EDITORIAL CECBLL (Juny 2021)
EL SOL DE JUNY ESTALVIA LLUM
“El sol de juny estalvia llum” és una dita que ens permet comentar l’activitat celebrada el dia 15 d’aquest mes. Era la quarta sessió sobre Transició energètica i Territori organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Àmbit de Recerques del Bergadà, amb el suport de l’IRMU i el lideratge de Cmes (Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible). Pel setembre tenim previst fer l’acte de conclusions.
La del Baix Llobregat ha estat una sessió complexa per les característiques de comarca. Tal com l’estableix l’organització territorial de Catalunya, el Baix Llobregat està format per 30 municipis, 22 dels quals són part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els altres 8 que no en formen part, tenen però necessitats similars (són Abrera, Collbató, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Esteves Sesrovires, Martorell, Vallirana i Castellví de Rosanes). Al Baix Llobregat hi vivim 834.653 persones que ocupem 485,99 km2. Tenim una densitat de 1.717,4 h/ km2. Som part de la metròpoli d’una gran capital de la Mediterrània i “patim i gaudim” moltes de les seves servituds.
La transició energètica ens ha de permetre disposar d’energia produïda des de fonts renovables (sol i vent) i l’hem d’impulsar des de tots els camps de l’activitat productiva, constructiva, de serveis, de mobilitat i de transport, apostant pels principis de proximitat i de suficiència pel que fa a la generació i a la distribució. També cal promoure l’estalvi, generant nous hàbits i abordant solucions en la gestió i la prevenció de la pobresa. L’encert de fomentar aquest debat ha estat confirmat (disortadament) aquest mes de juny ja que hem patit la pujada del preu i s’està produïnt un fort debat sobre el cost del subministrament elèctric. Per tant benvingut el mes de juny que el sol estalvia llum.
Els éssers vius ens nodrim mercès a diferents fonts d’energia. L’alimentació de l’espècie humana és un dels principals reptes ambientals i de salut individual i planetària, per això és important formar-se i informar-se sobre com impacta en la nostra salut i en la del nostre entorn la manera en què ens alimentem. El CECBLL està adherit a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, proposta que ens fa reafirmar en la necessitat d’adoptar una mirada comuna i emprendre accions compartides vers una alimentació saludable i un model de vida sostenible.
La voluntat del CECBLL sempre ha estat la defensa del territori de la comarca. L’entitat mai ha estat indiferent als temes que configuren la realitat comarcal i sempre ha tingut el doble vessant d’estudi i de coneixement de la realitat i de debat i de presa de posició entorn a temes presents i futurs. L’estudi és necessari, no només com a una finalitat en si mateixa, sinó per construir un coneixement adreçat al compromís cívic amb el present i el futur del Baix Llobregat.
En aquest sentit un dels segells de l’entitat són les recerques. Enguany hem pogut publicar i presentar la VIII recerca col·lectiva que ha tractat sobre la geologia i la mineria del Baix Llobregat i que s’havia iniciat l’any 2008. La recerca ha donat lloc a la confecció de 7 itineraris amb un conjunt de parades representatives dels principals aspectes geològics i miners que atresora la comarca. Aquests itineraris han quedat també recollits en un llibre.
La importància que el CECBLL dona al coneixement s’expressa en multitud d’activitats i treballs que des de fa anys desenvolupem. Ara ens disposem a celebrar la 2a ESCOLA D’ESTIU DEL BAIX LLOBREGAT sota el títol “Turisme KmZero, Gaudir el Baix Llobregat”. La temàtica escollida ve d’una reflexió que fa Ramon Aymerich en el seu llibre La fàbrica de turistes quan diu: “El dia que Barcelona es va quedar sense turistes se’ns va fer estrany, de tan acostumats com hi estàvem. En els últims seixanta anys, el turisme ha canviat la fesomia del país. Ha urbanitzat la meitat del territori, ha malmès recursos naturals, ha transformat l’economia i ha creat molts llocs de treball… temporals. Catalunya tenia en la indústria part de la seva identitat i ara és un país que fabrica turistes. Amb la pandèmia, hem descobert el preu d’aquesta aposta, ara plena d’incerteses.” Per això ens interessa endinsar-nos en el coneixement de l’evolució del turisme i de les possibles alternatives. En les diverses sessions de l’Escola d’Estiu tindrem ocasió d’escoltar professionals que han reflexionat sobre el paper que pot tenir el turisme en un territori com el nostre i sobre els incentius que pot suposar el patrimoni i la cultura.
En la programació d’aquesta activitat encara no érem coneixedores d’una nova proposta que fa poc s’ ha fet avinent: l’anunci d’AENA de la possible inversió per ampliar l’aeroport situat al Prat del Llobregat. Aquesta ampliació necessita d’un debat multidisciplinar des del coneixement científico-tècnic, sectorial (econòmico-social) i polític, incorporant les repercussions que l’ampliació té en matèria d’emergència climàtica, energètica i la rellevant afectació a la biodiversitat d’un espai del territori, enormement vulnerable. Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos determinats grans equipaments des del punt de vista de la gestió de la demanda i no de la gestió de l’oferta. Hem conegut que hi ha altres alternatives possibles, per això valorarem positivament la creació de la Taula institucional d’anàlisi de la proposta d’AENA, amb el govern de Catalunya i els ajuntaments i ens sembla adient reivindicar-nos com a membres d’una Taula que també tingui en compte la veu de les entitats defensores del territori i de la biodiversitat.