EDITORIAL (GENER 2017): 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes al Baix Llobregat
Aquest mes ha fet 78 anys de l’entrada de les tropes franquistes a la comarca. Entraren per Castellví de Rosanes el dilluns 23 de gener de 1939 i, amb tan sols tres dies, es van fer amb tot EL Baix Llobregat. El dia 26 ja van ocupar Barcelona sense gaire resistència per part de ningú.
La fi de la guerra, però, no va portar l’arribada de la pau. La població es va veure sotmesa a una repressió duríssima i es va fer una investigació exhaustiva per conèixer la filiació política i la “conducta” de les persones front al règim. Després vingueren els càstigs: condemnes a mort, empresonaments, depuració de mestres i funcionaris…
El nomenament de les comissions gestores als municipis de la comarca no es va fer esperar. Només un dia després de l’entrada per Castellví de Rosanes, és a dir, el dia 24 de gener de 1939, es constitueix la Comissió gestora de Torrelles de Llobregat. L’1 de febrer la de Sant Just Desvern…
I moltes persones compromeses van haver de marxar cap a l’exili.
Aquest règim il·legal i il·legítim, que va usurpar la legalitat vigent per instaurar una política de terror, va durar 40 anys.
Però, com sempre, la gent de la comarca es va anar fent forta davant l’adversari. I no només aquests primers anys, tant especialment durs. Es va fer un lluita clandestina, però també de treball quotidià “en primera persona”, que va anar creant una consciència col·lectiva. Als anys 70 el Baix Llobregat era conegut com el “Cinturón Rojo” de Catalunya. Les vagues, el naixement de les primeres associacions antifranquistes, les vocalies de dones, mitjans de comunicació clandestins, una vaga general que va paralitzar la comarca, les reivindicacions veïnals per millorar les condicions de vida i un llarg etcètera, van fer del Baix Llobregat un territori de lluita com no s’havia vist en tota la dictadura.
Aquells anys van forjar a l’ADN de la població baixllobregatina, plural i heterogènia, l’esperit de lluita.
Recentment la Fundació Utopia ha realitzat un documental sota la direcció del cornellanenc Lluís Campo Vidal, que pren per nom, precisament, “El Cinturón Rojo”. El documental és un exercici de recuperació de la memòria democràtica, de preservació de les nostres arrels i d’homenatge a les persones concretes que durant els anys 70 van protagonitzar de forma personal i col·lectiva una oposició al règim i una reivindicació clara per la millora de les condicions de vida i per la democràcia.
Per conduir cap endavant cal, de quan en quan, mirar pel retrovisor.