EDITORIAL (FEBRER 2017): Un compromís pel Baix Llobregat

El passat 2 de febrer es van presentar al Consell Comarcal els documents finals d’aquesta etapa del congrés El Baix Llobregat a Debat. 

El congrés que ha articulat espais per reflexionar, elaborar i debatre propostes per al futur de la comarca. Ens havíem convocat per repassar la seva evolució i extreure’n les lliçons que ens dóna la història i per posar en comú els nous reptes en les matèries que ens han anat definint com a col·lectivitat ubicada en un territori complex i estratègic. Durant gairebé un any i arreu, s’han promogut debats territorials, s’ha desenvolupat el workshop internacional “Paisatges contemporanis del Baix Llobregat”.[1]. I també s’ha desenvolupat el Fòrum municipalista, que ha estat un espai de debat i reflexió obert als càrrecs electes.

L’any 1975 el Baix Llobregat tenia 510.461 habitants i l’any 2015 aquesta xifra era de 806.651 (Idescat). En 40 anys la població ha crescut un 58%. Aquest creixement ha anat paral·lel a l’evolució de la democràcia i al rol adquirit pels ajuntaments, que han passat de cobrir necessitats bàsiques com el clavegueram o l’enllumenat, a dotar les ciutats de nous serveis amb criteris de qualitat: escoles bressol, ensenyaments artístics, activitat esportiva, etc.

L’esclat de la crisi econòmica, financera i de model productiu de l’any 2008 ens situa en un nou escenari: més precarietat laboral, més desigualtats socials i incertesa sobre el futur. Aquesta crisi permet constatar que necessitem un altre model de desenvolupament, ja que els recursos són finits i han canviat les prioritats. Així, els conceptes de “benestar/ocupació/generació de riquesa/desenvolupament territorial”, considerats com a antagònics als de “protecció del territori/respecte a la biodiversitat/cura del medi ambient”, es comencen a veure com a harmonitzables. Aquesta profunda crisi també ha convertit els pobles i ciutats en l’escenari de la reclamació de drets bàsics, com el treball, l’educació i la salut, i de necessitats primàries com l’alimentació, l’energia/llum/calefacció, l’aigua o l’habitatge.

Estem, doncs, en un moment de cruïlla històrica, de canvi d’època. I és ara quan cal avançar a través de la innovació social i a través de processos participatius que construeixen alternatives. En el món cada cop més complex en el qual vivim té un gran valor la tasca de reflexió i la reconsideració de les idees que ens acompanyen i marquen la nostra vida. Tot plegat, ha estat un exercici de participació activa, d’implicació pioner i innovador, de suma de pensaments i mirades de vegades divergents, però amb voluntat de dissenyar i de construir plegades línies estratègiques d’actuació futura.

Amb El Baix Llobregat a Debat hem volgut mirar-nos per reconèixer qui som, hem volgut que ens mirin per saber com ens veuen i hem enlairat la mirada per prendre referents externs i per compartir pràctiques i experiències d’innovació sociològica que poden ser útils a la comarca i a d’altres indrets del nostre entorn.

El resultat del ric debat que s’ha realitzat ha quedat recollit en un document de diagnosi que evidentment no pot recollir totes les matisacions i concrecions que estaran presents a les actes del congrés, que de manera més exhaustiva seran publicades properament. Però, en sintonia amb el tarannà de diàleg que ha caracteritzat el congrés, aquesta síntesi ha rebut les aportacions del comitè organitzador i del comitè científic del congrés i de les persones participants, configurant una redacció final que intenta incloure una mirada global i interdisciplinària dels diversos debats.

Impulsar El Baix Llobregat a Debat ha estat un projecte en sintonia amb l’esperit de recerca i de col·laboració del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; i també, fer-ho amb els altres agents de la comarca. La realització del congrés ha posat de manifest aquestes capacitats també en la configuració del treball en xarxa i en l’abordatge de la complexitat des d’una metodologia complexa i amb l’esperit d’emprendre un camí de descoberta i de suma. Hem connectat i interconnectat persones, col·lectius, especialistes, institucions, organitzacions i ciutadania.

Els reptes detectats són transversals en sí mateixos i necessiten de la contribució dels agents culturals, dels socials, dels econòmics i dels que gestionen el territori. Orientar el futur és una tasca forçosament col·lectiva. Per això el document resultant  vol actuar de base per cercar, amb les complicitats de totes les persones que hi vulguin participar, un nou camí de governança de futur de la nostra comarca, un camí per passar de la reflexió compartida a la voluntat propositiva de millorar el Baix Llobregat. Amb l’horitzó dels reptes del segle XXI hem de saber transformar aquestes reflexions en acció i expressar aquesta voluntat de millorar la comarca a través d’un compromís col·lectiu.

Un compromís de la ciutadania, de les seves entitats i organitzacions i de les institucions públiques per abordar en cooperació línies de futur per a la comarca amb criteris de cohesió social, econòmica i territorial.

Per això proposem un Compromís Col·lectiu pel Baix Llobregat que haurà de ser compartit. La societat del segle XXI és i ha de ser una societat que interpel·li els governs i les seves maneres de prioritzar i orientar les polítiques, però també ha de ser una societat capaç d’empènyer a partir de les seves pròpies iniciatives, impulsant processos de coproducció i pràctiques d’innovació social que construeixen drets i ciutadania.

Aquest objectiu demana la complicitat i la col·laboració de tothom.

———————————————

[1] Aquest workshop internacional ha estat desenvolupat des del programa de Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni de la UAB i el Museu d’Història de Barcelona. Ha comptat amb la participació de 30 persones vinculades a 10 universitats europees i ha representat un treball conjunt d’anàlisi i projecte de cinc paisatges representatius dels reptes actuals i futurs de la comarca.