EDITORIAL (GENER 2023)

CONSTRUÏM PONTS INUNDATS DE LLUM 

Com Serrat, vam nàixer en el Mediterrani i com Llach, el voldríem “un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, un pont que agermani pells i vides diferents”. Ens entristeix que el Mediterrani sigui la fossa comuna més gran del planeta  tal com afirma Open Arms. Som joioses d’haver  participat en l’encesa de torres, talaies i talaiots  i tristes en constatar que aquest agermanament de pells i de vides diferents continua sent difícil.

Es fa necessària una anàlisi del creixement de la població a Catalunya, ja que entre l’any 1996 i 2020, la població estrangera empadronada  ha passat de 97.789 persones a 1.260.000. En el pas de la Catalunya dels sis milions a la dels set milions i mig la immigració hi ha jugat un paper decisiu. En aquest període, tanmateix, hi ha hagut turbulències: s’han viscut etapes amb intensitats migratòries desiguals; les causes que les han motivat han estat fonamentalment econòmiques, però també polítiques, i no només hem vist l’arribada d’immigració econòmica, sinó també de refugiats que fugen de conflictes armats; hi ha hagut fluxos d’entrada, però també de sortida, amb emigrants que han marxat de Catalunya en els períodes de major intensitat de la crisi econòmica de 2010.

La immigració es defineix com un fenomen consubstancial de la societat catalana, la comarca del Baix Llobregat n’és un clar exponent.. A banda del reconeixement de les migracions interiors, les internacionals s’emmarquen en el context de la globalització, dels desequilibris Nord-Sud i d’un món cada vegada més connectat i interdependent. La immigració és un procés dinàmic, complex i multidimensional, amb efectes en la societat d’origen i en la de destí, així com en les pròpies persones migrades. A banda dels impactes en la dimensió demogràfica, fonamentats en el sistema català de reproducció descrit per la demògrafa Anna Cabré, es reconeixen impactes en l’economia, el mercat laboral, les pensions, la política, la legislació, la cultura, la identitat i en el conjunt dels serveis públics, especialment socials, entre d’altres.

Constatem que els països d’origen i les causes socials i econòmiques de la immigració són múltiples, ara s’hi afegeixen  persones refugiades arran de conflictes bèl·lics d’arreu i del més proper:  la guerra a Ucraïna provocada per la invasió russa  liderada per Putin. El mes vinent farà un any que la ciutadania d’Ucraïna en primer lloc, però també la  de Rússia, han vist trasbalsada la seva quotidianitat per interessos geoestratègics que no tenen res a veure amb el seu benestar de cada dia. Amb tristesa i perplexitat observem com la lògica bel·licista impera arreu i com el clam de no a la guerra no envaeix carrers i places d’Europa. La decisió i l’acció  dels governs juga a la lliga de la geoestratègia, l’acció i la decisió de les organitzacions socials ha de jugar a la lliga dels drets humans, de la llibertat, de la democràcia i de la vida i aquesta lliga només pot tenir  un objectiu NO A LA GUERRA, cal posar llum als ponts del diàleg i a les solucions pacífiques i democràtiques per  a la convivència internacional.