EDITORIAL CECBLL (Novembre 2020)

SOM 10 MILIONS, SOM UNA LLENGUA

A la sessió de Junta  del mes d’octubre, acordàrem adherir-nos a la campanya promoguda per la Plataforma per la llengua “Som 10 milions, som una llengua”. Aquesta crida vol mostrar les formes diverses de la llengua catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer. La imatge comunicativa  de la campanya gira al voltant d’una tomàtiga, que serveix de símbol per mostrar que aquesta rica diversitat dialectal existent en la llengua catalana és un valor que volem preservar. Perquè, com ens deia Salvador Espriu, “Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor.” (La pell de brau, 1960)

Al Centre d’Estudis, germà de tots els centres dels territoris de parla catalana, sempre hem tingut una actitud proactiva respecte l’ús, la difusió i també la recerca en matèria lingüística, com ho demostra el  treball publicat  Coneix… Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat, d’Àngels Massip i Joana Llordella. Hem entès que la diversitat lingüística i cultural té un valor incalculable i pensem que l’aprenentatge de les llengües és una activitat contínua al llarg de tota la vida i que comença amb la immersió lingüística des de l’inici de l’existència humana.

Afirmem que la immersió lingüística i cultural és una eina emancipadora que promou l’equitat i la igualtat d’oportunitats i que és generadora de ciutadania. Mai no hem compartit res amb aquells que fan “molt soroll per a no res”, tot esmerçant-se a mostrar com a greuge el respecte per l’ús  i la diversitat lingüística en territoris de parles diferents.

Pel setembre de l’any passat, a la seu del Centre vam gaudir d’un esplèndid recital de poesia, tot celebrant el Dia Europeu de les Llengües. Comptàrem amb en Luis García Montero i en Joan Margarit, que cloïen el recital amb el poema d’en Margarit “La Llibertat”, a dues veus, emprant dues llengües, riquesa. El crit: Llibertat.

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.