EDITORIAL CECBLL (GENER 2019): LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT
Acabem de fer pública una base de dades de persones del Baix Llobregat que van passar per les principals presons que el règim franquista va utilitzar per a dur a terme la seva repressió. Presons amb unes condicions infrahumanes on es van cometre delictes de lesa humanitat. I ara, aquest mes de gener, ha fet 80 anys des de l’inici d’aquella barbàrie. Entre el 23 i el 26 de gener de 1939 les tropes de l’exèrcit franquista van ocupar tota la comarca del Baix Llobregat, porta d’entrada a la capital, Barcelona, que van ocupar en poques hores i sense resistència, doncs la guerra se sabia perduda des de la Batalla de l’Ebre.
La repressió a la postguerra va ser un temps d’experiències personals plenes de dolor, de ràbia i d’impotència que van marcar profundament famílies, amistats, pobles i ciutats. La guerra i la postguerra van deixar una petja profunda que va quedar soterrada en la llarga nit del franquisme, però amb una memòria viva en la que es fonamentà la resistència i la lluita contra un règim que negava els drets i llibertats bàsiques. Pensem que hi ha un fil que uneix aquestes experiències traumàtiques de la postguerra amb la lluita antifranquista i la lluita del moviment obrer que esclata en la dècada dels anys seixanta i que contribueix a la recuperació de la democràcia a finals de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, convertint-la així en un èxit col·lectiu del qual la comarca del Baix Llobregat n’és una peça indispensable. La nostra comarca va ser un exponent de la força de la lluita antifranquista i la lluita del moviment obrer que va construir una xarxa de complicitats i organitzacions clandestines impulsada per un riu de gent que va desbordar les institucions franquistes, convertint el Baix Llobregat en una referència ineludible de la lluita antifranquista a Catalunya i a Espanya
El Centre d’Estudis fa molts anys que treballem per recuperar la memòria de tota la gent represaliada i víctima del franquisme, per reparar danys que el règim va causar al llarg dels 40 anys de dictadura. L’any 2005 vem engegar el Memorial Democràtic del Baix Llobregat amb l’ambiciós objectiu de recuperar i posar en valor biografies de dones i d’homes de la comarca que van lluitar per recuperar els drets i les llibertats democràtiques. I malgrat que durant els catorze anys de projecte han vist la llum molts fruits i eines útils com la base de dades biogràfica, la base de dades bibliogràfica, un fons de fonts orals, l’exposició Tothom al carrer! sobre la lluita antifranquista, diverses biografies, etc. encara queden moltes coses a fer, encara queden noms significatius que hauran de ser incorporats.
El reconeixement i la reparació moral de les víctimes del franquisme és un dret civil que cal garantir. Les entitats memorialistes tenim un paper destacat en aquest dret; hem de treballar amb rigorositat i amb constància per desenterrar totes les atrocitats que el règim va cometre. Però ens cal l’ajuda indispensable de polítiques públiques que recolzin aquest dret de les persones a que, si així ho desitgen, puguin reconstruir el passat amb garanties. I malgrat que en el nostre país va haver-hi un temps en el que les polítiques contemplaven aquest dret – recordem sinó la llei del 2007 de Memòria Històrica que, amb certes mancances, va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 24 d’octubre de 2007- creiem que la memòria històrica ha desaparegut de les agendes polítiques a tots els nivells. I això, no ens ho podem permetre.
La recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes d’un país que, com el nostre, ha viscut anys de dictadura, diu molt dels seus principis democràtics. Serveix per cohesionar la població, per identificar, per prevenir la violència, per educar en valors a la societat. Serveix per no repetir errors que poden conduir a climes poc democràtics sinó es promou la garantia dels drets humans i la llibertat.
A finals del 2018, el Parlament de Catalunya va treballar en l’avantprojecte de llei integral de la memòria democràtica de Catalunya que farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, col·lectius especialment castigats i oblidats. Esperem doncs que aquesta nova etapa sigui més prolífera i ens ajudi a continuar treballant per la memòria històrica.