloc on després es va construir l’església romànica de Sant Pere de Romaní.

A partir d’aquí Montserrat Pagès ha fet una brillant dissertació sobre el romànic al Baix Llobregat en la qual ha mostrat diversos exemples d’arquitectura visigòtica, preromànica i romànica, entre les quals destaca especialment Sant Pons de Corbera, situada en el terme municipal de Cervelló.

Montserrat Pagès és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral va versar sobre el romànic al Baix Llobregat. Ha estat durant molts anys conservadora de romànic del MNAC i ha publicat nombrosos llibres sobre la seva especialitat, el darrer, a punt de sortir, sobre les pintures de Sixena. A més de tot això, és sòcia del CECBLL. Gràcies Montserrat!

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

/by

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

 

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

 

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

 El CECBLL rep el Premi Jaume Codina i Vilà que atorga l’associació Amics d’El Prat

/by

Aquest mes de setembre hem assistit al sopar de la Festa Major d’Amics del Prat amb una escomesa molt especial: recollir el Premi Jaume Codina i Vilà que ens ha atorgat la Junta d’aquesta associació pratenca. El lliurament del Premi va anar a càrrec de la presidenta d’Amics del Prat, Magda Ardiaca, i de Jordi Gili, membre de la Junta. El van recollir Jordi Sicart, president del CECBLL i Mercè Renom, per la seva estreta col·laboració durant molt anys en l’arrencada del Centre i en les matèries objecte de reconeixement en l’època de la presidència de Jaume Codina i fins a l’actualitat. També hi van assistir altres socis i sòcies, com Maribel Ollé, 1a gerent del CECBLL en època de Jaume Codina, Carles Riba, president entre 1995 i 2013, i Rafael Bellido, molt vinculat al Prat.

El Premi ens ha estat concedit en reconeixement al a tasca que el CECBLL ha desenvolupat al llarg de més de 50 anys a favor de la cultura, la història i el patrimoni de la comarca. La carta rebuda per comunicar-nos aquesta excel·lent notícia diu textualment “Considerem que el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat sou una referència imprescindible en la recerca, divulgació i preservació del llegat cultural i patrimonial de la comarca. Amb aquest guardó volem fer-vos un reconeixement al vostre treball continuat, que ha reforçat la cohesió social, ha promogut la memòria històrica i ha contribuït a preservar el nostre patrimoni.”

Agraïm molt aquest reconeixement que ens arriba de l’entitat d’estudis degana de la comarca, ja que Amics del Prat es va fundar el 1955. Aquest any fan aniversari rodó: 70 anys d’història! Felicitats Amics d’El Prat! I també moltes gràcies per la bona sintonia que hem mantingut sempre i, ara, per aquest Premi que tanta il·lusió ens ha fet.

Una exposició a l’Espai de la Terrissa d’Esparreguera permet apropar-se als 175 anys d’Història de la Colònia Sedó

/by

Aquest any celebrem 175 anys d’activitat industrial a la Colònia Sedó. És per això que l’Ajuntament ha programat un seguit d’activitats que tindran lloc durant aquest mes d’octubre.

I l’Espai de la Terrissa no ha quedat al marge i ofereix com a exposició temporal un repàs a la història de la Colònia Sedó.

Com segurament sabeu, l’Espai de la Terrissa és un equipament municipal estructurat al voltant d’un antic forn ceràmic que pertanyia a Ceràmiques Sedó, i una col·lecció de peces fetes per ceramistes d’Esparreguera. El seu objectiu és preservar aquesta infraestructura única i conservar la memòria terrissaire de la ciutat que, de fet, forma part de les “Rutes Artesanes de Catalunya” que promou la Generalitat de Catalunya.

Les visites a l’Espai de la Terrissa són gestionades pel Cetre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en una cerca de sinèrgies entre equipaments culturals de la ciutat, ja que com sabeu gestionem també les visites al Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera.

L’exposició sobre el 175è aniversari d’activitat industrial a la Colònia Sedó consta de set plafons amb textos i fotografies i d’algunes peces relacionades amb la vida diària i treball a la Colònia, així com també reproduccions de documents de l’Arxiu Municipal d’Esparreguera. L’organització és responsabilitat de l’Ajuntament, i la producció de l’exposició ha anat a càrrec del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. La podeu visitar en horari convingut a través del correu espaiterrissa@esparreguera.cat o del telèfon 936 663 527. De forma fixa obrim el primer diumenge de cada mes. Precisament el 5 d’octubre podrem gaudir a les 11 h i a les 12 h d’una visita comentada. Us hi esperem!!!

Assistim al Recercat del País Valencià a Llíria

/by

Els dies 6 i 7 de juny va tenir lloc a Llíria el IV Recercat del País Valencià, una trobada de centres d’estudis i de recerca local i comarcal impulsada per la FedinesPV (Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià) amb el suport de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU)
El programa va estar nodrit d’activitats, entre les quals destaquem una exposició sobre Vicent Andrés Estellés titulada “El País d’Estelles, l’Estellés del País”, i un concert d’Andreu Valor.
L’acte va tenir una excel·lent acollida. En la inauguració es va agrair especialment el compromís de la CCEPC i de l’IRMU amb els centres i instituts d’estudis. En paraules del president de FedinesPV, Josep Vicent Frechina, durant l’acte inaugural: “Perquè vivim temps molt foscos. Els més foscos dels darrers cinquanta anys per alguns dels principals valors que representa la FedinesPV: llengua, cultura i territori”.
A l’acte hi va assistir Jaume Bosch, representant del CECBLL a la Junta de la CCEPC.

Presentació del llibre “La Colònia Güell des de dins. Història, memòria i opinió” a Esparreguera

/by

El passat dia 8 de novembre es va dur a terme la presentació a la Biblioteca Municipal l’Ateneu d’Esparreguera del llibre La Colònia Güell des de dins, d’en Josep Padró i Margó, editat per Edicions del Llobregat.

Les presentacions de l’acte van anar a càrrec d’en Josep M. Cobos, president de l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i d’en Jordi Sicart, vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Va comptar amb la presència de més d’una quarantena d’assistents.

El llibre és una extensa recerca sobre la història social de la Colònia Güell des dels orígens del Vapor Vell de Sants fins al tancament de la fàbrica el 1973. Història que l’autor coneix molt bé com a quarta generació de famílies que van arribar a la Colònia Güell en el moment de la seva fundació, i on encara hi viu. No cal recordar que la Colònia Güell està declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 2005.

La presentació va recollir tota l’extensa varietat d’aspectes de la història de la Colònia Güell i amb un caràcter amè i pedagògic que va fer volar el temps com va explicitar el públic assistent.

Cal recordar que en Josep Padró, soci del CECBLL i ex-membre de la seva Junta,  ha desenvolupat la seva tasca pedagògica i de recerca sobre la Colònia Güell durant tota la seva vida i ha estat en dues ocasions partícip del Premi Bonaplata sobre Patrimoni Industrial.

Adquireix el llibre: https://www.cecbll.cat/producte/la-colonia-guell-historia-memoria-i-opinio/

Filant cultura. Trobada amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet

/by

 

Aquest inici de curs ha estat especialment sentit. El dia 5 vam rebre la visita de dos membres del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Concretament Natàlia Piernas i José Manuel Domínguez, que venien amb una escomesa ben especial: fer-nos lliurament del llibre que han escrit amb Josep M. Vilumara i que porta per títol Filant cultura. Història del conjunt industrial del Molí paperer Can Basté i Tecla Sala. L’obra tracta la història d’aquest conjunt industrial a través dels seus treballadors i treballadores.

Es dona la circumstància que en Josep M. Vilumara va traspassar poc després de la publicació del llibre, però havia dit als companys d’autoria que volia portar uns exemplars al Centre d’Estudis Comarcals: un per a la biblioteca de l’entitat, un per a Josep Padró,  especialista en història i patrimoni industrial i en la història de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló; i un altre per a Carles Riba, amb qui en Josep M. Vilumara havia mantingut una intensa relació quan el Centre d’Estudis va fer l’Inventari del Patrimoni Industrial per al MNACTEC, a finals dels anys 90, essent president en Carles.

Va ser un honor rebre aquests llibres i rebre la Natàlia i el Manuel.

Amb aquest petit escrit deixem constància del nostre agraïment als autors i autora i de nostre record pel Josep M.

El CECBLL passem a ser dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu.

/by

El passat dilluns 1 de juliol, el CECBLL érem dipositaris d’una litografia d’Antoni Tàpies que custodiava Alfons Muñoz com a membre de Delta Viu. Agraïm aquesta valuosa obra d’art que permet reivindicar la gran mobilització social de la comarca aplegada a l’entorn del clam “Aturem Eurovegas”. El soci i amic Alfons Muñoz ha considerat que nosaltres podríem conservar la litografia ja que tenim documentada la feina que vam fer plegats en el marc de la Plataforma Aturem Eurovegas.

La litografia és el guardó del Premi Cipriano Garcia que ICV va atorgar l’any 2013 a la Plataforma Aturem Eurovegas, plataforma formada per moltes entitats i agrupacions com Delta Viu i el mateix CECBLL, amb l’objectiu de recuperar els espais agraris i naturals del Delta del Llobregat

La lluita contra l’Eurovegas va ser un punt d’inflexió a la comarca i el CECBLL hi va participar molt activament des de l’àmbit més acadèmic aportant diversos documents com la declaració en contra de l’Eurovegas anomenada “Per un desenvolupament de qualitat: No al model que representa Eurovegas” el març de 2012, l’article “Eurovegas: El joc que ens posa en risc” al maig 2012, la declaració en contra de la CCP “La Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat emet una declaració sobre el futur del delta del riu Llobregat” l’agost de 2012, i el “Manifest pel desenvolupament sostenible del Delta i el Parc Agrari del Baix Llobregat” fet per la Taula Catalana pel Desenvolupament Sostenible del Delta i del Parc Agrari del Baix Llobregat, impulsada pel CECBLL, el novembre de 2012, entre d’altres.

Tots aquests articles i d eclaracions els trobareu al nostre web en l’apartat de “Principals al·legacions i pronunciaments” que trobareu al nostre web a la secció QUÈ FEM? > TERRITORI I PATRIMONI.

 

20132024

 

Actualizem tres eines de comunicació entre les Entitats d’Estudi Local del Baix Llobregat

/by

Una de les demandes que es va fer a la 8a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, és la necessitat de manternir-nos en contacte durant el curs i de compartir la nostra programació.

Hem estat treballant en tres eines de comunicació per tal de facilitar la difusió entre centres:

  1. Grup de Whatsapp de difusió
  2. Agenda Cultural del Baix Llobregat
  3. Espai de les entitats al web del CECBLL

 

 1. Grup de Whatsapp de difusió

L’OBJECTIU ÉS CREAR UN GRUP DE WHATSAPP ON ES PUBLIQUIN LES DIEVERSES ACTIVITATS QUE ES FAN DES DE LES ENTITATS D’ESTUDI DEL BAIX LLOBREGAT.

COM FUNCIONA?

És un grup de WhatsApp de difusió, per la qual cosa només podrà escriure l’administrador del grup, que en aquest cas serà el CECBLL. Serà la manera de poder filtrar la informació, així evitarem un grup ple de missatges que a vegades pot dificultar la comunicació.

 

COM ENTRAR AL GRUP DE DIFUSIÓ:

El grup és obert a tots els membres de les vostres entitats, sense límit de persones. Recomenem que mínim hi hagi una persona de cada assocaiació, però no hi ha límit.

Per estar al dia de totes les activitats, has d’unir-te al grup de WhatsApp pitjant aquí.

 

COM HO FAIG PERQUÈ ES COMPARTEIXI LA INFORMACIÓ DE LA MEVA ENTITAT?

Envies el cartell del teu acte al número de mòbil del CECBLL: 622 52 30 41.

Condicions del grup:

  • Només es compartiran activitats organitzades des de les Entitats d’Estudis del Baix Llobregat.
  • Només es compartiran els cartells 1 cop. Tota la informació ha d’estar continguda en un cartell.
  • Recomanacions: que hi hagi una persona responsable de l’enviament per cada entitat, per facilitar la comunicació. Enviar el cartell amb 7-10 dies d’antelació.
  • Terminis per distribuir la informació: es compartirà la informació de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i es farà en un màxim de 3 dies des de la recepció del cartell.

 

2. Agenda Cultural del Baix Llobregat

QUÈ ÉS?

Es una eina de difusió d’esdeveniments culturals del Baix Llobregat. Es distribueix a través d’una llista de difusió que actualment compta amb milers de persones subscrites i que es vincula amb el web de l’Espia Comarca (cecbll.cat/espaicomarca/).

L’agenda surt setmanalment, els divendres al matí (puntualment pot sortir en dijous).

Aprofitant la renovació del web i amb la voluntat de que sigui un espai de referència per a la cultura baixllobregatina, hem renovat el disseny, l’estil i les normes de publicació per tal de que pugui ser el més útil possible i sobretot perquè sigui un espai més de referència per les Entitats d’Estudi del Baix Llobregat.

Us deixem aquí l’última edicio perquè veieu l’estil.

 

COM FER-HO PERQUÈ UNA ACTIVITAT DE LA MEVA ENTITAT ES PENGI A L’AGENDA:

Enviant un correu a agendacomarcal@llobregat.info indicant:

  • Títol de l’acte (50 caràcters màxim)
  • Dia, hora i lloc
  • Qui organitza
  • Entrada al web de l’acte (si en té)
  • Descripció de l’acte en 200 caràcters
  • Imatge del cartell

 

CRITERIS DE PUBLICACIÓ:

Com que la cultura és molt plural i extensa hem marcat uns criteris de publicació:

  • Actes de memòria
  • Actes sobre el territori
  • Actes de patrimoni
  • Actes sobre història
  • Activitats organitzades per Entitats d’Estudis Locals
  • Festes majors i fires (només es publicaran un cop i per molt que hi hagi diferents actes hauran de quedar englobats dins de la Festa)

 

COM REBRE L’AGENDA COMARCAL?

Us heu d’apuntar a la llista de distribució. Per inscriure-us ho podeu fer a través d’aquest enllaç: http://acumbamail.com/url/ver/665566759/

 

3. Espai de les entitats al web del CECBLL

De la 8a Trobada d’Entitats d’Estudi del Baix Llobregat va sogir un butlletí amb la informació de contacte de cada una d’elles.

Actualment hem penjat tota la informació al web perquè sigui un punt de referència i ens estem posant en contacte amb altres entitats que no van poder participar per tal d’incloure-les en el llistat. Poc a poc anirem complementant aquest recurs.

L’apartat el trobareu al peu de pàgina del web del www.cecbll.cat a la secció d’enllaços d’interès, clicant “Entitats d’Estuids Locals del Baix Llobregat”.

 

Esperem que us interessin aquestes iniciatives i us animem a que ho compartiu amb la junta i les persones associades de les vostres entitats que els hi pugui ser d’interès!

Alex Ros presenta el seu llibre al Foment de Sant Joan Despí, acompanyat de la directora del CECBLL

/by

El passat 19 de juny vam participar de la ma d’Esther Hachuel en la presentació del llibre d’Àlex Ros Cafè, billar i sala. L’associacionisme a Sant Joan Despí (1874-1975).

Es tracta del treball guanyador de la X Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus que convoquen la Fundació Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Com ve essent habitual en aquests casos, l’edició del llibre ha anat a càrrec de l’editorial Afers.

L’acte es va fer al Foment Cultural i Artístic de Sant Joan Despí, una de les entitats estudiades en el llibre. Hi van intervenir Joan Bonich, membre de la Junta del Foment;  Anton Rovira, president del Foment; Narcís Figueras, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner; i Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

La segona part va consistir en un diàleg entre l’autor, Àlex Ros Mateo, i Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’autor va posar l’accent en el fet que sovint l’associacionisme sorgeix dels espais d’oci, com van ser el Cafè d’en Gil i el Cafè d’en Just, que van donar lloc respectivament al Foment Cultural i Artístic, que encara es manté com a associació, i al Centre Regionaliste, que va desaparèixer en arribar la dictadura.

Tota una lliçó de com les entitats fan ciutat.

L’Àlex Ros és professor de secundària, arqueòleg i un entusiasta de la història local de Sant Joan Despí. Com a soci del CECBLL participa en la recerca sobre exili i deportació al Baix Llobregat que dirigeix Maribel Ollé.

‘Els camins antics i les muralles de Barcelona’, en col·laboració amb Amics del Prat

/by

El passat dijous 23 de maig es va celebrar una Acte organitzat per l’Associació d’Amics del Prat i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb el suport de l’Ajuntament del Prat i Fundesplai, amb el títol “ Els camins antics i les muralles de Barcelona”. Els ponents eren Dani Cortijo, historiador i professor, especialitzat en història de Barcelona i divulgador.  Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, com TV3, Catalunya Ràdio, Betevé, entre d’altres. I Felip Neri Gordi, arquitecte, expert en patrimoni. Membre d’Amics del Prat i de la Comissió de Patrimoni de l’Ajuntament del Prat. Ha escrit diversos articles sobre béns patrimonials d’aquest municipi, com La Granja de la Ricarda, el Semàfor, l’Artesà o la Telegrafia.

A l’acte van participar també la Sra.  Magda Ardiaca i Pau Rodríguez Cabanach, Presidenta d’Amics del Prat, Rafael Bellido Cárdenas, com a Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, l’historiador Pau Rodríguez Cabanach, com a moderador, Andreu Felip,  Director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Lluis Mijoler, Alcalde del Prat.

L’esdeveniment es va celebrar a l’Auditori de la seu de Fundesplai i va comptar amb l’assistència de més d’un centener de persones.

Dani Cortijo i Felip Neri van centrar les seves intervencions en la importància de la conservació del patrimoni al voltant de l’antiga carretera de València que travessava la línia costanera, on es té constància que romanen dues construccions que  en els segles XV o XVIII eren hostals vinculats a aquesta via de comunicació.  Al respecte es conserva un tram d’aquest antic camí medieval que també mereix de la seva protecció.

La vinculació històrica de la ciutat de Barcelona amb el Prat també va ser objecte d’explicacions plenes de curiositats, així com la dinàmica urbana que comportà l’enderrocament del perímetre emmurallat.

Dins de l’acte també es va aprofitar per reivindicar béns patrimonials que mereixen de major difusió, com la casa Marconi, vinculada a aquest insigne científic italià I que es conserva dins del recinte d’AENA.

La intervenció del representant del Centre d’Estudis Comarcals es va centrar en la importància de les cruïlles de camins a la nostra comarca, que ha estat històricament una terra de pas.

El CECBLL forma part de la celebració del 40è anversari d’Amics de Vallirana

/by

La presidenta del CECBLL, Genoveva Català,  va participar el passat divendres 19 d’abril a la Masia-Molí de Can Batlle, a l’acte central dels 40 anys d’Amics de Vallirana, associació local dedicada al coneixement i difusió en matèria de coneixement com la història, el patrimoni, les tradicions, el medi natural, etc. Català, acompanyà a la celebració al conjunt de persones associades; al seu president, Jaume Montané; a l’alcaldessa i presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez; i al senador valliranenc Josep Lluís Cleries.

 

El CECBLL te la sort de comptar a la seva Junta amb un membre molt actiu també de l’associació Amics de Vallirana, en Francesc Ollé. Ollé, en la publicació comarcal elbaix.cat, fa una breu ressenya històrica de l’entitat valliranenca explicant el vincle del naixement de l’associació i l’arribada de la democràcia als municipis tot dient: “A l’inici dels anys 80 els municipis ja tenien ajuntaments democràtics, fet que va comportar una vida associativa més rica als pobles… El dia 31 de gener de 1984 es constituïa l’entitat amb tot el reconeixement públic i legal.”Ollé també recordà que “Els membres fundadors van tenir la convicció de que una tasca clau hauria de ser la recuperació de material històric. Així, l’obtenció de fotos i documents per incorporar-les a un futur arxiu i fer-ne exposicions i publicacions ha estat una constant. Es va disposar del fons del fotògraf local Joan Vives, un dels pioners d’aquest ofici i art a la comarca, donat que feia aquesta feina per diversos pobles l’any 1924, ara fa cent anys.” Sobre la base de la conservació de fons documentals, l’entitat ha promogut publicacions, conferències i exposicions tot vetllant per la conservació del patrimoni material i immaterial.

La participació a l’activitat central del 40è aniversari i la concurrència de persones d’edats diverses constaten allò que Ollé expressa: “Després de 40 anys, l’associació segueix fidelment les mateixes motivacions inicials; l’estima pel poble, el seu estudi i la preservació de la seva identitat, que es pot concretar en dos registres: la història i el patrimoni, establint-se com a principi que s’estima més allò que més es coneix.”  La confiança amb la feina feta i l’estima per l’entorn empeny a les persones associades a seguir treballant i a contribuir a il·lusionar a noves generacions .

 

Font: https://www.elbaix.cat/2024/04/21/lentitat-amics-de-vallirana-fa-40-anys-per-francesc-olle/

Contacta amb nosaltres

    Per continuar, heu d’acceptar que heu llegit i que esteu conforme amb el consentiment per al tractament de dades personals.

    Consentiment per a l’enviament de comunicacions comercials.

    He llegit i accepto l'enviament de comunicacions comercials.