EDITORIAL (FEBRER 2020): Transgressores. Exposició del Memorial Democràtic

La visibilitat del protagonisme de les dones al llarg de la història, al nostre entendre, passa per activitats de difusió i de recerca que rescatin de l’oblit entitats i associacions de dones i personalitats individuals. Per això en aquest mes de març hem aconseguit disposar d’una exposició produïda pel Memorial Democràtic titulada “Transgressores”, que tracta de vuit dones catalanes/espanyoles i vuit d’uruguaianes nascudes en el segle XIX o principis del XX i que van ser pioneres en algun camp social o artístic. La idea és fer que cadascuna de les protagonistes tinguin la seva homònima i mostrar que, al marge del país i de la distància de què es tracti, sempre hi ha hagut, hi ha i hi haurà dones que lluiten per obrir-se pas en les seves respectives realitats socials. Les dones catalanes i espanyoles tractades són: Carme Karr, Clara Campoamor, Victòria Kent, Aurora Bertrana, Frederica Montseny, Francesca Bonnemaison, Rosa Maria Arquimbau i Nativitat Yarza. I les dones uruguaianes són: Paulina Luisi, Alba Roballo, Julia Arévalo, María Collazo, Enriqueta Compte i Rique, Mª Eugenia Vaz Ferreira, Petrona Viera, Amalia Pollieri.

És sabut que al llarg de la història les dones hem estat silenciades i bandejades, i la genealogia ha estat un instrument polític al servei de la cultura del patriarcat per a la dominació de la dona. Però el pensament feminista ha repensant les genealogies i els hi ha donat la volta per crear una nova cultura feminista on es posi a les dones al lloc que els hi correspon.

L’any 1405, Cristine de Pizan escriu el seu llibre La ciutat de les dames, on rescata biografies de dones excepcionals a la vegada que fa una crítica severa a la societats dominades pels homes. Aquesta obra tan primerenca va ser tot un escàndol, però ella, en plena edat mitjana, ja va apostar per la genealogia femenina com a reacció a una obra misògina que havia tingut molt èxit a l’època.

Fa més de 3 anys, el Centre d’Estudis va iniciar un projecte de recerca sobre Lideratges femenins a la comarca, treball que veurà la llum a finals d’aquest d’any. Aquesta recerca era un punt de partida al qual han succeït moltes iniciatives per cercar la visibilitat de les dones tant a nivell individual com col·lectiu. També hem dirigit la mirada des del feminisme a qüestions de la vida col·lectiva com l’urbanisme o l’espai urbà. L’any 2018, en la 9a. Jornada de Patrimoni coincident amb l’any Jujol, a Sant Joan Despí ens dedicàvem a estudiar “El llegat de les dones”. Fruit d’aquella Jornada nasqué un itinerari urbà de Sant Joan Despí que observava l’espai i en cada indret assenyalava els protagonismes de dones diverses de la ciutat. L’itinerari s’ha recollit en una publicació: El trencadís violeta, que acabem de presentar. Aquesta publicació va ser encarregada per l’Ajuntament al CECBLL i confeccionada per Conxita Sànchez, Montse Duran, Esther Hachuel i Neus Ribas.

El segle XXI ha de ser el del consens per al reconeixement explícit del paper de les dones en la història i en el present. Les dones plenament incorporades a la vida social, fent emergir els seus valors, que han servit per procrear i mantenir al llarg dels anys l’espècie humana. Les dones han estat les cuidadores i responsables de la vida quotidiana, funció que ha estat menystinguda i no s’ha incorporat ni tan sols en els indicadors econòmics (producció invisible). Des de l’any 2017, al nostre país, l’esclat del moviment feminista ha posat sobre la taula una nova manera de veure la vida. Per això, enguany el moviment convoca una mobilització específica que clama per la justícia social i climàtica fent la crida de: “Juntes i diverses per una vida digna: autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres”.

El feminisme també ressalta els valors de la justícia social i climàtica; segurament que, si no ens impliquem en aquestes causes, haurem de trobar noves maneres de comptar el temps. Sempre hem estat còmplices amb el clima, no el podem defraudar.