Territori - Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat

Fem la visita del “Cami de l’aigua”, un dels itineraris de Racons del Baix

26 de març de 2026/by Helena

El passat mes de novembre, en el marc de la 9a Torbada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, l’Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn va presentar una ruta d’un gran interès patrimonial, natural, paisatgístic i històric coneguda amb el nom del “Camí de l’aigua”. El passat diumenge 2 de març finalment es va realitzar aquesta activitat a la qual van assistir una mica més d’un vintena de persones d’arreu de la nostra comarca.

Aquesta itinerari ens explica, a través de l’observació in situ de diferents punts d’interès prèviament escollits, els aspectes més rellevants de l’excepcional obra d’enginyeria que va significar la construcció de la presa del Cairat (inaugurada al 1879) i del canal de 4 km de longitud que portava l’aigua fins la Colònia Sedó. Al final de l’aqüeducte, ja dins de la fàbrica, un salt d’aigua de 25 m. d’alçada proporcionava prou energia hidràulica com per moure l’enorme turbina Planas instal·lada dins el recinte industrial, fet que va fer possible que la Colònia Sedó arribés a ser la Colònia tèxtil més gran d’Espanya.

Totes les persones que vistent el museu de la Colònia Sedó veuen la turbina, caminen per dins de la seva canonada de ferro, recorren les galeries subterrànies, etc. , però no veuen què és el que va fer possible tot això. El que ens permet fer aquesta activitat és observar l’origen de tot plegat, l’obra que va fer possible tot el que veiem en el museu i en el recinte industrial de Can Sedó. Una infraestructura hidràulica única a Europa i que mereixeria tenir un reconeixement i ser molt més coneguda del que ho està en l’actualitat.

Hem començat la ruta a la presa del Cairat, que degut a les pluges d’aquest hivern té un aspecte espectacular i impressiona als assistents. A continuació ens hem desplaçat fins l’ermita de Santa Margarida del Cairat, allà, a banda de poder contemplar aquesta petita meravella del preromànic baixllobregatí, podem disfrutar d’unes vistes immillorables del congost del Cairat i de tot el territori que l’envolta. Seguidament ens hem apropat a un punt del canal que es troba a peu de carretera, des d’on hem pogut veure la caixa de 2,5 m. d’amplada per 3 m. de profunditat per on passava un cabal d’aigua de 5.000 l/s fins la fàbrica. Molt a prop d’aquest punt hem pogut entrar dins un tram de la galeria subterrània, perquè no ens hem d’oblidar que durant més de 2 km el canal és subterrani, aquesta visita ens ha deixat estudiar perfectament la tècnica constructiva, els materials emprats, etc. que han permès que tingui un estat de conservació immillorable malgrat fa 150 anys que es va fer. Continuant per la carretera i un cop hem deixat la urbanització de Can Vinyals, tot just a l’alçada de les primeres cases de la zona residencial de la Colònia Sedó, podem veure un tram del canal, que ara és un imponent aqüeducte, just en el punt on hi ha el canal de desguàs que permetia buidar totalment el canal per realitzar les oportunes tasques de manteniment. Tal com podem comprovar l’estat de conservació del canal és millorable (hi ha molta vegetació que ens impedeix poder veure’l en la seva totalitat, algun pi ha caigut sobre l’estructura, etc.) i caldria fer alguna intervenció per garantir la seva conservació donada la seva importància i sobretot la seva proximitat a la Colònia. Arribat a aquest punt, i quan ja eren quarts d’una del migdia, un grup dels assistents ja van donar per acabada la visita, mentre que altres van pujar per una pista que els portava fins la part de darrera del canal i un últim grup entrava dins del recinte de la Colònia Sedó per acabar la jornada amb una visita al museu, d’aquesta manera tancaven el cercle del camí de l’aigua.

Aquest és el primer dels itineraris que es poden dur a terme amb normalitat des que es va presentar el projecte “Racons del Baix” a la 9a Treobad d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. Els últims dos itineraris van estar programats ia mb ràcticametn totes les places reservades e`ro es van haver de cancel·lear a últim moment per les restriccions derivades de la pesta porcina. Ens alegra molt que, per fi haguem pogut trobar-nos i que l’ADCSE ens hagi pogut ensenyar aquest racó d’Esparreguera.

La 175a Fira de la Candelera participa en l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans

26 de febrer de 2026/by Helena

Dissabte 31 de gener al vespre, Molins de Rei va sumar-se a l’Encesa 2026, una acció compartida arreu de la Mediterrània per defensar els drets humans i mostrar solidaritat amb les persones migrants i refugiades que es veuen obligades, sovint, a creuar la Mediterrània per cercar una millor situació.

L’acte va ser coorganitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i per l’Ajuntament de Molins. Aprofitem aquestes línies per agrair el suport que ens han ofert, tant a nivell tècnic com polític.

Enguany, el calendari ens ha portat a fer l’Encesa en plena Fira de la Candelera que, per a més dades, celebrava la 175a edició. Un luxe i un plaer!

Precisament per aquest motiu vam haver de fer una excepció i l’Encesa es va fer a peu de carrer, i no des de les altures de cap torre o edifici patrimonial.

L’apertura de l’acte va anar a càrrec la molinenca Clàuda Masagué i el també molinenc Juano Bossi, que van interpretar algunes cançons just abans dels parlaments.

A continuació van intervenir Jésica Revestido, com a regidora d’Acció Comunitària, la molinenca Genoveva Català, en representació del Centre d’Estudis, i l’alcalde de Molins, Xavi Paz, que va cloure l’acte. Durant la vetllada també va tenir lloc la lectura del Manifest de l’Encesa, redactat per Amnistia Internacional, que va anar a càrrec de membres de la Comunitat del Paraguai, de la Comunitat Islàmica i de Molins de Rei amb Palestina. Finalment, i abans del parlament de tancament de l’alcalde, la Clàudia i el Juano van cantar el Viatge a Ítaca de Lluís Llac i van comptar amb la participació del públic assistent.

Com sabeu, l’Encesa de torres, talaies i talaiots pels drets humans a la Mediterrània va ser una iniciativa del Consell de Mallorca iniciada el 2017 i que poc a poc s’ha anat estenent per tota la Mediterrània. En els territoris peninsulars de parla catalana l’activitat és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner, una fundació mixta formada a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. El CECBLL hi participa des de 2021.

Gràcies a totes les persones i entitats que hi han col·laborar en aquesta edició 2026 i a tothom que hi va participar.

Molins de Rei honora la memòria de Jaume Garriga i Pujol pagès, agrònom, polític, cooperant i ciutadà compromès.

25 de febrer de 2026/by Helena

El concurs de planters de la 175a edició de la Fira de la Candelera portà per primera vegada el nom de Jaume Garriga i Pujol, agrònom compromès des de fa anys en el peritatge de la qualitat dels productes que s’hi ofereixen.

Un grup de persones de la localitat presentaren al Consistori la proposta de nomenar-lo fill predilecte i honorar-ne la memòria a través dels premis dels planters així com de dedicar un espai al final de la Rambla de La Granja en memòria seva. Així ho acordà per unanimitat el Ple ordinari del mes de juny del 2025.

L’Espai Jaume Garriga i Pujol incorpora una escultura de la seva germana Roser i una olivera de les que ell va conrear i amb el nom de “Tinet”. En Jaume morí accidentalment als 68 anys pel juny del 2021, fent allò que més li agradava que era cultivar les seves oliveres i la necessitat de fer marges recuperant el sistema ancestral de pedra seca. Va ser un referent en el cultiu d’olivera ecològica al Baix Llobregat.

A la dècada dels setanta es va graduar com a Enginyer tècnic agrícola. Un cop jubilat i fent de pagès va fer un Màster d’agricultura ecològica. Va treballar en diferents projectes vinculats al món agrari i també com a cooperant a la República del Txad com a tècnic d’Intermón Oxfam,

Va participar en les primeres reunions embrionàries del que seria la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. El seu compromís polític, li va costar presó i tortura, en la lluita contra la dictadura (anys 1971-74). Va ser regidor del primer Ajuntament democràtic de Molins de Rei, l’any 1979 formà part, com a independent, de la candidatura del PSUC ho fou fins el 1985 i es distingí com a membre d’un equip innovador en polítiques socials en els municipis.

El mes de desembre del 2023 el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya conjuntament amb l’empresa LAINCO (on havia treballat) varen celebrar un acte, a la seu del mateix Col·legi, per tal de posar el nom de Biblioteca Jaume Garriga i Pujol en agraïment a la seva dedicació tant al Col·legi com a l’empresa on va treballar tants anys.

Sempre va estar predisposat a col·laborar amb les institucions de la societat lligades al món agrícola. Destaquem el Col·legi d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya i, sobretot, la ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris). En aquesta darrera Institució en va ser un dels fundadors alhora va formar part de les seves Juntes. A nivell local, va estar molt vinculat a la Fundació agrària de Molins de Rei. Darrerament ajudava els pagesos joves i contribuïa, amb el seu bon criteri, a la millora de l’agricultura al Parc de Collserola.

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Es presenta el llibre “L’aigua oculta. Les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat”

25 de febrer de 2026/by Helena

La presentació va tenir lloc el dia 11 de febrer a l’Ateneu Santfeliuenc en una sala plena de gom a gom. Literalment no s’hi cabia. Van intervenir els tres autors del llibre, en Jaume Campos Macip, en Josep Menargues Rajadell i l’Oriol Valls Maurel. Entre els tres van desgranar com van iniciar la recerca, les dificultats que han hagut de salvar i van donar detalls del ric patrimoni que constitueixen les mines d’aigua de Sant Feliu, infraestructures construïdes al llarg del segle XIX per part d’iniciatives privades amb l’objectiu de conduir l’aigua fins a punts distants, habitualment per donar rec i intensificar l’agricultura.

El llibre, prologat per la doctora M. Luz Retuerta, culmina la recerca iniciada pels tres autors ara fa sis anys. Una recerca basada en documents d’arxiu, però també en un exhaustiu treball de camp que els ha permès situar les diverses boques de mina, fer aixecaments topogràfics, recórrer les galeries, fer un important recull fotogràfic i identificar nous valors geològics, biològics i històrics relacionats amb les mines d’aigua de Sant Feliu de Llobregat.

Destaca també el fet que amb el seu treball, els tres joves investigadors no fan únicament una mirada al passat. Ans al contrari, ens fan reflexionar sobre l’ús que fem de l’aigua, les diverses formes de captació i la situació actual de canvi climàtic, amb períodes de sequera extrema seguits de períodes d’intenses pluges que necessàriament ens hauran de portar a noves formes de gestió de l’aigua per a les quals aquesta mirada retrospectiva pot ser de gran valor.

El Jaume, el Josep i l’Oriol són un exemple de tenacitat i de voluntat d’implicar-se amb el seu entorn més proper i de retornar generosament allò que han après i tot el coneixement que han generat amb aquesta investigació. Felicitats a tots tres!!

El llibre pot adquirir-se a la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i té un preu de 48 euros.

La recerca ha permès ordenar informació dispersa i, en alguns casos, poc precisa, i reconstruir la trajectòria d’un patrimoni que havia quedat diluït en la memòria col·lectiva. L’equip ha treballat amb especialistes del món científic i acadèmic per reforçar el rigor dels resultats i ha identificat nous valors geològics, biològics i històrics associats a les mines.

El llibre explica, entre altres aspectes, com el tipus de roca del terme municipal condiciona la captació d’aigua, o com la presència de fauna com la salamandra pot actuar com a indicador de la qualitat hídrica. També documenta antigues infraestructures vinculades als molins de la zona de Can Calders i mines que encara avui continuen actives.

Actualment es calcula que al municipi hi ha uns 10 quilòmetres de galeries, dels quals se n’han pogut explorar aproximadament 5,5. Part dels trams restants discorren per canonades modernes i d’altres continuen pendents d’estudi. El treball topogràfic i cartogràfic ha estat essencial per entendre com els canvis urbanístics dels darrers decennis han alterat l’entorn i, en alguns casos, posat en risc aquestes estructures, especialment a les zones periurbanes més degradades.

Patrimoni, crisi climàtica i futur

Els autors subratllen que aquest llegat no és només una qüestió històrica. Les mines poden contribuir a reflexionar sobre la gestió de l’aigua en un escenari marcat per episodis extrems de sequera i pluges intenses. L’estudi ha viscut, de fer, alts i baixos en funció de la disponibilitat d’aigua dels darrers anys, i el període recent de precipitacions ha tornat a omplir moltes de les galeries.

El llibre també recull entrevistes amb propietaris de mines, fitxes detallades de cada estructura documentada i un ampli treball fotogràfic, majoritàriament de Josep Menargues, que ajuda a entendre visualment aquest univers subterrani. Les visites guiades organitzades per l’equip han despertat un interès creixenet: ja han participat més de 220 persones i hi ha llista d’espera.

El projecte editorial s’ha impulsat de manera autònoma i amb una primera tirada reduïda, fet que ha motivat l’obertura d’una reserva prèvia d’exemplars per garantir-ne la viabilitat.

D’un primer reportatge a una obra de referència

La publicació dona continuïtat al treball divulgatiu iniciat fa dos anys amb el reportatge audiovisual Els altres camins de l’aigua, que va mostrar per primer cop imatges de l’interior de les mines captades pel fotoperiodista Raül Clemente, i que es va complementar amb un reportatge escrit de la periodista Carme Verdoy. Aquell punt de partida es consolida ara en forma de llibre, ampliant continguts i profunditat.

L’equip, que reclama més suport institucional per garantir la conservació i l’estudi d’aquest patrimoni, considera que la feina feta a Sant Feliu pot servir de model per a altres territoris del Mediterrani occidental amb problemàtiques similars. Els investigadors deixen clar que el camí no s’atura aquí: encara queden interrogants sota terra i la voluntat és continuar explorant-los.

Anul·lació de la primera visita dels itineraris Racons del Baix

28 de gener de 2026/by Helena

Tal com vam anunciar a la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat, aquest mes de gener havíem d’engegarels itineraris de Racons del Baix però ens hem vist obligats a anul·lar la primera sortida, que s’havia de fer aquest diumenge vinent a Olesa de Montserrat a causa de les restriccions relacionades amb la pesta porcina africana, que continuen afectant diversos municipis del Baix Llobregat. Tot i que la Generalitat va flexibilitzar les mesures des del 15 de desembre de 2025 en el segon perímetre de l’epicentre (la zona compresa entre els 6 i els 20 km del focus inicial, que inclou més de setanta municipis), encara hi ha limitacions importants que ens afecten directament.

En aquest segon perímetre en el qual ens trobem, considerat de baix risc, està permès accedir al medi natural i als parcs naturals per a activitats de lleure a títol individual, però no es poden fer activitats organitzades al medi natural. Això vol dir que, mentre durin aquestes restriccions, no es poden dur a terme caminades populars, sortides col·lectives, curses, entrenaments esportius en grup ni, per descomptat, els nostres itineraris guiats. És precisament per aquest motiu que hem hagut de suspendre la sortida d’Olesa.

De moment, no tenim encara una nova data per reprogramar aquesta activitat, ja que dependrà de com evolucioni la situació i de quan s’aixequin definitivament les restriccions. Tan bon punt això sigui possible intentarem reprogramar-la. De totes maneres, la resta d’itineraris de Racons del Baix es mantenen en el calendari previst. En cas que, arribada la data, alguna sortida no es pugui realitzar, avisarem personalment les persones inscrites a la ruta corresponent.

Per a més informació podeu accedir al web oficial de la Generatat de Catalunya: https://web.gencat.cat/ca/ciutadania/actualitat/noticies/2025/12/restriccio-al-medi-natural-per-la-pesta-porcina-africana

Èxit de la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat

1 de desembre de 2025/by Helena

El dissabte 29 de novembre vam celebrar la 9a Trobada d’Entitats d’Estudis del Baix Llobregat. El primer que cal dir és que la Trobada va ser un èxit rotund en tots els sentits: la temàtica tractada ens ha introduït en una dimensió poc explorada, la dels vincles passats, presents i futurs entre el patrimoni industrial i l’entorn natural, i les possibilitats del primer a l’hora de contribuir a preservar i donar valor al medi ambient. Important també la idoneïtat del tema per afegir un granet de sorra a la commemoració del 175è aniversari de la posada en marxa de la fàbrica de la Colònia Sedó (1850-2025). I un èxit també de continguts i de públic.

L’obertura institucional va anar a càrrec de representants de les entitats organitzadores: Jordi Sicart, del CECBLL, Joan Soler, del Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa de Montserrat, i Josep M. Cobos de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó i el seu entorn. I per tancar aquesta ronda d’intervencions vam poder comptar amb una intervenció de l’alcalde d’Olesa, Marc Serradó.

A continuació Maria José Albaladejo, directora del Consorci dels Espais Naturals del Delta va presentar el conferenciant, l’Olesà Joan Lluís Riera, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua. El professor va dissertar sobre la importància d’unir el patrimoni industrial i la gestió del medi natural i va exposar el procés de millora de la qualitat de l’aigua i dels ecosistemes dels nostres rius.

A continuació vam tenir dues taules rodones. La primera exposava projectes de les entitats organitzadores que tenien aquesta virtut de vincular el medi i el patrimoni industrial. Moderats per Joan Soler, hi van intervenir Jordi Cerdeira, del CMRO; Josep M. Cobos, de l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó; i Javier Morata del CECBLL. En aquest marc vam poder comptar també amb Joan Closa, gerent de Serveis d’Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, que ens va explicar els objectius i l’estat d’execució del projecte Vies Blaves, que rehabilitarà les lleres del riu Llobregat per retornar-les a la ciutadania per al seu gaudi des del respecte a la biodiversitat.

La segona taula rodona va ser moderada per Francesc Viso, gerent de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. L’objectiu era doble: d’una banda palesar que les entitats d’estudis ens hem ocupat sempre de l’entorn i el medi natural, àmbit en el qual tenim de fet els orígens, ja que podem considerar el Centre Excursionista de Catalunya (fundat el 1876) un antecessor que va utilitzar les excursions per conèixer el territori i per catalogar i estudiar el patrimoni cultural que es trobava en el medi natural; i d’una altra demostrar que els centres d’estudis i les entitats mediambientals hem anat de la mà en la defensa del territori i que tenim àmplies perspectives de futur en aquest treball conjunt. Van tenir la paraula Rafael Díaz, de Martorell Viu; Valentí González, de la secció la Rutlla-Natura del Centre d’Estudis Santboians; Jaime González de l’Associació Naturalista d’Abrera; i Sílvia Ruiz Boquè, que va intervenir com a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, tot i que també és membre del Centre d’Estudis Beguetans.

L’última ponència va anar a càrrec d’Helena Roma, cap de Comunicació del CECBLL, que va exposar les diferents eines que estem treballant des de la nostra associació per enxarxar i enfortir l’associacionisme d’estudis i que trobareu recollides al Butlletí de la Trobada.

Després de dinar al restaurant l’Òmnívor, Joan Soler i Josep M. Cobos ens van guiar en una visita cultural a l’entorn natural en la qual vam poder veure l’extensió de la Colònia Sedó per Olesa de Montserrat, així com l’entorn del riu i el pont de la Palanca.

El nostre més sincer agraïment a les entitats que ens han acompanyat en l’organització: el Centre Muntanyenc i de Recerques d’Olesa i l’Associació per a la defensa de la Colònia Sedó. També a totes les persones que han intervingut com a ponents en la Trobada; un agraiment especial a l’Ajuntament d’Olesa, per acollir-nos i per cedir-nos el celler de Cal Puigjaner, un marc immillorable per a la celebració de la 9a Trobada. I a tot el públic assistents, que – en representació de les entitats d’estudis del Baix Llobregat – va omplir la sala de gom a gom.

Trobada del Consell agrari del Parc Agrari del Baix Llobregat

26 de novembre de 2025/by Helena

El Parc Agrari del Baix Llobregat va reunir el passat 18 de novembre el seu Consell agrari, òrgan de participació del qual en forma part el CECBLL, integrat per representants del sector social, professional, econòmic i entitats del sector agrari que persegueixen finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

Les seves funcions principals són les d’informació, consulta i assessorament respecte del Pla d’actuacions i inversions del Consorci.

A la sessió es van presentar les diverses iniciatives de l’actual Pla d’activitats, com el Carxofetum de Can Comas, el desenvolupament d’un sistema integrat d’informació geogràfica, i el projecte d’agroturisme. En el torn d’intervencions es va recollir la complexitat de fer compatibles l’activitat econòmica duta a terme pels pagesos, les actuacions de preservació ambiental (zones ZEPA), les diferents normatives urbanístiques, les infraestructures del territori, els aspectes de seguretat (robatoris de collites) així com de la integració dels diferents interessos en la governança del Parc agrari.

Incendi al bosc: el repte de la gestió en un context de canvi climàtic, per Adriana Clivillé

29 de juliol de 2025/by Helena

Escrit per Adriana Clivillé, responsable de comunicació internacional del centre de recerca CREAF.

Foto: Adriana Clivillé

Un bosc en flames ens fa formular-nos molts interrogants, a banda de causar consternació i generar una gran alerta. Ens demanem quin tipus de prevenció cal aplicar, si la gestió forestal ha d’incloure pràctiques noves com ara les cremes controlades i, fins i tot, contemplem si l’hem d’incorporar a la nostra realitat com un component inherent al bosc mediterrani accentuat per la sequera. Sigui com sigui, és el gran desafiament al qual malauradament s’hi estan afegint els fenòmens meteorològics extrems vinculats als aiguats.

L’estreta relació entre incendi forestal i sequera s’agreuja en un context de canvi climàtic com l’actual, que a Catalunya cal abordar tenint en compte que entre 2021 i 2024 hem viscut la sequera més greu des que se’n tenen registres, segons evidencia un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. Les etiquetes per qualificar el moment actual se succeeixen i l’estiu de 2025 parlem d’incendis de sisena generació, de propagació ràpida i agressiva, capaços de modificar les condicions meteorològiques de la zona que cremen i el seu entorn immediat. La crisi climàtica provoca incendis cada vegada més extrems i sovint simultanis, que en gran part tenen el seu origen en l’abandonament de l’activitat agrícola, el terreny ocupat per matolls i bosc i la conseqüent acumulació de combustible sec. Un còctel que desborda la capacitat d’extinció i que fa 20 anys que assota de manera dràstica la península, tal com detalla el recent informe de WWF 2025 que fa balanç dels darrers 20 anys de focs fora de control.

Des de la recerca i el coneixement científic assessorem la gestió i informem la presa de decisions polítiques en aquest àmbit, i som una veu especialitzada més juntament amb d’altres sectors.

Un paisatge en mosaic

Davant els incendis, cal prioritzar la gestió del paisatge, posant les persones al centre i tenint presents les conseqüències a mig termini sobre diversos sectors i territoris. Gestionar el bosc i el paisatge amb el focus posat en evitar incendis vol dir, entre d’altres, planificar tales prescriptives, preveure l’ús de recursos com ara la llenya, equilibrar les necessitats econòmiques amb la preservació de l’entorn natural, evitar l’explotació descontrolada de la fusta, facilitar la regeneració dels arbres i, gràcies a tot plegat, contribuir al desenvolupament de les zones rurals i de muntanya.

Una dècada després de l’incendi que va cremar 1.235 a l’Anoia i al Bages, el paisatge d’Òdena (Anoia) està dominat per matollars i alguns pins i alzines, si bé s’esperava que el regenerés una pineda de pi blanc força atapeïda. Imatge: Galdric Mossoll, CREAF.

Ara bé, sent realistes, donada la manca de recursos per fer una gestió exhaustiva, és clau combinar gestió activa amb processos naturals, segons el territori i el risc. La renaturalització (‘rewilding’) del territori és una estratègia que defensen la ciència i la pràctica especialitzada sobre el terreny, sobretot arran d’assolir resultats valuosos i evidents a Europa i al món. Consisteix en combinar accions humanes amb processos naturals i posa en evidència que la natura té capacitat d’autoregular-se si se li dona l’espai i el temps. La ciència de la renaturalització defensa que la natura és un engranatge, que ha deixat de funcionar perquè des de la pràctica humana li hem extret algunes peces. La clau per recuperar-lo passa per recompondre’l perquè torni a funcionar de manera més autònoma, però no necessàriament replicant el seu estat originari, sinó promovent un ecosistema viu, divers i dinàmic per tal que la natura s’adapti a entorns incerts com ara fenòmens climàtics extrems.

La distribució del paisatge en mosaic agro forestal passa per combinar el bosc amb terrenys de cultiu agrícola i introduir grans herbívors, en detriment d’un territori eminentment forestal, per mantenir la integritat ecològica del paisatge i la seva diversitat. D’aquesta manera s’evita l’acumulació de combustible sec al sotabosc, susceptible de cremar i propagar flames devastadores amb rapidesa.

Adaptades al foc

La història recent d’un bosc, totes les pertorbacions que ha experimentat i la seva memòria ecològica (la capacitat de les espècies vegetals de recordar estímuls o situacions com ara la falta d’aigua o la calor extrema i ser capaços d’adaptar-se als canvis) s’han de tenir en compte al planificar la seva gestió. Des del CREAF recolzem la gestió forestal adaptativa, que busca aprendre i adaptar-se als contextos d’incertesa provocats pel canvi climàtic. Consisteix en la presa de decisions basada en l’evidència científica i el seguiment constant de les pràctiques de gestió. I el que persegueix és aconseguir boscos més resilients al nou context ambiental.

Proposem establir àrees forestals prioritàries identificades als plans de prevenció, per centrar-hi els esforços de gestió. Això permet un ús òptim dels recursos econòmics i els efectius humans disponibles. L’acció a posar en marxa contempla dues línies d’acció: d’una banda, gestionar el paisatge i, de l’altra, gestionar les masses forestals.

Gestionar el paisatge és la principal estratègia per prevenir incendis forestals de grans proporcions i inclou, primer dissenyar i executar perímetres de protecció prioritària i, a continuació, crear discontinuïtats al paisatge mitjançant el mosaic d’antics conreus o pastures. Cal tenir en compte els 4 components del foc: el combustible de l’incendi, l’origen, la meteorologia com a intensificadora i la facilitat de propagació. Permet actuar sobre com està distribuït el territori, quines activitats hi tenen lloc, quins usos s’hi mantenen o com s’hi viu. Gestionar les masses forestals és una pràctica complementària que permet reduir la càrrega de combustible dels boscos (La part de gestió forestal adaptativa es basa en un informe intern del CREAF de juliol de 2025).

El 63,6% del territori de Catalunya és forestal, segons dades de l’IDESCAT, una superfície que és un reservori de biodiversitat, atura la sequedat del sòl i aporta regulació hídrica, a banda d’estar lligat a aspectes culturals, d’identitat i de bioeconomia de les persones. Malgrat la primavera plujosa que hem viscut el 2025 i amb els embassaments al 75% de capacitat, els efectes d’una sequera persistent no desapareixen i, per això, més que mai cal jugar la carta de la prevenció i la gestió.

L’Escola d’Estiu del Baix Llobregat reflexiona sobre com ens movem i l’impacte que té

29 de juliol de 2025/by Helena

Els dies 1 i 2 de juliol de 2025, el Museu de Sant Boi de Llobregat va acollir la 4a Escola d’Estiu del Baix Llobregat que enguany es va centrar en la mobilitat en relació a la transició energètica, una temàtica d’actualitat i d’especial rellevància per a la nostra comarca, amb una important densitat de població i travessada per infraestructures de gran capacitat.

L’Escola d’Estiu va comptar amb dues jornades de dues tardes, amb persones expertes en la temàtica. . L’Escola d’Estiu va començar el dia 1 de juliol amb la benvinguda al municipi de Javier López, tinent d’alcalde de l’Àrea de Ciutat Sostenible i Resilient de l’Ajuntament de Sant Boi i amb la presentació de Jordi Sicart, president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Montse Lligadas, vocal de Junta del CECBLL va moderar les tres ponències de la primera sessió

La primera ponència va ser “El Baix Llobregat: Una comarca eix i una comarca cruïlla. Del territori al transport” de la mà de Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la UAB. Entre d’altres coses, va destacar que el Baix Llobregat el defineixen diferents escales territorials: una internacional, una metropolitana i una local. Les dues primeres relacionades amb les grans infraestructures i les distàncies llargues i la última definida des de la proximitat, dels temps curts i de la vida quotidiana. Unes escales que sovint expressen disfuncions i on les primeres, les macros, han sigut les protagonistes del relat territorial, amagant la importància de la proximitat i de les infraestructures i els serveis de transport que requereixen.