D’INTERLAKEN AL PRAT, PASSANT PER BELLATERRA: Clima, biodiversitat i vida digna

/by

D’INTERLAKEN AL PRAT, PASSANT PER BELLATERRA

Clima, biodiversitat i vida digna

El 20 de març a Interlaken (Suïssa) es donava a conèixer el darrer Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

A Interlaken  ens assenyalaren que havíem de fer resilient el clima, tot integrant les mesures d’adaptació al canvi climàtic amb accions orientades a evitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i s’assenyalava que l’accés a les energies i a les tecnologies netes millora la salut, que l’electrificació amb baixes emissions de carboni i els desplaçaments a peu o en bicicleta o transport públic milloren la qualitat de l’aire, la salut i alhora ofereixen noves feines i fomenten l’equitat. Els guanys econòmics per a la salut humana només per a la millora de la qualitat de l’aire seran iguals o superiors als costos que pot suposar reduir les emissions .

Des de la ciència l’ONU fa una crida a tots els sectors d’activitat per reduir les emissions de gasos . L’informe publicat pel Panel Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) resumeix la producció d’aquest grup de treball durant els darrers 5 anys i relata en unes 10.000 pàgines una densa informació científica. De manera sintètica en 37 pàgines es llança un missatge contundent consumir combustibles fòssils és una amenaça pel benestar humà i l’estabilitat de gran part de la vida en el planeta. L’energia solar i eòlica , els vehicles elèctrics i la infraestructura urbana verda aporten beneficis addicionals com nivells més baixos de contaminació de l’aire. L’adaptació climàtica té el potencial d’augmentar la seguretat alimentària i la conservació de la biodiversitat.

 

El món científic s’ha expressat a través de set informes que ens diuen: que el clima extrem es generalitza al planeta de manera cada vegada més ràpida i intensa; que mig planeta viu en zones vulnerables; que les solucions de la ciència contra la crisi climàtica passa per les energies renovables, l’electrificació i l’ hidrogen verd; que un futur amb menys gel a la terra la farà més perillosa; que l’empobriment dels sòls exigeix canvis profunds en el sistema alimentari dels humans; que cal evitar impactes que facin possible un augment de 2ºC; i que hi haurà danys irreversibles si se supera el llindar de l’escalfament per sobre de 1,5ºC.

 

El 15 de març al Prat de Llobregat es feia una trobada anomenada Territori Delta per continuar abordant  la necessària viabilitat dels espais naturals del Delta del Llobregat i  plantejar una estratègia de futur per al territori alternativa als plans d’ampliació de l’aeroport i el port i que equilibri els usos ambientals i els agrícoles.

La preocupació internacional per les causes i les conseqüències de l’escalfament està profundament vinculada amb la fragilitat del Territori Delta del Llobregat a Catalunya.

Al Delta del Llobregat, amb 5.000 Km2 de conca del riu al darrera, ens trobem amb 969,4ha de zones humides, 3.348ha. de Parc Agrari i amb 500ha/31.000ha de litoral/plataforma. És el lloc amb la biodiversitat més alta de tota l’àrea metropolitana . És un espai amb varietat d’ambients ecològics (zones humides, riu, espai agrari i litoral) tots molt integrats entre ells. També és l’espai més productiu metropolità cadascun per sí sol conté nombrosos valors ecològics, socials i culturals i en conjunt es tracta d’una peça clau de la infraestructura verda metropolitana. Tot plegat en el territori més densament poblat de Catalunya, amb més tensió i amb alguns dels focus emissors més rellevants de gasos hivernacle.

El Delta del Llobregat és un dels més importants de Catalunya. La singular biodiversitat que hi habita, atreta per les seves llacunes i zones humides i/o inundades constitueixen un punt de gran interès ambiental i biològic. A l’espai deltaic també hi conviuen altres activitats com l’agricultura i les infraestructures que la fan possible. Aquest entorn està fortament impactat per grans infraestructures com l’aeroport, el port i diversos nodes de comunicació d’alta mobilitat.

Possiblement la mirada prioritària avui no és la d’un aeroport més gran,  la mirada prioritària és més governança del territori Delta, més protecció, regulació i recursos , més intervenció ja que el bé major a protegir és la biodiversitat. Nous temps, nous coneixements demanden noves i millors estratègies, la densitat metropolitana demanda el respecte i la cura d’una gran infraestructura verda.

El 24 de març des de Bellaterra l’IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) donava a conèixer  les  Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2020-2021. De manera sintètica els seus resultats ens indiquen que a l’Àrea metropolitana de Barcelona,  l’any 2020-2021, la renda anual neta mitjana de les llars metropolitanes de Barcelona és de 34.891 €. Es registra un descens respecte el context pre-covid de l’1% al conjunt de la metròpoli i del 4% a la primera corona metropolitana (32.824 €). En el context de pandèmia augmenta la desigualtat d’ingressos entre la població metropolitana. L’any 2020-2021, el 22,3% de la població metropolitana es troba en situació de risc de pobresa (740 milers de persones, aproximadament). Una de cada deu persones de l’àrea metropolitana de Barcelona pateix carència material i social severa. El 17% dels infants viu en un context marcat per la privació material. Pràcticament tres de cada deu residents a la metròpoli es troben en risc de pobresa o exclusió social (28,9%). L’any 2020-2021, el 16,6% de la població metropolitana destina més del 40% dels seus ingressos a costos associats amb l’habitatge. En el cas de la població que viu en habitatges de lloguer el percentatge és del 45,6%.

Ajudades per les dades de les que us n’adjuntem l’enllaç  i per la lectura i seguiment de l’apreciat periodista de La Vanguardia , Antoni Cerrillo; hem confeccionat aquest editorial des d’on difonem el rigor científic sobre l’evidència dels canvi climàtic i sobre la seva causalitat , no s’hi val dir que canvis en el clima n’hi ha hagut sempre i per això al nostre entendre cal fer les coses d’una altra manera i totes tenim deures des de la proximitat, el TERRITORI DELTA és una responsabilitat immediata i propera;  el nostre Centre després de 50 anys d’existència no pot restar impassible a res que li passi a aquest entorn.  Parlem de vida, de biodiversitat i també parlem de vida digna de la gent de qui en sabem les seves condicions  i benestar a través de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida, 2020-2021; estadístiques que  de manera alarmant ens mostren  que el 22,3% de la població metropolitana es troba en situació de risc de pobresatot i que caldria  particularitzar les dades en els 22 municipis del Baix Llobregat que formen part de l’AMB la xifra ja és prou preocupant, i requereix amb urgencia un compromís polític, economic i social per revertir-les

 

Webgrafia: