EDITORIAL – EL PATRIMONI FRUIT DEL TREBALL

EL PATRIMONI FRUIT DEL TREBALL

Acabem de celebrar una esplèndida Diada de Sant Jordi, ja queden lluny les diades confinades.  Aquest mes hem continuat presentant i difonent  dues de les nostres publicacions recents; per un costat el llibre  de Gemma Tribó sobre “La superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat (1860-1930). Exportació a Europa, consolidació de la pagesia veïna i naixement de nous paisatges agraris” i per altre el llibre de Gràcia Dorel-Ferré “La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica”   Dues dones sàvies que de manera altruista i generosa ofereixen el seu coneixement al servei de la comunitat. Curiosament ambdues historiadores parlen de l’activitat humana en dos camps tant decisius per a la vida a la comarca: l’agricultura i la indústria. Activitat que ha conformat i continua conformant el nostre territori.

Mercè Renom en la presentació del llibre sobre l’agricultura ens diu “el llibre que teniu a les mans ens introdueix en un passat molt significatiu per a una comarca que va ser eminentment agrícola, abans que industrial. Com veureu, la pagesia del Baix Llobregat ha proveït no solament els mercats de Barcelona, sinó també els europeus”. La immensa activitat de recerca desenvolupada durant anys per Gemma Tribó fa que l’autora vulgui aportar algunes conclusions que expressa així:  “El futur de l’agricultura del territori estudiat, que en el passat va viure moments florents tant al secà com al regadiu i va actuar com a veritable rebost de Barcelona, s’ha de fonamentar en polítiques públiques sobre l’agricultura de l’entorn i polítiques públiques sobre l’alimentació de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’agricultura ha de passar a ser un sector prioritari de l’àrea barcelonina i deixar de ser el sòl de reserva per al creixement dels sectors urbà, industrial i logístic. Aquest canvi de paradigma reportarà al bé comú diversos beneficis: millorarem la qualitat de l’aire, assegurarem un millor nivell de sobirania alimentària i, en definitiva, estarem més ben preparats per donar resposta als conflictes alimentaris que un futur sorgeixin davant de noves crisis i/o pandèmies”.

Per la seva banda Gràcia Dorel-Ferré també ofereix un treball de difusió basat en la seva tesi “Les colònies industrials de Catalunya: el cas de la colònia Sedó”. Dorel ens dóna a conèixer el perfil dels industrials i  aprofundeix en la seva personalitat i  capacitat innovadora. L’enginyeria d’aquells moments proporciona nous sistemes de producció que precisen de sistemes de generació d’energia per fer funcionar les factories.  L’autora ens parla de “l’enginyeria social” imprescindible per a la pau social que ha de permetre desenvolupar un model de producció eficient. Gràcia Dorel-Ferré no oblida el paper que homes i dones, nens i nenes van tenir en el món del treball a finals dels segle XIX i principis del segle XX. A la pàgina 155 de la publicació, s’explica que en el període (1936-1939) quan la fàbrica fou col·lectivitzada “els obrers segueixen cuidant les màquines com havien fet sempre, prova segurament de l’admiració que sentien per una eina de treball tan excepcional. En acabar la guerra,  els amos retroben una fàbrica ben cuidada i amb unes existències ordenades”. La visió que ens mostra aquesta autora és de gran interès industrial, econòmic, social i  patrimonial per ella és important identificar i salvaguardar els testimonis de la industrialització. La fàbrica també pot ser valorada com un monument . La qüestió estètica no és l’única per valorar el patrimoni. El patrimoni industrial i la cultura científica i tècnica són essencials per comprendre el passat i emprendre el futur.

Segurament no és casualitat que dues de les publicacions recents d’Edicions del Llobregat (el nostre servei editorial) hagin fet referència a temàtiques enormement rellevants per a la vida al Baix Llobregat. La vocació de la nostra entitat és conèixer i donar a conèixer el territori i mostrar com hi desenvolupen la vida les seves gents. La preservació de la memòria col·lectiva i el patrimoni és un dels eixos que ens defineixen. Una característica de la comarca és la  composició social, sempre hem estat una comarca de gent treballadora ja sigui al camp o a la indústria. Valgui aquest editorial per avançar-nos a la  celebració del primer de maig, de manera conscient hem volgut assenyalar l’arrelament de les nostres publicacions i de les persones que des del món de la recerca ens aporten el seus coneixements. Tot plegat conforma aquest enorme bagatge, que ens permet  oferir a les futures generacions noves i millors maneres de viure i de guanyar-nos la vida. D’això en seguirem parlant un altre dia ja que  estem treballant en projectes i publicacions sobre l’economia social i solidària.