EDITORIAL CECBLL (Novembre 2021)

PEDRA VERMELLA

L’article d’aquest mes és de Gemma Tribó, en record de la caiguda del Pont de Carles III sobre el riu Llobregat el 6 de desembre de 1971. Com sempre, l’autora ens il·lustra de fets i context històric tant de la construcció del pont com del seu esfondrament. I ens recorda: “Per tant, podem afirmar que la veritable causa de la caiguda del pont van ser les extraccions intensives d’àrids, sovint il·legals, i no la petita riuada, com va defensar el Ministerio de Obras Públicas amb cinisme. La consciència de per què s’havia ensorrat el pont, els molinencs i molinenques la tenien molt clara; alguns joves van pintar a les parets de la vila la frase: ‘L’estat ha ensorrat el nostre pont’ com a denúncia.”

Aquesta pedra vermella provenia de la pedrera de Roca de Droc, situada als límits entre Corbera i Pallejà; justament al Castell de Pallejà acabem de celebrar les 11es Jornades de Patrimoni de la comarca. Quan les preparàvem amb el conseller comarcal i regidor d’aquest municipi, establírem que el color del fulletó de les jornades havia de ser vermell en record dels terrenys dels entorns muntanyosos del Baix Llobregat. Podem afirmar que aquest mes de novembre ha guiat l’activitat del centre un fil vermell de pedra i arrelament.

Les Jornades d’enguany s’han centrat en el patrimoni immaterial i el paisatge social. És en aquest context que la Jornada ha acollit un taller participatiu on posar de manifest i valorar el Patrimoni, immaterial i també material, d’una zona concreta de la comarca, les Muntanyes del Baix, l’espai agroforestal situat a ponent. Un paisatge forjat per activitats forestals, agrícoles i ramaderes, ancestrals i actuals, que potser caldrà recuperar o incentivar; per tradicions espirituals i religioses, que hi han deixat creus i ermites, al redós de les quals encara se celebren aplecs i caramelles; forjat també per llegendes que hi situen espais màgics de sort, de fertilitat i d’esperança i al caliu dels quals s’han tramat camins; o pels sabers i perícies que els han engalanat de forns de calç i cabanes de pedra seca, una tècnica declarada per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat. Tot plegat, l’empremta de l’intangible.

Coneixem que la UNESCO defineix el patrimoni cultural immaterial com a “patrimoni viu” i diu que abasta les pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmeses per les comunitats de generació en generació. Situa la seva importància en el fet que dota les comunitats d’identitat i de sentiment de pertinença i continuïtat, i emfatitza també la seva capacitat per gestionar l’entorn natural i social i per proporcionar ingressos econòmics.

El valor del patrimoni immaterial és clar i inqüestionable. I malgrat el seu caràcter fràgil, incorpori i intangible, modela i deixa la seva empremta en el territori i en la seva gent.

Les Jornades de Patrimoni de l’any 2021 remarquen un dels eixos de treball de la nostra entitat que al llarg de quasi 50 anys s’ocupa i es preocupa pel patrimoni i la seva preservació. Com ho van fer abans de l’any 1971 les persones compromeses amb el Museu de Molins de Rei (algunes d’elles fundadores del CECBLL) advertint del risc que corria el Pont del Riu.